Mostrando entradas con la etiqueta Enrique Segurana Celma. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Enrique Segurana Celma. Mostrar todas las entradas

Sempre me quedarás tú

Enrique Segurana Celma , Valderrobres

Sempre me quedarás tú.
Cuan crec que'l sol s'apague,
Cuan lo día sem fa du,
La teua presénsia enamore.

Son mols los añs que vivim.
Moltes són les experiénsies.
Moltes históries tenim.
Sempre te donaré les grássies.

No me falle la memoria.
Recordo an aquella chica,
Recordo, y casi es história,
Aquell dumenge de fira.

Añs ya són mes de coranta
Y en lo cor asselerat
Y tornán a casa teua
Ting lo sel al teu costat.

Del alma me ix una cansó
Que mol fort yo cantaré.
Que lo món sansé se entero
!! Te volía, te vull, te voldré !!




Yo voldría sé chiquet Y no pedre la ilusió

Yo voldría sé chiquet
Y no pedre la ilusió
Per a que esta nit los Réis
No me portaren carbó.

Los recuerdos de la infánsia
A mí me venen al cap
Qué bendita la ignoránsia
Cuan la verdad no se sap.

Nervis, risses y alegríes
Per aixó tots ham passat.
No tornarán aquells díes,
La vida mos ha granat.  //Madurat//

En uns poquets añs de vida,
Yo voldría sé com ells,
Com los sagals de esta Villa
Y Cridá !!! Viva los Réis !!!

Lo trovadó.


Enrique Segurana Celma , guitarra sense cordes, rabosí, Valderrobres


Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...