Ley XXIV. Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Ley XXIV. 

Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Mantenirse deuen los cavallers segons que dixeren los savis antichs en manera que ells façen bona vida et donen bon exempledells meseixs: e per ço losordenaren ladoncs certes maneres com visquessen axibe en lur cavalgar com en lur menjar et beure et dormir. E ordenarenho en aquesta manera que quan haguessen a cavalgar per vila que no cavalgassen sinoen cavalls aquells qui haver los poguessen: eaço feeren per tal com van pus honradament que en alcuna altra cavalgadura e per ço encara que usassen lo cavalgar que es cosa ques pertany molt als cavallers e per tal com van en los cavalls pusaltius et pus alegres et amaexenlos milsa lur guisa. E encara ordenaren que quan haguessen a cavalgar fora la vila en temps de guerra que cavalgassen en cavalls et armats en manera que si sesdevenia que poguessen fer dan a lurs enemichs e guardarse de reebrel: eaxi meseix ordenaren que com cavalgassen no portassen altre apres de si: e aço feeren per tal que no tolguessen laparença a aquell qui cavalgas en la sellao que no paregues que portassen trossa: etaquestes coses estan pijor a cavaller per tal com son leges etnecies. Axi meseix ordenaren que com cavalgassen per vila que portassen tota vegada mantells: salvu empero si feestal temps que ho tolgues: e de tot en tot ordenaren quelcavaller con cavalgas portas lespasa cenyida la qual es axi com a habit de cavalleria.

ley-xxv-en-quinya-manera-se-deuen-vestir-los-cavallers

Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Ley XXIII.

Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Deute han loscavallers novells no tan solament ab aquells quilsfan cavallers ans encara ab los padrins quilsdescinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per açoordonaren los antichs quel cavaller jamesno fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptatempero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardasaytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son danans o deu descolre quant puga que no siae sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahiaassaber o de si meseix o de son pare silhavia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamarsa mort. Pero aço senten si per lodesenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell abqui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apresque li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per açolos cavallers novells pus que tan gran deute hanab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlosles espases.

Ley XXII. De descenyir lespasa del cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Ley XXII. 

De descenyir lespasadel cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Descenyir lespasa es la una cosa que deuen fer apres quelcavaller novell sera fet: et per aço deu esser molt guardat qui es aquell qui la li ha a descenyir: e açono deu esser fet sino per man dom qui hajaalcuna daquestes coses: e que sia senyor natural que ho faça per lo deute que hanensemps e hom honrat qui ho fees per affecciode ferli honor de cavaller que fos molt bo en armes que o fees per sa bonea. E en açosacordaren mes los antichs que en les altres dues e tengueren que era bon començ pera ço quelcavaller novell era tengut de fer: pero cascuna daquelleses bona. E a aquest qui desciny lespasa apella hom padri: car be axi com los padrins en lobabtisme ajuden a confermar et a atorgara lur filoll com sia christia axi meseixaquell qui es padri del cavaller novell descinyinli la espasa conferma et atorga la cavalleria que ha reebuda.

ley-xxiii-quin-deute-han-los-cavallers-ab-aquells-quils-fan-cavallers

JORNADA QUINTA. NOVELA SEGONA.

JORNADA QUINTA. NOVELA SEGONA.

Costanzavol a Martuccio Gomito y, sentín que habíe mort, desesperada puchesola a una barca, que es transportada pel ven hasta Susa; lo trobe viu a Túnez, se descubrix an ell, y ell, están en gran favor del rey per los consells que li ha donat, casánse en ella, ric, sen entornen cap a Lípari.

La reina, veén acabada la história de Pánfilo, después de habéla alabat mol, li va maná a Emilia que continuare, y ella va escomensá aixina:

Tots debém en raó chalá en les coses que veém seguides per lo galardó que mereixen los afectes. Debéu, pos, delicades siñores, sabé que prop de Sicilia ña una isleta que se diu Lípari, a la que, no fa encara mol tems, va ñabé una jove mol guapa de nom Costanza, naixcuda a la isla de gen mol honrada, se va enamorá de ella un jove que vivíe a la isla, de nom Martuccio Gomito, mol pito y cortés y mol bo al seu ofissi. Ella tamé se va inflamá per nell, y no estabe be mes que cuan lo veíe, y dessichán Martuccio tíndrela per dona, la va fé demaná a son pare, y éste va contestá que ell ere pobre y per naixó no volíe donálay.

Martuccio, despechat al vóres rechassat per la seua pobresa, en algúns amics y paréns van armá un barco, y va jurá no torná may mes a Lípari sino se fée ric; y partín de allí, va escomensá a piratechá per les costes de Berbería, robán a consevol que puguere menos que ell. En esta empresa li va acompañá la fortuna, y lo haguere acompañat mes tems si haguere sabut ficáli freno. Pero no tenínne prou en habés fet mol ric en poc tems, mentres buscaben fés mes rics, va passá que per algúns barcos sarracenos después de llarga defensa, en los seus compañs va sé apresonat y robat, y la nave feta trossos y afonada. Ell, portat a Túnez, va sé ficat a la presó y allí tingut en llarga miséria. Va arribá a Lípari no per una ni per dos, sino per moltes y diferentes persones la notíssia de que tots aquells que en Martuccio anaben al barquet se habíen afonat. La jove, que estabe mol trista per la partida de Martuccio, sentín que jun en los atres habíe mort, va plorá mol tems, y va dessidí no seguí viva, y com lo seu cor no podíe aguantá lo matás an ella mateixa en violénsia, va pensá féu de un atra manera. Eixín secretamen una nit de casa seua y arribán al port, va trobá per casualidat, una mica separada de les atres barques, una barqueta de peixcadós, y com acababen de baixá de ella los seus patróns, la va trobá preparada, en mástil y rems. Y puján an ella rápidamen y remán pel mar, com sabíe bastán del navegá, com en general totes les dones de aquella isla, va issá o alsá la vela, va tirá los rems, va adressá lo timó y se va entregá al ven, pensán que passaríe que lo ven volcaríe la barca sense cárrega y sense piloto, o que la faríe empastrás contra les roques. Pensán aixó, se va tapá lo cap en una manteta y se va gitá plorán al fondo de la barca. Pero no va ocurrí lo que ella pensáe: sén aquell ven que bufáe de tramuntana pero suavet, y sense casi oles, se aguantáe be la barqueta, y al tardet de en son demá de habé pujat a la barca, a unes sen milles de Túnez, a una playa veína de una siudat de nom Susa va arribá. La jove no sen habíe donat cuenta de que ya estáe a la playa, perque no habíe eixecat lo cap ni volíe eixecál. Allí estáe per casualidat una pobre dona a la voreta del mar, que repassáe les rets dels peixcadós de casa. Esta dona, veén la barca, se va maravillá de vore que en la vela desplegada habíe arribat an terra; y pensán que an ella dormíen los peixcadós, va aná cap a la barca y se va trobá en esta jove, y la va cridá moltes vegades, perque dormíe com un soc, y al final la va fé despertás, y veén en lo vestí que ere cristiana, parlánli en ladino li va preguntá cóm ere que habíe arribat allí sola.

La jove, sentínla parlá en ladino, va pensá que lo ven la habíe tornat a Lípari, y ficánse de peu va pegá una ullada per los voltáns, y com no coneixíe la comarca, li va preguntá a la bona dona aón estabe.

Y la bona dona li va contestá:

- Filla meua, estás prop de Susa, a la Berbería.

Sentit açó, veén que Deu no habíe volgut enviáli la mort, va tíndre temó del seu deshonor y no sabén qué fé, se va assentá al canto de la barca, y va torná a plorá. La bona dona, veén assó, va sentí piedat de ella, y tan li va rogá que se la va emportá a la seua barraca; y tan la va adulá que ella li va di cóm habíe arribat hasta allí, per lo que, veén la bona dona que estabe encara en dijú, li va doná del seu pa du y algún peixet y aigua, a ella va minjá una mica. Después li va preguntá Costanza quí ere a la bona dona que parlabe ladino; y ella li va di que ere de Trápani y que teníe per nom Carapresa y que allí servíe a uns peixcadós cristiáns.

La jove, al sentí di «Carapresa», va creure que ere una bona señal habé escoltat este nom, y va escomensá a sentí esperanses sense sabé de qué y se ni en va aná lo dessich de morí; y sense manifestá quí ere ni de aón, li va rogá insistenmen a la bona dona que per amor de Deu tinguere misericórdia de la seua juventut y que li donare algún consell en lo que puguere escapá de que li faigueren algún mal. Carapresa, al sentíla, com bona dona que ere, la va dixá a la barraqueta, rápidamen va arrepetá les seues rets y va torná en ella, y tapánla en la seua manta, se la va emportá en ella a Susa, y arribán les dos allí, li va di: - Costanza, yo te portaré a casa de una boníssima Siñora mora a qui servixco moltes vegades en lo que ella nessessite, y es una Siñora agüeleta y misericordiosa; te recomanaré an ella tot lo que puga y estic seguríssima de que te ressibirá de bon grado y te tratará com a una filla, y tú, están en ella, te les ingeniarás com pugues, servínla, per a conseguí la seua grássia hasta que Deu te envío milló sort. Y com u va di, u va fé. La Siñora, que ere ya agüela, después de sentíla, va mirá a la jove a la cara y va escomensá a plorá, y agarránla fort, la va besá al fron, y después se la va emportá de la ma cap a casa, a la que vivíe en unes atres dones, sense cap home, y totes treballaben fén coses en les seues mans, seda, palma, cuero. La jove en pocs díes va adepéndre a fé alguna coseta y en elles va aná treballán en molta grássia y amor, y elles li van amostrá la seua llengua. Vivín, pos, la jove a Susa, habén sigut ya a casa seua plorada per perduda y morta, va passá que, sén rey de Túnez un que se díe Meriabdelá, un jove de gran linaje y de mol poder que ñabíe a Granada, dién que li perteneixíe an ell lo reino de Túnez, va ajuntá una grandíssima multitut de gen contra lo rey de Túnez y va aná allí per a fótrel fora del reino. Y arribán estes coses als oíts de Martuccio Gomito a la presó, lo que mol be sabíe lo berberisco, y sentín que lo rey de Túnez se esforsabe moltíssim en deféndrela, va di a un de aquells que an ell y als seus compañs guardaben:

- Si yo puguera parláli al rey, me diu lo cor que li donaría un consell en lo que guañaríe la guerra. Lo guardia li va di estes paraules al seu siñó, y éste les hi va contá al rey. Lo rey va maná que li fore portat Martuccio; y preguntánli quin ere lo seu consell, li va contestá aixina:
- Siñó meu, si hay vist be a datres tems que hay estat an estes terres vostres cóm són les vostres batalles, me pareix que les feu sobre tot en arqués y fleches; y per naixó, si trobara la manera de que als arqués del vostre adversari los faltaren saetes y que los vostres ne tingueren en abundánsia, crec que venseríeu esta batalla.

Y lo rey li va di:

- Sense cap duda, si aixó puguere fés, penso que guañaría.

Y Martuccio li va di:

- Siñó meu, si voléu, aixó podrá fés, escoltéu cóm:
vatros teníu que fé cordes mol mes primes per als arcos dels vostres arqués que les que se fan aná normalmén, y después maná fé saetes que tinguen la muesca diferén, y sol se puguen tirá be en estes cordes primes; y aixó convé féu tan secretamen que lo vostre adversari no u sápie, perque de un atra manera trobaríe un remey. Y la raó per la que tos dic aixó es ésta: después de que los arqués del vostre enemic haiguen tirat les seues saetes y los vostres les seues fleches, sabéu be que les fleches que los vostres arqués haiguen disparat les arreplegarán los vostres enemics, per a seguí la batalla, y los vostres arreplegarán les seues; pero los adversaris no podrán fé aná les saetes aviades per los vostres perque les muesques no entrarán a les cordes grosses, mentres als vostres los passará lo contrari en les saetes del enemic, perque a les cordes primes entrarán mol be les saetes que tinguen les muesques mes amples; y aixina los vostres tindrán gran acopio de saetes mentres los atres tindrán falta de elles. Al rey, que ere sabut, li va agradá lo consell de Martuccio y lo va seguí, y va guañá la guerra, en lo que Martuccio va conseguí la seua grássia y, per tan, un gran y ric estat. Va corre la fama de estes coses per lo país y va arribá a oíts de Costanza que Martuccio Gomito estabe viu, al que tan tems habíe cregut mort; per lo que l´amor per nell se va inflamá y se va fé mes gran y la morta esperansa va apareixe. Li va manifestá a la bona Siñora en la que vivíe tots los seus assuntos, y li va di que dessichabe aná a Túnez per a vore en los seus ulls alló que li arribáe pels oíts, y ella va alabá mol lo seu dessich, y com si haguere sigut sa mare, puján a una barca, sen va aná cap a Túnez les dos, aon van sé ressibides a casa de una parén seua. Carapresa va aná a escoltá lo que se sabíe de Martuccio; y sabén que estabe viu y en gran estat, va volé la noble Siñora significáli a Martuccio que allí estáe Costanza que veníe a trobál. Anán un día aon Martuccio estabe, li va di:

- Martuccio, a casa meua ha arribat un criat teu que ve de Lípari y voldríe en secret parlát; y per naixó, per no confiás als atres, tal com ell ha volgut, yo hay vingut a díteu. - Martuccio li va doná les grássies y la va seguí a casa. Cuan la jove lo va vore, prop va está de morís de alegría, y sense pugué aguantás, en los brassos uberts se li va aventá al coll y lo va abrassá, y per les penes passades y per la alegría presén, se va quedá encanada de tan plorá.

Martuccio, veén a la jove, se va quedá sense paraula de la sorpresa, y después, suspirán, va di: - ¡Oh, Costanza meua! ¿Estás viva? fa mol tems que vach sentí que habíes mort y al nostre país de tú res se sabíe.

Y dit aixó, plorán téndramen, la va abrassá y la va besá. Costanza li va contá totes les seues aventures y lo honor que habíe ressibit de la noble Siñora en qui habíe estat. Martuccio, después de mols raonaméns, separánse de ella, aon estáe lo seu siñó sen va aná y lay va contá tot, y li va di que volíe casás en ella. Lo rey se va maravillá de estes coses, y va fé víndre a la jove, y ella li va confirmá lo que Martuccio li habíe dit; y entonses li va di:

- Pos mol be tel has guañat per home.

Y va fé portá grandíssims y nobles regalos, una part per an ella y l´atra per a Martuccio, donánlos lissénsia per a fé lo que vullgueren los dos. Martuccio, honrada mol la noble Siñora en la que Costanza habíe viscut, y agraínli lo habíe fet per nella, li va doná mols regalos, y, no sense moltes llágrimes de Constanza, se van despedí; y después, puján a un barquet en lissénsia del rey, acompañánlos Carapresa, en bon ven van torná a Lípari, aon va ñabé tan gran festa com may habíe ñagut. Allí Martuccio se va casá en ella y se van fé mol grans y hermoses bodes, y en pas y descáns, mol tems van gosá del seu amor.

jornada-quinta-novela-tersera

Ley XXI. Com deuen esser fets los cavallers.

Ley XXI. 

Com deuen esser fets los cavallers.

Espasa es arma que ha aquelles IIII significacions que ja havem dites: et per ço aquell qui ha esser cavaller per dret deu haver aquelles IIII virtuts: e per ço ordenaren los antichs que ab la espasa fos reebuda la cavalleria et no ab altra arma. E aço ha a esser fet en tal manera que passada la vigilia tantost que sera jorndeu oyr primerament sa missa et pregar Deu que li endreç sos affers en servey de Deu et apres deu venir aquell qui la a fer cavaller et deulidemanar si mantendra la cavalleria axi com se deumantenir e apres que li ho haura atorgat deulicalçar los esperons o manar alcuncavaller quels li calç: e aço ha a esser segons la condicio daquell qui fara lo cavaller et daquell qui sera fet cavaller: e aços fa per aquesta manera per mostrar que axi com al cavaller son posats losesperons a la part dreta et a la sinistra per fer correr egualment son cavall axi deu ell fer sosaffers dretament et endreçada de manera que nos torça nisdeclin a alcuna
part. E apres hali a cenyir lespasa sobrel brial o gonella que vestra axi que la sinta no sia molt fluxamas que satanç al cors: e aço es per significança de les IIII virtuts que havemdites les quals deu tots temps tenir ab si locavaller encorporades. Pero antigament fo ordenat quelshomens fossen fets cavallers estan armats de totes armes be axi com si deguessen entrar en batalla: mas no tengueren en be quels caps tenguessen cuberts caraquells qui porten loscaps cuberts no ho fan sino per dues rahons: la unaper cobrir alguna cosa quey haguessen que noyesties be et per aço los deuen cobrirdalguna cosa que sia bella et gallarda: e laltramanera perques cobren lo cap es quan lomfa alguna cosa deshonesta de que ha vergonya: e aço no conve en nenguna manera a les persones nobles: car pusque ells han a reebre tan noble et tan honrada cosa no es raho que reeben aquella ab mala vergonya ni ab pahor. E apres que li haura cenyida lespasa deula li trer del foureet metrela li en la man dreta e deuli fer jurar aquestes tres coses. La primera que no tema morir per la ley de Jhesu-Christ si mester sera: la segona per sonsenyor natural: la terça per sa terra. E quan açohaura jurat deuli dar ab la ma en la templaper tal que aquestes III coses li venguen en memoria dienlique Deu lendreç a son serviy et li leixcomplir ço que ha promes: e apres daço deulobesar en senyal de fe et de pau et de fraternitat la qual deu esser guardada entrels cavallers segons la costuma de la terra.

ley-xxii-descenyir-lespasa-cavaller-novell-apres-sera-fet-cavaller

Ley XX. Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Ley XX. 

Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ansque reeba cavalleria.

Nedea fa aparerbelles les coses a aquells qui les veen be axi com la cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascunacosa per sa raho: e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament: car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurscostumes en la manera que dita havem axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lursarmes que portaran: car jassia que lur mesteret offici es forts et cruel axi com es de ferir et dociure empero ab tot aço les lurs voluntats no poden oblidar que no sasaltennaturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquellesque ells porten: per tal com duna part los donen plaer alegria et conort et daltra part los fan ardiment escometre lurs enemichs en fets darmes per tal com saben que per aquelles seran milsconeguts et que tots se pendran dells milsguarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta raho nols embarga la nedeetat ne la gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver contra lurs enemichs. E deim que deuen haver significança segons que damunt havem dit en la obraque par defora aço que han de dins en lursvoluntats: e per ço manaren los antichs quelescuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo losescuders o donzells banyar et lavar lo cap de lurs mans et gitarlo en lo pus bell litque poran haver e alli han los cavallers a calçaret a vestir les millors vestedures que haura. E apresque axi lauran fet net et bell en lo corsdeuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesiaen la qual ha a començar a reebre treball vellan et demanan merce a nostre Senyor que li perdo sospecats et quel guiy et li faça fer bones obres ab lorde de la cavalleria que deu reebreen manera que puga defendre la sualey et fer les altres coses a serviy de Deu segons quesconve e que Deu li sia guarda et defeniment dellsperills et dels embarchs et coses contraries daquestmon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar sonpoder en aquelles quan et axi com li plau emperosenyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: caren man sua es de dar la mort et tolrelaet de fer quel flach sia fet forts elforts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en peus mentre que soferir ho pora: car la vigiliadels cavallers novells no fo ordenada pera fer jochs ni pera altres coses sino tan solament que ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quelguiy el endreç axi com aquell qui entra en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per defensio de la sancta fe et de la cosa publica.

ley-xxi-com-deuen-esser-fets-los-cavallers

Ley XIX. Quals no deuen esser cavallers.

Ley XIX. 

Quals no deuen esser cavallers.

E com aço fer be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltrade raho. E la de fet es quan los homens no han compliment de ço que han mester pera ferles. E çoque ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E jassia que aços avenga en totes coses emperosenyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axicom raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio per tal com no han a metre lurs mans en fets de batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han compliment de sen pera entendre ço que fan. E axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li dona cosa ab que puga viure et tenir estament de cavalleria: car tengueren et volgren losantichs que no era rahonable cosa que honor de cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar abaquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a emblar ni a fer cosa perque meresques soferirpena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de sos membres en manera que en guerra nos poguesajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament siatraydor o bare o dat per aytal en juhini hom qui sia stat jutjat a mort per erradaque hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E aço poria esser en tres maneres: la una que fos fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent perareebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt havem dites: car jassia que aquell qui la donashagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poriaesser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni legudade reebre: e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella en manera que james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella que aparegue manera de compra: car be axi com linyatge nos pot comprar axi meseix la honorque ve per noblea la persona no la pot haver si donchsno es tal que la meresca per linyatge o per seno per bonea que haja en si.

ley-xx-quinyes-coses-deu-fer-lescuder-donzell-ans-que-reeba-cavalleria

Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII. 

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Loscavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom quicavaller no sia: car los savis antichsque totes les coses ordenaren ab raho tenguerenet dixeren que no era
cosa covinent ni quespogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcundar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcunsforen qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquellasenclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertaderaet dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reysno deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys emperomes ho fan per costuma que per dret: car los antichstingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria hajadues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que donaper gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcude sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que homdesmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIIIanys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lursmans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcunhom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leysdaquest fet parlans.

ley-xix-quals-no-deuen-esser-cavallers

Ley XVII. Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.

Ley XVII. 

Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.

Cavalls et armes son coses ques convenen molt als cavallers et que les hagenbones cascuna cosa segons sa natura: car pusque ab aquestes han a fer los fets de les armes que es lur mester o offici conve que sien talsde ques pusquen be ajudar. E entre totes aquelles coses de que han haver saber es aquesta la pus senyalada: carper aço lo cavall gran et bell si fos de mals vicis elcavaller nol conexia per aço li esdevendrien dos mals: lun es que perdria lo preu que donasen aquell e laltre que ab aquell porie esdevenir et caure en perill et en occasio de mort: e axo meseix li esdevendria si les armes no fossen bones et ben fetes et abraho. Per ço segons que los antichs ho mostraren pera esser bons los cavalls deuen haver en si III coses: la una que sien de bell pel la segona que hagen bon cor la tercera que sien befundats et formats en la persona et en les partides de lursmembres. E encara qui be los voldra conexer que sapiaguardar que venguen de bon pare et de bona mare: caraquesta es la bestia que mes retrau et tira a sanatura. E encara los antichs qui parlaren sobre aquesta raho dixeren que sens totes aquestes coses deuen encara haver en si los cavallers III coses perafer bons cavalls: la una si es saberlos mantenir en lurbondat la segona si alguna mala costum hauran que lastolguen per lur poder e la tercera es quelssapien guarir de lurs malalties. E en les armes lurs deuen haver axi meseix saber en tres maneres: la una si es bo lo ferre ol fust olcuyr o altra cosa de que les fan fer e laltra que sienforts la tercera que sien leugeres. E aço meseixes de les armes ques fan pera ferir les quals han a esser ben fetes et forts et leugeres. E en quant milsconexeran los cavallers aquestes coses et les usaran aytant mils se ajudaran daquelles et les tornaran a lur profit.

ley-xviii-qui-ha-poder-de-fer-cavallers

Ley XVI. Com deuen esser leals los cavallers.

Ley XVI. 

Com deuen esser leals los cavallers.

Lealsconve que sien en totes maneres los cavallers: caraquesta es bonea en la qual sacaben et sencloentotes les altres costumes et aquella es axi com a mare de totes les altres. E jassia que tots los homens degenhaver lealtat pero senyaladament conve que la hagen los cavallers e que aquests la hagen per IIII rahonssegons quels antichs ho dixeren. La primera es per ço com son ordonats per guarda et defensio dels altres e no porien esser bons guardadors ni defenedorsaquells qui no fossen leals. E per ço es mesterde necessitat que hagen lealtat en lursvoluntats et que sapien et vullen obrar daquella: car en altra manera no poria esser que no feessentort als homens que no metrien mal et dan a si meseix et a totes les coses ab que han deute: per tal es mester que hagen lealtat et que entenen que es et sapien fer obres de lealtataxi com se conve.

ley-xvii-com-cavallers-deuen-saber-conexer-cavalls-armes

Ley XV. Com deuen esser los cavallers artechs et ginyoses.

Ley XV. 

Com deuen esser los cavallers artechs etginyoses.

Artechs et ginyosesdeuen esser los cavallers et aquestes son dues coses quels convenen molt: car be axi com les maneres ginyoses los fan sabents de ço que han a fer de lurs mans axi la art los fa cercar vies et maneres per acabar mils et pus salvament çoque volen. E per aço se acorden be aquestes dues coses: car les mans lus fan que sarmen be et bell e axi meseix que ab aquelles se ajudena ferir ab totes armes et esser be leugers et becavalgants: e la arteria los mostra com lospochs sapien vencre los molts e com sapien estrorcre dels perills quan sesdevendranen aquells.

ley-xvi-com-deuen-esser-leals-los-cavallers

Ley XIV. Com los cavallers deuen esser be acostumats.

Ley XIV.

Com los cavallers deuen esser be acostumats.

Usanlos gentils homens o de paratge dues coses contaries los fan que venguen a acabament de bones costumesço es que duna part sien forts et braus et daltra simples et homils: car axi com losesta be de haver paraules forts et braves per espantar et esquivar los enemichs et lunyarlos de si quan son entre ells: be axi per lo contrari deuen esser en lurs alberchs et ab lurs amichs et ab lurs companyes humils et simples per haver plaer abells et quels sien de bon estar et de bones paraules et de bons fets: car natural cosa es que la usançade bonea la on nos cove fa falliraquella la on seria mester.

ley-xv-com-deuen-esser-los-cavallers-artechs-ginyoses

Ley XIII. Com los cavallers deuen esser savis et entenents per tal que sapien obrar de lur enteniment.

Ley XIII. 

Com los cavallers deuen esser savis et entenents per tal que sapien obrar de lur enteniment.

E jassia que fossen enteses et savis los cavallersaxi com damunt havem dit en la ley davant aquesta et daço valguessen mes: empero tot aço lus valdria poch si no ho metien en obra: car jassia quel enteniment los mostras que deguessen haver pera saberho fer nols valdria res sino o metien en obra: car la obra aporta al hom acabament de ço que enten e es axi com a espilen ques mostra la sua volentat el seu poder qual es. E per ço conve que los cavallers sien savis et certs pera saber obrar de ço que entenen: car en altra manera non porien esser acabadament bons defensors.

ley-xiv-com-los-cavallers-deuen-esser-be-acostumats

Ley XII. Com los defensors deuen esser persones fort entenents.

Ley XII.

Com los defensors deuen esser persones fort entenents.

Encara hi ha altres bonees oltra les IIII virtuts damunt dites les quals deuen haver en si los cavallers: e aço es que deuen esser entenents et certs car lenteniment es la una cosa del mon que mes endreça lom pera esser acabat en sos affers et que mes lo lunya de les persones ignorans et necies. E per ço loscavallers qui han a defendre segons que damunt havem dit deuen esser entenents et esperts: car si no ho eren errarien en les coses que haguessen a defendre car lo no enteniment losfaria fer que no mostrassen lur poder contra aquells contralsquals lo deguessen mostrar et daltra part que feessenmal a aquells los quals serien tenguts de guardar et de defendre. E axi meseix los faria esser cruus el durs contra les coses vers les quals deurien esser piadoses e esser piadoses contra les coses vers les quals deurien esser forts et cruels. E encara los faria fer altra errada major quels faria tornar en deslealtat: carferlos hia amar aquells a qui deurien voler mal. Encara losfarie esser esforçats la on no ho deurien esser e flachset covarts
la on deurien haver esforç: e cobeejarço que no deurien haver et oblidar ço que deurien cobeejar e per aquesta manera lo no enteniment losfaria errar en totes coses que haguessen a fer.

ley-xiii-com-los-cavallers-deuen-esser-savis-entenents-sapien-obrar-lur-enteniment

Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Ley XI.

Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homenshan en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprançaet justicia: e tot hom qui haja voluntat daverperfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessuscom los altres qui han a governar les terres per lurslavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots losaltres. Car saviesa los dara que ho sapienfer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprançaque façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lursaffers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrançadaço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres quescinyen e les altres que posen davant si e les altres abque firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures:e per ço com los defensors no haurien tots cominalmentaquestes armes et encara que les haguessen no les poriencontinuament portar ab si ordenaren los antichs que fosfeta una arma en ques mostrassentotes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vistpera defendre si meseix mostra saviesa et es ver quesdeu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasaque hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxarlespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pomes fortalesa de la espasa cor en aquell se soferlo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer:son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti elferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ablo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostraegualtat lo ferrede la espasa qui es dret tallant et agut ettalla egualment de
cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassenab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porienmantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.

ley-xii-com-los-defensors-deuen-esser-persones-fort-entenents

Ley X. Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Ley X.

Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Gentilesa o paratge segons que havem dit en la ley davant aquesta es noblesa que ve als homens per linyatge. E per ço deuen molt guardar los qui han dret en gentilesao paratge que no li donen dampnatge ni li facenminva ni deshonor: car pus lo linyatgefa que la hagen los homens axi com a heretat no deu voler lo gentil hom que sia tan malastruchque ço quels altres començaren et ço en que heretaren prena deshonor et sacab en ell. E açoes quan lo gentil hom fa deshonor o minvaa ço quels altres cresqueren: et açofaen matrimoni ab pagesa o pages ab fillade gentil hom. Pero la major part de la gentilesa o de paratge guaanyen los homens per la honor dels pares: carjassia que la mare sia pagesa o de vila emperosil pare es gentil hom lo fill es comptat per hom de paratge mas no per noble: massi naix de fembra de paratge et dom de vila no volgren los antichs que fos en totes coses hom de paratge: car tots temps los homens quan alcunacosa volen dir posen primerament lo nom del pare ni jamesa alcun hom no diu hom lo nom de la mare que no sotenga a deshonor: car major deshonor no pot haver la cosa honrada que mesclarla ab cosa que no es donor etlexar lo nom donor et pendre loqui no es donor.

Ley XI

Ley IX. Com deuen esser elets los cavallers.

Ley IX.

Com deuen esser elets los cavallers.

Miles lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots losaltres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta rahoelegien antigament de mil homens un per ferlocavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs losquals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen milset pus tost ociure et vencre losenemichs et no fossen hujats leugerament faenfets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament perafer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homensqui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociureles coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen beformats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren losantichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sosenemichs vencien si meseix: tengueren per be lossavis daquestes coses que guardassen homens peraaquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre açodix un savi qui hac nom Vegeci qui parladel orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal quesguardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per çoforen appellats gentils homens o homens de paratgeaxi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesaque vol aytant dir com noblesa de bondat et açoper tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per boneade costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur boneason per dret appellats nobles et gentils homens: emperomajorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reebenells dan et vergonya ans aquells del linyatgedon devallen: e per ço los gentils homensdeuen esser elets que venguen de dret linyatgede pare et davi entro en lo quart grauqui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquelltemps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatgetant creix mes sa honor en gentilesa servanbones costumes.

ley-x-com-los-gentils-homens-deuen-deuen-guardar-noblea-gentilesa-paratge

Ley VIII. Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Ley VIII.

Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Cavalleria fo appelladaantigament la companya dels nobles qui foren posats a defendre la terra et per axo lus meseren nom militiaen lati que vol aytant dir com companya de homensdurs et ferms: et foren elets pera soferir mal treballan per profit et per be de la cosa publica. E per çohac aquest nom de milicia de compte de mil: car antigament de mil homens era un elet pera esser cavaller. Mas en Espanya apellen cavalleria no per ço com van encavalgats en cavalls mas per tal com be axicom los que van en cavalls van pus honradament que en altra bestia: axi meseix los que son elets a esser cavallers son pus honrats que tots los altres defensors: perque axi com lo nombre de la cavalleria fopres de companya de homens elets pera defensio axi fo pres lo nom de cavaller de cavalleria.

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volchques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et sana mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren losantichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mestertres coses ço es esforç et honor et poder: perque pusen lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lopoble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla etcrexenla de ço dels enemichs que es cosa quesconve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui losantichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per çovolem açi parlar daquells et mostrar perque son axiappellats et com deuen esser elets e quinysdeuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyescoses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyescoses poden perdre aquella honor.

Ley VI - De quinyes coses deu estar lo poble apercebut ...

Ley VI. 

De quinyes coses deu estar lo poble apercebut o avisat pera guardar la terra et per apoderarse de sosenemichs.

Estan apoderat lo poble en saterra en serviy et en honor de son senyor es cosa que li torna en profit et en honor: cor molt gran profit li ve per lo poder que ha en si per tal com sos enemichsentenen que son poderosos nos atrevexen a escometrels ni a ferlos dan. E gran honor loses quan estan apoderats et apercebuts de manera que tenen en lurma la guerra et la pau per pendre daquelles aquella que entenen que es profitosa. Mas pera aço es mester que estien apercebuts et aparellats de IIII coses. La primera que tenguan lurs castells beobrats et be establits. La segona que hagen bona cavalleria et bona gent de peu. La terça compliment de cavalls et darmes. La quarta abundancia de viandas: car sens aquestes coses nos pot lalsmantenir. E oltra tot aço deuen punyar aytantcom poden que hagen tresor apartat de que façen les messions que han a fer en temps de guerra de guisa queno hagen a fer questes al poble que es cosa quelsagreviaria molt en tot temps majorment en temps de guerra. Perque lo poble qui axi estigues aparellatet apercebut compliria la paraula que nostre senyor Jesu-christ dixen lavengeli que quan lom qui sera be armat guarda la casa sua en pau es tot ço que ha: e mes encara que aquells qui axi o fan poden complidament guardar lealtat a son senyor et seran tenguts per persones de bon sen et tembranlos los enemichse seran apoderats en sa terra et mostrarse han per amichsdaquella e aquells qui aço no feesen caurien en tot locontrari de quels vindria gran enuig et dampnatgeen vendrien en gran vergonya.

Ley 7

Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: carladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en soncas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçanlos baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuano porfidian o contenen ab elles: per çoaytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sosenemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conveal poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quelpoble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara quesmostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlosvia et carrera per la qual sapoderassen dellsmeseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per açono seria poca la que dels enemichs lus vendriaquan lus haguessen feta perdre la terra a gran danet deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemichmortal axi com aquell qui çodel seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.

Ley 6

Ley IV, Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey ...

Ley IV.

Quiny et qual deu esser lo senyalerdel rey et que es ço que pertany a sonoffici.

Los grechs els romans foren homens que usaren molt antigament fet de guerra: et mentre que ho feeren ab sen et bona ordinacio venceren et acabaren tot ço que volgueren: e ells foren los primers que feeren senyeres per ço que fossen coneguts los grans senyors en les osts et en les batalles e axi meseix per ço que les gents els pobles se cabdellassenhavent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar. E tenintho per honor senyalada appellarenaquells qui portaven les senyeres
dels emperadorsPrimipilaris qui vol aytant dir com official qui porta la primera senyeradel gran senyor: e encara lapellaren Prestes legionum qui vol aytant dir com a senescal sobre les companyes de les osts. E aço era per tal com ells jutjaven los grans pleits que sesdevenien entre ells. E en algunes terres los appellaven duchsque vol aytant dir com cabdell qui mena les osts. E aquests noms foren usats en Espanya entroques perde et la guaayaren los sarrains.E depuys que la cobraren los christians aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castellaalfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler. Al senyaler se pertany de guiar les osts quan lo rey noy es en sa persona e quan noy pogues anar ey trameses son poder. E el dit senyaler ell meseix en sa persona deu tenir la senyera tota vegada quel rey ha batalla campal: e antigament ell solia fer les justicies dels homensper manament del rey quan delinquien e per çoporta la espasa davant cor es la major justicia de la cort. E be axi com pertany a son offici de defendre et de emparar et de crexer lo regne aximeseix con alcu fara perdre heretament o patrimoni al rey vila o castell sobrel qual degues venir reptament ell lo deu fer et esser advocat per demanarho. E axo meseix deu fer en losheretaments o cases que pertanguen a la senyoria del rey si algu voldra minvar o celar lo dret quelrey hagues en aquells jassia fossen tals sobrelsquals nos pertangues reptament. E axicom pertany a son offici de fer justiciar los homenshonrats quan fan perque: axi meseix pertany a ell de demanar merçe al rey per aquells qui son sens colpaacusats. E ell deu dar per son manament qui rahonlos pleits que hauran les dones vidues els orfensde paratge quan no hauran qui rahon per ells ni qui tengalur raho: e axi meseix als qui seran reptatssobre fets dubtoses qui no hauran advocats. E per tots aquests fets tan grans quel senyaler o senescalha a fer conve en totes guises que sia hom de molt noble linyatge per tal que haja vergonya de fer cosa que li estigues mal e axi meseix com ha a justiciar losgrans homens qui feessen perque. E leal deu esser per amar lo profit del rey et del regne: et de bon sen ha mester que sia per tal com per ell san a determenar les grans questions que sesdevenenen les hosts: e fort e sforçat et savi deu esser pusque ell ha esser axi com a cabdell major sobre les gents del rey en les batalles. E quan lo senyaler o senescalaytal sera deulo lo rey amar et fiarse molt en ell et deuli fer molta honor et molt be: e si per aventura sesdevenia que erras en alguna cosa daquestes sobreditas deu haver pena segons la erradaque fara.

Ley III, com lo rey deu ser manyos et artech

Ley III.

Com lo rey deu esser manyos et artech.

Apendre deu lo rey aquelles maneres que molt li convenen que toquen fets darmes per ajudarse daquellesquan mester sera: car en fet de cavalleria conve que sia savi et ginyos perque puga milsemparar et defendre ço del seu et conquerre ço dels enemichs. E per ço deu saber cavalgar be et bell et usar tota manera darmes axi daquelles que ha a vestir peraguarda et salvament de seu cors com encara de les altres abque sa ajudar. E aquelles que son pera la guarda de soncors deules portar et usar per tal que les pugamils soferir cuan sera mester en manera que per agreujament daquelles no caja en perill ni en vergonya: e daquelles que son pera batalla campal axi com es lança et espasa et maça et altres maneres ab que los homens se combaten a mantinent es mester que sia molt ginyos pera ferir abaquelles. E totes aquestes armes que dites havem axi daquellesque san a vestir com de les altres es mester que las tenga tals a les quals ell sia poderos et elles no sien a ell sobreres. E mes encara que antigament mostraven als reys de trer darch et de ballesta et de muntar tost en cavall et totes altres coses que tornassen a leugeria et valentia. E açofahien per dues rahons: la una per tal que ells se sabessen be ajudar de les damunt dites coses com mesterfos: e laltra per tal quels altres homensprenguessen dells bon eximpli per volerles fer et usar: car si lo rey axi com dit havem no usava de les armes ultra lo dan que lin vindrie per ço com les sues gents se desvearien de les armes per rahodell poria ell venir a tal perill per que perdrialo cors et cauria en gran vergonya.

Ley II

Ley II. 

Com lo rey deu esser de grans affers et franchet no despessech ni avar per tal que en temps de guerra se puga ajudar de ço del seu.

Gran es la virtud de franquea la qual se conve a tot hom poderos et senyaladament a rey quan usa daquellaen lo temps ques conve et axi com deu. E per çodix Aristotil a Alexandre que ell que punyasen haver en si virtut de franquea car per aquella guaanyaria pus tost la amor elscoratges dels homens. E per ço que pogues milsusar
daquesta bonea declarali quinyacosa era et que volia dir hom avar franch et despessech. E dix que avar retenia ço que devia dar et ço que devia retenir et el franchdava ço que devia dar et retenia ço que devia retenir el despessech o guastador davaço que devia dar et ço que devia retenir. E posan larguea per lo mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les coses ço es quinyes son si son dampnoses conse lunyen de la mijania acordanse abaquella scriptura que diu quels benaventuratstengueren la mijania en tots affers no faen massa de res: car tots trops son mals. E per çoli dix que franquea es dar a aquell
que ho mereix segons lo poder del donador donanli de çodel seu e no prenen daçodaltri per darho a altre: car aquell quidona mes de ço que pot no es franch ans es
guastador e serali forçatque prena per forçade ço daltre quan çodel seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichsper ço quelsdara de laltra sera enemich daquells de qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no ho ha mester no li es grait et es axi com aquell qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitates axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si meseix. E dix quel hom prodigus o despessech era per çoaxi appellat per tal com del seu regiment era lunyprovidencia que es aytant com temperançaet provisio covinent en despendre o en retenir.

Ley-iii-com-lo-rey-deu-esser-manyos-et-artech

Ley I. Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

Ley I. 

Com lo rey deu treballar en conexer los homensque sien bons a officials.

E primerament se conve al rey que sapia conexer loshomens per tal que profiten en los officis quelscomanara majorment en los fets de les armes qui son perilloses: car escrit es que en lo fet on va major perill en aquell se deu hom haver ab major cautela o saviesa. E per aquesta raho saber conexer loshomens es una de les coses de que mes lo rey se deutreballar: car pus que ab aquells ha a fer tots sos affers gran mester ha quels conegabe. E aquesta conexença ha a esser en tres maneres. La primera de quiny
linyatge venen: la segona de quinyes maneres et costumes son: la terçeraquinys fets han fets: car si aço no sabno sabra certament en qual manera se haura a haver entre ells ni quals ha a honrar ni a quals deu fer be o de quals sa aguardar. E en aço seguira lo consell de la sancta Scriptura que diu que no deu hom creure a tot espirit. Elssavis antichs sacordaren en aço que mes convenia al rey aquesta conexença et que leugeramentno creegues als altres homens: e aço per tal que no sia per paraules leugeramentenganat et que sapia honrar et tenir en estament cascusegons que o mereix: car lo rey qui aquesta conexença no hauria per forçahauria a esser desconegut per los homens et serien contra ell pus que ell no fes be als bons et meses losavols en estament no provehin als officis mas a les persones no suficients ne profitoses a aquells.

Ley 2

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexerson defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valenciade Mallorca de Sardenya et de Corcega et contede Barchinona de Rossello et de Cerdanyaprimerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quelsreys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per fursleys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassalset bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytalscom se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedoresper raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis pugaesser haut recors e per aquelles segons que siade raho los dits dubtes et questions puguenesser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidorset per tots los officials et sotsmeses nostres en losaffers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estolsseran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de quesseguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: coraquell estament principalment se pertany el exercici elregiment dels fets darmes.

Ley I

DON JAIME EL JUSTO. 23 agosto 1308

DON JAIME EL JUSTO.
IV.
23 agosto 1308.

Divendres XXIII dies del mes dagost delany MCCCVIII en Valencia lo senyor reyordena a declarament dels ordenaments damunt dits fets per lo senyor rey en Pere de bona memoria pare seu losordenaments dejus scrits.
- Primerament manalo senyor rey expressament al majordom que degereconexer et fer observar los ordenaments damunt dits del senyor rey en Pere de bona memoria pare seu sots la pena que posada hi es - Item vol et mana lo senyor reyque tot fill de richhom senyor do cavallers et cavallers et officials majors et hom honrat de ciutat et preversphisicans de casa del senyor rey sien ordonatsde menjar a una taula. - Item mana lo senyor rey que tot fill de cavaller o de hom de ciutat honrat axi que sie en compte de manar cavall et armes et lo cavalleriz major seguena I^a taula. - ltem mana lo senyor rey que tot fill de cavaller doncel et de honrat hom de ciutat que no mencaval et armes que seguen a altre taula axi emperoquel majordom cascu mati missa dita losdega fer
donar a dinar et que servesquen les dues taulades primeres tro que majordom agemenjat: et qui al damunt dit dia fallira a servir que no menuch aquel dia en cort et
puys quelmajordom len puche punir segons que li parra:- Item ordena lo senyor rey quels cavallers damunt dits els fils de cavallers qui son en comte de manar caval et
armes que degen esser pensats et servits axi com la taula del majordom. - Encara ordena lo senyor rey quelseu cambrer major puche menjar en lo repet tansolament ab aquell qui te les armes et si aquell noyera que menuch ab el I daquels de la cambra qual el vulla.
- Item lo cambrer de la senyora reyna menuch en lo repet tansolament ab I daquels de la cambra. - Item ordonalo senyor rey que tot hom de peu axi com homens de criaçocorrey et homens dalguazir et homensdels officis qui van a peu mengen a I taula. - Item ordena lo senyor que continuament estien III porters de porta forana en la cort per servir lo palau axi que non partesca nengun de la cort sens consciencia de majordom. Et si per ventura los dos partien de la cort que tota vegada romanguen los altres dos: et mana lo senyor rey quel majordom hi meta quals que li parega. - Item ordena lo senyor rey quel sobreazembler no dege pendre dret de nengu azembler qui men besties de loguer en la cort si el viage no durava X dies: et si durava mes quen prena mes de XII diners barchinonenses de cascuna bestia si es logada a barchinonenses et si es logada
a jaccenses VIII diners jaccenses. - Item ordena lo senyor rey et declara al offici de sobrecoch quel dia que pendra cena pledejada prena los colls et los blascos e les rabades dels moltons qui en la casa se despendran: et de les vacques los cols et los blascos: et aquests drets se partescan ab los cochs axi com acostupmat es. - Item ordena lo senyor rey que si nengun servey era fet als cochs per nenguna persona voluntariament quels sobrecochs no agen res del dit servey. - Item ordena lo senyor rey quel sobrecoch no hage nengu dret en nengunloch dorde on lo senyor rey prena cenasi donchs lo dit loch no era tengut de donar cena ordinariament. - Item ordena lo senyor rey que tots losfalconers et els escolans et altres qui hagen racio a bestia que no sien en offici seguen a I^ataula. - Item vol et mana lo senyor rey que les dones files de
richs homs et mullers de cavallers et vidueset dones honrades de ciudat si hi venien seguen a I^ataula. - Item donzels filles de cavallers et de hom honratde ciutat a altre taula. - Item les cambres e les donçellesde la senyora reyna a altre taula. - Item ordena lo senyor rey que tota donçella que la senyora reyna mandarado als porters L morabetins daur si es filla de richom et si es filla de cavaller o de honrat hom de ciutat C solidos daquella moneda que en aquell loch correga: et daquests drets age les dues parts lo porter major et la terça part los porters de maça.

Carta de racio de candeles.

Aquestales han en absentia et en presentia.

Primerament a la cambra. VIII.
Item al rebost de la cambra. VI.
Item per cami. XII.
Majordom. XXV.
Scriva de racio. XII.
Tresorer. XII.
Maestre racional. XII.
Porter major. XII.
Reboster major. XII.

Labat de Sanctes Creus capella major. XII.
Alguazir. VIIII.
Coper major. VIIII.
Comprador major. VIIII.
Sobrecoch. IIII.
Aquell qui talla. IIII.
Panicer major. IIII.
Botiller major. IIII.
Cambrer major. IIII.
Cavalleriz. IIII.
Armer. III.

Don Pedro el Ceremonioso,V, núm 1529, pars I, fol 16