LAS HERRADURAS DEL MARQUÉS DE AYERBE

150. LAS HERRADURAS DEL MARQUÉS DE AYERBE (SIGLO XV. AYERBE)

Tal como todavía ocurre en la actualidad en una de las paredes laterales, en tiempos pasados era costumbre de los muchachos del pueblo el ir a jugar a la pelota en la amplia fachada del palacio de Ayerbe, causando molestias a las personas mayores y, sobre todo, a los señores que residían en él.

Como a pesar de las advertencias no podían conseguirlo, para evitar que el juego continuara, idearon los marqueses un sencillo y eficaz sistema: proceder a sembrar de herraduras toda la pared, de manera que las pelotas botaran mal, desviaran su trayectoria o, incluso, que se rompieran.

En cierta ocasión —estando como estaba Ayerbe en una de las principales rutas que conducen desde el llano al corazón del viejo Aragón— llegaron al pueblo y se detuvieron un tiempo unos extranjeros, parece ser que franceses, a los que llamó poderosamente la atención, como no podía ser menos, tantas herraduras clavadas en la pared.

Hicieron algunas compras, visitaron la iglesia de San Pedro, comieron en la posada de la plaza Alta y hablando con unos y otros inquirieron el porqué de tal manera de decorar la fachada. Ante aquella pregunta, que debió molestar a los interlocutores, en lugar de darles la explicación adecuada y correcta les contestaron que era costumbre del marqués de Ayerbeque, cada vez que mataba o hacía matar a un hombre, generalmente si era extranjero, hacía incrustar una nueva herradura a la fachada.

Atónitos ante la explicación que acababan de oír, más que tratar de contrastar aquella información decidieron aviar prestos las monturas para continuar viaje, no fuera que el sanguinario marqués quisiera poner alguna nueva herradura a su costa.

[Proporcionada por Mauricio Bastarós, Merche Cinto, Beatriz Ferrer, Celia Morcate, Begoña Sáez, Blas Torralba y Asunción Ubieto.]

https://es.wikipedia.org/wiki/Ayerbe

https://leyendasdehuesca.wordpress.com/2016/09/24/la-leyenda-del-fronton-de-ayerbe/

http://www.juegostradicionalesaragoneses.com/noticias06/07sep06/ayerbe.htm

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/32/98/47yestenavarro.pdf

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lodit molt reverent parlament del principat com no entenen finar abell de companyhia ans entenen aquella degeperseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de Mallorques jatsia les obres fins aci als dits missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e bona companyhia quels dits missatgers los han fetae mostrada: e james ara estants en Alcaniçlos missatgers del dit regne no han haud debat altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos james feta paraula car fora negar lo titol reyale aquell minvar. Mes veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits missatgers del regne de Mallorques se veheren ab losdits missatgers reverents del dit principat en Alcanis losfon dit clarament per algun dells que los del parlament Darago no volien sofferir en manera del mon que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lurtractament ne en la regonaxença de la justicia de la reyal successio no allegants en açoalguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sosmissatgers volien sostenir o esforçar lo contrari que romprien de present abArago e que pus expedient era fermar ab loparlament Darago resident en Alcaniç e lexarMallorques que no fos en res ab ells que si loprincipat admetent lo regne de Mallorques per aço havia a rompre ab los aragoneses: e com per losdits missatgers de Mallorques fos offerta collaciode dret ab savis folos respost per lo missatger del principat que nos daria loch a res e axi que hi prestassen paciencia que pus expedient era lexarlo regne de Mallorques en banda del tot e finar loprincipat ab lo parlament Darago que admetre loregne de Mallorques e per aço sol rompre abArago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que no seria admes pero que en la no admissio daquell se pendria escusa per lur divisio e aço sab Deu qui es veritat increada que axi sia. E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del reverent parlament del dit principal o de sos reverents missatgers fer tal clara resposta que ab esquisidescolors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta concloure e finar lur admissio verbal e nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com loprimer dia fon haud per finat: be que creem questrigaba solament sobre trobar manera cuberta quelsmissatgers del dit regne haguessen bona resposta abfets contraris e que fossen contents quen fossen admeses com a missatgers de regne nominalment sensentreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la regonaxença de la justicia de la successio reyal e preparatoris e antecedents daquella axi com si de bisbes los haguessen tornats atras a abbatsmitrats: ni james los dits missatgers del regnetractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns singulars affers lurs sino quels faherendemanar resposta de lur proposicio la qual los fondilatada fins que presupposada axi com article de fe lur total exclusio entre lo dit parlament Daragoe los dits reverents missatgers del principat foren finades e concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o termes primerament segon e terç ni que de quescuna terna hagues haver almenys una persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionatse fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat segons publicament han hoytdir en Tortosa ço que no saberen jamesAlcaniç sino tan solament lo loch e dos presidents no anomenats e lo nombrede les gents darmes per seguretat de les persones nomenades.Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal si los dits missatgers del dit regne son statsper menys que testimonis en lo dit acte e actes losquals ne la los foren ne plena ne semiplenamentde paraula denunciats ne assi de aquells han pogudahaver copia fins açi jatsia raquesta e de paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant ab lur reverencia los dits missatgers del regne en Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lurpotestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo principat el regne Darago sens concordia del dit regne de Mallorques no podie finar: e per ço los offeriren en scrits los capitols en la primera e segona cedula insertes: e james los fonrespost a aquells segons eren raquests per los dits missatgers del regne sino tan solament quenconsultassen lo general consell del regne de Mallorques mes que per aço nos tardaria un punctla prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat empero de lurs quereles les quals abcolors de paraules nos poria amagar sta en losseguents puncts. Lo primer com loreverent parlament del principat o sos reverents missatgers sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent parlament com aquella sia via compromissaria la qual contradiccio de un sol embarga segons es notori en dret. Lo segon article que concordats de nou persones de necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab los altres nou axi que fossen dotze ni aço es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quarsens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a intimacio e notificacio de terme als competitors als dits regne Darago e principat. Lo quart article que apresstants açi e jamenys lla en Alcanyhiçlos es stada dada copia dels capitols convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lurcontinençao tenor. Lo quint que continuadament ses procehitaci per lo dit reverent parlament daquestprincipat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les dites nou persones e ara eletes sis persones per aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells tres. Lo sise article es lo expressat en la resposta ara novellament dada per lo reverent parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols convencionats entre los reverents missatgers del dit principat e lo dit reverent parlament Darago sino als haventspotestat de contractar ab ells: les quals paraules no freturen de gran e subtil glosa. Perquelsdits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi algun no ha causa justa de clamar o clossirse dellscom que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarsee clossir del present molt reverent parlament del dit principat e sos reverents missatgers segons es violentpresumpcio atteses lurs reverents paternitats personassaviesas e consciencies de tantes solempnespersones en aquell entrevenients: advertints han procehit e anantat en los dits actes abmajor benavenir que han poscut per venir ab aquella concordia quels es stada possible e a relevacio de majors scandols a la justicia de la successio reyal e conexença daquella: jatsia de part de fora daço que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells es conagut e manifest los appareguen evidents greuges e notoris prejudicis del dit regne de Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne philosophia moral ne haja demostracio conclohentde necesitat en una de dues parts contradictorias: perseverants en lurs raquestes offertes e protestacions per lur descarrech e excusacio creen que al present sia pus expedient a lur honestat e benavenir e bona concordia del negoci lur anada personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot çoque sapien ne degen lo general consell del dit regne assi mijançanla gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels dits affers que si pus avant per esser tres e encara no del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses concordades e finades axi com per spay de nou mesos o entorn han sperat en les parts deça o entreveniren los tractaments sens raho affer effectual de lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehemfermament bon fruyt ultra lur descarrech quilses mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E seran molt aconsolats si de present los son liurades o trameses en Barchinona ans que passen enMallorques bones letres e consolatorias del present molt reverent parlament per los dits affers. E la present resposta donen a les dues cedules donades a ells hirquatre hores apres mig jorn per lo discret enSimeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual siacontinuada en lo peu de les dites respostes e requerenesserlos feta carta esparça per lo notari present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol. 1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: recebida vuestra letra e hoyda la creença en virtut daquella por el honorable enRamon Batlle de part vostra a nosotros explicada vosrespondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquestamateria sia verinosa e total destruccion en aquesteregno considerados los innumerables dampnatges que a la cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por conservar entre nos e vos unidat e hermandat etque los otros de la dita succession mediant la gracia divinal per nos e vos vienguan en una e buena concordia: los dits dampnatges a partposados havemos el tiempo de los XX dias en los capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadorese nosotros concordado entro ell XIIII dia de marçoprimero vinent inclusive prorogando. Rogamosvosaffectuosament e cordial quanto podemos que los ditosnegocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos placia fazer que los ditos capitoles sean deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e seellada con el siello del reverend vispede Huesca a cinchodias de março del any MCCCCXII. - El parlamentdel regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm. 311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra he rebuda dadaen Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en acabament que posats e lexats los affers per que me havets aci trames en lomillor partit e apuntament que posques men degues partir e tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mialetra a vostres reverencies noblesas e honorables saviesas per mi tramesa hage certifficatde ma partida scandels dans e inconvenients aciseguits la qual me appar la donchs no haguessetsreebuda e apres se sia seguit que loshonorables jurats e consell de nou fet e creat vehents losdits scandols e dans acordaren e volgueren expressament que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hirem pregaren en nom de aquex parlament que en tot benavenir e concordia lur ab los forans daquestregne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinalque tota bona concordia sen seguira segons lossentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses sera vist yo deure romanir o jaquir aquests affers placieus scriuremen car yo sonprest complir vostres manaments als quals deig e sontengut obeyr de tot mon poder. E sia molt reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e manament prest Francesch Darill missatger trames enregne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables personas del parlament general del principado de Cathalunya. - Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrandonieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vosembio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e pora quien querriaque Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovossaber que recebi la carta que me embiastes por la qual me embiastes dezir que me supplicades que mandase sallir luego la gente de castellanos que estavaen la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas que por ella me scriviestes mis ambaxadores quison en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi buena entencion que yo siempre ove et tengo cercadeste negocio: de la qual resposta los deseparlament vos devedestenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos plasen que yo buenament pueda fazer por honra de vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado. Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sisdias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivanode mi senyor la fis scrivir por su mandado. - El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapiala vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de la nostra presencia e hannos apportat una letrala qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltatque havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres missatgers havets praticat tractat que tota vegada que nos vullam entendre ab la raho de lofet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es necessari e mester trameta in aquestes parts de Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e que decontinent que la dita moneda sia complida inles dites parts de Cathalunya farets que vendran enSardenya CCC homens a cavall e seran ab lospages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes altres paraules in la vostra letra contengudes havem complidament entesa e aximatex la creença per la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la qual letra e creença havem haud singular plaer vehentla vostra bona voluntat que in nostro serveydemostrats: a la qual vos responem que vehents la bona intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la reyal corona Darago e nostra: e per ço que pusmegor aquests affers pusquem metre a exequcio havem determenat trametre la dita quantitat de XXX millia florins Darago per loshonorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sosvessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa vos supplicam et supplicam que los nostres fets vossien recomanats car axo sera honor e excelsamentde la casa real Darago e de tots los seus vassalls. - Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors: A la vostra molt gran saviesa notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX miliaflorins Darago ha aci tramesos per trametre
aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es stat scrit que ha mester aci per ferne la honor del sensor rey e de la casa Darago e per confondre losrebelles e traydors: los quals diners son tots en diners de Florença o ducats dor comptant quescun flori per XV solidos barchinonenses: e havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pussegura Deus volent que havem hauda la galea armada denBernes a la qual ha donats lo dit micer Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presamanera que dels dits XXX millia florins havem presesaltres D florins de Florença que havem donats a la dita galea que per menys noy volia anar e somnosobligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres senyors per vostra gran bonesa los pagaretsaqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvoshumilment e cara que en les dites coses vullats eusplacia treballar e fer treballar axi com be sotsacostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones provisions que fer si pusquen e quels dits D florins que nosaltres havem presos e donats a la dita galeadels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre proprie la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa mester; e queus placia fer cuytar lo fet per manera que la gent hic sia mijant abril o al pusluny per tot lo mes dabril per tal que puscamtallar les lavores de Sacer qui sta huyen mal partit per fam que no han que menjar. - Senyors sia merce vostra que los dits diners no sienaci cambiats ans aquells dats a la gent en paga de lur sou car aqui los seran dats a rahode XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent carflori Darago noych es axi corrible com loducat o flori de Florença. Aqui van ab la moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble: sia merce vostra despatxarlos e de darlosendreçabona e presta que en lo dit temps sian aci carsi triguen e Sacer pot recullir los blats seria molt major affany de haverlo que no sera si son tallats ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce provehir envers nosaltres que hajam qualquesosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar consell e recapte ques mantenguen per lodit senyor: car si guerra es los dits castells nos poran sostenir si provehits no son de ço quels fa mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellorque nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio quespertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana. E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellatsfer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Losvostres humils servidors quis comanan molt en vostra gracia R. Çatrilla cavaller e governador e losconsellers e prohomens de la vila del Alguer.

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo con los catalanes sobre la elección de los nueve compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.
Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm. 315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astruciiarchidiachono Terracone Philippo de Medaliaarchidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis Barchinone et multum nobilibus Johanne comiteCardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa) et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de Bages Dalmacio ÇacireraMathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- AltesPerpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertusesindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Canetoet Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus: attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicelluset Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuliSimeon de Podio-grosso et Berengarius Spigoleriinotarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se presentó para instar que se procediese luego a la elección de los nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresael acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte successionis regie electis que ibidem remanserunt et quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona: qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novempersonas que facere debent examinationem nostionem et publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas conscientias illius qui est noster verus rex et princepspost aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi contentabantur de certa nominatione certo modo fiendade illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge. - Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça. - Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis personas de les XXIIII ço es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonieelegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferreriimagistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragoniedixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Darandadonatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insulaet alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonienominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxadecretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Darandadonatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. - Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbisutriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilionedixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivalleriidixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoninominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferreriimagistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati jurarunt super quatuor Dei Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario SpigolerSimeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis. - Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio
Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum novem personarum que facere debent nostionem et publicationem regis et quod facta de dictis votis vera computatione per ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibusconcordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis non
potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats, embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm. 318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots lossotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos certifficam per la present que jatsia per nostres peccatsaquest parlament e principat continuament apres la dolorosa mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e senyor de loabla recordacio derrerament defunctfins al temps present haja grans e singulars affanys treballs perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem; pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la suagloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los merits de nostres leyals e famoses predecessors noshan preservats XXII meses han passats o entorn de tots los dits perills e dampnoses e grans adversitats e havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament en lo principat dessus dit mas encare en altres regnes e terres de la dita corona diverses mals scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant com es stat en nosaltres continuadament en los affersde la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedorade nostre vertader rey e senyor ab tota sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la indisposicio e divisio dels altres regnes e terres losdits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de quens dolem singularment: empero per gracia divinal e singular treball e cura de aquest parlament los dits affers son huy en bona e fort notabla disposicio carsegons crehem siats ja informats en lo mes de janer prop passat nosaltres tramessem gran e solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama e consciencia al parlament Darago per apunctarconcloure e finar tots los preparatoris e disposicions a la dita discusio e conexença necessaris expedients e profitosos la qual ambaxada appunctaconcorda e fina ab lo dit parlament del regne Darago tots los dits preparatoris molt loablament e solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantostpremesa certa protestacio per los dits valencians e altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per exequcio dels dits affers restava tan solament que losparlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que loscompetitors de la dita corona volran alegar o proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que losparlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e abgrans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e jatsia que segons juhi humanal considerades les multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaiximposible que tots los dits parlaments e los entrevenients en aquells poguessen jamesconcordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones: pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e famosa nascio perescha usant de sa infinidapotencia misericordiosament ab nosaltres ha units e concordats los dits parlaments en la manera seguent: ço es que huy dada de la present aquest parlament en concordia e los missatgers del regne Daragoe dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabentsla intencio e voler de aquells concordablament e tots ensempssegons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e nomenades les dites nou persones les quals son les seguents: los molt reverends pares en Christ e honorables senyors mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxamossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors: e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Caspdaci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apresque hauran confessat e reebut lo sagrat cors de Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermofaçen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera creu els sancts Evangelis de procehir e enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia. Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabladisposicio en que son posats: vullats donchs molt honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e leyal sotsmes a la dita corona devotament considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no solament en los temps passats donant a aquesta nasciosingulars prosperitats

e victorias e prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes encara en lo present preservantnos de sinistres scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren los regnes e
terres viduats e orbats de lur rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltate animada quieta e assegurada e com deu esser fora de saconsciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant ab pença indifferent e devota la gran probitatleyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexene resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de aquelles expendidespublicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupolde sospita pot quescun pensar e indubitadament creure que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lofet en lo qual entrevinra aquella sancta persona maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miralde tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant approfitaran continuadament entre semblants persones com sovinsia stat vist que a una sola sua predicacio inveterats peccadors se son convertits. Pensatsdonchs molt honorables senyors si aquest refermara en les dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia: e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes gracies retets benediccions e lahors donant orde cant a vosaltres se pertangue que solemnes professonsmisses e sermons e altres piadoses e devotes obres siengeneralment fetes car semblant sera aci fet per nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que enlesdevenidor vulle per sa merce illuminarles dites persones a gloria e laor sua e a exelçamentde la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada enTortosa sots lo segell secret del molt reverent archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil
CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia present dixi als honorables jurats quels plagues desempatxarme pus los dits affers son per gracia de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em pregaren en nom daquex parlament quem volgues aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona fi los dits affers ab ells ensemps pusfins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriuremço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert losdits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne sera loat e vosaltres aconsolats e abconcordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al loch dipputat a la general congregacio. E siamolt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre serveye manament prest Francesch Darill missatger vostre trames enregne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorumde Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem: attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum quatenus reipublice regnorum et principatus coroneregie subjectorum que ob longas dilationes et moras cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis: exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse, pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron leídas las cartas que siguen: 

Núm. 321. Tom. 19. fol. 1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables affectualment nos pregatsvullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostratse per los deputats del general de Cathalunya posats en scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera losdits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses en la dita vostra letra son molt pus largamentenarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit generalde la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carreche cura special e consideram encara don lo dit general en major part ha pres e pren son nodriment e ha sonstable fundament: tant molt mes entrenyoram que losfets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis vulle imaginats: ans lo quens es pus crusien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que per ells los dits apuntaments sien vists e regonegutsne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguonsdeu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrechque altra nosaltres darem tot loch que rahonablamentpuxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sienutils e expedients al dit general. E placieus senyors nos perdonets com a present no defferim als prechs qui per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenentslo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat de Tortosa. - Humiel e tres redubtablarecomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables senyors placia a saber a las vostras tres redubtablesreverencias nobleses e honorafficancias que nosde mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lojutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir anant en lo compromis feyt entre los officials del senyor rey Darago e luy anavam delliberatsdevers lo vostre molt honorable parlament: e quant em stats en la ciutat de Barchinona emnos presentatsa mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbesaysi presentsdavant los quals lo dit compromis ha stat principiatdavant los autres conseliers de la dita ciutat dels quals encara non havem pogut haver degunaexpedicio jatsia hi hajam feytatota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieigde quescuna partida e saiguent lo dit negoci em stats informats que lo bastard Doria ha requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e sus ayço los missatgers del dit Doriason anats a las vostras magnificencias. E per ço molt reverents nobles e honorables senyors a fi que vos apparamaniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses e que vulle e entenda am e feig complir e seguir les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja observat e guardat la treua duna part e daultrajurada e per conseguent ço quelos dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni dejen esser irasits a las causas per ells requisides; tan humilment quant podem supplicam a las vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler ausir e entendre las nostras rasons e detenirlos dits missatgers de supersesir en la dita armada per ells requisida entro a tant que nos hajam enformat lo vostre molt honorable parlament del contrari de çoquels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si tost com siam per losdits senyors arbitres e conseliers despatxats e aysofarem speram en Dieus que per la migan vostra molt reverents nobles e honorablessenyors la causa principal haura bona fi a la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e honorificancias am creysament de bens e de honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març. - Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor apparellats.

parte 4