Dels Consellers nostres.

Dels Consellers nostres.

Lo regiment de nostres sotsmesesnos axi havem que aquells no dampnificats servem faentjusticia e encara el profit de la cosa publica cobeejants.Emperamor daço engir tants grans coses e aytals deuen suffragis de provisio ajustar que ab conseyllde hom de saviea e de experiencia de coses de proposit feels resplandents esser endreçatznos cove: cor aquelles coses qui abconseyl son fetes fins benauyrables reeben nemereix sotsmeses regir qui neglegex estar a conseyl de savi. Perque a tan gran offici de consellers de la nostra serenitat real sien reebuts canceller e vicecanceller majordomens camarlenchs maestre racional tresorer e promovedors e encara secretaris qui puguen esser en aquells e encara altres quals que quals a aço conexeremmerexedors: statuents per utilitat de la cosa publica la qual en nostres temps cobeejam conservar que negunde nostres consellers del loch en lo qual serem personalment constituits nos gos absentar ne gos anar a alcun convit ne altres coses en sa persona fer per les quals son venir a nos si era appellat se poguesen alcuna manera embargar si donchs primerament de la nostra serenitat no havia obtenguda sobre les coses damunt dites licencia special. En apres ordenam quelsnostres consellers a nos per sagrament prometre sien tenguts que aytant com poran a nos bon conseyl e feeldaran dients aquelles coses que sabran conseylladoresfavor odi e temor de tota persona de tot foragitats. Encara secret de nostre conseyl servar feelmententendran e encara que no han feta alcuna cosa ne faran per avant que a les coses damunt dites sots sagrament promeses observadores obviar pusquen en qualque manera.

Del Argent de la cort nostra.

Del Argent de la cort nostra.

Jacsia ques covengaa reyal magestat que la cort daquella axi de vaxella daur con dargent siadecorada: deguda cosa pero es engir los sotsmesesgrau e orde observar per tal que aquests per prerogativa de vaxella se alegren los quals noblea de linatge o eminencia de dignitat o proximitat de princep ennoblexen. Emperamor daço statuim que tots en lo nostre palau de qualque estament sien qui cavalcantvagen en escudelles e platels dargentmengen e en tases no empero daurades beguen: empero los cavallers abbats e priorse encara comtes vescomtes e barons jacsiaque cavallers no sien taces dargent dauradese majors de les altres hagen per lur beure e menjars a ells en talladors dargent sien apportats.Declarants empero que tallador alcu no vengacubert al nostre tinell exceptat lo nostre si donchs aqui rey altre o cardenal o fill de rey primogenit menjants no havia. A tots empero cavallers doctors o cappellans o altres persones destament abbacin e ab pitxer dargent en la fi de taula sia donada facultat de lavar.

consellers nostres

De la Illuminaria a quant per defunts se celebra.

De la Illuminaria a quantper defunts se celebra.

Ab pia devocio pensants que si per salut dels feels defunts als quals profiten devant totes coses solennitats de misses e ecclesiastichs sagraments aquests misteris celebrar fem a nos guoannyan merits de vida e als nostres successorse als altres profitan per exemple. Perque en aquestes coses se pertany de la nostra reyal magestat que la esgleya o cappella en la qual aquestes coses sesdevendra celebrar a laor e gloria del divinalnom sia de diverses luminaris illustrada e de varis resplandors hornada. E axi ordonam que quant farem cantar offici de defunts et missa per pare o per mare o predecessors nostres sien hautsenceses en la solennitat de les misses e dels altres divinals officis cent brandons: per lo sant pare encara que ab nos no haja ajustament de sancho per qualque rey o reyna que a nos siatengut de parentiu vuitanta brandons: e per cascunfill de rey primogenit sexanta brandons: per losaltres fills o filles de reys no primogenits o cardenals o altres reals e encara patriarches e arquebisbesper cascun daquells quaranta brandons: e per cascun bisbe abbat o baro trenta brandonsen la forma damunt dita sien hauts. Aço pero declaram esser fet ço es la primera vegada: e si altra o altres vegades per los dits nostres predecessors o altres reysdamunt dits o fills primogenits daquells losdits officis fahiem celebrar en lo lochon lo cors daquell per qui aço fer volrem sie soterrat lavors quaranta brandons sien hauts: e axi mateix si per fills de reys no primogenits e els altres desusnomenats lo dit offici fahiem celebrar vint brandons en cascuna vegada seran tenguts: pero si en altra manera los dits officis fehiem celebrar en nostre hostal segons que havem acostumat o entre lany per losdits reys o fills de reys primogenits vint brandonsvolem esser ordonats: e per tots los altres demunt dits deu: car aço solament per devocio havem ordenat e losdits brandons de pes de quatre liures cascu declaram esser. Pero si alcun dels sobredits eren soterrats fora nostra seeyoria a nos per alcun cas erem en aquell lochon alcun o alscuns daquells serien soterrats: volem que aquesta nostra ordinacio no sia servada massegons que de la nostra reyal magestat se pertanyerae la honor daquells ho requerra manam esser fet.

argent cort nostra

De la Illuminacio de la cort real.

De la Illuminacio de la cort real. 

Cor celsitut reyalper eminencia e estament ennobleit per rahon en la cort daquella illuminacio magnifica es observada: emperamor daço ab aquesta nostra sanccio manam que aytalcopiosa illuminacio totes nits en lo nostre palau nos menjants o els nostres domestichs sia hauda. Primerament que quant nos menjarem costa la nostra taula quatre brandons o tortes sien tengudes:en apres un tortiç de una unça e mijaen lo cap de la nostra taula sia haut e un altre entre nos e aquell qui pus prop jusan de nos siura:e entre tots los altres menjants en la dita taula de dos en dos un tortiz de una unça sia posat. E en la taula dels altres cavallers qui en nostra taula no menjaran entre quatre menjants sia posat un tortiz de una unça:en les altres empero taules entre quatre menjants un parell de candeles sien posades. En apres si en alcunloch apres sopar anan o estan serem dins nostre alberch ordenam que quatre brandons o tortesdevant nos sien tengudes e si en nostra cambra on solem dormir e repos nocturnal haver volrem en qualsevol cas esser en aquell cas devant nos de les dites tortes dues tan solament ne sien tengudes. Si empero de fora lalberch de nostra habitacio cavalcan o a peu irem en lotemps damunt dit deu brandons enceses ab aquesta nostra sanccio covinent manam esser portats: pero conen temps de nit quant dormirem en la cambra en la qual jauremun estadal fet observada similitut de candela loqual servesca nos durment de nit e dos ciriscascun de dues unces e longuea de dos palms de cana de Barchelona enceses continuament sientenguts costa els quals dotse candeles volem esser haudes les quals sien a servici de les nostres cambres. Declaram encara la quantitat de les coses desus dites que cascun brando sia haut de pes de set liures de Valencia les candeles emperodisposam esser aytals que sinquanta ajustadessien justes de pes de una libra de Valencia. Disposam encara esser observat que cascun any en la festa de la Purificacio de la Verge Maria nos divinal e solennialmissa hoents tingam un ciri de cera blanchade pes de una libra e a tots aqui estants oents losdivinals e solennes officis damunt dits siendonats ciris de diverses peses segons varies qualitats dels estaments daquells ço es a reyscardenals et fills de reys primogenits si aqui seran ciri de una libra axi con a nos mateix e a patriarches arquebisbes e fills o frares de reys qui primogenits no sien de migalibra e a bisbes e als reyals e a comtesde quatre unçes et a vescomtes e a barons e a cavallers e a abatse al tres prelats un ciri de tres unces siadonat e sia tribuit a cascun dels escuders e altres anants cavalcant ciri de pes de dues unces: sia liuratençara (encara) a cascun dels altres ciri de pes de una unça. En apres subjungim a les coses damunt dites que tots los ciris de pes de una libra elsaltres de mija els altres de pes de quatre uncesels altres de pes de tres els altres de dues elsaltres de una per nostre reboster sien apparellats per lo divinal servey en la nostra cappella axi con se pertany faedor.

illuminaria defunts se celebra

De les Fruytes en la taula ministradores.

De les Fruytes en la taula ministradores.

Jacsiaque menjar de fruytes no sia per meges molt approbat elles pero per gracia dels homens son perduytes a tast humanal naturalment son ordonades: perque en les regions en les quals se fan de bona costumae en dinar e en sopar comunament son ministrades.Statuim donchs e manam que en temps destiu e encara en altres segons que les dites fruytes covinentse degudament poran esser trobades en per tots temps siadonat de aquelles en lo començament del dinar de dues e en lo començament del sopar de una tan solament: e en la fi empero del dinar no sien donades alcunesfruytes ordinariament sino a nos e a aquells qui en la taula nostra siuran e lavors encara sien donades fruytes segons que lavors per nos sera ordenat. En losdies empero en los quals se fara convit elsdies dels dejunis sien donades de una o de dues fruytesen temps congruents e en la fi de la taula si donchs neulesab piment no eren ministrades: en la fin pero del sopar sien donades per tots temps de una o de dues fruytes si poden esser trobades o almenys en loch de fruyta formatge sia aministrat. Guardensepero los officials als quals se pertany la aministracio de les dites fruytes que les fruytesdamunt dites axi seques con madures bones e cencereshagen e ministren.

illuminacio cort real

Dels Honors a alcuns con se pertanyen faedors.

Dels Honors a alcuns con se pertanyen faedors.

Quals que qualscoses les quals per causa de honor procesir son conegudes esser de mellor manera son sanccides: on honor deguda concernen per la present ordinacio promulgam. Perque quant reys cardenals o patriarches o arcabisbes abnos sesdevendra menjar en cascun loch volem ells a nos en seer davant esser si donchs dos o mes no fossen cor en aquell cas la un solament pot devant seer perque entre les molt grans laors realdignitat a manera de la estela rayant resplendex que per esguardament de la sancta fe en moltes maneres maifestavareverencia a aquests qui tantes dignitats ecclesiastiques son ennobleits. Si empero los reys o los cardenals ab nos iran alcunes vegades e ensempsanar no poriem ab ells covinent cosa arbitramesser a nos aquests davant anar. En apres bisbes qualsquesien en la taula nostra seguen primers que nos menjants aquells dies en los quals ells davant nos sesdevendrapreicar o fer loffici de la missa: e si alcumestre en theologia aquell dia preicara volem que segaa la nostra taula cor ells per laçament de la honrada religio als divinals serveys continuadament inherents en aquells dies reeben de molt gran nostra utilitat e no de pocca auctoritat exercici demostrar divinals parlaments proferents per rahon deuen esser decorats de honor mes que als altres dies. En apres cor reys o frares de reyso altres fills de reys o cardenals patriarches et archabisbes et bisbes pero legats del papa entraran en alcuna vila de les terres nostres o en alcun castell o en alcuna ciutat nos lavors aqui estants exirem a ells reebensells ab honor segons que sera vist opportu corcohobejadora cosa es exhibicio de honor con aquell a qui la dita honor als altres dignes faça ab clamor de laor ennobleir. E a bisbes encara si legacio del papa apportaran aquesta honor matexa volem per nos esser dada.

fruytes taula ministradores

De les Oblacions.

De les Oblacions.

Attenents que davant los huyls de Deu null temps la man no es vacua de don si lenteniment del cor sia de bona volentat plena dels dons de Abel perque los dons
offerts de Abel foren plasents: axi volents donchs les oblacions les quals en les misses e en les mans offeri del cappella ordenar no a quantitat axi con aquells que ço que als cappellans lursdonen en alcuna manera si mostren liurada a oblivio aquella paraula dominical en la qual se monstra que la man sinistra no sapia lalmoyna la qual fara la dreta e axi mateix del altre tot en oblacionque offeren a les misses posen: mas a significacio tan solament pus que axi con se pertany als cappellans nostres en altra manera provehim esguart haven: ordenants que en los dies de la nativitat de nostre Senyor de Pascha de la Ascencio de Pantagosta de Corpus Christi e de Tots Sants e de quatre festivitats de madonasancta Maria un diner daur a oblacio de la missa major a nos sia appareylat e haut: a les altres empero misses si alcunes ne oyremtres diners dargent. En la festa empero de la apparicio de la estela cor aquell dia per reysaur mirra e ensens foren offerts a Jesuchrist Salvador nostre volem que offiram en la mayormissa un diner daur dins una capseta ensens dins altra e mirra en altra en poca quantitat cor sol asso a significança fem dels tres reys qui en semblant dia les sobredites coses en Betlem offeriren a nostra donasanta Maria: les quals offerren cascun per si ço es primerament laur e puix lencens e apresla mirra: e en les altres misses si alcunes aquell dia ne oiemtres diners dargent: e en lo dia pero de divenres sant trenta diners dargent con a orar la Creu iremofferir volem per tal que axi con aquell traydorJudes malvadament lo Salvador Redemptor nostre per trenta diners dargent vene nos piadosament aquells offeren la tradicio e la sua mort daquen seguida en nostra real pensa remembrem. En les festes emperode ninou e de la trinitat car son festes de nostre Senyor on que siam volem que offiram tres diners dargent: encara en la festa de sant Johan evangelista si en la ciutat de Valencia serem e en la festa de sent Pere si en Leyda e en la festa de sancta Annasi en Mallorca e en la festa de la Exaltacio de sancta Creu si a Perpinya e en la festa de sent Marti si en Çaragoça personalment erem constituits per esguardament e reverencia que les nostres cappelles dels dits lochsa invocacio daquells sants son nomenades tres diners dargentaquests dies volem e ordonam per nos esser offerts: açopero a la primera missa car si altres misses mes avant oyremvolem per nos esser offert a cascuna vegada un diner dargent tan solament. En les altres empero festes o dies en la missa o misses un diner dargent tan solament offerir de present ordenam: ab aytal empero consideracio en les damunt dites festes nomenades de nostre Senyor de sancta Maria e de Tots Sants aur offerir havem ordonat que axicon al fill de Deu alguna cosa no es comparadora ne a la sua benauyrada mare de lo qual elvolch en aquest mon reebre carn humana e encara de tots sants perque aquell dia del fill de Deu e de la sua mare e de tots altres sants de paradis es general festa aquell dia celebrada per tal aur lo qual pus excellent e precios a tots los altres metalls del mon e alcuncomparable no es atrobat a aquell aquests dies offerirhavem ordenat axi que lun diner daur o dargent a honor de la deitat e los tres diners dargent damunt dits a honor de la trinitat offerir son enteses.

honors alcuns se pertanyen faedors