Mostrando entradas con la etiqueta català. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta català. Mostrar todas las entradas

Declaración, Mequinenza, catalán, català, franja, Aragón

declaracion-de-mequinenza-17-alcaldes-politica-lengua

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Declaración_de_Mequinenza

Se puede guardar la imagen siguiente para ver mejor.



El 1 de febrero de 1984 se reunieron en el castillo de Mequinenza  17 alcaldes de diversos ayuntamientos de la zona catalano-parlante de Aragón junto a José Bada Paniello, en aquel entonces consejero de cultura del Gobierno de Aragón. En esta reunión se elaboró un documento conocido como Declaración de Mequinenza que dio origen al convenio suscrito entre el Gobierno de Aragón y el Ministerio de Educación y Ciencia con el fin de poder implantar la asignatura voluntaria del catalán en los centros docentes de los municipios que quisieron adherirse al mismo.

 Pobles que parlen chapurriau

Versión en castellano:

DECLARACIÓN DE MEQUINENZA (1 de febrero de 1984) Reunidos en Mequinenza, representantes de los Ayuntamientos aragoneses de Arén , Bonansa , Montanuy ,Puente de Montañana,.Tolva, Zaidín,Fraga, Torrente de Cinca, Mequinenza,  Fayón,  Nonaspe, Fabara, Calaceite, Valderrobres, La Codoñera,  Valjunquera, bajo la presidencia del Consejero de Cultura de la Diputación General de Aragón, D. José Bada Panillo.

SOMOS CONSCIENTES de la importancia histórica que tiene este primer encuentro entre alcaldes y consejeros de la zona catalano-parlante de Aragón. RECONOCEMOS que dentro de nuestra Comunidad Aragonesa se habla diferentes lenguas y que la lengua catalana que se habla en la Franja Oriental pertenece al patrimonio cultural de Aragón.

RECHAZAMOS las denominaciones despectivas de "chapurriau" y de otras parecidas que aún se aplican a nuestra lengua.

 DECLARAMOS: 1º Que es urgente desarrollar el Estatuto de Autonomía de Aragón por lo que respecta a la conservación y el estudio de nuestras modalidades lingüísticas. 2º Que es urgente desarrollar medidas concretas para conseguir la normalización lingüística de Aragón y que, en el caso de la lengua catalana, significa aceptar como norma la gramática catalana, sin el menosprecio de las peculiaridades lingüísticas de cada pueblo o comarca.

 PROPONEMOS: 1º Acelerar las gestiones ante el Ministerio de Educación y Ciencia para que el catalán puede ser enseñado como asignatura optativa, y por ahora en fase experimental, en los colegios y centros de enseñanza en los municipios de la Franja Oriental de Aragón que lo pidan. 2º Que la Diputación General de Aragón dé apoyo y fomente la producción literaria autóctona y a todos aquellos estudios y tesis que traten sobre la problemática sociolingüística de la Franja Oriental de Aragón. //La pela chiquets// 3º Que la Universidad de Zaragoza dentro de su Plan de Estudios y de investigación se haga cargo de las necesidades culturales y lingüísticas de Aragón. Por nuestra parte,

NOS COMPROMETEMOS a fomentar el uso público del catalán en nuestros pueblos, rotulación bilingüe de calles, plazas, ediles, medios de comunicación, etc…

SOMOS PLENAMENTE CONSCIENTES de que la integración cultural y política de Aragón no es posible sin que todos los aragoneses reconozcan como propia la riqueza cultural y lingüística de la Franja Oriental de Aragón. //Seguixen ensomián// 

MEQUINENZA, 1 de febrero de 1984

En català

Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall de Roures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo.
SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó.
RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.
REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.
DECLAREM: 1º.-Que és urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques.
2º.-Que és urgent desenvolupar mides concretes per a aconseguir la normalizació lingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats linguístiques de cada poble o comarca.
PROPOSEM: 1º.-Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com a assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin.
2º.-Que la diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociolinguística de la Franja Oriental d'Aragó.
3º.-Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i linguístiques d'Aragó.
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, retolació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc…
SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i linguística de la Franja Oriental d'Aragó.

Mequinensa, 1 de febrer de 1984



En cuanto a la política lingüística sobre el catalán en la Franja, se han producido los siguientes acontecimientos posteriormente:
  • El 30 de diciembre de 1996: la Ley Orgánica 5/1996 de reforma de este Estatuto, que en su artículo 7 estableció que: Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón disfrutarán de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una Ley de las Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquéllas.
  • 10 de marzo de 1999: la Ley 3/1999 del Patrimonio Cultural Aragonés, cuyo artículo 4 reza: El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en el ámbito de las cuales están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
  • Año 2003: encuesta de usos lingüísticos en las comarcas orientales de Aragón, elaborada por el Instituto Aragonés de Estadística.
  • Año 2004: estadística de usos lingüísticos en la Franja de Aragón, llevada a cabo por parte de la Generalidad de Cataluña.
  • 22 de diciembre de 2009: Ley de Lenguas de Aragón de 2009), que declaró como lenguas propias: la aragonesa y la catalana.
  • Año 2009: recurso presentado ante el Tribunal Constitucional por parte de 11 ayuntamientos afectados por la ley del 2009 contra esta, considerando que esta invadía las competencias locales y que por vía de hecho hace cooficial el catalán, lo cual no hace el Estatuto de Autonomía de Aragón.
  • De estos, 4 habían firmado anteriormente la Declaración: Fraga, Nonaspe, Valderrobres y La Codoñera (siendo los alcaldes de los tres primeros el PP y el del último del PSOE con apoyo del PAR).
  • 9 de mayo de 2013: Ley de Lenguas de 2013, que estableció que las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón serían la lengua aragonesa propia del área oriental y la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
  • 1 de junio de 2013: concejales y alcaldes de municipios de la Franja se reunieron de nuevo en Mequinenza para manifestar su oposición a la ley de 2013, por no reconocer a la lengua catalana como la denominación de 'catalán', sino bajo el circunloquio lengua aragonesa propia del área oriental.

ReferenciasEditar

Enlaces externosEditar


Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

Et ex 10/10/2017 19:39:52 19:39:44 iuris fuerit inter Catalaunia, la mare de les llengües romániques, lo latín


Cataluña ha sido independiente entre las 19:39:44 y las 19:39:52 del 10-10-2017

Cataluña ha sido independiente entre las 19:39:44 y las 19:39:52 del 10-10-2017

Chapurriau, Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017,

Català, Catalunya ha estat independent entre les 19:39:44 i les 19:39:52 del 10-10-2017

English, Catalunya has been independent between 19:39:44 and 19:39:52 10-10-2017

Deutsch, Katalonien ist unabhängig gewesen ab 19:39:44 bis 19:39:52 , 10-10-2017
Katalonië is onafhanklik tussen 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-201

Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017


Katalonia ka qenë e pavarur midis 19:39:44 dhe 19:39:52 më 10-10-2017 ካታሎኒያ በ 10-10-2017 በ 19 39 44 እና በ 19 39:52 ገለልተኛ ነበር كانت كاتالونيا مستقلة بين 19:39:44 و 19:39:52 في 10-10-2017 Կատալոնիան անկախ է եղել 19:39:44 եւ 19:39:52 միջեւ 10-10-2017 թթ Katalonya 10-10-2017 tarixləri arasında 19:39:44 və 19:39:52 arasında müstəqil olmuşdur কাতালোনিয়া 19-10-২9 এবং 19:২9:২0 10-10-2017 তারিখের মধ্যে স্বাধীন হয়েছে Каталонія стала незалежнай ад 19:39:44 і 19:39:52 ад 2017/10/10 Catalonia 19:39:44 နှင့် 10/10/2017 ၏ 19:39:52 အကြားလွတ်လပ်သောခဲ့ Katalonija je nezavisna između 19:39:44 i 19:39:52 10-10-2017 Каталония е независима между 19:39:44 и 19:39:52 на 10-10-2017, búlgaro Catalonia បានឯករាជ្យរវាង 19:39:44 និង 19:39:52 នៅថ្ងៃទី 10-10-2017 ಕ್ಯಾಟಲೊನಿಯಾ 10-10-2017 ರಂದು 19:39:44 ಮತ್ತು 19:39:52 ರ ನಡುವೆ ಸ್ವತಂತ್ರವಾಗಿದೆ



Esta cara se li ha quedat a Arturo Quintana Font



Ang Catalonia nahimong gawasnon tali sa 19:39:44 ug 19:39:52 sa 10-10-2017 Katalánsko bylo nezávislé mezi 19:39:44 a 19:39:52 dne 10-10-2017 Catalonia yadziimira payekha pakati pa 19:39:44 ndi 19:39:52 pa 10-10-2017 加泰罗尼亚在10-10-2017之间的19:39:44和19:39:52之间是独立的 카탈로니아는 2017 년 10 월 10 일에 19:39:44와 19:39:52 사이에 독립적입니다. A Catalugna hè statu indipindente trà 19:39:44 è 19:39:52 u 10-10-2017, corso Kataloni te endepandan ant 19:39:44 ak 19:39:52 sou 10-10-2017 Katalonija je bila neovisna između 19:39:44 i 19:39:52 na 10-10-2017 Catalonien har været uafhængig mellem 19:39:44 og 19:39:52 den 10-10-2017 Katalánsko bolo nezávislé od 19:39:44 do 19:39:52 dňa 10-10-2017 Katalonija je bila neodvisna med 19:39:44 in 19:39:52 10. 10. 2013 Katalunio estas sendependa inter la 19:39:44 kaj las 19:39:52 de 10-10-2017 Kataloonia on ajavahemikus 19.10.99 kuni 19.49. 44. aastatel 10.10.2017.a. olnud sõltumatu Kataluniako independentea izan da 19:39:44 eta 19:39:52 artean 10-10-2017 artean Katalonia on ollut itsenäinen välillä 19:39:44 ja 19:39:52 10-10-2017 La Catalogne a été indépendante entre 19:39:44 et 19:39:52 le 10-10-2017 Kataloanië is ûnôfhinklik tusken 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-2017 Tha Catalonia air a bhith neo-eisimeileach eadar 19:39:44 agus 19:39:52 air 10-10-2017 Mae Catalonia wedi bod yn annibynnol rhwng 19:39:44 a 19:39:52 ar 10-10-2017 Cataluña foi independente entre as 19:39:44 e as 19:39:52 o 10-10-2017 კატალონია დამოუკიდებელია 10-10-2017 წლის 19:39:44 და 19:39:52 Η Καταλονία ήταν ανεξάρτητη μεταξύ 19:39:44 και 19:39:52 στις 10-10-2017 કેટેલોનિયા 19-10-39 અને 19:39:52 વચ્ચે 10-10-2017 વચ્ચે સ્વતંત્ર છે Catalonia ta kasance mai zaman kanta tsakanin 19:39:44 da 19:39:52 akan 10-10-2017 Ua kūʻokoʻaʻo Catalonia i waena o 19:39:44 a 19:39:52 ma ka lā 10-10-2017 קטלוניה הייתה עצמאית בין 19:39:44 ו 19:39:52 ב 10-10-2017 कैटलोनिया 1 9 -39: 44 और 1 9 -39-:52 के बीच 10-10-2017 के बीच स्वतंत्र रहा है Catalonia tau ywj siab thaum 19:39:44 thiab 19:39:52 rau 10-10-2017 Katalónia 19: 39:44 és 19:39:52 között volt 10-10-2017 között Catalonia anọwo onwe ya n'etiti 19:39:44 na 19:39:52 na 10-10-2017 Catalonia telah independen antara 19:39:44 dan 19:39:52 pada 10-10-2017 Tá Catalonia neamhspleách idir 19:39:44 agus 19:39:52 ar 10-10-2017 Katalónía hefur verið sjálfstæð milli kl. 19:39:44 og 19:39:52 þann 10-10-2017 La Catalogna è stata indipendente tra 19:39:44 e 19:39:52 il 10-10-2017 (molt paregut al català) カタロニアは1910年10月10日の19:39:44から19:39:52まで独立しています Catalonia wis merdika antara 19:39:44 lan 19:39:52 ing 10-10-2017 I-Catalonia iye yaba yedwa phakathi kuka-19:39:44 no-19:39:52 ngo-10-10-2017 Catalonia ti wa ni ominira laarin 19:39:44 ati 19:39:52 lori 10-10-2017 קאַטאַלאָניאַ איז געווען פרייַ צווישן 19:39:44 און 19:39:52 אויף 10-10-2017 I-Catalonia iye yazimeleyo phakathi ko-19:39:44 no-19:39:52 ngomhla we-10-10-2017 Catalonia đã được độc lập từ 19:39:44 đến 19:39:52 vào ngày 10-10-2017 Kataloniya 10-10-2017 yillar orasida 19:39:44 va 19:39:52 orasida mustaqildir Catalonia 19:39:44 اور 19:39:52 کے درمیان 10-10-2017 پر آزاد ہے Каталонія була незалежною між 19:39:44 і 19:39:52 10-10-2017 рр Katalonya, 10: 10-2017'de 19:39:44 ve 19:39:52 arasında bağımsız olmuştur A Catalunha foi independente entre 19:39:44 e 19:39:52 em 10-10-2017, portugués 10-10-2017 న కాటలోనియా 19:39:44 మరియు 19:39:52 మధ్య స్వతంత్రంగా ఉంది Каталония аз 19:39:44 ва 19:39:52 дар 10-10-2017 мустақил буд 10-10-2017 அன்று கத்தோலோனியா 19:39:44 மற்றும் 19:39:52 ஆகிய தேதிகளுக்கு இடையே சுதந்திரமாக இருந்து வருகிறது คาตาโลเนียเป็นอิสระระหว่าง 19:39:44 และ 19:39:52 ในวันที่ 10-10-2017 Ang Catalonia ay malayang sa pagitan ng 19:39:44 at 19:39:52 sa 10-10-2017 Katalonia geus bebas antara 19:39:44 na 19:39:52 of 10/10/2017 Katalonien har varit oberoende mellan 19:39:44 och 19:39:52 den 10-10-2017 Swahili , Catalonia imekuwa huru kati ya 19:39:44 na 19:39:52 tarehe 10-10-2017 Catalonia ayaa madaxbannaaneyd intii u dhaxeysay 19:39:44 iyo 19:39:52 10-10-2017 کاڪولونيا 10-10-2017 تي 19:39:44 ۽ 19:39:52 جي وچ ۾ آزاد ٿي چڪي آهي Catalonia yave yakasununguka pakati pe19:39:44 ne19: 39:52 musi 10-10-2017 Catalonia e 'nile ea ikemela pakeng tsa 19:39:44 le 19:39:52 ka 10-10-2017 Каталонија је независна између 19:39:44 и 19:39:52 10-10-2017 Na tutoatasi Catalonia i le va o le 19:39:44 ma le 19:39:52 i le aso 10-10-2017 Каталония была независимой между 19:39:44 и 19:39:52 10-10-2017 Catalonia a fost independentă între 19:39:44 și 19:39:52 pe 10-10-2017, rumano (mol paregut al catalá)


 Katalonia była niezależna między 19:39:44 a 19:39:52 w dniach 10-10-2017 کاتالونیا در تاریخ 10-10-2017 بین 19:39:44 و 19:39:52 مستقل بوده است کاټلونیا د 19:39:44 او 19:39:52 په 10-10-2017 کې خپلواکه وه ਕੈਟਲੌਨੀਆ 10-10-2017 ਨੂੰ 19:39:44 ਅਤੇ 19:39:52 ਵਿਚਕਾਰ ਸੁਤੰਤਰ ਰਿਹਾ ਹੈ Catalonia har vært uavhengig mellom 19:39:44 og 19:39:52 10.-10-2017 Catalonië is onafhankelijk tussen 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-2017 Mongol,Каталониа 19:39:44 ба 19:39:52 хооронд 10-10-2017 онуудад тусгаар тогтносон байна Kua wehe a Catalonia i waenga i te 19:39:44 me 19:39:52 i te 10-10-2017 Il-Katalunja kienet indipendenti bejn 19:39:44 u 19:39:52 fl-10-10-2017 Katalana dia nahaleo tena tamin'ny 19:39:44 sy 19:39:52 tamin'ny 10-10-2017 Catalonia telah merdeka antara 19:39:44 dan 19:39:52 pada 10-10-2017 10-10-2017-ലാണ് കറ്റലോണിയൻ 19:39:44 നും 19:39:52 നും ഇടയിൽ ഇടപെടുന്നത് Каталонија е независна помеѓу 19:39:44 и 19:39:52 на 10-10-2017 Katalounien ass onofhängeg tëscht 19:39:44 an 19:39:52 den 10-10-2017 Katalonija buvo nepriklausoma nuo 19:39:44 iki 19:39:52 10-10-2017 m Katalonija ir bijusi neatkarīga laika posmā no 19:39:44 līdz 19:39:52 10-10-2017


Diccionari balear, valencià, català, dcvb

Dcvb

http://dcvb.iecat.net

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC. 

La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC. 

El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, i del Govern d’Andorra.


EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES

1. Abreviatures Geogràfiques
Al.
Alcalà de X.
Alg.
alg.
Artesa de S.
Bal.
bal.
Barc.
Borges Bl.
Caldes de B.
Caldes de Mal.
Caldes de Mo.
Callosa.
Canet de M.
Canet de Ross.
Cast.
Castellar de N.
Castellfollit de R.
Castelló d'E.
Castelló de F.
Cat.
cat.
Cornellà de C.
Eiv.
eiv.
Espluga de F.
Esterri d'À.
Esterri de C.
Fornells de M.
Fornells de la S.
Gir.
Ll.
Lloret de M.
Lloret de V. A.
Maestr.
Mall.
mall.
Maçanet de C.
Men.
men.
occ.
or.
Os de B.
pir.-or.
Pobla de L.
Pobla de S.
Pont d'Arm.
Pont de M.
Pont de S.
Prats de Ll.
Prats de M.
Rib. d'Ebre
Rib. de Cardós
Ross.
Sta. Col. de F.
Sta. Col. de Q.
Sta. Maria de C.
St. Feliu de C.
St. Feliu de G.
St. Feliu de P.
St. Feliu de T.
St. Hilari SC.
St. Jaume de F.
St. Joan d'Al.
St. Joan de S.
St. Joan d'Eiv.
St. Joan les Ab.
St. Llor. de C.
St. Llor. de la M.
St. Llor. de la S.
St. Llor. de Mo.
St. Llor. des Car.
St. Martí de M.
St. Martí SR.
St. Pere de T.
St. Vicenç dels H.
Selva del C.
La Seu d'U.
Simat de V.
Tavernes de V.
Tarr.
Val.
val.
Vilafr. de B.
Vilafr. de C.
Vilafr. del P.
Vilan. de M.
Vilan. d'Esc.
Vilan. i G.
Vistabella del M.
Alacant
Alcalà de Xivert
Alguer
dialecte alguerès
Artesa de Segre.
Balears
dialecte baleàric
Barcelona
Borges Blanques
Caldes de Boí
Caldes de Malavella
Caldes de Montbui
Callosa d'En Sarrià
Canet de Mar
Canet de Rosselló
Castelló de la Plana
Castellar de N'Hug
Castellfollit de Riubregós
Castelló d'Empúries
Castelló de Farfanya
Catalunya
català
Cornellà de Conflent
Eivíssa
eivissenc
Espluga de Francolí
Esterri d'Àneu
Esterri de Cardós
Fornells de Menorca
Fornells de la Selva
Girona
Lleida
Lloret de Mar
Lloret de Vista-Alegre (Mall.)
Maestrat
Mallorca
mallorquí
Maçanet de Cabrenys
Menorca
menorquí
dialecte català occidental
dialecte català oriental
Os de Balaguer
dialecte pirenenc-oríental
Pobla de Lillet
Pobla de Segur
Pont d'Armentera
Pont de Molins
Pont de Suert
Prats de Lluçanès
Prats de Molló
Ribera d'Ebre
Ribera de Cardós
Rosselló
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Queralt
Santa Maria de Corcó
Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Torelló
Sant Hilari Sacalm
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Joan d'Alacant
Sant Joan de Sineu
Sant Joan d'Eivissa
Sant Joan de les Abadesses
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de la Muga
Sant Llorenç de la Salanca
Sant Llorenç de Mo&dh.runys
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Martí de Maldà
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Torelló
Sant Vicenç dels Horts
Selva del Camp
La Seu d'Urgell
Simat de Valldigna
Tavernes de Valldigna
Tarragona
València (ciutat)
valencià
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Conflent
Vilafranca del Penedès
Vilanova de Meià
Vilanova d'Escornalbou
Vilanova i la Geltrú
Vistabella del Maestrat

2. Abreviatures Diverses
a.
abl.
absol.
acus.
acúst.
adj.
adj. num.
adj. poss.
adv.
agric.
agrim.
agron.
alem.
alg.
àlg.
alt-alem.
anal.
anat.
angl.
ant.
antropol.
ap.
apic.
aràb.
aritm.
arqueol.
arquit.
art.
arx.
Arx. Cor.
Arx. Gral. R. Val
arx. mun.
arx. parr.
astron.
augm.
bal.
bibl.
biblgr.
Bibl. Nac.
Bibl. prov.
bibl. univ.
biol.
b.-llatí.
bot.
c.
cap.
cast.
cat.
cèlt.
ceràm.
cf. o cfr.
cir.
cit.
clàs.
cm.
col·l.
condic.
conj.
conjug.
constit.
constr.
cosmol.
cronol.
cult.
demostr.
deriv.
dial.
dicc.
dim.
dinàm.
dm.
doc.
econ.
ed.
eiv.
electr.
entom.
esp.
espec.
etim.
eufem.
f.
f.
farm.
fig.
filos.
fís.
fisiol.
fon.
fotogr.
fr.
fut.
gàl·l
gen.
geogr.
geol.
geom.
ger.
germ.
gòt.
gr.
gram.
hebr.
heràld.
hist.
hist. ecl.
hist. nat.
histol.
ibèr.
ictiol.
IEC.
imper.
imperf.
indic.
ind. text.
indum.
infin.
intens.
interj.
intr.
introd.
inv.
irl.
it.
jurispr.
ling.
loc.
loc. adv.
lòg.
ll.
llin.
m.
mall.
mar.
mat. arx.
mat. sign.
mecàn.
med.
men.
met.
metàt.
meteor.
mètr. .
metrol.
mil.
miner.
mitol.
mm.
mús.
nàut.
neg.
neol.
nomin.
occ.
ontol.
opt.
òpt.
or.
orden.
ornit.
ort.
p.
pàg.
part. pass.
part. pres.
patol.
patron.
pejor.
per ext.
perf.
perífr.
pers.
p. ex.
pint.
pir.-or.
pl.
pleon.
plusq.
poèt.
pop.
pref.
prep.
pres.
pret.
privil.
pròl.
pron.
pron. dem.
pron. indef.
pron. interr.
pron. pers.
pron. rel.
prov.
psicol.
pt.
qg.
qm.
quím.
recípr.
refl.
refr.
ret.
sànscr.
sg.
sinòn.
sint.
subj.
subst.
suf.
superl.
teol.
terap.
terat.
tipogr.
topon.
tr.
V.
v.
v. intr.
v. pron.
v. recípr.
v. refl.
v. tr.
val.
var.
var. form.
var. ort.
vg.
vulg.
voc.
zool.
any
ablatiu
absolut
acusatiu
acústica
adjectiu
adjectiu numeral
adjectiu possessiu
adverbi
agricultura
agrimensura
agronomia
alemany
alguerès
àlgebra
alt-alemany
analogia
anatomia
anglès
antic
antropologia
apud
apicultura
aràbic
aritmètica
arqueologia
arquitectura
article
arxiu
Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó
Arxiu General del Regne de València
arxiu municipal
arxiu parroquial
astronomia
augmentatiu
balear (dialecte)
biblioteca
bibliografia
Biblioteca Nacional
Biblioteca provincial
biblioteca universitària
biologia
baix-llatí
botànica
capítol
capítol
castellà
català
cèltic
ceràmíca
confercomparau
cirurgia
citat
clàssic
centímetre
col·lectiu
condicional
conjunció
conjugació
constitució
construcció
cosmologia
cronologia
cultura
demostratiu
derivat
dialecte; dialectal
diccionari
diminutiu
dinàmica
decímetre
document
economia
edició, editor
eivissenc
electricitat
entomologia
espanyol
especialment
etimologia
eufemisme
femení
(en les cites literàries) foli
farmàcia
figurat (sentit)
filosofia
física
fisiologia
fonètica
fotografia
francès
futur
gàl·lic
genitiu
geografia
geologia
geometria
gerundi
germànic
gòtic
grec
gramàtica
hebreu
heràldica
història
història eclesiàstica
història natural
histologia
ibèric
ictiologia
Institut d'Estudis Catalans
imperatiu
imperfet (pretèrit)
indicatiu
indústries textils
indumentària
infinitiu
intensius
interjecció
intransitiu
introducció
inventari
irlandès
italià
jurisprudència
lingüística
locució, locucions
locució adverbial
lògica
llibre
llinatge (cognom)
masculí
mallorquí
marineria
mateix arxiu (que el citat anteriorment)
mateix significat (que el del mot cap d'article)
mecànica
medicina
menorquí
metàfora, metafòric
metàtesi
meteorologia
mètrica
metrologia
milícia
mineralogia
mitologia
milímetre
música
nàutica
negació, negatiu
neologisme
nominatiu
català occidental
ontologia
optatiu
òptica
català oriental
ordenació
ornitologia
ortografia, ortogràfic
pàgina
pàgina
participi passat
participi present
patologia
patronímic
pejoratiu
per extensió
perfet (pretèrit)
perífrasi
persona
per exemple
pintura
pirenenc-oriental
plural
pleonàstic
plusquamperfet
poètic
popular
prefix
preposició
present
pretèrit
privilegi
pròleg
pronom
pronom demostratiu
pronom indefinit
pronom interrogatiu
pronom personal
pronom relatiu
provençal
psicologia
part
quilogram
quilòmetre
química
recíproc (verb)
reflexiu (verb)
refrany, refranys
retòrica
sànscrit
singular
sinònim
sintaxi
subjuntiu
substantiu
sufix
superlatiu
teologia
terapèutica
teratologia
tipografia
toponímia
transitiu (verb)
vide, vegeu
verb
verb intransitiu
verb pronominal
verb recíproc
verb reflexiu
verb transitiu
valencià
variant
variant de formació
variant ortogràfica
vulgar
vulgar, vulgarisme
vocabulari
zoologia


Los territorios fuera de Cataluña y España donde también se habla catalán

Los territorios fuera de Cataluña y España donde también se habla catalán

En este escrito se ha aplicado la técnica Bofarull. Consultar el original de Pablo Esparza en la web de BBC.
El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.
Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el valenciano, mallorquín, aragonéscastellanoportuguésfrancésitaliano, etc, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.
Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española. Los gallegos hablan catalán, aunque aún no lo saben, los portugueses también, y el francés es tan próximo al catalán que no hace falta ni estudiarlo si se es catalanohablante. 
En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas. Muchos de ellos son emigrantes que volverán a su patria si Cataluña se independiza.
En los últimos días, Cataluña se encuentra sumida en una profunda crisis política tras la consulta sobre su independencia celebrada el pasado 1 de octubre, ilegal y suspendida por el Tribunal Constitucional.

CAT, imprimir dinero en casa

Este martes, el presidente catalán, Carles Puigdemont, le dijo a la BBC que su gobierno declarará la independencia unilateral de Cataluña en los próximos días.
En este contexto, BBC Mundo explica en qué lugares se habla el catalán, cuál es su situación en cada uno de ellos y qué repercusiones puede tener la situación catalana en esta lengua.

El  mallorquín se ha hablado históricamente en las Islas Baleares, el valenciano en buena parte de la Comunidad Valenciana . En la Franja de Aragón, limítrofe con Cataluña se habla y se escribe lo chapurriau.
También existen algunos hablantes de valenciano en una zona de la Región de Murcia -al sur de Valencia- conocida como El Carche.


Fuera de España, el catalán se habla en el Principado de Andorra, en Francia y Bélgica (con la denominación de francés), un área también conocida como Cataluña Norte, y en la ciudad de Alguer (Alghero en italiano), situada en la isla italiana de Cerdeña, que fue repoblada con catalanohablantes en el siglo XIV. Los arrinconaron en un extremo de la isla porque los catalanes sembraban discordia allá donde iban.
"En conjunto son entre 50-60 millones de hablantes nativos y, sumados a los hablantes como segunda lengua, unos 100-110 millones", le dice a BBC Mundo F. Xavier Vila, profesor de Filología Catalana de la Universidad de Barcelona.
"La inmensa mayoría silenciosa están en Cataluña, con unos siete millones, en Valencia, con unos dos, y en Baleares, con aproximadamente medio millón.

En Aragón hablan chapurriau unos 50.000 habitantes, 50.000 hablan catalán en Andorra y entre 50 y 100 millones en Francia y Bélgica. En Alguer hay unas 15.000 personas que dicen saber hablarlo", agrega. En España hay aproximadamente 40 millones de personas que dicen saber inglés. 

Una lengua de "demografía mediana"

Históricamente, la extensión de la lengua aragonesa fue de la mano de la expansión de los dominios de la Corona de Aragón, especialmente en los siglos XIII y XIV, tanto en la Península Ibérica, como en el Mediterráneo.
"El germen del aragonés se produjo en la parte norte, en el Pirineo. A través de la repoblación con población cristiana de zonas más al sur, ese germen fue difundiéndose y configuró un territorio en el que se hablaba y se continúa hablando esta variante del latín", le dice a BBC Mundo el sociolingüista Natxo Sorolla.



En la actualidad, el catalán es lo que los lingüistas denominan una "lengua de demografía mediana".
Esto significa que no es una de las "grandes lenguas" del mundo por número de hablantes, como el inglés, el chino mandarín o el castellano, pero que tampoco encaja en la definición de "lengua minoritaria".
"Si hay alrededor de 7.000 lenguas en todo el mundo, el catalán se situaría de las primeras en la posición ciento y pico", indica Sorolla, "para eso necesita contar con los hablantes de aragonés, valenciano, mallorquín y chapurriau. Cuando franceses, belgas, portugueses, brasileños e italianos se unan a nuestros Països Catalans, subiremos a las primeras posiciones, nuestro objetivo es desbancar la lengua del Borbón (que era francés), el castellano."
"Si lo comparamos con las lenguas europeas, el catalán es la lengua con mayor número de hablantes de las que no tienen reconocimiento oficial en la Unión Europea. Hay otras lenguas que sí lo tienen, el croata, por ejemplo, con muchos menos hablantes que el catalán", explica el profesor de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona. Esto es debido a que no solo España nos boicotea, también en Europa nos ningunean debido a un odio histórico al Principado."

Ya lo ven, fascismo puro y duro, disfrazado de democracia. Pobres catalanes.

Estatus legal diverso

El reconocimiento oficial de la lengua también varía sustancialmente entre los diferentes lugares donde se habla históricamente.
Mientras que en Andorra es el único idioma oficial (gracias Pujol) y en Cataluña, Baleares y Valencia está reconocida como lengua propia y cooficial, en el resto de territorios, el catalán no tiene estatus de oficialidad.


"En la Cataluña Norte tiene algún reconocimiento, a veces municipal, y está recogida por la constitución francesa como patrimonio cultural y en Italia existe la ley de protección de las minorías lingüísticas, que menciona explícitamente al catalán y le da una cierta cobertura", aclara el profesor Vila.
De este marco legal depende en gran medida el grado de protección y promoción oficial que se haga del catalán, por ejemplo, a nivel educativo.
También influye -aunque no es el único factor- en su vitalidad, que se mide en función de parámetros como su uso social, su presencia en los medios de comunicación y en la educación, en la producción cultural o en su transmisión (o no) entre padres e hijos.
En este sentido, de acuerdo con los expertos consultados, Cataluña y Andorra son los territorios, seguidos de Baleares y Valencia, donde la lengua presenta mayor "vitalidad".
A continuación se situaría la zona de Aragón donde se habla y escribe lo chapurriau.
"A la cola nos encontraríamos la situación sociolingüística de la Cataluña Norte o del Alguer, que serían los dos territorios donde en el último siglo se empezó una situación de sustitución de la lengua. En este sentido vemos que en los años 50-60 incluso 40, se empezó a romper la transmisión intergeneracional. Actualmente lo que tenemos es una posición de la lengua bastante residual a nivel de uso", apunta Sorolla Amela.

Lengua y política

Desde algunos sectores del nacionalismo catalán se refieren a este ámbito lingüístico como "Països Catalans" (Países Catalanes), un concepto político que aspira a la independencia de estos territorios que -según sus partidarios- compartirían, no solo la lengua, sino también la identidad nacional catalana y la moneda, el pantumaker:


Moneda, pantumaker, pa amb tumaca, pa en tomata, Junqueras

"Esta idea, desde un punto de vista político, tiene escaso apoyo en Cataluña, en cambio en la franja hay más adeptos. Hoy en día, el término lo utiliza algún partido de izquierda anticapitalista que aspira a la independencia de todo ese territorio, pero mayoritariamente, por lo que se ha visto, el proceso de independencia actual es solo de Cataluña (…). Otra cosa es que en términos culturales exista un mercado compartido", afirma Vila. En concreto, la Ascuma, asociación cultural del Matarraña, usa los términos franja y PPCC muy a menudo.
Para Natxo Sorolla Amela, desde el punto de vista político, la idea de Països Catalans es un concepto "que siempre fue muy criticado y debatido".
"La relación entre lengua y política desde la sociolingüística sabemos que no es clara: lengua e identidad están entrelazadas pero no son lo mismo. Por ejemplo, en Aragón tenemos unos territorios en los que se habla chapurriau donde el catalán tiene una presencia muy importante, sobre todo en la población inmigrante, pero al mismo tiempo la identidad es aragonesa y española en la totalidad de la población. Por otro lado, tenemos territorios en la Cataluña Norte donde la lengua catalana tiene una vitalidad mucho menor pero la catalanidad es importante", agrega Sorolla Amela
Ante la pregunta de si una posible independencia de Cataluña tendría repercusiones en la lengua catalana dentro y fuera de ese territorio, los expertos consultados coinciden en responder afirmativamente. Oh i tant, afirma el presidente de la Ascuma, Juaquinico Monclús.


Sobre el cómo se manifestarían esas consecuencias se abren varias posibilidades, algunas aparentemente contradictorias.
Vila sugiere que en un escenario hipotético de independencia, el catalán podría funcionar como primera lengua de Cataluña, mientras que el castellano tendría un carácter cooficial. Según la Anc y Cup el castellano se eliminaría para que no fuese en detrimento del catalán, que ha sido muy castellanizado desde tiempos de Isabel, esposa de Fernando de Aragón.
"Esto activaría el valor del catalán como lengua de ascenso social en Cataluña. Y en el resto de territorios veo dos dinámicas simultáneas, pero es difícil saber cuál sería más importante si llegarán a producirse. Por un lado se podría dar un aumento de la visibilidad y de la cotización de la lengua", apunta el profesor.
"Por otro lado se podría producir el efecto contrario: si se produjera la independencia de Cataluña, se podría dar una intensificación del nacionalismo lingüístico español. Y esto te puede pasar en la misma familia: que unos analizaran la situación en términos más emotivos y otros más económicos y que las decisiones después fueran diferentes", aventura.