Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania. 

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareyladae per tal quel offici del escriure pus leugerament e pusperfeta sia complit: sanccim e ordonamque daqui avant en la dita nostra scrivaniaordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquene totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgadeses faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hiencloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquellsqui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on
se començalegir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisquaajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letressagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contengaaxi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagellflaho o ab bulla seran segelladores sotsla derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyalab titols de tots nostres regnes e comtatssegons que dejus appar: e apres sinchnoms de testimonis de les pus nobles e assenyaladespersones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsiaque al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lomanament del dit atorgament haura reebut e norresmeynslo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Daragode Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcegae comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archehisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segellsetc.
- Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.
- Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facenal canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebransino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseylper raho de scriure o per altra manera ells enteressersesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebranab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que losagrament no puga esser observat.

Dels ajudants de la nostra scrivania

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret loqual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertaderlati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puysaquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentatmils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetualsconfermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closese segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari loqual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exiracascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinchdies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyrsien tenguts. Atorgam encara a ell que si loscorreus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la suadiscrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son officimoltes vegades ab nos ha a contractar volem que losagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania

Del Vicecanceller.

Del Vicecanceller.

Con humana fragilitat no sufirausar hom de continua sanitat corporal cobeejantsquel offici no poch de nostra cancellariaen la qual tots los negocis justicie concernents losquals a la nostra cort devolutsson espeegadors per alcun accident no puscafreturar de governador: emperamor daço ordonam quenla damunt dita cancellaria un hom feel e espertlo qual sia doctor en leys apres locanceller sia posat qui no ligat de negun ligamde sacre orde per tal que ço que per aventuraper lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbeo altre prelat o clerguequi en criminals coses fer no poria per aquest siasupplit. E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres locanceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacionsson manades complidament contenents lo fet en la supplicaciocontengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gensgreuge no poch poria donar no siaatrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellarialo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometae totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E lossagraments los quals lo canceller es faedor lovicecanceller a nos faça ab acabament.

Del offici del prothonotari tinent los segells

Del Canceller.

ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller loqual volem esser arquebisbe o bisbe qui siadoctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficientreduyr e de sa man propria en la fin de cascunaab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescritesper un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascunade aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcunde nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero siadiligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closesab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lomanament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellarianostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per luroffici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivaniao a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letressubsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cora aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens pletper son propri moviment manar e subsignar pusca axicon les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcunacosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotarye altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiranalscunes coses sobre les quals cascun dels conseylersclergues tan solament o cascun dels conseylersquals que quals dir son conseyl convendralo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que losdits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehienaquelles coses que veurien esser conseyladores per aventuraaytal occasion de mala absordidat se donariaquels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lentenimentpropri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacionsescrividores en les foranes parts dicte e aordonsegons que sera concordat e atorgat per nostra realmagestat. En apres respostes faedores en lodit conseyl de part nostra quals que quals si donchsa altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcundomestich nostre mostra a ell albara del panicermajor nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriznostre con sera retuda a la cort nostra per affoliadaalbaran sagellat ab son sagellmanam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicaturao de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentmet e aquells los quals sufficients veura esser espeechliuran a ells loffici destinat. Si emperosesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo lochseu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declarama ell esser sotsmeses prelats capellans clerguesdoctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: losescrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylersnostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytallicencia consentidora. E pusca lo dit canceller lossotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en luroffici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sienperfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.

(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como
Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...   

del vicecanceller

Dels Homens del offici del algotzir.

Dels Homens del offici del algotzir.

Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inherent de fugirals delats per temor de penes emposadores dels crims comeses: per ço en la nostra cort per loscriminoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinam los quals volem que sien guardes dels presoners o encarcerats en nostre carcer real per ço que dels criminoseso altres presoners qui en lo nostre carcer seran pugan tenir justicia e fer dret als clamants: los quals homens al algotzir manam esser sotsmeses. No tan solament empero los dits homens a manament del algutzir ans encara a manament dels nostres mayordomensdels camarlenchs del canceller del maestre racionalo de qualsevol daquells o dalcun de nostre conseyldegen pendre e guardar aquelles persones que per qualsevol dels sobredits lus sera manat: pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre consell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per dar menar degen abbones presons. Encara los dits homens volem esser diligents que cant nos covendra cavalcar per la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits homens o dos almenys lo nostre carcer provehirde guardes sufficients davant nos ab verguescongruents vagen. En apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana de nostre hostal tenir no lexenper manera que als entrants e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. Manam encara quels dits homens del algutzir en lo començament de la recepcio de lur offici sagrament ehomenatge facen al algutzir primerament reebuten loffici e en absencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los encarceratse que en lur offici frau ne malicia no consintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer alcuna cosa no demanaran ne reebran.

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs. 

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentatson dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Donjacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pusfort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propincaes guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadoresdemostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectanquen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirsvolem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costumaconcernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la reginaentena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirso a tota franquea o privilegi dalcun locho terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertangajassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexençahagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquellsab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacioprimerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicaciode les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se hajaa fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lodit offici haura aconseguit per aquest certament siafeta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requestaper instancia de actor o accusador qual que qualo quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirssolliciten lo canceller que un dels oydors loqual volra en assessor liure a ells conexentsde poques causes civils o criminals en lo començamentde la causa present esser covenga o en la fi: principi emperode causa no deim esser dentro al actor o accusador loconvengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceytdentro confessions reebudes seran dels dalats:fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lodit assessor manam esser prolada axi que per altre puscaals parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent losobredit assessor sentencies interloqutories sienpronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de luroffici de scriva freturaran un dels escrivansde la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte senpus clar retre cobeejants perque presents losalguatzirs esser deim aquells qui nos seguexenestants en lo loch on nos serem o pertinencies daquella nostres serveys apparellats. No es encara ignoradorque entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de morto abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades:e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcenteslibras barchelonesas o de trecentas librasjaccenses o siscentas libras de mallorquinso dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactorvaler la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres emperocauses civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lopreu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrersupplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirsno promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçadalos alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna.E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen.Volents part aço a perill de fuyta dels criminosesprovehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzirpusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no puscaultra la jurediccio sobreposada en la qual nos covesino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quelsdits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan carlos drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguene facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseylmanarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lursrequerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcersdeguts cascun segons son delicte: volents losdits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furse constitucions dels nostres regnes e terres sienservats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantamentque contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhise sentencies daquells sia. En apres losdits presoners o encarcerats facen punirper penes degudes segons que per nostra provisio o juhi realsera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora çoes de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcunmembre si donchs oreyla no es: decernentsque lo dit offici exercesca lo pusantich en loffici dementre que amdospresents seran en la nostra real cort e lo pus antichabsent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son officisi fallit hauran en lur offici de la quitacio dunmes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processessentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dannostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poranrevelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

dels homens del offici del algotzir

Del Posader.

Del Posader.

No tan solament alberchs convinents als grans princeps e grans senyors son assignadors ansencara a tots aquells qui per servir les sues persones per raho de lurs officis les sues corts seguexen es necessari. Per ço ordenam que quan nos caminar sesdevendra un porter lo qual posader sera nomenat ira davant al loch predestinatnos deure anar qui do e assigne dos hostals a nos dels meylors del loch ço es la un per nostre menjar ab nostres domestichs e laltre per nos dormir e reposar e encara entorn de nostres hostalsassignar sie estret de donar hostals convinents als nostres officials e a lurs officis losquals per offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nostres e a altres persones generosos qui nostra cort seguiran segons sa condicio esguardada la graneadel loch e la multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per ell assignades seran pusquen pustost en cascun loch trobar aço:haja cura diligent que totes les posades que assignades haura e los noms daquells pera qui seran cascundia nos caminan en lo loch en lo qual romandre deurem a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos.Encara en cascuna de les dites posades lo nom de cascu al qual assignada la haura ço es en la porta foranascrisca: e si la posada que a un assignada haura altre per sa temeritat occupara aço dejaencontinent al nostre alguazir denunciar qui sobre açopunesca los contrafaedors per la manera que nos ordenarem: e si lo dit posader en notificar aquestes coses al dit alguazir sera negligent per cascuna vegada sie privat de la quitacio de un dia. Encara volem que lo dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un daquells que en fer lo dit seu offici be e lialment tota parcialitat foragitadase haura a cascun segons sa condicio e de sonoffici esguardada la granea del loch posada convinent donan.

Dels algutzirs