Gramática, ortografía, Chapurriau
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma
Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau
NO fem aná la NY, fem aná la Ñ
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat , il.lusió, ilusió, ni la geminada, en catalá este puntet va al mich de la lletra.
NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ]
metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora,
mitja, mija,
pitjor, pijó,
NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi
Se fa aná lo apóstrofe , l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure , d'escriure.
Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa , Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc
Roch, no roig, coló
Mach, no maig , mes de l'añ (lo añ).
alfabeto
lletra, com se pronúnsie :
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta
Pronóms :
yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau
Los números
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao
números-en-chapurriau-de-torrevelilla
un, una, 1dos, 2tres 3cuatre 4sing 5 sincsis 6sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)vuit 8nou 9deu 10 (dieu, diau)onse 11dotse 12tretse 13catorse 14quinse 15setse 16dessat 17devuit 18denou 19vin 20vintiún, vintiuna 21vintidós 22vintitrés 23
trenta 30trentaún, 31trentacuatre 34trentanou 39coranta 40corantasing 45sincuanta 50sixanta 60setanta 70vuitanta 80noranta 90sen 100sen sat 107sen vintivuit 128sen setantasís 176dos sens sincuanta nou 259 dosséns sat sens trenta tres 733vuit sens vintiún 821mil 1.000sen mil 100.000un milló 1.000.000catorse millóns 14.000.000
Artícul definit
Mascle (masculino):LO, LOS ,
lo carro, los carros
FEMELLA (femenino):
LA, LESla lleit, les vaques que donen lleit
Artícul indefinit
un, unsun llop, uns llops
una, unesuna lloba, unes llobes
interrogatius
quin, quina, quins, quines
Pronóms
Per a les persones qui , qui no beu vi no cave la viña
Per a les coses qué, qué collóns hau fet?
possessius
Un sol posseidó lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya,
plural
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres
los demostratius
De proximidat | este, esta estos, estes aixó |
De lluñanía | aquell, aquella aquells, aquelles alló |
numerals ordinals
primé, primera segón, segona tersé, tersera cuart, cuarta quinto, quintasexto, sexta séptim, séptima octavo, octavanoveno, novena
Los cuantitatius
Invariables
massa, prou, més , menos
Variables
cuan, cuanta, cuans, cuantes ,tan, tanta, tans, tantes, mol, molta, mols, moltes ,poc, poca, pocs, poques,bastán, bastáns,
Conjugassións
Primera | Segona | Tersera |
-á | -re / -é | -í |
trobá | pérdre, pédre volé | dormí serví |
Formes no personals |
Infinitiu | Gerundio | Partissipi |
cantá | cantán | cantat, cantada, cantats, cantades |
Indicatiu |
Presén | Imperfecte | Futuro | Condissional |
canto | cantaba | cantaré | cantaría |
cantes | cantabes | cantarás | cantaríes |
cante | cantabe | cantará | cantaríe |
cantem | cantabem | cantarem | cantaríem |
canteu | cantabeu | cantareu | cantaríeu |
canten | cantaben | cantarán | cantaríen |
Subjuntivo |
Presén | Imperfecte |
cánta | cantara |
cántos | cantáreu |
cánto | cantáre |
cantém | cantárem |
cantéu | cantáreu |
cánton | cantáren |
Imperativo (maná) |
Presén |
cánta (tú) |
cánto (vosté) |
cantém (natros) la cansoneta que mos han dit |
cantéu (vatros) |
cánton (vostés)
|
Modelo de la primera conjugassió
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
trobá | trobo | trobán | trobat |
| trobes |
|
|
| trobe |
|
|
| trobém |
|
|
| trobéuModelo de la segona conjugassióInfinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi | pérdre - pédre | pérgo | perdén | perdut |
| perts |
|
|
| pert |
|
|
| perdém |
|
|
| perdéu |
|
|
| pérden |
|
|
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi | prendre | preng | prenén | pres |
| prens |
|
|
| pren |
|
|
| prenem | | | | preneu |
|
|
|
Model de la tercera conjugació
Infinitiu Presén Gerundio Partissipidormí dórmigo dormín dormit
dórmigodorms dormdormimdormiudormen
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi serví servixco servín servit
servixcoservixesservixservimserviuservixen
Verbos irregulars
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
aná | vach | anán | anat |
| vas | | |
| va | | |
| anem | | |
| aneu | | |
| van | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
está | estic | están | estat |
| estás | | |
| está | | |
| estem | | |
| esteu | | |
| están | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
se | soc | sen | estat |
| eres | | |
| es | | |
| som | | |
| sou | | |
| son | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
habé | hai | habén | hagut |
| has | | |
| ha | | |
| ham | | |
| hau | | |
| han | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
poder | puc | podent | pogut |
| pots | | |
| pots | | |
| podem | | |
| podeu | | |
| poden | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
volé | vull | volén | volgut |
| vols | | |
| vol | | |
| volem | | |
| voleu | | |
| volen | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
sabé | se | sabén | sabut |
| saps | | |
| sap | | |
| sabem | | |
| sabeu | | |
| saben | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
fe | fach | fen | fet |
| fas | | |
| fa | | |
| fem | | |
| feu | | |
| fan | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
di | dic | dién | dit |
| dius | | |
| diu | | |
| diem | | |
| dieu | | |
| diuen | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
tindre | ting | tenín | tingut |
| tens | | |
| te | | |
| tenim | | |
| teniu | | |
| tenen | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
vindre | ving | venín | vingut |
| vens | | |
| ve | | |
| venim | | |
| veniu | | |
| venen | | |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
viure | vic | vivín | viscut |
| vius | | |
| viu | | |
| vivim | | |
| viviu | | |
| viuen | | |
Tems compostos de passat
Pretérit perfecte | Pretérit indefinit |
vach + infinitiu vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu |
hay - hai + Partissipi has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi |
Ejemples: Ahí vach aná a classe de catalá, vam trobá a la professora fen pilates | Ejemples: Avui hay arribat tart, este matí hai jugat a fútbol |
Les prepossisións
a |
en |
de |
per, per a |
contra |
entre |
segóns |
sense |
cap a |
desde,
hasta, daball,devall |
Contracsió de prepossisións
a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:
| Singular | Plural |
a | a + lo = al | a + los = als |
de | de + lo = del | de + los= dels |
per | per + lo= pel | per + los = pels |
Men vach al pobleAls pobles se viu mol tranquil
Los tolls dels estrets
Pel camí del Parrissal
Pels camíns del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.
Adverbios de manera
com be, ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol solamen (solamén es cimiento) només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa etc.
Adverbios de cantidatmassa | mol | bastán | prou | poc | gens (gens ni mica) | tan | massa poc |
|
|
Adverbios de lloc, puesto
aon, aón aquí , ací , astí, assí allá allí cap aquí cap allá dins (cap a dins) detrás dabán damún deball, daball amún aball a dal a baix, abaix, a prop , prop lluñ a la dreta a la esquerra a má dreta a má esquerra a la zurda, a la esquerra |
Adverbios de tems
cuan ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara com mes pronte milló |
Adverbios de afirmassió
sí |
tamé pos claro |
de verdat |
Adverbios de duda
quí sap |
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
|
Adverbios de negassió
ni de coñani u ensómios (ni lo sueñes)
Les conjunsións
y |
ni |
que |
o |
pero |
sino |
perque |
ya que |
si |
com |
encara que |
|
Mesos de l' añ
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Estassións del añ
primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern
Colós
groc (no digáu amarill, collóns) / amarillo
roija, roja /
vert, verd / verde
marrón
violeta, lila
blang o blanc / blanco
negre, negra / negro, negra