a cascarrulles, costes, ancostes, a la esquena, a costelles,  |    a cuestas |   
   | A la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit |    a la vez / vuelta, vueltas |   
   | A palpó // a paupóns, paupontes |    a tientas   |   
   | Ababol , ruella |    Amapola |   
   | abarca , albarca, abarques, albarques |    abarca, calzado suela de goma |   
   | abatut , abatuda |    tonto, abatido |   
   | abatut, abatuda, abatuts, abatudes |    sinónimo de tonto, abatido también |   
   | Abella , abelles |    abeja |   
   | Abentá , aventá |    tirar |   
   | Abeurá , abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren |    abrevar |   
   | abeuradó |    abrevadero |   
   | abogot , zángano |    zángano |   
   | abrás,abrassá |    abrazo, abrazar |   
   | abrassá |    abrazar |   
   | abrassá (foc) |    abrasar (fuego) |   
   | abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat |    árbol viejo y trasplantado,antes muerto que arraigado |   
   | abrecoc , abrecoqué |    albaricoque , albaricoquero |   
   | ábres, ábre, abret, abrets |    árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos |   
   | acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada |    acabar, terminar |   
   | Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila |    Ayuntamiento |   
   | ací, açí , aquí, astí (Litera) |    aquí |   
   | aclarí, despejás (lo cap) |    despejar |   
   | Acontentat |    Lleno , harto |   
   | acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc |    acordar |   
   | acostumbrá, acostumbrás – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms |    Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres |   
   | acotolá, acotolás – acabás algo |    acabar con algo, terminar |   
   | actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió |    actuar, actuado, actuación |   
   | acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen |    acortar, acortado, acortada, más corto |   
   | adepéndre, adepréng, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa |    aprender, aprendido, aprendida |   
   | administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió |    Administrar , administrado, administración |   
   | admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió |    Admitir – admisión, admitido – admetre en catalán |   
   | adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida |    Adquirir – adquisición, adquirido |   
   | advertí, advertixgo, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia |    Advertir , advertencia, advertido |   
   | afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada |    Afectar , afección, afectado |   
   | afirmá, afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) |    Afirmar – firmar – afirmado, afirmación |   
   | aflamá , s'han aflamat les primentoneres |    secarse una planta por calor y sed |   
   | afoná , afoná's , afono, afones,afone, afonem o afonam, afonen |    hundirse |   
   | aforrá, aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren |    ahorrar |   
   | agarrá |    coger |   
   | agarrá, agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada |    Agarrar – agafar en catalán – agarrado, agarrada |   
   | ágils, ágil |    ágiles, ágil |   
   | agosté  |    Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost) |   
   | agostejat |    seco por el calor , plantas |   
   | ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres |    ágria, ágrio, ágrios, ágrias |   
   | agradá |    gustar |   
   | Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada |    agradar , gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando |   
   | agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén |    agradecer, agradecimiento, agradecido |   
   | ágramen |    ágriamente |   
   | aguardá , esperá |    aguardar, esperar |   
   | agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda) |    abuelo, abuela, viejo, vieja |   
   | aigua , aigües |    Agua, aguas |   
   | aiguardén , aigua ardén |    aguardiente |   
   | aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc |    saludo a una persona |   
   | Airegaz , ventolina |    Viento fuerte |   
   | Aisá , Eisá, eixada, aixada, cavegueta |    Azada   |   
   | Aiva d´ay // fuch !, úspen ! |    Apártate, quítate de ahí  |   
   | ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren |    ayudar, ayudado, ayudada, ayuda |   
   | ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren |    ajuntar, juntar |   
   | ajuntamén , casa de la vila, achuntamén |    ayuntamiento |   
   | ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren |    ajustar, ajustado, justo, ajustando |   
   | al tardet, al acabás la tarde |    Fin de la tarde |   
   | aladre |    arado |   
   | Albarca , abarca, abarques,albarques, calsat en sola de goma, fet de cuero |    Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  / |   
   | Álbres , álbre |    árboles, árbol |   
   | alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada |    alcanzar, alcance, alcanzado |   
   | Alcañís |    Alcañiz |   
   | Alchez,  alchés, ges |    yeso |   
   | Alfalz , fals , aufals , falsejá, corbella,  |    Hoz, alfalfa |   
   | alforja, alforges |    alforja, alforja |   
   | alifara (y jubiléu) |    Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo |   
   | áliga (águila) |    águila |   
   | alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) |    alimentar, alimento, alimentado, alimentando |   
   | Aljezó , alchezó (ges,alchez,alchés) |    Casco de yeso, desprendido de una pared |   
   | allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses |    entonces, hace tiempo |   
   | álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres |    Levanta la pierna, las piernas |   
   | áltamen |    altamente |   
   | Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns |    ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas |   
   | Amagatall  |    Espacio pequeño para esconderse |   
   | Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen |    amansar |   
   | amela , armela , amelé , armelé |    almendra , almendro |   
   | amela, ameles, amelats |    almendra, almendras, almendrado (pasta) |   
   | amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada |    amolar, afilar |   
   | amostrá , enseñá |    mostrar, enseñar |   
   | ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada |    ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha) |   
   | Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) |    ir, ido, ida, yendo |   
   | aná, vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van |    ir |   
   | Anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van |    Yendo |   
   | ángels |    ángeles |   
   | Ángul , ánguls |    Ángulo , ángulos |   
   | Ánim , ánims |    ánimo, ánimos |   
   | Ánsia , afanós, afanosa, ansiós, ansiosa |    ánsia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa |   
   | anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra |    en el suelo, tierra |   
   | antes , abans |    antes |   
   | Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) |    aparecer, aparecido, aparecida |   
   | Aparent  |    Apropiado |   
   | Apiazá , apedassá (pedás) |    Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.  |   
   | ápit |    apio |   
   | aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) |    allanar, allanado, allanada, plano, llano |   
   | aplicá |    aplicar |   
   | apuntá |    apuntar |   
   | ara |    ahora |   
   | Ara / ara mateix |    Ahora / ahora mismo |   
   | árabe |    árabe |   
   | Árbre , árbres |    Árbol , árboles |   
   | arcada , arco , arc , arcá |    arcada, arco de piedra |   
   | arco (flecha) |    arco (flecha) |   
   | Areñs de Lledó |    Arens de Lledó |   
   | argadells , sistella, sistelles de vime, banastes |    cestas de mimbre para llevar con equinos |   
   | Argila, arcilla |    arcilla |   
   | argilaga |    aliaga |   
   | arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta |    flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada |   
   | armá , armo, armes ,arme, armem, armeu o armau, armen |    armar |   
   | Armari , armaris |    armario, armarios |   
   | Armela , amela, ameles, armeles |    almendra, almendras |   
   | arpioc , arpiot , detrás té un CAS de ferro |    herramienta, forma u delante |   
   | Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo |    arreglar, arreglado, arreglada, arreglo |   
   | Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) |    llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada |   
   | arriero |    arriero, transporte con caballerías |   
   | arrós, aróssos |    arroz, arroces |   
   | arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada |    echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer |   
   | áscles , riscles, riscla, áscla |    astillas de madera |   
   | áspra, áspre , mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen |    áspera, áspero, astringente – ásperamente |   
   | assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) |    parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, pareciendo |   
   | assentá , assentás , me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assenteutos |    sentar, sentarse / siéntate , sentaos |   
   | asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada |    Aceptar – aceptado, aceptada |   
   | assobín , sobín |    a menudo, con frecuencia |   
   | atacá |    atacar |   
   | Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) |    Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada |   
   | Atiborrá / empapussá |    Empapuzar, hacer comer mucho |   
   | atrapá, enchampá, agarrá |    atrapar |   
   | aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) |    Parar , aturar en aragonés, parándose, parado, parada |   
   | aturá, pará |    detener |   
   | au ! |    se acabó, hasta luego, adiós, etc. |   
   | aubarda, albarda |    albarda para las caballerías |   
   | auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc |    berenjena , berenjena, berengenas, berenjenas |   
   | aufádega , alfábrega ,etc |    albahaca |   
   | Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren |    ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose |   
   | aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta |    lo que cabe en las dos manos , almosta |   
   | avariento  |    Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia. |   
   | aventá, aviá, tirá |    echar |   
   | avespa, avespes, avespé |    avispa, avispas, avispero |   
   | avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) |    hoy |   
   | bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques. |    Judía verde |   
   | bada , badat, badada / esbadocat, esbadocada |    Grieta, agrietado, agrietada |   
   | badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall |    bostezar, bostezo, bostezado |   
   | badina , badina negra del Parrissal de Beseit |    poza en el río |   
   | badoc , flo de la carbassera |    flor de la calabaza , batueco ? |   
   | balagosto , pelmodo , biga o viga de fusta al ráfec |    mamperlán, balaustre? , canecillo, alero del tejado |   
   | ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) -  balladó, balladora – ballat, ballada – ball |    bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile |   
   | bambá / aná bambán |    tener tiempo, vaguear, hacer el vago |   
   | bambolles, bambolla  |    Burbuja, burbujas |   
   | banc, bang, bancs, bangs |    banco, bancos |   
   | bancada |    bancada, banco |   
   | bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque |    Bandear, voltear las campanas |   
   | bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) |    bañar, bañarse, bañado, baño |   
   | barrang , barranc, barrangs, barrancs |    barranco, barrancos |   
   | barres , boca, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigeren butifarres !  |    mandíbula, mandíbulas, dientes |   
   | barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten |    barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo |   
   | barullo , confussió |    Bulla, confunsión, desconcierto, barullo. |   
   | bássia o vássia (de ges, alchez) |    vacija , recipiente para yeso |   
   | Baturro , baturra |    vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico |   
   | Beseit |    Beceite |   
   | Beta , veta (de carbó) |    Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón. |   
   | beure |    beber |   
   | Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen |    beber, bebiendo, bebido, bebida |   
   | Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada |    gemelo, tener gemelos |   
   | Bicho , bichos |    Guindilla , animal (bicho) |   
   | bislay, de bislai, de reúll |    De reojo |   
   | blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré |    golpear, ablandar |   
   | blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat |    trigo |   
   | bleda , bledes |    acelga, acelgas |   
   | bocha, boches |    planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste. |   
   | boina (funda mental), boines |    boina, boinas |   
   | bolicha (aiguanéu) |    Medio agua y medio nieve, aguanieve |   
   | borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca,  |    destalentado , desustanciado, tonto, etc |   
   | Borraco  |    Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente |   
   | borraina , borraines |    borraja , borrajas |   
   | borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses |    tela para recoger las almendras y olivas |   
   | bort , borda (árbol) |    no injertado , borde (hijo) |   
   | bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat |    hijo ilegítimo, bastardo |   
   | bossá , bossás, atascá, atascás |    atascarse, bozarse |   
   | bossí / ovella que bele, pert lo bossí |    bocado / oveja que bala, pierde el bocado |   
   | Botella , botelles |    botella, botellas |   
   | Botiga , tenda |    Tienda (de ropa) |   
   | branca |    parte de un árbol, rama gruesa |   
   | brancal |    en una portalada, piedra |   
   | brancal de una porta (de pedra) |    piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa |   
   | bras, brassos |    brazo, brazos |   
   | brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) |    vendimia, vendimiar |   
   | berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára |    merienda / en Mallorca es desayuno |   
   | brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra |    sucio, araña, guarro, sucia, guarra |   
   | Bufá -  bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada |    soplar, soplado, soplada, soplando |   
   | Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) |    Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga |   
   | Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó |    Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó |   
   | bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo |    bofetada, dar bofetadas |   
   | buitre |    buitre |   
   | buñol |    buñuelo |   
   | burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá,  |    escarbar , excavar |   
   | burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc |    bolsillo |   
   | burro , burra , burros, burres |    burro, burra |   
   | butano |    butano |   
   | butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós |    morcilla de sangre |   
   | ca ,can, casa de (balear perro, cà) |    casa de fulano (perro) |   
   | caballó, caballons, cavalló, cavallóns, (antic cauallóns, caualló) |    caballones de tierra |   
   | Cabaz ,cabás, cabassos |    Capazo, capazos |   
   | Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut , tossut, tossuda, cap du |    Tozudo, cabezudo |   
   | cabra , cabres, cabrit, cabreta, cabridet |    cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo |   
   | cachap , cachaps , conill minut, mote de Valjunquera, cachapera |    gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos |   
   | Cachurro , cachurros |    en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines |   
   | cadira , cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa |    silla, sillas, cadiera |   
   | cagarnera , cadernera , cardelina, cardolina, cardalina (carduelis) |    jilguero |   
   | cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada |    el pájaro más pequeño de una nidada |   
   | caixé de la séquia |    forma de U de la acequia, cajón, caja |   
   | Calcañá , calcañás, taló, talóns |    talón, talones |   
   | Calcé ,calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) |    Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones |   
   | caliqueño, puret , puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD |    Caliqueño, purito |   
   | Caló / fa una caló que vade les roques |    Calor / hace un calor que agrieta las rocas |   
   | Calorina (Carolina no) / basca, calina,  |    Calor fuerte |   
   | cama, cames |    pierna,s |   
   | cambiá |    cambiar |   
   | cambiá , cambio,cambies,cambie,cambiem, cambieu o cambiau, cambien |    cambiar |   
   | camí |    camino |   
   | caminá |    caminar |   
   | caminá,camino, camines,camine,caminem, camineu o caminau, caminen |    caminar |   
   | canalobre |    témpano de hielo |   
   | cánio |    palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera |   
   | cansás ,me canso, te canses, se canse, mos cansem,tos canseu o cansau, se cansen |    cansarse |   
   | cantá |    cantar |   
   | cantá , canto,cantes,cante,cantem, canteu o cantau, canten |    cantar |   
   | cante |    cántaro, unos 12 litros ? |   
   | Cante / ell o ella cante (cantá) |    Cántaro / él canta |   
   | Cantrella , pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms |    Botijo |   
   | cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) |    cañizo, de cañas |   
   | Cap / cap damún del coll / no ña cap misto |    Cabeza / ningún , ninguna cerilla |   
   | cap a  |    hacia,para |   
   | capa , capes , roba |    capa , capas, ropa |   
   | capá,capo, capes, cape,capem, capeu o capau, capen (collons) |    capar, vasectomía |   
   | Caparra  |    Garrapata |   
   | carantoñes , mimos |    mimos, carantoñas |   
   | carbassa , carbasses , badoc es la flo de la carbassera |    calabaza , calabazas |   
   | Carbaza ,carbassa / de carbassa, en poca ña massa |    Calabaza |   
   | Cariñá  |    Añorar |   
   | carquiñol, carquiñols |    Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras. |   
   | Carrechá , carrechadós |    Acarrear , apero para mulas,burros |   
   | carrechadós |    apero para transportar con equino |   
   | carregá |    cargar |   
   | cart , cart de tres punches |    cardo |   
   | cartó (papé), cartó de vime ,com un cabás |    cartón , parecido a un capazo |   
   | cas de un ferramén |    parte de metal trasera de una herramienta ,azada |   
   | casás , caso ,cases , case , casem , caseu o casau , casen |    casarse |   
   | castañoles |    castañuelas |   
   | Cataluña |    Cataluña |   
   | Cataluña |    Cataluña |   
   | Caterva  |    Multitud de personas o animales |   
   | catre , llit |    catre , cama |   
   | cau , cachapera (conill) |    refugio , madriguera |   
   | caure |    caer |   
   | caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda |    Caer – caído, caída |   
   | caussá |    causar |   
   | cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada |    cavar, cavado, cavada |   
   | cavegueta , eixada, aixada, eixadella, aixadella |    azada |   
   | Chambergo  |    Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) |   
   | Chambra  |    Blusa |   
   | Chandre , gendre |    Yerno |   
   | chapotejá |    Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear |   
   | Chau ,jau |    Yugo para uncir el par de la junta |   
   | chauchá, aixó me chauche, no me chauche |    gustar |   
   | chauche , no me chauche,no me agrade,  o me apetix |    no me gusta |   
   | Cheminera , Chaminera , enchumenera |    Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. |   
   | Chens , gens |    Nada, ni siquiera un poco |   
   | Chermá, chermana , Germá, Germana  |    Hermano, hermana |   
   | Chinoll ,ginoll / a ginollons cullía codoñs |    Rodilla / de rodillas cogía membrillos |   
   | chirigol |    pisto , verdura,comida |   
   | Chirnet  |    Pequeña herida o corte |   
   | Chisquero (mechero) |    Encendedor de mecha |   
   | Chit , rechito |    Tallo nuevo, retoño. |   
   | Chorrá , chorradeta , chorret , chorrada |    Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido |   
   | Chová  |    Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores |   
   | chufa , chufes , horchata |    chufa , s, horchata |   
   | Chuflá ,chulá |    Silbar   (y también copular). |   
   | chulá ,chulo, chules,chule,chulem, chuleu o chulau,chulen |    silbar, también follar |   
   | chulet |    silbato |   
   | chulit |    silbido |   
   | chulla de carn |    chuleta de carne |   
   | churís, churíssos, chorís, choríssos |    chorizo, chorizos |   
   | Chusticia , justíssia |    Justicia |   
   | Cibá ,sibá,sibada |    Cebada |   
   | Ciduricha , saduricha |     Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. |   
   | Cigüeña , cigüeñes |    cigüeña |   
   | Cingle , single  |    Montaña de roca (peñasco) |   
   | classificá |    clasificar |   
   | clatellada |    golpe en la nuca |   
   | Coa  |    Cola, rabo |   
   | Cobertera  |    Tapadera de una vasija |   
   | Cobertó (llit) |    Manta para la cama, muy basta y hecha a mano |   
   | cobertora , tapa |    tapa de ollas,tapadera |   
   | cobrá |    cobrar |   
   | Coca , coc |    Torta, dulce o salada |   
   | Coci  |    Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" |   
   | codoñ , codoñat |    membrillo, dulce de membrillo |   
   | col en pataca |    col con patata |   
   | colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen |    colar un líquido, marcharse |   
   | colifló , coliflós |    coliflor |   
   | collons , ostia , joder, jodó |    Exclamación de sorpresa |   
   | colocá |    colocar |   
   | colom |    paloma |   
   | colse |    codo |   
   | colse |    codo |   
   | cométre |    cometer |   
   | compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá |    comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat) |   
   | compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió |    compartir, compartido, compartimento |   
   | completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada |    completar, completo, completado |   
   | comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen |    comprar |   
   | comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió |    comprobar |   
   | cona , Ulldecona , Uyldecona valensiá antic |    corteza , Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona |   
   | Conca  |    Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada |   
   | concarás , enfrentás |    concararse , enfrentarse |   
   | conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió |    conectar, conectado, conexión |   
   | conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) |    conocer, conocido, conocida, conocimiento |   
   | confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió |    confirmar, confirmado, confirmación |   
   | Conill , Cunill , cachap |    Conejo , gazapo |   
   | conill, cachap |    conejo, gazapo |   
   | conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió |    conseguir, conseguido, consecución |   
   | considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió |    considerar, consideración, considerado |   
   | consistí |    consistir |   
   | construí (fé obra, obrá) |    construir (obrar, hacer una obra) |   
   | consumís , solsís es caure una casa |    Reducirse, disminuir, consumirse |   
   | Contá – contat, contada, cuento, cuenta |    contar, contado, cuento, cuenta |   
   | Contactá – contactat, contactada, contacte |    contactar, contacto,contactado |   
   | Contíndre, contensió - aguantá   - aguante |    contener (aguantar) aguante, contención |   
   | Continuá – continuassió |    Continuar , continuación |   
   | continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda |    continuar, continuado, continuada |   
   | Contribuí  - contribussió, contribuít, contribuída |    Contribuir , contribución |   
   | controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control |    controlar, control, controlado |   
   | Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen |    convertir |   
   | Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit |    invitar, convite, invitado, invitada |   
   | Convoyá  |    Hacer mucho agasajo a los visitantes |   
   | cop |    golpe |   
   | copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia |    copiar, copia, copiado |   
   | coranta |    cuarenta |   
   | corbata, corbates |    corbata, s |   
   | corda, cordes |    cuerda, s |   
   | Cordé  |    Cordero |   
   | cordé, cordés |    cordero, s |   
   | cormull , omplí algo a cormull |    colmo , lleno del todo  |   
   | cormull, a cormull , ple hasta dal , caramullo en aragonés |    lleno hasta el borde |   
   | Corp , corb |    Cuervo |   
   | corre , córrego,corres,corre,correm, correu, corren |    correr |   
   | Córre , córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen |    correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese |   
   | Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida |    corregir, corrección |   
   | Coscurro , Un coscurro de pa y olives |    Trozo de pan, normalmente el canto  |   
   | Cosí, Cosina , cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins |    Primo, prima / cuanto más primos, más adentro |   
   | costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo -  |    costar (valer) |   
   | cotó ( de minuts diem cotón) |    algodón |   
   | coure, coc,cous,cou, coem, coeu, couen |    cocer |   
   | cóvec (carré de Ráfels) |    ? |   
   | creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen -  |    crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc |   
   | Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen |    crecer |   
   | Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta)  – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) |    crecer, creciendo, crecido, crecida |   
   | cremá , cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen |    quemar , cremar antiguo |   
   | cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada |    Quemar, quemado, quemada, quemazo |   
   | Crestá la mel del eixám , de la bresca (sera de les abelles) |    sacar la miel del enjambre (cera de las abejas) |   
   | Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) |    creer, creído, creída, creyendo |   
   | creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda |    Creer – creído, creída |   
   | criba , aré , sedás, porgadora |    criba, cedazo,  |   
   | cridá |    gritar |   
   | Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat -  |    llamar a alguien (por teléfono también) |   
   | Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría,crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) |    cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase |   
   | cuatre |    cuatro |   
   | Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) |    cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo |   
   | cuc , cucs / cagá lo cuc |    gusano / sanar de una enfermedad (digestiva) |   
   | cuerno, cuernos, baña, bañes |    cuerno, cuernos |   
   | cuina |    cocina |   
   | cuiná |    cocinar |   
   | cuiná , cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen |    cocinar |   
   | Cuisa , Cuixa  |    Muslo |   
   | cuixí |    almohada |   
   | cullerot |    renacuajo |   
   | cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullím, cullíu, cúllen – cullit, cullida |    recolectar |   
   | cuñat ,cuñada |    cuñado ,cuñada |   
   | cuquet |    gusanillo |   
   | cusí , cusgo, cuses,cus, cusim, cusiu, cusen |    coser |   
   | cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles,gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes,cossigoletes, cosigoletes |    cosquillas |   
   | Dalla , dalles |    guadaña |   
   | Denegá – t´hay dit que no |    denegar |   
   | depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén,  |    depender |   
   | desaparéixe |    desaparecer |   
   | desarrollá |    desarrollar |   
   | descansá de no fé res |    descansar |   
   | DESCORCHOLÍ , despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) |    desnudo, en pelotas |   
   | descriure |    describir |   
   | descubrí |    descubrir |   
   | desleí , dissoldre , desfé |    deshacer , disolver |   
   | desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) |    deshecho, cansado, destartalado |   
   | después |    después |   
   | dessichá, dessich |    desear |   
   | dessidí |    decidir |   
   | Dessustansiat , dessustansiada |    Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia. |   
   | destruí, assolá, solsí, etc |    destruir |   
   | desullá la viña |    quitar los “ojos” de la vid, viña,  |   
   | detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc |    detestar |   
   | deu , Déu |    diez , Dios |   
   | Deu , diau |    diez |   
   | Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres |    deber |   
   | Devall , davall, deball, daball |    debajo |   
   | di |    decir |   
   | di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen |    decir |   
   | día , díes |    dìa , días |   
   | Dibuixá – dibuix |    dibujar |   
   | Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge |    días de la semana |   
   | dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje |    dicho con los dias de la semana y las habas |   
   | dirigí |    dirigir |   
   | Disabde , dissapte  |    Sábado |   
   | discuti |    discutir |   
   | disfrutá, chalá, passáu be,  |    disfrutar |   
   | dispará (fótre una escopetada) |    disparar |   
   | disseñá |    diseñar |   
   | dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites |    Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos |   
   | Diviandres , divendres |    Viernes  |   
   | dividí |    dividir |   
   | dixá |    dejar |   
   | Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada |    dejarse, dejar, dejado, dejada |   
   | doblegá |    doblar |   
   | dolén , dolenta , dolens |    enfermo , enferma |   
   | Dols , dolsa , dolsaina |    Dulce , golosina |   
   | Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren |    dar |   
   | Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) |    dar, dando, dado, dada |   
   | Dona, dones |    mujer, mujeres, esposa, esposas |   
   | donás cuenta, acatás |    darse cuenta |   
   | dormí |    dormir |   
   | dormí , dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen |    dormir |   
   | dorondón,paora, broma, niebla,boira |    escarcha helada en los árboles |   
   | dos |    dos |   
   | dotse, dotsena, dotze, dotzena |    doce, docena |   
   | dragó |    dragón |   
   | Drap  |    Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña. |   
   | drap vell |    Harapo, trapo viejo. |   
   | Dret , dreta  |    derecho, derecha, de pie, derecho legal |   
   | dropina |    vagancia , ser vago |   
   | dropo , dropa |    vago , vaga |   
   | dropo, dropa, dropina |    vago, haragán, pereza |   
   | Dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura |    llevar algo a algún sitio – duro, dura |   
   | Dumenche , domenge |    Domingo (día del Sol) |   
   | durá |    durar |   
   | églogues |    églogas |   
   | éissa |    esa |   
   | éisse |    ese |   
   | eixam de abelles, abella |    enjambre de abejas, abeja |   
   | eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen -  |    levantar, alzar |   
   | eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren |    levantar , levantarse, levantando, levantado, levantada |   
   | eixérrit , fem, femé |    estiércol , estercolero |   
   | éixos, eixes, eixos, eixes |    esos, esas |   
   | eleméns, elemén |    elementos, elemento |   
   | Embassadó , embut |    Embudo |   
   | Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu)  |    Embrollar, confundir, liar |   
   | embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) |    atragantado, atragantada, mordisco de algo |   
   | embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) |    mentiroso , embuste, mentirosa, embustero, embustera |   
   | empalagá , empalagós,empalagosa |    difícil de tragar, empalagoso |   
   | Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren -  |    empastrar , golpear, romper,etc |   
   | empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren -  |    Injertar , injertado, injerto |   
   | En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche |    Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche |   
   | encará, concará, encarás |    encarar |   
   | encrusa y martell per a picá la dalla |    instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo |   
   | Endeñat  |    Herida infectada |   
   | Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren |    Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea... |   
   | enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada |    trepar, subir, dirigirse a |   
   | enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat,  me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) |    enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada |   
   | Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen  - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. |    enganchar, engancharse, pelearse |   
   | enriure , men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen -  |    reirse , reir, riendo |   
   | enrollá |    enrollar |   
   | ensanginada, ensaginada, sagí |    pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette |   
   | enséndre, enséndres  - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés |    encender, encendido, encendida, encendiendo |   
   | enseñá, mostrá, amostrá |    enseñar |   
   | Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám |    Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse |   
   | ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada |    oler |   
   | enténdre |    entender |   
   | entregá |    entregar |   
   | entrená |    entrenar |   
   | Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) |    tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón |   
   | Época, époques |    época, épocas |   
   | Erm , erma |    Yermo , yerma |   
   | esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren |    espantar |   
   | esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros |    espantapájaros, estaquirote ? |   
   | esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren |    quitar de la vid ramitas, junto a podar |   
   | escadors , d'escadors, escudors |    sin pareja, desparejado, que sobra de una suma |   
   | Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada |    Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos |   
   | escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren |    abrirse de piernas, despatarrarse |   
   | Escaparrá  |    Echar de mala forma |   
   | escarransit, escarransida |    flaco y débil |   
   | Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren  |    Romper, escachar |   
   | Esclafitá , esclafí, esclafitada |    Bofetada / sonar fuerte |   
   | escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) |    oir, escuchar, oído, escuchado |   
   | escomensá |    comenzar |   
   | escomensá |    empezar |   
   | escriure |    escribir |   
   | Escudella , escudelles |    Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. |   
   | Escurzó , escursó, escursóns |    víbora, víboras |   
   | esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen |    espeluznar , espeluznante |   
   | esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades |    casi helado de frío o con mucho miedo |   
   | esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa |    desván |   
   | esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen |    afilar , afilador |   
   | esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols |    milano (ave), cernícalo ? |   
   | espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil |    espabilado , espabilada, avispado, avispada |   
   | espentá |    empujar |   
   | espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) |    empujón, empujar, empujado, empujando |   
   | esperá, aguardá |    esperar |   
   | Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán |    espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando |   
   | Espígol , espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte.  |    lavanda, espliego |   
   | Espill , espills – espejismo |    Espejo , espejos – espejismo |   
   | espinac , espinacs, espinall, espinai, etc |    espinaca, espinacas |   
   | esplanissada (a la esquena), esplanissades |    manotazo (en la espalda), manotazos |   
   | espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat |    Sacudir el polvo u otra cosa , polvo |   
   | Esportó , cartó de vime |    Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías |   
   | espullissá , despullissá, traure pullíssos |    podar , quitar chupones |   
   | esquella, esquelles, esquellotada, esquellot |    campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda) |   
   | esquena , espala, Fondespala, Fuentespalda |    espalda, lomo, Fuentespalda |   
   | Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) |    estar, estando, estado, estada |   
   | establís |    establecerse |   
   | estall, a estall, a destall |    estajo, destajo, a destajo |   
   | estamordit, estamordida |    casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío) |   
   | Estenazes , tenasses, mordasses |    Tenazas |   
   | esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere |    tender (la ropa) – caerse |   
   | éstes, éstos |    estas, pronombre demostrativo, estos |   
   | estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió |    Amar, estimar, estimado, estimada, estimación |   
   | estisores, estirores, tisores, tirores |    tijera, tijeras |   
   | estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua) |    tajadera en una acequia |   
   | estopeng, estopenc , estopenca (carn) |    difícil de tragar , carne con fibras (jasco en aragonés) |   
   | estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) |    Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo |   
   | estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals |    Hacha, hachas |   
   | estrapalussi |    mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc |   
   | estretí, fé mes estret |    estrechar |   
   | Estronchiná (troncho = trong de la col) |    Hacer o hacerse trizas |   
   | estudiá (adepéndre) |    estudiar |   
   | evitá |    evitar |   
   | examiná |    examinar |   
   | exigí |    exigir |   
   | existí |    existir |   
   | Éxit , éxits |    éxito, éxitos |   
   | exitá, excitá |    excitar |   
   | experimentá |    experimentar |   
   | explicá |    explicar |   
   | expresá |    expresar |   
   | extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera |    extranjero, extranjera |   
   | extrañá |    extrañar |   
   | faba , fabes, fava, faves |    haba, habas |   
   | fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) |    haya , hayedo / qué hago padre, sego o arranco ?  |   
   | Falaguera , falagueres |    helecho, helechos |   
   | falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) |    acuñar , poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña |   
   | Falcó , falcóns |    Halcón, halcones |   
   | fam , gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! |    hambre |   
   | Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) |    lagarto (lagartija = sargantana) |   
   | Farfallós , farfallosa |    Tartamudo, tartamuda |   
   | Farina , farines |    Harina, harinas |   
   | Fart  |    Harto. (De comida o entre otros conceptos). |   
   | fart , farta , acontentat |    harto , harta, lleno de comida |   
   | fasí, farsí,farsimenta |    embutir, embutido |   
   | fé aná |    usar, utilizar, emplear |   
   | fé mal , yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen |    dañar, hacer daño |   
   | fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen |    hacer |   
   | feche, feches, fechet, fechets |    hígado, hígados, higadillo |   
   | Feis o Feix  |    Fajo de ramas o de mies. |   
   | Fem  |    Estiercol, fiemo |   
   | Fem , aná fén fem, femé, femera |    estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero |   
   | Femé  |    Estercolero |   
   | femella |    fémina, hembra |   
   | Fenaz , fenás |    Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. |   
   | feo , fea |    feo , a |   
   | ferí |    herir |   
   | Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida |    herir, herirse - herido, herida |   
   | ferro |    hierro |   
   | festa , festes |    fiesta ,s |   
   | feste fotre |    jódete |   
   | Figa  |    Mujer sosa y también higo , fruto de la higuera. / vagina,vulva |   
   | Figuera |    Higuera |   
   | fill , filla , fills , filles |    hijo , hija ,hijos , hijas |   
   | fill, filla, fills, filles |    hijo, hija, hijos, hijas |   
   | Finestra |    Ventana |   
   | fito fito, poc a poc |    poco a poco |   
   | flama , flames |    llama |   
   | flare , flares |    monje , s,  |   
   | flat |    olfato |   
   | flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) |    olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo |   
   | fluix, fluixa, fluixos, fluixes |    flojo, floja, flojos, flojas |   
   | Foc , foguera |    fuego , hoguera |   
   | follanius |    persona que hurta los nidos, los huevos |   
   | Fondespala |    Fuentespalda |   
   | fondo, al fondo |    hondo , en lo hondo, en el fondo |   
   | fonoll |    hinojo |   
   | Forat  |    agujero |   
   | forca |    horca, herramienta |   
   | forcó (per a tallá romigueres en fals) |    pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz |   
   | formá |    formar |   
   | Fórnols |    Fórnoles |   
   | forro, forra |    vacío, vacía |   
   | forrollat |    cerrojo , ferrojo antiguo |   
   | forsá |    forzar |   
   | forsut , forsuda |    forzudo,a |   
   | fort , forta , forts , fortes |    fuerte |   
   | fortins , Cabrera a Beseit |    fortines |   
   | fotre,fótego,fots, fot, fotem,foteu,foten |    joder, pegar, meter,muchos significados |   
   | fregí , frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen |    freir |   
   | fregits , La Fresneda |    fritos, mote de La Fresneda |   
   | fréstec , furo |    huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío |   
   | Fuchí , fugí |    huir |   
   | fulla , fulles |    hoja |   
   | Fumarro , sigaro |    Cigarro |   
   | furo , fiera, fréstec |    animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña |   
   | gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera,  |    rosa canina , escaramujo |   
   | gacho |    alcaudón , pegarrebordas |   
   | galet , beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia |    beber en porrón o botijo desde una distancia |   
   | galipán |    ? |   
   | Gallarofa ,ballarofa |    Envoltura de la mazorca del maiz |   
   | gamuños |    cojones como puños , es broma |   
   | gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico |    gancho |   
   | Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol |    llorar , quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo) |   
   | garbí , garbinada (en núgols) |    Uno de los vientos |   
   | Garganchó  |    Garganta; todo el conducto de la tráquea |   
   | garnacha |    garnacha, tipo de uva |   
   | Garranchal  |    Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. |   
   | Garrós  |    Persona o animal con las piernas torcidas |   
   | garsa (urraca) |    urraca |   
   | Garza , garsa |    Urraca |   
   | Gat , gata |    gato |   
   | gatera |    hueco para el gato en una puerta |   
   | gatina , gatera a Balears |    borrachera |   
   | gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet |    cuchillo |   
   | gemegá , gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec |    quejarse, gemir |   
   | gen (la) |    gente |   
   | gendre |    yerno |   
   | gens (gens ni mica) |    nada (de nada) |   
   | Gínjol, chínchol |    azufaifo, azofeifa, azofaifo, Jujube, Chichindra , azufaifa, azofeifa, jínjol ,guínjol,  jíjol (jíjoles en plural) |   
   | Ginoll , chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs |    rodilla |   
   | ginollada |    rodillazo |   
   | girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro |    girar, giro, girado |   
   | gitam ,dictamnus albus |    dictamo real, fresnillo |   
   | glera (riu , roca), riu sec ple de pedres |    cauce seco del río con pedegal |   
   | golpejá , colpejá, fótre cops, pegá cops |    golpear |   
   | golpejá, fótre cops |    golpear |   
   | Golut , goluda -  laminero - llaminé, llaminera |    Goloso, golosa |   
   | Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano , marrana, guarro , guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca  |    Cerdo , guarro, marrano, asqueroso |   
   | gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla |    perro |   
   | Goz , gos |    Perro |   
   | gra (sereal o de la pell) |    grano (cereal o piel) |   
   | grabá |    grabar |   
   | grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió |    grabar |   
   | Grané , granés |    Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván. |   
   | grapissos (de gra, grans) |    en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados  |   
   | grasiosa (de paperet, de papé,litines,soda,seltz) |    gaseosa (soda) |   
   | grava |    grava |   
   | grave |    grave |   
   | gualla , codorniu |    codorniz |   
   | guañá |    ganar |   
   | guardá |    guardar |   
   | gueña, gueñes |    embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo |   
   | Guit  |    Que tira coces |   
   | guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) |    pan con aceite de oliva, forma redonda plana |   
   | guixes , guixa , guixera , farinetes , lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó,viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) |    almorta , como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre |   
   | gust |    gusto |   
   | habilitá |    habilitar |   
   | hasta |    hasta |   
   | home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) |    hombre, hombrecillo y cagabandurrias |   
   | identificá |    identificar |   
   | imaginá |    imaginar |   
   | importá |    importar |   
   | importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) |    concernir, importar, importante, importado |   
   | incluí |    incluir |   
   | incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada -  |    incrementar |   
   | Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat |    indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase |   
   | Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia |    influenciar, influir, influencia |   
   | Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren |    informar, informado, informada, si yo informara o informase |   
   | íngles, íngle, “entrecuix” |    íngle, íngles |   
   | Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be),clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha,  |    Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras.   |   
   | íntegramen |    íntegramente |   
   | Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen -  |    intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado |   
   | íntimamen |    íntimamente |   
   | introduí, embutí, farsí (rellená) |    introducir, embutir, rellenar |   
   | Ís , ix |    sale, verbo salir |   
   | íssen |    salen |   
   | ísses |    sales |   
   | íxe |    ese |   
   | íxen |    salen |   
   | íxes |    sales |   
   | ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen |    salir |   
   | íxques |    salgas |   
   | jabalí |    jabalí |   
   | jalá, minjá, fartás, empapussá,  |    jalar, comer, “empapuzar”, hartarse |   
   | jónec,bou jove mol gort |    ternero muy gordo |   
   | Jopá  |    Marchar deprisa o sin decir nada |   
   | jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu -  |    jugar, jugado, jugada, si yo jugara |   
   | jugá,jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau,juguen |    jugar |   
   | jugadó |    aficionado al juego |   
   | La Fresneda |    La Fresneda / de fresno |   
   | ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. |    ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. |   
   | liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada |    liberar, libre, liberar |   
   | limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. |    limitar |   
   | Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné |    almez , latonero, latón |   
   | lladre (de lladrá un gos) |    ladrón (ladra un pero) |   
   | llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos |    un árbol, sacar rechitos, flores. |   
   | llaó , llaós |    simiente , sembrar |   
   | Llaurá  |    Labrar |   
   | llavá , castellá, llavo, llaves, llave (rente) ? , llavem, llaveu, llaven |    lavar |   
   | llavadó , rentadó, llavadora, rentadora |    lavadero, lavadora |   
   | llegum , llegums |    legumbre ,s |   
   | lleit (llet an algún poble) |    leche |   
   | llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa |    longaniza |   
   | llepá . Llaminé, golut ,goluda |    lamer |   
   | llépol , llépola ,llépols |    goloso , golosa |   
   | Llesca  |    Rebanada de pan |   
   | lleus |    pulmones ,casquería |   
   | lligí – lligixco o llegixco, llíges, llix, lligím, lligíu, llígen – apichat : yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – lligit, lligida – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. |    leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc |   
   | Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc |    Limpiar , lavar |   
   | llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien |    limpiar |   
   | llimpiesa |    limpieza |   
   | llimpio, llimpia, llimpios, llimpies |    limpio, a,os,as |   
   | Llit  / a la taula y al llit al primé crit |    Cama |   
   | Llodo , fang |    Lodo, barro |   
   | Llop , lloba |    lobo, loba |   
   | llop , lloba, llops,llobes, llobet, llobeta |    lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna |   
   | Llum  / está com un llum |    Luz / estar loco |   
   | Llumera , travessé, viga, barró,  |    viga de madera |   
   | Lluminaria  |    Luz intensa y brillante |   
   | lluñ, llun, alluñá, alluñás |    lejos, alejarse |   
   | Lo papa de Roma parle chapurriau,cardenal Omella, Queretes |    El Papa de Roma habla chapurriau |   
   | má |    mano |   
   | má , mans,maneta,manetes |    mano , manos, manita, manecilla |   
   | ma (posessiu,ma mare, man germana,man germanes) |    mi, mi madre, mi hermana |   
   | madalap |    colchón |   
   | Maestre , Mestre  |    Maestro, profesor |   
   | Malcriat  |    malcriado ,  |   
   | Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat |    Contrahecho, desgarbado, tipo deformado.  |   
   | Malfurrá |    Malgastar o desaprovechar |   
   | mall // massa |    mazo |   
   | Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren |    mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc |   
   | mánec |    mango |   
   | mánec, mánecs |    mango, mangos |   
   | Manejá – manejo, maneges, manege, manegém o manejám, manegéu o manejáu, manégen – manejat, manejada – si yo manejára, manejáres, manejáre, manejárem, manejáreu, manejáren |    manejar, manejado, manejada |   
   | Mangrana |    Granada |   
   | manotada |    manotazo |   
   | mansanilla ,camomila |    manzanilla ,camomila |   
   | mantecat, mantecats, manteca |    mantecado |   
   | Mantíndre – yo manting o mantinc, manténs, manté, mantením, manteníu, manténen – mantingut, mantinguda – mantenimén |    mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida |   
   | Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora,  |    marcar, marcado, marcada, marcador |   
   | Mardá  |    Borrego para cubrir las ovejas |   
   | Mare , mama |    Madre |   
   | márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís |    cama hecha con restos de maíz |   
   | márfega, madalap ple de fullarasca de panís |    colchón de hojas de maíz |   
   | marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén |    Margen de las fincas.  |   
   | Marmita, caldera, alambique si es per a destilá |    Pozal de cinc.  |   
   | mascle |    macho |   
   | Mascle  (femella) |    Semental , macho (hembra) |   
   | Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matém o matám, matéu o matáu, máten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla Mateula – matára, matáres, matáre, matárem, matáreu, matáren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matánsa del gorrino,  |    matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo |   
   | matá,mato, mates,mate, matem, mateu o matau,maten |    matar |   
   | Matacabra |    Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. |   
   | Matarraña |    Matarraña |   
   | Matarraña , riu, comarca |    Matarraña , río, comarca |   
   | Matraca , carraca,carrau |    Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa |   
   | me fach agüelo |    me hago viejo |   
   | mecha , mechero |    mecha , mechero, encendedor |   
   | meche, dotó, mechesa |    médico, doctor, médica |   
   | meche, mechesa, dotó, dotora |    médico, doctor |   
   | Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) |    medir, medida, medido, talla |   
   | menejá ,(me) menejo,meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen |    mover, moverse |   
   | menejá, menejá's |    menear, menearse |   
   | menescal |    veterinario |   
   | Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió |    mencionar, mención, mencionada, mencionado |   
   | mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit |    mentir, mentido, mentira, mentiras |   
   | Menut , minut |    Entrañas del animal, pequeño , minuto |   
   | meu , meua, meus, meues |    mi , mis |   
   | michdía , michdiada |    mediodía , siesta |   
   | Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles !  |    Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne.  |   
   | mico , mono |    mico , mono , primate |   
   | mil , milé |    mil , millar |   
   | Milló |    Mejor. También millón |   
   | milló |    mejor , millón |   
   | millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó |    mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada |   
   | minjá |    comer |   
   | minjá , minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen |    comer |   
   | minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon |    comer |   
   | minjat , minjada |    comido , comida |   
   | Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! |    mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar) |   
   | Mocho , mocha |    Cualquier astado al que le falta la cornamenta |   
   | Modorro  |    Lunático |   
   | Mol pito  |    Inteligente, listo |   
   | mol, molta |    mucho |   
   | molá, aixó me mole |    molar, gustar algo, me mola |   
   | mola, moles |    muela de moler |   
   | mon , món |    mundo |   
   | mon pare no te nas,ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans |    mi padre no tiene nariz ... |   
   | mon pare, mon germá,mons germans |    mi padre,mi hermano, mis hermanos |   
   | Mondonguilla |    Albóndiga |   
   | monflorito |    hermafrodita |   
   | monjo , monjos |    monje,s |   
   | Monroch |    Monroyo |   
   | Moñiga , Boñiga  |    Excremento de asno, mulo, caballo |   
   | morena (del cul,almorrana), morenes |    morena , almorrana |   
   | morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen |    morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc |   
   | morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren |    morirse |   
   | mos (mossegá), natres mos fem vells |    mordisco / nosotros NOS hacemos viejos |   
   | mos / mos fem vells |    mordisco / nos hacemos viejos |   
   | moscatell |    moscatel |   
   | moure , moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen |    mover, moverse |   
   | Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén |    mover, moverse, movido, movida, movimiento |   
   | movimén |    movimiento |   
   | Muermo  |    Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada,callada |   
   | Muixó , muixóns |    pájaro, pájaros |   
   | Muñí  |    Ordeñar |   
   | muñica |    muñeca de la mano |   
   | muscle |    hombro |   
   | múscul |    músculo |   
   | Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren |    Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran |   
   | nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ |    nariz , narices |   
   | natres , natros |    nosotros |   
   | Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada |    necesitar, necesidad, necesitado, necesitada |   
   | net , neta |    nieto , nieta |   
   | nevá , neve, neu, nevada |    nevar, nieve, nieva, nevada |   
   | Nina - nino – ninot |    Muñeca para jugar las niñas. - muñeco |   
   | Niquitós , niquitosa, neguitós, neguitosa |    Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa |   
   | nit , anit, s'ha fet de nit  |    noche , anoche |   
   | Niu , follanius |    Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”. |   
   | No cal y no caldrá  |    No hace o no hará falta |   
   | no cale patir , no cal patí , no patixques |    no hace falta sufrir |   
   | No me fa goch , no me chauche |    No me apetece |   
   | Nora  / gendre |    Nuera / yerno |   
   | noranta |    noventa |   
   | Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota  |    notar, nota, notado, notada, anotar |   
   | nou, nau |    nueve |   
   | núgol , núgols , nugolada , se anugole |    nube , nubes, se nubla, nublado |   
   | ña , ñan, ñabé |    hay, haber |   
   | ñabén |    habiendo |   
   | ñabénne |    habiendo |   
   | ñabíe |    había |   
   | ñabíen |    había (plural) |   
   | ñabut |    habido |   
   | ñaclada |    mordisco |   
   | ñague |    haya (haber) |   
   | ñaguere |    hubiera o hubiese |   
   | ñagueren |    hubiera o hubiese (plural) |   
   | ñagut |    habido |   
   | ñaulá  |    gritar un perro , gemir |   
   | ñaurá |    habrá |   
   | ñaure |    haber |   
   | ñauríe |    habría |   
   | ñavíe |    había |   
   | ñervi |    nervio |   
   | ñervis |    nervios |   
   | ñirvi |    nervio |   
   | ñirviós |    nervioso |   
   | ñirviosa |    nervisosa |   
   | ñirviossisme |    nerviosismo |   
   | ñirvis |    nervios |   
   | ñisclets |    petardos valencianos muy fuertes |   
   | obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta |    abrir, abierto, abierta |   
   | obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí |    abrir |   
   | óbrigue |    que abra (abrir) |   
   | óbriguen |    abran |   
   | óbrili |    ábrele |   
   | óbrin |    abren |   
   | óbris |    abres |   
   | obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren |    obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses … |   
   | Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia |    ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia |   
   | Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren |    odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen |   
   | oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda |    ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido |   
   | oít |    oído |   
   | Oli , olis |    Aceite |   
   | oliva , olives |    oliva ,aceituna |   
   | oliva , olives , olivera , olivé |    oliva , olivo |   
   | olivé , olivera |    olivo |   
   | Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit |    olvidar, olvido, olvidado, olvidada |   
   | Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren |    llenar/rellenar |   
   | omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis,ompli, omplim, ompliu, omplin |    llenar |   
   | omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) |    llenar |   
   | ómplis |    llenas (tú, llenar) |   
   | Onso , onsos |    oso, osos |   
   | óptimamen |    óptimamente |   
   | órbites |    órbitas |   
   | órden |    orden |   
   | ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde |    ordenar, orden, ordenado, ordenada |   
   | órdens |    órdenes |   
   | orella |    oreja |   
   | orella , orelles |    oreja,s |   
   | ós |    hueso |   
   | óssos |    huesos |   
   | Ou |    huevo |   
   | ovella , mardá |    oveja , carnero |   
   | Ovella,cordé ,borrego |    Oveja , cordero, ternasco, carnero |   
   | pá |    pan |   
   | Pa , per a |    para |   
   | pa (pa sopá, farem sopes) |    para cenar haremos sopas |   
   | Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) |    pan de hogaza, barra de pan |   
   | pachorra, tindre pachorra |    tener pachorra, desgana |   
   | pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago |    pagar, pago, pagada, pagado |   
   | pala |    pala |   
   | palla, pallissa |    paja , pajar |   
   | Palliza , pallissa |    Almacén para guardar la paja del trigo |   
   | Pam , pams |    Palmo , palmos |   
   | Panís , paníssos |    Maíz , plural |   
   | papa , pare , pares |    padre, padres, papá |   
   | papé, papés |    papel, papeles |   
   | Paraigües |    Paraguas |   
   | Pardal , pardals, pardalet, pardalets |    Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. |   
   | Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda |    parecer, parecerse, parecido |   
   | parlá |    hablar parlar |   
   | parlá , parlo , parles , parle,parlem, parleu, parlen |    hablar |   
   | pas, pásses |    paso, pasos |   
   | passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses |    pasar, pasado, pasada, paso, pasos |   
   | passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren |    pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder |   
   | Passia  |    Contagio de gripe u otra enfermedad |   
   | pataca, pataques , pataquera, pataqueral |    patata,s, planta, plantación de papas |   
   | patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen |    patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar |   
   | patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) |    sufrir, patinete, patio |   
   | Pato , patos |    pato, ánade |   
   | Pebre , primentó, primentóns |    pimienta, pimiento, pimientos |   
   | pebre roch |    pimentón |   
   | Pedra , pedres |    Piedra , piedras |   
   | Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut,perduda |    Perder – perdido, perdida |   
   | Pedrís , pedríssos, pub Pedris de Valderrobres |    pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa |   
   | Peix , peixos |    pescado, pez, peces, pescados |   
   | pelleric ,columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns |    columna de piedra con argolla |   
   | Pellizc , pessic, pessigá |    Pellizco, pellizcar |   
   | péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa |    tomar (y prender) |   
   | Pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes |    Peinar, peinarse |   
   | Peñarroija , Penarroija de Tastavins, Pena-Roja |    Peñarroya de Tastavins |   
   | Peó , peóns |    Peón , peones |   
   | perdigó , perdigonera |    escopeta de perdigones |   
   | perdiu , perdigacho, perdigana |    perdiz , macho , cría |   
   | Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda |    permanecer |   
   | permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida |    permitir, permitido, permitida |   
   | pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren |    pertenecer |   
   | pesá,peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen |    pesar |   
   | pésol , pésols |    guisante , guisantes |   
   | pesolaga , pesolagues , chiquets roins |    niños malos |   
   | Pessa , pesses |    pieza, piezas |   
   | pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada |    pellizcar, pellizco, pellizcado |   
   | Pet , llufa (sense soroll) |    Ventosidad , pedo, cuesco |   
   | Petoste |    Persona o cosa que sólo sirve para estorbo |   
   | Piau , peu, piaus, peus |    Pié, pies |   
   | pic y pala |    pico y pala |   
   | picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría |    picar |   
   | Pichó , pijó |    Peor , polluelo de la paloma, pichón |   
   | picho, pichos |    canica, canicas |   
   | Pichorret , pichorro |    en la boina, lo que sobresale |   
   | Pilá |    Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa |   
   | Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres -  |    pillar |   
   | pillo , pilla |    pillo , pilla |   
   | pincho, pincha |    persona de buen ver |   
   | pipá, fumá |    fumar |   
   | pixá ,pixo, pixes,pix, pixem,pixeu o pixau, pixen / me pixo |    mear ,orinar / me meo |   
   | Pla , plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) |    Llano , llana, llanura, llanito |   
   | planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada |    Planear , plan, planeado |   
   | plansó , abre que naix |    árbol que nace, para plantar |   
   | planté , abre, arbre |    árbol pequeño para trasplantar |   
   | ple ,plena, plens, plenes |    lleno,llena,llenos, llenas |   
   | plená , pleno, plenes,plene, plenem, pleneu o plenau, plenen |    llenar |   
   | Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta |    Llenar – lleno – llena |   
   | plorá |    llorar |   
   | Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat |    llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado |   
   | Poble , vila , lloc |    Pueblo |   
   | poc , poca |    poco |   
   | poc , poca |    poco , poca |   
   | podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada |    podar un árbol |   
   | podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden |    podar un árbol |   
   | podá, podo, podes, pode, podem,podeu o podau, poden |    podar |   
   | podé |    poder |   
   | pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o  lo podé |    poder, podido |   
   | podre,puc, pots,pot,podem, podeu, poden |    poder,verbo |   
   | Polde |    Dedo pulgar de las manos |   
   | Pollastre  |    Pollo grande de corral (de gallina) |   
   | polligana , llaurá a polligana,fa falta lo jau |    labrar con dos animales, con yugo |   
   | poma , mansana |    manzana , poma es castellano antiguo |   
   | poma , pomera |    manzana, manzano |   
   | pon |    puente |   
   | porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora |    pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables |   
   | porro |    puerro, porro de fumar |   
   | porró |    porrón |   
   | Porró  |    Porrón para el vino u otra bebida  |   
   | Porta |    Puerta |   
   | porta |    puerta |   
   | Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada |    traer, llevar  - portá como portada es un puertazo |   
   | Porta , portes |    puerta, puertas |   
   | portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports |    portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos) |   
   | portell , La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) |    portillo , La Portellada |   
   | pos / idò en balear |    pues |   
   | posá, ficá, colocá |    poner, colocar |   
   | poste , pi, trong |    Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta. |   
   | Pot   |    bote |   
   | pota |    pata , pierna |   
   | potá,verbo vomitá, potada, patada, poto, potes,pote,potem, poteu, poten |    patada, vomitar |   
   | preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia |    preferir, preferencia, preferido |   
   | Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón |    preguntar, preguntado, preguntón |   
   | preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió |    preocupar, preocupado, preocupación |   
   | prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió |    preparar, preparado, preparación |   
   | presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) |    presentar, presentado, presentación |   
   | presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) |    presionar |   
   | préssec , bresquilla ,mullarero (Fraga) |    melocotón |   
   | Préssec , mullarero, bresquilla |    Melocotón |   
   | prestá, dixá dinés, fé un préstamo |    prestar (dejar dinero) |   
   | Preto  |    Tacaño y también fuertemente sujeto. |   
   | Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda |    Prevenir , prevenido, prevenida |   
   | primé , primera |    primero, primera |   
   | primentó , primentoneres , primentonera |    pimiento , planta |   
   | primentó , primentons , primentonera |    pimiento,s, planta del pimiento |   
   | Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) |    probar, probado, probada, aprobado, aprobada |   
   | produí |    producir produir |   
   | prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda |    prometer, promesa, prometido |   
   | protegí, protegixco,  |    proteger |   
   | proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) |    proveer |   
   | pruna |    ciruela |   
   | pruna , prunera |    ciruela , ciruelo |   
   | pruna , prunera |    ciruela,ciruelo |   
   | publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic |    publicar, público, publicado |   
   | pujá ,pujo,pujes,puje,pujem, pujeu o pujau,pujen |    subir |   
   | pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon |    subir |   
   | pullís (rama),chupons, chit, rechito |    chupón de un árbol |   
   | pullís, pullísssos |    chupones de un árbol |   
   | Puncha  |    Pincha clavada en la carne |   
   | puñ |    puño |   
   | puñada |    puñetazo |   
   | puñetes , puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes |    en la manga, muñeca, ropa |   
   | Purna  |    Chispa que salta del fuego |   
   | put put , puput (put, fa pudó),poput |    abubilla |   
   | put put, poput, puput |    abubilla |   
   | putí, aixó put y corróm, corrompina |    heder, corromper |   
   | que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen |    que yo venga, vengas, etc |   
   | quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada |    quedar |   
   | queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen |    quejarse |   
   | Queretes |    Cretas |   
   | quixal, quixals |    muela, muelas (dientes) |   
   | rabosa (mote de Ráfels) |    zorra, zorro |   
   | rabosí (mote Valderrobres) |    zorro, mote del pueblo |   
   | radé , radera (últim es castellanisassió), radés, raderes |    último |   
   | Raim |    Uva o racimo de uva |   
   | raím , raíms |    uva ,s |   
   | rama , branca |    rama |   
   | rascle |    rastrillo |   
   | ratera |    tampa para aves o ratones, cepo |   
   | recalsá |    poner tierra a las plantas |   
   | Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot ,una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. |    cocido (comida) |   
   | rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás |    rechazar, rechazado, rechazo, rechazada |   
   | Rechirá de temps , regirá |    cambio brusco del tiempo |   
   | reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada |    reclamar, reclamado, reclamada |   
   | reconeixe , les rateres |    reconocer , buscar los cepos |   
   | reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén |    reconocer, reconocido, reconocimiento |   
   | recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record |    recordar, recordado, recuerdo |   
   | reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió |    reducir, reducción, reducido, reducida |   
   | reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso |    reemplazar, reemplazo, reemplazado |   
   | referí |    referir |   
   | reflejá |    reflejar |   
   | reflexioná |    reflexionar |   
   | Refredat ,catarro |    Constipado |   
   | regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen |    regar |   
   | Regalá (Torrevelilla) |    Derretirse el hielo, la nieve |   
   | regata |    grieta |   
   | regué , regadora |    reguero |   
   | relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada |    relacionar, relacionado, relacionada |   
   | rella , aladre |    arado, parte del |   
   | rellonge |    reloj |   
   | remoure los tissons , tissoná ?  |    Remover los tizones del fuego. |   
   | remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual |    remover, removido, removida |   
   | remugá , ovella, remastegá, parlá entre dens |    rumiar , hablar entre dientes |   
   | rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió |    rendir, rendido, rendida, rendición |   
   | rentá , rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten |    lavar |   
   | reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) |    pelear, reñir a alguien, peleado, reñido |   
   | repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió |    repartir, repartido, repartición |   
   | repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. |    repetir, repetición, repetido, repetida |   
   | representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán |    representar, representado, representante |   
   | Reprobá – reprobat, reprobada |    reprobar, reprobado, reprobada |   
   | requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida |    requerir, requerido, requerida |   
   | Res  |    Nada , cabeza de ganado |   
   | respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen |    responder, respuesta, respondido |   
   | ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás |    recibir, recibido, recibida, recibo, recibí |   
   | ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada |    resultar, resultado |   
   | retó , móssen , mossén, ej. Mossén Enfoten |    rector , cura, mosén |   
   | retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen |    Retorcer , retorcerse el tobillo |   
   | revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada |    revelar, revelado, revelada |   
   | reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó |    reventar, reventado, reventón, reventada |   
   | Revindre  |    Volver a manar agua los manantiales / deshelarse |   
   | ribás |    ribazo |   
   | Ribaz , ribás |    Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo |   
   | riñó ,fon del riñó del Pantano de Pena |    riñón , fuente del riñón |   
   | riu ,rius , riuet,riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu |    río / junto al río no te hagas el nido |   
   | riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit |    reir, reído, reída |   
   | roba |    ropa |   
   | robá |    hurtar , robar |   
   | robá,robo,robes, robe,robem, robeu,roben |    robar |   
   | Robell |    Óxido |   
   | Robellat |    Oxidado |   
   | Roch ,roija |    Rojo |   
   | roín , roína |    malo , mala |   
   | romé |    romero |   
   | romiguera , garrabera , gabarrera |    zarza |   
   | Rosigá ,rossegá |    Hablar con disconformidad y sin parar |   
   | rosquilla, rosquilles |    rosquilla, rosquillas |   
   | rossegadós , rossegá , arrossegá |    Arrastrar – madera con caballos, percherones |   
   | rostí , rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen |    asar al fuego |   
   | rot , rotá, reglot |    Eructo, regüeldo |   
   | rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten |    eructar |   
   | ruella , roella , ababol |    amapola |   
   | sabata , sabates |    zapato , s |   
   | sabé , sé , saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda |    Saber – sabut = sabio, sabia |   
   | sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda |    saber, sabido, sabida, sabio, sabia |   
   | sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé  es una trompada) |    sacudir, sacudido, sacudida |   
   | saduricha |    ajedrea |   
   | safarech , depósit,rentadó, llavadó, pica , bassa |    alberca , estanque |   
   | safrá (capsot) , alguns diuen pebre roch, capsot |    azafrán (capsot es cabeza hueca) |   
   | Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta |    chaval, chavala, muchacho, niño |   
   | sagí ,ensanginada, ensaginada |    sebo , pasta con manteca y anís |   
   | saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada |    saldar, saldado, saldada |   
   | salt |    salto |   
   | saltá, salto, saltes,salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada |    Saltar , saltado, saltada |   
   | San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc |    https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html |   
   | sanfaina ,  |    chafaina |   
   | sanguango , singuango |    zanguango , desmañado, patoso, torpe |   
   | sarabastall ?  |    alboroto sin órden ni concierto |   
   | Sargantaña ,sargantana |    Lagartija |   
   | sarguera (vime) |    sargus, planta |   
   | sarmén , sarmens |    sarmiento , sarmientos, vid,viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento |   
   | sarmén, sarméns, María Sarmén |    sarmiento, sarmientos, María Sarmiento |   
   | sarpada |    Lo que se puede coger con una mano.  |   
   | sat, siat |    siete |   
   | sauló |    tipo de arena de roca caliza |   
   | seba , sebes , sebollot, sebeta, sebota |    cebolla,s, cebollón , sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins |   
   | sebollot ,mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija |    cebolla grande , mote de Peñarroya de Tastavins |   
   | sedás / aré es mes gran |    Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar.  |   
   | seguí, seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguit, seguida  (de una seguida, de una tongada) |    seguir, seguido, seguida (de una vez) |   
   | sel , sels |    celo , celos |   
   | sembrá , sembro, sembres , |    sembrar |   
   | sembrá , sembro, sembres,sembre, sembrem, sembreu o sembrau, sembren |    sembrar |   
   | sen , sentená |    cien , centenar |   
   | sená , sopá |    cenar |   
   | sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta |    sentar, sentado, sentada |   
   | sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida |    sentir (de sentimiento) oír, escuchar |   
   | señal , de tráfic |    señal , de tráfico |   
   | separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió |    separar, separación, separado, separada |   
   | séquia |    acequia |   
   | séquia |    acequia |   
   | sequía , falta de aigua |    sequía |   
   | sera |    cera |   
   | serp , serps |    serpiente , culebra |   
   | sers |    cierzo |   
   | Serva  |    Fruto del azarollo (acerolo, serval) |   
   | servesa |    cerveza |   
   | Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi  |    Servir – servicio |   
   | serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi |    servir, servicio, servido, servida |   
   | setanta |    setenta |   
   | sibada |    cebada |   
   | sigarro, fumarro |    cigarro |   
   | significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique |    significar |   
   | simén |    cemento |   
   | sincuanta |    cincuenta |   
   | síndria , sandía |    sandía |   
   | sing |    cinco |   
   | sis |    seis |   
   | sistellé , sistellera , sistella |    cestero , cestería , cesta, cesto de mimbre |   
   | sixanta |    sesenta |   
   | sobreviure , sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda |    sobrevivir, sobrevivido |   
   | sogra |    suegra |   
   | soll del gorrino , eau de la soll (colonia) |    cuadra del cerdo |   
   | soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada |    Soltar , aflojar |   
   | soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes |    soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas |   
   | sombrero |    sombrero |   
   | soná, ha sonat,  sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen |    sonar |   
   | sonriure -  sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure |    sonreir |   
   | Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) |    Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz.  |   
   | sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) |    agitar, mover, moverse |   
   | sort , sorda |    sordo |   
   | Sostobá  |    menear repetidamente |   
   | suc , suquet |    jugo,zumo |   
   | sucarrat (mote de Monroch) |    socarrado, tostado,quemado |   
   | Sucre , sucrera |    Azúcar , azucarero |   
   | sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida |    sugerir |   
   | sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma |    sumar, suma, sumado |   
   | Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada |    suministrar |   
   | suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada |    suponer, supuesto, supuesta |   
   | Surrac , serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) |    sierra, serrucho |   
   | tacat , taca |    con heridas internas , manchado |   
   | taleca ,talega |    Saco de lana para llevar o guardar cosas. |   
   | Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen -  |    cortar, cortado, cortada, cortando |   
   | tallá , tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau,tallen / tall , tallada,tallá |    cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne) |   
   | tan , tanta |    tanto |   
   | tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen |    cerrar |   
   | tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen |    cerrar |   
   | Taragaña  |    telaraña |   
   | taronja ,taronges |    naranja , naranjas |   
   | Tarquín  |    Cieno , Barro sucio |   
   | tartí |    Chistar, respirar. |   
   | tascó |    cuña para partir leña |   
   | tassa |    vaso |   
   | taula , taules |    mesa , mesas |   
   | Teix , fon del teix |    tejo,fuente del tejo |   
   | tellat ,teulada |    tejado |   
   | temó , po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat |    miedo , temor |   
   | tenedó |    tenedor |   
   | terra , tiarra a Valjunquera |    tierra |   
   | Teruel |    Teruel |   
   | timó |    tomillo |   
   | Timó  |    Tomillo |   
   | tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen |    tener |   
   | tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada |    tirar (alguna cosa) |   
   | tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) |    tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada) |   
   | Tocadura , llaga |    herida en un caballo por roce , llaga |   
   | toll , al riu, pou de aigua mes o menos fondo |    poza del río |   
   | tomata |    tomate |   
   | tomata , tomates , tomatera |    tomate, s, planta |   
   | tombás , revolcás |    tumbarse , revolcarse |   
   | Tongada, fe algo a un tems |    Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo.  |   
   | tonto , borinot |    tonto |   
   | Toquitiá , toquetejá |    Sobar, manosear |   
   | torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada |    retornar, devolver, devuelto, devuelta |   
   | torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada |    volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto |   
   | torpe |    Poco diestro o habilidoso en un oficio. |   
   | torpe , zapo (Torrevelilla etc) |    Sapo, persona torpe, desmañada. |   
   | torpe, patós, encantat |    Persona desmañada, torpe |   
   | Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) |    tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte |   
   | Torsó, cólic |    Cólico a personas y animales.  |   
   | tort, torta |    tuerto (con un solo ojo funcional) |   
   | tortella, tortelles |    tortas (pastas) |   
   | Torterol , torterols, turmell, turmells |    tobillo, tobillos |   
   | tosca , roca calissa, cals, tosquera, toscá |    tipo de roca caliza, típica en Beceite |   
   | Tozoló, tossoló, tossolada |    Golpe contra la frente, tozolón |   
   | traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada |    trabajar |   
   | trafegá , trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada |    mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado |   
   | tramús , tramussos , llegúm |    altramuz (legumbre) |   
   | trascolá , vi, trafegá |    trasbalsar el vino |   
   | tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate |    tratar, trato, tratado, tratada |   
   | traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta |    sacar, sacado, sacada |   
   | Treball, traball |    Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio). |   
   | trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren |    romper, roto, rota |   
   | trenta |    treinta |   
   | tres, tresena |    tres, grupo de tres personas |   
   | triá |    Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. |   
   | Triá  |    Separar, elegir |   
   | Triá  |    elegir |   
   | Triá  |    escoger |   
   | tripons, collons, tripó, triponet |    testículos, casquería |   
   | trit, tridet |    pulverizado, fino |   
   | Trobá  |    Encontrar |   
   | Trobá  |    Encontrar |   
   | Troná |    Tormenta |   
   | troná, trone, trons, tronada |    tronar, truena, truenos, tormenta |   
   | tronca |    Parte del tronco de un árbol cortado. |   
   | Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble |    Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas.  |   
   | Tronzadó ,tronsadó,pa tú pa mí |    Sierra grande para cortar troncos |   
   | trucha |    trucha |   
   | truita, truites, la tía reventatruites |    tortilla, tortillas, tía revientatortillas |   
   | tubo , tubería |    tubo , tubería |   
   | Tufarrina , tuf , pudó, pudina, corrompina |    tufo , Olor fuerte y molesto en el ambiente |   
   | turmell |    tobillo |   
   | ull , ulls |    ojo , ojos |   
   | úlseres |    úlceras |   
   | últimamen |    últimamente |   
   | umbría , mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) |    Umbría, ladera orientada al Norte. |   
   | un, una |    Uno , una, un |   
   | unflá,unflo, unfles, unfle, unflem, unfleu o unflau, unflen |    hinchar |   
   | Ungla , ungles |    uña |   
   | uní, ajuntá, juñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntat, ajuntada |    unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajúnta la porta) |   
   | únic |    único |   
   | únics |    únicos |   
   | úspen |    fuera de ahí ! Vete ! |   
   | utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada |    usar, utilizar, utilizado, usado |   
   | útilmen |    útilmente |   
   | Útils – inútils |    Útiles – inútiles |   
   | Valderrobres, Valdarrores a Beseit |    Valderrobres |   
   | valén, valenta, valéns, valentes |    valiente, valientes |   
   | Valénsia |    Valencia |   
   | Vara , vares |    vara, varas |   
   | Vatres ,vatros |    Vosotros , vosotras |   
   | ven, vens |    viento, vientos |   
   | véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta |    vender, venta, vendido, vendida |   
   | vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda |    vencer, vencido, vencida |   
   | ventá,vento, ventes,vente,ventem, venteu o ventau, venten |    tirar paja con grano al aire,viento |   
   | ventadó , ventá les olives |    instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas |   
   | ventallot , mastegot |    golpe, sopapo |   
   | ventolina |    mucho viento |   
   | verdang |    vara para golpear (pene) |   
   | vesprá, vesprada, tarde, al tardet |    tarde |   
   | vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida |    Vestir, vestirse, vestido, vestida |   
   | Vi / si estos barrangs de aquí , baixaren tots plens de vi !  |    vino / barrancos , llenos |   
   | viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache |    viajar, viaje, viajado, viajante (mercader) |   
   | Vidre , vidres, toll del vidre |    cristal |   
   | Vila , lloc , poble |    Villa |   
   | vilero , muixó |    gorrión |   
   | Vin , vintena |    Veinte , veintena |   
   | vinagre , vi agre |    vinagre, vino agrio |   
   | Víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda |    venir, venido, venida |   
   | vindre, ving, vens, ve, vením, veníu, vénen |    venir |   
   | Viquiari o Vicari  |    Cura párroco. (De la palabra Vicario). |   
   | visitá, visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, visita |    visitar, visitado, visita |   
   | vista , vore , yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen |    vista, ver |   
   | Viu , viva, vivet, viveta |    vivo, viva (avispado, avispada, inteligente) |   
   | viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren |    vivir |   
   | volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol |    volar, volado, vuelo |   
   | vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda |    querer (amar) |   
   | vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) |    vomitar |   
   | vore, vech,veus, veu, veem, veeu, veuen |    ver |   
   | votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto |    votar, voto, votado, votada |   
   | vuit |    ocho |   
   | vuitanta |    ochenta |   
   | yayo , yaya (agüelo, agüela) |    abuelo , abuela |   
   | yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros |    pronombres personales , mosatros = nosotros |   
   | Zaboc, saboc |    Memo, iluso |   
   | Zapo , sapo |    sapo |   
   | Zarrio  |    Trasto, Cacharro, Trapo sucio |   
   | Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete |    Zoquete, poco inteligente |   
   | Zurriaca , suriaca , surriaca , correrá la suriaca , suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres |    Látigo para estimular a las caballerías |