Mostrando entradas con la etiqueta Gascogne. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Gascogne. Mostrar todas las entradas

PRIMERA JORNADA. NOVELA NOVENA

Lo rey de Chipre, emprés per una dama de Gascuña, de cobard se transforme en valén. 

Per a Elisa quedabe lo radé órden de la Reina; y ella, sense esperá, en alegría va escomensá:

Joves Siñores, ha passat moltes vegades que alló que mols renécs y mes castics imposats an algú no han pogut enseñáli, unes paraules, no aposta, u han lograt. Lo que be apareix a la novela contada per Laureta, y yo, ademés, en un atra mol curteta vull demostrátos que les coses bones sempre poden serví per a algo, si se seguíxen en ánimo atento.

Al tems del primé rey de Chipre, después de la conquista feta per Godofredo de Bouillón, va passá que una noble Siñora de Gascuña va aná en peregrinassió al Sepulcro, y tornán de allí, ya a Chipre, per algúns homes criminals va sé humillada; ella, dolénse sense trobá consol, va pensá aná a reclamá al rey; pero algú li va di que se cansaríe en balde perque ell ere de una vida tan abúlica y tan apocada que, no es que no vengare en la seua justíssia los ultrajes de atres, sino que soportabe los que an ell li féen, y qui patíe alguna deshonra se desahogabe (desfogabe) tornán la ofensa. Sentín aixó la dama, desencantánsen de la vengansa, per a tindre algún consol se va proposá recriminá la miséria del rey; y anánsen plorán dabán d´ell, li va di:
- Siñó, no ving a la teua presénsia perque espera vengansa del despressio que me ha sigut fet; pero en satisfacsió de ella li rogo que me enseño cóm soporte les afrentes que li son fetes a vos, per a que, adeprenénu, puga soportá la meua en passiénsia.
Lo rey, que hasta entonses habíe sigut lento y dropo, com si se despertare de un somni, escomensán per lo despressio fet an aquella Siñora, que va vengá en saña, se va fé severíssim y perseguidó de consevol que faiguere alguna cosa contra lo honor de la seua Corona.


Godofredo de Bouillón, PRIMERA JORNADA. NOVELA NOVENA, Decamerón
Godofredo de Bouillón

DÉSSIMA

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS


Loís Alibert 



Réédition de la grammaire de Louis Alibert, établie d'après les parlers languedociens dans les années 1930, et qui fait encore autorité aujourd'hui pour l'étude de la langue et les choix graphiques. 


En occitan. Aperçu de la table des matières : Introduccion : lo dialècte lengadocian Primièra part : grafia e fonetica Segonda part : morfologia Tèrça part : sintaxi Quarta part : formacion dels mots Apendix : Adaptacion dels mots sabents a l'occitan
VOCABULARI ORTOGRAFIC 
IEO edicions, hors collection.

Amazon France:


Gramatica occitana
Gramatica occitana, Loís Alibert

Gramatica occitana, Josep Salvat, privat, Tolosa


Wiki

https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Gramatica_occitana_segon_los_parlars_lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, mai sovent coneguda coma laGramatica occitana d'Alibèrt, foguèt una de las òbras fondamentalas per la fixacion de la grafia dicha "classica" de l'occitan. Foguèt escricha per Loís Alibèrt e publicada a Barcelona en 1935.


Gramatica occitana,  Jacme Taupiac



Aquela gramatica pareguèt çò primièr en tròces dins la revista Òc. En 1935 la Generalitat de Catalhona per mejan de l'Oficina de Relacions Meridionals, l'estampèt, mas la Guèrra civila espanhòla ne geinèt la difusion. Calguèt esperar 1976 que se sortiguèsse una edicion novèla e revisada deguda a Ramon Chatbèrt, editada pel Centre d'Estudis Occitans de l'Universitat Pau Valèri de Montpelhièr. En 2000 l'Institut d'Estudis Occitans e l'Institut d'Estudis Catalans la tornèron estampar.


ABBE SALVAT Joseph, gramatica occitana
ABBE SALVAT Joseph, gramatica occitana
La Gramatica occitana a marcat prigondament lo movement renaissentista occitan. La referéncia explicita d'Alibèrt per sa gramatica èra la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra e l'autor voliá que son òbra aguèsse lo meteis resson social que la del Pompeu Fabra. La gramatica d'Alibèrt a quatre caracteristicas que ne fan una òbra màger:

elements de gramatica occitana

  • Es escricha en occitan.
  • Es una gramatica descriptiva dels parlars lengadocians.
  • Es l'òbra qu'es a la basa del desvolopament de la grafia classica (e mai se n'es pas a l'origina).
  • Es una gramatica prescriptiva (ditz las formas que cal emplegar e las que cal pas) que fonda la nòrma classica de l'occitan e qu'a per ambicion d'èsser a la basa d'una lenga literària. Es aquela caracteristica que noiriguèt la polemica a l'entorn de l'òbra, ajudada pel ton categoric de l'autor.
  • Es una òbra qu'anticipa las aplicacions possiblas a d'autres dialèctes occitans que lo lengadocian, e que se fonda sempre sus una concepcion globala de la lenga occitana.

Entre dues frontères: Estudis de lingüistica occitana
AITOR CARRERA BAIGET

Mas se l'òbra es ara en partida contestada, es a l'origina de la difusion de la grafia classica e de la nòrma classica, amb las adaptacions de Pèire Bèc pel gascon o de Robèrt Lafont pel provençal. Tanben es la font de las principalas temptativas d'estandardizacion del lengadocian, que sián las de Jacme Taupiac, de Rogièr Teulat o de Patric Sauzet.


A mai de son prètzfach normatiu, l'òbra d'Alibèrt es plan rica en informacion dialectala. La variacion sosdialectala del lengadocian i es descricha pro menimosament dins mantuna part de l'òbra que siá en fonologia o en morfologia e una mapa amb la toponimia en occitan, que permet de visualizar aqueste ensems de sosdialèctes, i es fornida tre la debuta del libre
Mapa dels dialèctes lengadocians de l'occitan, extracha de la Gramatica occitana d'Alibèrt
Mapa dels dialèctes lengadocians de l'occitan, extracha de la Gramatica occitana d'Alibèrt


Modificar


Josep Salvat, gramatica occitana

Gramatica occitana provènçau

Loís Alibèrt (Bram12 d'octobre de 1884Montpelhièr16 d'abril de 1959) foguèt un lingüista occitan. Es un autor especialament conegut e important dins l'occitanisme per encausa de sa gramatica, e de son diccionari, que fondamentan la nòrma classica de l'occitan.
Loís Alibèrt


https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Loís_Alibèrt la wiki se pot modificá, no faigau mol cas de lo que llixgau.


Loís Alibèrt nasquèt en 1884 a Bram, en Lauragués, dins una familha de païsans ont l'occitan i èra la lenga d'emplec abitual. Tre sa joventut s'opausava ja a las ideologias radical-socialistas qu'imperavan dins son país. Partiguèt far d'estudis de farmacia a Montreal d'Aude. Estudièt puèi a l'Universitat de Tolosa ont s'interessèt per la lenga e l'istòria occitanas. Obtenguèt aital los diplòmas d'estudis superiors meridionals e d'estudis superiors d'istòria. Al mes de desembre de 1912, se maridèt amb Maria Lator. Aguèron pas qu'un filh, Enric, que moriguèt a la guèrra en 1943, mobilizat en Alemanha quand faguèt sos 31 ans. S'installèt coma farmacian a Montreal d'Aude e i demorèt de 1912 a 1942. Sòci del Felibritge (Escòla mondina, puèi l'Escòla occitana), foguèt cap redactor de La Tèrro d'Oc. Comencèt de s'interessar a la normalizacion linguistica de l'occitan après la Primièra Guèrra Mondiala. 

Dins Le lengodoucian literari, fasiá servir una grafia francizanta e a l'encòp l'article local le.

Es cap a la fin de las annadas 1920, que jos l'influéncia de Prospèr Estieu, Antonin Perbòsc e sustot de Pompeu Fabra, perfecciona l'escrich e l'oral per desvolopar la nòrma classica, inspirada de l'usança anciana e adaptada a la lenga modèrna. Es demest los fondators de la Societat d'Estudis Occitans, en 1930, que ne ven gaireben lo solet animator. Sa Gramatica occitana segón los parlars lengadocians poguèt pasmens paréisser qu'a Barcelona, mercé a l'ajuda dels catalans, en 1935-1937, en plena guerra sivil.

Sa Gramatica pausava los principis e donava una lista d’exemples de mots, aplicacion dels principis per l’ortografia restituida. Durant la Segonda Guèrra Mondiala, Alibèrt se mostrèt partisan del regim de Pétain e de la collaboracion. Amb la femna, foguèt jutjat e condemnat a la preson per "atteinte à la sûreté de l'Etat" en 1946. Sortiguèt finalament de preson en 1951 (5 añs per atteinte?) e visquèt cansat e malautís en çò de sas conhadas. 

Alibèrt se mostrèt fòrça discret dins l'emergéncia de l'occitanisme de l'après guèrra. Sembla que joguèt pas cap de ròtle actiu dins la fondacion de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en 1945. Per contra, l'IEO adoptèt la nòrma classica en se basant sus sa gramatica, revista en 1950. Moriguèt a Montpelhièr lo 16 d'abril de 1959 e foguèt enterrat a Bram

Sa ''Gramatica occitana'' es estada tornada publicar durant lo segle XX, la darrièra reedicion data de l'an 2000 per l'Institut d'Estudis Occitans, amb de leugièras correccions e mesa adeqüacion amb las nòrmas establidas pel Conselh de la Lenga Occitana.
A partir de sos manuscrits inedits, Robèrt Lafont Raimond Chatbèrt publiquèron un diccionari postum e inacabat, lo Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens (1966), qu'es considerat de còps que i a d'una qualitat tecnica pro bassa e mens bona que la de la gramatica de 1935.
Son diccionari èra pas pus la teoria amb d’exemples, mas son aplicacion, d’un ample tot autre. Alibèrt lo faguèt mai que mai per ensajar de determinar l’ortografia de totes los mots tradicionals de l’occitan lengadocian, trabalh enòrme de son temps, malaisit e inacabat (amb d’etimologias sovent inconegudas, de familhas de mots malaisidament determinadas, de relacions amb lo catalan e las autras lengas neolatinas de còps absentas, de prononciacions o de formas lingüisticas desparièras, etc.). S’i tròban emai de « variantas » que son pas de variantas de mots ni mai d’ortografia mas de prononciacion, notadas de còps en prononciacion figurada a la francesa, o emai mitat a la francesa e mitat a l’occitana (!) : cuol Var. quiol ; conselh Var. cosselh, crotz Var. cros ; engenh~enginh Var. enchin ; pissar Var. pichar ; polícia Var. polécia ; pluèja Var. plèja ; puèi Var. pèi ; regina Var. ragina ; resistir Var. resestir ; sagnar Var. sannar ; tòrcer Var. tòcer, tòtser ; vim Var. vin (!!!) : pròva evidenta d’una òbra inacabada. En mai, s’i ajustan un fum d’enganas de còpia del manuscrit, que los editors postumes poguèron pas consultar, mas que Josiana Ubaud dins lo sieu Diccionari Ortografic a esmendat. Atal, es pas question de considerar lo diccionari d’Alibèrt coma una òbra que clavariá per l’eternitat tot lo trabalh lingüistic e lexicografic seriós, mas totas las insufiséncias o esitacions qu’òm i pòt trapar pòdon pas servir de pretèxte per l’enviar tot entièr a las escobilhas per faire qué que siá, e encara mens per desqualificar sos principis.
Segon Joan Coromines : «La Gramàtica occitana segons els parlars llenguadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària avui mateix. Fou escrita pel farmacèutic i lingüista audenc Loís Alibèrt, admirador de la tasca duta a terme per Pompeu Fabra».
  • Le lengodoucian literàri, 1923
  • Gramatica occitana segón los parlars lengadocians, 1935-1937, reedicion corregida per Raimond Chatbèrt, Montpelhièr, CEO, 1976, reedicion IEO, Tolosa, 2001
  • Les troubadours de l'Aude, 1941 (Revista Pyrénées n° 2)
  • Origine et destin de la langue d'Oc, 1942 (Cahiers du Sud)
  • Participacion a la redaccion de la Tèrro d'Oc, 1908-1930
  • La réforme linguistique occitane et l’enseignement de la langue d’oc (publicat sens nom d'autor per l'IEO (1950)
  • ambe Pèir Bec, L'application de la réforme linguistique occitane au gascon, IEO, Tolosa,1952
  • Sur quelques toponymes catalano-occitans dans l'Aude, 1956 (Revue internationale d'onomastique n° 2)
  • Toponymes de l'Aude, 1957 (Revue internationale d'onomastique n° 4)
  • Sept élégies de Tibulle traduites en languedocien, 1928
  • Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens, 1966 (postum)

Nòtas & referénciasModificar

Aranés

Jacob Golden

 ¿Sabíais que el aranés se consideraba variedad de catalán, luego del gascón y al final del occitano? Le tienen mareado al pobre... :(

 "Catalán es el aranés, por su físico y por su lenguaje, pero incomunicado con Cataluña durante buena parte del año a causa de las nieves, y en fácil comunicación con Francia, es Francia la que ha corrompido el catalán del valle." Revista de ciencias históricas, 1886. Esos años no le preguntaron a Mistral.

Arturo parle aranés, aragonés, catalá, valensiá, chapurriau, alemán, llengua d'Alguer, fransés, corso, italiá, Schweizer Deutsch y alemán de Austria, etc
"Llamamos aranés o lengua del valle de Arán, a una variedad del gascón, lengua de la Gascogne o Gascuña, estrechamente relacionada a su vez con el provenzal." Miguel Siguán: España plurilingüe, 1992

 

Aranés, Aran, valle, Vielha, Viella, occitano, gascón, catalán
Caçadors de paraules, aranés


Tan catalá es que lo reportero catalanoparlán no l'entén, y fiquen subtítuls per a la Pilar Rahola y atres persones que miren tv3



  Que hi ha el Marcel , per aquí ?