De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavorse no es maravella creix mortal anxietat conper trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condignepremi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrantsles letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: corcon alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egualcosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable.Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcunapus avant sia hauda. Ordonam donchsque per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquellamoneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axicon es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcunapero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidosdaquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicantso altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensaciono alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mesalcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execuciode fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pachper letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pusrich mes dell sia exigit per les dites letreshauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutaciode pena degudament feta: lavors daqui sia reebuttant solament la meytat daquell preu loqual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcunremetrem exili perpetual pach per letrala meytat daquella quantitat la qual se deuriapagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exilsi de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltrades anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidospach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exilisegons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnatper crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors corno deu esser de meylor condicio lo fugent que eldetengut sia considerat lo crim per loqual ses constituit en fuyta e si es tal crim per loqual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letracom si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac conper remissio de mutilament de peu o de maes damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotaciodel fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariemviolario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per librede la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendesa algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell lochon la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig.E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letrasinch solidos: si pero mes valen entro a cent libreslavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axidaqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracioço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotsediners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquantasolidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgaraper nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes:pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartesa fer: cor si eren creadors en Arago de jaquesese si en lo regne de Valencia o en Cathalunyareals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidosper aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjuslavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res nopach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiemlavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch tallao sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liurade la quantitat a la qual la dita exaccio muntar poraper les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultrasinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichsprivilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi loqual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis losquals segons nostra ordonacio deuen esser segellats abbulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellatssetanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari considerdiligentment les condicions de les persones per tal que als pobreslos preus de les letres rahonablement sienmoderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reynaper letres de justicia o per altres de prechs alcunacosa sia exigida.

beneficis donadors

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar absegells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenerafe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayormentper lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segellhavent dues empressions egualment de cascuncostat emprements jacsia que la empressio siano semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahones appellat o nomenat: alcunes vegades emperoab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyalla qual sega sobre cadira en la mandreta sceptre e en la sinistra pom reyaltenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres abaquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytalsuna creu per mig del escut e a cascuncarte un cap de sarray. En torn empero sienletres les quals esprimen tots altres titols de regnese de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab coronaen lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en losagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: masles letres les quals en torn seran no tan solament regnes mastots nostres titols contenguen. En apres un pochcontrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual siasobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o uberteslavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividoreslavors sien segellades aytals letresab aquest mateix segell en pendent abcorda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dorsempressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeylaaxi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonchperque les tres foranes ço es dos e una mijana siende color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dosvermeyles e una groga contendran cascuna sinchfils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartesles quals sobre aço se faran en pergami siensegellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressioegual havent jacsia no semblant lo qual segellflahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulladaur sien segellades. Empero si leyfur o constitucions promulgariem en cort generala alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriemper tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucionso de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre açofaedores ab bulla de plom sienmunides. En aquell encara cas appensio de bullanostra no en corda mas en fils de seda divisese separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaranen la part jusana de la letrae seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: loqual nombre de fils res no ajustan ne diminuenper tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeylastatuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio-cartes-letres-exiran-nostra-cort

historia, rigor científico

Quien os diga "corona catalanoaragonesa" o "reyes catalanes" demuestra que la Historia no la trata con rigor científico, sino justo lo contrario.

 ... Antonio Ubieto (Arteta) aprendió de Lacarra la clara distinción que existía entre la historia profesional (científica) y la historia ideológica (acientífica), cuya divisoria venía marcada por la constatación documental de las afirmaciones, y en Barcelona, Joan Mercader ....  

Peiró Martín; aspectos de la Historiografía universitaria española en la primera mitad del siglo XX, 1998.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominaraquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honordaquell al qual les letres sendrecen no siadiminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses siaobservada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quenla cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servadala forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçaremal senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generalsde quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comteso a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscama alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o lochaltre tots temps en les letres les quals trametrem lonom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexamanera ques servaria si als marits dellesletres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letresmolt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sancte molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climentper digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lodevot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyratspeus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus coralscuns son bisbes cardenals alcunspreveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi condessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenalspecial amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en losaltres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Daragoetc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperadorsescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexagracia rey Darago etc. salut e creximent de successionsbenaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperadormas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Mariaper la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiulavors sescriura apres la paraula de França:molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyorquan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexamanera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarraynssescriu en romans per tal que milssia lest a ells per mercaders e per altres lechsço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrichper la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Callersalut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desigdamor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcunacosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cenceradileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tengaen feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valenciasalut e dileccio. Als mestres dorde de caballeriafora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanovade la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalemmaestre salut e cencera dileccio. Als maestrespero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriuraaxi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistello qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriuraen axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tenganfeu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martressalut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserratsalut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoçasalut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestredalcun orde mendicant o altre qui no son abbatsmas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus.Als priors e ministres provincials dordes mendicanssescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriureinfant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infanten Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Pradescomte salut ab affeccio de sencera volentat.Si es dona muller del serali aximateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infantasi ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de reymort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infantsino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcunsreys dels quals lo pare no forey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carlesdel illustre rey de França germa. Axi com en losaltres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyalde part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comteDestampes salut ab affeccio de senceravoluntat. E si es de la nostra casa reyal seraliescrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits siaajustat titol de ducat o de comtat o daltretitol sil han aquells als quals sescriu: e si alcudaquells haura deute de sanch ab nos apreslo seu titol sia especificat en la forma seguent: Carfrare o oncle o cosi o segons que haura deute abnos. En apres com escriurem letres a alcun ducho per aventura a alcun comte o marques o dalfinsescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya.Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gastocomte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots losdamunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lurtitol de comtat marquesat ho vescomtat hobaronia lus sera escrit si hauran reebut lordede cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçellho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçellsalut et gracia. Empero si seran Darago siaposat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilassia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com losdoctors qui han reebut lo barret en qualsevolsciencia han grau de dignitat volem que a aquells siascrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescalempero dalcunrey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassonaper lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reysque pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cora alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunesvegades als ciutadans e poble perque engir aço siaservat so que sera acostumat salut etc. axi con en losbarons dessus prop. Con empero sescriuraa potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baronpotestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijanascriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valenciao de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoçasalut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres juratspaers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes conescriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael PeriçÇapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feelde consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedinade Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li siascrita aquesta paraula cavaller e si nou es seraliscrit donçell.Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marquesescriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comtede Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera-sagellar-segells-cera-bulla

Dels salaris dels Comissaris.

Dels salaris dels Comissaris.

Qui dretament jutgen o guardode peccuniaria remuracio speren frau en alcunamanera perpetren cor justicia la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda mercadegen e es encara occasio de tots mals e començamentde tota nequicia quan per jutges de les parts aytalsufragi se reeb no la benvolençadel donant mas cupida avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut es demostrada: pero als delegats jutges per nos qui ne del fischnostre o en altra manera de la cosa publica salaris prenen masper nostra delegacio guardo reeben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer trebaylhaver mas mes cove que a ells axi moderades esportules per les parts sien ministrades que esguardada la condicio de la causa la qual en juhi se dugreuge no gran als pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents en aço costumaantigament observada que quant alguna causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcunaquantitat de moneda judicialment per alcun es demanada lavors lo jutge delegat conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt dinersço es de cascuna tan solament quatre diners per libre de tota la quantitat en juhi deduyta axi pero que tota la summa que per les esportules del jutge delegat sera exida encara per cascuna de les parts no sobrepuig trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sinquanta libres de mallorquinsen lo regne de Mallorcha o quaranta libres de reyalso barceloneses menuts en lo regne de Valencia o en Cathalunya les esportules aquestes volem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que decontinenten lo començamentdel dit pleit ço es quant sera pleit contestat la hon se proceix servat acostumat orde de juhiso la on es respost als articles o alcuna cosa la qual per loch de demanda se preposa cant se proceeix per natura de la causa o per tenorde la nostra comissio simplement e de pla e sensestrepit e figura de juhi o en altra manera sensescrit e plet la tercera part daquesta quantitat se puscha exigir de les parts e la altra terçerapart al temps de la publicacio dels testimonis e la terçera part romanent lavors con la cosa sera sentencialment termenada:si pero la causa aquesta per amigable composicio o en altra manera en o per diffinitiva sentencia fin prenialavors si ans del plet contestat per les maneres dessusdites del juhi sia departit res de les parts no volem esser reebut: e si lo plet sera contestat aço se façaans que los testimonis sien publicats la tercera part tan solament de les esportules lo jutgeaquell reebre pusca e no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que encara no haja donada sentencia con daqni (daqui)avant per ell no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca quantitat aquella quesdemana que les esportules exigidores a deu solidos no munten: lavors lo jutge qui dara la sentencia puscadeu solidos exigir e haver. Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qualque siacosa no moble o de sol o encara moble o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut esguart a vera e dreta estimacion de la cosa aquella aytant sia rebutper esportules quant se poria demanar si a estimaciopeccuniaria se demanava: e si per possessorijuhi se pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la causa de la proprietat se reebria tantolament reeben losdelegats: mas la on de pocca cosa se pledejariaguardantse que les coses aquelles no estimen imoderadamentsobre la qual cosa les consciencies dels dits jutges carregam. Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputarasi agreviada lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar: e si de libertatdalcun hom se pledeja axi ço es que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari lavors feta extimacioen aytant quant aquell valria si verament sersera e no en plus aytant sia reebut e no plus per esportules quant poria esser reebut si extimacio peccuniaria dell era demanada. En apres si de special nostra comissio alcun delegat conega de alcunarticle axi con car la causa principal no es comanada mas alcun article es comanat axi con si era conegut esser comanat si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja si caucio en alcun cas siadonada o no e axi de semblants coses lavors si es conegut summariament e de pla no sia demanat per esportules de cascuna part o entre amdues les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera e la conexença breument espeegadamajorment si de poca cosa o entre persones de poch estament lavors volem menys encara per les esportules esser reebut e sobre aço encara les consciencies dels reebents carregam que manera rahonable no passen: e si alcuna querimonia per la part feta sera lo canceller nostre lo exces dejamoderar. En apres encara en les causes de les appellacionsaxi duem ordenador que si les parts la questio de les appellacionsvullen justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de nou en aquell cas volem que ultra la meytatdequell lo qual en la causa principal es prestat nospusca estendre tota la quantitat de les esportules: e axi mateix volem esser observat si sien productes cartes poques e breus e les quals no freturen de gran examinacio. En altra manera si eren moltes e que ab gran examinacio e treball esgardar e veure se haurien lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebaylles esportules axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la appellacio se faça noveylaproduccio de testimonis o sien produits alscuns o alcunproces approbacio per aventura oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les quantitats de les esportules puscha a major summa muntar ço es entro a la quantitat desus espressada. En apres con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegadas sesdeveexces esser fet en la exaccio de les esportules per losdits jutges delegats: volem que si los bens de la persona delada del crim sien pochs ço es entroa cent libres valents haja tan solament en bens lavorscent solidos daqell se puguen exegir e no pus: e si de cent libres entro a doscentesen bens hagen puguen esser demanades deu libres e no pus: si empero en bens haja ultra doscentes libreslavors salari entir se pot demanar: salvant empero que en les causes de la appellacio en les criminals causes sia servat ço que en lo pletcivil es desus ordenat axi que si no fa alcunaproduccio salari sia minuit en la meytat o siaaugmentat entro a manera deguda segons la manera de la produccio feta en aquest plet o del trebayl. On emperocausa se pledejaria de emposadora altra pena poca axicom de relegacio o de semblant lavors encara siendiminuides les esportules en la meytat daquelllo qual per gran e corporal pena es acostumat de reebre: e si de pena de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledejat lavors a la dita moneda sia haut esguart en la exaccio de les esportules axi con si altre deutepeccuniari ere demanat per tal que sia servat ço que es en aytals coses desus ordenat. En les exaccions pero de les esportules per relacions davant nos faedores axiduem ordenador. Que si a supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna cosa esser feta en prejudici dellcontre les privileges o letres de nos o dels predecessors nostres atorgades aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a nos relacio esser leta de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e volem que lo canceller nostre en aço deja esser tengut per son offici con daytals letresse deman les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a nos feelment relacion faça algunes esportules daquino haudes ne exegits quals que quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes o letres quals que quals produytes davant nos o en altra manera per qualsevol raho de manament nostre o del canceller nostre siencomeses a alcun de nostre consell veedores o legidoresaxi que de la tenor daquelles relacio faça davant nos a nostra aventura informacio o del consell nostre sobre alcunfet a fin que mils siam instruits que devem fer en aytal negoci axi que tan solament siacomesa visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles tan solament faedora: lavors siauna o sien moltes cartes aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasio reeba de part o de parts les quals aço toca: pero si alcunproces fet davant alcun jutge sotsmes nostre o altre a alcun de nostre consell veedor haurem comes a fin que sobre aquell davant nos se aordon qual cosa segons justicia ne sera faedora: lavors si aquell proces tan solament contendra alcuna informacio feta per offici solemnitat de juhi no servada o no oydesplenerament les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part que aço request ha faedor tant solament volem esser reebuts cent solidos e no pus:pero si el proces aquell sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solamentreebre deu libres: salvant empero que si el procesera massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions de testimonis o en altra manera per multitut de contrasts o de questions: lavors si a la noticia del canceller sera vist que mes per la multitut del treball ne sia degut volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio tant solament pusquen esser demanades: empero si els proceses sienmolts a una metexa determinacio anans sobre elsquals es relacio faedora si en tot sia perfet les allegacions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien reebudes tant solament: si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes lavors al mes quinselibres sien reebudes: si encara per multitut de testimonis o altra manera per magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut en aquell cas lo dit canceller puscatan solament en cent solidos lo salari augmentar. Aquestes coses empero desus dites observar volem quan en processes en altres lochs fets o altres jutges sera relacio faedora. Si empero plet davant aquells de nostre conseyl sera menat engir la exacciode les esportules no entenem res innovar perque nos servee aytant sia reebut per esportules quant si la causa era per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes con a vegades supplicacio a nos per alcun endreçada manam a alcun del consell nostre ques inform sobrelfet en la supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquell e a nos relacio faça a fin que pus segurament e pus deliberada responam a aquelles coses les quals seran en la supplicacio demanades: lavors volem encara e manam que res no siareebut per alcuna occasion per la informacio aquesta faedora: e los transgressors daquestaconstitucio e al salari degut ab aço que ultrahauran reebut restituydor sien constretze de nostre consell e de offici qualque seran deleitz.

Dels Serveys.

Dels Serveys.

Jassia que tres sien acceptacions de dons per los quals la humana natura contre justicia militar es coneguda favor damistats ço es saber adulacio de laor e acceptacio corporal de don: puslaugerament empero se gira lo coratge per don de la cosa corporal que per favor de gracia e de laor. Honvolents esquivar quels conseylers postres quison estimats part del nostre cors no facen algunes coses per les quals en donar a nos ço que Deu no vullaconsell pusquen esser torbats: volem e ordonamquels dits nostres conseylers de dons e de serveys quilos huyls dels jutges ençeguensi doncz no era de parent o de conseyler se abstenguenab acabament cor oblacio e molt pus fort recepcio de don corch es de regiment: pero per tal que massa no siam vist ells estrenyer e per tal que als dits conseylersço que per nostra prohibicio farien no pusque esser per los ignorants o estranys en altra cosa esser notat que segons la forma ques segueix pusquen tansolament pendre per la present laudable sanccio a ells licencia atribuim ço es totes coses menjadores sol pero que una persona oltra vint solidos de la moneda corrent en lany en la terra honserem summa no subrepuig ço que haura reebut. E per tal con condicions de persones son molt esguardadores la on les coses damunt dites menjadores se darien per prelats o barons o universitats de viles o daltres corses de clergues o de lechs o de juheus o daltrescolegis approvat o no approvat sol que no siareprovat la damunt dita summa de vint solidos entroa sinquanta solidos en lany estenemoltra encara les coses menjadores joyes valents deu solidos e no pus a ells tribuim facultat de pendre. En lo cas empero en lo qual alcun princepo altre al qual per nos fossen trameses alcun don a elso vestedures fer volien pusquen aquell o aquelles reebre aquesta sanccio o constitucio reyalno contrastan a honor del princep o del altre dessusdit: cor si missatges per princep o grans senyorsa nos trameses don a ells de part nostra exhibit reebrerecusaven aço a nostres volersdesagradable per raho occorreria e a nos no tornaria a honor. Empero cor libertat de arguir es vist perdre e pert qui daquell pren qui per aço dona que no siacorregit: la damunt dita licencia loch haver no volem en aquelles persones les quals en nostra cort en aquell temps pleytmenarien o breument sesperarien de menar si empero a sabuda dells sera pervengut jacsiaque fossen cosins o conseylers ans expressament ho vedam e si alcun en alcuna cosa sensnostra expressa licencia la qual en escrits letra abnostre segell segellada haja contra o oltrala forma damunt dita haura reebut de nombre de nostres conseylers sera delit e oltra aço a nostre arbitre sera punit.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Si engirla ordenacio de la cosa privada de la casa nostra cura havem haudae Deu actor en aquella res aytant con en nos es no havem lexat imperfet: quant mes engir lograu e orde daquells qui entorn de nostre costat cavalleregene part de nostre cors esser son enteses obra donar deuemper tal que a alcu no sia legut la ordenançadels graus destorbar e no esguardada rahon del temps als çaentrasmilitants esser davant posat: que axi con del humanalcors los membres de la part dreta del dit corsmajors nodriments reeben e per major forçason reformats axi reyals comtes barons e altres cavallers de la part dreta de nostre cors en conseyllsien decorats: e los prelats els altres clerguesde la part sinistra en lurs seyles sienhondrats. E per tal con moltes vegades en nostre conseyl alscuns de nostres conseyllers per si o per conjunctes persones usen de offici de avocats: digna cosa jutgam quels dits conseylsers aytantquant en alcuna cosa proposar o allegar volran o alscuns per ells en loch acostumat no seguen masdecontinent se leven e del cercle del conseyllisquen si donchs nos per qualque causa moguts a aquells donar honor no voliem cor egual cosa esser entenem que pensada la qualitat de estar de peus o de seer leugerament sia conegut que sostengapart de conseller o davocat. Si empero alcundels dits conseylers per son offici o per nostra comissio alcunes coses al dit conseyl proposar sienestrets seent en lur loch acostumat les coses damunt dites proposar pusquen. En apres quals que quals de qualque condicio sien qui a la companya de nostres conseylers no seran agregats si per si o per altre davant nos en lo dit conseyl volranalscunes coses proposar o per altres postular de peusde necessitat hagen estar: si donchs per aventura nos esguardada la dignitat dells no volremells en seer especialment honrar. Empero si alcunni ha de tan gran dignitat que mes quels altres deja esser honrat per qualque raho a la nostra presencia se convendra venir: en aquest cas la present nostra ordenacio no volem haver loch avans nos a aquell esguardada la sua dignitat puscam fer honor en aquesta part segons que de nos e dell se pertanyera. En apreslos embaxadors de la persona del papa del emperador dels reys e cardenals e patriarchesarchabisbes de fills o frares de reys o de ciutats solemnes o a aquells semblants en lo cercle dels conseylers nostres seer pusquen: e si alcundels dits embaxadors sera archabisbe o bisbesegue axi con los altres de conseylnostre axi con si res no volia proposar: e si alcundels damunt dits embaxadors per son propri fet alcunacosa proposar volra sia observada la manera desusprop ordenada o dels altres magnats los quals specialment per causa volrem honrar.

Serveys