Mostrando entradas con la etiqueta paradis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta paradis. Mostrar todas las entradas

Cordial delanima, Benardí Vallmayna, 1495 (sansé) valenciana prosa

Cordial delanima.

Nemini parco qui vivit in orbe.

Nemini parco qui vivit in orbe. Cordial delanima.

 

(Nota del editó, Ramón Guimerá Lorente. Ya se está publicán a Amazon com a Kindle y tapa blana. Se té que publicá com a dialecte ocsitá catalá, aixina u mane lo sistema.

Se conserve la forma del llibre tal com se llich al original en lletra gótica del 8.6.1495, sense les abreviatures.
Falten y sobren mols puns, alguna interrogassió, y sobren mols signos “:”
No ña cap apóstrofe al orichinal. Se troben moltes CH, y griega 1.266 vegades, sense contá les que ix a dins de les paraules.
Paraules mol majes:
pobrea, vellea, bellea, riquea, fortalea, pelea, grassea.
 
- Al final va este texto de Bernadí Vallmanya.)

¶ Fon traduhit la present obra intitulada Cordial delanima de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa per Bernadi vallmanya. Secretari del spectable Comte de oliua.
E apres empremptada en la clarissima ciutat de Ualencia (Valencia).
En lo any dela deifica incarnacio de nostre senyor deu Jesu crist. M.cccc.lxxxxv. a .viij de Juny.


Cordial del anima (sansé), 1495, Bernadí Vallmanya; Comença lo libre deles quatre vltimes y mes darreres coses:

¶ Taula del present libre.

¶ Primerament lo prohemi: y apres parteix en quatre parts lo libre.

¶ La primera darreria: es dela mort corporal.
Que la mort fa humiliar al home.
Que la mort fa menysprear totes coses.
Que la mort fa acceptar la penitencia al home.

¶La segona derreria es del juhi final.
Quel juhi es de tembre per les moltes accusacions.
Quel juhi es de tembre per lo retre del compte.
Quel juhi es de tembre per lo pronunciar dela sentencia.

¶La tercera darreria es del infern.
Que molts e diuersos noms tenen los lochs infernals.
Que molta e diuersa es la afflictio dels companyons infernals.
Que diuersa es y stranya la condicio dels turments infernals.

¶ La quarta derreria es dela gloria celestial.
Dela sobirana claredat del regne celestial.
Dela molta abundancia dels bens celestials.
Dela grandissima y ferma alegria de paradis.


¶ Comença lo libre deles quatre vltimes y mes darreres coses: que les creatures apres del viure esperen. ço es la mort corporal. les penes infernals. lo juhi final: y la celestial gloria de paradis. Al qual libre molts lo nomenen Cordial de lanima: es molt profitos y necessari a qualseuol crestia maiorment per als qui sermonen. Es molt fornit y ple de auctoritats: y de exemples dela scriptura sacra: y de versos de poetes.
Hajes recort de tenir en memoria: les vltimes y mes darreres coses que apres dela vida segueixen: si de peccar vols scusar te en lo capitol. vij. del Ecclesiastich Com diu sanct Agosti en lo libre deles meditacions sues. Mes deu lome esquiuar la sola sutzietat del peccat: que qualseuol crueltat de doloroses penes. E per ço com la coneixença deles vltimes y mes darreres coses: y hauerles en continua memoria: retrahent nos de peccar: ab les virtuts nos ajuste: hins retinga: confermant nos a qualseuol bona obra Mijançant la gracia diuina dellibere hun poquet scriure daquestes vltimes coses damunt dites çoes quals son y quantes: declarant cascuna ab auctoritats: originals: y singulars exemples. E perço es de notar: que quatre son les coses mes darreres del viure comunament per los sancts doctors comptades segons lo glorios sanct Bernad en hun sermo clarament demostra: dient. Haies en memoria en totes les tues obres: les vltimes coses que apres del viure segueixen. les quals son quatre. La mort. Lo iuhi Lo infern. y la gloria. Quina cosa mes que la mort pot ser auorrible. Quina cosa mes quel juhi pot ser spantable. Quina cosa. de meyns comport mes quel infern terrible. Quina cosa es alegra: que la celestial gloria. Aquestes son les quatre rodes del carro que les animes ala eterna salut porta. Aquestes son les quatre principals coses: que lesperit del home desperten: perque desestimant les coses mundanes: al seu creador sen torne. E per conseguent es cosa deguda que sien en continua memoria tengudes. E axi diu Salamo a.xxviij. capitols del Ecclesiastich. Recordat deles tues vltimes coses. On volent hun home tenir de continu aquestes coses en memoria y dauant los vlls dela pensa: diu de aquesta manera: en versos. Quatre son les coses quen mon pensament he posades. La mia mort. Lo iuhi final. La scura nit del infern. y la lum de paradis. E per conseguent com lo proces daquesta mia obreta. entenga principalment a inclinar los homes y portarlos que de continu se emprempten en lo cor les vltimes coses damunt dites: sera rahonable cosa queli posem nom Cordial delanima en loch de titol.


¶ Dela mort corporal.

La primera deles quatre vltimes y mes darreres coses: la memoria dela qual de peccar nos aporta: es la mort corporal spantable
On diu sanct Bernad en lespill dels seus monjes. Sobirana philosophia es continuament tenir la mort en la pensa: la memoria dela qual deu portar lome hon seuulla que vaja: si de peccar se vol defendre Aço mateix diu sanct Agosti en lo libre deles exhortacions sues. Neguna cosa tant de peccar: nos basta retraure: com pensar continuament en la mort. Car aquesta es la quels homens a humilitat conuida. Aquesta fent tenir en menyspreu totes coses: fa alegrament empendre hi acceptar la penitencia.


¶ Que la mort fa humiliar lome.

Dich donchs que lamort fa humiliar lome. E per ço diu sanct Agosti en lo libre deles paraules del senyor. Conegas lome: si de si vol apartar la superbia: que morir no se scusa. E que totes les coses bones hi males nostres: son transitories e incertes e sols la mort es infallible. E per be que la hora del seu venir sia a tots occulta e incerta: pero no resta que no sia presta hi sens tarda la sua venguda. dient. Ecclesiastes als .xiiij. capitols. Recordat que la mort no tarda. car scriuse en Tobies. la mort corre e noy ha raho ni partit pera fogir della. Car per ley es obligat lome pagar ala mort: lo seu natural deute. E aço mateix diu sanct Bernad en hun sermo O desuenturat home perque not aparelles a morir cascuna hora: com not tens per mort: puix tens per cert que de necessitat a morir tesperes: hi fent en tumateix consideratio pensa: com los vlls se giraran en lo cap: y tallant se lo cor de dolor: se rompran en lo cors les venes. Qui donchs humiliant se no haura temença sabent decert que ha de tornar terra: e noy haura exceptio de persones: segons que fon en lo principi. Car segons sescriu en lo segon dels reys a .xiiij. capitols. Tots morim hi correm com les aygues en la terra: les ones dela qual puix que trespassen en negun temps son retornades. E per ço legim en Ricard: que ab raho es intitulada mort: com sia hun boci pera tots generalment amarch: lo gust del qual fogir en algun temps sescusa. Car legim en lo Gerson del menyspreu del mon. Talla la mort y deuora qualseuol cosa de carn composta: e axi a grans com a chichs senyorejant turmenta: e no tenint temor de negu: dels nobles te lo general imperi. Tan comuna es als duchs com als princeps: hi sens misericordia axi als vells com als jouens. Ella brama: y tot quant es en lo mon tremola. Ella fereix: y tota la carn perint: no es hun sol home per fort que sia que della scape: e a persona del mon no rescata: perque de negu reb huey: preu: ni amistat alguna. Mas perque vull recitant mes paraules despendre: Lo pobre ni lo rich per molt que tinga: ala impiadosa mort no scapen. La qual ara percert se e coneg esser la vltima fi de totes les coses. E perço sescriu en Getha. Totes les coses leua la mort. E lo saui Cato: y Socrates moriren. Perhon clarament se mostra que la doctrina ni sciencia: a nengu deles sagetes dela mort defensa. Car segons en lo .xj. del Ecclesiastes sescriu. Axi los ignorants com los homens de sciencia moren. Perhon se lig a .xxxiij. de ysaies. Hon es lome de sciencia: Hon es lo que les paraules dela ley pesaua: hon es lo mestre dels infants: com si digues. No son: ni viuen: mas ab lo mateix discurs han passat com los altres la present vida E ab tot que lo dit Getha non nomene sino solament dos. Digues me hon es lo gran y fort Ector de troya: hon Julio cesar: hon lo poderos Alexandre: hon lo gran Macabeu judes: hon lo fort Sanso: hon Galien metge hil seu companyo Auicenna: hon lo gran Rey Salamo tan saui hon lo bell Absolon: hon es Tuli: hon Aristotil doctissim hon plato y Porphiri: hon lo mes excellent dels poetes Uirgili: Perventura: no son tots passats com a hostes y peregrins de hun dia: Si passaren per cert. Que no ha restat negu dells quen vanitat no haien despes los seus dies.
Car segons diu lo Salmista. En ymatge passa lome: car huy es fort y sa: y del tot arreat: y dema es flach malalt mort y posat dauall terra: com nos sia atorgada dubtosa vida fallible. La qual cosa per hun philosof clarament se mostra. Lo qual com li fos per lo emperador Adria demanat del esser y stament del home: feu semblant resposta. Lome es sclau dela mort: hoste del loch: caminador que passa: semblant a hun munt de neu o asahonada rosa: o nouella maçana E facilment se compren daquestes coses: quant fallible allenegable y poch duradora es la vida humana: no sols la del pobre: mas encara de qualseuol per molt rich e poderos que sia. car lo morir es cosa a tot lo mon comuna: y la mort a neguna honor perdona. La mort es fera: la mort es mala: la mort a negu ha misericordia: la mort a tots donant ley egual: axi al rey com al pobre sen porta: com la ley del morir del pobre y del rey sia comuna. E si vols legir lo ques scrit: ella de plor: dolor: y miseria dona causa. On diu (Iob) Job a .xx. ca. en aquesta forma: del rich superbo Si fins als cels muntara la superbia sua: y tocara lo seu cap fins als nuuols ala fi sera perdut y desestimat com a fem y diran los quil veren. Ques daquell que ha volat com hun somni: nos troba: passat es com a visio dela nit scura. Aximateix en Baruth a .iij. capitols. Hon son los princeps deles gents: qui sobre les besties que van per terra tenen senyoria: y jugant ab los ocells del cel: or y argent tesaurizen: en lo qual los homens confien: no hauent alguna fi la gana que tenen y copdicia de augmentar riquea: los quals fabricant largent: stan pensosos. Nos troben percert les sues obres car en los inferns son deuallats: e altres en loch de aquells senyoregen. On diu prosper: en les sues sentencies Hon son los oradors que abraho nos podien vençre. Hon son los que singularment les festes ordenauen. Hon son los bells pensadors dels caualls: hon son los capitans deles batalles hon los grans satrapes de tirannia. No son peruentura totes les coses en pols conuertides. No sta peruentura la memoria de lur vida en poques linies scrita. Mira les sepultures: y be considera: qui es lesclau: y qual lo senyor: qual es lo rich: y qual es lo pobre.
Ueies si poras dicernint coneixer: lo vençedor: lo vençut: lo rey: lo vassall: lo fort: lo flach: lo bell: y lo difforme. Semblantment diu sanct Joan grisostom. en lo libre de reparatione lapsi. Quels ha aprofitat als qui fins ala fi de sos dies obstinats en la luxuria del cors: stigueren en los delits dela present vida. Mira ara lur sepultura. Paraments si veuras en ella de lur vanitat algun vestigi. Mira si peruentura algun senyal de riquea o luxuria poras coneixer Mira hon stan los vestirs de diuerses robes modernes: hon es ara lo delit dels quils mirauen: hon son los scuders: hon la riquea: la risa: lo joch: y ques feta la desordenada alegria: Hon stan ara aquelles coses y ells mateixos: Considera ab diligencia: la fi dels huns y dels altres. Acostat mes ales sepultures de cascu y mira les cendres soles: hils ossos pudents plens de vermens. y haies memoria: que aquesta es fi dels cossos: encara que ab delit: alegria: ab treballs: y ab castedat haien passat la vida. Aximateix diu sanct Bernad. en lo libre deles meditacions sues. Digues me hon stan los amadors daquest mon que no ha molt temps: eren ab nosaltres: Neguna cosa daquells es restada sino cuchs y cendra. Aten ab diligencia y para esment que son y que son stats los homens: foren axi com tu: menjaren y begueren: rigueren y en plaher sos dies passaren: y en hun poch instant al infern deuallaren. Aci la sua carn menjaran los vermens: y alla al foch les animes: fins que altra volta vnits sien embolicats eternament en lo foch: los que en vicis y peccats hauran tengut companyia. Quels haura aprofitat la vana gloria: la breu alegria: la potencia mundana: lo delit de luxuria: la falsa riquea: la gran familia: lo carnal apetit y mala concupiscencia. Hon es lo joch: hon la rialla: hon lo desdeny: hon la jactancia: e hon la superbia. Mira quanta tristor apres de tanta alegria Apres de tant plaer quanta miseria. Daquell exalçament son cayguts en los turments dels infernals abysmes. Lo que a ells ha seguit: pot sdeuenir a tu: car home est: fanch de fanch: de terra est y de terra vius: y tens de tornar en la terra. Daquests amadors del mon damunt dits que tan mundanament y carnal viuen: sens tembre la mort quels es tan vehina parla sanct Bernad als religiosos de monte dei: en aquesta manera. O miserables desuenturats aquells: als quals les mateixes miseries aquesta miserable carrera: mentres passen ab delits sos dies enganen: y en hun punt en los inferns deuallen. Car segons diu lo Salmista. La mort vendra sobre ells e vius deuallaran als inferns. Hon poria dir cascu dells en tal cars Cercaren me les dolors dela mort: y los perills del infern me trobaren. Aquests son los peccadors miserables als quals la vida present axi engana.
Dels quals se diu a .xxj. capitols. de Job. Los mals: exalçats y aconhortats per sa riquea viuen La sement dells dauant ells mateixos dura. La companyia dels nets y parents: sta en sa presencia. Ses cases stan pacificadament segures: y no sta la verga de deu sobre ells Concebe sens auortar la sua vaca: pari y no fon de la sua criança apartada. Hixen com a bestiar sos fills y los nets jugant se alegren. Sonen la dolçayna y la guitarra: y al so dels orguens se alegren. Passen en plaer sos dies: y en hun punt en los inferns deuallen. O quant malament y folla: burlant sengana aquell que per la flor del mon y vana honor: que primer com vna flor se mostra y tantost se seca: va al infern perdent la sobirana corona de gloria. Lauors encert tristament y amarga plora. Mes li haguera valgut al que es condamnat a tantes penes: tot lo temps de sa vida hauer passat en miserable pobrea. Car yo demane. En que lo seu gran tresor en tal cars li aprofita al peccador: quand es condemnat ales penes infernals: sens poder may hauer remey ni refugi: del foch de tan eternes penes. Amich que dius dels richs daquest mon poderosos. peruentura no moren com los altres. Nols veig percert que de no morir tinguen priuilegi. Car diu se en lo .vij. capitol dela sapiencia De vna mateixa forma naixen tots y moren. E aço mateix diu Job a .xxj .capitol. Huns moren forts y sans: richs y prosperats y plenes de greix les sues entramenes: hils ossos regats y plens de molls. Altres en amargor delanima sua sens riquea moren. Empero sens dubte axi los vns com los altres dormiran en la pols: y cobrirlos han los vermens. E axi seran los richs e poderosos a vna comuna mort obligats com los pobres. On en lo .x. del Ecclesiastich. Breu es la vida de qualseuol rich poderos. Huy es Rey y dema la mort lo sen porta. De tal Rey sens dubte se lig en lo primer dels Macabeus a .ij. capitols. Fem y vermens es la sua honorosa mundana gloria. Huy es exalçat y dema ja nos troba. Pren encara exemple: del excellentissim princep del mon Alexandre: qui guerrejant per força darmes subjuga tot lo mon: de tal manera: que senyor de tot esser: sestimaua Del qual se lig esser stat lo primer Rey qui haja florit en grecia: vencent batalles y prenent standarts mes quels altres. Lo qual anant per lo mon conquistant feu tota la terra menor que les sues forçes. Del qual se lig en altre libre. Lo Rey dels Reys. Tots los regnes sotsmesos a ell veya. E lo so dela fama sua hi ventura: lo feu gran monarcha.
Tot lo mon sotsmes a Alexandre sia li moço: hi ell grandissim senyor: en lo mon gran senyoria tinga. Mas apres de tan gran trihunfo yatesa la monarchia: quina cosa gran li es seguida:la fermetat peruentura del regne: o la perpetua durada dela potencia. ho seguili peruentura maior sanitat en lo cors: o mes larga vida. No percert Ans aquella cosa a tots generalment comuna que apres de tots los actes recorre: la mort spantable. Lauors podia ben dir Alexandre al temps dela mort sua: Lo que diu Job. a. xxj. ca.
Yo aquell tan gran rich: que so stat subitament so stat vltrajat hi forçat. Car solament dura dotze anys son imperi Car del escriu Pere en laurora en aquesta manera. Apres desser stat dotze anys en limperi: presta ala mort obedient omenatge. E axi mateix clamant se dela mort podia dir lo que scriu Job a .xix. capitols. Despullam dela gloria: leua del meu cap la corona: hi de totes parts destrohint me: pereixch. Ay amich meu: clarament se mostra: que posat cars tingues. Cesar totes les coses: terme ha hagut la sua gloria hi ab treball fon de huyt peus la sua sepultura. Del qual manifestament se mostra: quela sua imperial magestat: la potencia dela terra: la prosperitat deles coses hi la larga vida passa: quand dela mort: la incerta hora es arribada. E perço diu lo poeta. Est saui: la sapiencia ab la mort es desfeta. Abundes en riqueses: passen hi cahen. Eres bo lo bondat termena. Eres honest: honestat passa. Eres fort: totes les coses forts ab la mort se derroquen. Ja veig percert quels anys que passen: totes les coses nos roben. E perço que sera: si est rich: fort: o gentil. Si seras senyor del mon. Si rey. Papa. Prior. Abat. o Bisbe: que sera puix tan prest totes aquestes coses passen. Sols encert resten los merits hi bones obres: per les quals hom atteny la eterna gloria. Perço diu Isidoro en vna omelia. Pensar deuem amichs meus quant poca: quant fallible: hi quant allenegable es la gloria dela temporal potencia. Diga qui puga: los Reys on se troben. On son los princeps. On son los richs homens. On los del mon poderosos. Encert com a ombra passaren com hun somni defalliren. Cerquen los hi nols troben. Que podem de aço rahonar ni scriure. Los reys sen anaren: Los princeps moriren: e molts pensen viure lonch temps: y nunca per mort exir dela present vida. Encert no sera axi maluats: ans vosaltres morreu com a homens: e axi com hu dels princeps sera vostra cayguda. Car segons diu Seneca a lucillo. Lo caure dela present vida es la mort comuna que a negu no perdona. Perhon scriu Betha Totes les coses pren la mort y totes per ella cahen. Car totes les prosperitats dels homens: per la mort hauent fi termenen. Hi apres quela fe de Abraam: la pietat de Joseph: la caritat de moyses: la força y constancia de Samso: lo zel de phinees: la mansuetut de Dauid: los miracles de heliseu: les riquees y prudencia de Salamo: la bellea y disposicio de Absalon: hauras sermonada: tostemps lo plant: les fins y vltimes coses occupa. E la mort del home posant fi ala historia: es vna la general conclusio comuna: en dir mort es. Ay que ja per lo damunt dit manifestament se mostra: que la fama: linatge: la fortalea: la sapiencia: la riquea: y la honrra: no poden escapar al home quen pols nos conuerteixca. Car totes les coses engenrrades y quen lo mon tenen naixença: ala mort continuament acaminen. E per ço diu Ouidi. Totes les coses ala sua naixença tornen: e requiren ala mare que les ha engenrrades: e lo que primer norres era en norres torna. Totes les coses venint anorres com aygua corrent passen: e yo peccador miserable: quasi en norres so tornat y res no he sabut. Car essent en declinacio com a ombra mos dies: secat me so com a fe (fem): car tots som terra. Axi es com lo fe lome y axi com a flor del camp decauran sos dies. Car lesperit passant en ell: no restara. E daquiauant lo seu loch mes no pora coneixer. Considera donchs ques lome vna cosa fallible de poca durada semblant ala flor quen lo camp es exida. Perhon se lig. Ysaias ca. xj. Tota la carn es fe: y axi com la flor del camp es tota la gloria sua. Verdaderament es fe tot lo poble Es se secat: y es li la flor cayguda: mas la paraula de deu eternament sera ferma. Donchs perque creix en superbia lome: qui es axi com lo fe: que abans darrancar se seca. Perhon sescriu en Tobies. La carn es veixell dargila: veixell de plor: fe sech: terra frangible: y sach pudent La vida dela carn es lo treball: la concepcio dela carn es la podridura dela flor dela dona. La fi dela qual es corrupcio: hi lo naiximent argila. Primer sperma ara sach pudent: y apres en la sepultura vianda de vermens. Donchs perque lome creix en superbia. Açomateix diu sanct (Berñ) Bernad en les meditacions sues. De que pren superbia lome: la concepcio del qual es culpa: la naixença: pena: y treball: la vida: y apres de necessitat de morir. E apres de hauer deixat desser home: es verme: pudor: y fastig.
E axi cascun home: torna en no home. Attentament mira lo principi: lo medi: e fi de ta vida: e trobaras molt gran causa de humiliar te. Que penses. que dius. que fas atumateix. No est peruentura pols: y terra. Car legim en lo. xij. del Ecclesiastes. Torne la pols en la sua terra hon staua terra dich podrida: y plena de vermens. Job a. xvij. ca. Yo he dit ala podridura. Tu est mon pare y mare mia: y los cuchs son mos germans. (Jtem) Item Ecclesiastich a. xviij. c. Tots los homens son terra y cendra. Y en lo .iij. del Genesis. Tornaras ala terra: don es ton principi: car terra est y terra tornaras. E per ço amonesta Alanus. Recordat que est pols: y manteniment y vianda de vermens. Quand jauras podrit en la terra freda Quand la tua carn: pijor que la de hun goç sera corrupta: noy haura home en lo mon que mes te vulla veure. On diu sanct Bernad. Quina cosa es en lo mon mes corrupta: que lo cors mort del home. Quina cosa mes spantable quel mort home: la presencia hi cara del qual: quant era plahent mentre viuia: tant es apres mort mes fer hi horrible. Donchs que aprofiten les riquees: que los delits: que les honors. Delliuren peruentura les riqueses lome que no muyra. Ni los delits: dels vermens: ni de la pudor: les honres. O eternal deu ab quant miserable condicio: tots los homens feneixen. Percert amich meu si tu ab diligencia les dites coses miraues: sens dubte grandissima causa de humiliar te trobaries:
hi hajes ho en memoria: quel recordasse del morir a humilitat
conuida. Mostras clarament en lo tercer dels Reys a. xxj c. de Acaz. Lo qual hoides les menaces: que dela mort li feu helies se humilia de tal manera que dix deu a Helies. No veus Acaz humiliat dauant mi Lig se quen la cort Romana en altre temps: quand hauien elegit Papa: li cremauen dauant moixells destopa dient li. Pater sancte: sic transit gloria mundi, ço es que axi com lo foch subitament conuerteix en pols la stopa: axi tota la gloria mundana passant com lombra: discorre. recita Ysidoro esser stada antigament pratica: quel primer dia de la coronacio del Emperador de Constantinoble: stant asegut en la sua imperial cadira de gloria: hun pedrapiquer li portaua tres o quatre maneres de pedra dient li que degues triar de qual de aquelles li faria la sepultura. E per semblant se lig de sanct Joan lalmoyner Patriarcha dalexandria: que com se obraua la sua sepultura nunca volgue la acabassen.
E ordena que quand stigues en grans solemnitats de festes hi honrres: vingues algu que li digues. Senyor la tua sepultura no es acabada: mana: que la acaben: que no sabs en quina hora vendra lo ladre. Donchs perques feyen aquestes coses del papa: del emperador: hi del patriarcha: los quals eren homens de excellent stat en lo mon: sino per ques regoneguessen esser mortals: hi ab sperança de larga vida: o de grandesa de potencia: o mundana gloria: no sensuperbissen. Mas hauent memoria dauant los vlls: dela mort: fossen humils en totes coses. E perço diu lo Salmista. Sapien les gents que son homens: homens dich de terra o fets dargila: e per conseguent mortals. Car lig se a .xij. ca. del Ecclesiastes. Totes les coses que son de terra tornaran terra: del nombre deles quals son tots los homens segons a .xxij. c. de Jeremies se mostra: dient. Terra. Terra. Terra scolta la paraula del senyor Tres voltes crida al home: terra: car en tres maneres lome pot ser nomenat terra. Car es terra per esser fet de terra: pratica en la terra: hi ala fi te ha tornar terra. Terra es en la creacio: en lo conuersar: hi en la mort sua Terra es per natura: per carrera: hi per sepultura. A terra sab la terra crida. la terra desija. embolicat hi pegat sta ab la terra. Lo seu ventre en les entramenes dela terra deualla: hi oblidant les celestials coses: litigant per la terra: guerreja per ella. Va per la terra: nauega la mar pasejant la moltes voltes. Per hon lo miserable del home: ara aci ara alli: copdiciosament treballa: e nunca cessa fins tant que lo que ha pres de la terra, a la primera materia ques la terra: torne: dient allo del tercer dels reys. a .ij. ca. Ay que yo entre en la carrera de tot lo mon. Per hon com siam fem: lim, e vil cosa, de hon nos ve la superbia puix hauem a tornar tots ala terra.

¶ Que la mort fa menysprear totes coses.

Recordarse de la mort fa menysprear: y tenir en norres totes coses. Com diu sanct Jeronim: en lo prolech de la biblia: Totes les coses desestima aquell qui de continu pensa que ha de morir. Car lo appetir y copdiciar dels ulls es menyspreat, quand algu pensa que tan prest ha deixar totes coses. La concupiscencia: y desig carnal se auorreix quand algu pensa quel seu cors en hun instant sera menjar de vermens. La superbia de la vida es menyspreada quand algu en lo seu cor pensa: que aquell qui precehir vol als altres sera dauall los peus de tots posat en la terra, la qual de tots los elements es la mes baixa. E perço diu sanct Jeronim en la epistola ad Ciprianum: Hajes recort dela mort tua: sit vols de peccar defendre Car aquell qui tots jorns se recorda que ha de morir: les coses presents desestimant deles sdeuenidores senuja
Car Esau pensant que la mort li era propinqua: laugerament les coses del mon hague menyspreades. E perço se lig a .xxvij. ca. del Genesis: Si muyr quem aprofitara la primogenitura. Per semblant. Isidoro. Mirant la breuitat de la present vida: e que les coses que aci par que possehim: quasi en hun breu instant per la mort han esser deixades amonestant nos a menysprear aquelles, diu:
Si vols ab repos viure no desiges alguna cosa quenlo mon sia: y en aquesta manera tenrras en repos la pensa. E si de tu los pensaments del mon desuies, apartaras de tu qualseuol cosa quel teu bon proposit empache. Sies mort al mon: y lo mon a tu: y a la gloria del mon com si ja fosses mort no mires. E desuiant te: apartat dels effectes dela present vida com si fosses mort: e no tenint ne pensament: com si fosses mort: de tots los seus negocis lunyat. Menysprea viuint lo que apres mort no poras attenyer. Semblantment diu Seneca: Neguna cosa te aprofitara tant: per lo menyspreu y temprança de totes coses: com lo continu pensament del temps incert y breuitat de la present vida. Per conseguent tu amich meu mentre vixques: hajes en continu recort la fi y darrer terme de tos dies. Aximateix se lig en lo libre del do de temor que hun gran philosof donat ales vanitats mundanes. Hoint vna volta en matines la larga vida dels sancts pares: y que tostemps a la fi deyen de cascu dells: lo ques scrit en lo Genesi a .vij. capitols. Mort es: cregue que axi seguira a ell quantseuol temps que vixques. E daquiauant pensant en la desestima y menyspreu del mon: essent en paris entra en la religio de sanct Domingo: hon fon fet mestre en sacra theologia: e home de sancta vida. O quan be tingue aquest dauant los vlls de la sua pensa: les paraules del Ecclesiastes a .xj. ca. Sil home viura molts dies y en tots aquells se alegrara: recordarse deu del mal temps: y molts dies: los quals quand vendran: les coses passades de vanitat: seran represes.
Per cert. ala mort la vanitat se mostra: y la vanitat deles vanitats:
y que totes les coses *obren vanes. E perço se scriu en lo .iij. capitol del Ecclesiastes: Totes les coses a vanitat son subjugades. E axi es ver que totes les coses son vanes. Nostra vida y qualseuol cosa del mon es vana. Car segons diu lo Salmista: a qualseuol home viuent es vanitat. Tu penses ab larga vida possehir molts anys en delits y plahers: les coses temporals y encert amich meu rebs gran engan. Car los dies del home com a ombra passen.
Ay que ja veus esser pochs los teus dies: y lo teu bisbat sera daltri. Y perço no cregues: nit faça negu entendre que la tua vida sia larga Ahon se vulla que vages: segueix la mort ala ombra tua mateixa. E si daquiauant tenrras esment ales paraules mies: y apres en les orelles del teu cor per tu seran enpremptades.
Ans diras yo vaig a morir: creent viure lonch temps: y peruentura es aquest lo meu darrer dia: yo vaig a morir: car a tu dien.
Guarda quet sera demanada la vida. Donchs de qui seran les coses que has guanyades. Donchs ves ten prest a morir: y ves essent cert: que presta es la disposicio dela tua posada. Segons sescriu en la segona epistola de sanct Pere en lo primer capitol. Y pensa que ja est mort: puixque sabs que de necessitat apres de quants que quants anys se vulla sens dubte has de morir. desestima aquestes coses transitories: que sens tarda tens a deixar per força. E perço diu lo Poeta. Les possessions. La riquea. Lo murar deles viles. La fabrica dels grans palaus hi posades. La gloria deles taules ab lo delit deles precioses viandes. Los lits de parament insignes. Les riques robes brodades: que les honestes pratiques empachen.
Lo goig dels fills hi dolça alegria daquells: hi amor natural tot se deixa: y en negun temps se cobra. Para donchs esment: y considerant mira quen la present vida: noy ha neguna cosa permanent ni ferma. E perço sescriu en lo .ij. ca. del Ecclesiastes. Yo he magnificat les mies obres hi edificat pera mi cases: planti vinyes: fiu heretats: y peixqueres: fiu cequies pera regar vna silua de arbres de saboroses fruytes: he tengut sclaus y molta companya mes que tots quants ans de mi fossen en Jerusalen: he aplegat or: argent: riqueses de reys hi de prouincies: he tengut chantres hi tots los delits dels homens: he tengut veixelles: y veixells de or hi argent pera metre los (vnis) vins preciosos he sobrat en edificis a tots quants foren ans de mi en Jerusalen. La sauiesa aximateix en mi perseuerant ha tengut durada: hi james he denegat als meus vlls cosa que desijassen. No he defesat ala voluntat mia: que no vsas de qualseuol delit: prenent plaher en les coses que yo pera mi tenia aparellades. E com yo me fos girat a totes les coses que hauien fet les mans mies y treballs en que vanament suat hauia. Viu en tot vanitat y aflictio de animo: y neguna cosa esser durable: car neguna cosa es verdaderament dauall lo sol que tinga durada com totes coses passant: com a ombra discorren. E perço diu sanct Joan de garlandia: Lo que fon: es: y sera. y en poch temps pereix. Donchs lo esser: lo esser stat y hauer de esser: aque aprofita. Aquestes tres coses ço es: lo esser (:) esser stat: y en temps sdeuenidor sperar de esser: son tres coses que sens flor floreixen Car lo esser: fon: y sera: totes en vna pereixen. E lo mon y lo seu desenfrenat appetit passa. E per tant imprudent es lome: qui cura de cercar lo que es impossible durar puixa. Perhon diu sanct Bernad en les meditacions sues. Perque thesauriza lome lor en la terra com lo que sy cull: y lo quiu cull: sens alguna dilacio passe. Donchs home: quin es lo fruyt quen lo mon esperes: lo qual ala fi es dela mort la trista cayguda. Plagues a deu que sabesses: y entenent per ala fi prouehisses. Aximateix diu Petrus blesensis en vna epistola. La gloria del mon enganosa: hi de mal art: los seus habitadors engana. Que qualseuol cosa que peral sdeuenidor prometa: o preten de present: tot sera norres: com laygua corrible. Mira quant vana: quant enganosa: y quant la gloria que tant en lo mon copdiciam es fallible. Donchs foll de home com prestament la cosa que ha de passar no desestimes. No veus tu peruentura lo mon miserable perir stant malalt dauall lo coltell dela cruel mort spantable.


¶ Que la memoria dela mort fa al home acceptar la penitencia.

Segons lorde deles coses damunt preposades ara resta a veure ab diligencia: com la memoria dela mort: fa al home acceptar la penitencia. Aço clarament se mostra en lo tercer de Jonas. dels Niniuites: que per menaces dela mort feren penitencia. E perço lo glorios sanct Joan baptista: treballaua a induhir los homens a penitencia dient en lo .iij. ca. de sant Luch (:) Feu dignes fruyts de penitencia. E diu mes auant la destral sta ala rael del arbre dela vida posada la qual es dela mort: les menaces. E aximateix diu lo Salmista Quand los matauen lo cercauen hi turmentauen: etcetera. ço es a fer penitencia. Perhon sanct Ambros sobre sanct Luch diu. Guay de mi: si los meus peccats no plore. Guay de mi: si pera confessar me ab tu senyor: a mija nit nom leue. Guay de mi: si al meu prohisme engane. Guay de mi: si no dich cosa vera: ala rael del arbre sta la destral posada. Job tan be considerant la breuitat dela present vida fon content hi elegi ans aci viuint que apres la mort sens fruyt fer penitencia. Perhon diu Job a .x. capitols.
En breu temps finara la poquedat dels meus dies. Deixam donchs hun poch perque ans que men vaja: la mia dolor plore: y no torne ala terra del scur nuuol dela mort cuberta. Car segons se lig en Job a .xiiij. capitols: Breus son los dies del home. Item sanct Pau en la primera als Corinthians a .vij. capitols: Lo temps es breu: y perço millor seria ara breument hi laugera comportar hun poch que apres dolrres fent pera tostemps infructuosa penitencia. Perhon diu sanct Agosti en lo libre deles deu cordes: Millor es comportar vna poqua damargor en la gola: que eternal turment en les entramenes. Dela breuitat dela present vida ell mateix en hun sermo diu axi.
La vida del home del temps dela infancia fins ala desmemorada vellea es curta. Si Adam vixques encara y huy morint pagas ala mort lo seu natural deute: a que li hauria aprofitat la larga vida, encert poch o neguna cosa. Perhon poria dir ja son correguts los temps dela vida passada. Perço dix hu Que aprofiten al home: encara que vixca cent edats quen cert quand mor: pensa hauer passat com hun vent la vida. E axi diu sanct Agosti sobrel saltiri. Encara que tot aquell temps: de quand fon lançat Adam de paradis terrenal fins a huy vixquesses. Encert hauent axi prest volat tu no volgueres fos stada la tua vida tan larga. Digues me quanta es la vida de qualseuol home: ajustantli altres tants dies: aplegant a vna grandissima vellea: que sera? No sera com lo ros dela matinada. Per semblant ell mateix diu en vna Omelia. Mes frangibles som: que si fossem vidre. Car lo vidre encara que de trencarse: perille. Empero guardant lo: molt temps dura. Mas la vida del home per molt ques guarde prest es finida. Car segons scriu lo apostol als Hebreus a .ix. capitols Ordenat es y estabilit: quels homens vna volta muyren. Perhon diu Seneca: en lo libre dels remeys dels cassos afortunats: Nostra vida es hun pelegrinatge que apres de hauer acaminat: torna ala natural terra. Aquesta necessitat de morir y breuitat de vida humana. hague molt be considerat aquell gentil Xerses: del qual en la epistola a Eliodoro scriu lo glorios sanct Jeronim dient. Aquell potentissim Rey Xerses que aplana les muntanyes: feu molts hi grans ports en la mar: per les fustes: stant en hun loch molt alt: mirant gran multitud de gents dix tals paraules. Tots morim. Dehon ve lo que dix Seneca en la sua quarta Epistola: Cascun dia morim: com tots jorns de nosaltres sen vaja vna part de nostra vida. Que es la vida nostra sino vna passada dela mort: Perhon no sens causa es al relotge a comparada. lo qual de grau en grau passant fins a cert punt discorre: e lauors: subitament desparant toca la campaneta deles hores Axi nostra vida en veritat tostemps discorre passant fins al punt y terme de nostra vida: lo qual terme posat per deu omnipotent: no es home quil trespasse: lauors defallint cau y fa sonar les campanes.
Spera donchs vetlant ab prudencia lo cas dela tua vida: car pochs graus ha de passar lo teu relotge. Car tota hora passa molts graus: y tantost que vendra ala fi caura subitament en lo abisime dela mort. Scolta lo que diu lo poeta. Fuig la vida breu: com vna laugera ombra: y apoquint se: neguna cosa torna. E axi quand pensam que sta mes ferma: subitament es cayguda: car en la mitat dela vida: stam en la mort. E perço legim en lo .ix. del Ecclesiastes. No sab lome la fi sua. que axi com ab lo ham se prenen los peixos: y los animals ab laços. Axi los homens en lo mal temps se prenen. Ay que ja la fi sacosta: car la mort es la vltima fi dela vida. Aquesta es la fi de tots los homens segons en lo .viij. del Ecclesiastes se lig. E per semblant en lo libre de verso. Hon sescriu la vida y memorables actes de Alexandre: se lig.
O benauenturat lo humanal linatge: si tement la fi: lo eternal be dauant los vlls tenia. la qual fi axi als nobles com als baixos sta improuisament apparellada. Mira donchs amich meu quina cosa es la vida humana: sino cosa de caygudes y perills circuhida.
Nostra carn es fi: ara es principi: ara fi. E perço diu sanct Bernad. Quand me recorde que so cendra: y que la fi: sens fi sacosta: tem: y com acendram reffrede. E segons sant Gregori. Molta ansia te lome de fer bones obres: quand en la eternal fi continuament pensa. Perço amich meu: Cregues que cascun dia quet hix lo sol: que ve de deu: tenint en lo teu pensament: ques forçat que muyres. Donchs qual home de bon sentiment pensant la molt certa breuitat daquesta vida y la propinquitat dela mort venidora: y considerant en son pensament ab diligencia que nostres anys passaran com la aranya: y nostres dies com lo fum defallen: e que lome nat de dona: viuint tan poch temps: hix com a flor: y es calcigat: y fuig com la ombra. Qui pensant y considerant de cor aquestes coses: y mirant les ab los vlls dela pensa: sera axi enganat del diable: dela carn: y del mon: quen aquest tan breu temps deixe de fer penitencia o per mes propriament parlar: en aquesta chiqueta hora. En cert negu nol dilata o menysprea sino aquell aqui del tot ha cegat la malicia. O quanta pena haura daquella negligencia.
Perço diu lo apostol al .ij. capitol. als hebreus: Si tanta salut menysprearem: a hon porem fogir. Perhon diu lo glorios Efrem. Amich meu si en aquest breu temps serem descuydats o pereosos: neguna excusacio tenrrem: que per nostres peccats nosaltres pugam mostrar. Donchs la breuitat daquest temps no desestimes: perque apres com sia tart: infructuosament not penides. Cuyta prest y no tardes: perque ala fi not deixen fora ab les vergens indiscretes. On se lig a .xxv. ca. de sanct Matheu. Ay que ve lesposat: y les que stauen atauiades entraren ab ell en les bodes etcetera. Sobre lo qual pas diu lo glorios sant Gregori. O si lo paladar del cor podia gustar: aquestes paraules quanta admiracio tenen. Ay que lesposat ve: quanta dolçor: quand se diu: Entraren ab ell en les bodes: e quanta amargor: quand se diu: Tancada es la porta. Amich si aço tu sabies y gustant entenguesses: y en lo teu cor continuament ho pensasses. Encert tu cuytaries a fer penitencia: sens perdre aquest temps acceptable: y los dies de salut tan inutilment y sens fruyt: menjant ab ociositat vagarosa. E per ço se lig al .ij. capitol del Apocalipsi. Hajes en recort de hon has dat la cayguda: y fes penitencia. Clarament se lig esser se seguit en hun loch que stant hun sanct en oracio. Hoy vna veu plorosa: e com ell li demanas quina cosa era. Respos: Yo so la anima de hun damnat: que la mia dannacio perpetua plore. E com li demanas dela sua pena Respos: Que entre totes les coses perque les animes eren mes penades: era la perdicio del temps en lo qual los daua deu gracia: en aquell poquet de fer penitencia: per lo qual deles penes dinfern los haguera fet delliures. Perhon diu Hugo de sant victor. Tots los turments del infern excedeix: lo no veure deu: hi freturejar dels bens ques stat en les tues mans guanyar los
Donchs façam bones obres mentre lo temps nos dura: perque apres no digam penedint nos: lo que dix Jeremies a .viij. capitols Passaren les messes y lestiu es acabat: y no som saluats nosaltres. De hon ve que aquell deuot Effrem nos amonesta dient.
Amichs prech vos: quen aquest poch temps vetleu porfidiant en aquesta onzena hora: car la nit es ja venguda: y lo remunerador vendra ab molta gloria a pagar cada hu segons ses obres.
Donchs mostras per los exemples: que la memoria dela mort: porta los homens a fer penitencia. Perhon se lig de hun maluat caualler. que no volgue acceptar alguna deles penitencies quel papa Alexandre li hauia donades. E ala fi li dona lo papa hun anell: que portas per penitencia: hi que quand se vulla quel ves: pensas en la mort sua. La qual cosa hauent feta lo caualler alguns dies: torna al papa dient li que era apparellat pera fer qualseuol altra penitencia que per ell li fos donada. Aximateix se lig de hun altre peccador: que no volgue acceptar neguna penitencia. e ala fi li mana lo confessor: que manas al seu scuder: que tostemps en la primera vianda li presentas hun basto scorchat: dient li.
Senyor recordat que de necessitat tens a morir: e no sabs ahon: ni com: ni quand. E com axi per algun temps ho hagues continuat hi perço li vingues en fastig lo que menjaua dix al seu confessor: que ell staua apparellat de fer altra penitencia: que ell tenia molt torbat lo cor: y la temor dela mort era ja cayguda en ell. Per conseguent molt se mostra clarament per les coses damunt dites quel recordarse dela mort fa humiliar los homens: menyspreant totes coses: hi acceptar la penitencia. Perhon amich meu recordat continuament que has de morir: que tantost seras constant si dela benauenturada mort te recordes.

¶ La segona deles vltimes coses es del juhi final.

La segona deles vltimes y darreres coses que als homens apres dela vida segueixen: la memoria dela qual de peccar molt nos aparta es lo juhi final que sespera. Car la sua memoria no sols deles grans: mas encara deles chiques culpes nos aparta. On se lig en les vides dels sancts pares: que com hun vell vees riure desordenadament hun joue: li dix: Dauant lo cel y dela terra hauem a dar raho de tota nostra vida: y tu rius de tal manera: com si digues. Si tu sabesses quant streta inquisicio se fara en lo juhi final: axi dels chichs com dels grans peccats nostres: not riuries axi. Ans plorant dolorosament te dolrries. Car sapies que ara es temps de plorar: y de leuarse los peccats: y apres alegrarsan los qui hauran plorat sos peccats. On sanct Gregori diu en les omelies. Si alguna es la alegria de la present vida: de tal manera deu esser: que nunqua la amargor del sdeuenidor juhi: dela memoria se aparte. E perço diu lo Senyor a .xxxviij. ca. del Ecclesiastes Recordat del meu juhi etcetera. Car yo quand vendra lo temps jutjare les iusticies. E daquesta mateixa forma ho diu lo Salmista. e diuse en lo darrer capitol de Joel. Leuen se y pujen les gents en la vall de Josaphat. Que alli sera lo meu tribunal: perque les gents entorn de mi jutge. Aço mateix diu Hieremies a .ij. ca. Diu lo senyor encara en lo juhi contendre ab vosaltres. Del qual general juhi sescriu a .iiij. ca. de Osee: Ohiu fills de israel la paraula del Senyor: que lo juhi es al Senyor ab los habitadors dela terra: lo qual juhi es molt de tembre. Per la qual cosa diu lo propheta.
Dels teus juhins he hagut yo temença. En lo .v. dela sapiencia: Mirant torbarsan de vna temor spantable: plorant de cor ab dolorosangustia (dolorosa angustia). Percert senyor staran les gents en aquest dia torbades: y dels teus senyals hauran temor aquells qui en los termens dela terra habiten: y no sens causa staran spantats y esbalahits: car los senyals que tu daras seran terribles. que segons sescriu a .xxj. ca. de sanct Luch.
Quand veuran venir dins lo nuuol ab gran poder lo fill dela verge. Lauors haura senyals en lo sol y en la luna y en les steles: y en la terra congoixa: y terror en los pobles: per la confusio y espant dela remor dela mar y deles sues furioses ones: tant quels homens despant se secaran ab sperança que sobraran tot lo mon.
O malauenturat home: pensa en la spantable venguda daquell jutge: deu y home. Car lo foch cremara dauant ell ab furioses flames: hi haura enla sua host vna terrible tempesta. Lo foch lo circuhira y entorn dell cremara los seus enemichs. On se lig a .x. ca. dels Hebreus. La sperança de juhi es spantable: y lo ajustament del foch: quels seus enemichs ardentment cremara ab furioses flames. E diu Malachies a .iij. ca. Ay quel dia vendra: com vna fornal de foch encesa: y tots los superbos mals: y de poca virtut y caritat seran vna palla. Aço mateix Ysaies a .lxvj. ca.: Ay que vendra en foch lo senyor. E perço diu Joel a .ij. ca. Dauant la sua faç haura hun foch: que deuorant tot ho guastara: y detras ell: la encesa flama. E segons scriu Malachies a .iij. ca. Qui pora star a veurel. que axi ell com a foch que abrase: e com la herba dels perayres se aseuran pera mundar y esmerar largent. Donchs qual home de seny y discrecio: no haura intrinsecament temor daquest juhi: y dela sua certa venguda. Per on diu sanct Gregori sobre Ezechiel. Qual sera lo cor y pensament del home: que no tema la presencia del etern jutge: quand tots los peccats en vna tornaran dauant la vista dels homens y totes les coses que per nosaltres delitosament son fetes: ab temor nos seran portades ala memoria. Car segons Salamo scriu en los seus prouerbis. Los verdaders mals: no pensen en lo juhi: mas lo qui tem deu: a totes coses mira. Perço diu sanct Bernad en la prosa: yo tem molt la cara del sdeuenidor jutge: al qual neguna cosa secreta sera amagada: ni deixara cosa sens venjança. Qual de vosaltres no haura temor quand se mostrara lo jutge: y cremara lo foch dauant ell: cremant los peccadors. Aquest jutge es de tembre senyaladament per tres coses. Primerament per les diuerses accusacions dels peccadors: les quals son molt espantables. La segona per lo stret compte que hauem de dar per lo que hauem administrat en la vida. La terça per la sperança dela terrible sentencia: que lauors dara cruelment lo just jutge. Les quals coses deuen molt los peccadors tembre. E per conseguent retrau molt de peccar la memoria de tals coses.

¶ Quel juhi es de tembre per les moltes accusacions.

La primera cosa perque lo juhi es molt de tembre: specialment sera la gran accusacio de moltes maneres: dela qual molt se deuen spantar los homens. Car moltes son les coses: ques troben scrites en la sacra scriptura: que accusaran als peccadors lo darrer dia. Primerament la propria consciencia: que manifestament y no secreta dauant tots: reprendra los peccadors. On diu Daniel a .vij. ca. Asentas lo juhi: e los libres se obriren: ço es la sentencia dela vida e dela mort: dela gloria: e dela confusio. dela salut perpetua: e dela condemnacio eterna. Aximateix se diu a .xx. ca. del Apocalipsi. Los morts son stats jutjats per les coses quen los libres eren scrites segons ses obres en ses consciencies. On lo apostol en lo .ij. ca. als romans diu. fent los testimoni sa consciencia. Car axi com dela bona consciencia es testimoni: axi es la accusacio dels peccats: sis vol la condemnacio y la pena. Lo segon quals peccadors accusa: son los dimonis y sperits malignes: perque ells son traydors: que consellen fer lo peccat: y ells accusaran lo peccador dels peccats que hauran comesos. Axi com lo companyo del ladre: alguna volta lo seu companyo: del mal que ha fet ab ell ensemps accusa. E perço en lo .xij. ca. del Apocalipsi. Lo diable es nomenat accusador del prohisme. Car diu sanct Agosti.
Tots staran dauant lo tribunal de Jesu crist lo diable present: recitant les paraules de nostre art y professio: dient nos en la cara tots los peccats y mals que haurem fets: y los lochs hon los haurem comesos: y encara lo que fer deuiem Car dira aquell nostre aduersari. Just jutge: jutja esser meu aquest per culpa: lo qual no ha volgut esser teu per gracia. Teu es per natura: meu per la maldat sua hi desuentura. Teu per la passio: meu per consell.
a tu desobedient e rebetle: a mi sotsmes en obediencia. De tu la stola dela immortalitat ha rebud: y de mi aquesta rompuda roba que sabriga: ha deixat la tua vestidura: y ab la mia es vengut aci. Per conseguent justissim jutge: jutjal esser meu y ab mi esser condemnat a penes. Aço diu sant Agosti. Lo tercer que accusara los peccadors son los sperits y benauenturats angels. Car de creure es: que aquell quils acomana les animes: los demanara compte de tal guarda. e com altre remey no tinguen: serals forçat que diguen que ells no tenen culpa: car los peccadors nols volgueren obehir ni creure. Axi com no es culpa del metge: qui no deixa de fer les coses que ala sanitat del malalt pertanyen: axi nol sana perque no vol obehir lo. E perço diu Jeremies a .lj. ca. Curam a babylon y no guari. E es paraula dels angels: com si digues: hauem fet tot lo que era necessari de fer en esguart de Babylon: perque guaris: mas perque no guari fon culpa sua. Lo quart accusador seran les creatures. E si demanes quines: dich que tots los homens. Car offes lo creador: tot lo mon auorrira al qui li haura fet offensa.
On se lig en Job a .ix. ca. Los cels descobriran la iniquitat dels mals: y leuarsa contra ells la terra. Car lo senyor cridara lo cel y la terra pera jutjar lo seu poble. On grisostom sobre sanct Matheu diu Nenguna cosa haura en aquell dia que pugam respondre: quand lo cel y la terra: lo sol y la luna. los dies y les nits y tot lo mon stara en testimoni dels peccats nostres. E perço diu sanct Gregori.
Si demanes quit accusara: dich que tot lo mon. E no solament accusaran les creatures: los peccadors: mas encara venjaran al creador delles. on se lig en lo .v. c. dela sapiencia. Armara la creatura pera venjarse dels enemichs: y guerrejara ab tot lo mon contrals peccadors. Aço mateix a .xvj. c. dela sapiencia: afferma dient. La creatura seruint a tu creador seu: pendra ira: y contra los injusts pendra fellonia. Lo cinque que accusara los peccadors: seran les persones miserables: que demesiades sobres e injuries hauran comportades: car aquells accusaran lauors als quils hauran fet injuries. E lauors se verificara lo dit del propheta en lo salm hon diu: Yo conegui: que fara lo senyor juhi dels menesterosos: y venjança dels pobres Car lo qui mira los abismes: y sobrels cherubins y seraphins se asenta: qui mes que les ales dels vents volen: es en los seus consells mes spantable que los fills dels homens. Lauors jutjara les causes dels pobres: quand ab gran fermetat staran contra los quils enujaren. Lauors lo pare dels orfens: lo jutge deles viudes venjara totes les coses: y la paciencia dels pobres: ala fi no pereixera. Accusaran axi mateix los subdits: als seus mals e negligents prelats y bisbes. On diu sant Bernad sobrels cantichs: O deu mes terrible quels fills dels homens Lauors començaran a dir los malauenturats ales muntanyes.
Caheu sobre nosaltres: y als toçals cobriu nos. Tendra lo tribunal e audiencia de jesu crist: e hoir sa la gran querella dels pobles.
la accusacio daquells sera dura: dela soldada dels quals vixqueren: y no extirparen los peccats: mas foren cechs guiadors de aquells:
e mijancers enganosos. Lo sise qui accusara al peccador sera la malicia: ço es lo peccat: com diu Jeremies a .ij. ca. la tua malicia te rependra: y accusarta la rebellio tua. E axi seran ligats al coll dels peccadors los peccats propris: segons diu Ozias a .xiij. ca. Fon ligada la maldat de Effraim: y amagat lo seu peccat.
Aço mateix se conferma Trenorum .j. Foren regirades y posades en la mia gola: les iniquitats mies. Perhon axi com lo furt ligat al coll del ladre. manifestament lo accusa: axi lauors los peccats al desuenturat peccador accusaran. En lo .v. dels prouerbis.
Sos peccats al mal home prenen: y cada hu en les cordes de sos peccats es ligat. Perhon diu la propheta. Les cordes dels peccats entorn me abraçaren: ab les quals los mals seran portats en infern per los diables. E lauors cauran los peccadors en lo seu enganos filat. Lig se del Ariço qui entra en lort: hi carregas de maçanes ficant les se en les pues: e quand ve lortola. lo Ariço vol fogir y no pot perlo pes deles pomes: y axi ell ab elles resta pres. Axi haue al peccador carregat de diuersos peccats: ab los quals lo pendran lo dia del juhi: essent accusat per aquells. On diu lo Salmista.
Sera conegut lo senyor fent iusticia: y es stat pres lo peccador en les obres deles mans sues. Del qual diu sanct Joan Grisostom (Crisostom) sobre sanct Matheu. Nostres pensaments y obres specialment staran dauant deu accusant nos dauant los vlls nostres: segons diu lo Apostol. Accusant nos los pensaments de companyia. On diu lo glorios sanct Bernad. Parlant lauors totes les nostres obres: diran totes a vna al desuenturat peccador Tuns has triat: obres som tues: not deixarem: starem ab tu: y ab tu en lo juhi volem compareixer. car segons se lig en lo .xviij. capitol de Ezechiel. Axi com la iusticia del iust stara sobre ell: axi la malicia del mal: stara damunt ell. E perço diu lo Salmista. Enteneu aço totes les creatures. hoiu ab vostres orelles tots los que habitau en la terra: Perque yo en lo dia mal tenrre temença: ço es en lo dia del juhi: lo qual nosolament es mal: mas encara pera qualseuol peccador: pessim. Al qual respon asi mateix dient. Donchs lauors tembre: que la malicia deles mies petjades entorn me circuhira.
Lo sete accusador seran los turments: o instruments dela passio de Jesu crist. E per mes verdaderament parlar. Ell mateix jesu crist. On diu sant jeronim. La creu de Jesu crist contra los peccadors fara guerra. Jesu crist mostrara les sues naffres contra tu: parlaran los senyals: y los claus de tu daran clamor. Perhon diu sanct Agosti en lo tractat del simbol. Peruentura guardara nostre senyor los senyals en lo seu cors: perque en lo juhi als peccadors ne faça retrets e diga vencent los Veus aci lome que haueu crucificat.
Veus aci aquell deu y home: en lo qual no haueu volgut creure: mirau les plagues y ferides que li haueu fetes: regonexeu li lo costat dela lançada que li haueu dada lo qual es stat vbert per vosaltres: y noy sou volguts entrar. Accusant lauors Jesu crist al peccador: dira lo que dix Naum a .iij. ca. Yo descobrire les vergonyes tues en ta cara y mostrare ales gents y als regnes la tua injuria e infamia. Aximateix diu Osee a .ij. ca. Reuelare als vlls dels seus amats la sua oradura: y no scapara: ni home dela mia ma lo fara delliure. O quant desolats: y quant trists staran los desuenturats peccadors aquell dia. Car lauors segons sescriu en lo primer del Apocalipsi. Tots los vlls lo veuran: y aquells quil puncharen ço es crucificaren. E faran plant sobre ell: tots los tribs y generacions dela terra. Lauors lo peccador mirant sen fellonira: strenyent y batent les dents sues.

¶ Que lo juhi es de tembre per lo stret compte que hauem a dar.

La cosa que lo juhi final mes fa tembre es lo stret compte que particularment haurem de dar dela administracio nostra. On se lig a .xviij. capitols de sanct luch. Dona compte dela administracio tua: que no pots daciauant mes administrar. Amich si haguesses a dar compte de mil florins: dauant hun senyor temporal: just: e prudent: molt gran pensament tenrries per donar bon compte.
Sies per conseguent mes ansios: desuellat y temeros: pera dar dauant deu: de tu mateix bon compte: y dauant los seus angels y sancts: daquells delictes que hauras comesos: y dels bens que has deixat de fer: en presencia del qual te sera forçat no solament comptar les coses grosses: mas encara les menudes. Perhon se lig a .iij. capitols de Ysaies. Lo senyor vendra a jutjar ab los vells y ancians del poble: y ab los principals. Axi mateix sescriu a .xiiij. capitols de zacharies. Vendra lo senyor deu meu ab tota la sua companyia sancta: ço es al general juhi: lo qual publicament y no secreta dauant tots se fara. per conseguent: tant es mes de tembre. On a .iij. capitols de Sophonies sescriu. Demati dara en la lum lo seu juhi: y no se amagara. E axi lauors haurem a dar complida raho de totes coses. Primerament delanima quens ha deu acomanada. Car si hun rey acomanaua vna filla sua que molt amas: la qual volgues fer heretera: y reyna del seu regne: a algu de sos vassalls: y aquell la guardas mal. Qui dubita quel rey no li demanas compte de sa filla: en tal manera abandonada? Que fara donchs deu omnipotent: de aquell aqui haura acomanat que li guarde sa filla molt amada: ço es la anima: la qual ell enten exalçar en lo cel y fer la Reyna. Si mal lay haura guardada: peruentura noli demanara gran compte della? Perço sescriu a .iiij. capitols Deuteronomini Guarda a tumateix y a lanima tua ab diligencia. car segons diu lo glorios sant Agosti: Maior dan es la perdua de vna anima que de mil cossos. On diu sant Bernad en lo libre deles meditacions sues. Nos pot egualar tot aquest mon ab la valor de vna anima. E perço diu ell mateix. Perque engrasses la tua carn de precioses viandes: y de richs vestirs la atauies: la qual en pochs dies han a menjar los cuchs en la sepultura. E no cures ornar lanima tua de bones obres La qual en lo dia del juhi dauant deu hi los seus angels ha de ser presentada. Donchs perque desestimes lanima posant la carn dauant ella: quen cert cosa es molt contraria que la senyora serueixca y sia sclaua: y la sclaua tinga lo mando y senyoria. Per semblant diu allo mateix en lo libre del menyspreu del mon. Huy los fills dels homens no tenen pensament delanima: y ab totes ses forçes los desigs dels cossos acaben y no temen lo peccar: mas la punicio que speren E perço tu amich meu no vulles mes amar lo menys que lo mes: digne.
No exalces lo cors per deixar lanima. No deixes senyorijar la seruenta: y que la senyora sia moça. On diu sanct Grisostom en lo libre de reparacio dela cayguda. Si desestimam lanima no porem saluar lo cors: lo qual fon creat moço pera seruir lanima sa senyora. Per conseguent aquell qui la principal cosa deixa: y la cosa baixa guardant exalça: la vna cosa y laltra dissipa. Mas aquell qui lorde guarda: y al que es primer fa honrra: encara quel segon desestime: ab la salut del primer pot saluar se. E perço si volrras saluar lanima tua: y darne a deu bon compte: instrueix la de sciencia y de virtuts diuines. On diu Plato en lo Thimeu. Per aço fon lanima en lo cors ajustada: perque a vsura prenga dell prestades virtuts e sciencies. E si vendra ab gran guany y logre sera per lo seu creador rebuda en loch de on no sera may bandejada. Segonament de nostre cors hauem a donar compte.
Car ell es hun castell: per deu acomanat a nosaltres. On diu lo glorios sanct Bernad. Bon castell guarda: aquell qui lo seu cors guarda. E axi nostre senyor deu: dela guarda daquest castell nos fara demanda: dient si los enemichs seus: ço es los delits carnals: e vicis foren aqui alguna volta rebuts. E los seus familiars y amichs de deu ço es les virtuts y bones obres: daqui ab menyspreu lançats. E si fon aqui rebut lo diable: e Jesu crist senyor verdader: confusament da qui lançat. La qual cosa si haurem feta gran sospita sera y senyal de nostra perdicio e infidelitat y starem aqui a dar compte. Aximateix lo nostre cors es vna adzembla per deu omnipotent a nosaltres acomanada perque vsem della peral profit delanima nostra. Dela qual hauem a donar compte en quatre coses. Car diu lo Ecclesiastich als .xxxiij. capitols. Lo menjar. Lo açot y la carga peral ase. Lo pa y la doctrina y obra peral sclau. Axi lo ase: com lo sclau signifiquen lo cors nostre: al qual es degut lo pa peral manteniment de natura: y la verga dela disciplina: pera refrenar la concupiscencia dela carn: y la carrega dela bona obra: pera profit dela penitencia. E axi nostre senyor deu primerament daquesta sua adzembla nos fara demanda: si li haurem donat a menjar discretament nodrint la sens regals e delicadures. Car lo qui dona delicadament a menjar al seu sclau: apres lo troba rebetle segons se lig a vint y nou capitols. dels Prouerbis. Aximateix en donar al cors defallidament les necessitats sues. La qual cosa si haurem feta: serem haguts per homeyers de nosaltres mateixos. Contra la qual cosa diu lo glorios sanct Bernad en la epistola als religiosos de monte dei. Altres exercicis del cors se troben: en los quals es forçat se treballe: axi com les vigilies: dejunis: y semblants coses: que les spirituals no empachen. Mas ajuden los: si ab raho discretament se feyen. Empero sis fan indiscretament de manera que en malaltint lo cors: lo sperit defallga y les coses spirituals sien empachades: Lo qui es daquesta manera: al seu cors leua lo effecte de les bones obres: y al prohisme lo exemple: y la honor a deu: comet en totes aquestes coses sacrilegi: hi es molt culpable a deu. Perhon diu lo glorios sanct Gregori en lo .xxx. capitol dels morals. Ab la abstinencia se deuen matar los carnals vicis: mas no la carn. Y perço es menester que sapia cascu lo art dela continencia: peraque los vicis e no la carn mate. Car moltes voltes mentre stant en ella: perseguim lo enemich: matam la carn per nosaltres tant amada. La segona cosa de quens fara demanda sera. Si corregint lo cors dela fluixedat y rebellio sua: li haurem donada disciplina. On diu lo glorios sanct Bernad sobre los cantichs. La superbia deles costumes se ha de domar ab lo jou dela disciplina. Aço diu ell mateix en vna epistola. O quant fa ben compost tot lo stament del cors: lo habit dela disciplina Sotsmet lo cap: posa les celles en terra: y dona composicio en la cara. Liga los vlls: defen la rialla: tempra la lengua: posa fre ala gola: amansa la fellonia e al caminar: component dona forma. Tercerament demanara lo senyor: compte si haurem fet treballar lo cors en obres de virtut y penitencia. On diu lo glorios sanct Agosti. en lo libre de baptisme dels infants Perço fon Adam lançat de paradis terrenal: per significar que en los treballs: que son als delits contraris: se deu criar y auear la carn del peccat. On se deu stimar lo cors nostre com hun animal de treball: acomanat per deu a nosaltres pera fer los actes de penitencia. E perço nol tingues en repos puix no sabs quant ha de star en ta companyia: perque peruentura aquell quil te ha acomanat quant menys to pensaras nol te demane sens hauer acabada la penitencia. Perhon diu lo glorios sanct Johan grisostom. Sit presten hun bou: o hun cauall: tantost fas ab diligencia ab ells lo que has menester: dient. peruentura dema lo seu portaran. Donchs perque nou fas axi ab lo cors: com ab lo bou y ab lo cauall: ço es preparant te a ben morir: tement que peruentura dema not sia demanat lo cors teu: qui per deu te fon acomanat y prestat pera exercir te en los actes meritoris y de penitencia. E perço es necessari de tal manera cries aquesta adzembla tua: que nostre senyor deu te ha acomanada: perque sostenint se natura los vicis se refrenen. E castigala de tal manera ab verga de disciplina: perque stant en obediencia: de castedat resplandeixca: y dona la al treball de tal manera: perque lançant e foragitant los vicis: faça dignes fruyts de penitencia perque lauors pugues tu finalment dar a deu bon compte. Tercerament haurem a dar compte de nostres naturals pares y prohismes. E primerament haura lo pare dar compte del fill. Segons se lig al tercer capitol del primer dels Reys. Hon se lig que Heli fon punit per causa de sos fills. Car sabe y conegue que errauen y nols volgue castigar.
Perço diu Salamo a vint y nou capitols dels prouerbis. Ensenya a ton fill. On dix hun saui. Si tenrras fill castigal quand errara: perque a tu per sos peccats nostre senyor deu not poneixca. Aximateix los prelats hauran de dar compte dels subdits seus com se scriu a trenta y tres capitols de Ezechiel. O fill del home guarda que yo te he donat la casa de israel per talaya. Perço hoyda la paraula dela mia boca: en lo meu nom denuncia la E si yo dire al mal: tu mal morras a mala mort. E tu amonestant nol auisaras per ques guarde danar en la sua mala carrera: y ell morra: a tu demanare yo dell lo compte. Aximateix legim en Ezechiel a .xxxiiij. ca. En veritat vos dich que yo mateix veure sobre los pastors: hils demanare compte deles ouelles mies. Axi mateix los reys: los princeps: los duchs: y tots los altres senyors quen lo mon hauran tengut domini y senyoria donaran compte dels seus subdits y de aquells sobre qui hauran tengut senyoria Segons sescriu als .xxv. ca. de Numeri. Car aqui mana nostre senyor deu penjar los princeps per lo peccat dels pobles. Per quant lo poble comete ab les filles de Moab fornicacio: quels demanaren als seus sacrificis: segons aqui se lig. E tals son los prelats y princeps dels quals scriu Jeremies a .xxv. ca. Ahullau pastors: y donau crits: y vosaltres los mes honrrats del ramat scampau sobre vosaltres cendra: que ja son complits vostres dies perque muyrau: y caureu com a veixells preciosos. Miren donchs ab diligencia los prelats dela sglesia: y los princeps e senyors de tota la terra: qui la senyoria: gouernacio: regiment y presidencia tenen: com ab paraula: ab obres y exemple regeixen y edifiquen al poble a ells acomanat: e com ensenyant: lo defensen. Car los prelats deuen ensenyar al poble com sauiament se te a defendre dels assalts y inuasions: que fan com a lops los heretges: y dels engans: que com a raboses cometen. E los princeps dela terra deuen castigar als qui fan mal: y als subdits seus fer iusticia: y ab diligencia defensar los pobills y les viudes: y miserables persones y no agreujar lurs sotsmesos de drets y demasiades peytes car scrit es a .vj. ca. dela sapiencia ques fara aspre y cruel juhi dels presidents: car al chich se atorgara misericordia y los poderosos passaran turments poderosos. a vosaltres prelats dela esglesia e princeps dela terra: aquestes mies paraules se endreçen perque aprenent seny y saber no façau a vostres subdits demasies. Gouernau: regiu: y defensau los subdits vostres en tal manera: que pugau en lo darrer dia: sperar segurament aquest juhi lo qual als forts se espera mes fort: y per als maiors maior turment. Quartament haurem a dar raho de totes les obres que hauem fetes. E perço diu athanasi en lo simbol: que ala venguda de Jesu crist: tots los homens han de resuscitar ab los seus cossos: y de sos fets propris hauran a dar compte. E aço es lo que vol dir lo apostol en la segona epistola als corinthians en lo cinque capitol hon diu. A tots nos es forçat compareixer dauant lo tribunal de Jesu crist a fi que sia cascu premiat deles coses propries del cors segons lo mal o be que hauram fet. On lo Ecclesiastes: en lo darrer ca. diu. Totes les coses que son: portara lo senyor en lo juhi: y no solament los grans: hi greus peccats: Mas encara los que al parer nostre son chichs y quasi neguna cosa. On sembla vna chica cosa lo pas de hun home: mas encara de aquell se ha de dar raho. Perço dix Job a .xiij. capitols. Has mirat totes les mies senderes hi has considerat los meus passos. E ajusta en lo capitol seguent. Tu has comptat los meus passos. Item en lo .xxxiiij. capitol ell mateix diu. Los seus vlls sobre les carreres dels homens: y tots los seus passos considera: ço es pera pagar los (los) que en aquells peccaren e acometeren. y tenim exemple del angel qui tots los passos de hun hermita comptaua: del qual se lig en lo vitis patrum. Menys es la paraula vana. Empero segons scriu sanct Matheu a .xij. capitols. De qualseuol ociosa paraula que parlaran los homens: en lo dia del juhi daran compte. En lo primer dela sapiencia. Lo qui parla maldats: nos pora amagar ni passara sens punicio. Poqua cosa par que sia pensar coses vanes. pero diuse en lo primer dela sapiencia. La demanda sera en los pensaments del mal. Y en lo .vj. dela mateixa sapiencia.
Ell escodrinyra nostres pensaments E perço en lo darrer de Ysaies diu axi. Yo vinch pera que aplegue y ajuste ses obres y pensaments pera jutjar: y jutjare los pobles. Dela qual cosa sescriu a .iij. ca. de Joel Yo ajustare totes les gents en aquells dies: y portar les he ala vall de Josaphat: y disputare ab ells sobre lo meu poble y heretat de israel. ladonchs tantost totes nostres obres: pensaments y paraules: seran molt stretament jutjades. Car segons diu sanct Gregori sobre aquell pas de sant Matheu a .xxiiij. ca. Tots los vostres cabells seran comptats etcetera. Axi considera deu nostres carreres: y compta nostres passos: que: ni encara les mes chiques cogitacions o paraules menudes: que nosaltres tenim en norres: en lo seu juhi resten sens disputa. Lauors totes nostres obres com si en nostres fronts fossen scrites: seran a tots manifestes. E segons sescriu a .xj. ca. del Ecclesiastes. En la fi: ço es en lo juhi lome ha dar compte de totes les sues obres. Quintament darem compte: no solament dels mals comesos: mas encara dels bens deixats per fer. Perhon se lig a .xxv. ca. de sanct Matheu. Lauors dira lo Rey als qui staran a la sua ma squerra Apartau vos de mi maluats y anau al foch eternal: lo qual sta apparellat peral diable y als seus angels. Car yo he hagut fam: y nom haueu dat a menjar. etcetera.
E aquesta fon la vna deles causes perque lo rich tragador y golos: no troba: qui de vna sola gota daygua li refredas la strema set que passaua perque al pobre lazer no volgue donar deles migues dela sua taula. E aximateix no solament darem compte deles colpes comeses: y dels bens que hauem deixat de fer: mas encara del temps perdut: en lo qual hauem deixat de fer molts bens: segons se lig a .xvij. ca. del ecclesiastes. lo senyor li dona lo compte dels dies: y lo temps perque vsas tostemps de aquells: a honor y propria salut sua: lo qual molts vanament despenen y desestimen. Dela qual cosa se clama sanct Bernad en lo sermo que fa als scolans: dient. Noy ha cosa mes preciosa quel temps: mas guay de nosaltres que no es cosa que huy mes se desestime Passen los dies dela salut: y nengu hi pensa. Noy ha home que pense que pert lo temps: hi que nunqua ha de tornar. E axi com nos perdra hun cabell del cap: axi no passara hun moment de temps: que no sen demane compte. O quant temia aço lo benauenturat sanct Ancelm. en les meditacions sues dient. O lenya seca hi sens profit digne del foch infernal: hi que respondras aquell dia: quand de tot lo temps dela tua vida te demanaran compte. Perço diu lo saui. en lo .iiij. capitol del Ecclesiastich. Fill guarda lo temps Sisenament haurem de dar compte de tots los dons que hauem rebut de deu. Car lo senyor neguna cosa dona: dela qual no vulla hauer compte.
E perço mes sembla prestar que donar. Car ell nos demanara raho de qualseuol donatiu: encara que sia spiritual: com son los bens naturals delanima: infusament guanyats: y encara dels corporals: ço es força: bellea: y altres. E axi mateix temporals: ço es offici riquea y honrra. De totes aquestes coses se mostra lo exemple a .xxv. ca de sant Matheu dels .v. marchs dhor que lo senyor acomana al negociador. e a .xix. ca. de sant Luch: del noble qui dona als seruidors seus riqueses deles quals coses fon necessari dar spiritual compte Perço sescriu a .xix. ca. de job. Sabeu que sens dubte se fara lo juhi en lo qual de totes les damunt dites coses se dara stret compte. perço deya job a .xxxj. ca. Que fare quand se leuara nostre senyor a jutjar: y quand me demanara: que li pore respondre. O quant prestament vendra inquirir e a demanar de totes les nostres obres. Car prop es lo dia dela perdicio: y lo temps se acosta quand lo senyor jutjara lo seu poble. Car segons se diu en lo darrer ca. de Abdies. Prop sta lo dia del senyor sobre totes les gents. Car ell diu en lo .iij. ca. del Apocalipsi. Guardau que yo vinch prest. Perhon se diu a .xiij. ca. de sant March vetlau car no sabeu quand vendra lo senyor si vendra per ventura a mija nit: o al cant del gall: o de mati: perque quand peruentura vinga: nous trobe durmint: Aço que dich a vosaltres: a tots generalment ho manifeste. Vetlau: que si no volrreu vetlar: vendre com (alladre) a lladre y no sabreu la hora. Item en lo vltim capitol del Apocalipsi diu: Guardau que yo vinch prest: y la mia satisfactio sta ab mi pera retribuhir a cascu segons ses obres. Perhon amich meu. Com de tantes y tan grans coses te sia forçat: tantost hi quasi descuydadament dar raho. Vetla tostemps: y examina a tu mateix ab diligencia: y fes neta la tua consciencia perque quand nostre senyor vinga a jutjar li pugues rahonablement respondre. e trobar en los seus vlls gracia hi misericordia dels peccats. E aço es lo quet consella lo Ecclesiastes als dihuyt capitols. dient.
Ans del juhi demana a tumateix: y trobaras dauant deu misericordia.

¶ Que lo juhi final es de tembre per lo dar dela sentencia.

La vltima cosa que fa esser lo juhi final tant spantable: es la temerosa sperança dela sentencia: que dara lauors rigorosament lo justissim jutge. La qual sentencia sera per tres coses terrible. Primerament per esser dubtosa e incerta: Car negu sab si la sentencia se dara contra ell: o per ell. E segons diu lo Ecclesiastes en lo .ix. ca. Son iusts y sauis: y stan en la ma de deu les sues obres: y no sab lome si es digne de oy: o de amor: mas totes les coses peral temps sdeuenidor son incertes. On se lig en les vides dels sants pares: que com stigues lo abat Agathon pera morir: y stigues ab los vlls vberts tres dies sens mourels. E com los religiosos tocant lo: li demanassen. Pare hon stas ara? Respos.
Yo stich dauant lo vniuersal juhi. E digueren los religiosos. E tu has temor. E ell dix. Ab intrinseca virtut: quant pogui guardi los manaments de deu: mas home so y no se si les mies obres a deu son stades acceptes. Car huns son los juhins de deu: y altres los dels homens. Y perço recele: y no confie si les obres mies seran acceptes dauant deu. Car diu sanct Gregori. La nostra justicia cotejada ab la de deu: es injusticia y les mes voltes se fa: y mostras mes sutzeu enla presencia del etern jutge: lo que resplandeix e llu en la intencio del que obra. On se lig a .xiiij. ca. dels prouerbis. Carrera hiha ques mostra justa al home: y les sues vltimes fins: porten lome ala mort eterna. E perque aquest sanct pare Agathon: consideraua en aquestes coses encara que fon diligent en guardar los manaments de deu: Empero molt temia: y sespantaua del sdeuenidor juhi. Aximateix se lig en la vida dels pares hermitans que hun vell dix. Tres coses son les que yo molt recele La vna es quand del meu cors exira lanima. Laltra quand vendra dauant deu. La tercera: quand sperara lo darrer dia hoir la sentencia. O quant temeren aquest juhi molts daquells sancts religiosos: per la incerta certenitat dela sentencia que lauors se ha de dar: car verdaderament ab raho es molt de tembre. On se lig a vij. ca. de sanct Matheu y son paraules del saluador. Molts me diran aquell dia: senyor: senyor: No prophetizam nosaltres en lo teu nom: y hauem lançat dimonis y fets molts miracles? Als quals respondra Nuncaus he conegut: apartau vos de mi. Donchs si los prophetes y los qui foragiten los dimonis: y en nom de deu fan miracles: seran lauors refusats. Qui pora esser segur: Qui pora aci tan sanctament viure: que no haja de tremolar y tembre en tal juhi. Percert negu: com noy haja home sobre la terra que sia net de peccat: ni encara lo fadri de hun dia. Perço scriu Ysaies a .lxiiij ca. Tots nosaltres nos som fets sutzeus: essent nostres iusticies com a drap dela dona que te de sa camisa. Per conseguent de totes nostres obres: que haurem a portar en lo juhi: quant se vulla ques mostren bones e iustes ab raho deuem tembre. Perço diu Job a ix. capitols. Temia totes mes obres: sabent: que al qui pecca no perdonaries. E axi lo glorios apostol Veixell de electio. Encara que de neguna cosa lo accusas la consciencia se lig dell a vint y tres capitols dels actes dels apostols. Yo he conuersat ab bona consciencia dauant deu fins ala present jornada. Empero dix als corinthians en la primera epistola a quatre capitols, quasi tement. De neguna cosa me sent colpable. Empero encara en axo me sent iustificat. E perço diu lo glorios sanct Gregori. Los iusts quant fan: temen: mentre pensen: que dauant lo jutge han de compareixer. Car tots starem dauant lo tribunal dela diuina omnipotencia: segons que scriu lo apostol als Romans a .xiiij. capitols. Que dire yo daquiauant desuenturat de mi: ho fare: que no portare algun be dauant tal jutge. Lo (la) segona cosa perque lo juhi es de tembre: es aquella dura e intolerable sentencia quand dira Jesu crist.
Anau maleyts del meu pare etcetera. On legim a .xxv capitols. de sanct Matheu. Quand vendra lo fill de la verge: en la magestat sua: y tots los angels ab ell: lauors se asentara damunt la cadira dela sua sobirana potencia y dauant ell totes les gents seran ajustades y apartant los huns dels altres: axi com a ouelles: dels cabrits apartades: posara ala dreta part les ouelles: y los cabrits ala squerra. E lauors dira lo rey als dela part dreta. Veniu: Veniu beneyts del meu pare: y possehiu lo regne qui del principi del mon es apparellat a vosaltres. Car yo he tengut fam y haueu me donat a menjar. etcetera. Apres dira als dela part sinistra. Anau vos ne de mi maleyts: al foch eternal que sta apparellat al diable y als seus angels. On diu hun solemne doctor. Breu sera la veu del jutge en la iudicatura: anau y veniu. Car als mals dira Anau: hi als bons Veniu. O graciosa y dolça paraula de nostre senyor Jesu crist quand dira veniu. O dura: amarga: e intolerable quand dira Apartau vos de mi. Verdaderament es aspra veu de dir Anau: y beneyta de dir Veniu. On diu sant Bernad. O quant greu sera als dela part squerra: quand lo Rey donador dela vida: dira Anau.
E quant dolça quand als dela dreta dira Veniu. Aço sera hun coltell deles dues parts afilat y tallant que exira dela boca del fill dela verge Segons se lig en lo primer capitol del Apocalipsi: hi encara en lo .xix. Percert ell ferra lauors la terra ab la verga dela sua boca: hi ab lo sperit dels seus morros matara al mal. segons se lig en lo .xj. capitol de Ysaies O quant spantable cosa sera hoyr lauors aquella veu. On diu lo beneyt sanct Agosti en la glosa sobre sant Johan. Los qui son cayguts en terra a vna sola paraula de Jesu crist qui staua pera morir: que faran per la veu dell quand jutjara.
Car ell bramara com lo leo. affirmantho Amos a .iij. ca. lo leo dara brams: qui no tembra? Aximateix a .v. ca. de ysaies Lo seu bram sera de leo. y en lo .xxv. ca. de Jeremies. Lo senyor bramara de alla dalt: y dela sua posada dara la veu sua: y arribara lo so de aquella: fins als extrems dela terra: car nostre senyor tenrra juhi ab les gents. Percert lauors la veu del senyor sera en virtut La veu del senyor sera en grandesa e magnificencia. La veu del senyor: rompra los cedres: Car lauors rompra los cedres del mont libano: ço es als superbiosos y presumptuosos: specials enemichs seus: los quals tantost que seran honrrats: y exalçats com los cedres: defalliran com a fum: quand seran humiliats per deu en aquest juhi: hi quasi del tot reduhits a norres. E sera aquesta veu del senyor: com hun tro: hi lamp que fir en la terra. E perço deya tremolant Job a .xxvj. ca. Qui pora mirar lo tro e tronar de aquesta grandeza. On diu lo Salmista. Lo senyor trona del cel: y lo altissim dona la veu sua. Per semblant Job a .xxxvij. capitols. Tronara marauellosament lo senyor ab la veu sua Lo qual fa grans coses: que inuestigar nos poden. E perço diu sanct Ancelm en les meditacions sues. Perque dorms anima tebea: e digna de innormitat: ni lo qui nos desperta: y a tan gran tro no tremola: no dorm: mas es mort. Aximateix repplica dient. La paraula del senyor sera com hun raig resplandent E perço diu zacharies a .ix. capitols. Exira com hun raig la sua sageta: y lo senyor cantara ab la sua tuba Percert segons se lig a .xxvij. capitols. de ysaies. Aquell dia sonara la gran tromba. Perhon diu lo glorios sanct Joan grisostom. sobre aquell pas de sanct Matheu a .xxiiij. ca.
Les virtuts celestials se mouran: sera verdaderament gran la veu dela terrible tromba: ala qual tots los elements obeheixen. La qual tallara les pedres: obrira los inferns: rompra les portes de metall: soltara: e disligara les presons dels morts: y les animes del fons dels abismes delliures: tornara(n) als seus cossos: constrenyent los que dauant lo juhi se representen. Mes prestament seran acabades aquestes coses: que no passa vna sageta en layre. Segons diu lo Apostol en la primera als corinthians a .xv. capitols. En hun moment. En hun tancar dull. En vna darrera o vltima trompeta. Daquesta mateixa tromba diu sanct Jeronim sobre sanct Matheu. Quantes voltes pense y considere aquell dia: tantes yo ab tot lo cors tremole. Car sis vol menge: o bega: o faça alguna altra cosa: tostemps me par que aquella spantable trompeta en les mies orelles sone. Leuau vos tots los morts: y veniu al juhi. Qualseuol atribulat deu molt pensar en aquest dia: y aximateix qualseuol carregat de carrega de penitencia: hi rebra de allo gran descansament y descarrech en lanima. On diu lo Grech en la Omelia. Jermans molt amats posau vos dauant los vlls aquell spantable dia: y qualseuol cosa que ara par que sia greu: en la operacio sua sera poca. Deuem aximateix spantar nos y hauer temor de aquest dia: perque es amarch dia: gran: y de soberga ira. Aximateix diu Ysaies a .xiij. capitols Ay quel dia del senyor vendra cruel: y ple de furor: ira: hi fellonia. Car diu Joel a .iiij. capitols. Lo sol se tornara tenebres: la luna sanch ans que vinga lo gran hi spantable dia del senyor. O quant temia lo glorios sanct Bernad aquest dia: quand dix. Quant me recorde hauent de morir: que tinch a fer apres dela mort Lo spant sdeuenidor me aterra: lo qual sens alguna seguretat spere. Lo dia del spant me spanta: ço es lo dia dela ira y furor: lo dia del plor e tristicia: lo dia que dels peccadors fara venjança. Daquest mateix dia diu ell mateix en hun sermo. Axi staran despullats dauant lo tribunal de nostre senyor Jesu crist: perque hoyen la veu del juhi los qui han tancades les sues orelles: y la veu del consell hoir no volgueren. Car diu lo senyor: feu penitencia: e molts dissimulant aparten les orelles dient. Dura es aquesta paraula. No axi maluats: no axi: car altra paraula mes dura y mes agra hoyreu del senyor quand vos dira: Anau maleyts al foch eternal. Donchs que diran los desuenturats peccadors: en aquell spantable dia: eternament condemnats: quand veuran esser cridats los sancts per ala (pera la) celestial gloria: y esser ells sentenciats ales eternes infernals penes. Percert segons se diu enlo cinque capitol dela sapiencia. Gemecant per la spiritual angustia diran. Aquests son aquells. los quals algunes voltes nosaltres injuriant scarniem: stimant folls de nosaltres esser la vida daquells oradura: y la sua fi sens honrra donchs com son ara comptats entre los fills de deu: y stan en companyia dels sants gloriosos Nosaltres desuiam dela carrera de veritat: hi nons ha illuminat la lum dela iusticia: y no es nat en nosaltres lo sol del enteniment: cansam nos y fatigam nos en la carrera del peccat: y dela perdicio. Y som anats en carreres treballoses y no hauem sabut trobar lo cami de deu. Quens ha aprofitat la superbia? quin profit nos ha dat la jactancia deles riqueses. Totes aquelles coses com vna ombra passaren: hi com hun missatger que prestament compleix lo viatge: hi com la nau que nauega: hi quand es passada: nos troba della algun rastre. Percert aquesta confessio y penitencia sera molt tardana: perque ells se penediran quant ala pena: mas nos conuertiran quant ala venia. Car lauors no haura loch lo perdo: ni la misericordia: mas la egualtat y iusticia: quand lo jutge que fara tremolar lo mon pronunciara. Anau y Veniu.
O quant deurien tembre los homens aquesta sentencia. On se lig en la vida dels sancts pares: Que hun sanct hom com lo temptas molt lo sperit de fornicacio: prega molt deu omnipotent: que li apparegues visiblament aquell quel temptaua e fon fet axi com ell supplicaua. Lauors aquest sanct li dix: O enemich de natura humana. Quet aprofita temptar me de aquesta manera: quen cert gran follia es la tua Car tu sabs: quand poses algun en peccat: agreujes ton peccat: per conseguent augmentes la tua pena.
Respos lo dimoni. Yo se que es veritat lo que dius. Empero se: que quant mes fare als homens peccar: tant mes tardare y dilatare lo vniuersal juhi: del qual dia tinch yo maior temor que tots los altres: perque spere en ell hoyr aquella sentencia. Anau malauenturats al foch eternal lo qual sta apparellat al diable hi als seus angels. Y perque almenys puga dilatar algun temps aquella sentencia: treballe en temptar greument los homens. O deu eternal. Quant tembran lauors los dimonis: y los peccadors miserables hi quant se spantaran dela veu del teu tro. Donchs si volrras no tembre aquesta veu y esser en aquell gran hi spantable dia segur: sembra ara obres de iusticia pietat e misericordia. O quant sera benauenturat aquell qui ara enten sobre los pobres. Car lo senyor: en aquell dia del mal lo fara delliure. Car legim enlo onze capitol dels prouerbis. Lo misericordios fa be alanima sua: fa tambe fruyts de penitencia. Car los qui de present ab lagremes y dolor sembren. Lauors venrran ab gran alegria: portant los seus manolls garbes: y feixos: Mas ara molts sembren spines: pensant lauors segar forment. No axi maluats: no axi. Car lo quel home sembrara: allo collira. Segons diu lo glorios apostol sanct Pau. a sis capitols. ad Galatas. Perço diu lo senyor a .vij. capitols de Ozias.
Has laurada la iniquitat y aquella haueu collida On aquell que sembrara actes de malicia: collira la infernal pena: y aquell qui virtuts: y obres de penitencia: collira la gloria sempiterna. Car los qui be hauran fet iran ala vida eterna: y los qui mal al foch eternal. Car les sues obres los segueixen. Segons que se lig en lo Apocalipsi a quatorze capitols. Que lauors les obres: saluaran: o condemnaran los homens. De hon diu lo glorios sanct Johan al cinque capitol. Hora vendra en la qual tots los morts hoyran la veu del fill de deu: y los qui hauran be obrat: iran ala resurrectio dela vida: y los qui mal: ala resurrectio del juhi final. On diu lo jutge al segon capitol del Apocalipsi. Yo vendre a cercar y regoneixer los cors y los ronyons: y dare a cascu de vosaltres segons vostres obres. Car lig se al darrer capitol de Abdias. Segons has fet axi sera fet en tu. Perço sescriu en lo cinquante capitol de Jeremies: y son paraules del jutge: als angels mals: que diu axi del peccador condemnat. Donau li lo guardo segons les obres sues: y feu axi en ell segons haura fet. Per conseguent si volrras hauer lauors bon octumne: a abundar de moltes fruytes. sembra ara largament en lo stiu dela present vida. Car lo qui poch sembra: poch es cert que ha de collir. Segons diu lo apostol en la segona als corinthians a nou capitols. E axi aquell qui en maledictions y peccats sembra: dallo mateix sera la sua collita. Car segons se diu en lo prouerbi comu. Lo que sembrara cascu en lo temps dela present vida. allo collira quand dira lo eternal jutge. Anau: y Veniu. Lo tercer per lo qual la sentencia del jutge se diu terrible. es lo desolat: y eternal apartament: y ple de qualseuol dolor y miseria dels damnats qui seran apartats de nostre senyor deu y dels angels: y de tots los sancts: quand la part sinistra sera per los dimonis presa. Car en hun instant y sens tarda: pronunciada aquella spantable sentencia per la boca de nostre senyor Jesu crist staran los cruels dimonis apparellats y pendran les animes dels peccadors portant les prestament: al eternal supplici e pena. Aço figuratiuament en Hester se mostra a .vij. capitols dels ministres y seruidors del rey Assuer. los quals stauen apparellats pera penjar Amon. E perço se diu alli. Encara no era exida la paraula dela boca del Rey que tantost los seruents li cobriren la cara. Axi los diables staran apparellats aquell dia: per arrebatament pendre les animes dels peccadors. E aço es lo ques diu en les lamentacions de Jeremies enlo primer capitol. Tots los seus perseguidors la prengueren.
On diu lo glorios sanct Johan grisostom. en lo libre del reparo dela cayguda. Pensa en aquells seruents: y spantables ministres de infern. Los quals lançen los peccadors en les eternes penes. E diu lo beneyt Hugo de sanct victor. Los turmentadors terribles qui nunqua han pietat: staran apparellats per que tantost pronunciada la sentencia a tu damnat sen porten: y posen en los turments. Lauors tu desuenturat diras plorant ab doloroses lagremes. Prengueren me com a leo: que sta apparellat per ala presa: y com al seu cadell: que amagadament reposa. O dolor y pena que nos pot rahonar de tan amarch apartament. On diu lo glorios sant Bernad en les sues meditacions: quina tristor penses que sera. quin plant: quina miseria: quand seran apartats los mals dela companyia dels iusts: y dela visio de deu: y posats en poder dels dimonis: iran ab ells al eternal foch on staran eternament sens fi: ab plor: turment: y miserable pena: desterrats luny dela benauenturada patria de paradis sens hauer may lum ni claror alguna comportant segons lo peccat dolorosa pena. Lauors aquells desuenturats peccadors desesperats de tot remey: no veuran lum perque entraran en les mes baixes parts dela terra: y seran portats ales mans del coltell y seran part deles raboses: ço es dels mateixos diables enganosos: y mals pera damnificar en totes coses Daquesta pena de separacio diu lo beneyt sanct Johan grisostom en lo libre del repar dela cayguda. Alguns folls pensen esser cosa de desijar: que solament no hajen pena. Empero per mes greu cosa que la pena: tinch yo: lo esser apartat de aquella gloria. Ni pense esser tan cruels los turments del infern: com es esser priuat y apartat dela visio diuina: Dela qual cosa pots hoyr lo que diu lo apostol sant Pere. Aquell qui es apartat dela presencia de nostre senyor Jesu crist: molt es turmentat: y creu me: que aço es mes greu cosa que totes les penes. Aço es lo que auança y sobrepuja al infern. On ell mateix sobre aquell pas a tercer capitol de sanct Matheu diu. Sera portat y posat en lo foch. etcetera. diu Cosa intolerable es lo infern: y cosa terrible lo turment. Empero sil home comportas mil inferns no dira may esser allo pijor: que esser apartat dela honor y visio de aquella gloria y esser auorrit de nostre senyor Jesu crist. Car segons recita lo benauenturat sanct Agosti. Los mals mes amarien comportar qualseuol turment que veure la faç del jutge irada. On se lig en lo segon capitol de Joel. La terra ha tremolat en veure la sua cara: y los cels se mogueren: y lo sol y la luna perderen la sua lum: y les steles la claror sua
Los pobles sentiran turment en veure la sua cara. Percert senyor lauors enmalaltiran los peccadors: y (perran) periran per la tua cara: y aço per molta dolor quand te veuran alterat y fello: y contra ells terriblament mogut dient tu lo que diu Jeremies a dihuyt capitols Les spatles los mostrare y no la cara en lo dia dela perdicio sua. O quin apartament tan greu: y amarch sera de qualseuol peccador dela faç de nostre senyor: que stara fello contra ell e dira. En veritat vos dich que nous conech. On dix hu saui. Molt trista es la partida dels amichs. Empero mes trista es la partida y apartament del cors y dela anima: dela diuinitat Amichs meus per totes aquestes coses damunt dites: e quasi altres infinides: que per causa de breuitat se deixen: despertau vos: y leuau vostres caps: y ab tota temor tremolant guardau vos de aquell dia. Car segons se diu en lo primer ca. de Sophonies.
Prop sta lo gran dia del senyor. Prop sta: y molt prest. E com diu Ysaies a .xiij. capitols. Vetlau car prop es lo dia del senyor.
Vetlau diu sanct Matheu a .xxv. capitols. car no sabeu lo dia ni la hora. On en la primera als Thesalonicenses enlo darrer capitol. diu lo apostol Jermans en jesu crist: siau diligents: car lo dia del senyor axi vendra com en la nit lo ladre. Car lauors quand vos diran pau y seguretat: vos sobreuendra vna mort dolorosa: com a dolor de dona partera. Vosaltres jermans no stigau en scuredat perque aquell dia nous prenga com a ladre Car tots vosaltres sou fills de lum: y del dia. y no de la nit: ni deles tenebres. Perço no durmam com los altres: mas vetlem y stigam ab mesura. Aximateix diu sanct Luch a vint y hun capitols. Guardau vos perque vostres cors no sagreujen: hi no stiguen pesats en la embriaguea: hi molt menjar hi en los pensaments daquesta vida:
e sobreuinga en vosaltres aquell doloros dia que axi com hun laç sobreuindra: en los qui stan asseyts sobre la faç dela terra. E perço vetlau fent continuament oracio perque siau haguts per dignes pera fogir totes aquestes coses: hi scapar deles sdeuenidores: hi star iustament dauant lo fill de la verge. Car en la veritat alli hi haura temor y dolor intolerable. On diu Johel enlo segon capitol. Gran es lo dia del senyor y molt terrible: quil pora comportar?
E diu Ysaies a dos capitols. Entraran en les coues deles pedres: y en los barranchs y amagatalls y cauernes dela terra: de temor del senyor y dela gloria dela magestat sua: quand se leuara pera ferir la terra. Car lauors tu senyor ab tro cocejaras la terra: hi spantaras la gent ab la furia. Segons sescriu en lo tercer capitol de Abacuch. Perhon se diu en lo dee capitol de Ysaies. Que fareu en lo dia dela visitacio y calamitat: de luny vendreu: ala ajuda del qual y socors fogireu. Percert no tenrra lauors algun socors lo peccador: ni consolacio: o ajuda. On diu lo glorios sanct Ancelm en lo libre deles semblances. Ala dreta staran los peccats: y ala sinistra infinits dimonis y de baix vna spantable confusio: y abisme: y dalt la (prensencia) presencia del jutge fello y ple de ira. defora lo mon cremant y dins la consciencia que cremara. En lo qual temps ab treball se pora saluar lo iust. Guay del peccador desuenturat: que axil pendran: a hon fogira. Lo amagar lauors sera impossible: y lo demostrar se intolerable. Item la dita sentencia tant es mes de tembre: perque no solament jutjara lo cors: Mas encara condemnara lanima. Per la qual cosa se lig en hun exemple que dos religiosos la hu dels quals era saui e laltre indiscret: anauen los dos ensemps per hun cami: e com aplegaren a vna cruellada hon hauia dos camins: la hu delitos: e pla: e laltre mal y aspre. (Vent) Veent lo indiscret lo cami delitable: dix al saui Anem per aquest cami. Respos lo saui e dix li: jerma. Encara que aquest cami per hon vols anar sia delitable. Empero ala fi: guya: y porta vna mala posada. Perhon yot conselle que anem per aquest altre. Car posat cars que sia aspre: Empero haurem bona posada: y de gran honestat y repos. Respos lo indiscret Mes vull creure als meus vlls que a tu del que no veus. E axi posas per lo cami delitos y plaent. E (vent) veent allo lo saui nol volgue deixar. E anant los dos. donaren tantost en poder de ladres. los quals apartaren lo hu del altre: y posaren los en diuerses presons E seguis apres quel Rey daquella terra mana hun dia que li portassen dauant tots los presoners: y vengueren tambe entrels altres aquestos dos. E com la hu y laltre se veren: dix lo saui al Rey. Senyor rey: e jutge molt me clame a vos daquest meu companyo. Car anant los dos per hun cami essent ell indiscret: e yo tengut per saui: nom volgue creure que anasem per hun bon cami que yo li mostraua: Mas feu me anar ab ell per hun mal cami: y axi donam en mans dels ladres: per hon es causa ell dela mia mort. Lo indiscret dix al Rey per lo contrari. Senyor rey yo tinch maior causa de clamar me de mon companyo: car essent ell saui no deuia tant seguir me per lo meu cami en lo qual sabia quens hauia de seguir desastre: la qual cosa si no hagues feta: yo haguera girat ab ell: y no forem encorreguts en aquest perill: per conseguent ell es causa dela mia mort. Hoydes aquestes paraules deles dos parts. lo rey dona aquesta sentencia dient. Tu indiscret no has volgut creure lo saui: per conseguent los dos deueu esser condemnats a mort. Axi sera en lo dia del juhi en la fi del mon quand exiran les animes dels parts amagades y los cossos deles sepultures pera rebre sentencia del que han comes: y deixat de fer. Car lo cors foll perque no volgue seguir lo consell delanima sauia. y lo sperit saui perque segui lo cors foll: los dos ensemps seran condemnats en lo juhi final. Y per aquest respecte la sentencia del jutge deu: es dita coltell afilat: y tallant deles dos parts. Segons se lig en lo primer capitol del Apocalipsi. Car ferra quant al cors: y lanima al peccador desuenturat. On scriu sant Matheu a .x. capitols Temeu a aquell qui pot posar lo cors y lanima en los inferns. Item fa esser aquesta sentencia encara mes spantable: la calitat del mateix jutge. Car ha desser pronunciada per jutge molt auisat y prudent lo qual no pora enganar se. Car totes les coses li seran clarament manifestes: car ell sab les coses que stan en lo cor dels homens amagades scodrinyant encara fins als renyons. On diu lo beneyt apostol als Hebreus enlo .iiij. capitol. Totes les coses son despullades y vbertes als seus vlls: car deu mira dins lo cor segons se lig en lo primer dels Reys a .xvj. capitols. y en lo .xiij. capitol del Ecclesiastich. Los vlls del senyor son mes resplandents quel sol: y miren totes les carreres dels homens y lo fons del abisme. E miren los cors dels homens en les parts amagades. E per conseguent segons diu en la prosa Boeci de consolacio en lo .v. libre
Gran necessitat tenim de fer be: com façam totes les coses dauant los vlls del jutge. Aximateix a trenta y dos capitols de Jeremies. Los teus vlls son vberts sobre totes les carreres dels fills de Adam: perque dones a cascu lo que mereix: y segons lo fruyt de sa inuencio. Aquest jutge es molt de tembre qui pot partir qualseuol cosa maciça: al qual tota cosa secreta es manifesta Al qual totes les coses scures son clares: y totes les coses mudes responen.
Lo pensament sens veu li parla: y lo callar a ell se confessa. Aquesta sentencia se dara per iustissim jutge: lo qual no pora esser inclinat. Car jutjara lo mon en iusticia: hi los pobles en egualtat. Car no tem la potencia: ni accepta la persona de algu: ni lauors se amansara per donatiu de algu On en lo primer ca. Deuteronomino. Deu gran: poderos: y terrible qui no accepta persones ni dons: lauors percert mes valdra la pura consciencia que la bossa plena. lauors a neguna cosa aprofitara als homens richs les sues riqueses: mas solament los aprofitaran les obres de pietat y iusticia. a .vij. capitols de Ezechiel. Lo seu argent sera lançat fora: y lo seu or sera com a fem. E lor ni largent nols pora delliurar lo dia dela diuinal furia. Lauors se mostrara lo engan del mon y lo profit de totes les riqueses. O quant dolça hi alegra cosa sera lauors hauer auorrit lo mon. Aquesta sentencia aximateix se dara per jutge: qui per neguns prechs se corrompra ni amansara En lo .vj. ca. dels prouerbis. No se inclinara per pregaries de algun home. Perhon com diu Grisostom. lauors no seran intercessors los angels per los homens: car lo iust jutge no fara lauors misericordia. mas retribuhira a cascu segons mereixeran: la iusticia egual: sens inclinar se apart alguna. On en lo .ij. ca. de Ezechiel diu. Segons la sua carrera axils fare: y segons los seus juhins los jutjare: y sabran que yo so lo senyor. E perço diu Job a .ix. ca. Com spantat yo temia totes mes obres sabent que no perdonaries al qui pecca.
De totes aquestes coses diu sanct Bernad en la prosa. Justament jutjara e no fara exceptio de persones: y nos corrompra ne inclinara: per preu ni pregaries. Perhon treballa de portar iusticia alla: hon no poras trobar misericordia. car segons sescriu en lo .xj. ca. dels prouerbis. No aprofitaran les riqueses en lo dia dela venjança. Mas las iusticia delliurara lauors dela mort. Amichs meus si los scolans no sabent la sua liço: temen molt lo examen del mestre perque peruentura los corrigira rigorosament: quant deuran tembre lauors aquest los desuenturats peccadors: que no hauran studiat en lo libre de veritat y iusticia. Percert los que ara van en aquest examen ab malicia: seran bandejats. Car los injusts seran punits y perra la lauor sua. E per lo contrari. Lauors los iusts staran en eterna memoria: y no tembran hoyr alguna mala cosa. Perço diu lo Ecclesiastich a dihuyt capitols. Aparella dauant lo juhi la iusticia. Aquesta sentencia aximateix se dara per jutge cruel y mogut: qui no pora esser amansat. Car lo senyor qui es ara manso com hun anyell: lauors se mostrara com a leo bramant cruel: y mogut. On diu Ozias a .xiij. ca. y poden esser paraules del senyor qui parla dels auariciosos: e golosos: y superbos en lo dia del juhi en aquesta forma. Del seu past: se vmpliren: y fartaren: y leuaren lo seu cor: y oblidaren se de mi: yols sere com a leona: e com la onsa y leopart en lo cami dels assirians y encontrar me ab ells com vna onsa quand li leuen sos fills: y romprels les sues entramenes: y acabar los he alli deuorant com a leo. Demane quina cosas mes cruel que aquestes besties se poria trobar. Aximateix diu nostre senyor al mal condemnat aquelles paraules de Ezechiel a .vij. ca. Venguda es la fi: venguda es sobre les quatre regions dela terra. etcetera. E yo posare contra tu la mia fellonia y jutjarte segons les carreres tues y posare prop de tu totes les confessions hi abominacions tues: y lo meu vll not perdonara ni haure misericordia de tu: mas posare sobre tu les tues carreres y sabran que so lo senyor. Vengut es lo temps: prop sta lo dia dela matança. Ara tantost scampare la mia ira sobre tu: y fartare sobre tu la mia fellonia. percert senyor axi com lo foch que crema la lenya y com la flama que encen los monts: axi lauors los perseguiras en la tua tempestat: hi spantaras les gents ab la tua furiosa fellonia. Del qual se diu a .xxx. ca. de ysaies. Ay lo nom del senyor de luny vendra la sua ardent e fellonia pseada pera portar Plens stan de desdeny los seus morros: y fellonia: y com a foch la sua lengua que deuora y guasta: y lo seu sperit com lo torrent de aygues: que cobre fins a mija gola: pera portar les gents a norres. Aquesta furia veu molt abans Job en sperit: quand dix: Quim dara aço: nim recaptara: quen lo infern me guardes: y stiga amagat fins que passe ta fellonia. Tanta sera percert lauors la crueldat del jutge que nos poria dir: exprimir: ni pensar Car tots los juhins haguts: del principi del mon sobre los homens son com les centilles y purnes en respecte dela furia y fellonia quen aquest juhi: nostre senyor exercira. Ay quant stret vendra enlo juhi e terrible: lo qui manso es resuscitat y es muntat al cel. On diu sanct Gregori. en la omelia sobre sanct Joan a .xx. capitols. Thomas hu dels dotze ques nomena dubtos etcetera. diu. Jermans ordenau vostra vida y pratiques: y aduertiu: considerant quant stret y aspre vendra al juhi lo qui mansament es resuscitat. percert ell se mostra spantable lo dia del seu examen ab los seus angels: throns: e dominacions: ab los principats: y potestat cremant lo cel hi la terra: y moguts los elements per son seruey. per conseguent posau dauant vostres vlls aquest jutge de tanta temor y spant: y temeu aquest sdeuenidor: perque quand vinga: nol mireu ab recel mas ab seguretat. Per la qual cosa lo deueu ara tembre: perque lauors nol temau. Exercitens lo spant de aquell: a pratica de ben obrar y la sua por reffrene la vida nostra: y aparte la de qualseuol maldat. Creeume jermans que tant serem lauors segurs dela presencia sua: quant ara treballarem en esser temerosos dela pena. Percert si algu de vosaltres hagues de disputar la sua causa enlo meu juhi ab lo seu aduersari: peruentura tota la nit no dormiria: ans staria pensant en si: que es lo que poria dir responent ales rahons del seu aduersari: y tembria molt que nom trobas aspre: y que no comparegues obligat: o culpable dauant mi. E yo qui so. percert so hu que no tardara molt apres de deixar de ser home: de esser verme hi apres esser terra. Donchs si ab tan gran pensament es temut lo jutge dela terra ab quina attencio deuem pensar: y ab quin recel prouehir: lo juhi de tanta magestat. Tot aço son paraules de sanct Gregori en lo loch damunt adlegat. Encara hi ha algunes altres coses: que agreujen la sentencia damunt dita. La primera: que alli noy haura poder de resistir enlo .xj. ca. dela sapiencia.
Qui resistira ala virtut y força del teu braç? E a .xiiij. ca. de ysaies. Qui resistira al teu juhi? percert negu pot resistir. ans es forçat que tots generalment compareguen: e vullen o no han sperar la sentencia del sobiran jutge (dauat) dauant los angels. Car ell parla per ysaies a .xlvij. ca pera condemnar lo peccador ab aquestes paraules. Descobrir se ha la tua vergonya: y lo teu scarn e vituperi sera verdader: e yo venjarme sens que negu nom fara resistencia. On legim a .ix. ca. de job Deu ala fellonia del qual negu pot resistir. car si cercam fortalea y força: ell es molt fort. aximateix a .xiij. ca de hester. Senyor deu: rey omnipotent Totes les coses en la tua ma stan posades: y noy ha qui ala tua voluntat contrastar puga. Car tu has fet lo cel: y la terra: y tot quant es dauall lo cel. Tu est senyor de totes coses y noy ha qui ala tua magestat repugnar puga. Aquest es lo senyor fort y poderos dela grandesa y potencia del qual: noy ha fi ni compte: y a negu tembra per gran que sia. en lo .vj. ca. dela sapiencia. Lo senyor no tembra la grandesa: y poder dalgu: Car ell ha fet lo gran y lo chich: y totes les coses als seus peus seran sotsmeses: y tembranlo molt aquell dia. Car segons se lig enlo .vij. ca. de ezechiel. enlo dia del juhi: y dela fellonia del senyor: lo rey plorara: y los princeps se vestiran de dol e tristor. Item enlo .vj. ca. del Apocalipsi Los reys dela terra: los princeps: tribuns: e richs: e forts: e qualseuol sclau e libert: se amagara en les coues: y en les pedres deles montanyes: e diran als monts: Caheu sobre nosaltres y amagau nos dela faç del qui sta aseyt sobre lo tro: y dela fellonia del anyell: car vengut es lo gran dia dela fellonia etcetera. E a (.) dihuyt. ca. enlo mateix loch Ploraran y faran plant los reys dela terra: que ab Babylon han comes fornicacio: e vixqueren en delits: quand veuran lo fum del seu cremament: y stant ells luny per la temor dels turments. Percert lauors hi haura gran tribulacio: qual no fon ni es stada del principi del mon fins ara: segons se diu a .xxiiij. ca. de sant Matheu. Altra cosa hi ha: que agreuja mes la sentencia damunt dita que noy haura alli (.) algun loch hon los peccadors seamaguen. Car segons diu lo glorios sanct Anselm. Lo amagarse lauors: sera impossible: y lo mostrarse intolerable: y cosa de no poder comportar. On se lig a .xxiiij. ca. de Job. Noy ha scuredat ni ombra: perque alli se amaguen: los que mal hauran obrat. Semblantment sant Bernad en hun sermo diu. Despullats tots nuus staran dauant lo tribunal de Jesu crist: perque hoyen la veu del consell. segons que dalt es stat adlegat. Amich meu: tem aquest dia: spantat daquest jutge y senyor que ha de jutjar totes les coses perque ab maior diligencia pugues squiuar los peccats. Car segons sescriu en lo primer del Ecclesiastich. La temor del senyor lança fora lo peccat. E en altre loch. En sols tembre a deu: tot home se aparta del mal. Haura hi axi mateix altra cosa: que negu nos pora appellar: ni menys hi haura partit de fogir Car diu lo Salmista.
A hon ire del teu sperit: o a hon fugire dela tu faç: si puge al cel tu alli est: si al infern deualle tu alli stas. On en lo .ix. ca. de Amos diu deu parlant del peccador: fugira y nos saluara: y lo qui fugira encara quen lo infern deualle de alli lo traura la mia ma
E si muntara fins al cel de alli lo traure. E si se amagara en la sumitat del mont carmeli: de alli lo traure defora. E encara quen la fondura dela mar se amague: no li aprofitara neguna cosa: car alli trametre la serp: y mordral: y encara que aquells tals en poder dels enemichs se posassen en catiueri: alli trametre lo cotell. y matar los ha. E posare los meus vlls sobre ells pera mal y no pera be.
E diu job. a .x. ca. Lo senyor qui ha de jutjar totes coses: diu.
Noy ha qui dels mies mans scapar puga. Percert segons veig clarament: en cascun loch nos trobara la ma del omnipotent.
On diu lo actor del discurs delanima. Que faras tu rich: nunqua viuras be. Hon te giraras: que ni aci baix: ni alla dalt: no staras segur. Si tu desauenturat muntes al cel: o ales steles: ell mana y te imperi en los cels: y alli sta furios E si vas baix als iferns o si vas ala mar: aquest per tot te la senyorya. En negun loch staras segur: perque en cascuna part te trobaran. percert ni en vida ni en mort: noy haura partit pera fogir O quand be consideraua en aço aquell sanct Eleazar lo qual deya axi. Ni viu: ni mort: no fogire ala ma del omnipotent. E axi per les coses damunt dites se mostra en moltes maneres: que lo juhi final deu esser temut per tots: e aço per la accusacio: que alli cascu haura de comportar de molts: y per hauer ha dar generalment raho de totes les coses: e per la sentencia diffinitiua: que dara lauors spantablement lo jutge. E axi ab gran raho la tal memoria y record aparta los homens de peccar.


¶ La tercera deles quatre vltimes coses es lo infern.

La tercera deles quatre vltimes coses que apres del viure sespera: la memoria dela qual nos aparta molt de peccar: es lo infern
On recita Anastasi. del glorios sant Antoni hermita: que quand lo diable de algun peccat lo temptaua: ell recordantli les penes del foch eternal: al peccat degudes: lo vencia: y era delliurat de la temptacio: y restaua net y sens culpa. A causa dela qual materia: entre les altres: se deuen principalment considerar: tres coses: la primera: los diuersos noms dels lochs deles penes: la segona: la molta afflictio dels companyons infernals: la tercera: les diuerses maneres dels turments. la memoria dels quals: conserua molt lo home de caure en peccat.

¶ Que los noms dels lochs del infern son diuersos.

De les tres coses damunt dites: la primera se deu principalment declarar: quina cosa es los diuersos noms dels lochs deles penes. Per hon haueu de saber: que lo infern es loch de foch. Y es dit infern: perque alli son inferides: o portades les animes dels peccadors perque eternament penen. On diu Job. a .vij. capitols. Aquell que deuallara en linfern: no muntara: ni tornara may a sa casa. E axi lo infern comunament es nomenat hun loch de foch sens fons. On lo benauenturat sant gregori enlo .iiij. ca. dels dialogos: diu. es de creure que sia hun mateix lo foch de infern. empero no turmenta de vna manera mateixa los peccadors.
Car tanta pena sentira alli qualseuulla: quant requerra la sua culpa. Aximateix sanct ysidre enlo mateix libre del sobiran be: diu que lo foch de infern resplandira: y clarejara als peccadors pera creixer los de penes: perque vegen de hon se dolguen: y no luyra pera consolacio: perque no vegen de que salegren. E diu en lo mateix loch. Dos maneres de pena ha en lo infern. Car la tristor los dona afflictio en lo pensament y la flama crema los cossos. Aquest foch infernal increhiblement turmenta los peccadors. Dels quals se diu enlo psalmista. en aquesta manera. Cauran sobre ells carbons. y lançar los has enlo foch etcetera. Item lo senyor los torbara ab la sua ira: y lo foch los destruira. per la qual cosa scriu ysaies a .ix. ca. lo meu poble sera com esca de foch. On se lig en osee. yo posare lo foch en les sues ciutats etcetera. E a .xv. ca. de jeremies. diu nostre senyor als damnats. Lo foch ences en la mia fellonia cremara sobre vosaltres. Aquest foch de tal manera es flamejant y ences per la ira del jutge que apres nunqua haura menester lenya. E perço diu Job a .xx. ca. Lo foch los destruhira: lo qual no es menester que sencenga: o atie. O quant durament se venjara lauors lo senyor dels peccadors condemnats. Perço diu lo (Eccle.) Ecclesiastich a .vij. ca. La venjança dela carn del mal es lo foch: y lo verme. E aquell foch infernal ab aquest altre material te differencia en tres coses senyalades La primera en esser finidament mes fort y terrible y mes cremant. On diu sebastia: al qual staua lo angel ala orella: que aquest foch sensible cotejat ab lo de infern: es com lo foch pintat enla paret: acomparat ab aquest sensible. La segona en la durada. Car aquest foch pot se apagar: y aquell no. en lo darrer capitol. de Osies. No se apagara lo seu foch. Diu sanct Matheu a .iij. capitols. Les palles: ço es los peccadors cremara ab foch: que nunqua se apagara. La tercera en lo consumir: y cremar. Car aquest foch infernal pot consumir y destrohir totes les coses. Car segons lo philosof. Totes les coses guasta lo foch material: mas aquell no pora consumir ni guastar los cossos: ni los sperits que cremara. On se lig en lo ca. xx. de job. del peccador posat enlo infern. Totes les coses que ha fetes plorara: empero nos consumira. E perço diu Grisostom de reparatione lapsi. Aquest foch que sta en la present vida consumeix: y guasta totes les coses que pren y te: y conserua les sues penes sanceres. E perço se nomena foch: que nunqua sapaga. E no solament se nomena axi: perque ell no se acaba: mas encara perque ell nunqua mata ni acaba lo que pren. Car la scriptura diu quels peccadors se vestiran la incorrupcio: ço es no per la honor dela vida: mas pera sostenir larch lo turment. E la força daquesta pena: y lo poder daquell foch neguna raho ni paraules: baste a explicar lo. Que farem alli? que respondrem? neguna cosa haura alli sino batiment de dents: clamors y plants: y tarda penitencia: cessant de cada part los remeys y creixent les penes. E aquell foch com no tinga natura de acabar y anichilar del tot: ni tampoch de illuminar. Y es hun foch scur: ab la flama negra. Segonament lo infern es dit loch sens repos. On axi com en natura hi ha hun loch: que tostemps sta reposat y ferm: ço es la part sobirana del mon. Altre que algunes voltes sta segur y altre qui es torbat: lo qual es la regio que sta en mig Es per conseguent de creure: que la tercera part que es la inferior sia continuament torbada: e moguda
Y perço se nomena aquell loch. Tartarus. Car segons Papies. Tartarus se diu perque sta torbat. perque alli lo no sossegar se y torbament proceheix specialment de tres coses. La primera sera la diuersitat deles penes: segons que diem lo temps esser torbat: quant sta mesclat ab pluja: pedra: neu: y semblants coses. On diu lo Salmista. Ploura sobre los peccadors: laços de foch: soffre: y sperits de tempestat: part del calzer de aquells. La segona sera del turment dels ministres. a .xvj. ca. de Jeremies. Seruireu a senyors stranys. qui nit y dia nous donaran repos. La tercera. seran los crits dels vns y dels altres segons sescriu. a .lxvj. ca. de ysaies. Uosaltres dareu veus de dolor: y aullareu com a lops per la angustia del sperit. Percert a qualseuol que lauors cridara: e aullara daquella manera respondra lo senyor allo que diu jeremies a .xxx. ca. Pera que dones crits sobre la tua preso y confusio: incurable es la tua dolor per la moltitud de la tua iniquitat: e yo te fet aço per los teus cruels peccats Terçament es nomenat lo infern hun loch descompost e destemprat. On es nomenat. Auernus significant que no te stiu: ço es mijania: y temprança: car no stan alli les penes en cosa del mon temprades: mas en hun excessiu grau fora de orde perque alli ha scuredat excessiua per la qual en sanct Matheu. a .vint hi dos capitols se nomena exteriors tenebres. Lo que per exemple se mostra en lo .x. capitol. del Exodo.
Deles tenebres palpables que foren en egypte: Donchs quant mes greus seran alli. On se lig a .vint. ca. de job. Totes les tenebres son en los seus vlls amagades. Lauors dira lo peccador aquell dit del psalmista. Posaren me en lo lach baix y tenebros: y en la ombra dela mort. Item collocam en los lochs scurs axi com als morts del segle y lo meu sperit tingue ansia de mi. Per semblant allo que diu a .iij. c. jeremies enla lamentacio. Collocam en lochs scurs com los morts pera tostemps. Aximateix alli ha molta calor per lo qual se diu a .xxiiij. capitols de job. Calor en demasia etcetera. E la raho es perque no spira: ne hix deffora car sta amagada com en la fornal. On diu lo Salmista. Posarlos has com a forn de foch en lo temps dela tua cara: lo senyor los torbara en la sua fellonia: y lo foch los destruhira. Aximateix ha alli gran foch per lo qual diu Job. a .xxiiij. capitols Aquelles aygues se nomenen aygues de neu: les quals son mes fredes que les altres. Lo senyal daço es: lo batiment deles dents: que proceheix de fret demasiat. On fulgenci diu en la epistola. Dos principals turments ha en infern: ço es fret que nos pot comportar: y calor de foch que nos pot apagar.
E perço sescriu a .xxij. ca. de sant matheu: que alli haura plant e batiment de dents. car lo plant hix dela calor: y lo batre deles dents se causa del fret. E diu job a .xxiiij. ca. Deles neus passaran a gran calor. On en hun libre de metres dela vida: y actes de alexandre se lig. E stertit molt del gran fret deles neus passa a les brases: y lo turment es tostemps miserable y nunca mor aquell aqui la preso del infern turmenta. Quartament lo infern se nomena: hun loch molt desolat. Lo qual Segons Papies se nomena Acheron. que vol dir loch sens goygs. Perque es priuat de tot be: y alegria. On diu lo glosador Auerrois. En lo infern ha continua tristura sens consolacio. Car los damnats neguna consolacio tenen: que nols aprofita. los adiutoris ni suffragis de oracions: ni plou sobre ells alguna misericordia: ni speren gracia ni merce en sdeuenidor
Car saben que no obtenrran algun perdo de redempcio: y axi staran molt trists en perpetua desconsolacio. E per conseguent se lig a .iiij. ca. dela sapiencia. que de rael seran desolats. On en lo primer ca. Trenorum diu lanima condemnada. posam tot lo dia desolada: y de tristura afflegida. Item a .xxiiij. ca. de ysaies.
Lo peccador sera desolat eternament. Guay de tal dolor: o pena. Guay de vna destructio plena de tot turment. E perço tu home recordat ab tot lo teu cor de totes aquestes coses.


¶ Que de moltes maneres es la afflictio dels companyons infernals.

Segons lo degut orde: se segueix lo segon membre: que es la diuersa afflictio dels companyons infernals. Car los tals companyons ço es los diables: son de molt spantable vista: y en los seus actes: cruels turmentadors que nunqua se cansen ni fatiguen. E axi yo dich primerament: que son molt spantables los dimonis enla vista: y perço son pintats en les sglesies ab spantables figures. On se lig que hun religios: dormint de nit ab altres enlo dormidor: comença adonar grans crits. e com vingueren a ell los frares: veren lo que staua ab los vlls ficats ala paret sens mourels ni menys mouia les pestanyes: y stant axi ab gran por spantat no responia. Apres en lo mati demanat per lo prior que hauia hagut enla nit. Respos hauer vist lo diable. e demanat de quina forma era. Respos que nos podia complidament rahonar. empero dix. Yo dich aço que si stigues hun foch ardent de vna part: y la figura daquell de altra: yo triaria abans entrar en lo foch: que veure la spantable figura del dimoni. E perço diu lo glorios sant Bernad sobre lo psalm. Qui habitat etcetera
Que pensau jermans si algun princep deles tenebres: vos aparegues en hun cami: ab tota la sua spantable ferea: percert negu ho poria comportar. E segons se lig en vitis patrum hun vell dix. Creeu me que si algu veya los dimonis dela manera: que los damnats los speren veure: no poria viure: ans tantost morria.
On diu Gregori de grisori: que com stigues dolent y ves molts dimonis prop de si. comença donar grans veus dient. Treua fins a dema: e com dient aço se giras deça y della per no veurels: torbat molt de greu dolor: tantost mori. Tots stigueren torbats los queu veren: y tots temeren. O quant son en les afflictions: spantables y en lo turmentar cruels y al veure molt horribles de tal manera que ab la vista sola. maten scriuse a .xx. ca. de Job. Iran y vendran sobre ell spantables. Aço es lo que diu sant Bernad. O anima mia: quin spant hauras quand totes les coses deixades: la presencia deles quals te es tan alegra: y la vista agradable y plaent: deixada la habitacio tua y familia: entraras sola tota tremolant en vna regio no coneguda: hon se posaran dauant tu aflotes aquelles figures tan mostruoses. O quant sera lo spant dels dimonis que lauors aparran en forma de cruels animals On legim a .xj. ca. dela sapiencia. Perque feyen honor ales serpents mudes: y besties: los tramete moltitut de animals muts y spantables: per venjança: perque sabessen que per alli hon pecca lome per aqui es turmentat. Car no era impossible ala tua omnipotent ma: que ha creat lo mon de materia no vista: posar en ells: y enuiarles moltitut de onsos: y leons animosos: y besties de noua specia no conegudes: plenes de ira: y roncant ab vapors foguejants: lançant fum de pudor: y spantables purnes dels vlls: la ferida deles quals no sols los podia matar mas encara matar de temor la vista. Tot aço es alli. E Job. a .xvj. ca. Lo meu enemich me ha mirat ab vlls spantables. Item ell mateix enlo darrer capitol. Lo seu sternut es vna resplandor de foch: y los seus vlls com a raig de alba. Dela sua boca hixen lanties enceses com a flames de foch: del seu nas hix fum: axi com a feruents olles de foch enceses. On diu lo Poeta. Alli ha serpents que lancen flames per la boca del roncament deles quals: les animes dels peccadors pereixen. Segonament ells son cruels en effecte a .xvj. capitols de Job. Ajusta y recolli la sua furia contra mi y menaçant me dona crits contra mi reganyant les sues dents. obriren sobre mi les sues boques y feent me retrets dels benificis y gracies ami fetes: feriren me les galtes y fartaren me de penes.
On diu dauid en hun psalm. Obriren sobre mi la sua boca axi com lo leo que arrebata y brama. Item temtaren me y scarniren me: fent me gests del nas: y cruxiren sobre mi les sues dents. Enlo .xxj. del Ecclesiastes. Les dents de aquell: dents de leo: que mata les animes dels homens. Aci se diu a .v. capitols dela primera epistola de sant Pere. Que lo diable com a leo bramant: cerca aqui trague. Car en lo darrer dia los diables seran conuidats pera tragar los peccadors. En lo .lvj. ca. de ysaies. Totes les besties del camp: y totes les deles (bscatges) boscatges: veniu atragar y trocejar.
De aço recita sanct Gregori hun exemple en lo seu dialago. dient que era hu solament de nom y no de fets monge. ala qual era greu cosa: si algu li parlaua per la saluacio sua. y no sols no podia fer be: mas encara hoir que loy amonestassen. y aquest com stigue ala mort: vingueren a ell los religiosos per guardar la exida ab les sues oracions dela anima daquell. E lauors ell en presencia de tots los frares que alli stauen: comença a donar grans crits enterrompent hi torbant les oracions dels monges: dient: Anau: Anau: que a hun drach me han dat pera que de viu en viu me menge: y perque vosaltres stau aci nom pot tragar. Ja ma menjat lo cap: donau loch perque mes nom turmente y faça lo que ha de fer. Car si yo stich ja condemnat: y donat a ell: per ques dilata per vosaltres. Lauors los religiosos li començaren a dir. Que es lo que dius? fes te lo senyal dela creu. Lo qual respos ab moltes lagremes dient. (Uull) Vull me senyar mas no puch. Car les scates daquest drach me turmenten Hoynt aço los religiosos. començaren fer oracio a deu prostrats tots per terra ab lagremes de gran deuocio y sforç perques saluas. e tantost subitament lo malalt comença de cridar grans crits. faç gracies a nostre senyor deu: que lo drach que pera tragarme me hauia pres: ab les vostres oracions es stat lançat de mi. y ja sen es anat. Item enlo .iiij. ca. dels seus dialagos recita ell mateix hun altre exemple. Dient que en les parts de yconia en hun monestir nomenat Longalaconesis se diu hauer seguit que hun monge tengut per sant entre los homens: lo qual empero nou era dauant deu: que pensant los frares que dejunaua: ell en secret acostumaua menjar. E stant ja enlo pas dela mort: feu se cridar generalment tots los frares: als quals dix. Ay que ara so donat a hun drach: pera quem trague: car ab la coa sua me te los genolls y los peus stretament ligats: y posant me lo seu cap dins la mia boca: me ha tret lanima y lesperit y hal se begut: la qual cosa dita tantost mori. E segons se mostra: son paraules del peccador condemnat que sescriuen a .xl. ca. de Jeremies. Ham (menjant) menjat y begut com a drach. Aquest es lo gran drach: y roig: que te set caps: y deu banyes en ells. del qual se diu. a .xij. ca. del Apocalipsi. Batalla han hagut en lo cel Sant miquel y los seus angels peleauen ab lo drach: y lo drach ha peleat y los seus angels y nol preualgueren: y no ses trobat mes en los cels lo seu loch y fon lançat aquell gran drach y antiga serpent ques nomena diable y Sathanas que tot lo mon engana. E axi se diu alli. Guay ala terra y ala mar. Car lo diable ha muntat a vosaltres: Lo qual te gran fellonia. E sabent lo diable que te poch temps: ha enueja als bons que treballen de possehir lo seu loch en lo cel: del qual es stat desauenturadament lançat: en pena sua: y quant mes lo dia del juhi se allarga: tant mes la enueja los tempta y mes crema. O quant sera la crueltat y malicia dels dimonis: dels quals diu axi sanct Bernad en la prosa. O quant cruels turmentadors: turmentaran lauors los peccadors: y los spantables venjadors pendran venjança deles males costumes La crueldat y malicia daquestes en diuerses maneres se veu. Primerament que son molts. On diu lo Salmista. Senyor per que se han moltiplicat los quem atribulen: molt se leuen contra mi.
Dalli ve lo que diu Job a .xix. capitols. Circuhiren entorn la mia casa. E lig se en vitis patrum que hun vell veu los dimonis: que circuhien los homens entorn com a ouelles. Perço se diu en lo psalm. Circuhiren me com a ouells: y cremaren com lo foch en les spines. Segonament que ells son forts y poderosos. La qual cosa scriu lo apostol en lo .vj. ca. als ephesians. On los nomena princeps: y potestats: y gouernadors del mon: les quals coses totes: son noms de poderosos e grans. e diu nosaltres tenim luyta y contencio contra los princeps y potestats y regidors del mon.
E perque son tan poderosos y forts pera damnificar: perço diu lo psalmista. força me fehien los que cercauen la mia anima
Item los forts cercaren lanima mia. y en altre loch carregaren contra mi los forts. De aquesta potencia mateixa se diu en lo .xlj. c. de job. Noy ha poder sobre la terra: que sacompare al que es stat fet perque no temes a altri. ell veu qualseuol cosa alta. Ell es rey sobre tots los fills dela superbia. Aquest poder y superbia exerciran specialment en punir los mals: afflegint los cruelment. On diu se a .xxxix. c. del Ecclesiastich. Hay sperits que son stats creats pera venjança: y en la sua furor han confermat los seus turments: y en lo temps dela fi del mon scamparan la força y fellonia. de quils ha fets: car la furor dells sera a semblança dela serpent: e com de aspis sorda: ques tapa les orelles. Item en lo .liiij. ca. de ysaies. yo he fet hun ferrer que buffa en lo foch les brases etcetera. E yo he creat hun matador per scampar. dela qual cruel matança condemnat lo peccador. parla job a .xvj. ca. Circuhim: y ab la sua lança feri los meus loms y costats: y nom perdona ni hague pietat. E scampa en terra les mies entramenes. y sobre la mia ferida men feu altra: y carrega en mi lo jagant. Tercerament los dimonis: may se fatiguen en turmentar a .iij. ca. de Daniel. No cessaran los ministres del rey dencendre la fornal. On diu hun doctor. Alli ha turmentadors mes spantables que les serpents: difformes y negres: mas no per als açots pereosos: los quals james se cansen: ans tostemps se renouen: son per al mal molt feruents: y molt forts a les penes: stan tostemps trists y aparellats pera ferir. stan sempre cremant: y james folguen.
E perço sescriu a .xxviij. c. deuteronomini parlant del peccador. Seruiras al teu enemich: al qual te enuiara lo senyor en fam: set: y tota carestia: y augmentara lo senyor grans afflictions: e perseuerants plagues males y perpetues. O quanta sera la pena dels damnats la qual sens algun repos sera tostemps continua. y totstemps staran sens pau y repos: en miseria: y angustia
On dien dels peccadors a .vij. c. de ezechiel. Sobreuenint la angustia: cercaran la pau y no la hauran: y vendra vna confusio sobre altra. item a .xiiij. ca. del apocalipsi No tendran repos de nit ni de dia: los que adoraren la bestia y la ymatge sua. lauors pora dir lo peccador lo que diu ysaies a .xxxviij. c. No veure lo senyor deu en la terra dels vius ni miraras lome mes auant e lo statger del repos e lo que diu jeremies a .xliiij. c. Guay de mi mezqui: que lo senyor ha creixcut dolor ala dolor mia. he treballat en lo meu jamech: y no he trobat repos: percert lauors se tornara en lo seu cap la dolor: y la iniquitat deuallara en les sues molleres.

¶ Que son diuersos los turments infernals.

Ara resta pera declarar lo tercer membre daquesta materia: lo qual es la diuersitat dels turments miserables. car moltes son les condicions que fan agreujar les infernals penes. La primera es la crueldat la qual manifestament se mostra per lo plant y batiment deles dents: y del plant y desig dela mort: y del mordres les lengues: y dela blasfemia del creador y moltes altres coses semblants: les quals coses totes vendran y seran alli segons per diuerses scriptures se mostra On en lo .xvj. del apocalipsi. Menjaren se: ço es morderen se les lengues de dolor: y blasfemaren a deu del cel: per les sues dolors y ferides. E perço diu sant gregori lo qui aci no pogue sospitar: troba alli dat al turment. Item sanct jeronim Tanta sera la força dela dolor en lo infern que nos pora lo pensament endreçar al altre sino al que la força dela dolor constreny. Car lauors dira lo peccador la paraula de jeremies a .viij. ca. Es la mia dolor sobre la dolor: que tanta crueldat de pena haura alli: que los peccadors desijaran ans la mort: que tots fugim: que la vida que tots desigen En lo .ix. ca. del apocalipsi. en aquelles dies cercaran los homens la mort y no la trobaran: y desijant morir: la mort fogira dells. la crueldat dela infernal pena. testifica lo senyor a .ix. ca. de jeremies: dient yo dare a menjar amargor a aquest poble y darli he aygua de fel abeure: blasonant per aquestes coses les infernals penes. y lo pensament daquesta crueldat feu entrar en lorde de prehicadors hun joue: qui era molt delicadament criat: e com hun home discret a ell trames per son pare y mare lo consellas que hixques dela religio ans de fer professio: dient li. Tu est delicat y criat ab regals: y no poras comportar la rigor y aspredat del orde.
Respos lo joue Senyor sapies que per aço so entrat en la religio perque coneixia esser delicat y no poder comportar aspredat alguna: pensant que la cruel pena del infern es intollerable.
E perço he yo elegit ans comportar aquesta pena y aspredat del orde y religio que aquella. car segons scriu Job a .v. c. Lo qui tem la rosada: sera cubert de neu. Aquest mateix pensament mogue a hun Pere hermita a fer marauellosa penitencia. del qual recita sanct Gregori en lo .iiij. dels seus dialagos. Hun monge nomenat Pere: dela nacio de jbernia ans ques metes en lo desert: vench li vna malaltia e mori: empero tantost resuscitat: ell recitaua hauer vist los infernals turments. e infinits lochs de flames. E com los dimonis loy haguessen portat pera lançar lo dins elles: recitaua hauerli apparegut hun angel ab hun resplandent habit: qui defensant lo del foch li dix. Hix e de aci auant considera y pensa com has de viure. Apres deles quals paraules: resuscitat y tornat al mon recitaua lo misteri a tots los que li venien: y apres se dona a tants dejunis e vigilies: que encara que callaua be mostraua la sua vida: hauer vist les penes del infern. La segona condicio es la multitut dels turments diuersos: que lo nombre deles penes es quasi infinit. On diu lo psalmista. Circuhiren me entorn los mals que no tenen compte. E perço diu deu. en lo .xxxij. ca. deuteronomini. Aplegare y augmentare mals sobre ells: y complire acabant en ells les mies sagetes. scriuse en lo .v. ca. de ysaies.
Les sues agudes sagetes y tots los seus archs parats y stesos. Moltes sagetes te lo senyor en la sua aljaua: les quals totes no ha tretes encara: mas apres del juhi final: les lançara sobrels peccadors. Aquestes sagetes son les diuerses penes: ab que los desuenturats peccadors seran lauors turmentats. On diu lo psalmista. les sagetes agudes del poderos: ab los carbons del destroidor. Item diu lo senyor. Aburare de sanch les mies sagetes: y lo meu coltell destruhira les carns defora lo coltell les guastara: y dins la temor: consumir sean de fam: y los ocells ab amarchs bocins los destrohiran y posare damunt ells les dents deles besties ab la furia deles serpents: y animals que van rocegant sobre la terra. Daquesta moltitut e diuersitat de penes diu sant gregori sobre aquell pas a .viij. c. de sant matheu. Son lançats en les tenebres exteriors: car en linfern haura fret que nos pora sobrar: y foch que no sapagara: y hun mortal verme: pudor intollerable: y scuredats palpables açots de botchins: y spantable vista de diables: confusio de peccadors: y desesperacio de tots benificis On diu hun doctor. Es lo infern hun clot ple de totes les penes e miseries.
De on se diu en lo psalm. Ploura sobrels peccadors laços de foch: soffre: y sperits de tempesta: part del calzer dells: y notable e senyaladament diu part: car no solament en lo que hauem dit: mas encara en mil coses semblants nos pora perfetament explicar la grandesa dela pena. Car tot quant aci deles penes diriem es com vna chiqueta part de vna palla: en respecte de vna infinida quantitat. E perque aquesta moltitud de penes se declare millor.
Es de notar que los damnats seran plens de tota miseria: y dolor: per que ells tendran plor en los vlls: batiment en les dents: pudor en lo nas: jamech en la veu: ferros en les orelles: esposes en les mans: grillons en los peus: y enceniment de foch en tots los seus membres. Ay quant plena sta de penes y de plagues lanima del peccador que en lo infern deualla. E per conseguent diu job. a .xv. ca. del damnat. E spantar la tribulacio y la angustia entorn lo circuhira. E a .xx. ca. del mateix Tota y qualseuol dolor se carregara damunt ell. E diu se a .xiij. c. de ysaies. Tot lo cor del home se podrira y sera molt. y tendran torçons y dolors: y com la dona que pareix se dolran: y cascu se spantara deles cares del seu prohisme cremades. On se lig a .ij. c. de Naum. Negres son les sues cares com la olla. Car totes les cares dels peccadors se tornaran com la olla negres: Segons se diu a dos capitols. de Johel. E vendrals dolor de dona que vol parir. E segons sescriu a .xiij. ca. de Osee. O quants seran los açots dels peccadors. E lauors poran dir ab lo psalmista. Circuhiren me les dolors dela mort no temporal: mas perpetua y los perills del infern me trobaren.
Be diu. Circuhiren: perque es abisme: y lo seu vestit es com a cuberta. Car vestis la maledictio com a roba: y entra en les parts de dins com a aygua: y com a oli en los seus ossos: y sera li fet com a vestidura ab ques abrigue: y com a cinta ab que continuament puga cenyirse O quin sera aquell vestit de fils de penes tan diuerses: ab tanta força texides: que nunqua se squinçara: perque sera ligat al peccador ab les cordes de eternitat. O quant aspre y ple de nuus sera aquell vestit y manto: que aquell es del qual scriu ysaies a .xiiij. ca. Ab lo quet cobriras e abrigaras: seran vermens. Lo pensament de tan greu pena aparta al mateix dauid dela mort del peccat y fer penitencia. On diu ell al senyor.
O quantes tribulacions me has mostrades: moltes: y males: y apres conuertit: me has dat la vida. Lo pensament aximateix: e consideracio: y contemplacio daquesta pena tan desegual mogue a hun hermita. segons se lig en vitis patrum. a fer penitencia molt aspra en lo hermitatge. al qual demanat per ques mataua axi: respos. Tots los treballs dela mia vida nos poden acomaparar a hun dia dels turments que stan aparellats als peccadors: en lo infern. Item diu beda en lo libre de Gestis anglorum. Que en lo temps de Costanti: lo menor mori hun caualler prop del any dela natiuitat de nostre senyor .lxxxvj. Lo qual restituhit apres ala vida. spantat deles penes que hauia vistes: fugisen al desert e feu prop de hun riu vna cetla: en lo qual riu entraua moltes vegades: y vestit se banyaua dins ell: y apres deixaua gelar los vestits junts ab la carn: y entraua en hun calent bany: e aço continuament feya. E com lo reprenguessen molts del que feya. Responials. Si haguesseu noticia del que yo he vist. Aço mateix y encara maiors coses farieu vosaltres ab mi. Car segons scriu sant gregori sobre job. Sobre totes les coses prouoca y porta los homens a penitencia la visio dela infernal pena La tercera condicio que agreuja la pena del foch infernal: es la eterna durada. On a .iiij. c. dela sapiencia. Aquells: ço es los peccadors burlara: y scarnira lo senyor: y apres cauran sens honor alguna: y staran eternament ab los morts: ab deshonrra. E a .xxv. ca. de sant matheu. Aquests hiran al turment eternal: y los justs ala eterna vida. Item a .xvj. ca. de judith. Lo senyor en la carn dells posara foch: y verme: perques cremen: y vixquen y eternament ho senten. Aximateix en lo darrer capitol de ysaies.
Lo seu verme nunqua morra: y no se apagara lo seu foch. On diu lo senyor a .xxxij. c. Deuteronomini. Lo foch se encengue en la mia fellonia y cremara fins ala maior extremitat del infern ço es eternament. E diu ysaies a .xxxiij. ca. O qual de vosaltres pora habitar ab lo foch que totes coses deuora. O qui de vosaltres aturara: en la eternal flama. E diu en altre loch. Sera la sua terra com a pega cremant que de nit: ni de dia no se apagara: y muntara lo seu fum de vna generacio en altra: y sera eternament desolada: hi destrohida. On a .xx. c. del apocalipsi. Lo diable es stat trames a hun lach de foch: y de soffre: hon la bestia: y falsos prophetes: dia: y nit: eternament hauran penes. y lo qui no es trobat scrit en lo libre de vida: es stat posat en lo stany y lach de foch: hon sera la ombra dela mort: y noy ha orde: mas spant y glay terrible.
Axi recita Job. a .x. ca. On diu sant Gregori a .iiij. ca. dels morals daquesta spantable manera. Lauors tendran dolor los peccadors ab temor: y flama ab scuredat y mort sens morir: e fi sens fi: defalliment sens defecte: perque la mort viu eternament alli y la fi tostemps comença: y lo defalliment no sab defallir. On diu lo poeta que la edat miserable: nunqua ve al terme dela mort. no sab finir: mas tostemps par que naixqua. tostemps renouant y veixant los seus jamechs. Per hon diu Pere blesensis en vna epistola.
Noy haura alli tempre de turments cansament: ni fi. Car tostemps comença alli la fi: la mort no morra: ni defallira lo defecte y la damnada condicio y sort del home: tostemps redundara en materia de dolor y menjar de mort eternal. Perço diu lo psalmista. Com a ouelles son stats posats en lo infern. la mort los menjara. Per hon si los mals han esser mantenguts dela mort y alimentats: que beuran? Si la mort es la sua vianda: quin sera lo beure? Scolta al profeta. Lo rahim dells: es rahim de amargor: lo seu vi es fel de drachs: y veri de aspis y serp: que negun remey spera
Aximateix se scriu a .xxxij. ca. deuteronomini. O quin sera lo manteniment y lo menjar dels peccadors: ço es lo tan cruel turment dela mort. Uiuran lauors per la mort puix que son morts pera la vida. E perço diu sant Bernad en .v. libre de consideratione al papa Eugeni. Yo me spante de aquell mordent verme: y dela mort que tostemps se acosta: y tinch temor de caure en les mans dela mort: que viu: e dela vida que mor. On diu sant Gregori.
Los peccadors morran mort inmortal. O eternal deu per quem has posat contrari a tu: y so fet feixuch ami mateix. per que no leues o apartes de mi lo meu peccat perque puga scapar daquest turment perpetu. O quant prosper quant benauenturat: sera lo qui no sera ensutziat de peccats: y aquell qui dels goigs del mon no haura seguit los passos: mirant les vanitats: y falses follies. Nosaltres desuenturats desuiam nos dela carrera de veritat: y nons es exida la lum dela iusticia. fatigam nos: y cansam en la carrera de iniquitat y perdicio. hauem caminat difficils carreres: greus: y mal profitoses: no volent caminar per la carrera del senyor: segons que diu ysaies a .xlix. ca. Enva treballam sens causa: y vanament gastam la fortalea. Car yo demane aquens aprofita la superbia? que la pompa deles riqueses? a que les precioses e riques robes de nostra persona? A que los conuits y desordens? Quens aprofita la rialla? y alegria? Quens han aprofitat totes aquestes coses justades: y cascuna persi? en les quals vana y desprofitosament? y mes propriament parlant damnable despenem lo temps nostre?
O dolor de nosaltres que sens fruyt passaran: com a fum: o vent: o lo ros dela matinada totes les temporals coses. Mas guay: guay que restara: y es restat lo que turmentara eternament. Lauors dira lo senyor de cascun damnat lo que diu Job a .xx. ca. Segons la multitut deles sues inuencions comportara. E lo que diu lo apocalipsis a .xviij. ca. Quant plaher y gloria rebe en sos delits: donau li tant turment y pena ab lo qual eternament sens fi sia turmentat. O quanta es la follia del home: per los delits e riqueses: o per les coses terrenals voler comportar aquests perpetuals turments del cors y dela anima. On diu sant joan grisostom en lo libre de reparatione lapsi. Digues me quants temps de luxuria: quin spay de delits: vols acomaparar a les penes sempiternes. Donem sis vulla cent anys als plahers: e ajusta en aquells altres cent: quina comparacio te aço ala eternitat: no sembla peruentura tot lo temps daquesta vida: en lo qual vsam dels delits: y despenem en apetits carnals? com a somni de vna nit cotejant lo ab la eternitat? Donchs qui sera lo qui elegira per lo delitos somni de vna nit? comportar les eternals penes: y rebent aquelles cambiar les per aquestes? Que direm en aço? que son passats los delits com vna ombra: y prestament fugen: mas les penes eternament duren. y posat cars que fossen eguals los dies? y temps deles penes? y delits? Seria algu tan foll? y tan fora de seny? que elegis per hun dia de plaer? hun dia de pena? com acostume: vna sola hora de dolor: o qualseuol turment corporal? lançar en oblit tot lo temps passat despes y gastat en delits: Paraules son de sant joan grisostom en lo loch damunt adlegat. O eternal hi greu turment del cors y dela anima: que nunqua haura fi. O turment que nos pot explicar dela mort perpetua que dire de tu? Nou se: que nos pot declarar: ab paraules: ni per enteniment comprendre.
Car posat cars ques fes vna pedra de arena quallada: tan gran quant poria cabre en lo tou y cors dela octaua spera: y apres de hun compte de anys: per disposicio diuina caygues y leuas hun granet de arena ala dita pedra? y apres de aqui a altre compte de anys: altre? y axi continuament: fins que la damunt dita pedra vingues tota a desferse: penses te peruentura que desfeta aquella pedra hauria fi la eternitat damunt dita? e que les animes dels damnats serien delliures deles penes? Dich te que lauors començara la perpetua durada daquella pena. Car del finit y que ha terme al infinit: noy ha proporcio alguna: segons diu lo philosof. en lo .viij. dels phisichs. que si aço coneguessen y sabessen los peccadors condemnats: que acabada la pedra damunt dita: haurien a esser delliures daquells turments y penes intolerables: que comporten: molt deurien tenir sperança en lo dia daquesta redempcio y encara alegrarse ab tal sperança: puix sabessen hauer fi lo seu turment: encara que fos molt tard: y apres de tan infinits e incomprehensibles anys. perque aquella es la pena mes principal dels peccadors perdre la sperança de may veures delliures.
Car segons se diu a .xxxiij. ca. de ysaies. lo peccador sera destrohit pera tostemps. On se lig a .iij. ca. Trenorum. Ha perit la mia fi. y la mia sperança es de deu Item demana lo peccador a .xv. ca. de jeremies. Perque ses feta perpetua la dolor mia y la mia plaga desesperada. Sobre lo qual respon lo saui a .xj. ca. dels prouerbis en aquesta manera. Mort lo mal: neguna sperança hi haura daqui auant. Enteneu aço vosaltres: qui oblidau a deu omnipotent perque lo infern arrebatadament nous ne porte: y noy haja quius delliure. Ay que ja veig planament: que neguna redempcio hauran los peccadors en infern. Amich meu enten tu la veritat: sabs lo exemple dela pedra de quet he recitat. Digues me donchs que es lo quen jutges? quen sents? quen determenes? Uerdaderament pense que la raho no pora discordar: que sia axi veritat com se recita. Pensa donchs diuerses prouincies: y passa per la ymaginacio tua: Cascuna regio per si. Enten y compren los rius: y la mar: Mira ab lo pensament lo mon: caminal tot: puja fins al cel: trespassa layre volant: deualla apres als abismes: y considera la profunditat que tenen. Deles quals coses que lo spay y circuhit del cel se contenen: compon: y pasta la pedra: y pensa la sua granaria. la qual ab los vlls del pensament entesa: digues me amich meu: que sentiras lauors dela pedra. o encara quin parer e openio tendras deles perpetues penes dels peccadors: y dela mort Crech yo que daltra manera respondras. verdaderament yo no se parlar huy: o torbas lo meu ventre: y los meus morros: dela mia veu tremolaren. Gran es la cosa que veig esser dauant mi proposada. veig la veritat on no baste a marauellar me: mas de molta temor: en lo meu pensament tremole. car percert la temor: y tremolament vingueren sobre mi: y les tenebres de molt spant y temor me cobriren. e yo demane qui no tembria? e qui no sespantaria? qui del pensament no defalleria? aquell qui pensas en si ab diligencia: y contemplas aquesta pedra: girant: y passant se per la memoria: les infinides penes dels peccadors. Posa la donchs com hun fito sobre lo teu cor. Car molt gran profit sera teu: no oblidarte may daquesta pedra. perque si la amor de deu corregint not esmena y aparta dels peccats. almenys aquest spill dela pena sens terme: refrenet de peccar alguna volta. O greu turment miserable: e quant degut de fogir li. o lamentable destructio dela infernal pena: e quant es de tembre. que de tal pena sera turmentat. nunqua morra: y tostemps sens veure la fi sua sera turmentat. Deles coses damunt dites clarament se mostra: que deu esser molt temut lo creixment infinit deles penes. Aquest pensament de tan eterna pena del infern. conuerti a hun folch de masella: lo qual essent excellent albarda: y donat a les vanitats humanes comença hun dia a pensar en la eternitat deles infernals penes: e dix en lo seu cor. sit diguessen: hit forçassen quet gitasses en hun delicat llit molt be atauiat y que de alli no ten anasses per necessitat alguna que tinguesses. Cosa es molt certa que no pories comportar de jaure tostemps en tal llit. Donchs com poras comportar la infernal pena tan perpetua: sit seguia hauer de anar al infern. E axi daquesta consideracio e ymaginacio spantat deixa totes coses: y feu se monge: y apres fon bisbe de tolosa: y home de molt santa vida Item la consideracio e ymaginacio dela eternitat dela pena infernal dona gran sforç al home pera combatre ab lo diable. perque pensant que sil vences lo diable: lo portaria ales eternes penes: pelea ab totes les sues forçes per no esser vençut. On recita Egisipo deles matances dels juheus: que com hu dels companyos de Alexandre que era capita de vna gran gent darmes: vees contra si vna altra gent darmes: molt gran y sens compte aparellada pera combatre contra ell y los seus per prendre refectio menjassen:
ell lo dix per solaç quasi burlant. O sforçats barons: aci nos dinam ara: hi hauem de sopar en lo infern per la qual raho tots se sforçaren: y cobraren animo pera fogir y esquiuar aquella cena: car ells pelearen tan sforçadament que trihumfaren ab gran honrra hauent dels enemichs victoria. Aximateix lo pensar deles penes infernals aparta molt los homens dels delits del mon. Car lig se en vitis patrum. hauer dit hun vell. La dida quand vol desmamar hun infant y apartarlo dela dolçor dela let met se mostalla en les mamelles: o alguna altra cosa amarga: la qual gustant volent mamar lo infant: tantost auorreix la mamella. Axi tu ajusta la perpetua amargor del infern: als delits daquest mon y sens dubte apartant: te retrauras de aquells. On en lo .vj. ca de job se lig. Poria peruentura gustar algu allo: que apres de hauer gustat, procura y dona mort molt amarga ço es pena eterna. perço diu prosper. En la vida present los temporals delits son dolços y les tribulacions amargues. Mas que de son grat no beura lo veixell dela tribulacio: tement lo foch del infern o qui no desestimara la dolçor del mon: anant ab la boca vberta als bens dela vida eterna. Lig se en la historia y cronica del glorios sant joan euangelista que huns homens richs conuertits per los seus sermons: deixaren tots los bens que tenien e apres (vent) veent los seruidors seus posats en la gloria del mon: penediren se de hauer deixat lo que tenien.
la qual cosa sabe sant joan per reuelacio: e sabut posas en oracio e torna les sarments y vergues hon dormien en or y les pedres en perles y pedres precioses: e axi restituhils tot quant hauien deixat. e apres hun joue lo qual sant joan hauia resuscitat recitauals la gloria que hauien perduda: y les penes del infern: quals stauen aparellades. e cadahu dells enteses y hoides les coses damunt dites: stigue molt spantat: y esglayat del que hoyen. E axi tornant a deixar altra volta lo que tenien: tornaren ala primera pobrea: deixant del tot los delits del mon. Aximateix aquest pensament desestima la pobrea. on se lig en vitis patrum: que hun religios dix a hun pare molt vell. Pare: molt me torne vagaros hi ab perea: stant tan continuament reposat en aquesta cetla: al qual respos lo vell. encara no has vists los turments sdeuenidors: que han eternament durar: que si haguesses posats aquells en lo teu cor: encara que la cetla stigues plena de vermens fins ala gola: ab paciencia sens enujarten ho comportaries. E axi com sia necessari al peccador: comportar la cruel intolerable pena de purgatori: o fer en la vida present condigna penitencia: qui no elegira abans comportara aci? que alla? si ja no es del tot fallit de seny.
On diu ysidoro en lo sinodo. Posa en lo teu pensament qualseuol dolor de turments e qualseuol penes mundanes e qualseuol crueldat de dolors: y acompara tot aço al infern tot quant comportes te semblara lauger. item sanct bernad en vna epistola. Has temor deles vigilies y dejunis: y dels treballs deles mans: tot aço es molt lauger al qui pensa en les perpetues flames. Lo recort y memoria deles tenebres: fa no espantar se dela soledat: si penses la examinacio venidora deles paraules ocioses: e si penses en aquella not enujara lo silenci. Aximateix diu sanct Agosti en hun sermo. La ymaginacio e pensament huma: vençut dels affalachs e appetits carnals daquest mon fuig lo treball: y desija lo delit y a penes se inclina: y conduhit aparta de si la pratica dela primera vida. Empero si començara de pensar la necessitat del juhi sdeuenidor: y la crueldat deles penes eternes moguda de passions o per sperança de guardo: o per temor del turment: fa força als primers desigs: y ala contencio: y porfidia de vençre asi mateix. per hon se lig a .iij. c. de abacuch. Entre la podridura en los meus ossos: e sobre mi hixca: ço es en lo temps dela present vida perque apres en lo dia dela tribulacio repose. Ay quant fructuosa: y saludable: es la ymaginacio y recort dela pena infernal. e perço scriu lo salmista Sien los peccadors girats al infern: ço es per pensament trelladen se alla viuint: perque apres no vagen alla pera eternament morir. Per hon se diu a .xxx. c. de Daniel. Benauenturat: tu qui los abismes mires: ço es per la continua memoria dela contemplacio eterna: mirant fixament los turments infernals. Donchs mostras manifestament per les coses damunt dites: que de moltes e diuerses maneres es la pena infernal: y que la memoria de aquella es molt profitosa.


¶ La quarta e vltima darreria: que segueix apres dela vida: es dela gloria de paradis.

La quarta darreria: que molt senyaladament: deu retraure als homens que no hagen de peccar: es la benauenturada gloria de paradis. Que si lome refrenant se guarda de fer omeys y altres peccats per no perdre les corporals coses: e mundanes: quant mes se deu refrenar: guardant se de qualseuol obra: y acte no licit: per no perdre lo goig celestial. On diu sant Agosti en les confessions. Es hun goig que nos dona ni se atorga als mals homens: mas als que de bona voluntat: te serueixen: lo qual goig es tu mateix deu y senyor. Scriu lo apostol en la primera als corinthians a .vj. ca.
Los mals no possehiran lo regne de deu ans ab gran confusio seran lançats fora axi com los glotons golosos y inutils acostumen esser lançats vergonyosament dela sala y cort del emperador: perque alli ab los reys e princeps nos seguen en tan solemne taula. Car diu Cassiodorus sobre aquell vers del psalmista. Expelle eos quoniam irritauerunt te domine. Aci diem que tant es cascu lançat y apartat dela deitat: quant son amontonats los seus peccats. Car la gran suma del peccat es mesura del esser rebujat. Donchs qui no squiuara los peccats: auorrint los com a metzina coneixent que per ells ha de perdre la gloria eterna. Que dire yo donchs pobret de ingeni: daquesta incomprensible gloria. car si vll no ha vist: ni orella hoit: ni cor ni ymaginacio de home nunqua ha pensat lo que te deu aparellat als quel amen: segons que scriu lo apostol en la primera als corinthians en lo .ij. c. Que dire yo de allo percert parlare com a tartamut: e home empachat dela lengua: e com a cego qui deles colors disputa, mas no confiant del meu sentiment y saber propri dire alguna cosa ab lo testimoni dela sagrada scriptura. Perhon haueu de notar breument: encara que en lo regne de deu hi ha moltes e infinides coses: que testifiquen la sua benauenturada gloria. Es empero de tres senyalades coses molt loada. La primera dela sobirana bellea o claredat. La segona dela abundancia de tots los bens. La terça dela gran alegria que de continu dura en la eternitat. Perque alli es bellea sens mesura: y gran resplandor: infinida abundancia de bens: y sobiran e infinit goig Deles quals coses: breument direm per orde.

¶ Dela sobirana bellea o claredat del regne del cel.

Primerament es loat lo regne de deu: de sobirana claror y bellea. Car segons sescriu a .v. c. dela sapiencia. Ell es appellat regne de bellea. E de alli diu lo salmista. Senyor yo ame la bellea dela tua casa. On en lo .xiij. de Tobies. se diu benauenturat sere si les reliquies dela mia sement: hiran a veure la claredat dela ciutat de hierusalem. les portes sues seran de çaffir: y maragdes: y tota la muralla entorn de pedres precioses: y totes les plaçes: de pedra blanca y or pur enllosades. Item en lo .l. ca. del Apocalipsi. La mateixa ciutat es or net: los fonaments dela muralla: guarnits de qualseuol pedra preciosa. Ha en ella dotze portes e tancas cascuna ab vna perla tan gran com la porta. la plaça dela ciutat es or apurat que rellu com a vidre: en la qual no ha temple ni sglesia: car lo senyor deu omnipotent es lo seu temple: Ni ha menester la ciutat: sol ni luna ab que se illumine: car la claredat de deu la illumina: e la sua lum es lo anyell: y les gents van en la sua lum. Aximateix en lo .xxij. c. del apocalipsi. Noy haura de alli auant nit: e noy haura menester lum de sol ni de candela. car deu lo illuminara regnant eternament. Ab lo qual vol concordar lo que diu ysaies a .lx. c. No hauran alli mes sol: pera que done lum de dia ni la resplandor dela luna te illuminara: mas lo senyor te sera lum eterna: car ell es spill sens macula: y blancor de lum eterna. Segons que sescriu a .vij. c. dela sapiencia.
Axi mateix resplandor de gloria: segons se lig en la primera. als hebreus. Car la resplandor sua sera com lum. a .iij. c. de Abacuch. Car daquesta resplandor: tots los sants en lo regne del cel reben lum: y resplandor eterna: ab la qual continuament benauenturats se alegren. On a .v. c. dels jutges. Los quet amen axi resplandeixen com lo sol en lalba hix sobre la terra. Perço se lig a .iij. c. dela sapiencia. Luiran los justs: e discorreran com les purnes en lo canyar. Item a .xij. c. de sant matheu. los iusts resplandiran com lo sol en lo regne del pare de aquells. O quant es glorios aquest regne: y quant amades son les habitacions tues senyor deles virtuts: quant gran es la bellea en la ciutat de nostre senyor deu: quant marauellosa resplandor y claredat quant sobiran delit en la patria de paradis. On sanct Agosti en lo libre del liberal arbitre diu. Tanta es la bellea dela iusticia: y tanta la alegria dela lum eterna que sino pogues lo home pendre plaer en ella sino en vna hora: per aquella sola deixaria menyspreant infinits dies daquesta vida: plens de plaer hi delits de bens temporals. Car no sens causa es stat dit. millor es hun dia en ta casa: que mil per la qual cosa ell mateix sant Agosti: en lo libre de amor de deu: diu quasi a altes veus. O celestial hierusalem: casa luminosa: a tu sospire y desige lo meu pelegrinatge: y que posseheixca a mi en tu: lo que feu a tu: e ami. On sant Berñ. en les omelies sobre aquella paraula. Missus est diu. O quant glorios es aquell regne: en lo qual los reys se ajustaren en vna pera loar y dar gloria a aquell que es sobre tots. Rey dels reys. e senyor dels senyors: dela qual resplandent contemplacio: resplandiran com lo sol en lo regne de son pare. De hon diu lo propheta. Humpliras me de alegria ab la tua cara. E diu job a .xxxiij. c. Ueuran la sua faç en alegria y plaer. Aquesta faç veuran tots los que seruiran a deu felment ab humilitat de cor: ab molts treballs y obres virtuoses. On en lo darrer c. del apocalipsi legim. Los seruidors seus seruiran y veuran la sua cara. Car diu ysaies a .xxxiij. c. Ueuran lo rey en la sua bellea O quant piadosa cosa quant agradable: quant suau: quant benauenturada sera lauors en veure jhesus: los quel amaren. lauors diras a veus altes lo que diu Abacuch a .iij. c. yo me alegrare en lo senyor: en jhesus deu meu. O quant se alegraran aquells: a qui les sobiranes alegries vmpliran als quals illuminara: y tostemps alegrara la sancta visio e resplandor dela cara de deu.


¶ Dela copiosa abundancia dels bens diuersos del regne del cel.

Es segonament per la abundancia de tots los bens molt loat lo celestial regne. Car diu sanct Agosti en lo de ciuitate dei. La cosa que deu omnipotent ha apparellada als quel amen no sateny ab sperança: ni ab caritat se deixa compendre: y tots los desigs trespassa: y pot se hauer: y no complidament stimar. Axi mateix diu sant berñ. Es tan gran lo guardo dels sants que mesurar nos comporta y es tant gran: que nos pot comptar. Es tant abundos: y de tan alta stima: que enteniment huma ni angelich nol pot compendre. Daquests tants bens y celestials riqueses: se scriu a .viij. c. deuteronomini. Lo senyor deu teu: te posara en bona terra: dich terra de rius fonts y aygues en los quals camps y montanyes exiran fora los abismes: y fondures dels rius. Terra aximateix de forment: ciuada e de vinyes: en la qual naixen figues: magranes: y oliues. Terra de oli: y de mel: en la qual sens despesa: y alguna carestia menjaras lo teu pa alegrant te dela abundancia de totes les coses. Aquesta es percert la molt abundosa terra y farta que tota brolla let y mel. Aquesta es la terra ala qual foren tremesos a cercar los fills de Dan. segons sescriu a .xviij. c. dels jutges.
Los quals tornats digueren. Nosaltres hauem vist vna terra molt rica y abundosa: no la desestimeu: ni cesseu: ni canseu: anem: y ajam la. car no haurem algu treball: e nostre senyor nos dara loch en lo qual noy ha carestia de cosa alguna que produheixca la terra: car noy ha cosa danyosa que alli hixca: e quantes coses son plaents e delicades son alli. On diu sant Agosti. La eterna benauenturança consesteix en dos coses. ço es en la abstinencia necessaria de tots mals y la presencia necessaria de qualseuol be Car si tu demanes quines son les coses que alli ha: not poden de altra manera respondre: sino que qualseuol be que sia en lo mon es alli: e qualseuol mal que sia: no es alli. E axi diu sanct Gregori. Noy ha cosa defora: que lo qui alli sta desige. E noy ha cosa deles que son alli quels vinga en fastig. E perço sescriu en lo .vij. c. del Apocalipsi. No hauran fam y set de aquiauant e no caura sobre ells sol: ni calor: o stiu algu perque lo anyell de deu qui sta en mig del tro: los regira: portant los ales fonts dela aygua de vida. e alli mostrara lo riu dela aygua de vida. lo qui ha set vinga y lo quen vulla prenga liberalment dela aygua de vida: y lo qui beura della: per nengun temps no haura mes set: mas en ell naixera vna font daygua saltant ala vida eterna: segons se lig a .iiij. c. de sant joan. O quant prospera y benauenturada terra: on nostre senyor deu sera: totes les coses en tots: hi noy ha alli carestia: ni defecte de cosa alguna. Aquesta patria percert es loch del past celestial: hon no defallira alguna cosa: en la qual dara nostre senyor suau refectio als seus fels y leals seruidors. hils cotlocara pera sempre. On a .xxxij. c. de Ezechies diu nostre senyor. Posar los he en la sua terra: y paixer los he en les montanyes de israel en los rius: y en tots los assentos dela terra: paixent los en pasts abundosos.
E la sua pastura sera en los alts monts e alli reposaran sobre les verts herbes: y en pasts abundosos seran paixcuts sobre los monts de israel. Car los sants seran paixcuts en la coneixença dela veritat sobirana. Aquells seran pasts molt abundosos: sis vulla entren en contemplar la diuinitat: sis vulla hixquen a considerar la humanitat: que en los dos lochs trobaran plena fartura. E legim a .x. c. de sanct Joan. Exira: y entrara: y trobara pastures.
E aximateix se paixeran en delit e fruicio de vna suauitat sobirana: y aquelles seran pastures grasses. On diu lo salmista. Yot farti dela flor dela farina del forment. La flor de aquest forment: es lo delit y suauitat ques causa dela amor diuina: com dela flor y grassea del forment. Seran aximateix paixcuts en la eternitat dela seguretat perpetua: y aquells seran pasts verts: que may se secaran.
Mas tostemps staran verts: y duraran en la sua bellea. O quina terra: y quant bona on tan abundosos: tan grassos: y verts seran los pasts dels benauenturats. Percert aquesta es terra de vius en la qual los tants bens del senyor speram veure. On diu lo psalmista. Serem vmplits en los bens dela tua casa. E quins bens son aquells de que seran plens los sancts: sino aquella dels benauenturats incomprensible gloria. Car segons diu lo glorios sant Bernad en lo sermo dela dedicacio. a semblança de deu es feta la anima racional. e pot occupar se en totes les altres coses: mas no pot esser del tot plena. Car nola vmplira qualseuol cosa que sia menys que deu: e no solament serem plens daquesta inestimable e inexplicable gloria: Mas encara serem della a no poder mes embriagats. On diu lo propheta jeremies a .xxxj. capitols Embriagare la anima dels sacerdots ab grassea: hi dels meus bens sera ple lo meu poble. Aço fara enla gran cena per als seus fels aparellada. Car lauors ell se romangara: y cenyira: y fer los ha seure en la taula: y passant los dara: posant los dauant los menjars dela sua gloria: donant los vi de marauellosa suauitat e alegria. Lauors se dira alli als conuidats aquella paraula scrita a .v. ca. dels cantichs. Menjau amichs meus: y beuent embriagau vos. E perço scriu ysaies a .xxix. ca. Embriagar vos eu e no de vi: y sereu moguts y torbats: mas no de embriaguea. Donchs de on se embriagaran aquells. percert de infinit goig y celestial gloria.
O deu eternal: quant plenament y dolça seran lauors embriagats los teus fels dela abundancia dela tua casa y del roll del teu delit. car en tu sta la font dela vida: font que jamay se seca: ans tostemps brolla dela tua benauenturada gloria. percert senyor en aquesta casa tua es necessaria santedat pera llarchs y molts dies. Car ella es casa del senyor plena de riquea: e ciutat del nostre deu plena y complida de tots los bens. Per la qual cosa scriu ysaies a .xxxiij. c. Los teus vlls veuran a hierusalem ciutat rica La riquea de aquesta ciutat sis vol abundancia de bens: no sols per lo damunt dit se mostra: mas encara specialment per la moltitut dela sua pau: en la qual los mansuets qui attenyeran la damunt dita terra: se delitaran. On a .lx. c. de ysaies se lig. En goig exireu y en pau sereu leuats. O quanta es la abundancia dela pau dela mateixa hierusalem: la qual may haura fi segons scriu ysaies a .ix. c.
E a .xxxij. del mateix. Lo meu poble se reposara en la bellea dela pau en repos y riques posades. E axi diu be. Tobies a .xiij. ca. hierusalem ciutat de deu: benauenturats tots los quet amen: y los que dela tua pau se alegren. Car segons diu ezechiel a .xiij. c.
En tu miren los sants: visions de pau. alli ha sobirana pau que sobre tot sentit: qualseuol enteniment de home auança. Aquell qui de tanta pau volrra participar eternalment en los cels: aprenga aci en la terra de humilment comportar. Car segons sescriu en la Aurora: ab comport e paciencia: lo tan noble repos se ateny e lo saui discret no pot daquesta pau alegrar se sino per mija de affanyoses penes.

¶ Dela grandissima y ferma alegria del regne celestial.

Ateny infinides laors lo celestial regne de deu dela molta alegria que en la eternitat continuament dura. On diu sant Gregori en la omelia. Quina lengua basta exprimir o quin enteniment compendre quants son los goigs dela ciutat sobirana: esser present en los chors dels angels y veure los benauenturats sperits dela gloria del creador: y veure presencialment la cara de nostre senyor deu: y veure aximateix vna lum que nos basta comprendre: no tembre la mort y alegrar se del donatiu dela incorrupcio eterna. Aquesta es percert la ciutat del nostre deu: nomenada hierusalem: ciutat benauenturada: dich hierusalem que com a ciutat es edificada. O ciutat deles ciutats: en la qual tants goigs y alegries dels benauenturats habiten. On diu ysaies en lo darrer .c. Stau alegres ab hierusalem: y saltau y ballau en ella tots los qui la amau. Alegrau vos ab ella tots los qui la ploraueu. perque mamant: vos vmplau deles mamelles dela consolacio sua. y perque munyint dela sua let abundeu dels delits dela sua gloria. Dela sens mesura benauenturança y gloria daquesta ciutat diu sanct Agosti en lo libre de ciuitate dei en aquesta manera. quanta sera aquella benauenturança: on no haura algun sinistre: y los bens stant patents y manifests tots en laor de deu se occuparan: per lo qual seran en tots totes les coses. E diu ysaies a .lxiiij. c. Ha hoyt: y no vist lo que has aparellat als que en tu tenen sperança: y lo que has de dar als sants en la grandissima alegria: que eternament han de possehir. E diu ell mateix a .xxxv. c. Uendran a sion ab laor: y sempiterna alegria sobre los seus caps De on diu (lo) salmista.
Deu coneix los dies dels qui son sens macula y la sua herencia sera eterna. Scriu tobies a .xiij. c. Gran est tu senyor eternament: y pera tots los segles lo teu regne. E diu sant Agosti en lo de ciuitate dei. Cridarem veurem: amarem: y loarem Uet aci que es lo que sera en la fi sens fi. E yo demane? que es lo nostre fi: sino aplegar al regne: qui no tendra fi. Percert senyor. lo teu regne es regne de tots los setgles: y la tua senyoria de qualseuol generacio en altra.
e perço scriu Tobies a .xiij. c. Beneyt lo senyor: qui exalçara a jerusalem perque sia regne seu en lo setgle dels setgles sobre ell. O quant glorios es aquest regne: en lo qual ab jesu crist tots los sants se alegren: y cuberts de stoles blanques segueixen lo anyell hon seuulla que vaja. Del qual regne sdeuenidor diu sant Agosti en lo libre dela luyta dels vicis e virtuts. Apartes la amor de aquest mon: en lo qual negu pren naixença: en tal manera que no muyra e succeixca en loch de aquell: lamor del sdeuenidor mon: en lo qual son tots auidats de tal manera: pera que nunqua muyren. Alla on neguna aduersitat conturba: o empacha. Negu enuig leua lo repos: mas regna alla vna perpetua alegria On scriu lo salmista Los iusts menjen: y salegren dauant deu: y en la sua alegria se deliten. Aximateix en lo .xxxv. c. de ysaies. Goig y alegria haura alli: y la dolor y plor fogira. On a .xxij. c. del apocalipsi Netejara deu y exugara totes les lagremes dels vlls dells: y no haura alli mes mort: ni plant: crit: ni dolor. E a .xxv. c. de ysaies. Leuara deu tota lagrema de qualseuol cara. y leuara lo scarn del seu poble de tota la terra: e diran aquell dia: veus aci lo deu nostre: speram lo: y saluans aquest es lo senyor: hauem comportat per ell: y alegrar nos hem en lo seu saluador. O quanta alegria: quant no solament en lanima: mas encara en lo cors serem glorificats. On ysaies a .lxj. c. En la sua terra possehiran dos coses: y ala fi dels prouerbis. Tots los seus domestichs hi familiars vestits de dos vestidures: ço es de dos stoles La vna deles quals que es la dela anima: y la posseheixen los benauenturats. En laltra ço es del cors speren que han de pendre. Item no solament haura alli goig deles bones obres propries: mas encara de tots los mereixements: y de cascu de tots los benauenturats sants. On diu nostre senyor a .xxx. c. de jeremies. yols fare star segurament: y ells me seran poble: e yo a ells deu: y yols dare hun cor e vna anima etcetera. donchs amich meu si la anima del martyr: del confessor o dela verge: e la anima tua: lauors seran vna: ço es en caritat per conseguent par que lo goig de aquells: tan be sera hun. semblantment es dela anima del apostol: o de qualseuol altre sanct Dalli diu sant gregori. Tanta carrera de caritat acompanya a tots: que lo be que hu no reb en (sise) si se alegra hauer lo rebut en altre. percert aquest marauellos e diuers goig nunca puja: en lo cor o pensament de algun home.
E axi cascun entregament entrara en lo mateix goig: y per conseguent lo seu goig sera ple. Car dins: e defora: damunt hi dauall: y encara per entorn: marauellosament alegrara. Dins per la mundicia dela consciencia. Defora per la glorificacio del cors. Dauall: per la vista del cel: y bellea: y renouament deles altres creatures. Dalt de veure a deu. Entorn dela alegra y delitosa companyia dels angels y de tots los sancts Uerdaderament negu poria pensar: lauors quanta alegria sera habitar en los cels: y regnar ab los angels. Perhon diu lo euangelista sant matheu a .xxv. capitols Entra en lo goig de ton senyor: car ell no pora entrar en lo teu cor. Dels goigs sens mesura parla lo benauenturat sant Berñ. daquesta manera: en les sues meditacions. Alli tot ho posseeix la alegria: tot ho posseeix lo goig: y rialla: e los homens acompanyats als angels: restaran pera sempre: y duraran sens malaltia alguna del cors. alli infinit plaer: benauenturança eterna. en la qual apres desser algu aqui rebut: tostemps es alli retengut: Alli haura repos dels treballs: pau dels enemichs: delit dela nouitat: seguretat dela eternitat: dolçor e suauitat dela visio diuina. E aquell qui alli habita: no desija alguna cosa: per la pau: eternitat: e visio diuina. Item diu en altre loch ell mateix sant Berñ. en aquest proposit. Tanta es la alegria e suauitat de aquella celestial patria: que encara que lome noy pogues star sino vna hora: tots los dies daquesta vida plens de plaer per aquella deixaria: ala qual acomparada qualseuol suauitat es dolor: qualseuol plaer: tristura: qualseuol cosa dolça: es amarga: qualseuol cosa gentil y bellea: es pudenta. e qualseuol cosa que pot procurar delit: es enujosa: e pesada. com sia molt certa cosa: que la benignitat de deu y la sua iusticia: tota altra virtut auança. O bon deu que es lo que yo tendre en lo cel? Que es lo que yo he volgut de tu sobre la terra? com sien totes aquestes coses: mes que or y pedres precioses desijades: y mes dolçes que la bresca dela mel? O que direm daquesta patria? que de hierusalem? ciutat tan benauenturada? per les carreres y vies dela qual segons scriu Tobies a .xiij. c. sens cansar de continu se canta ab alegria y plaher. (all'a) alleluya. On ysaies a .lj. c. diu. Goig y alegria se trobara en ella. e fer gracies ab veu de laor. car en lo seu temple daran. Gloria: y verdaderament ab raho resona veu de alegria y de salut en les habitacions dels justs. Car en la ciutat del senyor: sonen continuament los orguens dels sants. los quals: oblidades del tot les tribulacions y penes e lançats en oblit los treballs y totes les miseries: se alegren del trihunfant plaer de paradis. O quant alegra: quant suau y noblament cantaran lauors. vt. re. mi. fa. sol. la. Daquesta mateixa ciutat parla encara lo mateix sant Bernad en les meditacions. O ciutat celestial: posada segura: patria que posseheix totes les coses que poden procurar gloria. Alli ha habitadors reposats: poble sens murmuracio. O quant glorioses coses son stades dites de tu ciutat de deu: la habitacio es en tu: com de quants se alegren. alli ha pau: pietat: bondat: lum: virtut: honestat: resplandor: gloria: laor: repos: amor: dolça concordia: goigs: alegries: dolçor e vida perpetua. On a .xxij. ca. de ysaies. Haura alli seguretat eterna. Item a .xxxiiij. de ezechiel. Staran sens temor alguna. En lo primer dels prouerbis. Aquell quem hoyra: reposara sens temor: y alegrar sa dela abundancia: apartada la temor dels mals On diu sanct Agosti. La eterna seguretat: fa esmerada: y perfeta la benauenturança de tots los bens celestials. La qual cosa si mancaua tots los bens celestials quantseuol dolços mancarien y serien poch stimats per la temor de perdrels. E perço asegurant. diu lo glorios sant joan a .xviij. ca. Negu pora leuar vos vostre goig. O casa de deu: ciutat del gran rey: quant infinits: quant grans: y eternals son tots los teus goigs: quant son complides les tues alegries: quant benauenturats los teus habitadors. Benauenturats son verdaderament senyor los qui habiten en ta casa: que eternament te loaran. Car yo demane? qui dubta? que sia home de seny? que tota la vniuersitat de paradis te loe. e la eternitat daquesta alegria o gloria celestial que nunca defallira: de alli se mostra esser acomparada ala oliuera. On diu oze a .xiiij. c. Sera axi com la oliuera la sua gloria. car la oliuera tostemps sta vert: axi en yuern com en stiu. e perço denota la fermetat y durada daquesta gloria. la qual per lonch temps no defall: ans se renoua. Daquesta eterna gloria diu sant Joan grisostom en lo de reparatione lapsi. Quin delit sera e quina alegria: star ab Jesu crist ab lanima que tornara en la sua propria naixença quant començara a veure lo seu deu ab seguretat
Nos poria explicar: la gran e infinida alegria de paradis: car no solament per lo que lauors veu de present se alegra: mas encara molt mes: perque sab no hauran may fi los seus bens. Qui sera participant de tanta gloria que may haura fi? Percert aquesta gloria hauran tots los seus sants: perque alegrarsan enla gloria: y en los seus lits se alegraran. On los qui los passos de jesu crist seguiran en la terra: ab jesu crist regnaran coronats de gloria: y honor eternament en los cels. O amich meu: quant te alegraras lauors si seras trelladat en los goigs dela eterna gloria. Lauors diras percert: ab alta veu aquella autoritat de ysaies a .lxj. c. Alegrant me alegrare en lo meu senyor: y stara alegra la mia anima en lo meu senyor: per quem ha vestit dels vestiments de salut verdadera. Segons scriu Job a .xxij. ca. Lauors abundaras de delits sobre lo omnipotent: y alçaras a deu la tua cara: y en les carreres: lo pregaras: e hoyr te ha: y darli has los teus vots. discerniras la cosa y vendra a tu: y resplandira la lum en les tues carreres. Del qual se lig a .xj. c. del Ecclesiastich. dolça y delitosa lum es: veure lo sol. ço es Jesu crist al qual veure y continuament coneixer: auança tots los delits daquest mon. y no es marauella. car la visio sua: e noticia: es la gloria dels sants: e vida perpetua. On a .xviij. c. de sant joan. Aquesta es la vida eterna: que a tu verdader deu conega: e a jhesu crist. al qual has enuiat. Aquell qui aconseguira aquesta coneixença: al mateix deu faç a faç veura: coneixent lo axi com sta y segons lo seu diuinal esser. lo qual sera goig excellentissim: font: original: e principi de tots los goigs. E de alli diu sant berñ. en hun sermo. Aquell percert es sobira: y verdader goig: que del creador se reb: y no dela creatura. lo qual sera quant te mostrara la sua cara. E axi lo profeta desijant diu Senyor yo cercare la tua cara: dich gloriosa cara: plena de tots los goigs y delits. Guay de mi. que la mia habitacio y repos se es allargat. quant stare sens attenyer tant de be? e fins a quant sere axi apartat de deu saluador meu? Son me stades les mies lagremes pa de nit y de dia: mentre quem dien cascun dia Ahon sta lo teu deu? quant veure la gloria del senyor? quant venint compareixere? dauant la cara del meu deu? lo qual me fa alegre en goigs ab la sua cara? Percert amich meu aquesta es aquella visio: ab la qual nostre senyor jesu crist faç a faç se mira. Lo tercer cel: pot esser dit lo paradis. ahon axi com de font molt neta: laygua viuament discorre axi discorre la benauenturada vida On scriu ysaies a .lx c. Lauors veuras: ço es la faç de deu: y abundara de delits y goigs eternals: y lo teu cor: examplant se marauellara o quant bo es lo deu de israel als que tenen bona consciencia. lo qual vol fer (garcia) gracia de tants goigs. o amich meu: scoltes voluntariament aquestes coses: y toques les palmes per alegria de veure aquests goigs piadosos. empero no ignores que aquestes coses ab gran treball se attenyen y que a cas nos troben On diu lo benauenturat sant gregori. en la omelia. Puix tant delita al pensament la magnitut dels guardos: no se spanten dela fatiga y contencio dels treballs. Car no pot lome aplegar als grans guardos: sino per medi de grans treballs. On diu sant Pau. no sera coronat sino aquell que fortment peleara segons la ley del sant euangeli: car tot home segons lo seu treball rebra son propri guardo. mas hay molts que no volent ben viure: desigen be morir perque saben que la mort dels sants dauant deu es preciosa. y tambe perque coneixen: que quant als seus amats haura lo senyor donat somni: conseguiran tantost la heretat sua.
Per semblant ells saben que benauenturats los morts: que moren en lo senyor. E volen participar ab aquells aqui nostre senyor diu. Uosaltres sou los que sou restats ab mi en les temptacions mies. volen regnar ab jesu crist: mas no comportar ab ell. tal era Balam lo adeui lo qual considerant lo sitti y real dels fills de ysrael: y entenent la promesa dela eterna benauenturança feta a ells per deu: deya. Muyra la mia anima a mort de justs: y sien fetes les mies vltimes coses: semblants daquests. desijaua la gloriosa fi dells: Mas auorria los treballs: ab que mereixien la gloria. O bon jhesus tots volem regnar ab tu: empero no volem comportar ni treballar ensemps ab tu. Tu has elegit la pobrea: e miseria: y no los plahers: y delits. Has elegit les coses aspres: ala carn auorribles: y no les que li son plahents Car segons que diu sant Berñ. lo fill de deu naixque: en la ma del qual staua elegir lo temps que volia: y volgue elegir lo temps mes aspre: maiorment als infants y fills de pobres mares: que scassament tenen bolquers per embolicarlos.
E axi la gloriosa verge scassament tingue hun pesebre pera posarlo. e com tingues tanta necessitat: neguna mencio hoig que de pells: ni forradures se faça Jesu crist qui engan no pot rebre: elegi pera la carn: lo mes aspre: y lo mes auorrible: donchs segueix se que allo es lo millor y mes profitos: y de mes elegir.
E qualseuol qui consellara altra cosa: deu esser repres y squiuat: e deuem nos guardar dell: com de hun burlador: y home enganos. Car per ysaies fon promes hun infantonet: qui sabria reprouar lo mal: y elegir lo be. Per conseguent los delits del cors: son mala cosa: y les afflictions de aquell bona Car la afflictio elegi: e reproua los delits: hauent los per cosa mala: aquell saui e discret infant. Totes aquestes son paraules de sant berñ. O amat infant.
Tu del dia dela tua naixença has elegit les corporals afflictions: y comportant volguist entrar en la tua propria gloria: y nosaltres viuint a plaer: y ab delits: volem entrar en la gloria stranya.
Contra los quals parla lo glorios sant jeronim daquesta manera.
Si a jesu crist senyor e rey: lo qual te nom sobre tots los noms? conuingue comportar? e axi entrar en la sua gloria? quina fiança tenim nosaltres? de entrar sens treball en la gloria stranya?
O quant folls som: en dilatar: lo fermament creure. Uolem aci alegrar nos ab lo mon: e apres regnar ab Jesu crist: Lo senyor hix tot nu: y lo seruent carregat de robes demasiades: y de or y pedres precioses entrara? Aquell despullat y mort de fam: y aquest ple de viandes y de vi: ensutziat y embolicat en luxuria? Aquell en la creu morint per aquest? y ell dormint en lits preciosos: lo que nunqua feu lo senyor fara lo seruent? percert no: ni encara es raho. Car segons diu sant jeronim: en la epistola ad julianum. Cosa es molt difficil: y encara impossible: que hu se alegre dels bens presents y dels sdeuenidors: y que aci farte y sadolle lo ventre y alla lanima: y que de huns delits passe a altres: y que en los dos mons sia principal home: y ques mostre honrrat y glorios en los cels y en la terra. Item diu ell mateix sanct jeronim en altre loch. (jmpossible) impossible es abundar de plaers: y seguir jesu crist No consent natura que dos coses contraries se mesclen. No podem seruir a deu e al demoni. O yo mengane: o ala fi seran enganats los qui nom volen creure: quant la riquea sua: a pobrea sera conuertida. Lo rich menjaua cascun dia viandes triades. vestias de grana: y de prima orlanda. Empero apres de mort: aquell qui no volgue creure en vida: moyses: apres ho senti posat en les penes. Aximateix diu sant Berñ. en lo rahonament de Simon pere: y de jhesus On diu Abram al rich golos: Tu has rebut bens en la vida tua y lazer mals: empero aquest es ara aconsolat y tu en los turments. Que direm en aço: si tal es la fi: y tal lo juhi: en lo qual occupa lo plant: los extrems dela alegria: nunca deuen esser postposats en aquest mon los mals als bens. Car percert cosa es manifesta que ni aquells son verdaders bens: ni aquests verdaders mals. pero es verdadera la sentencia de salamo on diu. Millor es anar ala casa del plor: que ala casa del conuit Afi que si axi han esser turmentats: los qui en la vida sua reben benificis: e als qui en aquest mon reben consolacio: los sta guardada vna eterna dolor: que tal pora esser la fi de aquells? si segons los molts plahers han de esser les sues animes y cossos turmentats Segueix se donchs que tots los qui reben: consolacions: y plahers daquest mon hajen hauer turments y dolors eternament: y per lo contrari tots los qui reben treballs y dolors en aquest mon han de esser aconsolats en laltre. Renegue donchs la anima tua deles consolacions: y deixe de rebre delits en aquesta vall de lagremes doloroses: en la terra del treball e miseria. Car no pot esser sino dolor y tristicia als qui aci reben la consolacio sua. Desestima lo transitori: deixa los delits: y goigs mundanals: y guardet nostre senyor deu que en altre no rebes gloria sino en la creu de jesus. On diu Pere blesensis sobre job diu al rey de Englaterra. Penses peruentura: que algu en aquesta present vida y en la sdeuenidora se alegre: si empero deu o pot esser dit goig: lo que es torbat de continu: y es ab la present amargor banyat: molt es delicat y regalat: si presums que has de vsar: y alegrar te dels dos setgles y alegrar te de crist: y rebre los delits daquest mon e no contrastant aço: atenyer la riquea dela celestial gloria. Scolta lo que fon dit al rich en lo euangeli: lo qual era turmentat en la flama del foch: y demanaua refectio pera la sua cremant y ardent lengua. Car digueren li. Recordat fill que tu has rebut bens en la vida tua y Lazer ha rebut mals: y perço aquest es aconsolat y tu turmentat. O quant differenciat guardo. Meritament y ab gran raho poriem tenir per orats: als sanctissims Reys: y Prophetes: als Apostols: Martres: y Confessors y a les tendres y delicades Donzelles: qui deixant hi menyspreant les riqueses: y delits daquest mon: han offert asimateixos ala tribulacio: y mort per amor de Jesu crist: si la gloria que ab dolor y angustia atengueren ab delits y plahers la haguessen haguda. Encert jerma: quesvulla que diga cascu: tinga aço per ferm: que no muntaras al cel daltra manera: sino que tingues en les obres: y en la boca y fe: lo que los deixebles de Jesu crist ensenyaren. E que ensenyaren aquells? no peruentura temprada y iusta vida e la humilitat: e paciencia: caritat: y constancia: y les altres virtuts retenir ab totes les sues: forces desestimant lo mon ab totes les coses sues: deixant la (re-q-a, requea) riquea: fogir los delits: fer penitencia: alegrar se en les tribulacions e miseries. perhon si tu fas aço hauras vida: y hajes sforçat animo en tots los treballs: angusties: y penes:
Car prop sta lo senyor perque guarisques treballa fermament com a bon caualler de Jesu crist: y no penses may en tu mateix: dient molt desmesurat es lo meu treball. e yo so chich: y molt malalt: y no puch fins ala fi dels meus dies perseuerar en aquest proposit Scolta les paraules de sant jeronim que diu axi en vna epistola. Negun treball deu semblar dur: ni algun temps ab lo qual se ateny la eterna gloria. On diu sant grisostom sobre sant Matheu. Si algu stima esser la carrera treballosa aquell tal: es accusador del seu descuydament: y perea. Car si les menaces deles ones dela mar: als nauegants y los nuuols: tempestes: e lo yuern als lauradors: y les ferides y morts als cauallers: y los greus colps y naffres: als ques donen camp: semblen laugeres: e comportables per la sperança deles coses temporals: y dels profits transitoris: molt mes quant lo cel nos sta aparellat per guardo: deuem menys sentir les aspredats daquest mon: maiorment quant los treballs a bona fi termenen. E no miren que la carrera es aspra: mas a hon guia. nimenys nons agrade laltra per esser ampla: mas mirem ahon acaba Percert ja veig que lo regne del cel: no ve als que dormen: ni als ociosos y descuydats entra la benauenturança. Segons diu (Leopapa) Leo papa en hun sermo. mas segons diu sant matheu a .xj. c. Lo regne del cel comporta força: y los que fan violencia: lo arrebaten. On diu hu doctor parlant del regne dels cels. que lo presumptuos y grosser no creu ab puritat de cor lo ques diu del regne del cel. mas tu ho deus creure de jesu crist qui diu.
Los sforçats lo afferren essent aspres en castigar a simateixos: desestimant les coses blanes y delicades. y fent ala carn força. jtem diu hun Poeta: lo teu menjar ha desser aspre: y aximateix lo treball y lo vestir: si vols esser scrit en la habitacio que sta sobre layre. Guarda ques mostra ja manifestament. Segons sescriu a .xiiij. c. dels actes dels apostols. Per mija de molts treballs no es forçat entrar en lo regne del cel. O quant be y attentament miraua lo benauenturat sanct Agosti en aquestes coses: que no podem aplegar ales steles de deu: sino ab molts turments on diu ell.
O anima mia: si cada dia nos es forçat comportar turments: per squiuar y desuiar del infern perque pugam esser acompanyats ab los sants en la gloria de paradis? no es cosa digna comportar ara qualseuol stretura? perque participem de tant be? en la gloria? Aparellen donchs los dimonis: y concerten: les temptacions sues: hi los dejunis: rompen lo cors y lo cilici aflegeixcal y los treballs agreujenlo. les vigilies a flaqueix quenlo ( : aflaqueixquenlo) Cridem aquest: y aquell enugem. Lo fret arronscem y cremem la calor. Dolgam lo cap: sequen se los pits Guastes lo ventrell: perda la color la cara en-malalteixcas del tot lome: y deffallga en dolor la mia vida y los meus anys en plor: entre la podridura en los meus ossos: y dauall mi faça call y scata: e hixca sisuol y sclate per deuall mi: y en lo dia dela tribulacio repose: muntant al nostre aparellat: y desempachat poble. Item diu Pere blesensis. Obrense los meus membres: de vigilies: y aflaqueixquen se ab dejunis: sien romputs ab treball: disolguense los meus vlls en lagremes: y encara si tot lo ceruell: o la memoria: y totes les parts del cors: en plant abundassen: ab tot aço no son dignes les passions del mon de attenyer la gloria sdeuenidora: ques descobrira en nosaltres.
O si sabes lome: qui es ell: e qui es deu: no stimaria: ni tendria en cosa alguna comportar mil morts. Ay quantes coses deus alegrament comportar per deu. Donchs comporta prest de bon grat: y alegrament pren exemple en los ladres: y malfactors jutjats a mort: los quals se alegrarien molt si sabessen poder scapar: tallant los vna orella. Tu per lo semblant alegrat: y sies alegre: car tu pots ab poca penitencia esquiuar la mort dela anima: y attenyer la gloria eterna. On a .vj. capitols del Ecclesiastich. Poch treballaras: y tantost menjaras dels fruyts dela gloria: que ab los treballs dela penitencia se engendren. Item a .iij. capitols dela sapiencia. En poques coses fatigats. E per la poquedat del treball: seran ben disposts en moltes coses. car gran es lo guardo que de alli atenyen. On lo benauenturat Effrem diu axi. O jermans benauenturats: poch es lo treball de nostra retgla: y orde: y gran es lo repos. De poch temps es la afflictio: Mas lo guardo della: ço es los delits de paradis y alegria eternament duraran. Per conseguent diu lo saui en lo darrer del Ecclesiastich. Teniu esment en vostres vlls: que poch he treballat: y he trobat molt repos. E axi clarament se mostra: que aquest treball es breu y molts guardos hi ha dell: perço fes voluntariament y de grat com si fosses immortal per la vida sdeuenidora: que eternament ha de durar: lo que faria de bon grat lo mortal home: per allargar la temporal vida que ha de durar poch temps. E axi finalment se mostra en alguna manera per les coses damunt allegades: que aquestes coses darreres. ço es la Mort: lo Juhi: lo Infern: e la Gloria de paradis molt y en moltes maneres retrau de peccar a tots los qui tenen delles continua memoria: mas pochs pesen aquestes coses: y molt tard les pensen. Tots creen viure larga vida: y en la vellea abundosa penedirse: e mitigar lo jutge: e fogir al infern. e axi atenyer ala fi la gloria de paradis: viuint en ociositat y delits: y possehir eternament la gloria. Empero siau certs maluats que no sera axi Car aquesta raho no conclou: ans defallint es enganosa. Segons que per les coses damunt dites clarament se mostra. E axi tots sou enganats y sino fareu penitencia: tots justats morint perreu: en vostres peccats.
On scriu lo Ecclesiastich a .ij. c. Sino farem penitencia: darem en les mans de deu y no dels homens: mas o dolor: y quis penit?
Qui plora los seus peccats? qui soccorre al pobre? Qui ha misericordia del mendicant? Quis dol dels miserables? Qui pensa en lo sdeuenidor. No percert algu. Car certament tota la genera * no endreça lo seu cor *cio es maluada: y peruertida: que en be: mas en al Tots saben a les coses terrenals y les coses sues cerquen y no les de jesu crist: amen lo poch: y ala virtut fugen. E com les besties de laurada: en lo fem: axi ells en molts e diuersos peccats miserablement se rebolquen: y compodreixen. Corruptes y abominables son fets en les iniquitats sues. Car deu omnipotent ha mirat del cel sobre los fills dels homens: per veure si ni hauia algu que entengues en cercar deu. Mas tots iustats decantaren al altra part: y son stats fets inutils: y sens profit: y noy ha qui faça be sino sols hu. Sens dubte ja es complit lo temps: ja es vengut aquell stament miserable del mon. Del qual parla lo Propheta Micheas a .vij. capitols. Lo sanct peri dela terra: y noy ha dret: ni iusticia alguna en los monts Car tots stan aguaytant en la sanch. hu porta lo seu jerma ala mort y lo mal deles sues mans: tenen per be. Lo qui es bo dells: es com vna defensa: y lo qui es just: com la spina dela serp: y paret de romaguera: Los quals no volen saber: y entendre: moltes coses: pera ben obrar: ni obrir los vlls pera veure clarament: tant los ha cegat la sua malicia. O folla malicia y oradura: fogir voluntariament la vida y amar la mort menyspreant lo be: fer mal: stimant poch a deu: y obehir lo diable. Amich meu? per quet talles lo cap ab lo teu propri coltell? perque voluntariament dones y caus en les cadenes del dimoni? perque fas los seus manaments? Leuat: leuat: y vetla: y vesten: deixa al diable: perque ensemps ab ell no sies condemnat. Molt me marauelle: Considerant quel home: que sobre tots los animals:
es racional creatura quasi no segueix en cosa alguna lo juhi dela raho. menyspreant lo saludable y profitos: y desijant les coses dannoses cerquen les verinoses y males. O deu eternal quina es la causa de tal follia? quina es la raho de tanta follia? perque les animes tan voluntariament cerquen la mort? perque va cercant lome? lo quel priua dela eterna vida? percert no te consell:
ni prudencia. O trists dells. Plagues a deu que sabessen y entenguessen y ales coses vltimes y darreres prouehissen.

Deo gratias.