VIII.
Reg.n°.1529 Pars I fol. 54. Sin fecha.
Experiencia quies maestra de totes coses clarament demostra quel senyor reyne les sues gents no deuen seguir les vestigiesde lurs predecessors en los fets de les armes carells se armaven es combatien a cavall e ara veu hom quels homens quis armen a la guisa es combaten a peu vencen les batalles als homens a cavall et conquisten regnes et terres et en altra manera son pus forts et pus greus denvehir que no los de cavall. On jatsia quel senyor rey et sospredecessors en los temps passats hajen menadeslurs guerres et fets los fets de les armes abhomens a cavall: empero veen lo dit senyor rey quels altres reys del mon et en special sos vehins qui per semblant manera solien fer los fets de les armes ab homens a cavall han leixada aquella manera es son girats a la manera darmarse a la guisa et combatres a peu de la qual manera de la guisa los pren be: per ço lo dit senyor rey consideranles dites coses deliberadament et ab gran acord per gran profit et tuicio de la cosa publica del principat de Cathalunya entenen a fer semblant en los altres seus regnes et terres ha feta la ordinacio seguent.
- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals quihaja bens valents de VI milia tro a XII miliasolidos inclusivament haja a tenir jubet o espatlereslança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o goleroballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes. E si ha bens velents de XII milia a XXIIII miliasolidos inclusivament haja a tenir los dos arnesesdamunt dits ço es un de cascun dels dits dos arneses. E si algun daquests prop dits volra tenir I daquestsarneses davall escrits que ho puga fer et en aquest cas no siatengut a tenir los dos arneses prop dits. E si per ventura haura bens valents menys de VI milia solidos haja a tenir aquell arnes et en aquella manera que los veguers o batles de les dites ciutats viles lochs et parroquies ordonaran. Pero declara lo dit senyor que en aquestes extimacions damunt et davall escrites sien meseset compreses bens dotals com la dita ordinacio se faça axia defensio et conservacio dels bens de les mullers com dels marits et los marits vivents les mullerssien tenguts per los bens dotals en aytals carrechs com ells prengan losfruyts daquells bens. - Item que tota persona siahom o fembra que haja bens valents de XXV miliasolidos inclusive haja a tenir I arnes ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces e cota de ferre perpunt manegues de ferre o braçals guants gamberes et cuxeresde ferre bragues de mayla çabates de launa un glavi una atxa e daga o espunto. E si per ventura haura bens valents de L milia fins enLXXX milia solidos inclusive haja a tenir tot aquest arnes doblat. E si haura bens de LXXX milia fins a qualque quantitat se vulla haja a tenir III arneses daquests en aquest present capitol declarats. - Item que lo veguer et batle de les dites ciutats viles lochs et parroquies ab los consellers paersconsols jurats et procuradors demanats per lo veguer o batledels dits lochs si esserhi volran facenla extimacio dels dits bens a lur bona conexençaet arbitre haut esguart en la tatxacio dels dits arneses que tota vegada la extimacio dels bens mobles sie augmentada et pujada del terç mes que la dita extimacio del sient axi que XXX miliasolidos de sient sien enteses per XX milia de moble et axi sia servat locompte fins a qualsevol quantitat que munt lo valor dels bens. Empero siti de alberchs o de algunes possessions mal profitoses sien extimades a aquella quantitat que a ells mils sera vist faedor. - Item que cascu dels habitadors dels dits lochs siatengut de haver et tenir en casa sua larnes o arneses los quals deuria tenir per la valor dels dits bens segons la forma dessus declarada dins .... comptador apres la publicacio que a ell sera feta dels arnesesque haura a tenir. E passat lo dit temps haja a fer mostra encontinent et dalli avant tots anys dues vegades lany ço es lo primer dicmenge de maig et lo primer dicmenge de octubre si lotemps sera covinent a fer les dites mostres sino aquell dicmenge apres seguent qui siacovinent. E si algun sera trobat qui no tinga larnes o arneses que deu tenir sia punit a pagar loprimer any la valor del arnes que li falra et en lo segon si nou havia complit la doble del dit arnes o daquell que li falgues. Pero que no constrastant que les dites penes fossen pagades cascunfos forçat per preso de persones et altres remeyscovinents a tenir los dits arneses. - Item que de les ordinacions per los damunt dits faedores et de totes altres coses quels covenga de fer segons la forma dessus dita e de les costretes per los dits ordinaris faedores e de totes altres coses a ells pertanyents segons los capitols dessus dits nos puxaalgu appellar ni proposar raho de nullitat ni reclamar ni haver recors a arbitre de bon varo anstotes aquestes coses qualsevol altres dilacions foragitadessien complides et exseguides segons la forma dels dits capitols.
- Item que los dits arnesessien guiats et assegurats axi que per negundelicte ne crim de qualsevol condicio sia ni per deute reyal ne fiscal o altre ne per comanda neper neguna cosa que dir se puxa encara que altres bens defalguessen no puguen esser penyorats nevenuts o alienats en qualsevol manera ne algun noy gos prestar ne prendrels en penyora. E sisfeya que haja perduda la quantitat quey haura prestada et larnes sia tornat a aquells de qui seria. - Item que la ordinacio sia publicada en cascunloch ab veu de crida e no resmenys siaposada en loch public per scrit de guisa quecascun la puga legir: pero declara lo senyor rey que per la present ordinacio la qual es feta segons les facultats que cascu ha o en altra manera negu siatengut de portar en defensio de la terra o en altra manera per si o per altri los dits arneses ne fer major serveysino aytant et en aquella forma et manera que era tengut abans de la present ordinacio. - Item que per çoque negu no puga allegar ignorancia o metreen dubte quals arneses deu tenir mana lo senyor rey et ordona que fetes les extimacions dels bens de cascunssegons les formes damunt dites sien trameses a cascunsalbarans de la forma seguent: Yo aytal veguer o batlecom segons ordinacions fetes per lo senyor rey a vos aytalcovenga tenir aytals arneses mana losenyor de que de huy .... los dits arneseshajats hauts complidament. Certificantvos que si passat lo dit temps nols havets hauts pagaretsper pena la extimacio del arnes queus falra part que serets costret en persona et en bens a tenir et darcompliment als dits arneses. Escrit etc. E los dits albarans sien liurats a cascu per I porter o per dos saigs et sien registrats los dits albarans: et apres que seran presentats sia feta relacio al scriva qui tindra lo registre daquellsalbarans lo qual haja a continuar et a escriurela dita relacio et sia dada tots temps fe al dit registre.
Reg.n°.1529 Pars I fol. 54. Sin fecha.
Experiencia quies maestra de totes coses clarament demostra quel senyor reyne les sues gents no deuen seguir les vestigiesde lurs predecessors en los fets de les armes carells se armaven es combatien a cavall e ara veu hom quels homens quis armen a la guisa es combaten a peu vencen les batalles als homens a cavall et conquisten regnes et terres et en altra manera son pus forts et pus greus denvehir que no los de cavall. On jatsia quel senyor rey et sospredecessors en los temps passats hajen menadeslurs guerres et fets los fets de les armes abhomens a cavall: empero veen lo dit senyor rey quels altres reys del mon et en special sos vehins qui per semblant manera solien fer los fets de les armes ab homens a cavall han leixada aquella manera es son girats a la manera darmarse a la guisa et combatres a peu de la qual manera de la guisa los pren be: per ço lo dit senyor rey consideranles dites coses deliberadament et ab gran acord per gran profit et tuicio de la cosa publica del principat de Cathalunya entenen a fer semblant en los altres seus regnes et terres ha feta la ordinacio seguent.
- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals quihaja bens valents de VI milia tro a XII miliasolidos inclusivament haja a tenir jubet o espatlereslança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o goleroballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes. E si ha bens velents de XII milia a XXIIII miliasolidos inclusivament haja a tenir los dos arnesesdamunt dits ço es un de cascun dels dits dos arneses. E si algun daquests prop dits volra tenir I daquestsarneses davall escrits que ho puga fer et en aquest cas no siatengut a tenir los dos arneses prop dits. E si per ventura haura bens valents menys de VI milia solidos haja a tenir aquell arnes et en aquella manera que los veguers o batles de les dites ciutats viles lochs et parroquies ordonaran. Pero declara lo dit senyor que en aquestes extimacions damunt et davall escrites sien meseset compreses bens dotals com la dita ordinacio se faça axia defensio et conservacio dels bens de les mullers com dels marits et los marits vivents les mullerssien tenguts per los bens dotals en aytals carrechs com ells prengan losfruyts daquells bens. - Item que tota persona siahom o fembra que haja bens valents de XXV miliasolidos inclusive haja a tenir I arnes ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces e cota de ferre perpunt manegues de ferre o braçals guants gamberes et cuxeresde ferre bragues de mayla çabates de launa un glavi una atxa e daga o espunto. E si per ventura haura bens valents de L milia fins enLXXX milia solidos inclusive haja a tenir tot aquest arnes doblat. E si haura bens de LXXX milia fins a qualque quantitat se vulla haja a tenir III arneses daquests en aquest present capitol declarats. - Item que lo veguer et batle de les dites ciutats viles lochs et parroquies ab los consellers paersconsols jurats et procuradors demanats per lo veguer o batledels dits lochs si esserhi volran facenla extimacio dels dits bens a lur bona conexençaet arbitre haut esguart en la tatxacio dels dits arneses que tota vegada la extimacio dels bens mobles sie augmentada et pujada del terç mes que la dita extimacio del sient axi que XXX miliasolidos de sient sien enteses per XX milia de moble et axi sia servat locompte fins a qualsevol quantitat que munt lo valor dels bens. Empero siti de alberchs o de algunes possessions mal profitoses sien extimades a aquella quantitat que a ells mils sera vist faedor. - Item que cascu dels habitadors dels dits lochs siatengut de haver et tenir en casa sua larnes o arneses los quals deuria tenir per la valor dels dits bens segons la forma dessus declarada dins .... comptador apres la publicacio que a ell sera feta dels arnesesque haura a tenir. E passat lo dit temps haja a fer mostra encontinent et dalli avant tots anys dues vegades lany ço es lo primer dicmenge de maig et lo primer dicmenge de octubre si lotemps sera covinent a fer les dites mostres sino aquell dicmenge apres seguent qui siacovinent. E si algun sera trobat qui no tinga larnes o arneses que deu tenir sia punit a pagar loprimer any la valor del arnes que li falra et en lo segon si nou havia complit la doble del dit arnes o daquell que li falgues. Pero que no constrastant que les dites penes fossen pagades cascunfos forçat per preso de persones et altres remeyscovinents a tenir los dits arneses. - Item que de les ordinacions per los damunt dits faedores et de totes altres coses quels covenga de fer segons la forma dessus dita e de les costretes per los dits ordinaris faedores e de totes altres coses a ells pertanyents segons los capitols dessus dits nos puxaalgu appellar ni proposar raho de nullitat ni reclamar ni haver recors a arbitre de bon varo anstotes aquestes coses qualsevol altres dilacions foragitadessien complides et exseguides segons la forma dels dits capitols.
- Item que los dits arnesessien guiats et assegurats axi que per negundelicte ne crim de qualsevol condicio sia ni per deute reyal ne fiscal o altre ne per comanda neper neguna cosa que dir se puxa encara que altres bens defalguessen no puguen esser penyorats nevenuts o alienats en qualsevol manera ne algun noy gos prestar ne prendrels en penyora. E sisfeya que haja perduda la quantitat quey haura prestada et larnes sia tornat a aquells de qui seria. - Item que la ordinacio sia publicada en cascunloch ab veu de crida e no resmenys siaposada en loch public per scrit de guisa quecascun la puga legir: pero declara lo senyor rey que per la present ordinacio la qual es feta segons les facultats que cascu ha o en altra manera negu siatengut de portar en defensio de la terra o en altra manera per si o per altri los dits arneses ne fer major serveysino aytant et en aquella forma et manera que era tengut abans de la present ordinacio. - Item que per çoque negu no puga allegar ignorancia o metreen dubte quals arneses deu tenir mana lo senyor rey et ordona que fetes les extimacions dels bens de cascunssegons les formes damunt dites sien trameses a cascunsalbarans de la forma seguent: Yo aytal veguer o batlecom segons ordinacions fetes per lo senyor rey a vos aytalcovenga tenir aytals arneses mana losenyor de que de huy .... los dits arneseshajats hauts complidament. Certificantvos que si passat lo dit temps nols havets hauts pagaretsper pena la extimacio del arnes queus falra part que serets costret en persona et en bens a tenir et darcompliment als dits arneses. Escrit etc. E los dits albarans sien liurats a cascu per I porter o per dos saigs et sien registrats los dits albarans: et apres que seran presentats sia feta relacio al scriva qui tindra lo registre daquellsalbarans lo qual haja a continuar et a escriurela dita relacio et sia dada tots temps fe al dit registre.