Mostrando entradas con la etiqueta ginoll. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ginoll. Mostrar todas las entradas

Italiá y catalá

Lo italiá es mol paregudet al chapurriau, valensiá, balear, catalá. 

No sirá que los italiáns, incluíts los de l'Alguero, a Serdeña, Sardinia, Sardegna (sardana) , Cerdeña, van portá la seua llengua, mescla de italiá y sardo, a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ? 


Em fa mal el genoll , catalá.


Me fa mal lo ginoll, chapurriau


Mi fa male il ginocchio, italiá.





José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.

José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.




Baile sardo, Sardegna :




Safraña

Safraña , a Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera, es la part contraposada al genollginoll

Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña.

Sofrache a Penarroija de Tastavins


Valgus , safraña , rodilla , ginoll ,genoll

Dcvb

SOFRANYA , SOFRAJA f.


 || 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217.

 || 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón. Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).

Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc).

 Ve del latín suffragĭne