Mostrando entradas con la etiqueta llebre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta llebre. Mostrar todas las entradas

Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre



Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. Totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen (fáien) voltes al ábre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebretotes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al ábre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotém tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.






Els Paísus Cagaláns

Els Paísus Cagaláns

Alguer, Alguero :



Aranés :



Cansó en ocsitá, medieval, ai vist lo lop :


Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen voltes al ábre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al ábre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotém tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.

Ses taronges, Miquel de Mallorca



Lo catanazi Juaquinico el Torrao :





cachap

cachap, cachapera, conill, cría del conill, habitán de Valjunquera,

lo niu es lo cau, cachapera.

mozarabismo valenciano, equivale a los catalanes llorigó y farnaca. Para Corominas es «indudablemente prerromano» y su extensión se corresponde al área mozárabe (valcachap., cast. gazapo, port. caçapo ). La voz no pasó desapercibida a los eruditos:

“cachap: gazapo” (Mayans y Siscar: Voc. valenciá, 1787)

Por su connotación paródica, la vemos en motes de personajes populares:

“Raonament entre... llaurador de Alfafar y Serafino Cachap, Valencia, 1820)

“al so Chulla, al Cachap, al Motiló” (BNM, ms. 14447, Badía y Adell: La matiná de Sen Roc, 1864, f. 23)

El derivado ‘cachapera’ (madriguera de conejos) amplió su semantismo a casa o barraca oscura y estrecha, cajones donde se encerraban a las palomas, etc.:

“viu entrar
dins de aquella cachapera
un home tan estirat,
que pareixía un furguet”
(Segona part ahon se referix el modo com perden lo temps homens y dones..., Valencia, 1784)

El iberista Vidal destaca su “origen desconocido” y su relación con la raíz *kach. De la lengua vecina dice: «en cuanto en castellano se ha desarrollado agazapado con el sentido de estar bien agachado, normalmente para ocultarse» (Vidal, p.40). Incomprensiblemente no enriquece su tesis con los acachar, acacharse, acachat, etc.; que serían cultismos etimológicos descendientes del protovalenciano:

“y suau s acacha” (Gaçull, J.: La brama dels llauradors, Valencia, 1497)

“acachen les orelletes” (Coloqui en que es declara lo perjuhí... en fer cuchs de seda,Valencia, 1728)

“acacharse: abajarse” (Mayans: Voc. valenciá, 1787)


“el poble paga acachat” (Peris Celda: Arrós en fesols y naps, Valencia, 1921,p.7)


cachap, Valjunquera, junco, jung, cachaps,cachapera, Valljunquera




gazapo

De or. inc.
1. m. Conejo nuevo.
2. m. coloq. Hombre disimulado y astuto.



cachapa

1. f. Col. y Ven. Pan hecho con masa de maíz tierno molidolechesalpapelón 
azúcarque se prepara en forma de bollo envuelto en la hoja de la mazorca y hervidoo cocido y a manera de torta.

CATXAP m.

Conill jove, que encara és petit (Pallars, Tremp, Ll., Urgell, Rib. de Sió, Segarra, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Benassal, Morella, Val., Altea); cast. gazapoEs xapava totes les llebres y conills..., sense que li deixara a la raboseta ni siquiera un caxap [sic], Martínez Folkl. i,139.
    Fon.: 
kəʧáp (or.); kaʧáp (occ., val.).
    Intens. 
dim.: catxapet, catxapó.
    Etim.: 
incerta. S'havia assenyalat com origen d'aquest mot el llatí dasypus, ‘espècie de llebre’; però ha estat refusada aquesta explicació per raons fonètiques (cfr. REW 2483). Segons Spitzer (Neuph. Mitt. xxiv, 152), el castellà gazapo s'explicaria com a derivat amb el sufix -apo d'una arrel gaz- (que es troba en gazuza ‘fam’, gazofia ‘excés de menjar’, etc.) i que s'explicaria semànticament per la idea de ‘llepar o xuclar goludament’.

cachap

cachap, cachapera, conill, cría del conill, habitán de Valjunquera,

lo niu es lo cau


cachap, Valjunquera, junco, jung, cachaps,cachapera, Valljunquera



gazapo

De or. inc.
1. m. Conejo nuevo.
2. m. coloq. Hombre disimulado y astuto.


cachapa

1. f. Col. y Ven. Pan hecho con masa de maíz tierno molidolechesalpapelón 
azúcarque se prepara en forma de bollo envuelto en la hoja de la mazorca y hervidoo cocido y a manera de torta.

CATXAP m. 
Conill jove, que encara és petit (Pallars, Tremp, Ll., Urgell, Rib. de Sió, Segarra, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Benassal, Morella, Val., Altea); cast. gazapoEs xapava totes les llebres y conills..., sense que li deixara a la raboseta ni siquiera un caxap [sic], Martínez Folkl. i,139.
    Fon.: 
kəʧáp (or.); kaʧáp (occ., val.).
    Intens. 
dim.: catxapet, catxapó.
    Etim.: 
incerta. S'havia assenyalat com origen d'aquest mot el llatí dasypus, ‘espècie de llebre’; però ha estat refusada aquesta explicació per raons fonètiques (cfr. REW 2483). Segons Spitzer (Neuph. Mitt. xxiv, 152), el castellà gazapo s'explicaria com a derivat amb el sufix -apo d'una arrel gaz- (que es troba en gazuza ‘fam’, gazofia ‘excés de menjar’, etc.) i que s'explicaria semànticament per la idea de ‘llepar o xuclar goludament’.