Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 7


Sesión del día 13.

Fue leído en primer lugar el escrito que sigue:

Núm. 353. Tom. 20. Fol. 1712.

A la letra de la molt reverent noble e honorable congregacio resident et ajustada en la vila de Miquinença quis afferme parlament general del regne de Arago ajustat en la dita vila presentada al parlament general del principat de Catalunya a present resident en la ciutat de Tortosa per lo
honrat en Johan Dorta savi en dret affermantse procurador del dit assert parlament de Arago e a les coses en la dita letra contengudes respon lo dit general parlament del dit principat: que ell tots temps continuament per certes veres et justes rahons ha reputat e tengut reputa e te encare de present per ver legittime indubitat parlament del dit regne Darago lo quisaplegua primerament en la ciutat de Calatayu en loqual foren presents la major part de aquells qui aresdien parlament de Mequinença e aquell aprovaren et en la prorogacio del dit parlament feta en la vila de Alcaniçconsentiren et apres se muda e proroga e ses tengut e celebrat a e en la vila de Alcaniç e ara novellament se diu esser mudat e prorogat a la ciutat de Ceragoça: e es cert e ver e indubitat que en lodit regne no pot ni deu ni acustuma haver sino un parlament general e ab lo dit general parlament de Aragoqui ses tengut e celebrat derrerament en la dita vila de Alcaniç lo dit parlament general de Cathalunya ha continuament tractat convengut conclos et finat prosperament rahonable necessaria e expedient de e sobre tots lospreparatoris et antecedents necessaris covenients decents etexpedients a pervenir a e en la discussio examinacio conexençanoscio e manifestacio de la vera pura incorrupta et intemeradajusticia de aquell qualques sie qui per e segons aquella dita justicia deje esser nostre ver e indubitat reyprincep e senyor e a quis dejen pertanyer lo ceptrecorona e senyoria reyals o a la dita reyalcorona pertanyents per legittima vera e natural successio: los quals tractats covinencesconclusions e finament rites rectes valits justs e solemnes e segurs de tota justa impugnacio son venguts la gracia divinal mijançant a tant e a tals termens e stat segons no ignoren o ignorar no deuen los molt reverends nobles e honorables senyors principals del dit assert procurador que propiciant la divinal gracia sperar se deu e confiar que en breu tots los regnes principat e terres subjectes a la dita corona reyal conexeran et sabran lur ver legitttim just natural et indubitat rey princep e senyor. No ha donchs de necessitat de raho e justicia lo dit general parlament de Cathalunya ni li es expedient ni convenient trametre sos missatgers en lo loch ne per les rahons e actes en la dita letra contenguts e specificats ni de regonexer tenir ni reputar altre per parlament general del dit regne Darago sino lo dessusdit parlament Dalcaniç tansolament: e perçosta et persevera fermament en tot ço e quant ha tractat conclos et finat en los dits affers ab lo prop dit general parlament Darago: confiant noresmenys per ço lo dit general parlament de Catalunya de la reverencia nobleacircunspeccio prudencia e gran saviesa dels principals del dit assert procurador que considerades et atteses per ells les coses attenedores e consideradores ells acordaran faran et seguiran ço ques pertanya e sera ben condecent a la lurfealtal e naturalesa innade e a lurs grans reverencias nobleses maturitat e honorables savieses. E no consentint ans expressament dissentint lo dit general parlament de Catalunya en lo no consentiment o dissentiment tacit o expres assercio et protestacio contenguts en la dita letra si en quant sien vistes o poguessen en alguna manera perjudicar o derogar als actes fets e fahedors per lodit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament de Arago celebrat en Alcaniç et ab losaltres regnes e terres de la dita corona qui a ells han adherit et consentit et adherir et consentir volran daciavant. Dissent encare lo dit parlament general de Catalunya a totes altres coses en la dita letra per lo dit assert procurador presentada contengudes en quant siencontraries o puixen en alguna manera perjudicar als actes concordats per lo dit general parlament de Catalunya ab lodit general parlament Darago ajustat a Alcaniç: e singularment dissent e contradiu a tota nominacio e eleccio de persones que la dita congregacio faça o entena a fer per examinar veure e declarar qui es nostre rey e senyor com aço ja concordablement sie comenat a certes nobles savies e virtuoses persones per lo dit general parlament del principat de Catalunya e per los dits parlaments generals Darago e de regne de Valencia e encare per tots los altres regnese terres subjectes a la corona reyal Darago qui adherir volen a les coses dessus dites: les quals persones son de tan gran sciencia consciencia e fama que rahonablement los principals del dit assert procurador hi deuen reposar lurscoratges e voluntats que declararan la justicia de la dita successiovertaderament e incorruptament e per ço no han raho de nomenar ni elegirne altres: requirent la present resposta esser continuada en lo instrument per lo dit assertprocurador request etc.

Tratóse después del pago de algunas cantidades que se estaban debiendo, y por último fue leída una carta que dice así:

Núm. 354. Tom. 20. Fol. 1714.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustadesen lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends e honorables senyors: Nosaltres abgran vigilancia pensants en aquest temps tribulaton tants grans e poderosos homens pretenen haver dret en la successio de la reyal corona Darago la qual per cascunsab gran calor e sforç es demanada pretenent cascundels dits competitors haver per clar que la successio de la dita corona reyal se pertany a ell e sieimpossible que quescun dells la dita successio puxeobtenir ans convendra que obtinent la I aquell si plaura a Deu a qui per justicia sera deguda que tots losaltres romanguen frustats de lur proposit e sieversemblant segons los preparatoris que hom veu ço es que cascuns o almenys la major partida façen grans menaçese aplechs de moltes gents darmes de que pot hom ben duptar que si la misericordia de Deu noy occorree los regnes e terres sotsmeses a la dita corona no si preparan ab diligencia e esforç fahents aquelles provisions que loablement fer si puixen los dits regnes e terres sotsmeses a la dita corona reyal porienpervenir a greu extermini: considerants encara com per nostres peccats Deus nos ha privats de successioreyal dreta devallant de pare a fill o de germa a germa axicom en los temps passats per la bonesa de Deu ne som stats privilegiats: daques seguia que los succehidorsprenent spil de lurs predecessors en quina forma paternal et benigna regien los pobles a ells sotsmesestro al dia de la mort del senyor rey en Marti daltarecordacio som stats tractats regits e governats benignament caritativa et molt amigable: e per la novella manera de successio que per nostres peccats speram se puixecausar dubte si aquell qui per justicia sera declarat nostre rey princep e senyor sera a tal manera de regimentinclinat: cogitants com en les dites coses se porie e deuria bonament provehir primerament sentint e ajustant vostre acord e deliberacio si sera en aquesta oppinio matexa noses semblant que fos necessari que certes persones notables de cascuns dels parlaments se ajustassen prestament en aqueix lochde Casp e que tractassen ab los procuradors dels competitors e encare si necessari ere ab lursprincipals talls e maneres aquelles que puspossibles o pus facils poguessen trobar ab los quals fos hom en segur que declarat a quis pertanga la dita successioaquell romanent rey pacificament los altres cascuns romanguessen en tal manera contents que los regnes o terres damunt dites visquessen en tranquillitat o repos. E para nosaltres senyors que aços degues fort cuytara fi que ans que vosaltros fossets a punt de manifestar aquell qui es nostre ver rey o senyor lo dit acte e les coses o seguretats pertanyents a aquell fossen pervengudes a deguda conclusio: et axi mateix porien les dites persones haver carrech de tractar ab los dits competitors que qual que fos dells per qui la justicia fahes se tenguesper dit dit regirnos ab aquelles franqueses privilegis e libertats e ab aquell dolç regiment que losaltres reys passats nos han acostumat de regir e que en aço et en altres coses utils e necessaries al ben publich dels dits regnes e terres e de cascuns dells los strenguessen ab les pussabies e fortes maneras que poguessen. On senyors molt reverends e molt honorables nosaltres cobejants haver vostra intencio e consell sobre aço vos pregam affectuosament que per vostres letres breument nos en vullatscertificar: e si a vostres grans paternitats et saviesas parraaço esser util e necessari par a nosaltres fortcovinent que los parlaments dels regnes Darago e de Valencia deguessets ab vostres letresconsellar e induhir a elegir les dites persones promptament e aquelles fer venir aqui e nosaltres per semblant elegiremne de aquest parlament les quals decontinent hi trametriem: e som de intencio si a vosaltres aquests actes paren bons et expedients scriure o trametre a cascu dels dits parlaments per ferlos semblants induccions. E sia molt reverends e honorables senyors en vostra proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots losegell del reverent bisbe Durgell a XIII dies de abril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 14.

Propúsose nombrar una comisión especial que cuidase: primeramente, de poner en paz a todos los pretendientes, de modo que, verificada la elección, quedasen en buena amistad entre si y tranquilo el reino; y luego, de asegurarse de que aquel de los pretendientes que fuese elegido jurarla cumplir y guardar los privilegios, constituciones, usos y costumbres del pais, y seguiría en su gobierno y en el arreglo de su casa las huellas de sus antecesores.

Sesión del día 15.

Se dió audiencia a un embajador del conde de Prades, y se trató del pago de cierta cantidad que reclamaba Francisco de Erill.

Sesión del día 16.

Después de haberse tratado de la reparación del castillo de Forçarial, en el Rosellon, fueron leídas dos cartas que versaban nuevamente sobre las demandas de don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta:

Núm. 355. Tom. 20. Fol. 1723.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya justaten Tortosa. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: ab aquella major diligencia einstancia que podem trebayllam entenem e havem entes en trametre les scriptures que derrerament noshavets demanades e de fet havem ja translat autentichdel original que te la reyna Yolant del testament del senyor rey en Johan. Lo testament del senyor rey en Marti es en poder den Ramon Çescomespero diu que james non es stat satisffet: forenlin tatxats per los marmessors X millia solidos: ab linventari apparriaque als marmessors se pertangue fer la dita satisfaccio o paga e axi placieus hi provehir ho scriurensde vostra intencio. Tant com toqua les renunciacions e deffinicions havem cerquat ab aquelles persones quens havets nomenades e ab altres e finalment havem trobat en poder den Anthoni Oliver tots loscontractes cartes e capitols quis feren en lomatrimoni de la infanta dona Elionor ab linfant de Castella les quals cartes contractes e capitols son fundats e formats principalment sobre concordia e pau observadora entre la casa Darago e de Castella: noy havem trobat res que fassa ne toch renunciacio o diffinicioalguna: ans diu expressament en Bernat de Montpalauqui ana en Castella ab mossenyeren Ramon Alamany sobre lo dit matrimoni que de la dita renunciacio e diffinicio si hague mencio masque nos feu nis poch obtenir. - La renunciacio e diffinicio feta per la reyna de Napols mullerdel rey Loys havem trobada assatsplena e encara ratifficacio e laudacio fetes per lodit rey Loys marit seu. En totes aquestes coses se trebaylla sens perdonar a trebaylls: al pus prest que porem les haurets. De les allegacions denSaera que demanats havem trobat que com inventariavenscriptures de un coffre del rey hi foren trobats alguns cartells auctentichs dels quals ordona loparlament que fossen mesos en poder dels consellers de Barchinona: en los quals cartells son les dites allegacionse segons som stats informats los dits cartells e allegacions son en poder de micer Johan Dezpla eell ho te aqui hon es. Micer Francesch Çasala es absent e no les havem pogudes haver de ell segons noshavets scrit nin havem hagut cura pus ja les havets aqui. Les covinençes fetes entre lossenyors rey en Johan e lo rey Marti viventlo rey en Pere ja son insertes en lolibre queus tremettem e maravellamnosque no les hagen vistes aquells senyors qui son a Casp. - Mossenyer Berenguer Dolms noshavia scrit de certes coses que vosaltres senyors haviets mester sobrel fet de la justicia enosaltres havemlesli trameses segons creem que ell vosha ja informats. Part aço senyors per rao de algunescoses que oim e sentim del loch de Martorell som de intencio que per entrament de gent o encara per tracte lodit loch poria passar gran perill specialmentcar es tot divisit en dues parts e semblants coses porian axi venir de cuyta que no bastaria temps de consultar: don veents quens seria carrechcallarvos tals affers havem deliberat queus en scrivam demanants que si alguna cosa cuytada si sdevenia que si deura fer per nosaltres. Mes avant sabetssenyors que de vostra ordinacio havem feta tallar fusta ja a compliment de III galees e queus havem rescritdiverses vegades de quin galip voliets faessemfer les dites galees e no veem curets de respondren. Placieus senyors nos en responatscar sens vostra resposta nosaltres noy guosamtoquar e la fusta sta per los camps a pudrire guastar faent nosa als conreadors e ultraaço que los senyors dels dits camps demanen esmenaper la occupacio e destrich quen han en llurconrear. Placieus encara nos trametats la executoria dels emoluments dels officials la qual segons nos ha dit en Johan Pujol era ja en forma e presta per haverla. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors Lespirit sant en vostra guarda. Scritaen Barchinona a XIIII dies de abril lanyde nostre senyor MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctesa vostre servey e honor apparellats.

Sesión del día 19.

Leyéronse los siguientes documentos:

Molt reverents nobles et honorables senyors: sobre les coses quenshavets scrit del loch de Martorell e de la fusta que per ordinacio nostra havets feta tallar a compliment de tres galeres loants vostra providencia vosresponem: que en lo fet de Martorell nosaltres fem scriurea mossenyer lo governador de Cathalunyaan P. de Sentmenat procurador de la baronia de Martorell que ab gran solicitud vigilancia e cura entena en la custodia del dit loch e si per logran divis ques diu esser en aquell se dubtade alguns qui sien dins que aquells prenga emeta en loch segur de guisa que tota opportunitatlos sia tolta de fer ni tractar dan ni malesa en lo dit loch e daltre part nosaltres ne scrivim per semblant al dit procurador. Creemque ell es tal quey guardara la honor e profit del senyor rey e del dit loch e la suapropria. Tant com toque lo fet de la fusta que havetsfeta tallar per les dites tres galeres per ço que nospodrescha nis guast o faça nosa als conreadors dels camps on sta volem eus pregam que al pusprest que porets façats tirar la dita fusta aqui e ferla metra a sepluig en loch segur e decontinent fer posar les estepes de les dites galeres de galip que sien trocelleres de trenta banchs: e puys sien posades les dites estepes no façatsprocehir en fer aquelles tro sus per nostres letres vos ne hajam scrit pusestesament nostra intencio e voler. Dada en Tortosa sotslo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any M quatrecents dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 357. Tom. 20. Fol. 1724.

Honorable: per ço com per la gracia divinal lo fet de la justicia de aquell qui es nostre ver rey princep e senyor esta en bons termens e speram que dins breu nossera publicat es molt necessari occorrer a tots perills e inconvenients ques puxen seguir en la terra e hajam alguns sentiments que la vila de Martorell a vos comanadaper entrament de gent o encara per tracte la dita vila encorreria perill specialment car se diuque es tot divis en dues parts: pregamvos eusencarregam que ab sobirana vigilancia e cura avertiscats en metre en bon orde la seguretat e guarda del dit loch. Per ço entenem eusaconsellam que si per lo dit divis hi trobaretsalgunes persones esser sospitoses en aquest temps de quespogues seguir perill a la dita vila que aquelles prengatset metats en tal loch que de fer ni procurar inconvenients ni perills los sia opportunitat tolta. Daço matex vos scriu mossenyer logovernador de Cathalunya. Confiam que vos sotstal e volrets
axi ressemblar als vostres passats que de la dita vila e de vostra procuracio retretsaquell degut e loable compte ques pertany a aquell quies nostre rey e senyor mijançant justicia declarador. E tingueus Lesperit sant en sa guarda. Dada enTortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 358. Tom. 20. Fol. 1725.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: loshonorables consellers de la ciutat et consols de la mar de Barchinona e en Johan Tallant mercader trames açi per la vila de Perpenya sobre los affers dejusscrits son stats ab nosaltres e hannos narrat que ells saben que en Jenova se armen VIII naus e dues galees per invasir les nostres naus qui passaren losvostres missatgers en Sicilia les quals VIII naus e dues galees devien partir fort prestament et que losolda de Babilonia ha preses los consolet mercaders de nostra nacio qui eren en Suria e totes lurs mercaderies et aquells te et agreugede aspres e dures presons et que les dites nostres naus per paordaquesta nova han haudes a posar en Rodestotes les mercaderies et robes que aportaven: per les quals raons et per que es vist que si no si provehiaprestament lo principat de Cathalunya poria pendre gran dan axi per la invasio que les nostres naus et altres navilis de esta nacio qui faents llursviatges son en aquelles mars ne porien sostenir com perque los dits consol mercaders e mercaderies qui son en poder del dit solda se porien totalment perdre o almenys pendre tan gran dan que seria irreparable com encara perque si aquesta provisio nos fa tota mercaderia es perduda car no calra dir que mercaders cathalans ne llurs navilis hagen gosar de navegar: los dits honorables consellers et consols et la dita vila de Perpenyaconcordantment han ordonat que per ells prestament et a gran cuyta sien armades IIII galees en les quals pujara una notabla persona per missatger et que sera datcarrech al capita daquelles et al dit missatger es a saber al dit capita de subvenir et ajudar ab les dites IIII galees a les dites nostres naus et a tots navilis de nostra nacio et al dit missatger de pujar al dit soldaet de demanarli que restituescha los dits consolsmercaders et mercaderies: affermantse los dits honorables consellers et consols que armades les dites IIII galees et trames lo dit missatger los dits consol e mercaders ab lurs mercaderies seran delliuresdel dit solda et de les aspres et greus presons que huysostenen et les dites nostres naus et altres navilisseran preservats de tota hostil invasio: e que com la dita ciutat no haja sino una galea qui sia bona pera fer semblant viatge car de dues quen ha noves la una hi es molt sotil: que ells pregaven a nosaltres quelsdeguessem prestar III corsos de galees de les del general adobades apparellades e exerciadescomplidament et meses en mar ab totes coses a aquelles necessaries les quals ells puxen ensemps abla dita una galea llur armar segons que damunt: subjungents los dits honorables consellers et consols et lo dit en Johan Tallant que aço deviem nosaltres fer ab gran promptitud car ultra tots los bens damunt dits es vist clarament quen seguira gran profit a la mercaderia et subseguentment a les generalitatssingularment en lo temps present que devem vendre aquelles quiseran mes preades et qui trobaran mes compradors molt raonablament per aquesta provisio et encara que les mars ne seran mes segures: hoc et que no prestantsnosaltres les dites III galees la dita armada hauria a cessar. E jassia nosaltres hajam oida llur bona et raonablaproposicio et induccions damunt dites et hajam vist que per aquest armament son prestes de subseguir grans utilitats al dit general car no es dubte que les mars ne seranpus segures et que les mercaderies se faran pusabundantment e poderosa et que los compradors de les dites generalitats seran pus affectats en darhi majors preus et encara que si les dites mercaderies qui ara son en poder del dit solda en punt de perdre tornen en estes parts pagaran los drets de les generalitats acustumatsles quals coses totes redunden en profit et utilitat del dit general: empero nosaltres los havem respost que no podem satisfer a llur peticio sens vostra ordinacio et voler precedents. Perque senyors nosaltres vos volem scriure et certificar daquests affers etplacieus nos rescrivats que volrets e ordonarets ne dejam fer car nosaltres ho complirem decontinent molt liberalment et volenterosa. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita enBarchinona a XVII dies dabril del any MCCCCXII. - Losdeputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostro servey ehonor apparellats.

Núm. 359.Tom. 20. Fol. 1726.

Molt reverents nobles e honorables senyors. Informats de les urgents necessitats en que per sustentar sa vida la molt alta senyora dona Elienorregina de Xipre es miserablament constituida et dolentsnos de sos affanys com pensam la magnifica casa Darago don proceheix sanotabla e
virtuosa vida que entre nosaltres longamentha feta e la sua reverencial antiga edat e altres deguts sguards: a gran instancia e pregaries per part de la dita senyora regina sobre aço a nos fetes havem deliberat e ordonat atteses les rahons dessustoquades e altres que en aço nos han mogutsen special com en lo temps present no pot recorrer a sosparents e amichs segons deuria que dels diners del general de Cathalunya sien per vosaltres prestats reyalment a la dita senyora mil florins dor Darago de just pes los quals la dita senyora abans de deliuraraquells haja obligar e fer carta bastant de cessio de semblant quantitat primerament al dit general pagadora o a vosaltres en nom de aquell de en e sobre les rendes o assignacions a la dita senyora degudes e devedores de tot ço que reeb o ha acustumate deu reebre sobre les decimes e encara sobre les rendes drets e emoluments de la ciutat de Xativa e metre aquelles rendes degudament en poder de vosaltres per la quantitat dels dits mil florins: e aximatex sia tengudala dita senyora fer procurador aquell que vosaltres volretsper intimar a ses propries despeses al batlle e a altres a quis pertanga de la ciutat de Xativa les obligacio e cesssio dessus dites. Perqueus pregam e manam que feta segons dit es la dita obligacio e cessio per la dita senyora regina los dits mil florins dels diners del dit general liurets e paguets a la dita senyora reyalment e de fet. E sia de vosaltres molt reverents nobles et honorables senyors vostra continua proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segelldel reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.—Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Terminada la lectura de todas las cartas que anteceden, fue publicado el acuerdo que sigue:

Núm. 360. Tom. 20. Fol. 1726.

Lo parlament general del principat de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago fahentdaço acte solempne de parlament en plena concordia nemine discrepante elegeix e nomena als actes e negocis dejus scrits
dotze persones en nombre ço es los reverends nobles e honorables en Galceran Durgell - Francesch de Barchinona - Ramon de Gerona - bisbes. - Arcis Struc ardiacha de Terragona - Johan comte de Cardona - Guillem Ramon de Monchada - Ramon de Bages - Berenguer Dolms - cavallers. - Micer Johan Deçpladoctor en leys e ciuteda de Barchinona - Pere Grimau de la vila de Perpinya - Francesch Sent-Seloniciuteda de Gerona - micer Gonsalvo Garidelldoctor en leys e ciuteda de Tortosa. De les quals dotzepersones lo dit parlament elegeix e nomena les sis ço es en Galceran bisbe Durgell Francesch bisbe de BarchinonaJohan comte de Cardona Ramon de Bages micer Johan Dezpla e Pere Grimau a hoyr en nom del dit parlament e principat de Catalunya la publicacio fahedorade nostre vertader rey princep e senyor per les noupersones deputades e eletes en fer aquella les quals sis persones hi vajen tota hora que per les dites noupersones seran requestes en e segons la forma del capitol sobre aço fet concordat finat e fermat per loparlament general del regne de Arago e los ambaxadorsdel dit parlament del principat de Catalunya. - Les altres sispersones restants de les dites dotze es en Ramon bisbe de Gerona Arcis Struc ardiacha de Terragona Guillem Ramon de Monchada Berenguer Dolms Francesch Sent-Seloni e micer Gosalvo Guaridell elegeix e nomena lodit parlament ço es que hajen carrech et poder de tractar apuntar e concordar la manera com se faran bons pactes e avinençes entre los competitors de la dita corona reyal Darago ab ells o lurs missatgers durant la conexença de la reyal successio e que no puixe esser procehit contra algu qui haje monstradaaffeccio a alguns dels competitors crehent que haguesbona justicia. - Item a tractar e concordar la forma de la universal justicia e les coses pertanyents o dependents de aquella. - Item a tractor e concordar per aquest principat e ab los regnes Darago e de Valencia e terres a la dita corona reyal subjectes ab quals e quines seguretatssera provehit quel rey sdevenidor haje a tenir e observar les libertats e privilegis de tot loprincipat e condicions e singulars de aquell e aximateix del arreglament de la sua casa e de la forma de la provisio de tots e qualsevol officials axi de jurisdiccio com daltres que sien comenats als subdits e originals de la dita corona Darago: e apuntats e concordats per les predites sis persones los dits actes o part de aquells quels comuniquen a les dites sis persones demont eletes per hoyr la publicacio de nostre vertader rey e senyor esdevenidor e ab altres del parlament del demontdit principat segons los semblara fahedor e apres que ho refferen en lo dit parlament en loqual los dits actes prenguen conclusio segons que en aquell dit parlament sera concordat.

Sesión del día 20.

Procedióse al nombramiento de Pedro de Galliners y Pedro Prats para promovedores de negocios, en reemplazo de otros dos que habían tenido que ausentarse; y se acordó de nuevo conceder en préstamo la cantidad de mil florines a la reina de Chipre, que había pedido se le suministrase algún socorro. Por último se trató también del pago de algunas cantidades que diversas personas reclamaban del parlamento.

Sesión del día 21.

Al principiarse esta sesión fue leída la carta que sigue:

Núm. 361. Tom. 20. Fol. 1735.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general delprincipat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables: vostra letra feta en Tortosa a XIII del present mes havemhauda a la qual vos responem: que sobre lo punt qui toca conservacio de libertats e privilegises donat carrech expressament a les noupersones segons tenor de un dels capitols en Alcaniç concordats loqual es aytal:
- Item quod prefate persone cum consilio illorum de quibus eis videbitur vel sine provideant debito modo et tempore cum competitoribus vel eorum procuratoribus potestatem habentibus circa securitatem et conservationem libertatum et privilegiorum ac jurium regnorum et principatus et conservationem patrimonii regii et bonum reipublice quanto securius et honestius fieri poterit.
- Perque molt reverends nobles e honorables senyors les nou persones en son cars e loch hi provehiran en la millor manera que sabran et poran Deus mijançant. Al fet de la concordia tractadora entre loscompetitors o lurs procuradors si scriurets als altres parlaments que trametan per la dita raho certes persones be crehem que les coses comunes nos poden deliberar sens voler e concordia de tots losparlaments o daquells qui daquells haguessen poder pero si es util e necessari al present lescriure crehemque vostres molt reverends parternitats nobleses e honorables saviesas ne deliberaran totes coses considerades ço quisera lo millor. E sie lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e sagelladaab lo sagell del molt reverend senyor archabisbede Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dies dabril del any MCCCCXII.- Les persones
deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostra honor.

Núm. 362, Tom. 20. Fol. 1736.

Als molt reverends nobles e honorables XXIIII persones a certs actes per loparlament del principat de Cathalunya eletes. - Molt reverends nobles e honorables senyors: Com per nosaltres ab consentiment de micer Guillem de Vallsecca per sa letraestesament aci intimat sien stats elegitsper castellans daquest castell de Casp e guarda de aquell los honorables en Ramon Fivaller e micer Domingo de la Naja ciuteda de Ceragoça e I altre que crehem hic sera trames de Valencia e lodit Domingo de la Naja sia ja aci present: per çouspregam axi affectuosament com podem que decontinentvullats lo dit en Ramon Fivaller aci trametre e provehir en les coses que mester haura per sondesempatxament. E placieus ferlo cuytarde guisa que axi prest com fer se puscha ell siaaci. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e segellada ab lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dabril del any MCCCCXII.

Leyóse además otra carta con que los compromisarios de Caspe llamaban a Bonanato Pere, a quien necesitaban para el despacho de algunos asuntos; y se trató finalmente de trasladar a Montblanc la residencia del parlamento.

Sesión del día 22.

Quedó reducida a la lectura de una insignificante protesta presentada por los síndicos de Gerona, y relativa a la elección de los compromisarios.

Sesión del día 26.

Se dió lectura de la siguiente carta:

Núm. 363. Tom. 20. Fol. 1740.

Als molt reverends nobles e honorables senyors loparlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverends nobles e honorables senyors: si nous havem respost pusprest al fet que per vostres letres nos havetsscrit sobre la admissio dels scrivans que voletsentrevinguen aci placieus no haverho a maravella car Deus sap que no es romas per no fer instancia que no fos complagut a vostre voler. E per tal que sapiats la intencio e oppinio que de dret comu e encara per tenor dels capitols en Alcaniç concordats aquest fet dels scrivans es comes e remes de tot en tot a les nou persones e elles han sobre aço e altres coses plenpoder en tal guisa que a vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables segons tenor dels capitols dret e raho nousne calrie a nostre semblant entrametre car com altra raho noy bastas la on vos ha plagut confiar del fet principal poriets sius plahia confiar del fet dels scrivans del qual algu dels altres parlaments no sescurat ne entremes axi com aquells que vehene conexen ques pertany a les nou persones. Encaremes som de oppinio e intencio que en cars que aquesta admissio de scrivans axi com per vosaltres es demanada se deje fer ques ha a fer ab consultacio e voluntat dels altres parlaments als quals ells ne volen scriure e en aquest cars haurem aci deu scrivans a nou persones la qual cosa es per tots reputada desonesta e absurda. E sobre cascunadaquestes coses nosaltres som de semblant oppinio mateixa abells axi com aquells que vehem que ço que dienha gran egualtat e raho. Mas no contrastants les dites coses nosaltres havem molt instat que per complaure a vosaltres fos donat loch a les coses per vosaltres sobre lofet dels dits scrivans scrites e hauts sobre açodiverses rahonaments e colloquis havem appuntat lofet en aquesta manera: ço es que ultra aquells tres scrivans que ja hic son sien hauts e admesos altres tres scrivans los quals tots los nou elegirem un Darago altre de Cathalunya e altre de Valencia e seran ladonchssis: e altre partit sobre aço no havem pogut ni poriemobtenir per res el mon. Perqué molt reverends nobles e honorables senyors certificantsvos de aquestes coses vos pregam queus vullats concordar de un bon scriva qui ab aquests tres qui hic sone dos altres que ells ne elegiran sien e entervinguenper part e en nom de tots en aquests affers e pus concordes ne siats scriviunosne aci qui sera car per complaure e satisfer a vosaltres non havem volgut elegiralgu ans servarem manera ab aquests altres senyors que sera elegit acceptat et admes aquell daquensscriurets. Quant es a nosaltres molt nos es greu com nous podem complaure segons vostre voler mas noypodem altre fer: e axi placieus haver paciencia en aquest cars. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en locastell de Casp a XXIIII dabril del any mil CCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Sesión del día 27.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 364. Tom. 20. Fol. 1742.

Als molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs loparlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: sabut heque vosaltres havents sguard a Deu e a la justicia per deute de aquella havets ordenat en concordia dels altres parlaments dels regnes eterres a la reyal corona Darago subjectes que a mi quinon he nin pusch haver sien ministratsrahonadors advocats e procuradors qui rahonendiguen alleguen e demostren mos bons drets los quals yohe em pertanyen en la successio de la reyal corona Darago e dich e crech fermament la justicia de aquella en propria regalia esser mia: e com per justicia en les dites coses per vosaltres degudament hi siefeta provisio yo fas e fare lahors e gracies a nostre senyor Deu del qual tots bens proceheixen e a vosaltres totes aquelles gracies e merces que puch ne se. Donchs placieus metre en exequcio de fer vostra provisio justa e haje yo mos rahonadorsadvocats e procuradors prestament car los fets axiurequeren: vajen sens trigua a la vila de Casp on segons me es stat dit son ja les nou persones ordenades per hoyr los drets dels competitors sino los meus per çocom encare non he degu: mas confiue crech que metents en obra vostra provisio sobredita triarets e designarets los rahonadorsadvocats e procuradors quils dits mos drets rahonenalleguen demostren e aquells vullats eus placieprestament spatxar car tota cuyta si mostralaguiosa. En cars que a vostres reverencies nobleses et honorables savieses a la ordinacio de les quals ho remet fos vist que per part mia sien o degen esser nomenats a vosaltres you fas de bon grat e voler. Es cert e notori e a vosaltres manifest que per cascun dels altres competitors se rahonen lurs drets per grans prelats comtes barons cavallers e doctors en multitut copiosa: covedonchs que en la demostracio de mos drets hic hajaper ma part e si en tot no ni ha en tan gran nombre sino almenys en qualque part de la condicio de les dites persones e per ço vos deman prech e requer que per part mia e per rahonar mosdrets hic façats daqueix principat anar entrevenire esser lo noble mossenyer Pere de Cervello e los honorables micer Bonanat Pere micer Pere Bassete micer Francesch Çamenla e per procurador et instigador meu ab aquells en Romeu Palau. E axi placieusmolt reverends pares egregis nobles honorables e carsamichs que aquells per remey de justicia façatsprestament venir a la dita vila de Casp car axiu requerla qualitat del negoci. E sie tots temps vostre director lo Sperit sant. Scrita en lo castell de Segorba XXIIII del mes de abril del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.


castillo, castell, castrum, Caspe, Casp, compromiso, Zaragoza


Núm. 365. Tom. 20. Fol. 1743.

Als molt reverends nobles e honorables senyors los deputatsdel general de Cathalunya e sis persones a ells adjunctes. - Molt reverends nobles e honorables: be creem siats informats com lo egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna ha per ses letres scrite notificat als parlaments dels regnes Darago e de Valencia e de aquest principat que com ell pretenahaver dret en la successio de la real corona Darago e sie constituit en pupillar edat pobre destituit de mantenidors et rahonadors de son dret per çoque la sua justicia sie vista li degues esser occorregut e sovengut de advocats procuradors e rahonadorslos quals devant les nou persones ajustades enlo castell de la vila de Casp per examinar conexere publicar per justicia aquell quies nostre ver rey princep e senyor puixen advocar procurar e rahonar lo dret pretes per lo dit don Frederich: sobre les quals letres los dits parlaments concordablement han deliberat que attesesles rahons per lo dit don Frederich allegadese per tal que la justicia de la dita reyal successiosie solemnament e deguda vista que no solament al dit don Frederich mas encara a tot altre competitor qui en semblant edat qualitat e disposicio fos posat sien donats e administrats advocats e procuradors necessaris per advocar e rahonarson dret davant les dites nou persones a comunes despeses dels dits regnes e principat cascun tant com tocara a sa part: e de aquesta deliberacio han scrit al dit don Frederich oferintli los dits parlaments Darago e Valencia que si en los dits regnes havie algun o alguns advocats et procuradors que nomenas e volgues per advocar e rahonar son dret e per semblant lopresent parlament dins lo principat que los dits parlaments aquells necessaris li donariem e pagariem e fariem instancia deguda e esforçada als officials als quals pertanyeria la on fos necessari de forçar e constrenyer cascun dels parlaments en sa provincia los dits advocats e procuradors de pendre carrech de advocar rahonar etprocurar lo dret e justicia que preten haver lo dit don Frederich en la dita successio de la corona reyal Darago. E com de part del dit don Frederich nos sie stadavuy data de la present presentada una letrascrita en lo castell de Segorb a XXIIII dels mes e any dejus scrits ab la qual regraciantsnos la dita proferta nos pregueencarrega e requer que li dejamtrametre al dit castell de Casp los honorables micer Bonanat Pere en decrets micer Pere Basset e micer Francesch Amenla en leys licenciats ciutedansdaqueixa ciutat: volents les coses que per nosaltres son stades deliberades e promeses complir: som de acord e voler quels dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla demanats segons dit es sien donats per advocats al dit don Frederich dels quals tant com toque aquest principat ell deu esser content majorment car lodit micer Bonanat Pere es stat prevengut et appellatper les nou persones per aconsellar aquelles. Perqueuspregam affectuosament e encarregam que ab aquelles pussavies maneres que sabrets e porets donets orde e manera que prestament los dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla partesquen daqueixa ciutat e vajen al dit castell de Casp per advocar e rahonar lopretes dret del dit don Frederich e sobre lur accorrimente salari vos avingats ab ells lo millor que fer porets e a menys carrech e messions del general segons de vostras reverencias nobleses e honorables savieses indubitadament confiam e de present com hajam vostra resposta haurets cautela de ço quelssera per vosaltres accorregut: e si per ventura ço que no crehem los dits micer Pere e micer Francesch o la I dells cessant just e ben justificat impediment per qualsevol raho se volien os volie scusare recusar de pendre carrech de la dita advocacio: pregamvoseus encarregam que axi ab lo veguer e consellers de Barchinona com en altra manera losfaçats constrenyer e forçar de pendre lo dit carreche venir prestament al dit castell de Casp com tota trigahi sie impertinent e carregosa attes que dels altres competitors hi son ja los advocats e per les dites nou persones son ja comensats de hoyr sobre aquestes coses. Nosaltres scrivim als dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla sengles letres de creença explicadora per vosaltres les quals vos tramatem ensemps abla present: creem fermament que vostres reverencies e savieses si hauran en tal manera que de aço aquest principat nonreportara nota ni carrech. E sie Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots losegell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabrildel any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 366. Tom. 20. Fol. 1745.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letrahavem reebuda scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes e any dejus scritsrecitativa de la offerta per nosaltres a vos feta dels advocats e procuradors necessaris per rahonar advocar e procurar la justicia que pretenets haver en la successiode la reyal corona Darago: e ab aquella nosdemanavets per advocats micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Amenla ciutedans de Barchinona e per rahonador lo molt noble mossenyer Pere de Cervelloe per procurador en Romeu Palau segons aquestes coses son estesament en la dita vostra letra expressades. A la qual senyor vos responem que nosaltres havents singular affeccio e voler que la justicia que pretenets haver en la dita reyal successio e de qualsevol altre competitor sievista clarament e ben regoneguda segons creem fermament que sera per les nou persones ajustades en locastell de Casp per examinar e regonexer aquella e publicar aquell qui es nostre ver rey princep e senyor: decontinenthavem provehit tant com es possible que dels dits tres advocats que demanats dotats de gran probitat e profunditat de scienciavos sien donats e hajats micer Pere Basset e micer Francesch Amenla: com lo dit micer Bonanat Pere siestat prevengut e demanat per les dites nou persones a prestar consell a aquelles nous podem atorgar: e appar a nosque vos havent sis solempnes doctors a rahonarvostre dret ço es aquests dos de Cathalunya altres dos per loregne Darago e altres dos per lo regne de Valencia siatsbe provehit de advocats. Tant com toca la demanda de mossenyer Pere de Cervello jatsie ell sie notable cavaller e de gran seny dotat empero com la dita justicia de la reyal successio se haje a examinar e difinirper justicia e devets confiar que les dites nou persones son de tanta auctoritat prohomenia e sciencia que sens nobles e cavallers regonexeran et publicaran la dita justicia per aquell qui es nostre ver rey princep et senyor vos responem que nons par sianecessari. Item sobre lo procurador demanat es nostra intencio e acord complaureusen. E aço havem deliberat molt egregi senyor sobre les coses contengudes en la dita vostra letra. E tingueus en sa continua proteccio la Deitat sancta, Scrita en Tortosa e segelladaab lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII.- Loparlament general del principat de Cathalunya apparellal a vostre honor.

Sesión del día 28.

Se adoptaron varios acuerdos, relativos casi lodos a pago de sueldos e indemnizaciones y otros asuntos de poco interés.

Sesión del día 29.

Reunióse el parlamento; pero no hubo discusión, ni se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 30.

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 367. Tom. 20. Fol. 1750.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends pares en Christ e honorables senyors: per ordinacio e voler de vostres molt grans reverencies e honorables savieses vos trametem loshonorables en Ramon Fivaller per esser aqui un dels castellanso guardes del conclavi o castell de Casp e micer Bonanat Pere que haviets demanats per vostres letresinstantment: los quals sobre la eleccio que havem feta de les sis persones qui deuen aqui anar quant per vosaltres seran demanades per hoyr la publicacio fahedorade aquell qui es nostre rey princep esenyor justicia mijançant ço es ques informen abvosaltres de la forma e manera com hi deuen anar les dites sis persones et de lur seguretat et altres coses en aço pertinents considerant per qui son tramesese lurs grans dignitats e auctoritats havem de nostra intencio plenament informats. Perqueus pregam affectuosament que donants fe e creença a les coses queus en diran de part nostra daço quenhaurets deliberat al pus prest que poretssegons la qualitat dels affers requer nos vullatsper vostres letres clarament imformar. E tingueussenyors molt reverents e honorables Lesperit sant en saguarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XXX dies de abril del anymil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 2 de mayo.

Dióse principio con la lectura de los dos escritos que siguen.

Núm. 368. Tom.20. Fol. 1752.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors del parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: decontinent que haguem rebuda vostra letracontenent lo pagament de les gents darmes de cavall et de peu qui deuen passar en loregne de Cerdenya entenguem ab tota diligencia en expedicio de aquests affers arreglantsnos abla dita vostra letra ab los capitols quensha mostrats en Johan Puyol vostre scriva tramesaci per aquesta raho: et per cessar salaris etmessions hi ordenat de nosaltres matexs en Guillem Oliver per scriva de racio et en Ramon Dezplaper distribuydor los quals ne han volgut pendre carrech sens haverne del general alguna satisfaccio et salari. E conte senyors la dita vostra letra que si los procuradors o missatgers de micer Nicholoso Doria nons complien tots los XXX miliaforins que fos abatut prorata del nombre dels CCCC homens a cavall et CCC ballesters et de cascunssegons nos semblaria millor et pus expedient: e sapiats senyors que dels dits XXX milia florinsnosaltres ne havem rebuts ni los dits missatgers nonshan donats sino XXVI milia CLXXXX florins Darago X solidos barchinonenses en moneda de florins de Florença ducats et jenovins et altres monedes losquals ab los XIIII milia florins que manats esser prestats per raho daquests affers als marmessors del senyor rey munten XXXX milia CXC florins Darago X solidos barchinonenses e havem comptat que munta losou de CCCC rocins et CCC ballesters pagats a IIII mesesXXXIII milia DCCCXVIII florins Darago II solidos barchinonenses axique restaven pera les messions VI milia CCCLXXII florins VIII solidos et aquesta quantitat es tan pochaque no ve a res a les messions que si han ha fer per aquests affers: e per aquesta raho et per ordinacio de la vostra letrasegons que damunt havem deffalcat del nombre de la dita gent a caval et de peu ca non havem datsou o acorriment sino a cent homens darmes eta docents L homens a cavall lança en puny et a C ballesters: et posat aquest nombre sia stattan diminuit empero encara nos fallen ab les messions que sen han a fer MD florins Darago segons tot aço porets veure stesament et destintaen un llevament quin es stat fet queustrametem inclus dins la present: et staen veritat que per tant com nos fallen los dits MD florins nos havem retengut que no havem volgut dar losou o acorriment de XIIII homens darmes quison compreses en los dits cent tro hajam de vosaltres senyors resposta a la present nostra consultacio. Perque placieussenyors nos rescrivats com volrets noshajam en aquests affers es a saber si defalcarem ultra açoque defalcat havem de la dita gent tant com munten losdits MD florins et de qual gent ho volrets ne façam: car axi com vosaltres senyors ordonarets sera complit per nosaltres prestament: no volem empero ometre que les monedes del dit general sestrenyen molt etson minuades de grans quantitats. E daço senyors nosrescriurets com pus prest porets car ja veets que aquests affers son de tal qualer que no soferrien dilacio. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVIII dabrill del any MCCCCXII. - Los deputatsdel general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

Núm. 369. Tom. 20. Fol. 1753.

Als molt reverends egregis nobles ehonorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo diepus prop passat havem reebuda una letra dels consols de Perpenya la qual menciona diverses novitatsquis son seguides en aquelles partides e qui son de assats gran caler. Perque com sie necessari que de tals novitats vosaltres senyors siatscertificats: tramatemvos translat de la dita letrainclus en la present a fi que certificats puixatssi necessari sera sobre les dites novitats esser avisats. Esia molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita enBarchinona a XXVII dies de abril del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunyae les VI persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

La carta de que se hace mérito en la anterior contenía en substancia, según el acta:

Núm. 370. Tom. 20. Fol. 1726.

Quod in maribus de Leucata pervenerat quedam navis de viscahins onerata per homines de Narbona de quatuor mille cesteriis frumenti et octo botes vini et ultra hoc erant in ea sexaginta tres ballistarii et hoc totum portat Sardinie ad vicecomitemNarbone. Item quod in quadam galiota et uno tampino que tendit ad regnum Sardinie in conserva cum dicta naveascenderunt circa octuaginta ballistarii. Item quod quidam Bucicautnomine acceperat Avinione solidum pro DCCC hominibus armorum de peccuniis illustrissimi regis Ludovici Neapolis.

Por último fueron leídas en esta sesión varias otras cartas, cuyo contenido no esplica el acta.

Sesión del día 3.

Invirtióse en la lectura de una carta del parlamento aragonés que dice así:

Núm. 391. Tom. 20. Fol. 1751.

A los muyt reverendos egregios nobles et honorables senyors el parlamentgeneral del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: bien creyemossie cierto a vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas como por no haber conoscido rey esenyor en los regnos e tierras a la corona reyal sotsmesos son seydos suscitados diversos escandalos perpetrados homicidios e otros enormes delictose robados ganados e diverses otros bienes en diversas partidas a los quales suscitar perpetrar e fazerse son acertados con gentes assi de aqueste regnode Aragon como de Gascunya algunos del principado de Cathalunya los quales sabemos los ganados et otros bienes robados en gran partida han levado a lugares ecastiellos del dito principado e dentro aquellse han recullido et receptado. E ya sianos paresca seyer necessario provehir a la sedacion e squivamiento de los ditosscandalos e inconvenientes e entre otros remedios pudiessee deviesse de justicia seyer feyta reintegracion a los dampnificados de los bienes de algunos del principado qui en aqueste regno trobados son: emperonos aquesta via de remedio ommetemos perconservar buena fraternidat e amigança entre los de aqueste regno e del dito principado e provehimospor otras vias quanto possible nos es a la indemnidat etsegurança de la tierra. Mas esnos cierto que todos remedios a present son insuficientes sino breuhaver rey e senyor qui cerquaaquesto provida mediant la gracia de Dios seguntnecessario sera: e por aquesto continuadamentinstamos los muyt reverendes e honorables senyoresqui en Casp son deputados a la investigacion de la justicia de la succession reyal etpublicacion et nominacion de la persona que por rey e senyor haver devamos que cerque aquellodiligentment entienda e breu quanto la qualidate grandesa del negocio lo consiente den a aquello devidaconclusion a la qual fazer havemos por firme las instancias de vuestras reverencias noblezas et honorables saviesasmuyto los moveran. Porque vos rogamos que en todas aquellas maneras que vistas vos seran los queradessollicitar exortar e rogar a dar breu e buena conclusion al negocio de que la cargua et sollicitutles es acomendada de guisa que por conoscimentode rey et senyor qui a la evitacione sedamiento de los ditos inconvenientes etscandalos pueda provehir devidamente la cosa publica de los regnos e tierres a la reyalcorona sostmesos sie puesta en estamento de paz ettranquilidat. E sie muyt reverendesegregios nobles et honorables senyores la sanctaTrinidat en vuestra guarda et proteccion. Scriptaen Ceragoça e sellada con el siello delcomendador mayor de Alcaniç a XXVI dias de abril del anyode MCCCCXII— El parlament general del regno de Aragonperellado a vuestra honor.

Sesión del día 4.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 372. Tom. 20. Fol. 1757.

Als molt reverends nobles ehonorables senyors lo parlament general del regne Darago. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Ceragoça a XXVI del mes dabril prop passat recitativa dels scandolshomeys diverses e enormes crims perpetrats robaments de bestiars e altres bens fets en les partides daqueix regneaxi per gent strangera de Gascunya eencara del regne Darago e alguns de aquest principat:perque fahiets continua instancia als molt reverends e honorables senyors ajustats en lo castell de Casp e deputats a fer la examinacio noscio et publicacio de aquell qui es nostre ver rey esenyor que donen breu e bona conclusio a la justicia mijançant la qual la perpetracio de tants scandols e mals cessarien: pregants a nosaltres que semblant instancia hi dejam sollicitar e fer segons aquestes coses en la dita vostra
letra son stesament expressades. A la qual senyors molt reverends nobles et honorables vos responem quensdolem molt dels dits scandols homeys delictes e robaments seguits en aqueix regne e fraternalment e cordial participam en totes vostres tribulacions et affanys prenentsa importable anuig que de aquest principat alguns siencomplices et sequaces de malefactors et perpetradors de crims tant detestables la correccio punible dels quals en son loche cars nons oblidara: e som molt aconsolats de la dita continua instancia que havets feta e fets a la examinacio de la justicia de aquell qui es nostre rey e senyor car proceheix de intencio virtuosa: certificants vostras reverencias noblesas e honorables saviesas que nosaltres hi havem feta e farem deguda e urgent instancia vehents per clara experiencia quants sinistres et perills importa la dilacio et que la salut et repos de la cosa publica e dels subjectes a la coronareyal Darago es que prestament sia publicat qui es nostre rey e senyor per justicia la qual confiam ques fara per aquells a qui es comesa: pero es molt necessari ques maneigab tal orde forma e manera que impertinencia non puixesortir ni justa materia de querela a alguns dels dits competitors segons la arduitat e ponderositat de tan alt misteri requeren. E creem senyors molt reverents nobles e honorables que vosaltres et nosaltres som de una mateixa intencio en desijar e saber prestament qui es nostre ver reye senyor per justicia la qual placia a la clemencia divinalnos vulla fer publicar saludablement abtranquillitat tota equitat observada. E tingueussenyors molt reverends nobles e honorables Lesperit sant en saguarda. Scrita en Tortosa sots lo segelldel reverend bisbe Durgell a quatre dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

Acordóse, además, entre otras cosas, que para mayor defensa del Principado se armasen y botasen al agua desde luego tres galeras, que el General había concedido prestadas a la ciudad de Barcelona.

Sesión del día 5.

Dióse cuenta en primer lugar de una carta de los de Caspe, en que se trataba del nombramiento de escribanos para dichos compromisarios; y luego se trató de los bandos que había en Ampurdan.

Sesión del día 6.

Se acordó el escribir diferentes cartas, encaminadas todas a apaciguar las disensiones que existían entre varios magnates de Cataluña.

Sesión del día 9.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 373. Tom. 20. Fol. 1764.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors loparlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: be creem havets a memoria ab quanta instancia et assiduitat et com sovin vos havem scrit queus plagues deliberar et a nosaltres rescriureen lo fet de les vendes de les generalitats es a saber si les vendriem o si les fariem cullir e si les veniem a quant temps e si serien aquells drets mateixs o si loscrexeriem segons certs capitols quen haviem formatslos quals vos havem tramesos: e no parsenyors que encara hajats deliberat en aquests affers o nonsen havets rescrit: e segons podetsveure aço no soffer pus dilacio car en lo present mes de maig fenexen tots losarrendaments et tantost lo primer die de juny subseguent es necessari et be necessari que les dites generalitats se cullen o per arrendadors o per cullidors sens altre intermedi de temps: et avisamvossenyors per nostre descarrech que si vosaltres ordonatsque aquestes generalitats se cullen per cullidorsque nosaltres hi posem que haurem parer sera dampnos al general car jan es stada experiencia en temps passat en altres cullidors que deputats hi posaven dels quals se diu que furtaven la meytat daço que culliene que per ço serie millor que les dites generalitatsfossen venudes e que per la breutat del temps e per lotemps que vuy nos occorre fossen venudessolament a I anycar no si pora tantperdre com si les venien a III anys: e no sperets quelscompradors del present trienni nos donassenprorata del temps que les cullirien responentsnosensegons quels han costat car totsse clamen dients que perden grossament hoce creem que dins I any Deus volent haurem rey cert e determenat e lo temps sera millorat e losvolents comprar posats en millor disposicio e lo creximentdels drets de les dites generalitats se poran fer abdeliberacio pus spaciosa: perqueplacieus senyors nos rescrivats e prest com volrets nos hajam en aquests affers et no soffiratsque per vosaltres sia mes pus temps en deliberar carja veets quel general ne poria sostenir dampnatge. Part o senyors nos havets derrerament scrit que fahessem tirar aci la fusta de III galees que havem feta boscare que tirada posem stepes pera III galeestrocelleres de XXX banchs: e segons vosaltres senyors sabets primerament nos haviets scrit que faheessem boschar fusta pera VI galees etaxi ho haviem fet e aquella fem continuar de boschar e tirar et metre en cubert que no sen perda una stella: es ver que pus axi nosen havetsscrit derrerament no posarem stepes sino pera III galeas e aquellas entenem a posar en la manera que per vosaltres senyors es stat ordenat. E sie molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a cinchdies de maig del any mil CCCC dotze. - Los deputatsdel general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 374. Tom. 20. Fol. 1765.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: axi com per vosaltres es stat ordonat ens havets scrit nosaltres havem aemprat micer Francesch Amella et micer Pere Basset que advocassen loegregi don Frederich Darago en lo fet de la realsuccessio pregantslos ab gran instancia que decontinent deguessen partir per anar a Casp carnosaltres los offerim que tantost los spatxaremen llur salari: e jatsia hajam trobat en ells gran voler et affeccio de servir a vosaltres senyors en la cosa publicha pero lo dit micer Francesch nosha dit que james en aquesta manera ell no ha entes ni studiat no pensant que hi hagues entrevenir et que atesa la brevitat del temps que dubtava que en aço ell pogues fer sahonor et ço quis pertany a la ponderositat dels afers:es ver que apres moltes paraules ell se offeri de servirne per sa possibilitat a vosaltres senyors et de fet fa son pertret es te per dit de veure et strenyerse ab lestudi ab confiançaque li sera dat temps que ell haura pogut veure en losdits affers car en altra manera no pendria lodit carrech. E lo dit micer Pere dix volentnosparlar clar que dubtava que ell posquesentrevenir en aquests affers sens carrech de safama per tant com a requesta de algunes persones ell havia fetesallegacions sobre alguns punts tocants la dita successioen les quals per aventura havia posat axi per lodit egregi don Frederich com contra ell; et daço lodit micer Pere scriu a vosaltres senyors seriosament absa letra. Perque placieussenyors nos rescrivats com volrets siaprovehit en aquests affers car sens falla losdits micer Francesch et micer Pere ne compliran vostra ordinacio et voler. Part aço sabets senyors quens havets dat carrech de cercar totes cartes et scriptures qui facen per la dita reyal successio et per aquesta rahoalguns de nosaltres a qui singularment ho havem comanat han treballat et treballen continuament et ab tota diligencia en cercar de les dites scriptures de les quals han trobades algunes qui a parer nostre fan per lodit fet: et per ço que millor puxats veure quines et quals son les dites scriptures et honson stades trobades havemho posat en un full de paper queus trametem inclus dins la present. E mes avant havem sabut ab micer Francesch Çasalaque micer Bernat Dezpont te les allegacions den Çaeraet de fet ne som stats ab lo dit micer Bernat de Gualbes; perque vejatssenyors si volrets transllats de algunes daquestesscriptures et de quals et rescrivitsnosen caraxi com vosaltres ho ordonaretssera per nosaltres prestament complit. Mes encara sapiatssenyors que tot jorn hiccontinuan exir gran colp de gent qui van en França et en Siciliaet a parer nostre hautsguart al temps present deuriasi provehiret de fet nosaltres havem ja scrit al governador de Rossello quens sembla ell no hic dege lexar exir arneses ni besties cavallines. Be creem que vosaltres senyors hi provehirets pus ne sotsavisats. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita enBarchinona a V dies de maig del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.

NACE LA ORDEN DE LA BANDA DE LA VIRGEN DEL PILAR


160. NACE LA ORDEN DE LA BANDA DE LA VIRGEN DEL PILAR
(SIGLO XV. ZARAGOZA)

Eran los tiempos en que reinaba en Aragón el rey Alfonso V, cuando discurría el año de 1431. En el reino navarro, en una de sus capitales, Olite, la reina doña Blanca de Navarra acababa de morir tras larga, grave y dolorosa enfermedad. La desolación y la tristeza hicieron mella en todos sus súbditos cuando todas las campanas transmitieron de campanario en campanario la triste noticia.

NACE LA ORDEN DE LA BANDA DE LA VIRGEN DEL PILAR  (SIGLO XV. ZARAGOZA)


Pasadas unas horas tras el óbito, el infante don Juan de Aragón, su esposo, y los caballeros y dueñas que velaban el cadáver de doña Blanca observaron cómo en su rostro se iba dibujando una dulce sonrisa. Luego se abrieron sus ojos y de su boca se oyó que decía, con voz muy tenue:
«Oh, Señora Santa María del Pilar, bendita seáis que me habéis guardado de la muerte y me habéis restituido a la vida».
El milagro estaba hecho, y todos daban gracias a la virgen del Pilar, a la que la reina tenía gran devoción.

Contó la reina resucitada que, en el instante de su último suspiro, se le había aparecido la virgen del Pilar y le dijo que, si se arrimaba humilde a su pilar, permanecería salva, simplemente dormida, como así había ocurrido, con gran regocijo por parte de todos. El castillo-palacio de Olite se convirtió en una fiesta.

Se hicieron los preparativos y viajó doña Blanca a Zaragoza para orar ante su Virgen valedora y cumplir así con el voto que había proferido de visitarla una vez restablecida. Junto con su esposo, le acompañaba una imponente comitiva, entre la que se encontraba su hijo, el Príncipe de Viana.

Permaneció doña Blanca unos días en Zaragoza, entregada a la oración y en los preparativos que le llevarían a la creación de una Orden en honor de la virgen del Pilar, la Orden de la Banda.

Alfonso V, que se encontraba en Nápoles, tuvo cumplidas noticias de lo que le había ocurrido a su cuñada, condesa de Ribagorza, y se sintió feliz.

[Fuertes y Biota, Antonio, Historia de Nuestra Señora del Pilar. Azagra, Víctor, Cosas nuevas de la Zaragoza vieja, págs. 33-35.]





LA SOMBRA DE LA PRINCESA DOÑA BLANCA


159. LA SOMBRA DE LA PRINCESA DOÑA BLANCA (SIGLO XIII. ALBARRACÍN)

Entre las varias torres de Albarracín, una muy hermosa lleva el nombre de doña Blanca, recuerdo romántico del pueblo albarracinense a una historia desgraciada. Porque Blanca, toda bondad y sencillez, hermana menor del príncipe heredero de Aragón, vióse impulsada al exilio por los celos de su cuñada, que pronto sería reina de los aragoneses.

LA SOMBRA DE LA PRINCESA DOÑA BLANCA (SIGLO XIII. ALBARRACÍN)


Con gran pesar, doña Blanca tuvo que emprender, acompañada por su escaso séquito, el camino que le llevaba a su destierro castellano, atravesando para ello las tierras del señorío independiente de Albarracín, donde sus señores le brindaron hospitalidad. Aceptó la princesa, y todo el pueblo, arremolinado en las calles, fue testigo de la llegada de la comitiva que acompañaba a la princesa aragonesa en su recorrido tortuoso por las calles empedradas de la capital dedicada a Santa María, hasta llegar al palacio de los Azagra, que iban a ser sus anfitriones.

Poco a poco fueron pasando los días. Todos, mayores y menudos, deseaban y esperaban volver a ver a Blanca por las calles de Albarracín, pero el sol y la luna se sucedían ininterrumpidamente sin que la princesa fuera vista de nuevo por nadie. El séquito que la acompañara regresó a la corte aragonesa. De Blanca, no se supo nada.

Comenzó el pueblo a pensar que la desdichada princesa podía haber muerto de pena y que su cuerpo joven habría sido enterrado en la torre que, desde entonces, pasó a llamarse como ella. El silencio más absoluto se hizo en torno a la suerte corrida por la princesa aragonesa.

Pero el misterio comenzó pronto a desvelarse y se desvela aún cada plenilunio, cuando la campana próxima a la torre desgrana los doce sones de la medianoche. Entonces, las gentes de Albarracín ven salir de su torre de piedrauna sombra clara, figura de mujer y holgadas vestiduras, que lentamente desciende, roca a roca, hasta los huertos y el río, para bañarse en aguas claras del Guadalaviar. Luego, al cabo de un rato, la sombra se desvanece hasta el nuevo plenilunio.

Se trata, sin duda, de la sombra de doña Blanca, la princesa que debió morir de pena en su exilio a causa de unos celos cortesanos.

[Tomás Laguía, César, «Leyendas y tradiciones...», Teruel, 12 (1954), 124-127.]

Tomás Laguía, César, «Leyendas y tradiciones



Obra publicada:

Artículos:
«El beato Joaquín Royo», en revista TERUEL 6 (1951), pp. 7-34. ISSN 0210-3524
«La erección de la Diócesis de Albarracín», en revista TERUEL 10 (1953), pp. 203-230. ISSN 0210-3524
«Notas para la historiografía de Albarracín», en revista TERUEL 11 (1954), pp. 33-55. ISSN 0210-3524
«Leyendas y Tradiciones de la Sierra de Albarracín», en revista TERUEL 12 (1954), pp. 123-148. ISSN 0210-3524
«Las capillas de la catedral de Albarracín», en revista TERUEL 14 (1955), pp. 147-186. ISSN 0210-3524
«Breves notas sobre el arquitecto Pierres Vedel y familia», en revista TERUEL 20 (1958), pp. 113-119. ISSN 0210-3524
«La iglesia de Teruel en la guerra de la Independencia», en revista TERUEL 21 (1959), pp. 136-222. ISSN 0210-3524
«Las capillas de la catedral de Teruel», en revista TERUEL 22 (1959), pp. 5-159. ISSN 0210-3524
«La geografía urbana de Albarracín», en revista TERUEL 24 (1960), pp. 5-127. ISSN 0210-3524
«Breves noticias históricas sobre la fundación de la colegiata de Rubielos de Mora», en revista TERUEL 27 (1962), pp. 149-165. ISSN 0210-3524
«La casa de la Brigadiera (Albarracín)», en revista TERUEL 28 (1962), pp. 199-204. ISSN 0210-3524
«Las iglesias de la diócesis de Albarracín», en revista TERUEL 32 (1964), pp. 5-173. ISSN 0210-3524
«Origen de la Casa de la Misericordia de la ciudad de Teruel», en revista TERUEL 34 (1965), pp. 5-122. ISSN 0210-3524
«Fuentes para la historia de Cella», en revista TERUEL, 38, (1967), pp. 5-130. ISSN 0210-3524
«Notas para la geografía urbana de la ciudad de Teruel», en revista TERUEL 42 (1969), pp. 71-94. ISSN 0210-3524
«Índice de los documentos en papel del Archivo de la Catedral de Teruel, correspondientes a los siglo XII, XIII, XIV y XV», en revista Teruel 48 (1972), pp. 16-156. [Este trabajo ha tenido continuidad merced a unos admiradores del autor, que publicaron los documentos correspondientes al siglo XVI (1978), teniendo prevista la publicación del material correspondiente hasta el siglo XX)].
«Notas y documentos artísticos culturales sobre Teruel Medieval» [en colaboración con Santiago Sebastián López], en revista TERUEL 49-50 (1973), pp. 67-109. ISSN 0210-3524
«Sellos del archivo de la S.I. Catedral de Albarracín», en revista TERUEL 52 (1974), pp. 41-51. ISSN 0210-3524
«Fuentes para la historia del Alto Maestrazgo», en revista TERUEL 57-58 (1977), pp. 135-181. ISSN 0210-3524

Libros:

Catálogo de los pergaminos y documentos insertos en ellos existentes en el Archivo de la S.I. catedral de Teruel (1953), Edita Instituto de Estudios Turolenses (IET), Teruel. ISBN 978-84-00-02342-3
Catálogo de la sección de pergaminos del Archivo de la S.I. Catedral de Albarracín (1955), Instituto de Estudios Turolenses, Teruel. ISBN 978-84-00-01446-9
La insigne colegiata de Santa María de Mora de Rubielos (1964). Edita el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). ISBN 978-84-00-00988-5
La desmembración de las Iglesias de Albarracín y Segorbe (1965). Instituto de Estudios Turolenses de la Diputación Provincial de Teruel (CSIC), Teruel [Discurso leído por el autor, en el acto de su recepción en la Real Academia de Nobles y Bellas Artes de Zaragoza]. ISBN 978-84-00-00989-2

  • Mateu Ibars, Josefina y Mª Dolores (1991). Texto y transcripciones, Universidad de Barcelona, ed. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. Siglos IX-XVIII. Barcelona. ISBN 84-7528-694-1.
  • Sánchez Garzón, Alfredo (2000). Ayuntamiento de El Cuervo, Teruel, ed. Aproximación histórica: La villa de El Cuervo y su parroquial. Valencia. ISBN 84-931563-1-0.

Estudió Latín y Humanidades, Filosofía y Teología en el Seminario Conciliar de Teruel, siendo ordenado sacerdote el 4 de octubre de 1925.

Como presbítero, ejerció de ecónomo en distintas parroquias de la diócesis de Teruel (Monteagudo del Castillo y Saldón), ejerciendo después como «Maestro de ceremonias» en la Santa Iglesia Catedral de Teruel.

Canónigo archivero de la catedral de Teruel por oposición, desempeñó también la función de «Archivero Diocesano».

Durante el pontificado del obispo diocesano Fray León Villuendas Polo (1885-1968), fue nombrado «vicesecretario de Cámara y Gobierno» del obispado, y «examinador pro-Sinodal» (1947).

Posteriormente, obtuvo por oposición la cátedra de Historia Eclesiástica, Patrología y Liturgia Doctrinal en el Seminario diocesano de Teruel.

En tanto clérigo, fue un «sacerdote de gran espiritualidad, de reconocidas cualidades humanas y de una extraordinaria sensibilidad artística»;2​ su gran pasión intelectual fue la investigación historiográfica, que el eminente archivero llevó a cabo de forma objetiva, rigurosa y metódica.

Gran parte de su trabajo como investigador fue publicado en la revista «TERUEL», órgano oficial del Instituto de Estudios Turolenses (IET), de la Excma. Diputación Provincial de Teruel, adscrito al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Su primera obra publicada en ese medio -«La erección de la Diócesis de Albarracín»- recibió el Premio del IET en el I Certamen de Albarracín (1953). En homenaje a su labor investigadora e historiográfica, la Revista le dedicó los números 55-56 (1976).

César Tomás Laguía, conocido como «Don César», fue un sacerdote católico, escritor e historiador español, nacido en Torremocha, municipio de la provincia de Teruel, en 1903 y fallecido en la ciudad de Teruel en 1979.

JAIME I CASTIGA A SU TROVADOR


158. JAIME I CASTIGA A SU TROVADOR (SIGLO XIII. PERPIGNAN)

En cierta ocasión, se encontraba el rey don Jaime I el Conquistador en Perpignan, rodeado, naturalmente, de todo su numeroso séquito: obispos, condes, barones, notarios, escribanos, camarlengos, pajes, etc. Entre los acompañantes, se encontraba también su trovador.

Salió a pasear el poeta y músico por los alrededores de la ciudad, pasando cerca de una alfarería, de cuyo interior salía la voz de un hombre que entonaba, no muy bien por cierto, una de las baladas preferidas e interpretadas por el trovador. Era el ceramista quien, sentado ante el torno, modelaba una vasija.

Entró el trovador en el alfar y, sin mediar palabra, rompió todas las piezas de barro que el alfarerotenía expuestas al sol. Luego, sin mirarle siquiera ni mediar palabra, se marchó. 

Cuando el dueño del alfar quiso reaccionar, se encontró con el trabajo de muchos días hecho añicos y, lo que es peor todavía, prácticamente arruinado.

Preguntando aquí y allá, supo el alfarero que el causante de su desgracia formaba parte del séquito real como trovador, y se dirigió a palacio para hablar con él, pero éste, en lugar de excusarse y resarcirle por el daño causado, todavía se encolerizó más, diciéndole que, con su mala voz y todavía peor entonación, había desvirtuado y destrozado su melodía, y que no había hecho sino devolverle la misma moneda.

Los gritos airados del sorprendido y vapuleado ceramista llegaron a oídos del rey que quiso saber el porqué de tales lamentos. Con todo respeto, contó aquél al monarca lo sucedido solicitándole justicia, y el rey, entendiendo lo justo de la petición, obligó a su trovador a indemnizarle.

Luego, una vez reparado el daño material a satisfacción del ceramista, Jaime I despachó de la corte al violento trovador pues, como manifestó a quienes le rodeaban en aquel momento, no podía consentir acoger en su séquito a servidores tan pagados de sí mismos y tan avaros de sus obras como para que no las pudieran disfrutar sus súbditos, máxime cuando el poeta cantorhabía sido pagado con fondos del erario público.

[Del Ter, Armando, «Recopilación de leyendas especialmente de la Alta Montaña (I y II)», Folletón delAltoaragón, 91 y 92 (1983), II, pág. 13.]

JAIME I CASTIGA A SU TROVADOR (SIGLO XIII. PERPIGNAN)



EL DUQUE DE HÍJAR Y LA HIJA DE JAIME I


157. EL DUQUE DE HÍJAR Y LA HIJA DE JAIME I
(SIGLO XIII. HÍJAR)

EL DUQUE DE HÍJAR Y LA HIJA DE JAIME I  (SIGLO XIII. HÍJAR)


El duque y señor de Híjar —cuyo enorme palacio solariego señoreaba majestuoso sobre la importante villa de este nombre, sobresaliendo del resto del caserío— tenía viviendo temporalmente con él, en calidad de invitada, a una hija natural de Jaime I el Conquistador, rey de Aragón, doña María Bayod, con la que conversaba de manera animada y con frecuencia en las veladas de los largos e interminables días de invierno, generalmente sentados uno en frente del otro, junto a uno de los grandes ventanales de la sala principal del palacio, desde el que se divisaba un amplio panorama, casi sin límite.

Durante una de esas habituales y relajantes charlas, la joven María, con su apasionada palabra y su actitud vital, hizo ver y convenció al duque de cuánto ganaría la vista que tenían ante sí si las lomas que se mostraban frente a ellos estuvieran cubiertas de un denso y variado arbolado, como lo estaba la parte llana, sin duda por efectos del agua del río Martín, de manera que el color verde y las flores inundaran lo que en aquel entonces era un terreno árido y totalmente desprotegido de vegetación, que hacía del mismo en un duro paisaje para la contemplación sosegada.

Ante reflexión tan razonada como vehemente, prometió el duque de Híjar, siempre galante y pródigo con la hija del rey, tomar en consideración la idea de María, de modo que al día siguiente comenzó a desarrollar con su arquitecto y sus jardineros un proyecto que, tan pronto como estuvo acabado, ordenó que se pusiera en práctica.

Muy pronto, con la llegada de la primera primavera, la idea se había convertido en un magnífico paradero para recorrer y disfrutar en calma y para ser gozado sosegadamente desde el ventanal cuando llegara el invierno, y al que, en un letrero realizado en forja, puso el nombre de la joven, es decir, el «Paradero de María Bayod», aunque con el tiempo, y puesto en boca de los habitantes de la villa, pasaría a ser el «Paradero de Mirabayo», por deformación, sin duda, del nombre inicial.

[Lasala Navarro, Gregorio, Historia dela Muy Noble, Leal y Antiquísima villa de Híjar, págs. 135-136.]