Català - Valencià, 1590 paraules

Català - Valencià (catlencià de la AVL)

http://www.valenciafreedom.com/foro/60-llengua-valenciana/14124-gran-llista-de-1590-paraules-entre-catala-i-catlencia-avl.html

abans-d'ahir - despús-ahir
abastador - abastidor
abastadora - abastidora
abastadores - abastidores
abastadors - abastidors
abastament - abastiment
abastaments - abastiments
abastar - abastir
abstreure - abstraure
acuitar - atabuixar
acurada - cuidadosa
acuradament - cuidadosament
acurades - cuidadoses
acurat - cuidadós
acurats - cuidadosos
àdhuc - inclús
advenir - advindre
afectar v1
afer - assumpte
afers - assumptes
agafador - agarrador
agafadora - agarradora
agafadores - agarradores
agafadors - agarradors 
agafar - agarrar
agatzonar - acatxapar
agilitar - agilitzar
aixafar - xafar
aixecar - dreçar
albergínia - albergina
albergínies - albergines
albirar - divisar
alçaprem - palanca
alçaprems - palanques
alfàbrega - alfàbega
alfàbregues - alfàbegues
algorisme - algoritme
algorismes - algoritmes
algorísmia - algorítmia
algorísmies - algorítmies
alosa - terrerola
aloses - terreroles
amanida - ensalada
amanides - ensalades
amarar - amerar
ambdós - estos - dos
ambdues - estes - dos
ametlla - ametla
ametllada - ametlada
ametllades - ametlades
ametllat - ametlat
ametllats - ametlats
ametller - ametler
ametllerar - ametlerar
ametllerars - ametlerars
ametllers - ametlers
ametlles - ametles
amoïnar - preocupar
amoltonada - aborregada
amoltonades - aborregades
amoltonament - aborrallonament
amoltonaments - aborrallonaments
amoltonar - aborrallonar
amoltonat - aborregat
amoltonats - aborregats
ampolla - botella
ampollada - botellada
ampollades - botellades
ampoller - boteller
ampollers - botellers
ampolles - botelles
ampolleta - botelleta
ampolletes - botelletes
anfós - mero
anfosos - meros
anihilació - aniquilació
anihilacions - aniquilacions
anihilador - aniquilador
anihiladora - aniquiladora
anihiladores - aniquiladores
anihiladors - aniquiladors
anihilament - aniquilament
anihilaments - aniquilaments
anihilar - aniquilar
anyell - corder
anyells - corders
apallissar - apalissar
apremiar - constrényer
apressar - afanyar
aqueix - eixe
aqueixa - eixa
aqueixes - eixes
aqueixos - eixos
aquest - este
aquesta - esta
aquestes - estes
aquests - estos
aquí - ací
aquissar - acanissar
argelaga - argilaga
argelagues - argilagues
arrencada - arrancada
arrencades - arrancades
arrencador - arrancador
arrencadora - arrancadora
arrencadores - arrancadores
arrencadors - arrancadors
arrencament - arrancament
arrencaments - arrancaments
arrencapins - arrancapins
arrencar - arrancar
arrodonir - arredonir
atapeir - atapir
atenir - atindre
atipar - afartar
atrafegar - aqueferar
atreure - atraure
atuell - atifell
atuells - atifells
atur - desocupació
aturada - desocupació
aturades - desocupacions
aturar - deturar
atzavara - pita
atzavares - pites
autoservei - autoservici
autoserveis - autoservicis
avenir - avindre
avenirs - esdevenidors
avi - iaio
àvia - iaia
àvies - iaies
avis - iaios
avui - hui
bacallà - abadejo
bacallans - abadejos
bagul - baül
baguls - baüls
baldufa - trompa
baldufes - trompes
baliga-balaga - tarambana
baliga-balagues - tarambanes
barco - vaixell
barcos - vaixells
barrejadisses - mescladisses
barrejador - mesclador
barrejadora - mescladora
barrejadores - mescladores
barrejadors - mescladors
barrejar - mesclar
barroer - sapastre
barroers - sapastres
batibull - desori
batibulls - desoris
batzacada - bacada
batzacades - bacades
becaina - becada
becaines - becades
beina - baina
beiner - bainer
beiners - bainers
beines - tavelles
bellugar - menejar
beneit - fava
beneita - faves
beneiteria - favada
beneiteries - favades
beneites - faves
beneits - faves
besavi - besiaio
besàvia - besiaia
besàvies - besiaies
besavis - besiaios
bestiesa - animalada
bestieses - animalades
bigoti - bigot
bigotis - bigots
biombo - paravent
biombos - paravents
bitla - birla
bitles - birles
bitlla - birla
bitlles - birles
bitó - abutor
bitons - abutors
bitxo - vitet
bitxos - vitets
blat - de - moro - dacsa
blat - de - moros - dacses
blatdemorar - dacsar
blatdemorars - dacsars
bleda-rave - remolatxa
bleda-raves - remolatxes
bombeta - pereta
bombetes - peretes
bombolla - bambolla
bombollejar - bambollejar
bombolles - bambolles
boscarla - xitxarra
boscarles - xitxarres
bru - moreno
bruna - morena
brunes - morenes
bruns - morenos
buf - bufit
bufó - bonic
bufona - bonica
bufones - boniques
bufons - bonics
bufs - bufits
butlla - butla
butlles - butles
butllofa - ampul·la
butllofes - ampul·les
cadascú - cada - u
cadascun - cada - un
cadascuna - cada - una
calamarsa - pedra
calamarsada - granissada
calamarsades - granissades
calamarsejar - granissar
calamarses - pedres
calçasses - sinagües
calés - quarts
calfred - eriçó
calfreds - eriçons
canellera - monyiquera
canelleres - monyiqueres
canera - gossera
caneres - gosseres
càntir - cànter
càntirs - cànters
canyella - canella
canyelles - canelles
canyiula - canyauli
canyiules - canyaulis
capgròs - cabut
capgrossos - cabuts
cargol - caragol
cargolar - caragolar
cargols - caragols
càstig - castic
càstigs - castics
catifa - estora
catifes - estores
ceguesa - ceguera
cegueses - cegueres
cementiri - cementeri
cementiris - cementeris
cerca-raons - busca-raons
cigar - cigarro
cigars - cigarros
cinema - cine
cinemes - cines
cinqué - quint
cinquena - quinta
cinquenes - quintes
cinquens - quints
clatell - bescoll
clatellada - bescollada
clatellades - bescollades
clatells - bescolls
claveguera - cloaca
clavegueres - cloaques
clavegueró - albelló
claveguerons - albellons
clivella - clavill
clivellament - clavillament
clivellaments - clavillaments
clivellar - clavillar
clivelles - clavills
còdol - cudol
còdols - cudols
coïssor - coentor
coïssors - coentors
colossal - garrafal
colossals - garrafals
comentar - rumorejar
conquerir - conquistar
conquesta - conquista
conquestes - conquistes
conrador - cultivable
conradora - cultivables
conreador - cultivador
conreadora - cultivadora
conreadores - cultivadores
conreadors - cultivadors
conrear - cultivar
conreu - cultiu
conreus - cultius
contenir - contindre
contraordre - contraorde
contraordres - contraordes
contravenir - contravindre
contreure - contraure
convenir - convindre
convulsar - convulsionar
cop - colp
cop - de - peu - puntelló
copejador - colpejador
copejadora - colpejadora
copejadores - colpejadores
copejadors - colpejadors
copejar - colpejar
cops - colps
cops - de - peu - puntellons
cops2 - colps2
corc - corcó
corcs - corcons
cordill - cordell
cordills - cordells
costella - xulla
costelles - xulles
cranc - carranc
crancs - carrancs
cucurull - cucurutxo
cucurulls - cucurutxos
cuir - cuiro
cuirs - cuiros
culler - cullerot
de - bleda-rave - remolatxera
de - bleda-raves - remolatxeres
de - la - rajola - del - taulellet
decepcionant - decebedor
decepcionants - decebedors
decepcionar - decebre
defensable - defendible
defensables - defendible
defensar - defendre
degotador - goter
degotadors - goters
degotament - goteig
degotaments - gotejos
degotar - gotejar
degoter - degotall
degoters - degotalls
dentifrici - dentífric
dentifrícia - dentífrica
dentifrícies - dentífriques
dentifricis - dentífrics
descaragolar - desenroscar
desembeinar - desembainar
desencongir - desencollir
desenganxar - desapegar
desenxufar - desconnectar
desglaç - desgel
desglaçar - desgelar
desglaços - desgels
desguàs - desaigüe
desguassar - desaiguar
desguassos - desaigües
desherbar - birbar
desinflament - desunflament
desinflaments - desunflaments
desinflar - desunflar
d'esma - d'esme
desmanyotada - desmanotada
desmanyotades - desmanotades
desmanyotat - desmanotat
desmanyotats - desmanotats
desnonament - desdonament
desnonaments - desdonaments
desnonar - desdonar
desordre - desorde
desordres - desórdens
despedida - acomiadada
despedides - acomiadades
despedir - acomiadar
despreci - despreci
despreci - despreci
desprecis - desprecis
desprecis - desprecis
desvestir - desvestir
desvetllable - desvetlable
desvetllables - desvetlables
desvetllar - desvelar
detenir - detindre
detreure - detraure
d'hora - enjorn
dihuit - díhuit
dihuits - díhuits
dinou - dènou
dinous - dènous
dipòsit - depòsit
dipositador - depositador
dipositadora - depositadora
dipositadores - depositadores
dipositadors - depositadors
dipositant - depositant
dipositants - depositants
dipositar - depositar
dipositari - depositari
dipositaria - depositaria
dipositària - depositària
dipositaries - depositaries
dipositàries - depositàries
dipositaris - depositaris
dipòsits - depòsits
disfrutar - fruir
disset - dèsset
dissets - dèssets
distreure - distraure
divuit - díhuit
divuits - díhuits
dolent - roín
dolenta - roïna
dolentes - roïnes
dolents - roïns
dos-cents - dos-cents
dropo - gandul
dropos - ganduls
dues - dos
dues-centes - dos-centes
d'un - sol - ús - d'usar - i - tirar
durada - duració
durades - duracions
eina - ferramenta
eines - ferramentes
eixelebrada - destarifada
eixelebrades - destarifades
eixelebrat - destarifat
eixelebrats - destarifats
els - qui - els - que
embastardir - rebordonir
embeinar - embainar
emblanquinar - lluir
emmotllable - emmotlable
emmotllables - emmotlables
emmotllament - emmotlament
emmotllaments - emmotlaments
emmotllar - emmotlar
empaitador - acaçador
empaitadora - acaçadora
empaitadores - acaçadores
empaitadors - acaçadors
empaitament - acaçament
empaitaments - acaçaments
empaitar - acaçar
empassar - tragar
empastifar - empalustrar
empatx - enfit
empatxar - enfitar
empatxos - enfits
empenta - espenta
empentes - espentes
empényer - espentar
empipador - llandós
empipadora - llandosa
empipadores - llandoses
empipadors - llandosos
empipament - cabreig
empipaments - cabrejos
empipar - cabrejar
emplastre - empastre
emplastres - empastres
emprendre - mamprendre
emprovador - provador
emprovadors - provadors
enciam - encisam
enciamera - encisamera
enciameres - encisameres
enciams - encisams
encís - enxís
encisar - enxisar
encisos - enxisos
encongiment - encolliment
encongiments - encolliments
encongir - encollir
endarrere - arrere
endavant - avant
enderrocament - derrocament
enderrocaments - derrocaments
enderrocar - derrocar
enfastijar - emprenyar
enfonsament - afonament
enfonsaments - afonaments
enfonsar - afonar
enformador - puntacorrent
enformadors - puntacorrents
enganxar - apegar enganxar
enganxós - apegalós
enganxosa - apegalosa
enganxoses - apegaloses
enganxosos - apegalosos
engronsadora - engrunsadora
engronsar - engrunsar
enllardar - engreixinar
enllaunar - enllandar
enrabiar - rabiar
enredaire - enredador
enredaires - enredadors
enregistrar - gravar
enrenou - rebombori
enrenous - rebomboris
enrojolament - enrogiment
enrojolaments - enrogiments
ensagnament - ensanguinament
ensagnaments - ensanguinaments
ensagnar - ensangonar
ensangonament - ensanguinament
ensangonaments - ensanguinaments
ensarriar - ensariar
ensopegar - entropessar
ensorrament - afonament
ensorraments - afonaments
ensorrar - afonar
ensulsiar - afonar
enterrament - soterrar
enterraments - soterrars
enterramorts - soterradors
enterrar - soterrar
enterros - soterrars
enterros - soterrars
entestament - encabotament
entestaments - encabotaments
entestar - encabotar
entremaliada - roïna
entremaliades - roïnes
entremaliadura - maldat
entremaliadures - maldats
entremaliat - roín
entremaliats - roïns
entretenir - entretindre
entreveure - entrevore
envà - barandat
envair - invadir
envans - barandats
envermelliment - enrogiment
envermelliments - enrogiments
envermellir - enrogir
envescar - enviscar
envoltar - rodejar
enxampurrar - xampurrar
enxufar - connectar
enxufe - endoll
enxufes - endolls
equivaler - equivaler
eriçó - calfred
eriçons - calfreds
esborronador - aborronador
esborronadora - aborronadora
esborronadores - aborronadores
esborronadors - aborronadors
esborronar - aborronar
escalfabraguetes - calfabraguetes
escalfador - calfador
escalfadors - calfadors
escalfament - calfament
escalfaments - calfaments
escalfar - calfar
escapçar - decapitar
escombra - granera
escombrar - agranar
escombres - graneres
escombreta - granereta
escombretes - graneretes
escombriaire - abocador
escombriaires - abocadors
escopinada - escopinyada
escopinades - escopinyades
escorça - corfa
escorces - corfes
escuma - espuma
escumadora - espumadora
escumadores - espumadores
escumar - espumar
escumes - espumes
escumós - espumós
escumosa - espumosa
escumoses - espumoses
escumosos - espumosos
escuradents - furgadents
escura-xemeneies - escura-ximeneres
escurçada - acurtada
escurçades - acurtades
escurçament - acurtament
escurçaments - acurtaments
escurçar - acurçar
esdentegar - desdentar
esdevenir - esdevindre
esfullar - desfullar
esgarrapada - arrapada
esgarrapades - arrapades
esgarrapar - arrapar
esgarriacries - desbaratafestes
esgarrifós - aborronador
esgarrifosa - aborronadora
esgarrifoses - aborronadores
esgarrifosos - aborronadors
esgavellar - desgavellar
esglaiar - espantar
esglaó - graó
esglaonament - escalonament
esglaonaments - escalonaments
esglaonar - escalonar
esglaons - graons
esmentar - mencionar
esparracada - espentolada
esparracades - espentolades
esparracat - espentolat
esparracats - espentolats
espatlla - esquena
espatlles - esquenes
espelma - ciri
espelmes - ciris
espifiada - pífia
espifiades - pífies
espifiar - pifiar
espurna - purna
espurneig - purneig
espurneigs - purneigs
espurnejant - purnejant
espurnejants - purnejants
espurnejar - purnejar
espurnejos - purnejos
espurnes - purnes
esquerda - clavill
esquerdament - clavillament
esquerdaments - clavillaments
esquerdar - clavillar
esquerdes - clavills
esquinç - esgarro
esquinçada - esgarrada
esquinçades - esgarrades
esquinçar - esgarrar
esquinçat - esgarrat
esquinçats - esgarrats
esquinços - esgarros
esquitxada - esguitada
esquitxades - esguitades
esquitxar - esquitar
ésser - ser
éssers - sers
establa - establia
establert - establit
establerta - establida
establertes - establides
establerts - establits
estables - establies
estel - catxerulo
estels - catxerulos
estengui - tenda
estenguis - tendes
estimbar - espenyar
estovalles - tovalles
estrella - estrela
estrellada - estrelada
estrellades - estrelades
estrellat - estrelat
estrellats - estrelats
estrelles - estreles
estrényer - estretir
estrenyiment - estretiment
estrenyiments - estretiments
estri - utensili
estris - utensilis
estroncar - estancar
esvalot - enrenou
esvalotar - escarotar
esvalots - enrenous
exhaurir - esgotar
extreure - extraure
façana - fatxada
façanes - fatxades
falcillot - falciot
falcillots - falciots
faldilla - faldeta
faldiller - doner
faldillera - faldera
faldilleres - falderes
faldillers - doners
faldilles - faldetes
falguera - falaguera
falgueres - falagueres
falua - faluga
falues - falugues
fantasiar - fantasiejar
farcell - bolic
farcells - blolics
fatxenderia - fantotxada
fatxenderies - fantotxades
febre - febra
feina - faena
feines - faenes
fibló - agulló
fiblons - agullons
figaflor - bacora
figaflors - bacores
filferro - fil - d'aram
filferros - fils - d'aram
fins - i - tot - inclús
fogó - foguer
fogons - foguers
folrar - forrar
folre - forro
folres - forros
fonoll - fenoll
fonolls - fenolls
forquilla - forqueta
forquilles - forquetes
fredeluga - judia merita
fredelugues - judies merites
fregir - fregir
freixe - fleix
freixes - fleixos
fúmer - emprenyar
gairebé - quasi
galeta - galleta
galetes - galletes
gall - dindi - titot
galls - dindis - titots
ganyot - gargamell
ganyots - gargamells
gargamella - gola
gargamellejar - aclarir-se - la - gola
gargamelles - goles
garguilot - gargot
garguilots - gargots
garrepa - agarrat
garrepes - agarrats
garrí - porquet
garrigar - carrascar
garrigars - carrascars
garrina - porqueta
garrines - porquetes
garrins - porquets
garsa - blanca
garses - blanques
gasiu - tacany
gasius - tacanys
gasiva - tacanya
gasiveria - tacanyeria
gasiveries - tacanyeries
gasives - tacanyes
gelós - zelós
gelosa - zelosa
geloses - zeloses
gelosia - zelosia
gelosies - zelosies
gelosos - zelosos
gemegar - gemecar
gentalla - gentola
gentalles - gentoles
gerro - pitxer
gerros - pitxers
gessamí - gesmiler
gessamins - gesmilers
gibrell - llibrell
gibrella - safa
gibrelles - safes
gibrells - llibrells
ginesta - retrama
ginestes - retrames
gla - bellota
glaç - gel
glaçar - gelar
glaços - gels
glans - bellotes
golafre - fartó
golafres - fartons
gormanderia - llepoleria
gormanderies - llepoleries
graal - grial
gratar - rascar
greal - grial
greals - grials
gronxar - engrunsar
grumoll - grum
grumollós - grumós
grumollosa - grumosa
grumolloses - grumoses
grumollosos - grumosos
grumolls - grums
guaitar - aguaitar
guardiola - vidriola
guardioles - vidrioles
guatlla - guatla
guatlles - guatles
guillada - grillada
guillades - grillades
guillat - grillat
guillats - grillats
guineu - rabosa
guineus - raboses
guitza - coça
guitzes - coces
guixeria - algepseria
guixeries - algepseries
habitatge - vivenda
habitatges - vivendes
heura - hedra
heures - hedres
homes - hòmens
horabaixa - vesprada
huité - octau
huitena - octava
huitenes - octaves
huitens - octaus
indefensable - indefendible
indefensables - indefendibles
indret - lloc
indrets - llocs
inflada - unflada
inflades - unflades
inflador - unflador
infladors - unfladors
inflament - unflament
inflaments - unflaments
inflar - unflar
inflat - unflat
inflats - unflats
intervenir - intervindre
invadir - envair
ivori - marfil
ivoris - marfils
jeure - gitar
joguinejar - joguetejar
joguiner - jogueter
joguinera - joguetera
joguineres - jogueteres
joguineria - jogueteria
joguineries - jogueteries
joguiners - jogueters
joli - suspens
jonc - junc
joncs - juncs
joves - jóvens
judici - juí
judicis - juís
jueva - jueua
jueves - jueues
julivert - jolivert
juliverts - joliverts
lampista - llanterner
lampisteria - llanterneria
lampisteries - llanterneries
lampistes - llanterners
llaminadura - llepolia
llaminadures - llepolies
llaminer - llépol
llaminera - llépola
llamineres - llépoles
llaminers - llépols
llampec - rellamp
llampecs - rellamps
llampegar - rellampegar
llampeguejar - rellampegar
llardó - xitxorrita
llardons - xitxorrites
llargandaix - fardatxo
llargandaixos - fardatxos
llargaruda - llargueruda
llargarudes - llarguerudes
llargarut - llarguerut
llargaruts - llargueruts
llauna - llanda
llauner - llander
llaunera - llandera
llauneres - llanderes
llauners - llanders
llaunes - llandes
llençar - llançar
llenguallarg - desllenguat
llenguallarga - desllenguada
llenguallargs - desllenguats
llenguallargues - desllenguades
llenguda - desllenguada
llengudes - desllenguades
llengut - desllenguat
llenguts - desllenguats
llentia - llentilla
llenties - llentilles
llenyataire - llenyater
llenyataires - llenyaters
llessamí - gesmiler
llessamins - gesmilers
lletgesa - lletjor
lletgeses - lletjors
llevadora - comare
llevadores - comares
llimona - llima
llimonerar - llimerar
llimonerars - llimerars
llimones - llimes
llobató - llobet
llobatons - llobets
llombrígol - melic
llombrígols - melics
lloparró - llobet
lloparrons - llobets
llumí - misto
llumins - mistos
malenconia - melancolia
malenconies - melancolies
malenconiós - melangiós
malenconiosa - melangiosa
malenconioses - melangioses
malenconiosos - melangiosos
malgrat - a - pesar - de
mancar - faltar
mandra - peresa
mandres - pereses
mandrós - peresós
mandrosa - peresosa
mandrosament - peresosament
mandroses - peresoses
mandrosos - peresosos
màniga - mànega
mànigues - mànegues
manovella - maneta
manovelles - manetes
mantenir - mantindre
manyopla - manopla
manyoples - manoples
maó - rajol
maons - rajols
marcir - mustiar
mastegot - carxot
mastegots - carxots
matalàs - matalaf
matalasser - matalafer
matalassera - matalafera
matalasseres - matalaferes
matalasseria - matalaferia
matalasseries - matalaferies
matalassers - matalafers
matalasset - matalafet
matalassets - matalafets
matalassos - matalafs
mató - brullo
matons - brullos
matusser - sapastre
matussers - sapastres
meitat - mitat
meitats - mitats
menovell - menut
menovells - menuts
mentre - mentres
mentres - mentre
menystenir - menystindre
meva - meua
meves - meues
milhomes - milhòmens
miol - maulit
miolador - maulador
mioladora - mauladora
mioladores - mauladores
mioladors - mauladors
miolar - maular
miols - maulits
mirall - espill
miralls - espills
mitjançant
mitjançar - mediar
mitjancer - mediador
mitjancera - mediadora
mitjanceres - mediadores
mitjancers - mediadors
mitjó - calcetí
mitjons - calcetins
moré - moreno
motlle - motle
motlles - motles
motllista - motlista
motllistes - motlistes
motllura - motlura
motllurar - emmotlurar
motllures - motlures
munt - muntó
munts - muntons
murtra - murta
murtres - murtes
mústic - semat
mústics - semats
mústiga - semada
mústigues - semades
nafra - llaga
nafres - llagues
nansa - ansa
nanses - anses
natura - naturalesa
natures - naturaleses
navalla - navaixa
navallada - navaixada
navallades - navaixades
navalles - navaixes
neda - nada
nedador - nadador
nedadora - nadadora
nedadores - nadadores
nedadors - nadadors
nedar - nadar
neguit - desfici
neguitejar - preocupar
neguits - desficis
néixer - nàixer
nen - xiquet
nena - xiqueta
nenes - xiquetes
nens - xiquets
niuar - niar
noguer - anouer
noguers - anouers
noi - xicot
noia - xicota
noies - xicotes
nois - xicots
nuar - nugar
nus - nuc
nusos - nucs
nuvi - nóvio
núvia - nóvia
núvies - nóvies
nuvis - nóvios
nyanyo - bony
nyanyos - bonys
nyap - empastre
nyaps - empastres
obreampolles - obribotelles
obrellaunes - obrillandes
obtenir - obtindre
ocell - pardal
ocells - pardals
omple - ompli
omplert - omplit
omplerts - omplits
omples - omplis
ordre - orde
ordres - ordes
oreneta - oronella
orenetes - oronelles
orfenesa - orfandat
orfeneses - orfandats
osca - mossa
osques - mosses
pagés - llaurador
pagesa - llauradora
pageses - llauradores
pagesos - llauradors
pallissa - palissa
pallisses - palisses
pallús - panoli
pallussos - panolis
panada - empanada
panades - empanades
panadís - rodadits
panadissos - rodadits
panotxa - panolla
panotxes - panolles
panteix - pantaix
panteixar - pantaixar
panteixos - pantaixos
papallona - palometa
papallones - palometes
papaorelles - tisoreta
parrac - péntol
parracs - péntols
pastanaga - safanòria
pastanagues - safanòries
patata - creïlla
patates - creïlles
pebret - judia
pebrets - judies
pebrot - pimentó
pebrots - pimentons
penelló - prunyó
penellons - prunyons
per - tal - de - per - a
per - tal - que - perquè
perdulari - bergant
perdularis - bergants
perit - pèrit
perita - pèrita
perites - pèrites
perits - pèrits
perjudici - perjuí
perjudicis - perjuís
pessigolles - cosquerelles
petit - xicotet
petita - xicoteta
petites - xicotetes
petitesa - menudesa
petiteses - menudeses
petits - xicotets
petjada - xafada
petjades - xafades
petjapapers - xafapapers
petó - bes
petons - besos
peülla - peüngla
peülles - peüngles
picant - coent
picants - coents
picapedrer - pedrapiquer
picapedrera - pedrapiquera
picapedreres - pedrapiqueres
picapedrers - pedrapiquers
picardiós - guilopo
picardiosa - guilopa
picardioses - guilopes
picardiosos - guilopos
pispa - lladregot
pispar - afanar
pispes - lladregots
ploriquejar - ploricar
pocatraça - sapastre
pocatraces - sapastres
politges - corrioles
politja - corriola
pollancre - xop
pollancres - xops
poncem - poncil
poncemer - ponciler
poncemerar - poncilerar
poncemerars - poncilerars
poncemers - poncilers
poncems - poncils
pop - polp
pops - polps
porpra - púrpura
porpres - púrpures
poruc - poregós
porucs - poregosos
poruga - poregosa
porugues - poregoses
pòsit - solatge
pòsits - solatges
pregadéu - tocacampanes
pregadéus - tocacampanes
prejudici - prejuí
prejudicis - prejuís
préssec - bresquilla
préssecs - bresquilles
presseguer - bresquiller
presseguerar - bresquillerar
presseguerars - bresquillerars
presseguers - bresquillers
prevaler - prevaldre
prevenir - previndre
preveure - prevore
primatxó - sequerut
primatxona - sequeruda
primatxones - sequerudes
primatxons - sequeruts
provenir - provindre
pruïges - coentors
pruïja - coentor
puput - palput
puputs - palputs
purga - porga
purgador - porgador
purgadors - porgadors
purgament - porgament
purgaments - porgaments
purgar - porgar
purgues - porgues
quadre - quadro
quadres - quadros
qualsevulla - qualsevol
R+D - I+D
rabassuda - xaparra
rabassudes - xaparres
rabassut - xaparro
rabassuts - xaparros
rabiola - rabinada
rabioles - rabinades
ràfec - ràfol
ràfecs - ràfols
rajar - xorrar
rampinador - rastellador
rampinadora - rastelladora
rampinadores - rastelladores
rampinadors - rastelladors
rasclar - rastellar
rascle - rastell
rascles - rastells
ratapinyada - rata - penada
ratapinyades - rates - penades
raure - radicar
rebesavi - rebesiaio
rebesàvia - rebesiaia
rebesàvies - rebesiaies
rebesavis - rebesiaios
recollir - arreplegar
rècula - rècua
rècules - rècues
reescalfament - recalfament
reescalfaments - recalfaments
reescalfar - recalfar
reflexionar - recapacitar
regalèssia - regalíssia
regalèssies - regalíssies
relliscada - esvarada
relliscades - esvarades
relliscar - esvarar
relliscós - esvarós
relliscosa - esvarosa
relliscoses - esvaroses
relliscosos - esvarosos
relluent - lluent
relluents - lluents
relluir - lluir
renéixer - renàixer
rentable - llavable
rentables - llavables
rentacares - llavacares
rentacotxes - llavacotxes
rentada - llavada
rentades - llavades
rentador - llavador
rentadora - llavadora
rentadores - llavadores
rentadors - llavadors
rentamans - llavamans
rentapeus - llavapeus
rentaplats - llavaplats
rentar - llavar
repalassa - llapassa
repalasses - llapasses
repelós - teclós
repelosa - teclosa
repeloses - tecloses
repelosos - teclosos
requadre - requadro
requadres - requadros
respatller - abone
retenir - retindre
retret - reprotxe
retrets - reprotxes
retreure - reprotxar
retrotreure - retrotraure
revolt - revolta
revolts - revoltes
riallada - carcallada
riallades - carcallades
riba - vora
ribes - vores
rodó - redó
rodolí - redolí
rodolins - redolins
rodona - redona
rodones - redones
rodonesa - redonesa
rodoneses - redoneses
rodons - redons
romaní - romer
romanins - romers
romeva - romeua
romeves - romeues
rondinar - remugar
ronyó - renyó
ronyonada - renyonada
ronyonades - renyonades
ronyonera - renyonera
ronyoneres - renyoneres
ronyons - renyons
rostoll - restoll
rostolls - restolls
rotlle - rotllo
rotlles - rotllos
sacseig - sacsó
sacsejada - sacsada
sacsejades - sacsades
sacsejar - sacsar
sacsejos - sacsons
sadollar - saciar
safareig - llavador
safarejos - llavadors
saïm - sagí
saïms - sagins
sanglot - xanglot
sanglotar - xanglotar
sanglots - xanglots
sargir - solsir
sàrria - sària
sàrries - sàries
secada - sequera
secades - sequeres
seitó - aladroc
seitons - aladrocs
sendera - senda
senderes - sendes
seny - trellat
senys - trellats
servei - servici
serveis - servicis
seté - sèptim
setena - sèptima
setenes - sèptimes
setens - sèptims
seva - seua
seves - seues
signant - firmant
signants - firmants
signar - firmar
signatura - firma
signatures - firmes
singlot - xanglot
singlots - xanglots
sínia - sénia
sínies - sénies
sípia - sépia
sípies - sépies
sisé - sext
sisena - sexta
sisenes - sextes
sisens - sextos
sobreescalfar - sobrecalfar
sobresortint - sobreixent
sobresortints - sobreixents
sobresortir - sobreeixir
sobrevaler - sobrevaldre
sobrevenir - sobrevindre
sofrages - garretes
sofraja - garreta
solter - fadrí
soltera - fadrina
solteres - fadrines
solters - fadrins
sordesa - sordera
sordeses - sorderes
sorra - arena
sorrenc - arenós
sorrenca - arenosa
sorrencs - arenosos
sorrenques - arenoses
sorres - arenes
sortida - eixida
sortides - eixides
sortint - ixent
sortints - saltadors
sortir - eixir
sostenir - sostindre
sostreure - sostraure
sota - davall
sotjar - aguaitar
sotsagent - subagent
sotsagents - subagents
sotsarrendament - subarrendament
sotsarrendaments - subarrendaments
sotsarrendar - subarrendar
sotsarrendatari - subarrendatari
sotsarrendatària - subarrendatària
sotsarrendatàries - subarrendatàries
sotsarrendataris - subarrendataris
sotscap - subcap
sotscaps - subcaps
sotscomissari - subcomissari
sotscomissària - subcomissària
sotscomissàries - subcomissàries
sotscomissaris - subcomissaris
sotscontractista - subcontractista
sotscontractistes - subcontractistes
sotsdelegació - subdelegació
sotsdelegacions - subdelegacions
sotsdelegada - subdelegada
sotsdelegades - subdelegades
sotsdelegat - subdelegat
sotsdelegats - subdelegats
sotsdirecció - subdirecció
sotsdireccions - subdireccions
sotsdirector - subdirector
sotsdirectora - subdirectora
sotsdirectores - subdirectores
sotsdirectors - subdirectors
sotsgovernador - subgovernador
sotsgovernadora - subgovernadora
sotsgovernadores - subgovernadores
sotsgovernadors - subgovernadors
sotsinspector - subsinspector
sotsinspectora - subsinspectora
sotsinspectores - subsinspectores
sotsinspectors - subsinspectors
sotsintendent - subintendent
sotsintendents - subintendents
sotsoficial - suboficial
sotsoficials - suboficials
sotssecretari - subsecretari
sotssecretaria - subsecretaria
sotssecretària - subsecretària
sotssecretaries - subsecretaries
sotssecretàries - subsecretàries
sotssecretaris - subsecretaris
subdesenvolupada - subdesenrotllada
subdesenvolupades - subdesenrotllades
subdesenvolupament - subdesenrotllament
subdesenvolupaments - subdesenrotllaments
subdesenvolupat - subdesenrotllat
subdesenvolupats - subdesenrotllats
subvenir - subvindre
tafanejar - dotorejar
tafaner - dotor
tafanera - dotora
tafaneres - dotores
tafaneria - dotoreria
tafaneries - dotoreries
tafaners - dotors
talós - terròs
talòs - terròs
talosos - terrossos
talp - talpó
talps - talpons
tanmateix - això - no - obstant
taral·lirot - trompellot
taral·lirots - trompellots
tarda - vesprada
tardes - vesprades
taulell - mostrador
taulells - mostradors
tàvec - tave
tàvecs - taves
tell - til·ler
tells - til·lers
tenir - tindre
tennis - tenis
tennista - tenista
tennistes - tenistes
teva - teua
teves - teues
tip - fart
tipa - farta
tipes - fartes
tips - farts
tirallonga - retafila
tirallongues - retafiles
titlla - titla
titllar - ratllar
titlles - titles
tocatardà - tardà
tocatardana - tardana
tocatardanes - tardanes
tocatardans - tardons
toix - mec
toixos - mecs
tomàquet - tomaca
tomàquets - tomaques
tombarella - volantí
tombarelles - volantins
toro - bou
toros - bous
torracollons - caracollons
torrada - de - Santa - Teresa - llesca - amb - ou
torrades - de - Santa - Teresa - llesques - amb - ou
tot - sol - a - soles
tota - sola - a - soles
totes - soles - a - soles
tots - sols - a - soles
tovallola - tovalla
tovalloles - tovalles
trago - glop
tragos - glops
traguinyol - glop
traguinyols - glops
tranuitador - vetlador
tranuitadora - vetladora
tranuitadores - vetladores
tranuitadors - vetladors
trasnuitar - vetlar
trepitjada - xafada
trepitjades - xafades
trepitjar - xafar
tret de - excepte
trets - tirs trets
treure - traure
trucada - crida
trucades - crides
trucar - telefonar
tubercle - tubèrcul
tubercles - tubèrculs
ufanós - ufà
ufanosa - ufana
ufanoses - ufanes
ufanosos - ufans
ullal - clau
ullals - claus
un - tret - un - tir
una - mica - una - miqueta
userda - alfals
userdes - alfalsos
vacança - vacació
vacances - vacacions
valer - valdre
vas - got
vasos - gots
venir - vindre
ventall - palmito
ventalls - palmitos
veritable - verdader
veritablement - verdaderament
veritables - verdaders
vermell - roig
vermella - roja
vermelles - roges
vermellor - rojor
vermellors - rojors
vermellós - rogenc
vermellosa - rogenca
vermelloses - rogenques
vermellosos - rogencs
vermells - rojos
verola - pigota
veroles - pigotes
vesc - visc
vescos - viscos
vescs - viscs
vetlla - vetla
vetllador - vetlador
vetlladora - vetladora
vetlladores - vetladores
vetlladors - vetladors
vetllar - velar
vetlles - vetles
veure - vore
vigília - vespra
vigílies - vespres
vímet - vimen
vímets - vímens
vint-i-vuit - vint-i-huit
vint-i-vuits - vint-i-huits
vori - marfil
voris - marfils
vuit - huit
vuitanta - huitanta
vuitantes - huitantes
vuitava - huitava
vuit-centes - huit-centes
vuitcentista - huitcentista
vuitcentistes - huitcentistes
vuit-cents - huit-cents
vuité - octau
vuitena - octava
vuitenes - octaves
vuitens - octaus
vuits - huits
xafogor - basca
xafogors - basques
xafogós - bascós
xafogosa - bascosa
xafogoses - bascoses
xafogosos - bascosos
xai - anyell / corder ?
xaia - anyella
xaies - anyelles
xais - anyells
xaró - ordinari
xarona - ordinària
xarones - ordinàries
xarons - ordinaris
xarxa - xàrcia
xarxes - xàrcies
xemeneia - ximenera
xemeneies - ximeneres
xerrada - xarrada
xerrades - xarrades
xerradissa - xarradissa
xerradisses - xarradisses
xerraire - xarlatà
xerraires - xarlatans
xerrameca - xarrameca
xerrameques - xarrameques
xerrar - xarrar
xicoira - xicòria
xicoires - xicòries
ximple - fava
ximplejar - badoquejar
ximpleria - estupidesa
ximpleries - estupideses
ximples - faves
ximplesa - favada
ximpleses - favades
xipolleig - xapoteig
xipolleigs - xapoteigs
xipollejar - xapotejar
xipollejos - xapotejos
xiprer - ciprer
xiprers - ciprers
xofer - xòfer
xofers - xòfers
xoriguer - soliguer
xoriguers - soliguers
xuclada - xuplada
xuclades - xuplades
xuclar - xuplar
xufla - xufa
xuflaire - xufera
xuflaires - xuferes
xufles - xufes
xumet - pipó
xumets - pipons


http://www.valenciafreedom.com/foro/miembros/6006-lobivalentian.html

desmanegat

desmanegat, 
desmanegá, 
desmanego, desmanegues, desmanegue, desmaneguém o desmanegám, desmaneguéu o desmanegáu, desmanéguen

DES + mánec - Una eixadella sense mánec. 


Espentolá, 

Relasionat :

Esboldregá

probablemén de boldró, en lo sentit de ‘esbossinás, desfés com un floc de llana’ https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00054848.xml

boldró: Redol de blat, d’ordi (hordio en aragonés), etc., més espés y mes alt que los del voltán.

SEGONA JORNADA. NOVELA NOVENA.

Bernabó de Génova, engañat per Ambruogiuolo, perd lo seu y mane matá a la seua dona, inossén; ésta se salve y, en hábit de home, servix al sultán; trobe al engañadó y porte a Bernabó a Alejandría aon, castigat lo estafadó, tornán a ficás vestits de dona, jun en lo home, rics tornen a Génova. 

Habén Elisa en la seua triste história cumplit lo seu deber, la Reina Filomena, que hermosa y alta de estatura ere, mes que cap atra amable y sonrién de rostro, va di:

- Lo pacte fet en Dioneo té que sé respetat y, aixina, no quedán mes que ell y que yo per novelá, diré yo la meua história primé y ell, com u va demaná per mersé, sirá lo radé que la digue. Y dit aixó, aixina va escomensá:

Ñabíen a París, a un albergue, uns cuans importantíssims mercadés italiáns, uns per un assunto y atres per uns atres. Habén sopat una nit tots, van escomensá a parlá de diferentes coses, y passán de una conversa a un atra, van arribá a parlá de les seues dones, que habíen dixat a les seues cases; y fen bromes va escomensá a di un:

- Yo no sé lo que fará la meua, pero sí sé be que, cuan aquí me se fique per dabán alguna joveneta que me agrade, dixo a una vora l´amor que li ting a la meua dona y trac de ella lo plaé que puc.
Un atre va contestá:

- Y yo fach lo mateix, perque si crec que la meua dona té alguna aventura, la té, y si no u crec, tamé la té; y per naixó, lo que se fa que se faigue: lo que lo burro fot contra la paret, ixo ressibix.

Lo tersé va arribá a la mateixa opinió, y a tots los pareixíe que estáen de acuerdo en que les dones dixades per nells no perdíen lo tems.
Sol un, que teníe per nom Bernabó Lomellin de Génova, va di lo contrari, afirmán que ell, per espessial grássia de Déu, teníe per cónyuge a la dona mes cumplida en totes aquelles virtuts que dona o caballé o donsella pot tindre, que potsé a Italia no ñaguere datra igual: perque ere hermosa de cos y encara bastán jove, y templada y forta, y res ñabíe propi de dona, com bordá laboresde seda, fé calseta y coses paregudes, que no faiguere milló que cap. Ademés de aixó no se podíe trobá cap escudero, o criat si volém cridál aixina, que puguere serví milló la taula de un siñó del que ella servíe, sabíe mol y ere discreta. Ademés de aixó, sabíe montá a caball, goberná un falcó, llichí y escriure y contá una história milló que si fore un mercadé; y de aixó, después de moltes atres alabanses, va arribá a lo que se parlabe allí, afirmán en juramén que cap atra mes honesta ni mes casta se podíe trobá que ella; pel que creíe ell que, si deu añs o per sempre estiguere fora de casa, ella no se entendríe en datre home en tals assuntos. Ñabíe entre estos mercadés que aixina parlaben un jove de nom Ambruogiuolo de Piacenza, que an esta radera alabansa que Bernabó habíe fet de la seua dona va escomensá a fótre les mes grans carcañades del món, y li va preguntá si lo emperadó li habíe consedit aquell privilegio sobre tots los demés homes. Bernabó, una mica mosquejat, va di que no lo emperadó sino Déu, qui teníe algo mes de podé que lo emperadó, li habíe consedit aquella grássia. Entonses va di Ambruogiuolo:
- Bernabó, yo no dudo de que creus di la verdat, pero segóns me pareix, has mirat poc la naturalesa de les coses, perque si la hagueres mirat, no te crec de tan torpe ingenio que no hagueres vist an ella coses que te faríen parlá en mes cautela sobre este assunto. Y per a que no cregues que natros, que mol libremen ham parlat de les nostres dones, cregám tindre una dona feta de un atra pasta que la teua y ham parlat aixina per un espabil natural, vull charrá una mica en tú sobre esta materia. Sempre hay entés que lo home es lo animal mes noble que va sé creát per Déu entre los mortals, y después la dona; pero lo home, tal com generalmén se creu y veu en les obres, es mes perfecte, y tenín mes perfecsió, sense falta té que tindre mes gran firmesa, y la té perque universalmen les dones són mes caprichoses y volubles (ladonna é mobile), y lo perqué se podríe en moltes raóns naturals demostrá, pero ara u dixaré a una vora. Si lo home, que es de mes gran firmesa, no pot ressistís, no diguém ya a una que lay rogo, sino a no dessichá an alguna que an ell li faigue tilín, y ademés de dessichála faigue tot lo que pugue per a está en ella, y alló no una vegada al mes sino mil al día li passe, ¿qué esperes que una dona, naturalmén caprichosa, pugue fé dabán dels rogs, los piropos y mil atres trucos que fa aná un home que la ame? ¿creus que podrá ressistís? Sértamen, encara que u afirmos no crec que u cregues; la teua dona es de carn y ós, com u són totes les demés. Es possible, encara que sigue honestíssima, que faigue lo que fan les atres: y no es possible negá res tan absolutamen ni afirmá lo contrari, com u fas tú.

A lo que Bernabó va contestá y va di:

- Yo soc mercadé y no filósofo, y com a mercadé contestaré; y dic que sé que lo que dius los pot passá a les néssies, que no tenen cap pudor; pero aquelles que sábies són tenen tanta solissitut per lo seu honor que se fan mes fortes que los homes, y de éstes es la meua.

Va di entonses Ambruogiuolo:

- Verdaderamen si per cada vegada que sediguéren a tals assuntos los creixquére un cuerno (baña) al fron, que donare testimoni del que habíen fet, crec yo que poques ñauríe que se dixáren engatussá, pero com lo cuerno no naix y no sels note, cuan poden los fiquen de amagatóns. Pots tindre aixó per sert, que sol es casta la que no ha sigut festejada per dingú, o si va festejá ella, la que no va sé escoltada. Y encara que yo sápiga per naturals y diverses raóns que les coses són aixina, no parlaría tan cumplidamen com u fach si no ne haguera ficat a proba moltes vegades a moltes dones; y te dic que si yo estiguera a la vora de la teua dona santíssima, crec que en poc tems la portaría a lo que ya hay portat a datres.

Bernabó, enfadat com un mico o macaco, va contestá:

- Lo debatí en paraules podríe allargás massa: tú diríes y yo diría, y al final no serviríe de res. Pero ya que dius que totes se pleguen tan fássilmen y que lo teu ingenio es tan, per a que te asseguros de la honestidat de la meua dona estic disposat a que me tallon lo cap si may pots conduíla al llit; y si no pots, no vull mes que pérgues mil floríns de or.

Ambruogiuolo, acalorat sobre lo assunto, va contestá:

- Bernabó, no sé qué faría en la teua sang si te guañara; pero si vols tindre una proba del que te hay explicat, aposta sing mil floríns de or dels teus, que tenen que sét menos volguts que esta calibóssia tan dura, contra mil dels meus, y men aniré a Génova y abáns de tres mesos desde que men hayga anat, hauré fet la meua voluntat en la teua dona, y en siñal de alló portaré en mí algunes de les seues coses mes pressiades, y tals y tans indissis que tú mateix conféssos que es verdat, en la condissió de que me dónos la teua paraula de no vindre a Génova abáns de este tems ni li escriurás res sobre este assunto.

Bernabó va asseptá la aposta, y encara que los atres mercadés que allí estaben van probá de estorbá aquell fet, veén que un gran mal podíe víndres, estaben sin embargo tan ensésos los ánims dels dos mercadés que, contra la voluntat dels atres, se van comprométre la un en l´atre y van firmá dos escrits. Y fet lo compromís, Bernabó se va quedá y Ambruogiuolo tan pronte com va pugué sen va aná cap a Génova.

Y quedánse allí algúns díes y en molta cautela informánse del nom del barri y de les costums de la Siñora, va sentí de ella lo que li habíe sentit a Bernabó; pel que li va paréixe habé emprés una néssia empresa. Pero sin embargo, habén conegut a una pobre dona que mol anabe a casa seua y a la que la Siñora volíe mol, la va corrómpre en dinés (soborná) y a dins de un baúl construít per al seu propósit, se va fé portá no sol a la casa sino a la alcoba de la noble Siñora: y allí, com si an alguna part vullguere anássen la pobre dona, segóns les órdens donades per Ambruogiuolo, li va demaná que la guardare algúns díes.

Quedánse, pos, lo baúl a la habitassió y arribada la nit, cuan Ambruogiuolo va pensá que la Siñora dormíe, obrínla en sertes ferramentes que portabe, va eixí a la alcoba en silénsio, a la que ñabíe una llum ensesa. Va escomensá a mirá y a guardás a la memória la decorassió de la cámara, les pintures y totes les demés coses notables que an ella ñabíe. Después, arrimánse al llit y veén que la Siñora y una sagaleta que en ella estabe dormíen com a socs, desplayet la va destapá tota y va vore que ere tan hermosa despullada com vestida, y cap siñal (marca) per a podé contála li va vore fora de una que teníe a la mamella esquerra, que ere una peca y en rogle uns pelets rubios com l´or; y vist aixó, en cuidadet la va torná a tapá, encara que, veénla tan hermosa, li van entrá ganes de aventurá la seua vida y gitásseli al costat.

Pero com habíe sentit que ere tan rigurosa y fura en aquells assuntos no se va arriesgá y, quedánse la mayoría de la nit per la alcoba ben a gust, una bossa y una saya va traure de un cofre seu, y uns anells y una correcha (un sinto), y ficán tot alló a la seua arca, ell tamé se va embutí a dins, y la va tancá tal com estabe abáns: y lo mateix va fé dos nits sense que la Siñora sen donare cuenta de res. Arribat lo tersé día, segóns la orden donada, la bona dona va torná a per l´arca, y se la va emportá; eixín de ella Ambruogiuolo y recompensán a la dona segóns li habíe prometut, lo mes pronte que va pugué en aquelles coses sen va entorná a París abáns del plasso que se habíen ficat. Allí, cridán als mercadés que habíen estat preséns a les paraules y a la aposta, están presén Bernabó va di que habíe guañat la aposta que habíe fet, ya que habíe conseguit alló que habíen apostat: y de que alló ere verdat, primé va dibuixá la forma de la alcoba y les pintures que an ella ñabíe, y después va enseñá les coses de ella que se habíe emportat, afirmán que les hi habíe donat. Va confessá Bernabó que aixina ere la cámara com ell diebe y que, ademés, reconeixíe que aquelles coses verdaderamen habíen sigut de la seua dona; pero va di que habíe pogut per algúns dels criats de la casa sabé les característiques de la alcoba y del mateix modo habé conseguit les coses; pel que, si no diebe res mes, no li pareixíe que en alló ñaguere prou per a donás per guañat. Pel que Ambruogiuolo va di:

- En verdat que en aixó tindríe que ñabé prou, pero com vols que diga algo mes, u diré. Te dic que la Siñora Zinevra, la teua dona, té daball de la mamella esquerra una peca grandeta, y al voltán uns pelets rubios com l´or.

Cuan Bernabó va sentí aixó, li va paréixe que li habíen enclavat un gaviñet al cor, tan doló va sentí, y en la cara cambiada, sense di cap paraula, va doná siñals manifestes de sé verdat lo que Ambruogiuolo diebe; y después de un ratet va di:

- Siñós, lo que diu Ambruogiuolo es verdat, y per naixó, habén guañat, que vingue cuan vullgue y se li pagará.

Y aixina se li va pagá al día siguién, y Bernabó, eixín de París, en cruels intensións contra la seua dona, cap a Génova sen va aná. Y arrimánse allí, no va volé entrá a la siudat, sino que se va quedá a unes vin milles a una de les seues possesións; y a un criat seu, del que mol se fiabe, en dos caballs y en les seues cartes va enviá a Génova, escribínli a la Siñora que habíe tornat y que vinguere a trobál. Al criat li va maná que, cuan estiguere en la Siñora, allí aon milló li pareguere, la matare y tornare aon estabe ell. Arribat, pos, lo criat a Génova y entregades les cartes y feta la seua embajada, va sé ressibit per la Siñora en gran alegría; y ella al matí siguién, montán en lo criat a caball, cap a la seua possessió se va ficá en camí; y caminán juns y parlán de diferentes coses, van arribá a una valleta mol fonda y solitaria y rodejada (voltada) per altes roques y ábres; y pareixénli al criat un puesto aon podíe en seguridat cumplí la órden del seu siñó, traén lo gaviñet y agarrán a la Siñora pel bras va di:

- Siñora, encomanéu la vostra alma a Déu, no aniréu mes abán, es nessessari que morigáu.

La Siñora, veén lo gaviñet y sentín les paraules, tota espantada, va di:

- ¡Mersé, per Déu! Abáns de que me matos dísme en qué te hay ofés per a que tingues que matám.

- Siñora - va di lo criat - , a mí no me hau ofés en res, pero en qué hau ofés al vostre home yo no u sé, ell me va maná que, sense tíndretos cap misericórdia, an este camí tos matara: y si no u fach me va amenassá en fém penjá. Sabéu be qué obligat li estic y que no puc díli que no a consevol cosa que ell me ordeno: sap Déu que per vos séntigo compassió, pero no puc fé datra cosa.

A lo que la Siñora, plorán, va di:

- ¡Ay, mersé per Déu!, no vullgues convertít en assessino de qui no te ha ofés per serví a un atre. Déu, que tot u sap, sap que no hay fet may res pel que tinga que ressibí tal pago de lo meu home. Pero dixém ara aixó; pots, si vols, a la vegada agradá a Déu, al teu siñó y a mí, fému de esta manera: agarra estes robes meues, y dónam lo teu jubón (jaqueteta) y una capa, y en elles torna al teu siñó y lo meu y disli que me has matat; y te juro que men aniré an algún puesto aon may ni a tú ni an ell tos arribo cap notíssia meua. Lo criat, que contra lo seu gust la teníe que matá, fássilmen se va apiadá; pel que va agarrá les seues robes y li va doná una jaqueteta seua y una capa en capucha, y algúns dinés, y li va rogá que de aquelles comarques se alluñare, la va dixá a peu a la vall y sen va aná aon lo seu siñó, al que li va di que no sol la seua orden habíe sigut cumplida, sino que lo cos de ella lo habíe aviát a uns llops. Bernabó, después de un tems, sen va entorná a Génova y, cuan se va sabé lo que habíe fet, va sé mol recriminat.

La Siñora, quedánse sola y desconsolada, al vindre la nit, disfrassánse tan be com va pugué va aná a una aldeaprop de allí y li va comprá a una agüeleta lo que nessessitabe, va arreglá la jaqueta a la seua medida, y la va acursá, y se va fé en la camisa un parell de miges y se va tallá lo pel. Com si fore un mariné, cap al mar sen va aná, aon per ventura va trobá a un noblecatalá de nom señer en Cararh, que de una nave seua, que estabe algo alluñada de allí, habíe baixat a refrescás a una fon de Alba; entrán en ell en conversa, la va contratá per criat, y va pujá en ell a la nave, fénse cridá Sicurán de Finale. Allí, en millós robes vestit en indumentária de gentilhome, lo va escomensá a serví tan be que mol li va agradá.

No va passá mol tems desde entonses que este catalá en la seua cárrega va navegá cap a Alejandría y li va portá al sultán uns falcóns peregrinos, pareguts als esparvés, y los hi va regalá; y habénlo lo sultán invitat a minjá alguna vegada y vistes les maneres de Sicurán que sempre anabe a aténdrel, y agradánli, lay va demaná al catalá, y éste, encara que du li va paréixe separás de ell (ella), lay va dixá. Sicurán en poc tems tamé la grássia y l´amor del sultán va conquistá en lo seu esmero, pel que en lo pas del tems va passá que, tenínse que fé a serta época del añ una gran reunió de mercadés cristianos y mussulmáns, com una fira, a Acre, que estabe al Señorío del sultán, y per a que los mercadés y les mercansíes segures estigueren, sempre habíe acostumbrat lo sultán a enviá allí, ademés de als atres ofissials, algúns dels seus dignataris en gen que atenguere a la guardia. Per an esta fira, arribat lo tems, va enviá a Sicurán, que ya coneixíe mol be la llengua.

Están, pos, Sicurán a Acre com siñó y capitá de la guardia dels mercadés y les mercansíes, y desempeñán allí be lo que tocabe pel seu ofissi, y donán voltes vigilán, veén a mols mercadés sicilianos y pissanos y genovesos y venessiáns y atres italiáns, en ells de bon grado se entreteníe, recordán la seua terra.
Ara, va passá una vegada que, habén ell un día desmontat a un almassén de mercadés venessiáns, va vore entre atres joyes una bossa y una correcha que enseguida va reconéixe com que habíen sigut seues. Sense fé cap gesto, amablemen va preguntá de quí eren y si les veníen. Habíe vingut allí Ambruogiuolo de Piacenza en moltes mercansíes en una nave de venessiáns, y al sentí que lo capitán de la guardia preguntabe de quí eren, va doná unes passes cap abán y, enriénsen, va di:

- Micer, les coses són meues, y no les veng, pero si tos agraden to les (donaré) daré en gust. Sicurán, veénlo riure, va sospechá que l´habíe reconegut en algún gesto; pero, ficán la cara seria, va di:

- Ten enríus potsé perque me veus a mí, home de armes, aná preguntán sobre estes coses de dones. Va di Ambruogiuolo:

- Micer, no men enric de aixó, sino del modo en que les vach conseguí. A lo que Sicurán va di:

- ¡Ah, aixina Déu te dóno bona ventura, si te apetix, dísme cóm les vas conseguí!

- Micer - va di Ambruogiuolo - , me les va doná en alguna atra cosa una noble Siñora de Génova, Zinevra, dona de Bernabó Lomellin, una nit que me vach gitá en ella, y me va rogá que pel seu amor les guardara. Ara, men enric perque me hay enrecordat de la tontina de Bernabó, que va está tan loco de apostá sing mil floríns de or contra mil meus a que la seua dona no se rendíe a la meua voluntat; cosa que vach fé yo y vach guañá la aposta; y ell, a qui se tendríe que castigá per la seua brutalidat en ves de an ella per habé fet lo que totes les dones fan, tornán de París a Génova, segóns u hay sentit, la va fé matá. Sicurán, al sentí aixó, va compéndre quina habíe sigut la raó de la ira de Bernabó contra nella y va vore que éste ere lo culpable de tot lo seu mal; y va dessidí al seu interió no dixál seguí impune. Va fé vore, pos, Sicurán que li habíe agradat mol esta história y va trabá en ell una estreta familiaridat, tanta que, per los seus consells, Ambruogiuolo, acabada la fira, en ell y en totes les seues coses sen va aná a Alejandría, aon Sicurán li va encarregá un negossi y li va dixá en depósit bastáns dels seus dinés, pel que ell, veénse traure gran profit, se quedabe de bona gana. Sicurán, preocupat de demostráli la seua inossénsia a Bernabó, no va descansá hasta que, en ajuda de algúns grans mercadés genovesos que a Alejandría estaben, trobán extrañes raóns, lo va fé vindre; y están éste en pobre estat, per algún amic seu lo va fé ressibí de amagatontes hasta lo momén que li va pareixe adecuat per a fé lo que cavilabe. Habíe ya Sicurán fet contáli a Ambruogiuolo la história dabán del sultán, y al sultán li va agradá, pero después de vore allí a Bernabó, pensán que no teníe que doná llargues a la faena, buscán lo momén adecuat, li va demaná al sultán que cridare a Ambruogiuolo y a Bernabó, y que en presénsia de Bernabó, si no podíe fes fássilmen, en severidat se li arrancare a Ambruogiuolo la verdat de cóm habíe sigut alló del que ell vassilabe o fanfarronejabe.

Arribán Ambruogiuolo y Bernabó dabán del sultán, en presénsia de mols, en cara seria, a Ambruogiuolo li va maná que diguere la verdat de cóm habíe guañat a Bernabó sing mil floríns de or; y estabe presén allí Sicurán, en qui confiabe mol Ambruogiuolo, y ell en la cara mol mes enfurruñada lo amenassabe en tortures si no diebe la verdat. Pel que Ambruogiuolo, acollonit y obligat, en presénsia de Bernabó y de mols atres, no esperán mes castic que torná los sing mil floríns de or y les coses, cóm habíe anat lo assunto va contá. Y habénu contat Ambruogiuolo, Sicurán, com delegat del sultán en alló, giránse cap a Bernabó, li va di:

- ¿Y tú, qué li vas fé per esta mentira a la teua dona?

A lo que Bernabó va contestá:

- Yo, portat de la ira per la pérdua dels meus dinés y de la vergoña pel deshonor que me pareixíe habé ressibit de la meua dona, vach fé que un criat meu la matare, y segóns lo que ell me va contá, pronte va sé engullida per mols llops.

Dites totes estes coses en presénsia del sultán y per nell sentides y enteses totes, no sabén ell encara aón volíe arribá Sicurán (que aixó li habíe demanat), li va di Sicurán:

- Siñó meu, claramen podéu vore cuán aquella bona Siñora podíe gloriás del amán y del home; perque lo amán la prive del honor tacán en mentires la seua fama y aparte de ella al home; y lo home, mes cregut de les falsedats de atres que de la verdat que ell per llarga experiénsia podíe sabé, la fa matá y destripá per los llops y ademés de aixó, es tan poc lo cariño y l´amor que tan l´amic com l´home li tenen que, están mol tems en ella, ningú la coneix. Si se pot castigá al estafadó y perdoná al estafat, faré que vingue ella dabán la vostra presénsia. Lo sultán, disposat en este assunto a contentá a Sicurán en tot, va di que sí, que faiguere vindre a la dona. Se maravillabe mol Bernabó, que firmemen la creíe morta; y Ambruogiuolo, veén vindre lo mal, no sol teníe temó ara de torná los dinés. Feta, pos, la consesió pel sultán a Sicurán, éste, plorán y aginollánse dabán del sultán, va abandoná la veu de home y va di en la seua veu natural:

- Siñó meu, yo soc la misserable y desventurada Zinevra, y porto sis añs voltán disfrassada de home pel món, per culpa de este traidó Ambruogiuolo, y per este infame y cruel home entregada a la mort a máns del seu criat y a sé despellotada per los llops. Y esgarránse los vestits y mostrán les dos cantrelles, va fé evidén que ere dona al sultán y a tots los demés; giránse después a Ambruogiuolo, preguntánli en insultos cuán, segóns fanfarronejáe, se habíe gitat en ella. Ell, reconeixénla y mut de vergoña, no diebe res. Lo sultán, que sempre per home la habíe tingut, veén y sentín aixó, tan se va maravillá que se pensabe que alló ere un somni. Pero después de passásseli lo encantamén, veén la verdat, va loá (alabá) en máxima alabansa la vida y la constánsia y les costums y la virtut de Zinevra, hasta entonses cridada Sicurán. Y fen portá riquíssims vestits de dona y dames que li faiguéren compañía segóns la petissió feta per nella, a Bernabó li va perdoná lo habéla fet matá, y ell se li va aviá als peus plorán y li va demaná perdó moltes vegades, y ella benignamen lo va perdoná, lo va fé eixecás y lo va abrassá com al seu home.

Lo sultán después va maná que Ambruogiuolo an algún puesto de la siudat fore lligat al sol a un poste y enviscat o en mel, y que de allí no lo traguéren hasta que caiguere; y aixina se va fé. Después de aixó, va maná que lo que habíe sigut de Ambruogiuolo se li donare a la Siñora, que no ere menos de deu mil doblas: y ell, fen prepará una hermossíssima festa, va honrá a Bernabó com a home de la Siñora Zinevra, y a la Siñora Zinevra com mol valenta dona, y li va doná, tan en joyes com en vajilla de or y de plata com en dinés, un atre tan, que valíe unes deu mil doblas.

Y fen prepará un barco per an ells, después de acabás la festa que los fée, los va doná llisénsia per a torná a Génova, aon forrats y en gran alegría van torná, y en máxim honor van sé ressibits, espessialmen la Siñora Zinevra, a qui tots creíen morta; y sempre va sé reputada de gran virtut mentres va viure.

Ambruogiuolo, lo mateix día que va sé lligat al piló y enviscat en mel, en grandíssim estorbo per les mosques, avespes, formigues y tabáns, dels que aquell país está plenet, va morí y va sé rossegat hasta los óssos. Estos, blangs y penján dels tendóns, durán mol tems, sense sé tocats de allí, de la seua maldat van sé testimoni a consevol que los vée. Y aixina lo burladó va sé burlat.

Déssima