De les vestidures e altres ornaments.

De les vestidures e altres ornaments.

Reyal savieacobeejants totes coses ben disposar molt deu entendre que en vestidures e altres ornaments tempre soncomportament sobrefluitat excessiva de vestedures la qual mes a ergul es escrita que a laor majorment reprement en los altres encara ornaments a honestatdeguda observan cor res no es pus loable engirestament de princep atrobat que ordonar soncomportament en tal manera que agradable a tots aparega e honest cor per aço a tots aço vehents se tolra occasio inordenada de elacio e sera impremudaaffeccio de honesta conversacio. Emperamor daço cobeejants per les coses damunt dites e rahons en ornaments e en gestsnostre comportament amesurat esser et honest no per aço que a despeses sobre aço perdonar entenam mas per aço que bon exemple als altres appareylem: statuim e ordenam e servar manam que per la persona nostra vestidora sien fetes cascun any ordinariament vestedures en les festivitats ques seguexen: de la Nativitat de nostre Senyor de Epiphania de la Purificacio de sancta Maria de la Resurreccio de la Ascencio de Pentacosta de Corpus Christi de sent Johan Baptista de la Assumpcio de santa Maria de la nativitat de sancta Maria de Tots Sants de sant Andreu: les quals vestedures segons ques pertany siencomplides e de penes de vayres sien folradesexceptades les vestedures de Pentacosta de Corpus Christi e de sent Johan qui de cendat sien folrades. Volem encara que ab aquelles ques faran en les dites festivitats de Nadal et de Epiphania de la Resurreccio de nostre Senyor e de Pentacosta sien fets mantels ab los quals losreys per solenne comitiva decorada se hanacostumat de embellir. Encara sien fetes quatre vegades lany vestedures e dues vegades lany capells de sol dels quals usem cavalcants: e les primeres vestedures empero ab capell de sol sien fetes en la festa de sent Miquel e les altres empero menys de capell de sol lo dia de sent Marti e les altres ab capell de sol lo dia de sancta Maria de marçe les altres sens capell de sol lo dia de sent Phelip e sent Jacme e no sien oblidatz davere de esser tenguts capells de sol de belles obres e de margaritesdecorats. Manam encara cascun any per lo dia de divendres sant vestedures de drap quaix escuresser fetes sens alcuna folradura les quals nos aquest dia no per abelliment mas en comemoraciode la passio del nostre Redemptor qui en aytal dia volch murir per salvar lumanal linatgeportar duem ordonador e aquelles en laltre dia seguent per lo nostre almoyner a un pobre de Jesuchrist manam esser donades. Ordonam encara que de sis en sis anys en la festa de Nativitat de nostre Senyor sia appareylate fet novellament un lit de drap daur e de vellut o daltres draps de seda richsab cobertor lo qual en la cambra on nos deurem dormir sia apparellat: encara sinch coxinsdaquell mateix drap obra e color per seer e en aquells et recoudar quant nos en cambra serem esser fets declaram dels quals los dos majors quels altres seran. Norresmenys draps de lana per estendre en terra deure esser injungim los quals en totes les sues parts en colors e obrages sien semblants al dit lit: e volem encara que de quatre en quatre anys en la festa de Pentacosta se face un lit ab sosappareylaments deguts de cendal de nostre senyal real lo qual lit se pertany parar en la cambra nostra de consell tota hora que dues cambres se apparellaran. En apres volem altres dos pus pochsesser fets de cendat de qualsevol color de quatre en quatre anys la un dels quals en la festa de Paschua e laltreen la festa de Omnia Sentor esser fets declaram losquals quant que quant caminarem e en alcuns lochsno solemnes per alscuns dies aturarem a nostre dormir serviran: e a quascun daquests lits tres coxinsdel drap color e obra dels lits e sis draps de lana pera posar en terra a cascun lit de la color matexa daquells esser fets expressament decernim. Ordonam encara que de quatre en quatre anys en la festa de sancta Maria dagost tres cortines de cendato de drap de seda e quatre coxins de vellut o de drap de seda dos grans e dos altres cayrats pus pochs e un drap de seda qui les parets del oratori cobra e dos draps de lana quils banchs e lo sol
cobrendaquella color que a nos pus plasent sera ornatsdel nostre senyal real o del senyal antich dels reys Daragoo de sent Jordi sien fets e honradament apparellats. Volem encara que sien tenguts draps de lana ab istoriesqui servesquen a nos quant serem en la taula posanlosdetras nos en les parets e fican o encara ells en locap del lit nostre posan con sesdevendranos en tal loch esser on no se appareylaria per nos litab sobreposat appareylament: dels quals drapsalscuns dells sien per gran belea e altres preeminents per tal que als pus solennesdies axi con nostra altea ho requer sensdeturpacio de solennitat pusquen servir. Ordonam encara que sien fets bancals de lana ben de diversa color obrats qui a nos servesquen en lo setinostre en lo qual siurem con menjarem e ataula serem. E encara se facen coxins part aquells del lit de drap dor e de vellut lonchs de vellut daytal color de la qual son les nostres armes reyalsqui a nos servesquen per seer tota hora que menjarem e en la taula serem. Manam encara que sien fets resostenidors e bancals e dos coxins lonchse quayrats que sien de drap daur qui a nos servesquen con nos al poble nostre alcuna cosa parlar deurem e ells a nostra presencia appellarem o en altre us a nos servesquen segons que a nostra volentatplaura. Ordonam encara que un cobertor de draps dor o de velluts ab penes derminies se faça e altre de lana ab penes vayres folrat e alltes dos folrats de penes grises los quals sien posats sobre nostre lit con nos de nit o de dia jaersesdevendra o dormir. Volem encara que continuament sienhauts e tenguts en appareyl vanoes e lansolsper los lits nostres: e totes les damunt dites coses salvant aquelles de les quals es dit en quines festes se deuenfer sien mudades e altres de nou sen facen tota hora que necessari sera e encara opportu e als nostres camarlenchs sera vist faedor: esguardants los damunt dits camarlenchs que en sofficient nombre daquelles tots temps sienhaudes segons quels fets als quals les coses damunt dites ordenam ho requeren: en tal manera faents que no tan solament de un ornament per cascun fet siam contents ans de diverses e de cascuna color per nos desusordenades: en tal manera que con se esdevendra nos per fet en diverses lochs appareylaments preparar per fretura de les coses damunt dites la ordonacio nostra ne en manera ne en colors no puga en negunamanera esser mudada.

Oblacions

Dels frens e altres apparellaments de cavals.

Dels frens e altres apparellaments de cavals. 

Per tal con aquelles coses les quals per los princeps se fan pusleugerament per los sotsmeses son tretes en exemple: esguardador esser jutgam que en tots los nostres fets axi com real altea no poch ho requer honestament e temprada nos hajam axi que los savis en ben sien conformats e elsno savis e avanitats entenens en temprança sienprovocats. Hon sobrefluitats esquivants majorment en aquestes coses les quals ordinariament san a fer: volem que ordinariament si donchs per altra causa en altra manera fer no ho manavem quatre selles palafrenals ablurs frens de les quals les dues ab nostre senyal real e les altres dues la una ab senyal de sent Georgi e laltra ab senyal antichde rey Darago sien a servey de nostra persona apparellades Ies dues de les quals hagen cuyrscuberts de velluts daur e de seda comunitse les altres dues romanents hagen cuyrs no cuberts de velluts segons manera apparellada accedent a nostre desijament: de les dites empero dues selleshavents cuyrs cuberts de vellut cascunany la una prop la festa de la Nativitat del glorios Salvador del humanal linatge sia feta e altra prop abans de la festa de Pentacosta aximateix siafeta e les romanents dues selles havents cuyrs no cubertsde vellut cascun any prop ans de la festa de la resurreccio de nostre Senyor la una esser feta ab aquest edicte laudable manam e laltra prop de la festa de Omnium Sanctorum volem esser complida: e apres sis almenys selles darmes destinades per servey de nostra persona hajam de les quals dues sien de nostre senyal real de tot en tot decorades e les altres a senyal de sent Jordi e les dues altres romanents al dit senyal antich de rey Darago. Manam encara que quatre mantes almenys continuament sienappareylades a cobrir les dites selles a servey de nostra persona destinades les dues de les quales sien a nostre senyal real en totes les lurs parts e les altres la una a senyal de sent Jordi e laltra al senyal antich Darago. En apres subjungim a les coses damunt dites que continuament hi sia copia de mantes e daltrescoses necessaries a cavals e a les altres besties damunt dites.

Nota:
Omnium Sanctorum: Tots Sants, Tots Sans, Todos los santos.

vestidures altres ornaments

De la manera de dar racions.

De la manera de dar racions.

E si engir les viandes en lo nostre palau e casa reyal als menjants aministradores orde degut observador havem disposat: molt mes necessari esser jutjam que quant que quant les dites viandes als nostres domestichs per racions e majorment en host on los princeps majors despeses no poden esquivar que en destribuir e divisir aquelles temprança e mesura molt mes lavors es necessari sia observada. Perque ordenam que con a nos se convendra ostejar on no es custum los nostres domestichs devant nos menjar o per
cami anant on per defalliment dalberchs los nostres domestichs menjar nos nons podenbonament acompanyar o en cas que per necessitat o volenterosament nos volents ordenar que devant nos no mengen: en aquell cas ordenam quel escriva nostre de racio lus do racio en aquesta manera ço es locafiz de forment a mesura de Valencia a cent vint persones lo dia del qual a cascuna persona vendra trenta unces de pa cuyt e el cafiz de la civadaa la dita mesura a setze besties lo dia e vendra per bestia tres almuts e lo quarter del vin a mesura de Valencia en que ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia e un molto a divuit persones lo dia: vaquesporchs carn salada gallines cabrits e peix e totes altres coses a consciencia e a bon arbitre del escriva de racio comanam e la sua consciencia daçocarregam.

frens altres apparellaments cavals

De les viandes.

De les viandes. 

Jacsia ques pertanga les corts dels reys e dels princeps de diverses e varies coses habundar cor pero moltes vegades moltes viandesespecialment ab treball e gran
ministeri conquesidesmalalties engenren ebeten lo seny vicis dins meten virtuts foragitan sino son remesiats per medecina de temperançala qual es mare de castetat. Cobeejants donchsaxi a la salut de la pensa con dels cors per remey salutable proveyr statuim que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta: volem pero oltreaço alcunes vegades a conexença del majordom de la nostra cort dalcun antremes esser appareylat.En lo sopar de un continuament o de dos alscunesvegades segons que al dit majordom sera vist expedient: pero conconvit farem tres viandes sien donades e un entremes e lavors los cochs elsaltres de la cuyna ministres mes que no han acostumat siendiligents que totes coses e sengles a la dita cuynapertanyents diligentment e ben e sens macula de reprehension sien appareylades. En apresvolem e manam que en la cort nostra sien donats menjars losmellors ques poran atrobar axi de volateries con daltres carns grosses axique en la setmana divern a la taula nostra e a tots aquells qui menjaran en aquella quascun dia gallines e en stiu polls continuament en duesmaneres si donchs nos per nostre plaer aquestes viandes per altres no mudavem e a la taula dels cavallers qui fora la nostra taula menjaran e els altres qui a la taula daquellsseuran tres dies de quascuna setmana ço es dicmengedimarts e dijous les dites gallines en ivern e pollsen estiu manam esser donades cor aquests elsaltres menjars volem esser apparellats segons la qualitat del temps en ivern aquelles ques convenena ivern e en estiu aquelles qui son congruents al estiu: ajustants que dels dits menjars la un sia cuyt en aygua laltre en asto en altra manera en axi quels dits menjars de tot sienno semblants e diverses. Quant dels dits menjars axi de carns grosses con de volateries devant nos e prelats cavallers e altres persones de qualque condicio sienseran posadors aquest orde volem esser servat ço es quel dit majordom de la cort nostra guart diligentment que abundantment e sens vici de exces quascun dels dits menjars sia posat en tal manera engir aço sonoffici exercen que indigencia fuscha e sobrefliutatde tot en tot esquiu: e per tal con en lo posar demuntdit se pertany a alscuns segons la condicio de lurstament mes que als altres esser honrats volem que en lotallador nostre per vuit persones vianda sia posada e en losdels fills de reys de nostra casa e de archabisbes dels reyals de nostra casa si cavallers seran e de bisbessotsmesos nostres per sis e dels altres prelats e cavallers de nostra senyoria qui a nostra taula siuran e menjaran devant ells per quatre de les dites viandes sia posat: e aquest hordehi sia servat que a tots los menjants en la dita taula que sia posat un tallador entre dos menjadors si donchno era alcun arquebisbe qui per causa donorvolguessem seer a taula primer de nos et a aquell un tallador devant sia posat ab la quantitat de la carn damunt en lo seu grau espressada: e si se esdevendra que alcunbisbe aquell dia haura celebrada missa devant nos volem que aquella honor
li sia feta que es feta a archabisbeseent en nostra taula. Mas si a nos convendraconvidar persones de gran stament volem que en lonombre de les viandes la dita nostra ordinacio no sia servadamas habundantment lo nostre palau siaservit e los menjadors en aquell complidament provehits.E per ço conse pertany de la nostra reyal magestat pussollemnialment esser servits aquells dies quels altres acustumats volem que en los talladors de nos e daquellsqui en nostre palau menjaran aytal orde siaservat ço es que en nostre tallador dels reys fills de reys primogenits e de cardenals per vint persones de les dites viandes sia posat e en lostalladors de fills de reys no primogenits de patriarchese de archabisbes per setze e dels bisbes e dels qui de sanch reyal ledesmament devallaranqui no seran fills de reys e que sien cavallers per dotze e dels altres prelats e de cavallers quan a la nostra taula siuran per vuit a quascun sia posat. Empero declaram que los dits talladors sienposats segons la nostra ordinacio damunt spressada eten los dits talladors no metem nombre.

de la manera de dar racions

Dels Convits.

Dels Convits.

Jacsia que aquells convits sienrepreses los quals sens caritat e temor divinala glotonia servexen: empero aquelles coses que de caritat sola nos a Deu fan agradable proceexen en losquals neguna vida no es morduda de absents nonstroben represes mas laudables. Emperamor daço nos qui caritat e encara dileccio entre nos e el poble a nos comes per aquell al qual per gran caritat e amor son fill en terra trametre plach conservar desigam havem excogitatprudentment que en les festivitats de la Nativitat de nostre Senyor de Apparici de Pascha e de Panthegostaconvit façam per tal que nos qui alegria als sotsmesescomunament mostrar no podem per tal que ells no se regirassende temor de disciplina si al nostre regiment frens de alegria relexassem cor mentre que nos aquells leerosament alegres guardariem pus ardidamentells a coses no degudes se regirarien: almenys als dies aquests la nostra cara alegra tots hagen facultat de guardar cor per aço dileccio entre princep e sotsmesesmolt se conserva cor axi con dit havem axi con massa alegria nou als sotsmeses e a vegades profita als princeps que en temps deguts leticiae alegria demostren car aquells presidents als pobles si volem ferm seer la cadira sots alegria e gracia esguardaments plens mostren per tal que per arogancia de rigor no encorreguen odi del poble: e aço en losdies empero o festivitats damunt dites esser fet determenamper tal que tals dies e tan sollennes al nostre poble axi con dit es damunt sens solennitat no passen. E en la festa encara de sent Johan evangeliste si en la ciutat de Valencia e del martiri de sent Pereapostol si en la ciutat de Leyda e de sancta Anna si en la ciutat de Mallorca e de laassumpcio de nostra dona sancta Maria si en la ciutatde Barchelona e de la exaltacio de sancta Creu si en la vila de Perpinya e de sent Marti si en la ciutatde Ceragoça serem personalment constituits sollempnesconvits per les festes les quals fem a honor dels dits sanctse de les reliquies sanctes qui son collocades en les capelles nostres dels dits lochs moguts per devocio pia manam esser fets: en aquests convits empero per losnostres majordomens bones notables e honrades persones de les quals los dits nostres convits mes sien honrats que deshonrats volem que sien appellades e convidades.

Viandes

Del Lochtinent e Scrivans de racio.

Del Lochtinent e Scrivans de racio.

Reebre compteenujosa cosa desem: moltes vegades es pero necessari jutgam aquell oyr. E per tal que mils ho puscaportar lescriva de racio ordonam que en sonoffici un escriva qui sotsescriva de racio sia nomenat et dos altres qui scrivans del dit offici seran nomenats del qual se pertanga escriure totes aquelles coses les quals lescriva
de racio los manara e es tengut de scriuree de fer: e majorment en absencia del escriva de racio lolochtinent e si aquell noy era lo pus antichen loffici escriva e faça que lescriva de racio es tengut de fer per raho de son offici si donchsen altra manera daquell offici no ordonavem: e a aquell en totes coses tocants lur offici los dits lochtinente escrivans obeesquen per rahon de son offici e sagrament encara al mestre racional aytal con a nos es tengut de fer lo dit scriva de racio los dits lochtinent e scrivans sien estrets prestar.

Convits

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio. 

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiarise altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendraencara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daurdargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquiesde la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferrese altres ostilles e coses del servey de la cohina:als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallericesselles frens sporons: al armador realespaes cuyraces asperchs e elmsguarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntese altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades:del qual libre a nos un translat ne sie liuratsalvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladorsde fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancelle desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real loqual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre loqual registre appellat sera volem esser en lo qual losalbarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurrimentsseran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots losmenjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals perlo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquellse de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar façadiligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau fallimentalcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonablecosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se convea fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en açonecessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lursou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farinavin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axidaquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sienliurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenysajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lodit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichscascun any en lo primer dia dabril a cascundells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre açofeta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitatde vint y cinch libres barcheloneses losquals al nostre tresorer seran endreçats axiempero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendrae volrem pagar los nostres soldejats de la hosten diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador losquals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ablalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no façaestima e aquells que estimats hauran en escrit meteper tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda.Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que totavegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que abnos en la host seran sia feta la guaytacovinent: esguardants pero que les dites guaytese escoltes sien per tal manera divisides quelcarrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volremalcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenesque nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyrdaquelles viandes seguesca la nostra ordonaciosobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romangaimperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonadae la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinentfet per nos alcun viatge se enform ab losobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessusdit e del loguer e de la messio daquelles reebracompte del dit sobrazembler e de son lochtinente faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot çoque li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcunacosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos façaaytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quenmester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartreper cascun mes o de dos en dos mesescomte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagramentque en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional losquals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptesrecusar e contradir. Stablim encara quel dit scrivade racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichsofficials en lurs quitacions aquells encontinentnot a cascu e en apres dels dits notamentsfaça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damuntdit scriva de racio a nos que be e feelmentse haura en son offici façasagrament e que res no ha fet nefara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

Nota:vint ycinch libresbarcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 librasbarcelonesas. También vemos escrito libre: libro.

lochtinent scrivans de racio