De les loguers de les besties logades.

De les loguers de les besties logades. 

Con alcu a trebaylreebut de condigne loguer no sia gitadoremperamor daço duem statuydor e ordonadorque a les persones quals que quals acostumades lurs obres e de lurs besties logar les quals ab bestia o sens bestia per nos o per nostres negocis de grat o forçats en loffici de nostre azembler mayor serveyhauran fet convinents loguers sien
donats segons que dejus pus plenerament se declara. Ordonam donchs que a cascuna persona la qual ab bestia sia de sella o de bast per nostre azembler mayor o sotsazembler per nostres negocis logadoraper lo dit azembler de nostra moneda per cascundia en lo qual en nostre servey sera axi per si con per la bestia dotse diners barchelonesesdeu diners jaqueses e mes obol barchelonesosper ferradures de la dita bestia e encara totes despeses les quals la dita persona per son viure e de la sua bestia haura fetes estan en lo dit nostre servey siendonats plenerament e pagats. A cascuna persona quisens bestia per nostres negocis per lo dit azembler o altre per nom dell logadora sien donats en lodia per loguer a aquell vuit diners de barcheloneses o sis diners jaqueses si donchsmes lo dit azembler no vehia esser donador. En apres ordonam que les besties logadores per nostre azembler damunt dit portar cascuna carregapesan ultra tres quintars no sientengudes: pero si lo dit azembler o altre qual que qual alcuna de les dites besties haura carregadaforçat aquell qui la mena contra aquesta nostra ordonacio et per aço aquella bestia morrao debelitara lavors lo dit azembler qui daqui sera colpable del seu propri la valor de la dita bestia axi morta o la menys valençala on no sera morta mas debelitada sera pagador al dit menador per bon dret si regonega obligat: e tota hora quel dit azembler per los menadors de les dites besties li sera request pes en la presencia daquellsles carregues ordonades aportar.

Declaracio-feta-sobre-totes-les-dites-ordinacions

De les Fayles e dels Missatges.

De les Fayles e dels Missatges.

Con se pertanga los princeps absabis engins proveir engir aquelles coses les quals semblantment sesguarden a lur honor axique honor no poca ans despedient a aquell continuament entorn si haver presencies de sos domestichs losquals si absents de la sua cort lurs gatges o quitacions reebien per aventura sovinerament la dita cort continuar e acompanyar lexarien: emperamor daçostatuim e encara ordonam que a nostres domestichsquals que quals sino per aquells dies tan solament per los quals en nostra real cort presents almenys alcunahora del dia o de la nit seran res de lurs quitacions a ells per besties o per bestia per els tenedores o per menjar donar ordonades no sia donat e si contrafaran en la quitacio per cascun dia sien agreviats: a aquells pero qui deuen tenir betia o bestiese aquella o aquelles tenir hauran lexades jacsia que cascun dia presents en la cort seran menjar tansolament a ells deu esser donat. Encara ordonam que elsreebents moneda de la cort nostra per vestir res sino a aquells los quals en la nostra cort lo primer dia de abril presents seran e los vuit meses del anyla nostra cort hauran continuada no sia pagat: si donchsen altra manera generalment a ells draps no ordonavem donador: ne encara altres drets a aquells ultra les quitacions per besties assignades si donchs almenys en lany la nostra cort sis meses no hauran continuada sien pagats o satisfets en alcuna condicio o manera: a aquells pero quide nostra cort vin e cera e pan reeben per losdies en los quals en la cort seran estats sien donats tan solament: als missatgers pero per nos dels nostres domestichs trametedors si duran aquesta missageria les coses necessaries a ells de la nostra moneda seran ministradesde la qual reten comte al racional facensefalles en totes coses axi con damunt exceptaten lo vestir si dins lo dit temps a la nostra cort ells venir sesdevendra: pero si els missatges damunt dits mar haurien a passar e per aço les lursbesties ab si menar no porien lavors les lurs quitacions per les dites besties per aquesta causa lexades e encara despeses per les persones reebanentirament e hagen.

De la Almoyna.

De la Almoyna.

Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturane los freturans met enla tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobresnostre coratge girem e ab almoynes a ells e abaltres piadoses acorriments no axi com nesom tenguts mas axi con podem misericordialmentsuccurram. Perque ordonam e establim que cascunany sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil librasbarchelonesas per quatre partidas del any reebedoresdels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoynernostre et aquelles do e distribuescasegons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascunjorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinsesolidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidosalfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcegaper los dits almoyners dels nostres panicerscascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Aragotres diners en regne de Valencia e en Catalunyae quatre diners en Mallorcha e en Cerdenyaet en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberchcascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinchsolidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenyao en Corcega reebedors del nostre comprador çoes per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexantapobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan evin los quals en nostres boteylaria e paniceriasesdevendra a deteriorar en tal manera que devant losnostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers losrebosters romandrien los quals convinentmentper ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudesa la cort per afollades e aquelles lalmoyner reebadel cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichsques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorernostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacionsensemps ab laltra moneda de la almoynaals pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en losprivilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemplerelaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exemplilavam a cascun drap de lana per dos robesab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valenciae sis de mallorquins en Mallorques e sisdalfonsins en Cerdenya o tres de jaquesesen Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siamremembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonamoltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretsepobres menjar continuament esser donat en la nostra cort realper tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres dinersbarcheloneses en Catalunya et en regne de Valenciaet dos diners jaqueses en Arago et quatrediners mallorquins en Mallorques et quatrealfonsins en Sardenya a honor daquell en la mandel qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultrala ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueixultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem siendonats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietançavuit diners jacceses o dotse dinersbarcheloneses o setse diners mallorquinso setse alfonsins segons les terres on serem per cascunfrare o sor daquells monastirs.

De les quatre tempores del any.

De les quatre tempores del any. 

Mortificacio e plor en laEsgleya mostrar se cove en los temps en losquals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Emperoen tots los dies no sapparell altar nereraltar en les vespres ne en les matinessino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colentdiache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues siendels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la colordels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benetsent Jordi sent Domingo sent Loys bisbesent Bernat sent Loys rey de França sent Franceschles once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sienvolem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tansolament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clarasent Mauris senta Teclasent Cosma e sent Damiasent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Meritajacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascunbrandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonamque en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duempiadosament ordonador que oltra los dies en losquals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havemordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterinade sent Nicholau e tots los dicmenges de Avente de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religiosesa la divinal paraula preicar diputats sien hautsun dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltreentro que tots qui en lo loch seran ne sienpassats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessusprocessio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascunles pus dignes segons son grau: e en deffallimentdels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clerguesen grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellansqui la aministracion han de la cappella lavorsproveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells quireliquies dels martirs portaran capes vermeyles portene axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada:e sien vuit o deu brandons encesesen les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit corsen alcuna custodia molt bella en tal manera que puscaesser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecelsia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesaper lo sotsdiache sia portat qui vajadavant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola abcanelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processonscreu portara de dalmatica sia vestit e en cascuncostat clergue o escola haja qui losciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris encesesvagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangelise començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colente de les altres axi con damunt havem dit al Magnificaten cascunes vespres e al Benedictusen les matines e en la missa apres de la oblacio encenssia ministrat: tots temps empero que noy hajamisses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchsaquell dia no era vigilia o festa daltre sant en loqual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant siadit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigiliao fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenneab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diachee ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenresvolem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.

Almoyna

Dels dies ferials.

Dels dies ferials. 

En los ferials dies pero sien tenguts paraments e vestiments de drap de seda color groga trahents:pero cor segons lo temps es faedora diferencia volem que del Avent entro a la Purificacioa honor de la Verge e de Pascua entro a la Ascensio per la leticia paschual sientenguts aquells blanchs pus sotils: en la cuaresma pero aquels blaus pus sotilsen laltar sien posats e el cappella ne sia vestit cor aquests davant los altres en lotemps de la cuaresma havem duyt elegidors. Engirlos altres ornaments statuim que en losdamunt dits dies ferials en los quals nos fadalcu festa ne encara de huytaves siaposada una creu en lo mig loch del reraltar e dos testssotils deça e della en les estremitatsdel reraltar e la creu: axi pero que en Laventde nostre Senyor en mig del altar lo test de la turquesa hi sia posat.

quatre-tempores-any

Dels dissaptes.

Dels dissaptes. 

En los dies pero dels dissaptes en losquals sera missa de sancta Maria los paraments e vestiments blanchs pus sotils sientenguts per tal que per aço molt grant virginitat dellasia representada: en lo mig del altar lo testde la turquesa sia posat e en cascun cap test sotil separat sia posat e entre lo test de la turquesae lo dit test altre test sotil separadament es posador e entrels dits tests deça e della dejusen laltar los bacins blanchs sien posats.

dies ferials

Dels divendres.

Dels divendres. 

En tots divendres en los quals missa sera de la creu sien tenguts paraments del altar blaus çoes los pus sotils e vestiments vermeylslos pus sotils per tal que aximortificacio la qual aytal dia en nos devem haver per paraments daltar mostrada la memoria de la sanch la qual per nos Jesuchrist escampa no sia lexada: en lo mig loch pero del altar una creu siaposada e en cascun cap del dit reraltar losbacins blanchs demunt dits e entre la creu elsdamunt dits bacins de cascun costat test sotilseparat sia posat.

Nota:
entre la creu elsdamunt dits bacins: entre la creu e los (et los) damunt dits bacins.

dissaptes