Mortificacio e plor en laEsgleya mostrar se cove en los temps en losquals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Emperoen tots los dies no sapparell altar nereraltar en les vespres ne en les matinessino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colentdiache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues siendels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la colordels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benetsent Jordi sent Domingo sent Loys bisbesent Bernat sent Loys rey de França sent Franceschles once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sienvolem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tansolament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clarasent Mauris senta Teclasent Cosma e sent Damiasent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Meritajacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascunbrandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonamque en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duempiadosament ordonador que oltra los dies en losquals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havemordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterinade sent Nicholau e tots los dicmenges de Avente de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religiosesa la divinal paraula preicar diputats sien hautsun dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltreentro que tots qui en lo loch seran ne sienpassats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessusprocessio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascunles pus dignes segons son grau: e en deffallimentdels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clerguesen grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellansqui la aministracion han de la cappella lavorsproveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells quireliquies dels martirs portaran capes vermeyles portene axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada:e sien vuit o deu brandons encesesen les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit corsen alcuna custodia molt bella en tal manera que puscaesser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecelsia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesaper lo sotsdiache sia portat qui vajadavant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola abcanelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processonscreu portara de dalmatica sia vestit e en cascuncostat clergue o escola haja qui losciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris encesesvagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangelise començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colente de les altres axi con damunt havem dit al Magnificaten cascunes vespres e al Benedictusen les matines e en la missa apres de la oblacio encenssia ministrat: tots temps empero que noy hajamisses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchsaquell dia no era vigilia o festa daltre sant en loqual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant siadit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigiliao fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenneab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diachee ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenresvolem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.
Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
De les quatre tempores del any.
De les quatre tempores del any.
Mortificacio e plor en laEsgleya mostrar se cove en los temps en losquals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Emperoen tots los dies no sapparell altar nereraltar en les vespres ne en les matinessino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colentdiache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues siendels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la colordels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benetsent Jordi sent Domingo sent Loys bisbesent Bernat sent Loys rey de França sent Franceschles once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sienvolem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tansolament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clarasent Mauris senta Teclasent Cosma e sent Damiasent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Meritajacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascunbrandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonamque en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duempiadosament ordonador que oltra los dies en losquals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havemordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterinade sent Nicholau e tots los dicmenges de Avente de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religiosesa la divinal paraula preicar diputats sien hautsun dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltreentro que tots qui en lo loch seran ne sienpassats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessusprocessio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascunles pus dignes segons son grau: e en deffallimentdels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clerguesen grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellansqui la aministracion han de la cappella lavorsproveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells quireliquies dels martirs portaran capes vermeyles portene axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada:e sien vuit o deu brandons encesesen les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit corsen alcuna custodia molt bella en tal manera que puscaesser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecelsia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesaper lo sotsdiache sia portat qui vajadavant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola abcanelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processonscreu portara de dalmatica sia vestit e en cascuncostat clergue o escola haja qui losciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris encesesvagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangelise començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colente de les altres axi con damunt havem dit al Magnificaten cascunes vespres e al Benedictusen les matines e en la missa apres de la oblacio encenssia ministrat: tots temps empero que noy hajamisses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchsaquell dia no era vigilia o festa daltre sant en loqual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant siadit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigiliao fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenneab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diachee ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenresvolem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.
Mortificacio e plor en laEsgleya mostrar se cove en los temps en losquals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Emperoen tots los dies no sapparell altar nereraltar en les vespres ne en les matinessino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colentdiache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues siendels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la colordels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benetsent Jordi sent Domingo sent Loys bisbesent Bernat sent Loys rey de França sent Franceschles once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sienvolem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tansolament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clarasent Mauris senta Teclasent Cosma e sent Damiasent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Meritajacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascunbrandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonamque en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duempiadosament ordonador que oltra los dies en losquals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havemordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterinade sent Nicholau e tots los dicmenges de Avente de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religiosesa la divinal paraula preicar diputats sien hautsun dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltreentro que tots qui en lo loch seran ne sienpassats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessusprocessio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascunles pus dignes segons son grau: e en deffallimentdels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clerguesen grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellansqui la aministracion han de la cappella lavorsproveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells quireliquies dels martirs portaran capes vermeyles portene axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada:e sien vuit o deu brandons encesesen les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit corsen alcuna custodia molt bella en tal manera que puscaesser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecelsia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesaper lo sotsdiache sia portat qui vajadavant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola abcanelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processonscreu portara de dalmatica sia vestit e en cascuncostat clergue o escola haja qui losciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris encesesvagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangelise començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colente de les altres axi con damunt havem dit al Magnificaten cascunes vespres e al Benedictusen les matines e en la missa apres de la oblacio encenssia ministrat: tots temps empero que noy hajamisses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchsaquell dia no era vigilia o festa daltre sant en loqual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant siadit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigiliao fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenneab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diachee ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenresvolem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.