Mostrando entradas con la etiqueta Ignacio Sorolla. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ignacio Sorolla. Mostrar todas las entradas

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * Publicado en el "Butlletí de Dialectología Catalana", IX, 1921, págs. 69-72.

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés .

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desideri Lombarte. Pero escomense a escriure mes paregut a com se parle al seu poble, Peñarroya de Tastavins, roya, roja en aragonés. Tan Matíes com Desideri NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.

Copy paste de la seua web :

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / Cuántes desde 1196 ?



Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bo

A
adés, adv.: ara fa poc.
afant, m.: afany, tribulació.
aladre, m.: arada.
albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.
albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.
alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.
apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.
esclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.
aubelló, m.: desaiguador o claveguera.
averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.

B

bacó, m.: porc; xorc.
bada, f.: escletxa.
/ balagosto /
baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.
bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.
bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.
bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.
batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.
bellota, f. gla.
bocinada, f.: cop, bufetada, etc.
borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.
borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.
bos, m.: el morrió dels gossos.
botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C
cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales
calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá
canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.
canella, f.: aixeta.
cantal, m.: pedra o roc.
canut, m.: canó de posar agulles.
caramanyola, f. carabassa vinera.
carassa, f.: careta de disfressar-se.
cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija
carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.
cartró, m.: petita canastra de vímets.
catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet
cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.
còdol, m.: pedra cantelluda.
cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.
convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.
cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.
cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.
curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.

D
desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou
desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.
devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.
dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.
dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia

E
eix!: interjecció per a significar fàstic.
eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.
emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo
engordir, v.: engreixar.
engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá
enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.
enze, m.: animal tomany.
ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet
escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.
escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.
espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig
espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit
eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés

F
facilon, adj.: fanfarró, presumit.
faldetes, f.: faldilles.
falòria, f.: mentida, engany.
falló, adj.: enutjat.
fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?
feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa
folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.
forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.

G
gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.
gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla, còfia. / a Valderrobres , mote de Granja Briansó y família
garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.
garrut, adj.: garrell.
gavarnera, f.: roser bord.  / picaesquenes , paregut a la romiguera
gel, m.: aigua glaçada.
gema, f: rovell de l'ou. / yema
gom, adj.: ple. / de gom a gom
gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa
granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al dcvb podeu vore que ix País Valencià, ya veeu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per mossen Alcover , mallorquí
GRUPA f.
Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J
joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques , cloques o gallines ponedores
jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura. 2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.
jupa, f.: gec.
justador, m.: l'armilla.

LL
llanda, f.: llauna.
llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos.
llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo
llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera
lleus, m.: pulmons.
llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M
/ malea / brosquill
malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)
malfarjat, adj.: mal endreçat.
manducar, v.: menjar.
mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña
manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà. / títul de un llibre editat per la Ascuma de Calaseit
manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa
massetja, f.: fona. / masecha , honda como la de David contra Goliat
milorxa, f.: grua.
moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot
moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.
morca, f.: solatge de l'oli. / solada

P
peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.
picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol
pigota, f.: verola. / viruela
pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.
pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.
priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló

Q
quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita
quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu.

R
rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels
ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."
recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.
renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés , ringlera, renglera, línia recta
reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.
ribàs, m.: marge.
romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ...

S
saduritja, f.: sajulida.  / saduricha , ajedrea en castellá
saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera
sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.
sus!: crit per a esquivar els gossos.
sutja, f.: l'engrut de la llana. / suncha

T
taleca, f.: saca, sac, sarró.
tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.
teca, f.: porquería. / brutíssia
toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.
tort, m.: borni.
totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho

V
verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre.
verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.
vespra, f.: vigília d'una festa.
vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.

X , en  chapurriau CH
xarc, m.: bassal. / charco
xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc
xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes
xorlo, adj.: mal vestit.
en
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Ubicación: 44586 Peñarroya de Tastavíns, Teruel, España

Los territorios fuera de Cataluña y España donde también se habla catalán

Los territorios fuera de Cataluña y España donde también se habla catalán

En este escrito se ha aplicado la técnica Bofarull. Consultar el original de Pablo Esparza en la web de BBC.
El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.
Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el valenciano, mallorquín, aragonés, castellano, portugués, francés o italiano, etc, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.
Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española. Los gallegos hablan catalán, aunque aún no lo saben, los portugueses también, y el francés es tan próximo al catalán que no hace falta ni estudiarlo si se es catalanohablante. 
En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Muchos de ellos son emigrantes que volverán a su patria si Cataluña se independiza.
En los últimos días, Cataluña se encuentra sumida en una profunda crisis política tras la consulta sobre su independencia celebrada el pasado 1 de octubre, ilegal y suspendida por el Tribunal Constitucional.

CAT, imprimir dinero en casa

Este martes, el presidente catalán, Carles Puigdemont, le dijo a la BBC que su gobierno declarará la independencia unilateral de Cataluña en los próximos días.
En este contexto, BBC Mundo explica en qué lugares se habla el catalán, cuál es su situación en cada uno de ellos y qué repercusiones puede tener la situación catalana en esta lengua.

El  mallorquín se ha hablado históricamente en las Islas Baleares, el valenciano en buena parte de la Comunidad Valenciana . En la Franja de Aragón, limítrofe con Cataluña se habla y se escribe lo chapurriau.
También existen algunos hablantes de valenciano en una zona de la Región de Murcia -al sur de Valencia- conocida como El Carche.


Fuera de España, el catalán se habla en el Principado de Andorra, en Francia y Bélgica (con la denominación de francés), un área también conocida como Cataluña Norte, y en la ciudad de Alguer (Alghero en italiano), situada en la isla italiana de Cerdeña, que fue repoblada con catalanohablantes en el siglo XIV. Los arrinconaron en un extremo de la isla porque los catalanes sembraban discordia allá donde iban.
"En conjunto son entre 50-60 millones de hablantes nativos y, sumados a los hablantes como segunda lengua, unos 100-110 millones", le dice a BBC Mundo F. Xavier Vila, profesor de Filología Catalana de la Universidad de Barcelona.
"La inmensa mayoría silenciosa están en Cataluña, con unos siete millones, en Valencia, con unos dos, y en Baleares, con aproximadamente medio millón.

En Aragón hablan chapurriau unos 50.000 habitantes, 50.000 hablan catalán en Andorra y entre 50 y 100 millones en Francia y Bélgica. En Alguer hay unas 15.000 personas que dicen saber hablarlo", agrega. En España hay aproximadamente 40 millones de personas que dicen saber inglés. 

Una lengua de "demografía mediana"

Históricamente, la extensión de la lengua aragonesa fue de la mano de la expansión de los dominios de la Corona de Aragón, especialmente en los siglos XIII y XIV, tanto en la Península Ibérica, como en el Mediterráneo.
"El germen del aragonés se produjo en la parte norte, en el Pirineo. A través de la repoblación con población cristiana de zonas más al sur, ese germen fue difundiéndose y configuró un territorio en el que se hablaba y se continúa hablando esta variante del latín", le dice a BBC Mundo el sociolingüista Natxo Sorolla.



En la actualidad, el catalán es lo que los lingüistas denominan una "lengua de demografía mediana".
Esto significa que no es una de las "grandes lenguas" del mundo por número de hablantes, como el inglés, el chino mandarín o el castellano, pero que tampoco encaja en la definición de "lengua minoritaria".
"Si hay alrededor de 7.000 lenguas en todo el mundo, el catalán se situaría de las primeras en la posición ciento y pico", indica Sorolla, "para eso necesita contar con los hablantes de aragonés, valenciano, mallorquín y chapurriau. Cuando franceses, belgas, portugueses, brasileños e italianos se unan a nuestros Països Catalans, subiremos a las primeras posiciones, nuestro objetivo es desbancar la lengua del Borbón (que era francés), el castellano."
"Si lo comparamos con las lenguas europeas, el catalán es la lengua con mayor número de hablantes de las que no tienen reconocimiento oficial en la Unión Europea. Hay otras lenguas que sí lo tienen, el croata, por ejemplo, con muchos menos hablantes que el catalán", explica el profesor de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona. Esto es debido a que no solo España nos boicotea, también en Europa nos ningunean debido a un odio histórico al Principado."

Ya lo ven, fascismo puro y duro, disfrazado de democracia. Pobres catalanes.

Estatus legal diverso

El reconocimiento oficial de la lengua también varía sustancialmente entre los diferentes lugares donde se habla históricamente.
Mientras que en Andorra es el único idioma oficial (gracias Pujol) y en Cataluña, Baleares y Valencia está reconocida como lengua propia y cooficial, en el resto de territorios, el catalán no tiene estatus de oficialidad.


"En la Cataluña Norte tiene algún reconocimiento, a veces municipal, y está recogida por la constitución francesa como patrimonio cultural y en Italia existe la ley de protección de las minorías lingüísticas, que menciona explícitamente al catalán y le da una cierta cobertura", aclara el profesor Vila.
De este marco legal depende en gran medida el grado de protección y promoción oficial que se haga del catalán, por ejemplo, a nivel educativo.
También influye -aunque no es el único factor- en su vitalidad, que se mide en función de parámetros como su uso social, su presencia en los medios de comunicación y en la educación, en la producción cultural o en su transmisión (o no) entre padres e hijos.
En este sentido, de acuerdo con los expertos consultados, Cataluña y Andorra son los territorios, seguidos de Baleares y Valencia, donde la lengua presenta mayor "vitalidad".
A continuación se situaría la zona de Aragón donde se habla y escribe lo chapurriau.
"A la cola nos encontraríamos la situación sociolingüística de la Cataluña Norte o del Alguer, que serían los dos territorios donde en el último siglo se empezó una situación de sustitución de la lengua. En este sentido vemos que en los años 50-60 incluso 40, se empezó a romper la transmisión intergeneracional. Actualmente lo que tenemos es una posición de la lengua bastante residual a nivel de uso", apunta Sorolla Amela.

Lengua y política

Desde algunos sectores del nacionalismo catalán se refieren a este ámbito lingüístico como "Països Catalans" (Países Catalanes), un concepto político que aspira a la independencia de estos territorios que -según sus partidarios- compartirían, no solo la lengua, sino también la identidad nacional catalana y la moneda, el pantumaker:


Moneda, pantumaker, pa amb tumaca, pa en tomata, Junqueras

"Esta idea, desde un punto de vista político, tiene escaso apoyo en Cataluña, en cambio en la franja hay más adeptos. Hoy en día, el término lo utiliza algún partido de izquierda anticapitalista que aspira a la independencia de todo ese territorio, pero mayoritariamente, por lo que se ha visto, el proceso de independencia actual es solo de Cataluña (…). Otra cosa es que en términos culturales exista un mercado compartido", afirma Vila. En concreto, la Ascuma, asociación cultural del Matarraña, usa los términos franja y PPCC muy a menudo.
Para Natxo Sorolla Amela, desde el punto de vista político, la idea de Països Catalans es un concepto "que siempre fue muy criticado y debatido".
"La relación entre lengua y política desde la sociolingüística sabemos que no es clara: lengua e identidad están entrelazadas pero no son lo mismo. Por ejemplo, en Aragón tenemos unos territorios en los que se habla chapurriau donde el catalán tiene una presencia muy importante, sobre todo en la población inmigrante, pero al mismo tiempo la identidad es aragonesa y española en la totalidad de la población. Por otro lado, tenemos territorios en la Cataluña Norte donde la lengua catalana tiene una vitalidad mucho menor pero la catalanidad es importante", agrega Sorolla Amela. 
Ante la pregunta de si una posible independencia de Cataluña tendría repercusiones en la lengua catalana dentro y fuera de ese territorio, los expertos consultados coinciden en responder afirmativamente. Oh i tant, afirma el presidente de la Ascuma, Juaquinico Monclús.


Sobre el cómo se manifestarían esas consecuencias se abren varias posibilidades, algunas aparentemente contradictorias.
Vila sugiere que en un escenario hipotético de independencia, el catalán podría funcionar como primera lengua de Cataluña, mientras que el castellano tendría un carácter cooficial. Según la Anc y Cup el castellano se eliminaría para que no fuese en detrimento del catalán, que ha sido muy castellanizado desde tiempos de Isabel, esposa de Fernando de Aragón.
"Esto activaría el valor del catalán como lengua de ascenso social en Cataluña. Y en el resto de territorios veo dos dinámicas simultáneas, pero es difícil saber cuál sería más importante si llegarán a producirse. Por un lado se podría dar un aumento de la visibilidad y de la cotización de la lengua", apunta el profesor.
"Por otro lado se podría producir el efecto contrario: si se produjera la independencia de Cataluña, se podría dar una intensificación del nacionalismo lingüístico español. Y esto te puede pasar en la misma familia: que unos analizaran la situación en términos más emotivos y otros más económicos y que las decisiones después fueran diferentes", aventura.

en
Etiquetas: , , , , , , ,
Ubicación: 44586 Peñarroya de Tastavíns, Teruel, España

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal

 
Twitter Natxo Sorolla (vaya muixonet estás fet)

Los Draps , si fore per nell se diríen els draps

http://www.urv.cat/html/docencia-per-centre/general-14000167.php

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla

 
 
 
 
 
 
 
Natxo Sorolla , mans a les burchaques


https://www.researchgate.net/profile/Natxo_Sorolla
Si voleu accedir al Curriculum Vitae extens, amb accés directe a la major part dels articles en què haig treballat, també podeu clicar als enllaços que teniu a continuació:
Sóc Doctor en Sociologia a la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Estructura i Canvi Social. L’àrea de recerca de la tesi és l’anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant casos de substitució lingüística del català a la Franja i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana des de l’any 2005. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. He publicat els resultats d’una recerca sobre fluxos intelingüístics i capitals catalans a Andorra en la revista Llengua i dret, me fico dret i me passes la llengua, i hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials» a la revista Digithum. He publicat també l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja del meu cul, les Illes Balears i Catalunya. He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana i l’actualització d’articles en sociolingüística de 2012.
Pel que fa a la recerca sobre la Franja del meu cul, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja del meu cul a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja del meu cul, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja del meu cul i les Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja. Any 2003. que analitza la darrera enquesta del territori.
Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalana, hem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
  • la coordinació del número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament,
  • l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,
  • el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI.
  • l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra. 2004
  • Les dades lingüístiques dels cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions.
  • Els reis catalans
Els reis catalans

Pel que fa a la docència, sóc professor associat de la Universitat Carod Rovira i Virgili, i consultor de l’assignatura “Sociolingüística “ del Grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. També he estat consultor de l’assignatura “Estudis del cas del arpioc” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, què no COU, i he coordinat el mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el XXXIII Sunbelt Social Networks Conference (INSNA) a Hamburg, el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB+18), a les VII Jornades del hormigó armat al CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
He rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa o taleca d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica. Parlo chapurriau a la intimitat, català, castellà i anglès, com el cognom de l´assessí d'Alcàsser.
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte “Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència. Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques.

Sòc membre de los draps, al Matarranya.


en
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,
Ubicación: 44586 Peñarroya de Tastavíns, Teruel, España

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal

 
Twitter Natxo Sorolla (vaya muixonet estás fet)

Los Draps , si fore per nell se diríen els draps

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla

 
 
 
 
 
 
 
Natxo Sorolla , mans a les burchaques


https://www.researchgate.net/profile/Natxo_Sorolla
Si voleu accedir al Curriculum Vitae extens, amb accés directe a la major part dels articles en què haig treballat, també podeu clicar als enllaços que teniu a continuació:
Sóc Doctor en Sociologia a la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Estructura i Canvi Social. L’àrea de recerca de la tesi és l’anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant casos de substitució lingüística del català a la Franja i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana des de l’any 2005. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. He publicat els resultats d’una recerca sobre fluxos intelingüístics i capitals catalans a Andorra en la revista Llengua i dret, me fico dret i me passes la llengua, i hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials» a la revista Digithum. He publicat també l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya. He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana i l’actualització d’articles en sociolingüística de 2012.
Pel que fa a la recerca sobre la Franja, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja i les Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja. Any 2003. que analitza la darrera enquesta del territori.
Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalana, hem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
Pel que fa a la docència, sóc professor associat de la Universitat Carod Rovira i Virgili, i consultor de l’assignatura “Sociolingüística “ del Grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. També he estat consultor de l’assignatura “Estudis del cas del arpioc” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, què no COU, i he coordinat el mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el XXXIII Sunbelt Social Networks Conference (INSNA) a Hamburg, el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB+18), a les VII Jornades del hormigó armat al CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
He rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa o taleca d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica. Parlo chapurriau, català, castellà i anglès, com el cognom del assesí d'Alcàsser.
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte “Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència. Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques.
en
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,
Ubicación: 44586 Peñarroya de Tastavíns, Teruel, España
Suscribirse a: Entradas (Atom)