Paco Escudero, inditex, fábricas en España, Bangladesh, Brasil, evitar que se rompiera España

Paco Escudero, inditex, fábricas en España, Bangladesh, Brasil, evitar que se rompiera España

Este Paquito no ha pencat en sa vida pero pot doná llissóns a Amancio Ortega, tamé es dels que defenen aixó:

Viu entre Badalona y Beseit, Beceite



imatges i poesies de Francisco Javier Escudero, alguns li diuen Francesc Xavier per a que paregue catalá , de rassa superior, com Juaquín Torra Pla

Mireu la cara de un ser superió, de un atra rassa diferenta a la española:

especimen de raza superior catalana, pero sin sangre pura, es un híbrido, como el Toyota Prius, aunque chupa mucho más que el Prius.

bon dia, Paco Escudero, autor, Feliciano Castillo Andrés, compilador, poemes sobre Beseit , Badalona.

click a la imatge per comprar el llibre en català a Amazon.es o aquí a Casa del Llibre
Si vols lligí una novela en chapurriau, llix La Perla, de Steinbeck, Steinbock no, que vol di cabrón en alemán, salvache de cabra hispánica. Tamé sense notíssies de Gurb en chapurriau. No te apuntos a un grupo de facebook que se diu yo parlo lo chapurriau si no parles lo chapurriau. Yo no me apunto a grupos de facebook de catalanistes ni grupos aon parlen suomi o swahili.



Aquí s'ha escrit part del llibre Bon Dia, encara que ñague neu, fa bon día, Paquito


Paco Escudero a la wikipedia en castellá

Paquito Escudero li fot al wiki


No es este Paco Escudero el del libro

Y aquí un texto aon se trobe un tal Paco Escudero :

Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009) va ser una artista i política catalana.

Elisa Reverter  López
Dades biogràfiques
Naixement	1917 Badalona
Mort	abril 2009 (91/92 anys) Badalona
Causa de mort	Insuficiència renal
Activitat professional
Ocupació	Artista i política
Altres dades
Partit polític	Convergència Democràtica de Catalunya

De jove es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, ho va testimoniar a través d'un llibre autobiogràfic. Catalanista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya, va ser regidora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona durant l primer ajuntament democràtic.
A més de la seva faceta política, també es va en l'àmbit artístic, especialment es va dedicar a l'escultura i al dibuix artístic. Va treballar per recuperar la masia de can Miravitges i va ser la responsable de portar la Venus de Badalona de retorn a la ciutat.

L'artista que era propietària i vivia a la masia de can Butinyà, va morir de repén l'abril de 2009 als 92 anys a causa d'una insuficiència renal al Centre Sociosanitari del Carme. El funeral es va celebrar el diumenge 19 d'abril en una cerimònia íntima, reservada a la gent propera. El 26 d'abril va ser homenatjada a casa seva, on descansen les seves cendres. Després de la seva mort, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va adquirir els drets de compra de la masia.

El 2011 la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter amb diverses ponències de persones que van conèixer l'artista, entre el seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero, que va glossar tota la seva tasca durant el període del primer ajuntament democràtic. El 2017, amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició. 

«Elisa Reverter 1917-2009 Art, política i exili». Museu de Badalona, 2017.

1.   Redacció «Mor l'exregidora Elisa Reverter, a la qual diumenge s'homenatjarà a la masia de Can Butinyà». El Punt Avui, 21-04-2009.
2.  Redacció «Mor Elisa Reverter, propietària de la Masia de Can Butinyà». Badaweb, 21-04-2009.
3.  Membrives, Marta «Elisa Reverter centra unes jornades a l'Espai Betúlia». El Punt Avui, 25-02-2011.

Paco Escudero, inditex, fábricas en España, Bangladesh, Brasil, evitar que se rompiera España

Paco Escudero, inditex, fábricas en España, Bangladesh, Brasil, evitar que se rompiera España

Este Paquito no ha pencat en sa vida pero pot doná llissóns a Amancio Ortega, tamé es dels que defenen aixó:

Viu entre Badalona y Beseit, Beceite



imatges i poesies de Francisco Javier Escudero, alguns li diuen Francesc Xavier per a que paregue catalá , de rassa superior, com Juaquín Torra Pla

Mireu la cara de un ser superió, de un atra rassa diferenta a la española:

especimen de raza superior catalana, pero sin sangre pura, es un híbrido, como el Toyota Prius

bon dia, Paco Escudero, autor, Feliciano Castillo Andrés, compilador, poemes sobre Beseit , Badalona.

click a la imatge per comprar el llibre en català a Amazon.es o aquí a Casa del Llibre
Si vols lligí una novela en chapurriau, llix La Perla, de Steinbeck, Steinbock no, que vol di cabrón en alemán, salvache de cabra hispánica. Tamé sense notíssies de Gurb en chapurriau. No te apuntos a un grupo de facebook que se diu yo parlo lo chapurriau si no parles lo chapurriau. Yo no me apunto a grupos de facebook de catalanistes ni grupos aon parlen suomi o swahili.



Aquí s'ha escrit part del llibre Bon Dia, encara que ñague neu, fa bon día, Paquito


Paco Escudero a la wikipedia en castellá

Paquito Escudero li fot al wiki


No es este Paco Escudero el del libro

Y aquí un texto aon se trobe un tal Paco Escudero :

Elisa Reverter i López (Badalona, 1917-2009) va ser una artista i política catalana.

Elisa Reverter  López
Dades biogràfiques
Naixement	1917 Badalona
Mort	abril 2009 (91/92 anys) Badalona
Causa de mort	Insuficiència renal
Activitat professional
Ocupació	Artista i política
Altres dades
Partit polític	Convergència Democràtica de Catalunya

De jove es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, ho va testimoniar a través d'un llibre autobiogràfic. Catalanista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya, va ser regidora de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona durant l primer ajuntament democràtic.
A més de la seva faceta política, també es va en l'àmbit artístic, especialment es va dedicar a l'escultura i al dibuix artístic. Va treballar per recuperar la masia de can Miravitges i va ser la responsable de portar la Venus de Badalona de retorn a la ciutat.

L'artista que era propietària i vivia a la masia de can Butinyà, va morir de repén l'abril de 2009 als 92 anys a causa d'una insuficiència renal al Centre Sociosanitari del Carme. El funeral es va celebrar el diumenge 19 d'abril en una cerimònia íntima, reservada a la gent propera. El 26 d'abril va ser homenatjada a casa seva, on descansen les seves cendres. Després de la seva mort, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va adquirir els drets de compra de la masia.

El 2011 la plataforma Anastàsies Badalona, integrada per dones amb inquietuds culturals, va organitzar unes jornades sobre Dona Cultura Badalona a l'Espai Betúlia a can Casacuberta centrades en la figura d'Elisa Reverter amb diverses ponències de persones que van conèixer l'artista, entre el seu nebot Xavier Lacort i Paco Escudero, que va glossar tota la seva tasca durant el període del primer ajuntament democràtic. El 2017, amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu de Badalona li va dedicar una exposició. 

«Elisa Reverter 1917-2009 Art, política i exili». Museu de Badalona, 2017.

1.   Redacció «Mor l'exregidora Elisa Reverter, a la qual diumenge s'homenatjarà a la masia de Can Butinyà». El Punt Avui, 21-04-2009.
2.  Redacció «Mor Elisa Reverter, propietària de la Masia de Can Butinyà». Badaweb, 21-04-2009.
3.  Membrives, Marta «Elisa Reverter centra unes jornades a l'Espai Betúlia». El Punt Avui, 25-02-2011.

lista negra

Tos penseu que sou democrátics y moderns, pero només sou uns catalibáns, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu a atres que són, fascistes, vatros dieu feixistes. Tan los nazis com Mussolini eren sossialistes. NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientífics' lingüistes, de la siénsia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja

Aquí teniu unes cuantes franjes

La Diana está ficada:

la-gestapo-del-chapurriau/

lista negra

Tos penseu que sou democrátics y moderns, pero només sou uns catalibáns, catalanistes, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu a atres que són, fascistes, vatros dieu feixistes, nazis.

Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientífics' lingüistes, de la siénsia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja

Aquí teniu unes cuantes franjes

La Diana está ficada:

la-gestapo-del-chapurriau/

lista negra

Tos penseu que sou democrátics y moderns, pero només sou uns catalibáns, catalanistes, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu a atres que són, fascistes, vatros dieu feixistes, nazis.

Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientífics' lingüistes, filólogos, ni dingú.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja

Aquí teniu unes cuantes franjes

La Diana está ficada:

la-gestapo-del-chapurriau/

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero , Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.

Estes converses son directamén Paco y Fernando.

Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.

Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, ressidén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística nazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bissiesto.

Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá. Lo nom chapurriau no los agrade, a la mayoría sí.

Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països catalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu.

NO teniu cap faena an este grupo, si voleu está, esteu, pero teniu atres grupos y webs aon partissipá.

Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ni u diu ningú de natros, Valdarrores se die a Beseit.

Fernando Tejedor Giró:

Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirém cataláns.

Carme Minguet:

Pero els de La Franja SI... //En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è.
Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.

Contesto yo, Moncho:

Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribím en castellá y ara en chapurriau, mos sentim de cap franja, y menos catalans. Ting una franja entre les molles del cul.

Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que visquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín... 

Han tingut vergoña de les seues arrels aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.

Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.

Als añs 1300 y pico, tos agrade mol estes feches a alguns, un catalá ere un aragonés, parlare castellá, catalá, valensiá, corso, árabe (morisco), hebreo (judíos), etc.
Al 1492, per ejemple, un catalá seguíe sen aragonés y desde la boda real dels reys católics, un catalá ere tamé castellá perque se va unificá España, se van uní los territoris de Fernando de Aragón en los de la reina Isabel I de Castilla. 

Un catalá emigrat a sudamérica, les indies, seguíe sen castellá y aragonés, hasta que se li donae la condissió de libre y se fee "americá". Catalá independén no u podíe se, perque Cataluña ere un condat de Aragó, un territori, no tres territoris, que arribae hasta Nápoles, y Roma, Vaticano ara, isles Balears, terra fransesa, etc.

Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ... 

Contesto yo:

Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit.

Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat. 

Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. Atres son del valensiá.

Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. Alguns lingüistes com Arturo Quintana Font han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fássil eliminál. 

Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu encara en aragonés. 

mes videos de Francho a Youtube

Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.

Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que díe que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot sé, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.

Ell se sap esta:

«Cagarada de bou

que quan plou se regala,
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»

http://www.canpop.org/fitxa.php?id=1310

Caguerada de bou

quan cau s'aclafa

la de burro no

cau apilotada.

Ojo que es difíssil fe una rima assonán apilotada y aclafa, o regala. 

los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesá-en-romanes

Espero que los seus poemes, poessíes, siguen bons.

Bon dia,imatges i poesies de Paco Escudero, compile Feliciano Castillo Andrés, 

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/el-5-de-novembre-feliciano-castillo-presenta-bon-dia-imatges-i-poesies-de-paco-escudero-di

BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-se. Un recull de poemes fets al metro, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.

BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos.
El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.

Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá. 

Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá". 

Dingú de Beseit ni del Matarraña... 

Doncs potser desconeixes la història de la franja.

Presentassió del llibre, Feliciano a la esquerra.

Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.

Paco Escudero a Serretllibres, llibreria Serret, Valderrobres

literatura en català es lo seu fort, ha rebut (ressibit a Valderrobres) la creu de Sant Jordi. 

Felissito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.

tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar (Bar Cenas per ejemple).

Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma.

Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol. L'esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t'anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini. Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l'autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro... tants i tants records. la nit de pluja d'estels a la era junt al Beto... Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T'en recordes del sopar étnic..., de les xerrades d'art... jo mai t'oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré. 
Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,... i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona.
Se que mai t'aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d'estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat... T'has anat tant depresa...
Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer..., seria fantàstic passejar pel carrer de Gemma Noguera... Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art. 
Un peto fins aviat Gemma

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero , Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.

Estes converses son directamén Paco y Fernando.

Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.

Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, residén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística nazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bisisesto.

Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá. Lo nom chapurriau no los agrade, a la mayoría sí.

Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països catalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu.

NO teniu cap faena an este grupo, si voleu está, esteu, pero teniu atres grupos y webs aon partisipá.

Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ni u diu ningú de natros, Valdarrores se die a Beseit.

Fernando Tejedor Giró:

Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirem catalans.

Carme Minguet:

Pero els de La Franja SI... //En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è.
Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.

Contesto yo, Moncho:

Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribim en castellá y ara en chapurriau, mos sentim de cap franja, y menos catalans. Ting una franja entre les molles del cul.

Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que visquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín... 

Han tingut vergoña de les seues arrels aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.

Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.

Als añs 1300 y pico, tos agrade mol estes feches a alguns, un catalá ere un aragonés, parlare castellá, catalá, valensiá, corso, árabe (morisco), hebreo (judíos), etc.
Al 1492, per ejemple, un catalá seguíe sen aragonés y desde la boda real dels reys católics, un catalá ere tamé castellá perque se va unificá España, se van uní los territoris de Fernando de Aragón en los de la reina Isabel I de Castilla. 

Un catalá emigrat a sudamérica, les indies, seguíe sen castellá y aragonés, hasta que se li donae la condisió de libre y se fee "americá". Catalá independén no u podíe se, perque Cataluña ere un condat de Aragó, un territori, no tres territoris, que arribae hasta Nápoles, y Roma, Vaticano ara, isles Balears, terra fransesa, etc.

Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ... 

Contesto yo:

Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit.

Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat. 

Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. Atres son del valensiá.

Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. Alguns lingüistes com Arturo Quintana Font han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fássil eliminal. 

Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu encara en aragonés. 

mes videos de Francho a Youtube

Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.

Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que die que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot sé, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.

Ell se sap esta:

«Cagarada de bou

que quan plou se regala,
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»

http://www.canpop.org/fitxa.php?id=1310

Caguerada de bou

quan cau s'aclafa

la de burro no

cau apilotada.

Ojo que es difíssil fe una rima asonán apilotada y aclafa, o regala. 

los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesá-en-romanes

Espero que los seus poemes, poesies, siguen bons.

Bon dia,imatges i poesies de Paco Escudero, compile Feliciano Castillo Andrés, disponible a amazon.es desde lo enllás, click a la imache.

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/el-5-de-novembre-feliciano-castillo-presenta-bon-dia-imatges-i-poesies-de-paco-escudero-di

BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-se. Un recull de poemes fets al metro, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.

BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos.
El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.

Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá. 

Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá". 

Dingú de Beseit ni del Matarraña... 

Doncs potser desconeixes la història de la franja.

Presentasió del llibre, Feliciano a la esquerra.

Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.

Paco Escudero a Serretllibres, llibreria Serret, Valderrobres

literatura en català es lo seu fort, ha rebut la creu de Sant Jordi. 

Felisito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.

tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar (Bar Cenas per ejemple).

Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma.

Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol. L'esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t'anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini. Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l'autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro... tants i tants records. la nit de pluja de estels a la era junt al Beto... Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T'en recordes del sopar étnic..., de les xerrades d'art... jo mai t'oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré. 
Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,... i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona.
Se que mai t'aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d'estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat... T'has anat tant depresa...
Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer..., seria fantastic passejar pel carrer de Gemma Noguera... Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art. 
Un peto fins haviat Gemma