Mostrando entradas con la etiqueta desterrat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta desterrat. Mostrar todas las entradas

JORNADA SEXTA. NOVELA NOVENA.

JORNADA SEXTA. NOVELA NOVENA.

Guido Cavalcanti insulte de manera cortés en unes paraules ingenioses an algúns caballés florentíns que lo habíen sorprengut.

Acatánsen la reina que Emilia sen habíe desfet de la seua história, y que dingú quedabe per novelá mes que ella, exepte aquell que teníe lo privilegi de díla al final, aixina va escomensá:
encara que avui me hau pres mes de dos históries de les que yo volía contán una, encara men quede una per a contá, en unes paraules mol sabiesal final.

Hau de sabé que als tems passats ñabíe a la nostra siudat mol bones costums (de les que avui no ne quede cap, per culpa de la avaríssia y enveja que ha creixcut en les riqueses, que les ha desterrat a totes) entre les que ne ñabíe esta: an algúns puestos de Florencia se reuníen los nobles de les barriades y feen correts de sert número, aon ficáen an algú que puguere soportá los gastos, y avui un y demá un atre, tots invitaben a minjá, cadaú lo día que li tocáe, a tot lo grupo; y a la taula assobín invitaben a nobles forastés, cuan allí ne arribáen, o a datres veíns; y tamé se vestíen de la mateixa manera al menos una vegada al añ; y juns los díes de festa cabalgaben per la siudat, y a vegades feen justes y riñes, sobre tot a les festes majós o cuan alguna notíssia alegre de victoria o de atra cosa haguere arribat a la siudat.

Entre estes compañíes ne ñabíe una de micer Betto Brunelleschi, a la que micer Betto y los compañs se habíen esforsat mol per a atraure a Guido, de micer Cavalcanti de los Cavalcanti, no sense raó, perque ademés de que ere un de los millós lógics que ñaguere al seu tems a tot lo món, y mol bon filósofo natural (coses que poc los importáen a la compañía) va sé tan educat, cortés y elocuén home que tot u va sabé fé milló que dingú; y ademés de aixó ere riquíssim, y tan com pot dí la llengua sabíe honrá al que li pareixíe que su mereixíe. Pero micer Betto may habíe pogut tíndrel y creíen ell y los compañs que alló passaé perque Guido, en les seues especulassións, moltes vegades se abstraíe dels hómens; y com en algunes coses compartíe les opinións dels epicúreos, se díe entre la gen baixa que estes especulassións seues se sentráen en buscá cóm probá que Deu no existíe.

Va passá un día que, habén eixit Guido de Orto San Michele y venín per lo camí de Adimari hasta San Giovanni, que moltes vegades fee, están allí aquells sepulcres grans de mármol que avui están a Santa Reparata y atres mols alrededó de San Giovanni, y están ell entre les columnes de pórfiro que ñan allí y aquelles tumbes y la porta de San Giovanni (San Juan), que estabe tancada, micer Betto en la seua compañía a caball, veén a Guido allí entre aquelles sepultures, se van di: - Anem a gastáli una broma.

Y espolejats los caballs, com si fore un assalto, se li van fotre a damún casi sense donássen cuenta, y van escomensá a díli:

- Guido, tú te negues a entrá a la nostra compañía; pero dísmos, cuan haigues probat que Deu no existix, ¿qué farás?

A lo que Guido, veénse rodejat per nells, rápidamen va di: - Siñós, a casa vostra podéu dim tot lo que vullgáu. Y ficán la ma damún de una de aquelles tumbes, que eren grans, com ere mol ágil va fotre un brico y va passá al atre costat y, desfénse de ells, sen va aná. Ells se van quedá miránse uns als atres y van di que lo que habíe contestat no volíe di res, pero Micer Betto, giránse cap an ells, va di:

- Estáu una mica sompos si no u hau entés: mos ha dit en poques paraules la mes gran injuria del món, mos ha insultat, perque, si be u miráu, estes sepultures són les cases dels morts, perque an elles sels fique y aquí se queden los morts; aixina que ha dit que són casa nostra, y mos probe que natros y los demés hómens som poc de lletra, en comparassió de ell y de los atres hómens de siénsia, pijó que morts, y per naixó al está aquí estem a casa nostra. Entonses tots van entendre lo que Guido habíe volgut dí, y avergoñínse, may mes li van gastá cap broma; y lo van tíndre de allí abán com a sutil y entés caballé.

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...