Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Ley XXXI.

Com loscavallers han apartades honors et libertats mes quelsaltres.

Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la leydavant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanyaque fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch altper ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. 

En quinyamanera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e açoper tres rahons: la una per la noblea de lurlinyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axicom aquells ab qui han a fer sos affers guardanet honran si meseix ab ells et crexenlur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axicom a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats elsclergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre panque ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa boneane algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat:axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcunoy deu fer violencia o força sino per manament del reyo per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats loscavalls ni les armes mentre empero quelspoguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurspersones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurscases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. Eoltra aço los fahien altra honor que honse vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui pervea orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcuno poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.

ley-xxxi-com-cavallers-apartades-honors-libertats

Ley XXIX. Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.

Ley XXIX. 

Quinyes coses deuen fer et guardar los cavallers en la guerra en dit et en fet en tot temps.

Fer deuen los cavallers coses senyalades les quals per cosa alguna no deuen lexar a fer. E aquestes son en dues maneres ço es les unes en dit les altres en fet. E les de la paraula son que no sien vils ni desmemoriades ço es impropries en ço que seran dites ni orgulloses sino en aquells lochs on se convendra axicom en fet darmes en lo qual han a esforçar loscors dels homens et darlos voluntat de fer be nomenanlos et aduinlos a memoria que facen be lurs affers et reprenenlos en çoque erren no faen ço que deuen. E encara tengren en be los antichs que a aquells qui havien amigues o enamorades quels en fos feta memoria en les batalles per ço quels en cresquessenmils los coratges et haguessen major vergonya derrar. E axi meseix tingueren en be quesguardassen de mentir en lurs paraules exceptaten aquelles coses en les quals ço en que haguessenmentit sen ho porien tornar axi com es en esquivar dampnatge que poria esdevenir si les paraules nos mudassen e axi meseix dien algunes paraules no veres per amansar algunes persones a fer alcungran mal o meten pau et acort entre aquelles en lurdesamor o en altra cosa que per aquelles paraules no veres tolguessendampnatge et aportassen profit: e axi meseix que les paraules que dixessen juran o faen homanageo promissio de tenir alcuna cosa que les atesessenaxi com havem dit que deuen esser leals et ferms en çoque faran car la lealtat los fara errar de guardar et la fermetat que nos moguen dun en alsque es cosa que no conve als defensors car no son tan dubtats per aquella raho aquells que ho fan. E axi meseix deuen fer que les vestedures et les armes que portaran sienbelles et gallardes a profit de si meseix en manera que sienbe estants et be aparents a aquells qui les veuran et que ells sien coneguts per aquelles. Axi meseix deuen esser de bon tractament: car si no ho eren tot lur fet valdria poch et serien axi segons que ho dixerenlos antichs com arbre sens escorça quitost se seca. E encara deuen punyar aytantcom poden sien suaus et leugers axi com havem dit: e aquestes son dues coses de ques poden ajudar en molts lochs e sobre totes les altres coses han mesterque sien obedients et de bon manament a lursmajors car jassia que totes les altres coses losajuden a esser vencedors apres lo poder de Deu emperola obediencia es molt gran en lo fet de la victoria.

ley-xxx-en-quinya-manera-deuen-esser-honrats-los-cavallers-rahons

Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Ley XXVIII. 

Quinyescoses son tenguts de guardar los cavallers.

Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen loscavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerlacom mes puga axi meseix que no dubtara de morir per sonsenyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen saterra et sa honor com mils sabran et porane aço meseix faran per lo profit comu de saterra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets abferre calent de senyal lo qual alcun altre homnol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatgedon venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumavendescriure tots los noms dels altres cavallers. E açosfahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossenconeguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessenni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament ethomenatge que feessen o paraula fermada que promesessena altre de guisa que no la minvassen ni feessenres contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessenhaver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liuradesen comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menaret portarles ab si tots temps que no les mesessenpenyora ni les malmesessen sens licenciade lurs senyors si donchs no havien tanmanifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en loscavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.

ley-xxix-quinyes-coses-deuen-fer-et-guardat-los-cavallers-guerra

Ley XXVII. Com davant los cavallers con mengen deuen esser lestes les istories dels grans fets darmes.

Ley XXVII. 

Com davant loscavallers con mengen deuen esser lestes les istoriesdels grans fets darmes.

Bellament et gallarda tingueren be los antichs que feessen loscavallers aquestes coses que dites havem en la ley davant aquesta: e per ço ordenaren que axi com en temps de guerra aprenien fets darmes juyen e en altra manera que axi meseix en temps de pau o apresessen per oida e per enteniment: e per ço acostumaven los cavallers que quan menjaven quels legissen les istorias dels grans fets darmes quels passats havien fets en lo sen et en lesforç que havien hautsper victories et per acabar ço que volien: e la onno havien aytals istories fahiense retrerals cavallers bons ancians que en aquells bons fets eren estats. E oltra tot aço fahien mes quelsjuglars no dixessen davant ells altres cançons sino de junteset que parlassen de fet darmes: e aço meseixfahien quan no podien dormir cascu en sonalberch se fahien legir et recitar aquestes coses sobredites: e aços fahia per tal que oinhaguessen bon cor et esforçavense a fer be volencomplir ço quels altres havien fet o semblant o passar affany per aquella raho.

ley-xxviii-quinyes-coses-son-tenguts-de-guardar-los-cavallers

Ley XXVI. Com los cavallers deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Ley XXVI. 

Com los cavallersdeuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Menjar beure et dormir son coses naturals sens les quals los homens no poden vire: pero aquestes deuen usar en tres maneres. La una ab temps laltra ab mesura la terça bellament etneta. E per ço los cavallers eren molt beacostumats antigament a fer aço: car be axi com en temps de pau menjaven a ora certa en manera que poguessen menjar dues vegades lo dia et de bons menjars et beapparellats et ab coses quels sabessenbones axi meseix com havien a guarrejar menjaven una vegada per lo mati et poch et lomenjar major fahien lo vespre: e açofahien per tal que no haguessen gran fam ni gran setet per tal que si fossen nafrats guarissen pus tost. E en aquella ora davenlos a menjar viandes grosses et que menjassen poc daquelles et quels abhundassenmolt et quels feessen les carns dures et forts: e axi meseix los daven a beure vin flach et molt amerat en manera que nolstorbas lenteniment nil sen: e quan fahiales grans calors davenlos un poch de vinagre abmolta aygua per ço quels tolgues la set et nols lexas encendre la cremor en manera que naguessen a esser malalts: e bevienlo axi meseixde dia quan havien gran set en manera quels conservas elscresques la vida et la salut e que no lals tolguessenmenjan et beven. E oltra tot aço hi trobaven altre gran profit que per aquesta raho no fahientan gran messio per que poguessen mils bastar als grans fets que es cosa ques conve molt als que han aguerrejar. Axi meseix los acostumaven que no fossendormidors per tal com lo massa dormir nou molt als grans fets que han a fer et senyaladament als cavallers com son en guerra: e per ço axi com consentien en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessenaxi no volgren que en guerra jaguessen sino en pochs draps et durs o en lurs espatleres o perpuntes: e aço fahien perque menys dormissenet acostumavense a sofrir treball car tenien que alcunplaer que haver poguessen no era tan bo com esser vencedors.

ley-xxvii-davant-cavallers-mengen-lestes-istories-fets-darmes

Ley XXV. En quinya manera se deuen vestir los cavallers.

Ley XXV.

En quinyamanera se deuen vestir los cavallers.

Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquinsverts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels feesentristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feerenper tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen loscoratges pera esser pus esforçats e aço per tolreira la qual segons la Sancta Scriptura desseca lososses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumesde les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonchen guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclodret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellarenmantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homenssino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuuhi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tansolament a lurs senyors mas encara a lurscapitans o officials: e per aquesta raho tenien lomantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons losuses de lurs terres o lochs: e açofahien per tal que per quis vol quels vislos pogues conexer entre les altres gents per quelssabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.

ley-xxvi-cavallers-amesurats-nodrits-menjar-beure-dormir