Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Ley XI.

Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homenshan en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprançaet justicia: e tot hom qui haja voluntat daverperfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessuscom los altres qui han a governar les terres per lurslavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots losaltres. Car saviesa los dara que ho sapienfer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprançaque façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lursaffers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrançadaço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres quescinyen e les altres que posen davant si e les altres abque firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures:e per ço com los defensors no haurien tots cominalmentaquestes armes et encara que les haguessen no les poriencontinuament portar ab si ordenaren los antichs que fosfeta una arma en ques mostrassentotes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vistpera defendre si meseix mostra saviesa et es ver quesdeu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasaque hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxarlespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pomes fortalesa de la espasa cor en aquell se soferlo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer:son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti elferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ablo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostraegualtat lo ferrede la espasa qui es dret tallant et agut ettalla egualment de
cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassenab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porienmantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.

ley-xii-com-los-defensors-deuen-esser-persones-fort-entenents

Ley X. Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Ley X.

Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Gentilesa o paratge segons que havem dit en la ley davant aquesta es noblesa que ve als homens per linyatge. E per ço deuen molt guardar los qui han dret en gentilesao paratge que no li donen dampnatge ni li facenminva ni deshonor: car pus lo linyatgefa que la hagen los homens axi com a heretat no deu voler lo gentil hom que sia tan malastruchque ço quels altres començaren et ço en que heretaren prena deshonor et sacab en ell. E açoes quan lo gentil hom fa deshonor o minvaa ço quels altres cresqueren: et açofaen matrimoni ab pagesa o pages ab fillade gentil hom. Pero la major part de la gentilesa o de paratge guaanyen los homens per la honor dels pares: carjassia que la mare sia pagesa o de vila emperosil pare es gentil hom lo fill es comptat per hom de paratge mas no per noble: massi naix de fembra de paratge et dom de vila no volgren los antichs que fos en totes coses hom de paratge: car tots temps los homens quan alcunacosa volen dir posen primerament lo nom del pare ni jamesa alcun hom no diu hom lo nom de la mare que no sotenga a deshonor: car major deshonor no pot haver la cosa honrada que mesclarla ab cosa que no es donor etlexar lo nom donor et pendre loqui no es donor.

Ley XI

Ley IX. Com deuen esser elets los cavallers.

Ley IX.

Com deuen esser elets los cavallers.

Miles lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots losaltres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta rahoelegien antigament de mil homens un per ferlocavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs losquals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen milset pus tost ociure et vencre losenemichs et no fossen hujats leugerament faenfets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament perafer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homensqui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociureles coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen beformats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren losantichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sosenemichs vencien si meseix: tengueren per be lossavis daquestes coses que guardassen homens peraaquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre açodix un savi qui hac nom Vegeci qui parladel orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal quesguardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per çoforen appellats gentils homens o homens de paratgeaxi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesaque vol aytant dir com noblesa de bondat et açoper tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per boneade costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur boneason per dret appellats nobles et gentils homens: emperomajorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reebenells dan et vergonya ans aquells del linyatgedon devallen: e per ço los gentils homensdeuen esser elets que venguen de dret linyatgede pare et davi entro en lo quart grauqui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquelltemps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatgetant creix mes sa honor en gentilesa servanbones costumes.

ley-x-com-los-gentils-homens-deuen-deuen-guardar-noblea-gentilesa-paratge

Ley VIII. Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Ley VIII.

Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Cavalleria fo appelladaantigament la companya dels nobles qui foren posats a defendre la terra et per axo lus meseren nom militiaen lati que vol aytant dir com companya de homensdurs et ferms: et foren elets pera soferir mal treballan per profit et per be de la cosa publica. E per çohac aquest nom de milicia de compte de mil: car antigament de mil homens era un elet pera esser cavaller. Mas en Espanya apellen cavalleria no per ço com van encavalgats en cavalls mas per tal com be axicom los que van en cavalls van pus honradament que en altra bestia: axi meseix los que son elets a esser cavallers son pus honrats que tots los altres defensors: perque axi com lo nombre de la cavalleria fopres de companya de homens elets pera defensio axi fo pres lo nom de cavaller de cavalleria.

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volchques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et sana mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren losantichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mestertres coses ço es esforç et honor et poder: perque pusen lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lopoble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla etcrexenla de ço dels enemichs que es cosa quesconve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui losantichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per çovolem açi parlar daquells et mostrar perque son axiappellats et com deuen esser elets e quinysdeuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyescoses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyescoses poden perdre aquella honor.

Ley VI - De quinyes coses deu estar lo poble apercebut ...

Ley VI. 

De quinyes coses deu estar lo poble apercebut o avisat pera guardar la terra et per apoderarse de sosenemichs.

Estan apoderat lo poble en saterra en serviy et en honor de son senyor es cosa que li torna en profit et en honor: cor molt gran profit li ve per lo poder que ha en si per tal com sos enemichsentenen que son poderosos nos atrevexen a escometrels ni a ferlos dan. E gran honor loses quan estan apoderats et apercebuts de manera que tenen en lurma la guerra et la pau per pendre daquelles aquella que entenen que es profitosa. Mas pera aço es mester que estien apercebuts et aparellats de IIII coses. La primera que tenguan lurs castells beobrats et be establits. La segona que hagen bona cavalleria et bona gent de peu. La terça compliment de cavalls et darmes. La quarta abundancia de viandas: car sens aquestes coses nos pot lalsmantenir. E oltra tot aço deuen punyar aytantcom poden que hagen tresor apartat de que façen les messions que han a fer en temps de guerra de guisa queno hagen a fer questes al poble que es cosa quelsagreviaria molt en tot temps majorment en temps de guerra. Perque lo poble qui axi estigues aparellatet apercebut compliria la paraula que nostre senyor Jesu-christ dixen lavengeli que quan lom qui sera be armat guarda la casa sua en pau es tot ço que ha: e mes encara que aquells qui axi o fan poden complidament guardar lealtat a son senyor et seran tenguts per persones de bon sen et tembranlos los enemichse seran apoderats en sa terra et mostrarse han per amichsdaquella e aquells qui aço no feesen caurien en tot locontrari de quels vindria gran enuig et dampnatgeen vendrien en gran vergonya.

Ley 7

Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: carladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en soncas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçanlos baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuano porfidian o contenen ab elles: per çoaytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sosenemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conveal poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quelpoble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara quesmostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlosvia et carrera per la qual sapoderassen dellsmeseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per açono seria poca la que dels enemichs lus vendriaquan lus haguessen feta perdre la terra a gran danet deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemichmortal axi com aquell qui çodel seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.

Ley 6