Mostrando las entradas para la consulta guerra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta guerra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine.


A.


A, s. m., voyelle, première lettre de l' alphabet, a.

Car la prima lettra d'amor 

Apellon A.

P. Milon: En amor trob.

Car ils appellent A la première lettre d' amour.

Fenisson en A estreig.

Gramm. provenç.

Finissent en A bref.

Loc. Pos no sabes A ni B,

Com mostraras autres ni me?

Trad. d'un Évang. apocr.

Puisque tu ne sais a ni b, comment enseigneras-tu les autres et moi?

Anc. Fr. Mais en latin le bon abbé

N' y entendoit ni a ni b.

Du Bellay, p. 471.

A, troisième personne du verbe AVER, au présent du singulier de l' indicatif, voyez AVER.

A, préposition, vient d' AD ou d' AB et A latins, et quelquefois d' AB roman.

D' AD latin:

S'a lieis non platz que m man A se venir.

Berenger de Palasol: De la gensor.

S'il ne lui plaît qu'elle me mande venir à elle.

D' AB, d' A latins:

A mainz homes aug amor acusar.

Aimeri de Péguilain: Totz hom.

Par plusieurs hommes j' entends accuser l' amour.

D' AB roman; voyez AB.

Coms, A honor non podetz mais jorn viure.

Montant Sartre: Coms de Tolsan.

Comte, vous ne pouvez désormais vivre avec honneur.

A, préposition romane, est resté dans la contraction qui a formé les articles AL, ALS, AS.

Quelquefois il reçoit, par euphonie, le D ou le Z devant les mots qui commencent par une voyelle.

Atressi cum la candela

Que si meteyssa destrui,

Per far clardat AD autrui.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Ainsi que la chandelle qui se détruit elle-même, pour faire clarté à autrui.

Que mantas vez lo jorn non posc tener

C' AZ una part non an totz sols plorar.

Folquet de Marseille: Meravil me.

Que plusieurs fois le jour je ne puis tenir que je n' aille tout seul pleurer à un coin.

Cette préposition indique ou caractérise plus ou moins expressément divers rapports, tels que:

1. Direction, tendance, but, fin.

Mand e tramet salut A vos.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Envoie et transmet salut à vous.

Hueimais es Antecritz.

AL dan del mon issitz.

G. Faidit: Era nos sia.

Désormais l' Antecrist est sorti pour le dommage du monde.


2. Relation.

E pueis montest de rossin A destrier,

No fesetz colp d' espaza ni de lansa.

T. d' Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Et depuis que vous vous élevâtes du roussin au destrier, vous ne fîtes coup d' épée ni de lance.

A tals vassals, tal senhor. Aimeri de Péguilain: Li fol.

à tels vassaux, tels seigneurs.

3. Personnalité, appartenance.

Poiria nos A amdos enuiar,

A me del dire, A vos del escotar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Il pourrait nous ennuyer à tous deux, à moi du dire, à vous de l' écouter.

Bertrans, la filha AL pros comte Raimon

Degra vezer qu' il gensa tot lo mon.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum es.

Bertrand, la fille au preux comte Raimond devrait voir qu' elle charme tout le monde.

Que vol la terr' A mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far.

Qu' il veut la terre de mes enfants.

4. Attribution, indication.

Baptejavan AL nom de Yeshu Xrist. La nobla leyczon.

Ils baptisaient au nom de Jésus-Christ.

Ad honor del cors sanct faria una capella.

V. de S. Honorat.

Ferait une chapelle en l' honneur du corps saint.

A las obras pareis.

Bertrand de Born: Nostre senher.

Aux œuvres il paraît.


5. Espèce, qualité.

Qu' era forniers que escaudava lo forn A coser lo pan.

V. de Bernard de Ventadour.

Qui était fournier qui échauffait le four à cuire le pain.

6. Manière, état.

A genolhos sopleyan humilmen.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy.

Suppliant humblement à genoux.

Anar A pe, A ley de croy joglar.

Tenson d' Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Aller à pied, à la manière de vil jongleur.

7. Destination.

Era mercadiers que tenia draps A vendre.

V. d' Aimeri de Peguilain.

Il était marchand qui tenait draps à vendre.

Favas A desgranar.

Marcoat: Mentre.

Fèves à écosser.

8. Moyen, cause, effet.

Ades pueg A plena vela.

Rambaud d' Orange: Una chansoneta.

A présent je monte à pleine voile.

Vengron sas donzelas AL crit, e demanderon:

Qu'es aisso?

V. de Pierre Vidal.

Ses demoiselles vinrent au cri, et demandèrent; Qu'est-ce?

Pero us d' els mi veira A son dan.

Blacasset: Gerra mi play.

Pour cela un d' eux me verra à son dommage.

9. Temps, époque, circonstance de temps.

A quascun jorn de l' an...

Com par neus A Nadal.

B. de Ventadour: Lo gens temps.

à chaque jour de l' an... comme paraît neige à Noël.

Ges AL premier an no val gaire,

Mas AL ters torna de bon aire.

Deudes de Prades. Auz. cass.

à la première année, il ne vaut guère, mais, à la troisième, il devient de bonne qualité.

AL premier lans pert ieu mon esparvier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.

Au premier jet je perds mon épervier.

10. Localité, circonstance de lieu.

Vendre tot quant avion A Berniz. Titre de 1168.

Vendre tout ce qu'ils avaient à Bernis.

A la fontana del vergier...

A l' ombra d'un fust domesgier

Trobei sola.

Marcabrus: A la fontana.

Je la trouvai seule à la fontaine du verger, à l' ombre d'un arbre domestique.

A doas leguas lonhet d' aqui.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il s' éloigna de là à deux lieues.

Nos encontrem, AL pas de Belestar,

XII lairos.

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Nous rencontrâmes, au passage de Belestar, douze voleurs.

11. Ordre, rang.

Un A un los avia pres. Roman de Jaufre, fol. 23.

Il les avait pris un à un.


Pilatz s' aset e sa cadeira, (cadiera, cadira, cátedra: silla)

E li autre AD una tyeyra.

Trad. de l' Évangile de Nicodème.

Pilate s' assit en sa chaire, et les autres à une même file.

Qu'el met' AL latz sanh Johan.

Bertrand de Born: Mon chant.

Qu' il le mette au côté de saint Jean.

12. Mesure, poids, quantité, valeur, capacité.

Richartz mettra A mueis e A sestiers

Aur et argent.

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Richard fournira à muids et à setiers l'or et l' argent.

E metrai hi blasmes e deshonors

E tracions A miliers e A cens.

P. Cardinal: Un sirventes.

Et j' y mettrai les blâmes et les déshonneurs et les trahisons à milliers et à cents.

Faita d'un nov talh presan,

A compas et A guaran.

Gaubert Moine de Puicibot: Uns joys.

Faite d'une nouvelle taille distinguée, à compas et à proportion.

E fara m canuzir A flocs.

G. Adhemar: Ben fora.

Et me fera blanchir à flocons.

A, préposition romane, se traduit ordinairement par A dans les langues

de l' Europe latine, mais il a quelquefois le sens exact ou approximatif d' autres prépositions, dont les principales sont:

1. Après.

E mot A mot no li contatz.

Roman de Jaufre, fol. 24.

Et ne lui racontez mot à mot.

Anc. Fr. Que je conte un à un les astres radieux...

Les desrompt pièce à pièce.

Desportes, premières œuvres, fol. 108 et 223.

CAT. Torsetz los li un á un tots. Trad. catalane dels auz. cass.

ESP. Enna corte poc á poco te faras connoscer.

(N. E. En la corte poco a poco te harás conocer; darás a.)

Poema de Alexandro, cop. 369.

PORT. Tirando peca á peca...

a poucos dios morreo.

Barros, Decad. I, l. III, cap. 9; l. I, cap. II (o 11).

IT. a morte al ciel s' annidi.

Buonarotti, Rime, 29.


2. Avec, voyez AB.

De totas parts y venon A gran joya.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

De toutes parts y viennent avec grande joie.

Fas A la gent un covinent novelh.

P. Cardinal: Tos temps azir.

Je fais avec la gent un traité nouveau. (convenientia)

ANC. FR. à plours et à larmes leur conta la grant doleur... Le lia fortement à un arbre à quatre fors hars torses... Et se conseilla Kalles à sa gent... Et s'en retournèrent à grans proies et à grant gaing.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 269, 302, 297; et III, p. 275.

Il les tenroient à bonne foi.

Ville-Hardouin (Villehardouin), p. 12.

Le col li prit à ses deus meins.

Marie de France, t. 1, p. 322.

Vilains et de mauvès afere

Ne pot à els nul marchié fere.

Fabl. Et cont. anc. t. IV, p. 2.

CAT. Convinença que... havra feta á mercaders o á sos mariners. Consolat de la mar, cap. 209.

ESP. Recebidas las duenas á una grant ondranza...

á tant grant ondra ellas á Valencia entraban...

En buenos cavallos á petrales é á cascabeles

E á cuberturas de cendales.

Poema del Cid, v. 1586, 1617, 1516, 1517.

PORT. Estou a mil nós atado.

A. Ferreira, Bristo, act. I, sc. I.

Pedindo a altas voces a Deos misericordia.

Lucena, V. de P. Fr. Xavier, liv. X, cap. 2.

IT. a fidanza richiederò... a gran fatica si, levò di terra.

Boccaccio, Decameron, III, 2; et IX, 9.

E comandò che l' amassero a fede.

Dante, Parad., II.

Voyez la Grammaire comparée des langues de l' Europe latine, p. 319.


3. Auprès de.

E platz mi be lai en estiu

Que m sojorn A font o A riu.

Le moine de Montaudon: Mout me platz.

Et il me plaît bien là en été que je me repose auprès de fontaine ou auprès de ruisseau.

ANC. Fr. Après que Themistocles, dechassé premierement d' Athenes et depuis de toute la Grece, fut retiré au roi des Perses.

Macault, Trad. des apopht. fol. 294.

CAT. Encara al flum non era... al flum Granico combatut avem.

Trad. catal. de Quinte-Curce, lib. 4.

ESP. Sedien á los sos pies.

V. de S. Millán, cop. 261.

PORT. … E quanto mais á fonte

Se chega, tanto mais verde parece.

A. Ferreira, Egloga I.

IT. Messer Lancialotto combattea un giorno a una fontana con un cavaliere. Cento novelle antiche, nov. 42.


4. Comme, en qualité de.

Si volon Frances ni Picartz

A senhors ni A drogomans.

P. Cardinal: Per folhs.

S' ils veulent Français et Picards en qualité de seigneurs et comme interprètes.

Ieu lo jutge per dreg A traydor.

T. de Gui d' Uizel et de M. de Ventadour; Gui d' Uiselh.

Je le juge justement comme traître.

ANC. FR. Deus t'a enuint à prince et a rei.

Anc. trad. des livres des Rois, fol. II (o 11).

à segnur lo volrunt aveir.

Marie de France, t. II, p. 123.

Là fu li enfes enoinz e coroné à roi par la main de l' apostoile Adrien.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 129.

à fol et à mauvés s' encuse

Qui ceste requeste refuse.

Nouv. Rec. de Fabl. et cont. anc., t. II, p. 188.

CAT. Lo que havem pres e prenem á molta e singular complascencia.

Capmany, Collect. diplom. t. 1, p. 305.

Y á burla no os tingau.

Vic. Garcia, Quintillas, p. 63.

ESP. No lo tenga á mal. Poema del Cid, v. 985.

PORT. O teve a máo Sinal. Moraes, Palmeirim, l. 1.

IT. Ella si governava a republica. Novelle inedite, p. 131.

Quelli che riceve a figliuoli. Guittone d' Arezzo, Lett. 3.

5. Contre.

Estiers no m puesc A sas armas defendre.

Richard de Barbezieux: Be volria.

Autrement je ne puis me défendre contre ses armes.

ANC. FR. à renart de rien ne tenciez.

Roman du Renart, p. 256.

CAT. E 'l falco gran batayla rendon

á selhs qui lurs auzelos prendon.

Trad. catal. dels auz. Cass.

(N. E. Daude de Pradas, Deudes de Prades, dels auzels cassador. 

Quien compare la lengua de Daude con la traducción catalana verá que el catalán era la misma lengua, la plana lengua romana, romance, occitano, provenzal, etc. https://choixpoesies.blogspot.com/2023/10/deudes-daude-prades-pradas.html )


ESP. Este lidiare á tod' el mas ardido.

Poema del Cid, v. 3372.

á Dios non se defienden nin carceres nin cuebas.

(N. E. A Dios no se defienden ni en cárceles ni en cuevas.)

Vida de S. Domingo de Silos, cop. 713.

PORT. He ter o sprito armado á má fortuna.

A. Ferreira, Castro, acto V, sc. 1.

IT. Che l' apressar' a terra

A nave è mortal guerra...

Che mal non fieri a scoglio.

Barberini, Docum. D' amore, p. 263 et 270.


6. DE.

Filla 's AL rei qui a grant poestat.

Poëme sur Boece.

Elle est fille du roi qui a grande puissance.

Qu' A sa vida be non cantet.

P. d' Auvergne: Chantarai.

Qui de sa vie ne chanta bien.

ANC. FR. Sez-tu que soies fille à roi?

Fabl. et cont. anc., t. IV; p. 155. 

Congié prist à son manage.

Roman du Renart, t. II, p. 44.

à une voiz tuz s' escrioient.

Marie de France, t. II, p. 458.

CAT. Si algun mariner fugirà á nau o á leny, pus que aura rebut son loguer. Consolat de la mar, cap. 228.

Esp. Besan las manos al rey don Alfonso. Poema del Cid, v. 3469.

PORT. Dom João beijou a mão a el rey.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. Per servo star' a così gran signore.

Barberini, Docum. d' amore, p. 101.


7. Devant, en présence de.

Cantatz ma canson voluntiers

A la reyna dels Normans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Chantez ma chanson volontiers devant la reine des Normands.

Coma la pols futz AL ven.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 170.

Comme la poussière fuit devant le vent.

E qui 'l papa pogues citar

A maior de se, fora gen.

Folquet de Lunel: Al bon rey.

Et qui pourrait citer le pape devant plus grand que lui, ce serait beau.

Car A mos heylls veg veramen (N. E. nueva versión de uelhs; ojos)

Te per cui aurem salvamen.

Trad. de l' Évangile de Nicodème.

Car devant mes yeux je vois vraiment toi par qui nous aurons salut.

ANC. FR. à lui s' encline la cort tote.

Roman du Renart, t. I, p. 338.

CAT. C' apres meta 'l hom al solell.

Trad. catal. dels auz. cass.

ESP. Buelven coma hoja al viento.

(N. E. Vuelven como hoja al viento.)

P. Torrellas, Canc. gen.

PORT. Isto se obrava aos olhos do governador.

J. F. de ANDRADA, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. E poi a miei occhi veggenti

Sputò fuor dell' elmetto quattro denti.

Burchiello, part. I, son. 129.

Stava in una grotta al sole. Cento novelle antiche, nov. 63.


8, DANS, EN.

E platz mi A ric hom franqueza.

Le Moine de Montaudon: Mout me platz.

Et la franchise me plaît en un homme puissant.

Qu' A Bezers fesetz faire

Mout estranh mazel.

G. Figueiras: Sirventes.

Que dans Béziers fîtes faire très étrange carnage.

Que chantarai A despieg de trachors.

P. Cardinal: Un sirventes.

Que je chanterai en dépit des traîtres.

ANC. FR. Mès il meisme les va querre 

à plain et à bois.

Roman du Renart, t. I, p. 335.

CAT. Entant al mon ha durat est engan...

E port' al cor sens fum continu foch.

Ausias March: Lo tot es; Alt et amor.

(N. E. Raynouard cita a Ausias como lengua catalana; no sé si conocería a Bonifacio Ferrer, a Isabel de Villena, etc.)

Esp. Todos esa noch (noche) fueron á sus posadas.

Poema del Cid, v. 2192.

PORT. E o peito le passou de banda a banda.

Camoens, Oitav, VII, 68.

IT. E tutto ciò è nulla anco a paraggio.

Guittone d' Arezzo, Lett. 10.

I pesci notar vedean per lo lago a grandissime schiere:

Boccaccio, Decameron, VII, 3.

En li suoi vietò terrena grandezza e la biasma a tutti.

Guittone d' Arezzo, Lett. 1.


9. Envers, a l' égard de.

Qu' A totas sui bos e francx e privatz.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Qu' envers toutes je suis bon et franc et apprivoisé.

Qu' A son senhor fassa en re fallimen.

G. de Montagnagout: Per lo mon.

Qu' envers son seigneur il ne fasse faute en rien.

Lo coms d' Anjou es ses merce

ALS Proensals.

Paulet de Marseille: L'autr'ier.

Le comte d' Anjou est sans merci à l' égard des Provençaux.

Mos chantars es enueg ALS enoios,

Et ALS plazens plazers.

P. Cardinal: Ricx hom.

Mon chanter est ennui à l' égard des ennuyeux, et joie à l' égard des joyeux.

ANC. FR. Sages soies et acointables...

Et as grans gens et as menues.

Roman de la Rose, v. 2109.

CAT. De que son tengutz los mercaders als senyors de las naus.

Consolat de la mar, cap. 238.

(N. E. El catalán mantendrá el plural en AS incluso después de Pompeyo Fabra. Ahora se usa el plural en ES, como ya hacía la lengua valenciana siglos antes.) 

ESP. Falso á todos è mas al criador.

Poema del Cid, v. 3399.

PORT. Facendo do merecimamento dos homens estimação tam justa que nem á conveniencia, nem ao estado ficava devedor.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. Ad ogni mancanza pieno ristoramento...

a quelli Dio s' ira forte che peccando

non li fragella.

Guittone d' Arezzo, Lett. 3.


10. Lors de, au moment de.

Quar hom conoys los amics fenhedors

E los verays A las coytas maiors.

Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Car on connaît les amis feints et les véritables lors des malheurs plus grands.

Seran complit VII ans AL prim erbatge.

Cadenet: Ab leyal.

Sept ans seront accomplis lors de la première herbe.

ANC. FR. Au departir fu li dels granz.

Roman du Renart, t. II, p. 44.

CAT. Ell al entrar porta molt gran dolsor.

Ausias March: Molt me par. 

Al ser donaretz l' á menjar de carn.

Trad. catal. dels auz. cass.

ESP. á la salida de Valencia mis fijas vos di yo... 

Al exir de Salon mucho ovo buenas aves.

Poema del Cid, v. 3273 et 867.

PORT. Ao romper das lanças foi tamanho estrondo que parecia que todo Londres se arruinava. Moraes, Palmeirim, part. II, l. 46.

IT. Ad ogni passo di lana filata, che al fuso avvolgeva, mille sospiri... gittava. Boccaccio, Decameron, IV, 7. 

Tu mi darai mille livre al primo piatto que tu vincerai.

Cento novelle antiche, nov. 53.


11. PAR.

Qu' adoncs n' aug tan A quascun de ben dir.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Qu' à présent j' en ouïs dire tant de bien par chacun.

Et A manh nesci, ab fol parlar,

Ai ja vist trop ben son pro far.

G. Adhemar: Ieu ai ja vist.

Et par maint ignorant, avec un fol parler, j'ai déjà vu très bien faire son profit.

Aras vei possezir

A clercx la senhoria.

P. Cardinal: Li clerc si fan.

Maintenant je vois posséder par les clercs la domination.

Pren l' ALS cabelhs.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

(N. E. Si Ramon Vidal, de Besalú, catalán, escribía en catalán; 

¿cómo se traduciría “pren l' als cabelhs” al occitano? Pregunten en alguna escuela de infantil de Cataluña, por ejemplo, en Vielha.)

Il le prend par les cheveux.

ANC. FR. Si faz-je, à la foi que je doi:

A-je corone? Oïl, par foi.

Roman du Renart, t. I, p. 125.

Toutes leurs choses prenoit et ravissoit à force et sanz raizon.

Rec. des hist. de Fr. t. III, p. 261.

Qui à force l' en ad menée.

Marie de France, t. II, p. 72.

CAT. No seria ni fora perduda als dits mercaders, ans al dit senyor de la nau. Consolat de la mar, cap. 44.

ESP. Que no puede ser tomada 

á fuerza mi fortaleza

Ni á traycion.

Gómez Manrrique, Canc. gen.

PORT. Dito foi a um grande sabio: Casa cum igual.

A. Ferreira, Bristo, act. I, sc. 3.

IT. Le cautele provate

a voi che navigate.

Barberini, Docum. d' amore, p. 256.

C'est surtout après quelques verbes, tels que laissar, far, etc.

Qu'eu no us fassa lauzar A tota gent.

La dame Castelloze: Amic s' ie us.

Que je ne vous fasse louer par toute gent.

E s'en laisset ALS sieus trahir e vendre.

Bernard d' Auriac: Be volria.

Et s'en laissa trahir et vendre par les siens.

ANC. FR. Fere vos feré grant homage

As chevaliers de mon parage.

Roman du Renart, t. II, p. 196.

CAT. E jaquiran possehir als asseguradors las quantitats.

Capmany, Collect. diplom. t. I, p. 387.

ESP. á los Judios te dexeste prender.

(N. E. Por los judíos te dejaste prender.)

Poema del Cid, v. 348.

PORT. Nem dar a entendre ao mundo que fazia tanto caso de la guerra.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. Se non mi fa cridare merce a cento baroni ed a cento cavalieri ed a cento dame e a cento donzelle...

S' era lassato ingannare a uno alchimista.

Cento novelle ant., nov. 61 et 74.


12. Pendant, Durant.

Que us am A tota ma vida.

G. Figueiras : L'autr'ier.

Que je vous aime pendant toute ma vie.

No 'ls poiria mostrar A totz mos jorns vivenz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Je ne les pourrais montrer pendant tous mes jours vivants.

ANC. FR. Avez-vous intention de me demourer à année devant mon chastel? Roman de Perceforest, t. IV, fol. 26.

CAT. Totz regimens son mesuratz; mas alcuns son annuals, altres á vida. 

Trad. de Gilles de Rome, Reg. del princ.

ESP. Floreció el arcipreste á la mitad del siglo XIV.

Sánchez, Colec. de poes. castel. not. t. 1, p. 102.

PORT. Ao mesmo tempo assaltarão os baluartes.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.

IT. Ad ogni stagione

Sono in sua compagnia.

Jacopone da Todi, Od. III, 3.

No li porria mostrare a tutti miei giorni viventi.

Galvani, Trad. de P. de Corbiac. 


13. Pour, afin de, a l' effet de.

Que re non val A amor

Hom que joglars sia.

P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.

Que ne vaut rien pour l' amour homme qui soit jongleur.

A vos aurai amor coral.

Arnaud de Marueil: Totas bonas.

J' aurai pour vous amour de coeur.

Mos sens es clars

ALS bons entendedors;

Trop es escurs

A selh que no sap gaire.

Gavaudan le Vieux: Leu no sui.

Mon sens est clair pour les bons entendeurs; il est très obscur pour celui qui ne sait guère.

Et AL beure rescondo s dins maizo

Et AL manjar no queron companho...

A que far doncs van emblan ni tolen?

P. Cardinal: Ricx hom.

Et afin de boire se cachent dans la maison, et pour manger ne cherchent compagnon. Pourquoi faire donc vont-ils volant et enlevant?

ANC. FR. Ainsi que s' ils estoient nés seulement à boire et a manger.

Œuvres d' Alain Chartier, p. 316.

CAT. Deu ha dos mons á tot hom establit.

Ausias March: O quant es.

ESP. á mi, que ver te desseo,

Mil annos se haze un dia.

Rodrigo de Ávalos, Canc. gen.

PORT. Como s' á terra só fossem creadas.

A. Ferreira, Cart. II, 2.

IT. Se ad esti vani, vili e picciuli beni....

avesse criati noi.... a viver bene e beato,

neente manca loco o' è vertù.

Guittone D' Arezzo, Lett. I et 3.


14. Selon, d' après, conformément a.

Et estai gen A luecx et A sazos.

Giraud le Roux: Ara sabrai.

Et il est bien selon les lieux et selon les temps.

Que talan ai que defenda

Las donas A mon poder.

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm no us. 

Que j'ai volonté que je défende les dames selon mon pouvoir.

ANC. FR. Qui à ses besoins la servoit.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc. t. II, p. 315.

CAT. Que la pogues vendre e fer á sa voluntat.

Consolat de la mar, cap. 211.

ESP. Aqui lo meiorare á juuicio de la cort.

Poema del Cid, v. 3271.

A cantar el Te Deum Laudamus á poder.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 566.

PORT. Negocio, ao parecer dos sens, não muy difficil.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.

IT. Tutto tempo ensegnando a potere loro.

Guittone d' Arezzo, Lett. 9.


15. SUR.

Cant a manjat, el lo forbis

A peira o A fust ronhos.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il a mangé, il le fourbit sur une pierre ou sur du bois raboteux.

A sas sanhtas espatlas la levet... el portet, en la cros, 

A sas espatlas los nostres peccatz.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 15.

Il la plaça sur ses saintes épaules... il porta, en la croix, sur ses épaules tous les nôtres péchés.

ANC FR. à la terre entre deux eschames s' asiet.

Roman du Renart, t. II, p. 12.

CAT. So son paucas bossas que naisson á l' ausel.

Trad. catal. dels auz. cass.

ESP. Con unos quince á terra s firió.

Poema del Cid, v. 2029.

PORT. Contase de elephante o que traza torre ás costas.

F. de SA de MIRANDA, ecl. 8.

IT. L' appoggiaro ritto alle sponde...

Et abbatello morto alla terra.

Cento novelle antiche, nov. 92.


16. VERS.

Si m tira ves amor lo fres

Qu' A nulh' autra part no m' aten.

B. de Ventadour: Non es maravelha.

Tellement le frein me tire vers l' amour que je ne me porte vers nulle autre part.

ANC. FR. Et tant tirai que j' amené

Le fust à moi tout empené.

Roman de la Rose, v. 1722.

CAT. Al vici som moguts naturalment.

Ausias March: Volgra ser nat.

ESP. Alzaba Ananias á Dios ambas las manos.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 555.

PORT. Mandou ao seu piloto que governasse ao porto de Combre.

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. I.

Olhando a todas as partes.

Moraes, Palmeirim, cap. XII, p. I.

IT. Gli occhi tenendo al cielo.

Guittone d' Arezzo, Lett. I.

A, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés. En voici quelques exemples:

1. Avec un substantif.

C' A PENA vei la clara luz.

Folquet de Marseille: Senher Dieu.

Qu' à peine je vois la claire lumière.

A LA MIA FE, Amors,

Gran peccat avetz de me.

Gavaudan de Vieux: A la mia fe.

Par ma foi, Amour, vous avez grand péché envers moi.

2. Avec un adjectif ou un participe employé substantivement.

Non amarai autra mas vos

Ni A PRESENT ni A RESCOS.

Un troubadour anonyme: Seinor vos.

Je n' aimerai autre excepté vous ni à découvert ni en cachette.

Qu' ieu fui AL PRIM destrier

Et apres palafres.

Raimond de Miraval: Ben aia.

Que je fus au commencement destrier et après palefroi.

A est employé quelquefois dans une ellipse où le verbe dont il exprime

l' action est sous-entendu.

AD armas! seinor.

Roman de Jaufre, fol. 112.

Aux armes! seigneurs.

Le verbe sous-entendu est corretz, courez.

Il exprime quelquefois le rapport d'un substantif à un autre:

E non ai dreg AL fieu qu' ieu ai.

Pierre Rogiers: Tant ai.

Et je n' ai pas droit au fief que je possède.

Celui d'un substantif à un verbe:

M' es obs un novel chant A faire.

Arnaud P. d' Agange: Quan lo temps,

Il m' est besoin de faire un nouveau chant.

Celui d'un adjectif à un verbe:

Que anc mais no fo leus A enamorar.

G. Faidit: Mon cor e mi.

Que jamais il ne fut facile à rendre amoureux.

Autre dol ai que m'es greus A durar.

Aimeri de Peguilain: Anc no.

J'ai une autre douleur qui m' est pénible à supporter.

Et enfin celui d'un verbe à un autre verbe:

C' al jorn c'om nai, comensa A morir.

G. Faidit: Cascus hom deu.

Qu' au jour qu'on naît, on commence à mourir.

En chantan m' aven A membrar

So qu'ieu cug chantan oblidar.

Folquet de Marseille: En chantan.

En chantant il m' arrive de rappeler ce que je crois oublier en chantant.

A, placé entre deux verbes, dont le dernier est au présent de l' infinitif, signifie quelquefois de quoi, le moyen de.

E trobes om A comprar et A vendre.

Pistoleta: Ar agues ieu:

Et qu'on trouvât de quoi acheter et de quoi vendre.

Ja non er qu' ilh don' A manjar.

Garin d' Apchier: Mos cominals.

Jamais ne sera qui lui donne de quoi manger.

A forme, à la suite de divers mots, des prépositions composées.

Mas pauc sent los mals

QUANT A Damieta.

Tomiers: De chantar.

Mais il sent peu les maux quant à Damiette.

Il se joint même explétivement a d' autres prépositions.

TRO A kalenda maia.

T.  d' Ebles et de Gui d' Uisel: Gui d' Uisel.

Jusques aux calendes de mai.

Dels maiors mov tota la malvestatz,

E pois apres, de gra en gra, dissen

TRO ALS menors.

Sordel: Qui be s membra.

Des plus grands part toute la méchanceté, et puis après elle descend, de degré en degré, jusqu'aux plus petits.

A, devant un adverbe de quantité, gouverne parfois cet adverbe employé

substantivement.

A MEINS me tenh que Juzieus.

P. Vidal: De chantar.

Me tient à moins que Juif.

Car AL PLUS qu'il pot m' enansa.

B. de Ventadour: Tuit selhs que.

Car elle me rehausse au plus qu'elle peut.

Il sert aussi à former des adverbes composés.

QU' A TOT LO MEINS m' er l' atendres honors.

Aimeri de Sarlat: Fis e leials.

Qu' à tout le moins l' attendre me sera honneur.

A sert à désigner le régime indirect des substantifs personnels, démonstratifs et relatifs: ME, MI, TU, TE, TI, NOS, VOS, EL, LI, LUR, CUI, LOQUAL, etc.; mais il est souvent sous-entendu. Voyez ces divers mots.

Après le verbe AVER il sert à exprimer l' idée d'une action à faire, d'un

projet à exécuter, d'un devoir à remplir, etc.

Pus sap qu' ab lieys AI A guerir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Puisque je sais que j'ai à guérir avec elle.

Voyez AVER.

Parfois, avec cette préposition, le verbe AVER exprime le sens précis de

tenir à, regarder comme.

Si 'l monz fondes a meravilla gran,

Non l' AURIA A descovinenza.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Si le monde s' écroulait par grande merveille, je ne le tiendrais pas à inconvenance.

A, placé après le verbe ESSER, aide à former diverses locutions.

Avec un substantif:

E dis: Baros, A DIEU SIATZ,

Que per vos mi son trop tardatz,

Et aras n'i puesc plus estar.

Roman de Jaufre, fol. 24.

Et dit: Barons, à Dieu soyez, car je me suis trop retardé pour vous,

et maintenant je n'y puis plus rester.

A DIEU SIATZ correspond au latin DOMINUS VOBISCUM, Dieu soit avec vous. (N. E. Cat. A Deu siau; siatz : tz segunda persona: au)

ANC FR. à Dieu soyez, je m' en revois.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 349.

Par ellipse on a dit: A DIEU. (N. E. Cat. A Deu, adeu, elipse siau)

Qu'ie us dis: A DIEU, doussa amia.

B. Zorgi: Mout fai.

(N. E. Cat. actual: Què jo us dic: Adeu, dolça amiga.) 

Que je vous dis: à Dieu, douce amie.

Enfin la langue française en a composé le substantif adieu, adieux.

Avec un verbe:

Belh' e plazens, si que non ES A DIRE

Negus bos ayps qu'on puesc' en domn' eslire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Belle et agréable, tellement que ne manque aucune bonne qualité qu'on puisse distinguer en une dame.

Voyez DIRE.

En général, après le verbe ESSER, A exprime l' idée d'une action qui reste à faire, qu'il convient de faire.

Leu chansoneta m' ER A far,

Pus n'ai man de ma doss' amia.

G. de Montagnagout: Leu chansoneta.

Il me sera à faire une légère chansonnette, puisque j' en ai ordre de ma douce amie.

A placé absolument au-devant du présent de l'infinitif, répond quelquefois au gérondif en DO de la langue latine.

AL COMENSAR jogua majestrilmen. (mayestrilmen)

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

En commençant il joue savamment.

Souvent le présent de l'infinitif et le participe présent sont employés substantivement.

Que filha, c'an de comayre,

Fan lur nepta AL MARIDAR.

B. Carbonel: Tans ricx.

Que la fille, qu'ils ont d'une commère, ils la font leur nièce au marier.

AL PAREISSEN de las flors.

P. RogiersAl pareissen.

Au paraissant des fleurs.

A était employé aussi comme interjection.

A! Proensal, vos devetz tug plorar

L' onrat senhor del Baus.

Paulet de Marseille: Razos non es.

Ah! Provençaux, vous devez tous pleurer l' honoré seigneur de Baux.

A! com m' an mort fals amador truan!

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Hélas! comme les faux amoureux perfides m' ont tué!

// Index:

lexique roman - ab

lexique roman - ac

lexique roman - ad

lexique roman - ae - af

lexique roman - ag

lexique roman - ai

lexique roman - al

lexique roman - am

lexique roman - an

lexique roman - ap

lexique roman - aq - ar

lexique roman - as

lexique roman - at

lexique roman - au

lexique roman - av

lexique roman - ay

lexique roman - az

lexique roman - b

lexique roman - be

lexique roman biais bizon





















tome cinquième, Appendice, biographies, Aicarts del fossat - Azemar le noir. (+ Index)

Tome cinquième,

contenant
les Biographies des Troubadours, et un Appendice à leurs poésies imprimées dans les volumes précédents.

Paris, 1820.

Avertissement.

Le premier volume du Choix des poésies originales des troubadours contient des recherches sur l' origine de la langue dans laquelle ils ont écrit, et la grammaire qui en explique les principes et les règles.
Dans le second; j' ai publié les plus anciens monuments qui nous restent de cette langue, et indiqué les divers genres de composition de ces poëtes.
J' ai ensuite choisi, dans leurs nombreux ouvrages, les pièces qui, par la facilité, la pureté ou l' élégance du style, méritaient de trouver place dans une collection destinée à rétablir et à justifier la renommée de ces chantres du moyen âge.
Les principales pièces, qu' ils ont consacrées à l' amour et aux dames, composent le troisième volume.

Le quatrième offre un choix de pièces historiques, satyriques, religieuses, morales, également utiles à l' histoire littéraire, et au philosophe toujours curieux des documents qui expliquent les mœurs et les opinions des temps passés.
Dans ce cinquième volume, on verra une liste alphabétique de tous les troubadours dont les noms m' ont paru dignes d' y entrer; leur nombre est de plus de trois cent cinquante.
Cette nomenclature est rédigée de manière, qu' après le nom du troubadour, se trouve l' indication des volumes qui contiennent ses pièces imprimées; je place ensuite sa biographie en langue romane,
quand elle existe dans nos manuscrits; le plus souvent j' y joins des fragments pris dans les pièces qui, ne devant point être imprimées en entier, offraient cependant des détails et des vers dignes d' être connus; et quelquefois je publie des pièces qui n'avaient pu être insérées dans les volumes précédents.
Il n' eût pas été difficile d' offrir, sur la plupart des troubadours, des observations et des éclaircissements qui n'auraient pas manqué d' intérêt (a), et il ne m' en eût coûté aucun frais d' érudition; j' avais eu occasion
de rassembler les matériaux nécessaires. Mais je me suis strictement contenu dans les limites de mon plan; j' ai préféré l'avantage de publier un nombre plus considérable de pièces ou de fragments, à celui de discuter quelques points d' histoire littéraire, quelques détails de biographie, ou d' établir les synchronismes des principaux troubadours, etc.; et j' ai seulement indiqué, en bas de chaque article,
les principaux auteurs qui ont parlé de leurs ouvrages, et qui sur-tout ont nommé des manuscrits qui les contiennent.
Lorsque je n' ai trouvé dans nos manuscrits, ni la biographie, ni aucun ouvrage d' un troubadour, j' ai très-rarement admis son nom dans la liste suivante (b), quoique des écrivains eussent, sans doute d' après des manuscrits qui ne sont pas venus jusqu'à nous, nommé ces troubadours, donné des détails de leur vie, et même des fragments de leurs ouvrages (c); mais une des principales raisons qui m' ont fait exclure les noms de ces troubadours, c' est que ces fragments contiennent presque toujours des fautes (d) qui, à mon avis, proviennent de la prononciation de l' époque où ils ont été imprimés, ou du peu d' habileté à lire les originaux.

(a) Je me bornerai à indiquer quelques-uns des ouvrages où l' on trouve des détails relatifs à des troubadours.
Les vies d' Aimeri de Peguilain,
D' Arnaud de Marueil,
De Bertrand de Born,
Composées par Papon, ont été publiées à la suite de son Voyage
littéraire de Provence.
Le P. Joseph de Haiti est auteur de quelques dissertations dont les VIIe et VIIIe concernent Folquet de Marseille. Dans la Xe il est parlé de la comtesse de Die.
La LXIe des Cento novelle antiche est relative à Richard de Barbezieux, quoiqu' il n' y soit pas nommé.
Une partie de la pièce de ce troubadour: Atresssi cum l' olifans, y est insérée avec la traduction italienne de quelques vers, et l' on rapporte l' anecdote qui donna lieu à cette pièce; anecdocte qui ne se trouve pas dans la vie de ce troubadour.
Dans la cour du Puy-Notre-Dame, un gentilhomme de grand mérite eut le malheur de déplaire à sa belle par une indiscrétion excusable. Des chevaliers la prièrent de pardonner à cet infortuné; elle répondit:
“Je ne lui pardonnerai qu' autant que cent barons, cent chevaliers, cent dames et cent demoiselles me crieront à la fois merci, sans savoir à qui leur prière s' adresse.”
Il devait y avoir bientôt une fête qui attirait ordinairement un grand concours de personnes; le gentilhomme se flatta que sa dame s' y trouverait, et qu' il pourrait y venir assez de monde pour crier merci.
Il composa une chanson; et le matin de la fête il monta sur un lieu élevé, et la chanta devant une assemblée immense; c' est la pièce:
Atressi cum l'olifans, imprimée tome V, page 433.
J' aurais pu, en comparant le texte de cette pièce, tel qu' il est imprimé dans les Cento novelle antiche, avec celui qui est publié dans ce Ve volume, démontrer combien il est nécessaire et indispensable, quand on veut publier ou traduire les ouvrages des troubadours, de conférer les divers manuscrits, d' examiner et de juger les variantes avec goût et critique, et sur-tout sous les rapports des règles grammaticales.
Le même recueil contient dans la nouvelle XXXIX une aventure très-piquante, relative à Guillaume de Bergedan, qui n' est pas rapportée dans la biographie de ce troubadour.

Hauteserre, dans son ouvrage: Rebum aquitanarum, cite, du comte de Poitiers, des passages que j' ai cru devoir retrancher de la pièce En Alvernhe rapportée presque en entier dans ce volume.

L' histoire littéraire de la France parle des troubadours suivants:

Ebles de Ventadour, t. XI, p. 44; et t. XIII, p. 119.

Guillaume d' Agoût, t. XIV, p. 209.

Guillaume Mite, t. XV, p. 466. Etc., etc.

Mais il ne reste rien de leurs ouvrages.

Dans les notices de manuscrits de la Bibliothèque du Roi, on a publié,
t. V, p. 689, des vers de Pierre de Boniface, qui appartient au quatorzième siècle

Les commentaires sur Pétrarque, et sur-tout ceux de Tassoni, les notes de Redi sur son dithyrambe, la table des Documenti d'amore, rapportent souvent des passages des troubadours, ainsi que les savants ouvrages de MM. Ginguené et Sismondi.
Les historiens étrangers, ceux sur-tout qui traitent de l' histoire littéraire, tels que Tiraboschi, etc., Eichorn, etc, offrent des détails ou des jugements sur des troubadours et sur quelques-uns de leurs ouvrages.
Dans les nombreuses histoires particulières de provinces, de diocèses, de villes, on trouve parfois des fragments et même des pièces entières de ces poêtes; Baluze et Justel en ont publié dans l' histoire de la maison d' Auvergne; Catel, dans ses mémoires pour servir à l' histoire du Languedoc, etc., etc.
Mais, en renvoyant à ces auteurs et à un grand nombre d' autres, il eût fallu entrer souvent dans des discussions que leurs assertions pouvaient exiger, corriger les textes altérés, etc.; j' ai laissé cette tâche aux personnes qui mettront en œuvre les matériaux que je publie.


(b) J' ai admis seulement l' empereur Frédéric Ier.

(c) Ainsi on trouve dans les vies des poêtes provençaux, par Nostradamus, les noms de plusieurs troubadours dont il cite quelquefois des fragments que je n' ai retrouvés dans aucun des manuscrits qui nous sont parvenus; il nomme entre autres troubadours:
Ancelme de Moustiers, page 211.
Bernard Marchis, 196.
Bernard Rascas, 220.
Bertrand de Pezars, 213.
Ebles de Ventadour, 72.
Geoffroi du Luc, 205.
Guillaume d' Agoult, 198.
Guillaume de Bargemon, 159.
Guillaume Bouchaud, 197.
Guillaume Boyer de Nice, 232.
Guillaume Durand, 125.
Hugues de Lobières, 84
Hugues de Saint-Cesaire, 254.
L. de Lascaris, 236.
Loys Emeric, 197.
Luc de Grimaud, 180.
Le Moine des Isles-d'Or 26.
Le Moine de Mont-Major, page 27.
Perceval Doria, 130.
Pierre de Boniface, 245.
Pierre de Châteauneuf, 142.
Pierre Hugon, 197.
Pierre de Ruerc, 182.
Pierre de Saint-Remi, 117.
Pierre de Valeries, 196.
Pons de Brueil, 82.
Raimond Berenger, 103.
Rollet de Gassin, 89.
Rostang Berenguier, 192.
Taraudet de Flassans, 229.
Les Discours sur les arcs triomphaux, par Chasteuil Galaup, désignent aussi quelques noms de troubadours, tels que:
Isnard de Mandols,
Luc de Lascaris,
Raimond Romieu, etc.

(d) Quelques exemples suffiront pour le prouver. Dans les fragments publiés par Nostradamus, on trouve toujours ou au lieu d' o, etc.
It dit :
Vergiers ni flours ni praz
Non m' an fach cantadour
Mays per vous qu' yeu adour.
Au lieu que les manuscrits portent, ainsi que je l' ai imprimé, page 328 de ce volume:
Vergiers, ni flors, ni pratz
No m' an fait chantador
Mas per vos cui azor, etc.

Explication de quelques indications ou abréviations.

Cresc. Crescimbeni; Istoria della volgar Poesia, t. II.
BasteroLa Crusca provenzale.
(N. E. Editada por Ramón Guimerá Lorente, disponible online en varios blogs y en Amazon.)
Millot. Histoire des Troubadours.
P. Occ. Parnasse occitanien; Toulouse, 1819; in-8°.
Nostrad. J. de Nostradamus; Vies des Poëtes provenceaux.


Appendice au Choix des poésies originales des troubadours,
contenant les biographies de plusieurs de ces poètes, et de nombreux fragments de leurs ouvrages.

Aicarts del fossat. La seule pièce qu' on trouve de ce troubadour, dans les manuscrits, est imprimée tome IV.
Millot, II, 326.

Aimar Jordans, auteur de deux pièces dont sont extraits ces passages:
Sitot m' ai estat lonjamenz
Guerreian ab mon mal seingnor,
E pert lai entre mos parenz
C' uns no m' en acor;
Ges no m lais per tan,
Que solatz e chan
No sega e domnei,
Sitot me guerrei.

Anc guerra no m fo espavenz
Ni malstraics, per so c' a honor
Pogues estar entre las genz,
Ses mal dich de fol parlador...

Puois qu' el vescoms m' es avinenz
E m rete per son servidor,
Molt li serai obedienz;
E lo coms non aura peior
Guerrier a son dan,
Qu' ieu non ai talan
Mas de far que ill grei
On qu' an ni estei.

Sitot m' ai.

E s' enquer no vos abriu,
Tart prendretz al poing l 'esparvier;
Mas be par que sobr' aiga escriu
C 'aitan ne faretz oi cum ier.

Paris viscom.
Millot, III, 386.


Aimar de Rocaficha. Trois pièces, dont l' une est attribuée à Giraud de Calanson; voici des passages des deux autres:
E qui falh per trop saber,
Pres es de chazer;
Que maynthas vetz dreitz defen
So qu' amors cossen:
Pero amicx dreituriers
Vai derriers;
Lai on amors vol renhar,
Razos no pot contrastar.

Amors apodera e vens
Paubres e manens...
E d' aital pes compra e ven
Que partis e pren;
E non dupta lauzengiers
Ni parliers;
E fai drutz frir' e tremblar
Amors, e' ls maritz pensar.

Si amors fos.

Ar tenon solatz entre lor
Li malvay de lurs malvestatz,
Et an belhs trobars aziratz,
Que a negus non l' a sabor;
Quascus s' en gaba e s' en ri,
Gieta lengua e fai bosci,
Quant aug dire als trobadors
Que ses valor non es ricors,

No m lau de mi dons.

Millot, III, 386.

Aimeri. Il a été imprimé de ce troubadour une pièce, tome IV. Dans une autre on trouve:
Totz hom que so blasma que deu lauzar
Lauz atressi aco que deu blasmar,
Et eu dic o per so car es amors
Forjujada per nescis jujadors...

A mainz homes aug amor acusar,
Et el maldiz d' amor asutilar;
Que cavaliers ai vist e trobadors
Que de bassez fez auz e d' auz ausors,
Tant es laissatz que non tenian fre
De dir d' amor tot mal senes merce...

Una dona sai que no troba par
Que de beutat puesc' ab lei pareiar;
E sa beutatz es entre las gensors
Genser aisi com entre foillas flors.

Totz hom.

Une tenson d' Aimeri avec Pierre du Puy sur le OUI et le NON, soumise au jugement de Blacas, commence ainsi:
Peire del Puei, li trobador
Fan tenson de so que lur plaz;
Mas de vos vueill que m respondaz,
S' o sabes faire a razo,
Que ieu vos partisc OC e NO;
Per qual reman hom plus onratz?
E dic vos ben, qual que prendatz,
Vencut seretz de la tenso.
Peire del Puei.

Millot, III, 387.

Aimeri de Bellinoy, t. IV. Vingt-deux pièces, dont plusieurs sont attribuées à d' autres troubadours.
N Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d' un castel que a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, mas pois si fez joglars; e trobet bonas cansos, e bellas et avinens, d' una domna de Gascoingna que avia nom Gentils de Ruis, e per leis estet lonc temps en aquella encontrada. Pois s' en anet en Cataloingna, et estet lai entro qu' el moric.

Nulhs hom no pot complir adrechamen
So qu' a en cor sitot quan ditz o fai
No 'l sembla pauc, ni ama ab cor verai
Pus que cuia amar trop finamen;
Qu' aitals cuiars descreys e l' autr' enansa;
Mas ieu non am ges per aital semblansa,
Ans jur, per lieys cui tenc al cor pus car,
Qu' on plus fort l' am, la cug petit amar.

Nulhs hom.

Dans une pièce où il répond à des invectives qu' Albert s' était permises contre les femmes, on lit:
Jamais N Albertz non deu chantar d' amia,
Que renegat a tota cortesia;
E car domnas apella de bauzia,
Be 'l deuria om pendre cum traidor:
E dic vos ben, si la forsa fos mia,
Ja no i agra nuill enemic peior;
Qu' om non es pros, si en domnas no s fia;
Mas avols hom so ten a gran folor.

Tant es d' amor.

Dans une pièce sur la croisade, il dit:
Cossiros, cum partitz d' amor,
Chant mesclatz de joy e de plor,
Quar dols e plors e pietatz
Mi ve del comte mo senhor,
Qui es per dieu servir crozatz:
Et ai joy quar dieus l' enanza,
E vol que la crestiandatz
Torn per lui en alegransa
E sia 'n dieus grazitz e lauzatz.

E pus dieus, per sa gran doussor,

Nos baylha tal capdelhador,
Ben es recrezens e malvatz
Qui rema, e partitz d' onor,
E qui vai grazitz et honratz;
Que l' anars es esperansa
De ben e de joy e de gratz
E de valor e d' onransa,
E deslieuramen de peccatz…

Molt devon esser ses paor,
Segur, e bon guerreyador
Selhs qu' iran, qu' ades er de latz
Saint Jorgi, et dieus er ab lor
Que los a absoutz e mandatz.
E qui murra, ses duptansa,
Er el cel martyr coronatz,
Qu' el senher l' en fai fiansa,
Qu' es dieus e reis et hom clamatz.

Selh cui dieus det sen e vigor
Et a de totz bos pretz l' onor,
Qu' es coms et er reys apellatz,
Ajuda premiers e secor
Al sepulcre on dieus fo pauzatz;
E dieus, per sa gran pitansa,
Si cum es vera trinitatz,
Lo guid e 'l fass' amparansa
Sobr' els fals Turcx desbatejatz.

E qui al desliurar non cor,
Greu sera per lui desliuratz,
E greu n' aura dieus membrensa
D' aquelhs per cuy es oblidatz,
Que reston a sa pezansa
Per mal far e non ges per patz.

Cossiros.

Nostrad. 120. Crescimbeni, 83. Bastero, 75. Millot, II, 331. P. Occ. 204.


Aimeri de Belmont. Une seule pièce, dont voici la plus grande partie:
Ja n' er credutz c' afan ni consiriers,
Ni greu sospir, ni plagner, ni plorars,
Ni grans trabaillz, ni fier maltrait sobriers,
Ni loncs desirs ni ira ni veillars
Aion poder de null home aucir,
Ni per amor puesca nullz hom morir,
Car ieu non muor, e mos mals es tan grieus,
Per qu' ieu non crei qu' anc en moris N Andrieus.


Anc nuls amantz ni nuls penedensiers
N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars,
Qu' ieu ai sufert plus de cinc ans entiers
Per lieis a cui amors ni merceiars
No m val, sivals d' aitan que no m' asir
Lo sieu gen cors, quar ieu m' aus enardir
De lieis amar; e voill mais esser sieus
Que senes lieis lo mons sia totz mieus.

Quar tan m' es dous de lieis lo desiriers
Plus que d' autra lo jaser ni 'l baisars,
Qu' ieu estau sai sos paubres soudadiers,
E 'n lais ma terra e mantz de ricx afars;
Quar senes lieis non puosc ricx devenir;
Mas, s' ill plagues, ela m pogr' enriquir.
Qualque ric joi de s' amor mi des dieus,
Lo reis Felips tenria pueis mos fieus.

Tant es sos pretz verais e dreituriers,
E 'l sieu gai cors onratz e fins e cars,
Qui 'n parlaria semblaria ufaniers;
Qu' aissi com coill totas aiguas la mars,
Sab totz bons pretz retener e chausir;
Et en totz temps hom non poiria dir
La gran beutat, ni escriur' en un brieus,
Del sieu cors clars plus que rosa ni nieus...


Bona domna, per vos plang e sospir,
E quan de vos me coven a partir,
No presera tot lo comtat d' Angieus
Qu' ieu non anes per vostr' amor romieus.


Franch reis gentils d' Aragon, gran dezir
Hai, qu' ieu vos vei las armas baillir;
Quar Crestians, Saracins ni Judieus
Tan ricx afars no saup far bons e lieus.

La comtessa de Sobiratz sab dir
E far plazer, per qu' hom no s deu soffrir
De sa lauzor; tan l' a onrada dieus
Que totz pretz val mais de mi dons lo sieus.

Ja n' er credutz.

Millot, II, 340.

Aimeri de Peguilain, t. III et IV. Les manuscrits contiennent environ cinquante pièces de ce troubadour.
N Aimeric de Peguilha si fon de Tolosa, fils d' un borges qu' era mercadiers que tenia draps a vendre. Et apres cansos e sirventes; mas molt mal cantava. Et enamoret se d' una borgeza sa vezina, et aquela amors li mostret trobar, e si fes de leis mantas bonas cansos. Mas lo marit se mesclet ab lui, e fes li desonor: En Aimericx s' en venget, qu' el
lo ferit d' una espaza per la testa, per que 'l covenc a issir de Tolosa, e faidir. Et anet s' en en Cataluenha, e 'N Guilems de Berguedan si l' aculhit; et el enanset lui e son trobar en la premeira chanso qu' el avia faita, tan qu' el li donet son palafre et son vestir: e presentet lo al rei 'N Amfos de Castella, quel crec d' aver e d' armas e d' onor. Et estet en aquelas encontradas lonc temps; pueis s' en venc en Lombardia, on tug li bon home li feiron gran honor: e lai definet en eretgia, segon c' om ditz. E fon aventura qu' el marit guerit de la nafra et anet a San Jacme. En Aimeric saup o et ac voluntat d' intrar en Toloza. E venc s' en al rei e dis li que, si plazia, volria anar vezer lo marques de Monferrat; e 'l rei si 'l det bando d' anar, e mes lo en arnes de totas res. En Aimeric dis al rei que passar volia a Tolosa, mas regar avia de so qu' el sabia, qu' el rei sabia tot lo fag, e vi que la amor de sa dona lo tirava, e det li companha tro Monpeslier. Et el det a entendre tot lo fag als companhos e qu' els li ajudesso, qu' el volia vezer sa dona en forma de malaute: et els responderon qu' els feran tot so que comandaria. Et quan foron a Toloza, los compans demanderon l' alberc del borzes, e fon lor ensenhatz. E troberon la dona, e disseron li que un cozi del rei de Castella era malautes, que anava en pelerinatge, e que 'l plagues que lainz pogues venir. Ella respos que lainz seria servitz et onratz.
En Aimeric venc de nueg, e 'ls compagnos colgueron lo en un bel lieg. E lendema 'N Eimeric mandet per la dona; e la dona venc en la cambra e conoc N Aimeric, e det se grans meravilhas, e demandet li com era pogut intrar en Tolosa. Et el li dis que per s' amor; e comtet li tot lo fag. E la dona fes parvent que 'l cubris dels draps, e baizet lo.
D' aqui enans, no sai co fo, mas tan que X jorns lai estec N Aimeric per occaizo d' esser malautes. E cant s' en parti, d' aqui anet s' en al marques, on fon ben aculhit.

Ni fin' amors, so vos man,
Non a ni non pot aver
Ab se forsa ni poder,
Ni nulh cosselh pauc ni gran,
S' il huelh e 'l cor no li dan;
Mas so qu' als huels platz et al cor agensa
Vol fin' amors, que no i pot contrastar;
Per so non deu amor ochaizonar
Tan quan los huelhs e 'l cor, a ma parvensa.

Ancmais de joi.

Cet auteur fait un fréquent usage des comparaisons.
Atressi m pren com fai al joguador
Qu' al comensar jogua mayestrilmen
A petitz juecs, pueis s' escalfa perden,
Qu' el fai montar tan que sen la folhor.
Aissi m mis ieu pauc e pauc en la via,
Que cuiava amar ab mayestria
Si qu' en pogues partir quan me volgues
On sui intratz tan qu' issir non puesc ges.

Atressi m pren.

Le passage suivant désigne le Vieux de la Montagne, chef des Assassins.
Car mielhs m' avetz, ses duptansa,
Qu' el Vielhs Ansessi la gen
Que van neys si era part Fransa,
Tan li son obedien,
Aucire sos guerriers mortals.

Pus descobrir.

Voici presque en entier une complainte sur la mort du marquis d' Est:
S' ieu anc chantiei alegres ni jauzens,
Er chantarai marritz et ab tristor,
Que totz mos gaugz torn en dol et en plor,
Per qu' ieu sui tristz, e mos chans es dolens,
Quar lo melher marques e 'l plus valens
E 'l plus honratz e 'l plus fis ses falsura
Es mortz lo pros marques d' Est e 'l prezans,
Et en sa mort mor pretz e joys e chans.

Ges lo marques non es mortz solamens,
Qu' el melher coms, qu' anc fos de sa ricor,
Es mortz ab lui, que ns dobla la dolor
E 'l dan don ja non er restauramens.
Tan gran perda hi fai lo remanens;
Segle caitiu e de falsa natura,
Soven es traitz aquelh qu' ab vos s' atura;
Quar qui plus fai ni ditz vostres comans,
Aisselh n' es plus enganatz mil aitans.

Las! qui sabra mais tan entieiramens
Far ad autrui honramens ni honor;
Ni qui aura jamais tan fin' amor
Ves sos amicx ni ves sos bevolens;
Ni on sera mais tan desenhamens
Cum el marques fo, per que pretz pejura,
Ni qui sabra jamais tan ben dar cura
De totas gens, qu' els privatz e 'ls estranhs
Sabia tener amics et agradans?

Ges enqueras no puesc serrar mas dens
Qu' ieu del comte non digua sa lauzor,
De totz bos aips foron sieu li melhor
Que gen parlars e dous aculhimens
E largueza e fors' et ardimens
E guay solatz e beutatz fin' e pura

Foron ab lui; ailas! tan gran fraitura
N' aurem hueimais dels dos amics amans.

Senher verais, Ihesus omnipotens,
Reys dreituriers, humils, ples de doussor
Salvaire Crist, qui claman peccador,
Als dos baros, senher, siatz guirens,
Qu' en lor era merces e chauzimens
E lialtatz, ab fiansa segura;
Per so devetz, senher dieus, per dreitura
A quasqun d' els esser vers perdonans,
Que quasqus fo fis e ses totz enjans.


Lo plang fenisc ab dol et ab rancura,
Quar de dol mov et ab dolor s' atura,
E per so deu ab dol fenir mos chans,
Qu' el mielhs del mon s' es perdutz en un lans.
S' ieu anc chantiei.
Les vers suivants sont tirés d' un sirvente qu' il fit à l' occasion de la mort d' un autre prince.
Totas honors e tuig fag benestan
Foron gastat e delit e mal mes
Lo jorn que mortz aucis lo miel presan
E 'l plus plasen qu' ancmais nasques de maire,
Lo valen rei Manfrei que capdelaire
Fon de valor, de gaug, de totz los bes;
Non sai cossi mortz aucir lo pogues.
Ai! mortz crudels, com lo volgist aucir,
Quar en sa mort ve hom totz bes morir?
Q' era s' en vai Honors sola ploran
Que non es hom qu' ab se l' apel ni res,
Coms ni marques, ni reis que s fass' enan,
Ni la semo que venga a lor repaire.
Era fag desenors tot qu' anc volc faire,
Qu' a forostada honor de son paes,
E i son cregut enjan tant e no fes
Qu' an revirat vas totas part lor gir
Qu' a pena sai on posc om pros gandir...


Part totz los monz voill qu' an mon sirventes
E part totas las mars, si ja pogues
Home trobar que il saubes novas dir
Del rei Artus, et quan deu revenir.

Ai! cobeitatz, vos e vostras arnes
Confonda deus e totz vostres conres,
Qu' aves viven gastat e faig delir
Deport e jai ab vostre fals desir.

Totas honors.

Nostrad. 112. Crescimbeni, 79. Bastero, 75. Millot, II, 232. P. Occ. 169.

Aimeri de Sarlat. Trois pièces, dont deux se trouvent tome III.
N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d' un ric borc que a nom Sarlat.
E fetz se joglars, et fo fort subtils de dire e d' entendre, e venc trobaire; mas no fetz mas una canson.
Les vers suivants forment le premier couplet de la troisième pièce adressée au roi d' Aragon et à Guillaume de Montpellier:
Aissi muev mas chansos
Com la lauzeta fai,
Que poian aut s' en vai,
E de sus deisen jos;
Pueis pauza s' en la via,
Chantan.
Per aquel eis semblan
Ai fait un sonet gai
C' ades pug e s' enbria
D' aut entro la fenia.

Aissi muev mas.

Nostrad. 198. Crescimbeni, 133. Bastero, 75. Millot, II, 427. P. Occ. 238.



Albert Caille.

Albertetz Cailla si fo uns joglars d' Albezet. Hom fo de pauc vallimen; mas si fo amatz entre sos vesins e per las domnas d' Albeges. E fes una bona canson; e fes sirventes: mas el non issi de la soa encontrada.
Les manuscrits contiennent, sous le nom de ce troubadour et sous celui de Gavaudan, une satire indécente contre le sexe; les vers suivants feront juger du style:

Aras quan plov et iverna,
E fregz, aura e buerna
S' atrai e chai e despuelha la vernha,
Fas sirventes per esquerna
D' amor qu' en aissi s' enferna
Que las joves an levada taverna...
Plus son ardens non es lums en lanterna.

E sai cum quascuna dola...
Neis en mostiers non pot gandir estola.

Aras quan.

Crescimbeni, 166. Millot, III, 387. Hist. Litt. XV, 463. P. Occ. 354.

Albert, marquis de Malespine, t. III et IV.
Albertz Marques si fo del marques de Malespina. Valenz hom fo e larcs, e cortes et enseignatz; e saub ben far coblas e sirventes e cansos.
Crescimbeni, 115 et 167. Millot, I, 334. P. Occ. 94.


Albert de Sisteron, ou Albertet, t. IV. Vingt pièces.
Albertetz si fo de Gapenses, fils d' un joglar que ac nom N Asar, e fes de bonas cansonetas. Et Albertetz si fez assatz de cansos que aguen bons sons e motz de pauca valensa; ben fo grazitz pres e loing per los bons sons qu' el fasia; e bel joglars en cort e plasentiers de solatz entre la gen. Et estet lonc temps en Aurenga, e venc ne, e pois s' en anet a Sistaron estar; e lai el definet.
Fragments tirés de deux de ses pièces:

Solatz e chantar,
Joi, e deport e rire
Cugey tot laissar
E virar mo martyre,
Mas silh cui ten car
E cobei e desire
E dopt e reblan
Vol que torn en mon chan...

Be m dei alegrar
Can sel que m vol aussire
Me vol esmendar
Lo mal don soi sofrire
Ab un dous baysar,
Que m venc al cor assire
Un ric joi prezan.

S' om per ben amar
Fon anc d' amor jauzire,
Be m deu joios far
La bela don no m vire,
Que vendre o dar
Me pot, e no s' albire
Qu' autra mi deman,
Qu' ades, vas on qu' ieu m' an,
Soi seus ses totz enjan;
E si tan s' umilia
Que m vuelh' enrequir
De so que plus volria,
Be m dei esbaudir...

Et ai joi tan gran
Can mi fai bel semblan...
Que res no 'l sai dir
D' aiso qu' obs me seria,
Si m fai joi falhir...

Solatz e chantar.

Bon chantar fai al gai temps del pascor,
Quar li ausel chanton tan dousamen,
Qui pot aver benananza d' amor,
Mas ieu no sai com pogues d' avinen
Faire chansos, pos non aus mos talen
Mostrar a lei o van mei cossirier;
Mas s' ill sentis de la dolor qu' ieu sen,
Ja no m fera morir del dezirier.

Dezirier n' hai, qu' anc hom no l' hac maior,
Mas so ric pretz mi fai tan d' espaven
Qu' ieu no l' aus dir mo mal ni ma dolor,
Tant tem de far contra lei faillimen;
Mas s' ill saupes com ieu l' am finamen,
Tuit li maltraich me sembleran leugier;
Mas ieu sui fols quar am plus hautamen
Que no s' eschai, ni m' auria mestier...

Peirol, violatz e chantatz cointamen
De ma chanson los motz e 'l so leugier.

Bon chantar.

Nostradamus, 165. Crescimbeni, 115. Bastero, 71. Millot, III, 180. Papon, II, 410. P. Occ. 299.

Alegret. Trois pièces, dans l' une desquelles a été pris ce fragment:
Tot so m' es bo, amors, pus a vos platz
Que m' auciatz deziran,
E si us fora plus benestan
Qu' a lieys que m defen sas beutatz,
Vos tornessetz e maior cortezia;
Quar no fai gran esfors, so vos plevis,
Qui so conquer qui vencut non conquis,
Mas esfortz fai qui 'ls pus fortz vens e lia.


De sol aitan mi tengr' ieu per paguatz
Que 'l vengues mas jontas denan,
E 'l mostres de ginolhs, ploran
Cum sui sieus endomenjatz;
Mas ardimen non ai que ieu lo y dia,
Ni l' esgart dreit, ans tenc mos huels aclis,
Tal paor ai qu' ilh aitan no m sufris,
E que m tolgues la su' avinen paria.

Bona domna, vostres suy on que m sia,
Et on que m' an ades vos suy aclis;
E s' avia trastot lo mon conquis,
En tot volgra aguessetz senhoria.
Aissi cum selh qu' es vencutz.


Millot, III, 388. P. Occ. 354.

Alexandri. Tenson avec Blacasset:
En Blacasset, bon pretz e gran largueza
Avetz ab joi, a cui que plass' o pes,
Quar ieu ho sai que no us platz escaseza,
Qu' a mi dones dos palafres...
Pero be m platz, s' a vos plazia,
Que ja nuill temps no m dasetz vostr' aver,
Ab sol qu' el mieu no voillatz retener.

Blacasset répond:
Alixandri, s' anc mi prestetz, no us peza
Quar no us paguei, ieu sai com ho fares,
So qu' aves dig que us dei ab gran largueza
Er tot vostre, sol de l' autre m sostes;
E quar lo dons val mais qu' el pretz non fes,
En mon causimen sia;
Ho si m rendes so c' aves dig per ver
Qu' ieu vos donei, rendrai vos vostr' aver.
En Blacasset bon pretz.

Millot, III, 388.

La dame Almuc de Châteauneuf.
N' Iseus de Capnion si preget ma dompna Almucs de Castelnou qu' ela perdones a 'N Gigo de Tornen, qu' era sos cavaliers, et avia faich vas ella gran faillimen, e n' o s' en pentia ni non demandava perdon.
Dompna n' Almucs, si o us plages,
Be us volgra pregar d' aitan,
Que l' ira e 'l mal talan
Vos fezes tenir merces
De lui que sospir' e plaing,
E muor langrat, e s complaing,
E quier perdon humilmen;
Be us fatz per lui sagramen,
Si tot li voletz fenir,
Qu' el si gart meilz de faillir.

Ma dompna N' Almucs, lacals volia ben a 'n Gigo de Torno, si era mout dolenta, car el non demandava perdon del faillimen, e respondet a ma dompna N' Iseus si com dis aqesta cobla:

Dompna n' Iseus, s' ieu saubes
Qu' el se pentis de l' engan
Qu' el a fait vas mi tan gran,
Ben sera dreich que n' agues
Merces; mas a mi no s taing,
Pos que del tort no s' afraing
Ni s pentis del faillimen,
Que n' aia mais chauzimen;
Mas si vos faitz lui pentir,
Leu podes mi convertir.

Millot, III, 388. P. Occ. 356.

Alphonse II, Roi d' Aragon, t. III.
Lo reis d' Aragon, aquel que trobet, si ac nom Amfos; e fo lo premiers reis que fo en Aragon, fils d' En Raimon Berrengier que fo coms de Barsalona, que conques lo regisme d' Aragon e 'l tolc a Sarrazins.
Et anet se coronar a Roma; e quant s' en venia, el mori en Poimon al borc sainz Dalmas; et sos fils fo faiz reis, Amfos que fo paire del rei Peire loqual fo paire del rei Jacme. (N. E. Esta descripción es por supuesto posterior al rey Jaime I de Aragón. Contiene demasiadas falsedades en su brevedad, además de su mala redacción.)
Bastero, 72. Crescimbeni, 167. Millot, I, 131. P. Occ. 36. Hist. Littér. XV, 158.

Amanieu des Escas, t. II.
Dona, per cui planc e sospir
Soven, car a tart vos remir,
Per merce us vuelh preiar e us prec
Que vulhatz entendre mon prec,
E que vulhatz saber mon sen
E mon cor e mon estamen,
E co m' a fin' amor conques
E vencut e laissat e pres
Per vos que non faitz ablasmar;
Que jes non podes devinar
Ieu com vos am, si no us o dic,
Ans per amor d' aital amic,
Aisi com baisar en dormens;
Vers es, gentils don' e plazens,
Que vos sabetz be qu' ieu vos am,
Mas jes no sabetz com aflam
Et art mon cor per vostr' amor,
C' anc nulh temps mais aital ardor
Non ac mos cors ni no senti;
Vers es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
E li vostre plazen esgart
Fon me tan dos al comensar
Qu' el dos m' es tornatz en amar,
Com di 'l repropchier que vers es:
Aital cuia penre qu' es pres.
Tot en aisi m' es avengut
Que pres e liat e vencut
M' avetz vos et amors essems;
E dieus do m vezer loc e temps
Que portetz vostra part del fais,
Qu' ieu l' ay trastot, e non engrais,
Ans n' amagrezisc a sobrier,
Per que m sove d' un reprovier
C' ai mantas vetz auzit contar:
Que aital fais deu hom levar
Sul col qu' el puesca sostenir;
Dona, et ieu no puesc sofrir
Jes lo fai ses la vostr' adjuda.
Amors es com miega perduda,
Cant es trastota d' una part;
Mas cant a dos amans se part
Que l' us n' a e l' autr' atertan, (atretan)
Adoncx val amors a guaran
Lial e bona et entieira;
Et es fort avinen manieira,
Can l' us amicx a l' autre val,
E dire us n' ay, si no us sap mal,
Un repropchier que fort m' azauta,
C' ab la una ma lavon l' autra,
Et ambas los huels e la cara.
Vos sabetz, dona gentil, clara,
Que us plazers autre n' adutz;
E per so car mi soi rendutz
A vos et al vostre voler,
Per razo m deuria valer
Amors e servirs e merces
E sufrensa e bona fes,
E vey que negus no m' acor;
Pero en vostra gran valor
M' albir et ay bon' esperansa,
C' aisi cant n' ay gran malenansa,
N' auray gran be ab joi isnel,
C' apres la plueia fara bel,
So ditz homs salvatjes...
C' ai auzit dir manta sazo
Que l' autrui dol badalha so...
Un repropchier ai auzit dir:
Piegers es sofrirs que morirs,
E sofrirs es coma languirs,
E languirs es com pietz de mort.
E pueys dieus m' a en aital port
Menat, e vol qu' en aissi sia,
Dirai vos, ans que mort m' ausia,
De que muer ni com ni per que;
Qu' enquera m val may, per ma fe,
Vergonh' als huels que dol al cor.
Que sel que per vergonha s mor
E per temensa de parlar,
No 'l deuria dieus perdonnar...
Amadors trobarias pro
E pus gentils e de pus ricx,
Mas amicx y a et amicx,
E non es aurs tot cant que lutz:
Tal vos ri e us fa bels salutz
Que o fa per vostre destricx...
S' ie us o dic qu' el mielher tezaurs
C' om puesc' aver, argen ni aurs,
Es fizel amic, cant hom l' a
Leial e segur e serta,
Que am de cor e de bocha,
Per c' om ditz que may val en cocha
Amicx que aur e tor sarrada,
S' el vos a s' amor autreiada,
Que no us falhira tro la mort
Al sieu dreg ni al vostre tort;
E fe que us dey, aquel soy ieu
Que al vostre tort ni al mieu
No us falhirai ja tan com viva;
E si m' es brava ni esquiva,
Faitz contra vos e contra mi,
Blasm' es, dona, qui 'ls sieus ausi
De dieu e dels pus conoissens.
E demandaran mantas gens,
Cant l' us veira l' autre venir,
Diguatz: Auzitz contar ni dir
Novelas de negus afars?
Oc – Que? - 'N Amanieu des Escas
Se mor per amor de s' amia.
L' autre dira: Dieu malazia
Tota dona senes merce.
En aissi de vos e de me
Parlaran tug miey conoissen
E miey amic e miey paren...
Per que m soven d' un repropchier
Qu' ieu auzi retraire l' autr' ier:
Qui amic vol de cocha s gart.
E vos que m vezetz en regart
De fin' amor que m vol aussir,
E vezetz qu' ieu no puesc fugir,
Ni no m puesc defendre ses vos,
Falhitz me, don soi engoissos;
En mon cor en ai gran dolor,
Gardatz si dey aver paor,
Ni si puesc dire per razo:
De bel servir mal guazerdo.
Que si m fossetz lial amia,
Ja per vostr' amor no moiria,
Enans m' en volgratz ajudar,
Car bos amicx en cocha par;
E la cocha es me sobieira
D' aitan sobirana manieira
Que menat m' a pres de la fi.
E cant no y aura pus de mi,
Be leu pezara us de ma mort,
E volriatz m' aver estort.
E ditz hom d' aital bevolensa:
Soven apres mort penedensa.
E ja re no us demandarai
Cant en l' autre segle serai,
Car autre plag aurai en ma;
Per qu' eras, can gran mestiers m' a,
E m tenetz de tot en poder,
E us o quier, mi degratz valer,
E vos metetz mi en refuy,
Don puesc dir: Qui dereir' autruy
Cavalgua, non baiza qui vol.
Greu fa de si meteis son vol
Aisel qui a sobresenhor.
En mi avetz poder maior
Que dona del mon terrenals;
E car est monda de totz mals,
E conoissens en tota res,
Cre que us penra de mi merces,
Qu' anc en re no fes falhizo.
Que lo rey Jacme d' Arago
Que reys es dels Cecilias,
Ses grat de Frans' e de Romas,
Non a ges conquetz tan de pretz,
E segon rey, com yos avetz...
Dona per cui planc.

Millot, III, 193.

Armand. Une tenson avec Bernard de la Barte:
Bernart de la Barta, 'l chauzit
Voill aiatz de doas razos.
Doas dompnas valenz e pros
Son engal de faitz e de ditz,
Engal de pretz e de joven;
L' un' a bel cors e covenen,
Mas autra beltaz l' oblida;
L' autra de beltat complida
En la cara, mas cors a mal taillat;
En cals deu meillz druz metre s' amistat?
Bernart de la Barta.
Millot, III, 389.

Arnaud P. d' Agange. Une seule pièce mutilée dans le manuscrit; en voici quelques vers:

E vei mermatz los menutz auzelos
Del bel deport qu' entr' els esser solia,
Qu' el freg d' ivern los destrenh e 'ls desvia,
Si c' us non es alegres ni chantaire;
La doncs m' es obs un novel chan a faire
D' amor que m vol del tot al sieu servir,
E no m' en puesc pus selar ni cobrir...


C' ab bon esfortz conquier hom manentia,
E bon esfortz adossis senhoria,
E bon esfortz torna brau de bon aire,
E bon esfortz conquier autrui repaire;
Bon esfortz fai malastre sebelir;
De bon esfortz nos vezem totz jauzir.
Pus bon esfortz a tan de be en se,
Ab bon esfortz vos enquerrai, so cre...

Si com l' enclaus que s' es lieuratz en l' aire,
En la gran mar, e 'l falh son governaire,
E 'l vens lo vai ab las ondas ferir,
E lo vens tan que ges non sap gandir;
En atretal o en peior merce
M' avetz tengut, pus ieu vos vi ancse.

Quan lo temps brus.

Millot, III, 389.


Arnaud Brancaleon. Une pièce religieuse. La voici en entier:
Pessius, pessans, peccans e penedens,
Planc en ploran, preian planc mos peccatz
Don anc failhi en cutz ni en pensatz
Ni en fols ditz ni en faitz decebens;
E quar sui fortz e forfaitz follamens,
Clam merceyan merce merceyamens
A sel cui es unitz et unitatz,
E trinables e tres en trinitatz,
Qu' el me perdon qu' es perdonans perdos,
Com perdonet als perjurs perilhos.


Qu' elh es leos et homs complidamens,
Aigla, vedels doblamen figuratz,
E bos espers e fes e veritatz,
Fis senes fin, e vers comensamens,
E port salvan ab complitz guerimens,
E dossa fon baysan totz mals talens,
Caps de totz bes, merces e caritatz,
E jais entiers e franc' humilitatz,
E pas pleniers que del cel venc sa jos
Per deslieurar los greus mals enguoyssos.

Et es fis rais sobre totz resplandens,
Don anc nulh temps no s mermet sa clardatz,
E dos anhels per cui fon restauratz
De tot lo mon lo sobriers perdemens;
Qu' ins en ifern avian perdemens
Los bes e 'ls mals ses totz retenemens,
Tro el nasquet e fon martiriatz,
Don l' aunitz locx remas espoliatz;
E lay laisset los mals e pres los bos
Qu' al sant puiar triet per companhos.


Et es vida, guitz e consolamens,
Pastres e lutz, et primiers engenratz,
E dregz camis, peyra e fermetatz,
E de totz bes totz entiers complimens,
E sans espos ses nulh corrumpemens,
E mayestres de totz melhuramens,
E clars solelhs, per cuy es aut puiatz
Lo menre be, e 'l mager mal bayssatz;
Vertutz e bras misericordios,
E no mortals, e sans e poderos.

Millot, III, 389.

Arnaud de Carcasses. Une seule pièce dont l' extrait se trouve tome II, p. 275.

Millot, II, 390.

Arnaud Catalans. Six pièces; presque toutes sont attribuées à d' autres troubadours.

Quan remir son plazen vis
M' es avis
Qu' ieu n' aya 'l joy qu' ai tan quis.
Be volgra, tan l' abelhis
Mos estars, qu' elha m sufris
Qu' ieu ja de lieys no m partis,
E qu' a son grat ja servis,
Quar siey bel huelh m' an conquis
E 'l dous esgart e 'l bel ris.

No sai dona en tot un renh
Plus gent renh,
Ni genser dona no y s senh,
Que 'lh no y met color ni s penh.
Ans ha beutat ses tot genh;
Per qu' ieu sos sers esdevenh;
E s' ieu per lieys non revenh,
Amors qu' en aissi m destrenh
Per lieys m' en deu far captenh.

Quar, per tot on vau ni venh,
Ieu me tenh
Per sieu, ab sol qu' elha m denh;
Qui s vuelha m torn' en desdenh;
Que quant ieu denant lieys venh,
De sa gran beutat mi senh;
Per qu' ieu son ric pretz mantenh,
E no vuelh d' autra sostenh,
Pus amors tant aut m' empenh.

Tan renha adrechamen
Qu' om non men
Lauzan son fis pretz valen;
Qu' ab los fatz qu' an pauc de sen
Sap estar nesciamen;
E 'lh pros trobon la valen
E de belh acullimen,
Qu' en aissi pagua la gen,
E quascus, quo s val, si s pren.

Proensal an tan plazen
Domna e tan conoyssen,
Qu' ilh vivon d' onor ab sen
Ses par, e de pretz valen.

Amors ricx fora.

Dans une pièce amoureuse, où il joue sans cesse sur le même mot, se trouve le couplet suivant:
E si mi dons, qu' ieu am tan
Et amarai, no m desam,
Pauc tem autra desamor;
Qu' ieu l' am tan per fin' amor
Que, quan no m dezamaria,
Ieu ab tot si l' amaria;
Mais l' amaria amatz
Cent aitans que desamatz.

Als entendens.


Une pièce religieuse est terminée par ces vers:
Senher, dels bes temporals
Mi donas tant que sivals
Trop sofrachos non estia.
Dieus verais.

Bastero, 75. Muratori, 170. Millot, III, 29.

Arnaud de Cominge. Un sirvente, dont ces deux passages sont tirés:
Enans se fan comprador
O toledor qui no los ven;
Et aqui eis fan bastimen
Per vilans tolre a lor seingnor;
Et aissi cuidan restaurar
Lo dan quan pres per autr' afar,
Mas non restauran ges honor...

E fan o coma 'l jogador
Qu' al gran joc premieramen
Perden, e puois, ab pauc d' argen
Qu’ ill reman, vai jogar aillor
A petit joc, per assaiar
Se poiria d’ autrui cobrar.

Be m plai us usages.
Millot, III, 60.


Arnaud de Cotignac ou de Tintignac. Trois pièces; l’ une est ainsi terminée:
Ben es lo vers e ’l chantador,
E volgra bon entendedor.
Per dieu, belhs clercx, tu lo m’ escriu.
Lo vers comens.

Dans une autre il dit:
Mout dezir l' aura doussana,
Quan vey los arbres floritz
Et aug d’ auzels grans e petitz
Lur chans pel vergiers e pels plays...

No sai quals son pus aveuzitz
De lauzengiers lenga forbitz,
O selhs que crezon ditz savays:
Plus qu’ al juec de la correya,
No say sobre qual s’esteya,
Lo maier fays de mensprezo.
Mout dezir.

Nostradamus, 224. Crescimbeni, 148. Papon, III, 456. Millot, III, 375.

Arnaud Daniel, t. II. En lisant les ouvrages qui nous restent de ce troubadour, on comprend difficilement les causes de la grande célébrité dont il a joui de son vivant, et que lui ont assurée les éloges de Dante et de Pétrarque: il n' est aucun troubadour dont, les poésies aient été autant défigurées par les copistes, mais il est vraisemblable qu' elles n' étaient plus guère intelligibles à l' époque où furent transcrits les recueils qui les contiennent. Arnaud Daniel semble avoir affecté la bizarrerie des idées, l' obscurité des expressions, l' incohérence des images; on remarque dans ses vers des rimes, des coupes de vers audacieusement recherchées. Il a été nécessaire de rejeter dans l' appendice une collection de divers passages de cet auteur, en choisissant ceux qui sont moins difficiles à entendre, et qui peuvent faire juger de sa manière.
Arnaut Daniel si fo d' aquela encontrada don fo 'N Arnaut de Maruelh, del evesquat de Peiregorc, d' un castel que a nom Ribayrac, e fo gentils hom. Et emparet ben letras, e deleitet se en trobar, et abandonet las letras, e fes se joglars; et apres una manieira de trobar en caras rimas, per que sas cansos non son leus ad entendre ni a apprendre. Et amet un' auta domna de Gascuenha, molher d' En Guilem de Buovila; mas non fo crezut que la dona anc li fezes plazer endreg d' amor, per qu' el dis:
Ieu soi Arnautz qu' amas l' aura
E cas la lebre ab lo bou,
E nadi contra suberna.
Lonc temps estet en aquela amor, e 'n fes motas bonas cansos. Et el era mot avinens hom e cortes. E fon aventura qu' el fon en la cort del rei Richart d' Englaterra: et estant en la cort, us autres joglars escomes lo com el trobava en pus caras rimas que el. Arnaut tenc s' o ad esquern, e feron messios cascun de son palafre que no fera, en poder del rey.
E 'l reys enclaus cascun en una cambra. En Arnaut, de fasti qu' en ac, non ac poder que lassetz un mot ab autre. Lo joglar fes son cantar leu e tost. Et els non avian mas X jorns d' espazi; e devia s jutjar per lo 
rey a cap de cinq jorns. Lo joglar demandet a 'N Arnaut si avia fag: e 'N Arnaut respos que oc, passat a tres jorns; e non avia pessat.

El joglar cantava tota nueg sa canso per so que be la saubes; e 'N Arnaut pesset col traisses isquern: tan que venc una nueg el joglar la cantava, e 'N Arnaut la va tot' arretener e 'l so. E can foron denan lo rey, 'N Arnaut dis que volia retraire sa chanso; e comenset mot be la chanso qu' el joglar avia facha. E 'l joglar, can l' auzic, gardet lo en la cara, e dis qu' el l' avia facha. E 'l reis dis co s podia far? E 'l joglar preguet al rei qu' el ne saubes lo ver. E 'l reis demandet a 'N Arnaut com era estat. En Arnaut comtet li tot com era estat. E 'l rei ac ne gran gaug, e tenc s' o a gran esquern. E foro aquistiat los gatges, et a cascu fes donar bels dos. E fo donatz lo cantar a 'N Arnaut Daniel, que di:
Anc ieu non l' ac, mas ella m' a.
La pièce suivante est entière; le reste ne consiste qu' en fragments plus ou moins considérables des pièces qui sont indiquées au bas.
Ans qu' els cim reston de brancas
Sec, ni s despuelhon de fuelha,
Fas, quar amors m' o comanda,
Breu chanson de razon longa,
Quar gen m' adutz de las artz de l' escola;
Tan sai qu' el cors fas restar de suberna,
E mos buous es trop plus correns que lebres.

Ab razos cuindas e francas
M' a mandat qu' ieu no m destuelha
Ni autra non prec ni m 'n blanda,
Pus tan fai qu' ab si m' acuynda,
E m ditz que flors no semble de viola
Qui s camja leu sitot noquas iverna
Mas per s' amor sia laurs o genibres.

E tu, qu' ab joy no t' afranhas
Per esper qu' amors t' acuelha,
Sec si t desfui ni t fai guanda,
Que greu er qu' om no i aponga
Qui s' afortis de preyar e no i cola;
Qu' ieu passarai part la palutz d' Uzerna
Cum pelegris, o lai per on corr Ebres

S' ieu ai passatz pons ni planchas
Per lieis, cuiatz qu' ieu m' en duelha?
No fas, qu' ab joy ses vianda

Me sap far mezina coinda
Baisan, tenen, e 'l cor, sitot mi vola,
No s part de lieys qui 'l capdel e 'l governa;
Cor! on qu' ieu m' an, de lieys no t luyns ni t sebres.

Ans dic qu' alhors no t' estanchas
Per autra que t prec ni t vuelha;
Son voler fuy e desmanda,
Sai e lai qui t somonga.
Gran son dan fai qui se meteis afola,
E tu no fassas res per qu' om t' esquerna;
Mas, apres dieu, lieys honors e celebres.

Ges de Paris tro qu' a Sanchas
Genser no s vest ni s despuelha,
E sa beutat es tan granda
Que semblaria us messonga;
Be m vai d' amor qu' elha m baiz' e m' acola,
E no m frezis freitz, ni gels ni bolerna,
Ni m fai sentir dolor guota ni febres.

Sieus es Arnautz del sim tro en la sola,
E no vuelh ges ses lieis aver Lucerna
Ni 'l senhoria del renc per on corr Ebres.
Ans qu' els sims.

Sols sui que sai lo sobrafan que m sortz
Al cor d' amor sofren per sobramar,
Car mos volers es tan ferms et entiers
C' anc no s' esduis de cellei ni s' estortz
Cui encubit al prim vezer e puois,
C' ades ses lieis dic a lieis cochos motz;
Pois, quan la vei, no sai, tant l' am, que dire.

D' autras vezer sui secs e d' auzir sors
Qu' en sola lieis vei et aug et esgar,
E jes d' aisso no ill sui fals plazentiers
Que mais la vol non ditz la boca 'l cors,
Que non val tant champs, vauz, ni plans ni puois
Qu' en un sol cors trobes si bos aips totz
Qu' en lieis los volc dieus triar et assire.

Ben ai estat e maintas bonas cortz,
Mas sai ab lieis trob pro mais que lauzar
Mesura e sen et autres bos mestiers,
Beutatz, jovens, bos faitz e bels demors;
Gen l' enseignet cortesia e la duois,
Tant a de si totz faitz desplazens rotz
De lieis non cre rens de ben sia a dire.

Nuills jauzimens no fora breus ni cortz
De lieis cui prec qu' o vueilla devinar,
Que ja per mi non o sabra estiers
Si 'l cors ses dir no s presenta defors;
Que jes rosiers per aiga que l' engrois
Non a tal briu, car cor plus larga dotz
No m fai ges tant d' amor, quan la remire.

Jois e solatz d' autra m par fals e bortz,
C' una de pretz ab lieis no i s pot egar,
Qu' el sieus solatz es dels autres sobriers.
Aissi no l' ai; las! tant mal m' a comors!
Pero l' afans m' es desportz, ris e jois,
Car en pensan sui de lieis lecs e glotz;
Ai! dieus! si ja 'n serai estiers jauzire!...

E ma chansos prec que no us sia enois,
Car si voletz grazir los sos e 'ls motz,
Pauc preza Arnautz cui que plassa o que tire.
Sols sui que sai.

Ab plazer recep et recuelh
Lo dos temps que colora e penh,
Que no y a ram no s' entressenh
De belas flors e de vert fuelh;
E 'l colombet, per gaug d' estieu,
Mesclan lur amoros torney,
E duy e duy fan lur domney,
Que par c' amors bayzan los lieu.

Qui gaug semena plazer cuelh,
Per qu' ieu port gaug can vau ni venh,
E per bon' aventura m fenh
D' amor pus jauzens que no suelh...

No y a cors tan serrat d' erguelh
C' amors, si s vol, dedins non renh,
Quar ilh sap, ab son cortes genh,
Traire joi del auzor capduelh,
E qui non lig so qu' ilh escrieu
Pauc sap de l' amoroza ley...

May cascus dis d' amor me duelh
C' ap dos semblans vol e non denh,
Pren los us e 'ls autres destrenh,
E qui li play met en son fuelh,
Mas dretz es que dona esquieu
So don vol c' om plus la playdey;
E jes per no hom no s' esfrey,
C' amors a sol so que la plieu.

Dona, per qu' ieu d' autras me tuelh...
Pos tan vos cobeitan miey huelh,
Que de tot pes me dessovenh...

Ab plazer recep.


Amors e joi e liocs e temps

Mi fan bon sen tornar edrech

D' aicel joi qu' avia l' autr' an,

Quan cassava lebre ab lo bov:

Era m vai mielz d' amor e pieg,

Car ben am, d' aips m clam astrucs,

Ma non amatz joi, no m' enquiers

S' amors no vens son dur cor e 'l mieu precs.

Cel que tut ben pert aensems
Mestier es c' us ric segnor sierva
Per restaurar la perda e 'l dan
Qu' el paubre non valria un uov...
Pauc pot voler om de jois sems...
Qu' en liei amar volgra murir senecs...

D' aiso c' ai tant duptat e crems
Creis ades e miglura e m derc,
Qu' en reprocier c' auzian
Me dis que tant trona tro plov...
Amors e joi e liocs.

Lan quan vei fueill e flor parer
Dels albres e ill ramel,
Et aug lo chan que faun el brueil
Las ranas el riu, el bos l' auzel,
Adoncx mi fuelha e m floris
E m fruchs amors el cor tan gen
Que la nueit me retsida,
Quant autra gen dorm e pauz e sojorna...

Si l' auzes dir, ben saubron tug
Que jois mi monta 'l cor el cel,
Quar deport mi creis e desdug
La bela que d' amor apel
MON BON ESPER, mi dobla sa valors;

Quar qui mais vol mais dopta far faillida,

Et ill non es trista ni morna...

Vai t' en, chansos, a la bela de cors,
E diguas li c' Arnautz met en oblida
Tot' autra amor per lieis vas cui s' adorna.
Lan quan vei fueill.

Lan can son passat li givre...
Sai al temps de l' intran d' avril.

Ben greu trob hom joi deslivre
C' a tantas parts vol unt encomba
Fals' amors que no s' asembla
Lai on lei autatz asoma;
Qu' ieu non trob ges doas en mil
Ses falsa paraula loigna,
E puois c' a travers non poigna
E non torn sa cartat vil.

Ses fals' amor quidei vivre,
Mas ben vei c' un dat mi plomba,
Quand ieu mieills vei qu' il m' o embla;
Car tuich li legat de Roma
Non son de sen tant sotil
Q' una devisa messoigna
Que tan soavment caloigna
M' en puosca falsar un fil.

Qui amor sec per tal livre
Cogul tenga per columba...
Si col proverbis s' acoigna:
Si 'l trai l' uoill sol, puois l' uoil ongna,
Sofra e sega ab cor humil.
Lan can son passat.

Autet et bas entr' els prims fuelhs
Son nov de flors e 'ls rams li renc,
E no y ten mut bec ni guola
Nuls auzels, ans bray e canta
Cadaus
En son us;
Per joi qu' ai d' els e del temps
Chan, mas amors mi assauta
Qu' els motz ab lo son acorda...

C' ab lei c' al cor plus m' azauta
Sui liatz ab ferma corda...
Merces, amors, car acuelhs
Tart mi fo, mas en grat m' o prenc
Car si m' art dinz la meola
Lo fuecx, non vuelh que s' escanta.
Autet e bas entr' els.

Les troubadours ont rarement employé des rimes en AGRE, ANDRES, telles qu' Arnaud Daniel les a choisies dans deux pièces:
Arnautz vol sos chans sia ufertz
Lai on dous motz mov en agre.
En breu briza.

Ar vei vermeils, blaus, blancs e grocs
Vergiers, plans, plais, tertres e vaus
E 'l votz dels auzels son e tint
Ab doutz acort matin e tart;
So m met en cor qu' eu colore mon chan
D' una tal flor don lo frugz si' amors
E jois lo grans e l' odor de notz gandres.
Ar vei vermeils.

Voici un couplet d' une pièce qui en a six, et dans laquelle tous se correspondent exactement pour la mesure et la rime de chaque vers:

Si m' anpara
E m trai aluctz
D' auzir
Silh qu' es de pretz capduelh;
Dels quecx
Precx
C' ay dedins arencx
L' er fort rendutz
Clars
Mos pessars;
Qu' ieu fora mortz,
Mas fa m sofrir
L' espers
Que m crey, que m grey;
C' aiso m ten leyt e baut
Que d' als jauzir
No m val joys una poma.
L' aur' amara.

Le couplet suivant est tiré de la réponse qu' Arnaud Daniel fit à Turc Malet:

Bernart, ges eu n' o m' acort
Al dig Raimon de Durfort
Que vos anc n' aguesses tort.
Que, si cornavas per deport,
Ben trobavatz fort contra fort,
E la pudors agra us tost mort
Que peitz ol no fai fems en ort;
E vos, qui que us en desconort,
Lauzatz en dieu que us n' a estort.
Puois Raimons.

Nostrad. 41. Bastero, 75. Crescimbeni, 23, 46, 237. Hist. Littér. XV, 434. Millot, II, 479. P. Occ. 253.

Arnaud d' Entrevenas. Une pièce, dont un passage a été cité tome II, page 297; en voici deux autres:
Del sonet d' En Blacatz
Sui tant fort enveios
Que descortz e chansos
E retroenzas i faz,
E quar vei qu' a lui platz,
Sirventes i faria,
Si faire l' i sabia;
E pos far no l' i sai,
Una danza i farai
Coindeta e ben estan
Que chanto ill fin aman,
E mova de coindia.

Si plagues a 'N Blacaz,
Pos novels es lo sos,
Mais valgra sa chansos
Si meses puois e praz,
Flors e vergers foillaz,
Espaigna et Alamania,
E Fransa et Lombardia,
E 'ls bauzes Bertelai,
E los loncs jorns de mai,
E 'l dolze mes de l' an,
E l' herba saint Joan
E la pasca floria.
Del sonet.

Millot, III, 389. Papon, II, 404.

Arnaud de Marsan, auteur d' un Ensenhamen, qui offre une peinture intéressante de la manière de vivre des seigneurs; il en a été imprimé des fragments, tome II, pages 301, 306, 308:
Aiso fo en octembre...
C' a dos mieus donzelos
Fis penre II falcos
Et al III un austor...
E los chis e 'ls lebriers;
E foron cavayers,
Ben so cug, entorn dex,
E volian bordir...
Enans qu' ississem fors...
Vecvos un chivayer
Coma penedensier...
Me trais a una part...
E dis me sa rancura...
“Seigner, per dieu, merci
Te prec aias de mi...
E que m dones cosselh
Com d' amor m' aparelh...”
Intrem en un verdier
E deves un laurier
Fi 'l denan mi assire,
E commensey l' a dire:
“Amicx, er aprendetz
Aiso don m' enqueretz...
Si voletz esser drutz...
Vostre cors tenetz gen...
E d' azaut vestimen...
Car tot pros cavayer
Deu vestir a sobrier
Camizas de tansan
Primas, car ben estan,
E blancas totas vetz,
Que mielhs en semblaretz
Cortes et ensenhatz,
En totz locx on venhatz;
Estrechamens caussas
Pes e cambas e bras,
E sobrecot e manjas...
Garatz vostra gonela,
Can la faretz novela,
Que non sia tro lonja,
Que pus en seria conja;
E faitz la cabessalha
A traves ab ventalha
Ampla pels muscles sus,
Car lo pieytz n' er pus clus...
D' eys drap faitz lo mantelh
E gardatz qu' el tessel
Y sia ben estan,
E l' afiblalh denan.
Gardatz vostres cabelhs
Que mais val hom per elhs;
Sovendet los lavatz...
Mas no 'ls portes trop loncx,
Que mais valon adoncs,
Can son un pauc tondut
Que s' eran trop cregut.
Ni portes loncx ginhos,
Que sapchatz no so bos,
Ni la barba trop lonja...
Escudiers per servir
Vos son bos a tenir...
Larcx siatz en despendre,
Et aiatz gent ostau
Ses porta e ses clau.
Non crezats lausengiers,
Que ja metatz portiers
Que feira de basto
Escudiers ni garso
Ni arlot ni joglar
Que lay vuelha intrar...
A joc maior joguatz,
C' aco es jocx onratz,
Que no s tanh jocx d' azar
Mas ad home avar
Que get per un denier
Cen vetz en un taulier;
Qui pren los datz e 'ls laissa
Tot son pretz en abaissa;
Per so us man ieu aver
A joc maior tener,
Ni ja no us irascatz
Per perdre que fassatz,
Ni camjes vostre loc
C' om non puesca far joc...
Can seretz en torney,
Si creire voletz mey,
Totz vostre garnimens
Aiatz cominalmens,
L' ausberc e l' elm doblier,
E las caussas d' assier,
E vostr' espaz' al latz,
Que de grans colps fassatz
Entressenh al caval,
E denan al peitral
Bels sonalhs tragitatz
Gent assis e fermatz;
Car sonalhs an uzatje
Que donan alegratje,
Ardimen al senhor,
Et als autres paor;
A l' encaussar premier,
Et al fugir derrier,
Car tot aiso cove,
A drut c' amor mante...”
Qui comte vol aprendre.

Millot, III, 62.


Arnaud de Marueil, t. III et IV. Ce troubadour, que Pétrarque appelle Il men famoso Arnaldo, est remarquable par la gracieuse et abondante facilité de son style.
Arnautz de Maruelh fo de l' avescat de Peiragorc, d' castel que a nom Maruelh, e fon clergue de paubra generasio. E car no podia viure per las suas letras, el s' en anet per lo mon: e sabia ben trobar e s' entendia be. Et astre et aventura conduis lo a la cort de la comtessa de Burlatz, que era filha del pros comte Raimon, molher del vescomte de Beders que avia nom Talhafer.
Aquel Arnautz e cantava be e legia be romans: si era avinens hom de sa personna, e la comtessa li fazia gran be e gran honor. Et el enamoret se d' ela, e d' ela fazia sas cansos; mas non las auzava dire a ela ni a negun per nom qu' el las agues faitas, ans dizia que autre las fazia. Mas amors lo forset tan que dis en una canso:
La franca captenensa
Qu' ieu non posc oblidar.
et en aquesta canso el li descobrit l' amor qu' el li avia. E la comtessa non l' esquivet, ans entendet sos precs e los receup e los grazic; e 'l mes en arnes, e det li baudeza de trobar e de cantar d' ella. E fon onratz hom de cort; don fe mantas bonas cansos d' ela, lasquals cansos mostran qu' el n' ac de grans bens e de grans mals.
Vos avetz auzit d' En Arnaut com s' enamoret de la comtessa de Bezers, filha del pros comte Raimon, maire del vescomte de Bezers que il Frances auciron quan l' agron pres a Carcassona; laquals comtessa era dicha de Burlatz, per so qu' ela fon nada dins lo castel de Burlatz; molt li volia gran be Arnautz ad ela, e moltas bonas cansos en fes de leis, e molt la preguet ab gran temensa; et ela volia gran ben a lui. E lo rei 'N Anfos, que entendia en la comtessa, s' aperceup que volia ela gran be ad Arnaut de Marueil. E 'l rei fo ne fort gilos e dolens, qu' an vit los semblans amoros qu' ela fazia ad Arnaut, et auzit las bonas cansos qu' el fazia d' ela. Si la occaizonet d' Arnaut; e dis tan, e tan li fes dire, qu' ela donet comjat ad Arnaut, e 'l vedet que mais no 'l fos denan ni mais cantes d' ela e dels sieus precx d' ela.
Arnautz de Marueil, quant auzi lo comjat, fo sobre totas dolors dolens; e si s' en parti com hom desesperatz de lieis e de sa cort. Et anet s' en a 'N Guillem de Monpeslier qu' era sos amics e sos senher, et estet gran temps ab lui. E lai plays e ploret, e lai fes aquesta canso que dis:
Molt eran dous miei cossir.
On aimera sans doute à lire encore quelques fragments de deux de ses épîtres.
Dona cortez' et avinens,
No us fassa razos oblidar
Merce, que non o devetz far;
Razos part mantas res de se
Que merces cossent e rete;
Razos es esquiv' e cozens,
Merces es dolza e plazens,
Razos s' irais, merces blandis
Razos destruy, merces noyris,
Razos esguarda ab erguelh,
De merce son humil siey huelh;
E razon a ganren de fel,
En merce non a ren mas mel;
Soven se tol razos amicx,
Merces plaideya enemicx;
Razo ausi per jutjamen,
Merces aduy a salvamen;
Mantas vetz jutg razos a mort
Que merces perdona lo tort...
Mas eras sai be que vers es
Tal se cuia calfar que s' art,
Qu' ieu non cugera ges qu' el cart
Me destreisses per vos amors
Lo jorn que m fes vostra valors,
E 'l paratje e la beutatz
Oblidar autras amistatz.
De lor en sai, si m valha dieus,
Ai estat vostre mielhs que mieus,
De mon saber e de mon sen,
De bon cor e de bon talen.
Per totz vostres bes enansar
Totas sazos que us tang a far;
E si merces no m val ab vos,
Tristz e marritz e vergonhos,
Lais chant e deport e solatz,
E non o fes hom pus forsatz;
Ieu non puesc may joi mantener
Si a vos no ven a plazer
Que denhes virar pres de me
Los huelhs d' amor e de merce:
M' esperansa, mon cor e me
Lais tot en la vostra merce.
Sel cui vos es.

E ditz que vos es sela res
Cuy cove mais honors e bes
Et obezirs e car teners,

Servirs et honors e temers,
C' a nulh' autra, ses contenso;
Per so vol e manda que do
Aisi a vos per bona fe
Que res no y aia part en me
Mas vos sola, foras de dieu;
E si dieus deges tener fieu,
De vos tengra la sua part...
No cossen pas amor selar,
Enans lo m fai a vos mostrar...
Que ieu, dona, vos clam merce,
Qu' el fin cor e la bona fe
Qu' ie us ai non getes a non cura;
Franca res, fina, car' e pura
Res no us quier de tot quant avetz,
Mas so que tolre no m podetz;
Tolre no m podetz que no us am,
Neys s' ieu e vos o voliam,
Que no m' o cossentri' amors
Ni no m' o tolria paors;
Qu' ieu no us quier autre guizardo
Mas solamens que us sia bo
Qu' ie us am, e sitot bo no us es,
Sivals faitz semblan que no us pes,
Si per m' amor non o sufretz,
Sufretz o endreg vostre pretz;
Car mot l' es ops sacha sofrir
Qui vol a gran honor venir;
Si m' avetz mal cor, no me lais;
Greu m' es, dona, mas non puesc mais,
Que no m' en sai venjar estiers,
Mas d' aitan vos serai gueriers,
A vos aurai amor coral
Eta mi meteys volrai mal
E laissarai chant e deport
E murrai trist ab desconort,
Si vey que vos plassa mos dans
E no us sia bos mos enans,
Aquesta venjansa ’n penrai
Que jes autra penre non sai;
Mi eys puesc ieu ben azirar,
Mas ja vos non puesc dezamar…
Tug aquist avinen plazer...
Guardon a la vostra honor
Mon cor per mandamen d’ amor;
E 'l tenon si assolassat
Ab aitan fina voluntat
Que no y intra autre voler,
Ni auzaria remaner;

E pus de vos no m puesc partir,
Si autre be no m deu venir,
Per dieu e per merce vos clam
Que no us sia greu car vos am,
Que no me puesc partir ni aus,
C' amors a pres de mi las claus;
Aisi a vostre salvamen,
Tot autr' amistat mi defen:
Cal que m fassatz o mal o be,
Vos am e us amarai jasse;
E fin' amor, per sa merce,
Meta us en cor que ametz me;
Digatz tug AMEN per amor,
Las donas e li amador.
DONA.

Totas bonas.

Nostrad. 65. Crescimbeni, 46 et 225, Bastero, 120, 135. Millot, I, 69. Hist. Litt. XV, 441. P. Occ. 15.

Arnaud Plagues. Couplet d' envoi d' une de ses pièces:
Belha Eleienors, guirensa
Trob ab vos pretz ses falhensa,
E valor e conoyssensa
Volc dieus en vos gent assire;
Tant d' onor hi mes
Qu' en un mes
Non poiria dir los bes
Per saber qu' ieu aia.

Ben es razos.

Crescimbeni, 170. Millot, III, 390. P. Occ. 357.

Arnaud Sabata. Une seule chanson:
Preyada us ai que no m fassatz maltraire,
E dig vos ai lo mieu voler quals es;
E no us cugetz qu' ie us am dos ans o tres
Tot en perdo, qu' ades vuelh mon pro faire
Ab vos, dona, que ieu am finamen...

Ieu no dic ges que siatz la belayre
De tot lo mon
, bona domna, no us pes,
Quar ieu no sui coms ni ducx ni marques,
Per que m sembla no m fos belh per retraire
Que ieu ames del mon la plus valen;
Mas pro avetz beutat e pro joven,
E pro valetz, tan qu' autra non dezire;
Ab vos reman, si m voletz far jauzire.
Fis amicx sui.

Millot, III, 390.

Aruer. Une tenson avec Henri, auquel il répond:
Enric, eu, crei veramen ses duptansa
Q' el sobranzier c' amar fa star joyos
Deu mai plaser a domnas...
Mai si col fruc qui de l' albre sobrier
Son plus plasent e de sabor plenier,
Tot autresi deu la domna grazir
Lo sobranzier, e 'l nescis deu fugir.

Amic Aruer.
Aubert, ou Gaubert, moine de Puicibot, t. III. Auteur de seize pièces.
Gaubert de Puegsibot fo gentils hom, e fon de l' avescat de Lemozi, filh del castela de Puegsibot; e fo mes monges cant era efans en un monestier de Sant Launart. E saup ben letras e ben cantar e trobar.
E per voluntat de femna isic del monestier, e venc s' en a selui on venian tuit aquil que per cortesia volion onor ni bienfait, al pros, al valen En Savaric de Malleo; et el arnesquet lo a joglar de vestir e d' arnes. Et anet per cortz, e fes mantas bonas cansos. Et enamoret se d' una gentil donzela bela; e d' ela fe sas cansos: et ela no 'l volia amar si no s fezes cavayers e no la tolgues per molher. Et el contet o tot a 'N Savaric, et el lo fes cavalier e donet li alberc, terra e renda; et el pres la donzela per molher e tenc la gran honor. Et avenc se qu' el anet en Espanha, e la dona remas. Et us cavayers de la terra si entendia en ela, e fes e dis tan que ab se la 'n menet; e tenc la longa sazo per druda, e pueys la layset malamens anar. E cant Gaubert tornava d' Espanha, el alberguet un ser en la ciutat on ela era. E cant venc lo ser, el anet defora per voluntat de femna, et intret en l' alberc d' una paubra femna, que 'l fon dig que lainz avia una bela donzella. Et el intret e trobet que aquela era la soa molher;

e can la vi, fon gran dol entr' els e gran vergonha. Ab leis estec aquela nueg, e lendeman s' en anet ab ela, e menet la en una mongia, e aqui la fes rendre. E per aquela dolor el laysset lo trobar e 'l cantar.
Couplet d' une pièce dans laquelle il accuse sa dame d' infidélité:
Qu' ab belh semblan trichador
Mi saup gent enfolhetir
E sa falsedat cubrir,
Tro m' ac pres per servidor;
Pueys, quan fo de mi aizida,
No m poc far mais de guandida
Son leugier talan,
Qu' ans que passet l' an,
Aizic un fals preyador
Ab si jos sotz cobertor.
Partit de joy.

Dans une autre pièce, adressée au roi d' Aragon et à l' empereur, il dit:
Al rei dels Alamans
Cap dels emperadors...
S' ieu anc jorn dis clams
Encontra vos, amors,
Erguelh ni deshonors
Ara m dey en mos chans
Humiliar dos tans,
E laissar mas clamors,
Pus ma dona Elyonors,
La pros reyna prezans,
Ho denh' aissi voler...
S' ieu anc jorn.

Nostrad. 114. Crescimbeni, 81. Bastero, 71. Millot, II, 384. P. Occ. 218.

Augier, ou Ogiers, t. III.
Ogiers si fo un joglars de Vianes qu' estet lonc temps en Lombardia, e fez bons descortz, e fez sirventes joglaresc que lauzava l' uns e blasmava los autres.
Dans une de ses pièces, il parle de Roger-Frédéric Ier, roi d' Italie en 1151, et empereur en 1155.
Qu' ieu vi ja 'l ric rei Rogier Frederic
Fres ses esfre per valer e valor;
Ja no cugei, tan l' auzi pretz prezar,
Que ja 'l pogues emperis peiurar.
Totz temps serai.

Dans une tenson avec Bertrand, il lui dit:
Bertran, vos c' anar soliatz ab lairos,
Panan bueus e bocx, cabras e moutos,
Porcs e galinas et aucas e capos,
Eratz glotz e raubaire,
Digas vostre veiaire:
Qual mestier es plus aontos,
D' esser joglar o laire?
Bertran vos.

Dans une autre tenson, il parle ainsi des vieilles femmes:
E tenc m' o a meraveilla
De la color que s fan blanca e vermeilla
Ab l' englut
D' un ov batut
Que s met viron l' aureilla,
Del blanquet
Que pois i met
Et essug e solleilla
Del tifingon,
Del mentiron
Entro sobre l' aissella.

Era quan l' ivern.
Crescimbeni, 202. Millot, I, 340. Hist. Litt. XIII, 419. P. Occ. 96.
Austois de Maensac. Voyez Pierre de Maensac.

Austorc d' Orlac. Une pièce dans laquelle il déplore les malheurs de la croisade où périt saint Louis:
Ay! dieus per qu' as facha tan gran maleza
De nostre rey frances larc e cortes...

Ay! bella gens avinens e corteza
Que oltra mar passetz tan bel arnes,
May no us veyrem tornar sai, de que m peza,
Don per lo mon s' en es grans dols empres.
Mal dicha si' Alexandria,
E mal dicha tota clergia,
E mal dich Turc que us an fach remaner;
Mal o fetz dieus, quar lor en det poder.

Crestiantat vey del tot a mal meza,
Tan gran perda no cug qu' ancmais fezes,
Per qu' es razos qu' hom hueymais dieus descreza.
E qu' azorem Bafomet lai on es...
Pus dieus vol e sancta Maria
Que nos siam vencutz a non dever...

L' emperaires volgr' agues la crotz preza
E qu' a son filh l' emperis remazes,
E que s tengues ab lui la gens franceza
Contra fals clercx en cui renha no fes,
Qu' an mort pretz e cavalairia
E morta tota cortezia;
E prezo s pauc qui a son desplazer,
Sol qu' ill puesco sejornar e jazer.

Sanh Peire tenc la drecha via,
Mas l' apostolis la 'lh desvia...
Ay! dieus per qu' as
Millot, II, 430.

Austor Segret. Un sirvente sur la mort de saint Louis et sur les malheurs de la croisade.
Ieu vey gueritz los paguas mescrezens
E 'ls Sarrazis e 'ls Turcx d' outra la mar
E 'ls Arabitz, que non cal un gardar
Del rey Felips, dont es grans marrimens,
Ni d' En Karle, qu' elh lur es caps e guitz;
No sai don es vengutz tals esperitz,
Que tanta gens n' es morta e perida,
E 'l reys Loix n' a perduda la vida.

Ancmais no vim del rey que fos perdens,
Ans l' avem vist ab armas guazanhar
Tot quant anc volc aver ni conquistar...

Ar aura ops proez' et ardimens
A 'N Audoart, si volha Enric venjar
Qu' era de sen e de saber ses par,
E tot lo mielhs era de sos parens,
E si reman aras d' aisso aunitz,
No 'l laissaran ni cima ni razitz
Frances de sai ni forsa ben garnida,
Si la valors es de pretz desgarnida.

Mos sirventes, Cotellet, sia ditz
Mo senhor N Oth qu' es lauzatz e grazitz...
E donar t' a rossin a la partida.
No sai qui m so.

Millot, III, 391.

Auzers Figera figure dans une tenson; ce couplet paraît lui appartenir:
Bertran d' Aurel, se moria
N Aimerics anz de martror
Digatz a cui laissaria
Son aver e sa ricor
Qu' a conques en Lombardia,
Sufertan freit e langor,
Com dison l' arbergador?

Aimeri de Péguilain, un des interlocuteurs, nomme Figera:
Bertran d' Aurel, s' avia
N Auzers Figera doptor,
Digatz a cui, etc...
Millot, III, 390.

Azalais de Porcairagues, t. III.
N' Alazais de Porcairagues si fo de l' encontrada de Monpeslier, gentils domna et enseignada. Et enamoret se d' En Gui Guerreiat, qu' era fraire d' En Guillem de Monpeslier. E la domna si sabia trobar, e fez de lui mantas bonas cansons.
Hist. gén. du Languedoc, II, 519. Millot, I, 110. Hist. Litt. XIII, 422.
P. Occ. 27.

Azars. Ces vers sont tirés d' une pièce qui est sous son nom:
Qui ben se vol d' amor jauzir
De proesa si deu garnir;
Mas mal s' en penon li plusor
Quar fan lor meteis escarnir...
Dompna plaz.

Azemar le noir.
N Azemar lo Negres si fo del Castelvieil d' Albin. Cortes hom fo e gen parlans; e fo ben honrat entre las bonas gens, per lo rei Peire d' Aragon e per lo comte de Tolosa, per aquel que fon dezeretatz, qu' il donet maisons e terras a Tolosa.
Dans l' une de ses pièces il dit:
per so m' ausi deziran,
quan la remir en pensan,
c' ades la cuig vezer nuda
en aissi com l' ai veguda.
De solatz e de.

Une autre est adressée à l' infant de Castille:
Chanzos, l' enfant me saluda
De Castella, qu' eu enten
C' om no 'l val de son joven.
Era m vai.
Crescimbeni, 201. Papon, II, 383. P. Occ. 359.


Barthélemi Zorgi - Boniface de Castelane

Cadenet - La comtesse de Provence

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

https://chapurriau.blogspot.com/2023/11/ebles-de-signe-eveque-de-clermont.html

Faidit de Belistar, Frère Barte

Garins d' Apchier - Guionet

Hameus ou Amédée de la Broquerie, N Uc de Saint Circ

La dame Isabelle - Izarn Rizols

Jacme Grill - Jutge

Lambert - La dame Lombarde

Marcabrus - Montant Sartre

Nat de Mons - Nicolet de Turin

Olivier de la Mer - Ozils de Cadartz

Palais - Pujols

Raimond - Rostans de Merguas

Sail de Scola - Sordel de Goi

Taurel - Vinzens (Fin du tome V)

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...