De la festa de la Epiphania.

De la festa de la Epiphania. 

Per tal con per lestela aorar lo fill de Deu los reys dorient son menats la qual estella segons que havem lest per inestimable claretat e resplandor resplandia e per tal encara cor en aytal dia aquell qui no ho freturava en lo *flum Jorda per ayguade baptisme fo lavat perque lo coratge nostre es amonestat a ordonar que a la claretat de la damunt dita estelae a mundicia del babtisme no obscureyda abparaments e ab vestiments blanchs aquest dia en nostra cappella sien tenguts devotament: manants que en totes coses axi con en la festa de la nativitat de nostre Senyorsia observat exceptat quel reataula menor noy sia posat.



De la festa de la Circuncisio de nostre Senyor.


De la festa de la Circuncisio de nostre Senyor.

Jacsia que aquesta festa huytava de Nadal de nostre Senyor sia perque seria usador de paraments blanchs: considerat quel Salvador nostre qui nat era sots leyla ley complen la propria sanc en aytaldia per circuncisio escampar li plach: justament ordonam que sermo aquest dia sia fet e lo reretauledargent major hi sia posat e quels paraments e vestiments vermeys meylors sien tenguts e quatre capes sien haudes: a la qual encara significacio una creu en lo mig loch del realtar sia posada e altres dos creus entrels tests separats dels quals dejus se dira e lo reraltar istoriaten lo qual es la ymage de la Verge estes hi siaposat per tal que memoria de la nativitat sia haudae a cascu cap del altar per gracia dornament dos testsseparats dels mellors en lo reraltardivisidament e oltra los dits tests en laltar los dos bacins daurats hi sienposats.


festa-epiphania

De la festa de sent Johan evangelista.


De la festa de sent Johan evangelista.

Jacsia que sent Johan evangelisteconfessor de la fe catholica sia trobat: pero corverge es axi elegit e la verge Maria a ell focomanada no sens raho axi con de vergens no martirs volem sia usat: e per çodels mijancers blanchs vestiments usar volem e loreraltar menor dargent e lo istoriatestes en aquest dia siaposat e quatre capes sien tengudes. Pero cor la cappella del nostre real de Valencia a invocacio daquest benauyrat sant es edificada si en aquesta festa aqui presents serem volem sermo e processio esser fets e quels pusnobles vestiments blanchs e paraments ab sis capes sien tenguts e lo reretaule dargentmajor sobre laltar sia posat e lo tabernaclede nostra Dona: e en totes les altres coses sia fet axicon en lo dia de Nadal.



De la vigilia e de la Nativitat de nostre Senyor.

De la vigilia e de la Nativitatde nostre Senyor.

La vigilia de la natividaddaquell qui per nos reemedors no avorri en loventre de la Verge venir e vinent la memoria daquell dia es faedora. Don per tal quel part de la Verge loqual ab sobirana puritat procehi al esguardament nostre e daqui mateix al cor devotament distilla sia presentat axi en aparellament daltar con en vestiments blanchsesser volem: volents los mijancets pero e quatre capes esser tengudes: e a mayor memoria de la dita Verge qui tan salutarifruyt lendema seguent aquell dia a nos mostra per tal que en ell viscam e siam e dell usem: ordenam quel reraltar istoriat en lo qual la ymage en lo mig loch daquell es figurada en lo pus alt loch del altar e quatre tests los pus bells dos del mig junts e los dos als costats seperats e entre aquells losbacins daurats en laltar sien allogats.Lo dia empero de Nadal de nostre Senyor a la damunt dita puritat del part demostradora e encara la virginitat de la mare la qual e abans e apres lo part verge romas consideradora sermo aquest dia sia fet e apres aquell la camisa de nostre Senyor descuberta sia mostrada e los aparellaments blanchs axi mateix volem que sien tenguts: mas per tal con lo dia açorequer los pus excellents esser manam declarants quels aparellaments blanchs pus nobles ab sis capes sien tenguts e els vestiments en les vespresde la vigilia e del dia e en la primera missa e en la mayor. En la segona pero missa per tal con no es de tan gran sollennitataquells vestiments blanchs que en la vigilia hauran servit e quatre capes tan solament sien hauts: E per tal que tan gran dia segons ques pertany no tansolament de significacio de paraments sia honrat masde copiositat de reliquies e de joyes daure dargent sia ennobleida: volem que en lo pus alt grau del reraltar lo tabernacle abla ymage de nostra Dona dargent e a cascunapart daça e della dos tests junts e en losegon grau lo rerataula dargent en loterç o jussa grau tots los bacins e altres tests e creus que en la nostra capella seran volem que sien posats: e apres les spines e la camisade nostre Senyor que sia en lo mig loch les veres creus nostras que sian la una a la part dreta e laltra a la part squerra e les spines aprescascuna veracreu e les altres pus honrades reliquies sien posades on pus prop costa les sinch reliquies damunt dites: e les altres creus bacins e tests e les altres reliquies les quals no poran caberen lo realtar sien posades en loch sobre laltar on pus covinentment loy poranesser allogades.




De la ordinacio de la Cappella.


De la ordinacio de la Cappella.

No haven vergonya losreys en losprimers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan
daquell per loqual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexene per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scripturesno es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual nos sadollam e som pascutsoffrir segons que cappella: esguardans que aytant com pus habundantment lo Donador dels dons envers alcun ses haut aytantmes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra cappella ordonem haver vegonya no cal masquel servey daquell lo qual voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en nostra presencia per tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam cardebades estaments en lumanal linatge aquells quicarn humana prenen dels molts alts lochs als jusansdavaylen agra posat si donchs diferencia losmayors dels menors en honran ells no fahien: a la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de draps con dor e dargent bells e nobles segons qui a les coses desus dites a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre estament no pochrequer hajam no van mas vertaderament de necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanimaa gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinchcolors estar convinentment reputam: en vermeyls losquals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament color vermeyla per les rahons e significacions degudes convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades daquell qui carrera si esser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en les sollennitats daquelles demostren e en les altres dies honradors en los quals no per vana consideracio se pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphantson posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleyahan preliat e los quals per eternals desigsverdejants e qui per sequetat de mal temps no sequensien tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los altres dies festinals axide nostre Senyor con dels sants: e encara en negresquant per defunts offici se fa en losquals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deudemostrar covinentment se poden. E daquestescolors no tan solament de cascuna de una cappella siamcontents mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals de una matexa color paraments per propia significacio deuen esser tenguts pus sollennes quelsaltres alscuns ne seran trobats ab pussollennes paraments jacsia daquella color matexasien decorats haver desigam: ordonants que en la nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istoriesde vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a color vermeyla o de draps vermeyls de seda ab obres semenades dauro de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daurtrahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fresdaur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E es dita complida cappella pali e realtar e vestiments de prevere de diache e de sosdiache e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeylsblanchs verts e blaus sens obres e paradurapali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxinse frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual a cultivament divinal en lo veyl testament foconstituit vexella e encara daltres coses daur e dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats merescam daur e dargent e encara ab pedres precioses per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser: manans donchs que sien primerament dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali de drap dor istoriatlos quals la sollennitat la qual no sens rahoen los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a honor de la sua mare e fill ha ordonats siencelebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari extimam que a la sollennitat monstradoraalscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciencia de letres saber no ho poden per esguardament duyls aytals coses vegen la qual a ells soplesca e esmen ço que freturen per ciencia de letres cor pintures e aytals coses letres de pageses esser manifest es: e per tal en les esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses demunt dites no sens raho son posades comunament axi daur e dargent com de cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fill daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a representacio daquella fetes sien abcorruptibles pedres margarites ornades manam esser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes aço havem fet per tal que segons losdies o totes o alcunes una tan solament segons que covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera emperose pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedoressis encastaments esser ordonam ço es un a forma de custodia en la qual lo cors de nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e altre guarniment de cristall a forma de canons en losquals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portades: los quals garniments sien fets daura manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a manera de peu de copa en lo qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsaen lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e altre rerataula dargent daurat ab la imagede la incorrupte verge Maria en lo migloch daquel posada mostrantse dins tabernacleper tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria della no sia relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de nostre Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ablurs canadelles dels quals los dos siendaur e la un sia pus precios que laltrelo qual en les grans festes servesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanchde nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam calze daur sie deputat; laltre pero dargent daurat esser pot: pero per tal que servesquesi necessitat sesdevenia: sis canalobres dargentqui sobre laltar seran e sis bordons dargent losquals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits seran tenguts e dos encensers ab ses naus a tenir lencens diputades la un dels quals sia daurate pus noble quel altre e dos bacins dargentblanch ab esmalts e tres tests obrats de musica ab orles dargent e esmaltades e un vaxelldargent al aygua de la benediccio ab sonysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitracroça anell micanes cendalies et tot compliment dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitatjutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es incerta cosa que poch los elements hagen profitar si elsobran faedor per diverses varietats saviament nolshagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera losdeu hom usar clarament no jutgavem e debades les coses damunt dites hauriem si donchs dellesconvinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes vegades sesdeven que encara els savis redarguir de dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les quals sots generalitats e regles contener nos podendels dies festinals de nostre Senyor e dels sants losquals si donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per conseguent defalliment no pochimportarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e especialment havem posades.

vigilia-nativitat-nostre-senyor

Dels Beneficis donadors.

Dels Beneficis donadors.

Consegons la monicio e doctrina dels sants pares beneficis ecclesiastichs no degen esser donats sino a sufficients e bones persones e per los princeps qui per Deu en les terres son ordonats per tal que governen aytals coses se degen mes observar que violar: emperamor daço nos ab deliberat conseyl per gran securitat de nostra anima e a exoneracio de propria consciencia ordonam que daqui avant quant de beneficis en los quals tan solament presentacio havem o daquells de les quals la collacio a nos se pertany quant que quant volrem provehirde nostre propri moviment o a prechs dalcun o quant al sant pare de nostre propri moviment o instancia dalcun o a qualque altre scriure volrem per alcun o per alcuns per qualque benefici ecclesiastich: aquestes coses no sien fetes sino primerament examinacio feta de la vida e costumes daquells o daltres coses segons ques pertany per quatre bons homens a aço per nos cascunes vegades deputats los dos dels quals almenys de sciencies de theologia dret canonicho de leys sien erudits: los quals quatre si covinentment no podien esser diputats lavors per tres e per dos la examinacio aquella se faça dels quals almenys la un fos covinent en sacra theologia e en dret canonich erudit o que fos doctor en dret civil sol pero que tengues estament clerical e en sacres ordensfos constituit e en altra manera no: la qual cosa encara en cas on fossen quatre açovolem esser observat: si donchs un o mes daquells no eren en altra sciencia erudits cor lavors encara si vida clerical no tenia o no era en sacres ordensconstituit volem ell poder esse legista. E si aquell al qual volem esser provehit o per lo qual deura esser escrit sera absent la examinacio daquell se faça per testimoni de vida de bones costumes daltres dels quals se pertany per los damunt dits quatre o per altres coses axi com damunt se diu qui sotssagrament relacion facen segons lur parer si abbona e ab segura consciencia aquell se pot presentar o benefici esser donat a ell o esser escrit o pregat per aquell: e si en altra manera sino axi com damunt es dit les coses damunt dites sien obtengudes casses e irrites esser volem e de neguna fermetat alegrar si donchs de certa sciencia e no en fet dun mas de tots la ordonacio nostra present no cassavem.


Leyenda, Orihuela del Tremedal, milagro

Leyenda de Orihuela del Tremedal (Teruel)
La ermita del Tremedal, se construyó en ese monte porque según cuenta la leyenda Nuestra Señora la Virgen del Tremedal se apareció a un sencillo pastor manco que cuidaba de su rebaño, la Virgen dice al pastorcillo que tiene hambre, instándole para que comparta con ella la comida que lleva en el zurrón.
El pastor, ante la sonrisa de la Señora. Comprende lo que quiere y se dispone a satisfacer aquel deseo. Y cuando maniobra con su mano única para sacar de la bolsa su torta, la Virgen le detiene con una mirada, diciéndole, con esa mano no, con la otra. El pastor le dice “cuanto diera yo por tener la otra, que ahora me falta”, pero la Virgen insiste, decidido mete su muñeca derecha en el zurrón y al sacarla de nuevo está la mano en su lugar, rendido de gozo y de emoción se postra a los pies de la Señora para darle las gracias por el bien recibido y pedirle cuenta de cuanto desee, que él lo realizará en el momento.
La Señora le dijo: “Baja a Orihuela y publica el favor que te he hecho y hazles saber de mi parte que yo he tomado asiento en esta sierra, que gusto de ser en ella venerada para consuelo y beneficio de sus vecinos”.

Orihuela, Tremedal, Teruel

Nuestra Señora la Virgen del Tremedal

Orihuela, Tremedal, Teruel 2

Orihuela, Tremedal, Teruel 3

Orihuela, Tremedal, Teruel 4

Foto de Ramón Guimerá Lorente tomada en la zona de la ermita. Mi madre, Ángeles Lorente Sánchez nació en Alustante, muy cerca de Orihuela del Tremedal.


Tremedal, Moncho, Ramón Guimerá Lorente