José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

https://finestro.wordpress.com/about/

En () com se diu a La Codoñera, algunes paraules en cursiva són catalanades de Pep Miquel .


Nascut (o naixcut) a la Codoñera (la Franja del meu cul, Teruel) —a la vall del Mesquí, afluent del Guadalop i aquest (este) de l’Ebre, a dues (dos) passes del Matarraña— l’any 1941, a la carrera anomenada lo Carreró, rebatejada com Calle Oriente, núm. 5 (avui és la farmàcia), una hora abans de començar els (los) Despertadors de la Verge (Vírgen) de Loreto (cants tradicionals molt matiners al voltant de la vila).
Els (los) meus pares, lo Pascual i la Felisa, ja (ya) eren grans quan vaig arribar a aquest món (an este). Mon pare (va) treballà de mosso de ferrer fins (hasta) que es (se) va casar, després (después) al camp, com gairebé (casi) tothom a una vila menuda d’oliveres, de blat i de vinya. Ma mare va cosir molts i molts de pantalons, camises, bates, xambres i vestits, durant més de quaranta anys.
Fins (hasta los) als tretze anys vaig anar a l’escola de la Codoñera. En començar el primer dia, ja sabia llegir: me n’havien ensenyat ma germana i mon germà, amb (en) guix (alchés) i sobre una petita (menuda) pissarra que penjava (penjae) a la vora de la llar de foc, sotjada per un ben fumat Sant Miquel matant el drac. Només deixava (dixava) d’anar a escola un dia a l’any, lo dia de matar lo gorrino
A les vacances (vacassións) ajudava una mica en els (los) treballs del camp, però sense gaire entusiasme. Tenia assignada una tasca (faena), per a mi molt important, en aquells temps: tenir cura (cuidado de) que no hi faltés (faltare) palla a la pallera de les bèsties, a dins de casa. L’esmentada tasca (la dita faena) comportava (comportae) haver de baixar un sac de palla, des de la palliça a la pallera, cada dos dies. A voltes, acompanyant-me algun amic i aprofitant els últims raigs de sol de les tardes hivernenques (d'hivern), asseguts (assentats) damunt del sac de palla, a la porta de la palliça, calculàvem arrels segones i, fins i tot, (hasta) cúbiques. L’endemà (en son demá) el (lo) mestre ens (mos) felicitava (felissitae).
L’estiu de l’any 1955, ajudat per en Blas Sancho, advocat (abogat) i músic de la Codoñera, vaig preparar el primer curs del batxillerat. Els cursos següents (los cursos siguiéns) els vaig fer al col·legi (colegio) San Valero dels Escolapios d’Alcanyís, treballant com a fàmul, fins el curs (quinto) 5è. El 6è (lo sexto) i preuniversitari, barrejant ciències i lletres, a los Píos (Escola Pia) de Logroño i sota (en lo) el mateix règim de treball.
En trencar els estudis, entre els 20 i 21 anys, vaig treballar com a secretari accidental dels ajuntaments de Cascante del Río i Valacloche, província de Teruel. 

Una curiositat (curiosidat): en arribar a Cascante em sorprengué (me va sorpendre) que no hi havia edifici de l’Ajuntament, l’havien enderrocat (tombat), i les pedres i teules repartides entre tots els veïns; una torrentada se’ls havia endut mig fossar i la guàrdia civil em demanà (me va demaná) consell per (a) canviar l’alcalde de Valacloche (encara era lluny la democràcia). / Pero no dieu los catalanistes que NO ña democrássia a España? Aclarixte, Pep Miquel /
Com era jove, era prop de la capital —Teruel— i una mica més eixerit que la resta dels sol·licitants, l’Organización Sindical Española em va atorgar (otorgá) una beca de Col·legi (colegio mayor) Major, l’única que es donava (se donae) en tota la província. 

Cinc anys a Madrid estudiant ciències econòmiques, els anys 1963-68 a l’antiga Facultat de la Carrera de San Bernardo, anys de revolta d’estudiants a l’España franquista (maig del 68). Com a residència: el Col·legi major San Juan Evangelista, el col·legi més progressista de l’España d’aquells temps (així se’n deia). 
Amb classes i algunes hores d’estudi, enmig (al mich) de conferències, vagues, (huelgues) manifestacions, teatre, protestes i unos vinos, transcorregueren (van passá o van transcorre) els anys de la llicenciatura.
Des de l’any 1969 he (hay) treballat a l’empresa privada com a economista, gairebé (casi) sempre en (a) multinacionals. Primer en una holandesa, després en una anglesa (inglesa) i quasi (casi) vint anys en una francesa, com a cap del Departament Financer (finansié)-Administratiu. Tres o quatre anys a Madrid i la resta a Barcelona. Ara sóc un jubilat dels treballs administratius remunerats.
Unes festes de Sant Cosme i Sant Damián a la Codoñera, vaig conèixer (a) la María del Carmen, la meua dona —ara psiquiatra infantil—, vivia (vivíe) a Esplugues de Llobregat. 

Al cap d’un temps ens vàrem (mos vam) casar a Sant Just Desvern. Casualment, encara estem vivint a la vila d’Esplugues, tocant a Sant Just, on (aon) els garrofers veuen el mar. Hem (ham) tingut una filla i un fill, els quals (los cuals) (van passá) passaren per l’Escola de l’Ateneu i després per la del Montseny de Sant Just. Des del 2002 tenim un nét que es (se) diu Damià (hauria de demanar als de l’Ajuntament de la Codoñera que el facin (lo faiguen) fill adoptiu de la vila: mai, que (se recordo) es recordi, no ha hagut (ñagut) cap Damián a la Codoñera, malgrat (i aixó) que és un dels sants patrons). Hem (ham) viatjat pel món i hem gaudit (disfrutat) raonablement de la vida. 
(A) l’any 1.995 vàrem (vam) comprar una casa a la Codoñera —casa gran— per (a) omplir-la de mobles, eines (ferramentes) del camp, claus, ribots, discs (discos) de vinil, música i d’estades quan arriba (arribe lo) el bon temps. 

He (hay) passat moltes estones (mols ratos) restaurant mobles vells i objectes diversos. La meua afició per la restauració no ha estat (sigut) impediment perquè (per a que) m’interessés (me interessara) per la pintura contemporània i les arts plàstiques en general, com a espectador encuriosit.
L’agost del 2016 va morí mon germà a la Codoñera que (va) treballà al camp fins (hasta los) els 83 anys. 

Vivia (vivíe) al Carreró, tenia (teníe) sempre un bon vi de raïm (garnacha) garnatxa i els millors (los millós primentóns) pebrots. La germana va morir fa uns quants anys. A un avi (yayo) meu li deien (díen) lo Roig, també (tamé) a mon pare, però (natres) nosaltres vam perdre el malnom (/creutu). L’avi per part de mare (va) treballà de pelaire i li deien l’oncle (lo tío) Manolet (un any va anar a treballar a Barcelona i, com no tenia diners ni coneixia el camí, ho va fer a peu seguint la via del tren).
L’any 1999, fi de segle (siglo) per a alguns, m’esclatà el desig i la necessitat d’escriure poesies, no sé pas per què, ni com; i a (ademés) més, en català de la Codoñera, cosa que mai havia fet abans; tampoc no ho havia fet, per (a enténdremos)  entendre’ns, en català convencional, ni tan sols en castellà. En tinc (ne ting) unes quantes recopilades sota els següents títols:
Fets i temps de la Codoñera (publicat el 2005)
Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers (publicat el 2011): un bandoler ben famós a l’època.
I uns altres poemaris més, en català estàndard:
Vers a vers a Barchinona (publicat el 2005): Premi Guillermo Nicolau 2004 del Govern d’Aragó.
Dietari en groc per la llibertat dels presos polítics (publicat el 2008 ): Premi Guillermo Nicolau 2007 del Govern d’Aragó.
Obra col·lectiva/Antologies/Revistes
Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009)
Galeria ebrenca. Autors i autores de l’Ebre (2009) 
VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
VII Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
Part del temps lliure dels anys 2003 i 2004 el vaig dedicar a arranjar finestres velles de la Codoñera, plenes de pols, brutícia i anys. El resultat va ser el conjunt d’obres plàstiques on es barregen enjogassadament els sentiments, la fusta vella, la fotografia i els poemes, sota el títol “Finestrons i finestretes”. L’exposició ha estat presentada a la Codoñera, Fraga (Palau Montcada-Biblioteca), Vall-de-roures (Casa de la Cultura), Saragossa (Biblioteca de Aragón i Fira de Mostres), Tortosa (Museu de l’Ebre), a algunes petites viles de la Franja del meu cul com Bellmunt de Mesquí i a Barcelona (Biblioteca Jaume Fuster de la Vila de Gràcia). També estar exposada a Sant Just Desvern (Can Ginestar).

En tot allò que he escrit m’ha ajudat força l’amic Artur Quintana i Font

En tot allò que he escrit m’ha ajudat força l’amic Artur Quintana y Font —president d’Iniciativa Cultural de la Franja, filòleg i investigador i, des de fa uns anys, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans— i l’Associació Cultural del Matarranya, amb seu a Calaceit, de la qual vaig ser president d’ençà el mes de gener de 2007 fins febrer del 2011. Aquesta associació té com a objectiu la defensa de la cultura i la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Sóc soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Col·laboro regularment en la revista Temps de Franja i en la columna “Lo Cresol” al Diario de Teruel des del gener de 2006. Aquesta i “Viles i Gents” de La Comarca d’Alcanyís són les úniques que es publiquen, per ara, en català en tot l’Aragó. També escric en castellà a La Comarca d’Alcanyís i al Diario de Teruel. El dia 26 de desembre del 2007 vaig obrir el bloc, a Internet: Lo Finestró, el qual ha rebut més de 160.000 vistes fins el 31 de desembre del 2016.
I tinc acabades quatre col·leccions d’obres plàstiques (tècnica mixta d’acrílica i altres sobre fusta): “Versos en color” —presentada a la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz, juliol 2011—, “De la cuina al marc”, “Evolucions i pedassos”, “Vencills” i “Marcs vells”. Treballo en noves obres de pintura.
No voldria acabar sense manifestar una altra de les meues grans aficions: escoltar música. Sóc un vinilòfon, més audiòfil que melòman i valvuler recalcitrant. “Com els tríodes no hi ha res i entre tots, el 300 B” acostumo a dir, encara que no hi tinc els 300 B. Jazz, folklòrica sud-americana, clàssica, experimental i gairebé totes les altres, per aquest ordre. Per a la clàssica m’agrada més l’Auditori de Barcelona i també el Palau de la Música.
I encara una cosa més: el meu esperit en gaudeix força cada dia, de Barcelona, de la cultura catalana i de la nostra llengua. Tanmateix, em sento plenament aragonès, amb profundes arrels i per necessitat vivificant, tot i que cada dia un xic més català. / No cal que u juros /
Afegitó:
Ara al 2016, amb la Maricarme, freqüentem força els teatres de Barcelona, per sobre de tots, el Lliure i viatgem tan com podem. També vull dir que amb el transcurs del temps he perdut interès per l’Aragó —no per les seues llengües— i l’he guanyat per Catalunya

Soc soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC

Soc soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC.


La música, el teatre, els viatges i el blog són les activitats a les que hi dedico més de temps. He fet i faré lectures recitades del meu llibre Pasqual Andreu, lo Florit a instituts d’Esplugues.  Molt de quan en quan anem a la Codoñera.




José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera


Lo líder de José Miguel Gracia Zapater

chapurriau



Monyayo, mon pare y yo ham parlat sempre chapurriau, pero se perden paraules, se castellanisen algunes (pedí, plenar vs omplir), aixó es normal en los idiomes.
La vergoña de parlá, que te miron mal, catalanisasió, castellanisasió, es lo que está matán al chapurriau.
No s'ha escrit casi mai, pero mols que lo escriuen lo desfán.
Hay lligit llibres de autós de la zona y la mayoria no conserven la esénsia del chapurriau.

Sol dieu tontades , teniu los mateixos insults y paraules per a tots los que no son catalanistes independentistes com vatros, hasta als catalans que no volen sé independens los margineu. Yo no lligixco el mundo, ni abc, ni La Vanguardia. Tots los diaris y televisións tenen una política. Vach naixe dp de Franco, al 78, antes que la constitusió, mon yayo mol antes que naixquere ell, y mos parlae en chapurriau, cuan la guerra mundial , la sivil, la posguerra, dictadura, continuae parlán en chapurriau. Només calíe parlá en castellá als grisos, alcalde, algún ric de les fábriques. Escriure ne sabíe mol poc, en castellá, com la mayoría de agüelos de allacuanta. Encara vach sentí botovadeu a un agüelo de Beseit, Aniceto. "M'en vach a gitá" per "vach a vomitá" ya no u hay sentit may. Lo chapurriau ha cambiat en uns añs, lo catalá u hauríe de fe, com u fan tots los idiomes, pedre lo "pas", fes mes simple, pero lo estau intentán mantindre com antes. La castellanisassió no la parareu , aon natros ya se diu amarill, pedí, cuchillo (gaviñet), lunes. Yo voldría vore Cataluña independén, de verdat, ne está molta gen hasta la coroneta de vatres. La llengua, com si només ne tinguereu una, no la fareu may mes UNA, com díe Maragall lo yayo de Pascualet, y atres poetes, normalisanla, sol tos carregareu lo parlá dialectal , mol ric, de mols pobles, ya tos ha passat dins de Cataluña.


palabres, paraules, de atres pobles (no Beseit)

a cascarrulles, a costelles, a cuestas (Valderrobres)

perchi, esgorfa, algorfa, desván (Portellada)

barrala,
chorrillo,
pitxella, pichella,

cantrella a Beseit, cantrelles, tamé mamelles

botijo en castellano

mansana se diu a tots los pobles, a Beseit poma, manzana en castellano, castellano antiguo poma


amostrá, te l' amostrem, enseñá, te l' enseñém ,
te lo mostramos, te lo enseñamos

sená vs sopá, cenar

carrera, carré a La Codoñera


Notes

lleus, ulls,llengua, dens, tripew, servell, potes, pota, cap, cor, estómec, dits, mans, peus, orelles, nas, pel, pels, ginoll, ginolls, turmell, turmells, dits dels peus, dits de les mans, dits del Bicho de Valderrobres,

butifarra (morcilla), butifarra de sang, piñons, seba,

catalá en bigot, ojo , muixonot

duc, búho real
caro, cárabo
chuta, lechuza




muixó negre, estornino




trong de Nadal, cagatió, tronc de Nadal

monflorit, monflorito
caragol, 
borraina, bleda, espárrec, tomata, pa en tomata, magre, cansalada, formache, llom, llom embuchat, pruna, préssec, bresquilla, sirera, poma, pera, abrecoc, plátano, 

viquipèdia

falaguera, (helecho)

se fa (no es fa)

ya s'ha fet de nit, s'ha feito de nuey ....


de adolesén era alergic a la palla 😁

veigau, dixau, 
mireu, jugueu

Calasseit, no vos barralléseu, 
no riñgau


carrechadó, sária,

quina seguida porteu?

Panchampla

rabosa, raboses (no guineu)

embossiná (atragantarse)

cadaú, cada una


suncha, llana, lanolina

ovella, borrego, 

català

a la punta de la Berga
m'ha sortit una verruga,
per què fagi bona olor
la frego amb matafaluga.

matafaluga, comino,paregut al fonoll, anís

carrascal

un agüelo y una agüela
pujaen paret amún,
y l'agüelo que se enrabie
va y li fot un mos al cul.

la manta al coll y un cabasset

la manta al coll
y un cabasset,
mon anirem
cap a Beseit

les chiquetes de este poble
s'han comprat una romana
per a pesás les mamelles
dos vegades a la semana (vegaes)

y si vols que te la enclaba
ficat pancha per amún,
que vorás les polseguines
que ixen del forat del cul.

estolladó, caixé, regadora, estanca, séquia, regá, botes de goma, chanclos, boquera, era, caballó, sembrá, plantá, gram, regalísia, 

Aso es com lo bau, es de aun minche.


Agüelo seveta:

No sé si mos donem cuenta de la sort que tenim de parla lo chapurriau, lo gran capital que supose podre entendret en un mun de chen que te vas trovan a la vida.
M'agradarie sabre escriure com u feu vatres.  Es aquí a un me hay estrenat y atrevit a posa los meus pensamens en lletra.
Com hay escrit un atre camí, ting mols añs. En eise temps me hay trovat en molta chen que parlabe lo chapurriau y sempre ha segut una alegria el podre entendremos en lo nostre parla. Sol p'el fet de parla en chapurriau ya ñabie una confiansa entre natres ere com si fueres de la mateisa familia.
La millo proba de aiso es que cuan hay demanat entra aquí, ningú m'a preguntat de que poble era, si tenía lo carnet de algún partit, a qué comarca estaba o si sabía escriure'l, ha ñagut prau en di que parlaba (NO que el escribía) lo chapurriau. Grasies y enhorabona a tots, als que han tengut la idea y als que, poc a poc, mos anem apegan.

Aventures del agüelo "Seveta": Cuan yo era menudet, fa mols añs, la megua familia ere mol pobra. Teniem animals de carrega (besties) al fiat, los anabem pagan cuan arrivaen les cullides (de llao y de olives) si eren bones. Ñabie camins que avans se faen vells qu'els acababen de paga.
Teniem un macho (mula) y una burreta.
No teniem carro, perque en aquells tems sol ne tenien los que eren un poc acomodats.
Als animals los cridaven "wesque" cuan volien que anaren capa la isquiarra y "pasalla" cuan voliem que anaren a la dreta.
Com es normal y mols de vatres lo sabeu, los diebem arre pa ana drets y so pa fels detindre. Y atras pa fels recula.
Cuan anabem pels camins (entonses eren camins, no com ara que la majoria son casi carreteres) ñabie que tindre mol ciudao en los grasons (pedres que puchaben del camí) pa que no entropesaren los animals.
Pa mincha a casa, los donabem sibada y molta palla.
Ñabie que aveurals dos camins al día.
Los domenches p'el matí se treballabe y per de tarde, se disabe un moment la colla o la partida de guiñot y los portabem als aveurados de la font, pa que vegueren aigua. No los podiem aveura a les cases perque no teniem aigua correnta.
Seguirem contan cosetes, p'avui ya val de tanta palla.

Chapurriau, Beseit, Beceite



 (Escrites com se pronunsien)

Hay agarrat la lista y la modifico ficán tal com se diuen o se dien a Beseit. Algunes no se diuen y son propies de Torrevelilla o atres pobles. neab, no existix a Beseit



A cascarrulles, Valdarrores, a costelles, a costes, portá algú a cascarrulles, portá algú a les costelles

Ací, así, aquí, astí (Litera)


A la vegada =   A la vez.

Allacuanta, hace mucho tiempo

A paupons = A tientas

Acontentat = Lleno , harto, ect.  / fart a Beseit

Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla  (agost)
AGOSTER, -ERA 
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc. 
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).


Abarca, albarca

Alchez = Yeso // ges
Alfalz = Hoz   / fals

Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared  / neab

Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás,  fuig, fugir en català


Allacuanta

Amagatall = Espacio pequeño para esconderse

Anan = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català

hay de aná, tengo que ir

yo vach

tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu
ells van

Aparent = Apropiado  / neab

Apiazá = Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.  / apedassá

Ara = Ahora

Arguellat = Delgado, enfermizo, débil

Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)

Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer

Asobin = A menudo, con frecuencia


Aspre = Áspero, seco

Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho

vore empapussá

Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente

Au = Se acabó o hasta luego

Aufegarse = Ahogarse  // aufegás

Aufádega, = albahaca

Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia / neab, destronat


Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert

Bada = Grieta

Badoc



Bambollas = Burbujas, ampollas  / bambolles, bambolla

Bandechá = Bandear, voltear las campanas  / doblá les campanes, bandejá


Barallofa, 


Barrala, vore cantrella

Beta = Trozo de hilo o cuerda fina  o cinta de tela

Bezó = Gemelo  /  bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)

Blat = Trigo , no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat

Bolicha = Medio agua y medio nieve  /  aiguaneu, vore matacabra

Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente  / barroco, barroc


Botiga = Tienda de ropa / tenda

Brema, bremá, bremadó = Vendimia, vendimiar, vendimiador

Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena, berena / berenà a Mallorca es amorsá, desayunar, pa amb oli

Bufá = Soplar

bufo, bufes, bufe, bufem, bufeu, bufen

Bufa = Ventosidad silenciosa  / bufa, llufa, pet

Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)

Cabaz = Capazo / cabás

Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut


CaciqueCACIQUEJAR v. intr. 

Fer actes de cacicCaciqueja en un poble i parla en un cafèCarner Bonh. 178.

Calcé = Calzado  / calsé, 

calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen

Caló = Calor
Calorina, calina, basca, vasca, bochorn = Calor fuerte (Carolina no), bochorno

Cante = Cántaro / canti = cantrella

Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella, etc, vore lo enllás

Caparra = Garrapata

Cap = Cabeza

Carbaza = Calabaza / carbassa

Cariñá = Añorar / añorá

Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals


Carrechadós (vist a Vallibona)
Salia de casa con el macho, en “canastos”, estos eran dos grandes cestos de mimbre, uno en cada lado de albrado y sujetados con cuerdas als “carrechados” dentro de los “banastos” metia envueltos en grandes ...

Cas

Caterva = Multitud de personas o animales

Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina

Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit

Chambra = Blusa / neab

Chandre = Yerno / gendre

Chirigol


Chitón, callat, mutis y a la gábia, callado

Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jau

Cheminera o Chaminera = Chimenea , principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. enchumenera

Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens

Chermáchermana / GermáGermana = Hermano, hermana

Chinoll = Rodilla / ginoll

Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb

Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé

Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito

Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido  // chorrada, chorradeta, chorret

Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab

Chuflá = Silbar   (y también copular). // chulá

Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia

Cibá = Cebada / sibada

Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha

Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single

Coa = Cola, rabo

Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa

Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé

Coca = Torta

Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab

Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab

Conill o Cunill = Conejo / conill

Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab

Cordé , cordés = Cordero, corderos

Cordera, corderes

Corp = Cuervo, corv

Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")

Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa


Cusigañes, cosquillas, pesigolles, gochet a La Fresneda (goch, gozo)

Dalla = Guadaña

Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat

Dies de la semana: = Días de la semana:

Dilluns = Lunes (día de La Luna)
Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats
Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)
Dichaus = Jueves (día de Júpiter) / dijous
Diviandres = Viernes (día de Venus) / divendres
Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte
Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge

Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.

Los Draps a la wikipedia en aragonés





Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.


Embasadó = Embudo / embut

Embolicá = Embrollar, confundir.


Embossiná, atragantarse

En tú = Contigo

Endeñat = Herida infectada / neab

Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...

Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab

Erm = Yermo

Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerias

Escagarzat = Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)


Escaparrá = Echar de mala forma / neab

Esclafá = Romper, escachar... / neab

Esclafitá = Bofetada / no u sé

Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé

Escurzó = Serpiente de agua / escursó, pot sé víbora

Esparvé = Milano

Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa

Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé

Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat

Estenazes = Tenazas / tenasses

Estirores = Tijeras

Estral = Hacha / destral

Estronchiná = Hacer o hacerse trizas


Fals

Falcó = Halcón , esparvé cernícalo

Fardacho o esfardacho = Lagarto

Farfallós = Tartamudo

Farina = Harina

Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).

Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.

Fem = Estiercol, fiemo
Femé = Estercolero.

Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás

Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera), chocho, vagina, vulva


Qué es mes dols que la mel?

Una figa en pel.

Figuera = Higuera

Finestra = Ventana

Foc = Fuego

Forat = Agujero

Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)


Fumarro = Cigarro ( de minuts fumabem gabarrera), sigarro

Gabarrera, picaesquenes lo fruit


En alemán, Hagebutebebem té



gabarrera, hagebute, tee, té, tea, gavarrera, escaramujo


Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa


Galinassa , fem de les gallines, guano


Galliné , gallinero

Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁

Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea

Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab

bancal, bancals, gaya, gaia, marge, paret, ribás, 

Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / garrancho

Garza = Urraca / garsa

Gitam  (planta)


Golut = Goloso / llépol, golut

Gorrino o Porc = Cerdo

Goz = Perro / gos

Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.

Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit

Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab

Llaurá = Labrar


Llesca = Rebanada de pan

Llit = Cama

Llodo = Lodo, barro / fang  // yodo, I

Llop = Lobo

Llum = Luz

Lluminaria = Luz intensa y brillante

Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas 

Maestre Mestre = Maestro

Malcriat = Mal educado.

Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab, malgastá

Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego

Mare = Madre

Mascle = Semental, macho, enchufe mascle o femella (hembra)

Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. Granís

Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matracacarraca, carrau, carraques


Menut = Entrañas del animal, menudillos. Asadura. También significa pequeñoMinut . Petit en catalá

Milló = Mejor. También millón de euros


Mocho = Cualquier astado al que le faltan los cuernos / un cabrit mocho, una cabra mocha // Moncho no

Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia. Modorra te pot doná la caló.

Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito,

verbo 
pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten

Mondonguilla , mondonguilles = Albóndiga

Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo / pasterada

Muermo = Persona que marea o que habla mucho / a Beseit yo diría que es lo contrari

Muñí = Ordeñar

muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen
muñiré, muñirás, muñirá, muñirem, muñireu, muñirán

Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillos

No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.
 "No vull patí", die lo chiquet,
"pos no patixques", va di son pare.

No me fa goch = No me apetece / goig
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)

Pa = Pan

Pare = Padre

Poble = Pueblo

Oli = Aceite

Ovella = Oveja

Ou = Huevo

Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo / pallissa, palla

Paniz = Maíz / panís

Paraigues = Paraguas / paraigües

Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero

Parlá = Hablar

Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad

Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá

Pentiná = Peinar

Peó = Peón

Perdiu = Perdiz

Pet = Ventosidad sonora

Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo

Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)

Pichó = Peor  y también polluelo de la paloma / pijó

picho = canica

Pisá = Orinar / pixá

Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar

Poll, polls, pollo o piojo

lo ball del poll de Torredarques

Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)


Porró = Porrón para el vino u otra bebida 

Porta = Puerta

Portá, traer, llevar

Pot = Bote de vidrio o metálico.

Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang

Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.

Puncha = Pincha clavada en la carne

Purna = Chispa que salta del fuego, purnes


Pussa , pusses, pulsa, pulses / pulga , bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic, / com un cabrit /


Raim = Uva o racimo de uva

Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo, Cambio brusco y desagradable del tiempo / regirada, regirá

Refredat = Constipado / catarro, refredat, catarrina


Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat

Reglot = Erupto / rot


Res = Nada

Revindre = Volver a manar agua los manantiales , deshelarse

Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo / ribás


Robell = Óxido
Robellat = Oxidado, dcvb rovellat, rovell

Roch = Rojo, roija, roja
Pena-Roja de Tastavins
Peñarroya de Tastavins

Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
rossegá, qué rossegues

Saboc


Saria


Sargantaña = Lagartija / sargantana

Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval) /

Singlot, hipo


Sostobá = Menear repetidamente


Taragaña = Telaraña

Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí


Timó = Tomillo, timón de barco

Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos / ferida , ñafra

Toquitiá = Sobar, manosear / toquetejá

Torrá = Asar, quemar


Tozoló = Golpe contra la frente / tosoló, tossoló

Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).

Treballá = Trabajar
menos samba, y mes traballá

Triá = Separar, elegir

Trobá = Encontrar

Troná = Tormenta / tronada,troná es lo verbo

Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos, tronzador
tronsadó

Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta


Truita, tortilla


Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente / pudina, tuf

Ungla = Uña

Vatres o Vusaltres = Vosotros-as / vatres, vatros

Vi = Vino

Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).

Vila = Villa, poble

Zaboc = Memo, iluso / saboc

Zapo = Sapo / sapo

Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio


Zoquet = Zoquete, poco inteligente / soca, soquet

Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías / suriaca

paraules despectives 



esgarrapatruites,

pixarribassos ,

cagamánecs ,

chafamánecs,

cagarmaris, cagá armaris,

Castellanismes, intentá evitá

amarill per groc

pedí per demaná, demanar

plená per omplí, omplir

usá per fe aná