XI, perg 66, Jaime I, 15 setiembre 1216

XI.
Perg. N° 66. Jai. I. 15 setiembre 1216. (M°CCXVI°)

In Dei nomine. Notum sit cunctis quod nos S. Dei gratia Terrachonearchiepiscopus G. per eandem Tirassone episcopusP. Ferrandi dominus sancte Marie de Albarrazino Eximinus Cornelii Guillelmus de Cervaria Guillelmus vicecomes CardoneGuillelmus de Monte-Catano suscipimus vos dominum Jacobumregem Aragonis comitem Barchinone dominumMontis-Pessulani sub protectione et defensione et custodia atque consilio nostro et promittimus vobis quod nos consulemus vobis in omnibus negotiis vestris ad utiiitatem vestram et totius vestri regni et militum atque omnium vestrorum bona fide et sine fraude secundum vestrum bonum intellectum et custodiemus et deffendemus personam vestram et totam terram et res vestras ab omni adversitate pro posse nostro et promittimus vobis quod unus nostrum non substrahat personam vestram alteri gratis vel vi et si quis faceret vel consentiret quod absit remaneret perjurus et proditor ad forum Aragonis et bauzator ad consuetudinem Catalonie. Et hec omnia promittimus vobis in fide hominii quod vobis facimus ore et manibus et super crucem Domini et quatuor evangelia juramus quod ita attendemus et complebimus sic Deus nos adjuvet et sancta quatuor evangelia: salva tamen procuratione domini comitis Sanccii quamdiu bene curaverit et salva jura mei Guillelmi de Cervaria. Actum est hoc XVII kalendas octobris anno Domini M°CCXVI° apud Monssonem.- Testes sunt hujus rei et sacramentorum prestitorum B. de Clareto preceptor Gardenii tenens vicem magistri et frater B. de Aguilella comendator Monssonis et frater B. de Camppanis comendator Mirabeti et frater R. de Ayesclis + magisterEmposte et frater Fortunius de Pomaris et frater Blascus de Avero Blaschus de Alagone Guillelmus de Podio Petrus de Pomario Petrus de Navascos R. de Monte-Catano G. Raimundi de Monte-Catano Jordanus de Petra alta R. de Castro-Veteri R. GasconB. Item Dominicus Lois Matheus del Mas Auztorch de JaccaFernandus Diaz Paschassius Munionis Arnaldus de Jussiet Petrus de Podioviridi Arnaldus Cortit Bernardus de ZasalaRaimundus Raimundi Pretrus Tomas Arnaldus de Val Secherio Bernardus Clavelli. - Petrus Oviecho scripsi et hoc sig+num feci mandato prescriptorum.

X, perg 1, apéndice, Jaime I, 10 setiembre 1215

X.
Perg. N° 1 del apén. De Jai.I. 10 setiembre 1215. (quarto idus septembris sub era millessima CCL tertia).

Sit notum cunctis quod nos Sanccius Dei gratia comes Provincie et regni Aragonum et Cathalonie procuratorpromittimus et bona fide convenimus vobis dilectis nostris
Guillelmo de Cervaria et Petro Aunes quos nunc pro demandanda morte domini Petri inclite recordationis regis Aragonum et pro aliis multis negotiis regni expediendis
apud Romammittimus ad concilium generale quod omnes expensas et missiones quascumque in itinere isto tam eundo quam redeundo et stando apud Romam feceritis et
omnia alia quecumque in promovendo negotia domini regis Aragonum mortuo videlicet et vivo domino papa et cardinalibus et aliis in curia et extra curiam pariter cum concilio dompni J. episcopi Sancte Marie dederitis pro hujusmodi negotio expensaveritis ullo modo nos persolvemus vobis vel cuicumque scripto vel verbo vos mandaveritis sine omni dubio et sine aliqua diminutione in pace. Et de hoc toto complendo et attendendo vos et vestros omnes sub Dei fide et legalitate nostra recipimus sicut melius et plenius dici et intelligi petest ad vestrum et vestrorum salvamentum comodum et utilitatem. Verumtamen de expensis et missionibus superius expressis credamini vos et sitis crediti verbo simplici vestro et sine placito et demanda. Datum Osce quarto idus septembris sub era millessima CCL tertia. - Testibus et presentibus G. episcopo oscensi G. episcopo tirasonensi Vitali archidiacono Tirasone Eximino Cornelii Pelegrino de Aunes Roderico de Lizana Blasco Maça Bernardo de Claretocomendatore de Montesono et aliis multis. - Sig+num Berengarii de Parietibus qui mandato domini comitis hoc scribi fecit loco die et era prefixis.

xi-perg-66-jaime-i-15-setiembre-1216

IX, reg 1232, fol 109, sin fecha

IX.
Reg. n°1232 fol. 109. Sin fecha.

A servey de Deu et de nostra dona sancta Maria et en reverencia del benauirat mossen sent Jordi ordona lo senyor rey que empresa de nobles et de cavallers fets sia feta en la forma et manera davall escrita losquals sien nomenats los cavallers de sant Jordi.
- Primerament que la vestidura ab que seran reebutssia mantell et de drap blanch ab la creu vermella en la part devant et la creu sia tan longaet no menor com es lo dors de la palma de I hom e tan ampla com la ungla del dit menor de la ma. - Item queldia quel dit noble o cavaller haura reebut lodit mantell ab la creu haja tot lo dia aportarla creu en la subirana vestedura que portara en la part denant en dret del cor de tota vida del senyor rey. - Item tots los cavallers de sant Jordi damunt dits fan sagrament et homenatge al senyor rey de anar abell personalment ab aquells homens de cavall que bonament poran al sou del dit senyor contra los morosquant que quant lo senyor rey hi volra oy poraanar: encara lo serviran et seguiran en la forma damunt dita a defensio de son regne o terres si aquells volguessendamnificar algun rey o altre hom ab poder de gents estranyes. Eel senyor rey si ell o alcun dells se tem quels haja a guiar o si guiar et assegurar nolsvolra quels haja per escusats de la venguda etservey. - Item quel senyor rey triy XII consellers ço es IIII nobles VIII cavallers ab losquals o major partida daquells ell orden et faça totes aquelles coses que bones et profitoses sien a la dita empresa no restrenyen ni mudan res en la forma del servei.- Item lo dit senyor rey per vigor de les paraules damunt contengudes en lo IIII capitol ordena ab consell de XII et de mes dels nobles et cavallers presents que negun que sia de la dita empresa no gos fer alguna altre empresa general o specialapres quel mantell daquesta empresa haura reebutsens licencia del senyor rey et si ho haura quencontinent haja a lexar la dita empresa que feta haura. - Item que si algun rich hom o cavaller dels dessus dits volia donar les vestedures en que sera la dita creu et senyal de sent Jordi que ans que les do ne haja a levar la creu o senyaldessus dit si donchs aquelles vestedures no donave a altre persona qui fos de la dita empresa. - Item que si altra vestidura sobirana portara sens creu dalliavant haja perduda aquella vestidura que haura portada senscreu et sia liurada al nostre almoynerper tal que la vena et los diners quenhaura sien distribuits a pobres. - Item et tots divendres del any tot lo dia hagen los dits nobles et cavallers a portar la sobirana vestidura de drap blanch abla creu vermella axi com damunt es dit. E si altra vestidura subirana alcun dells aportaradaltre color o sens creu aquella vestidura siaa ell perduda et la vena lo dit almoyner et losdiners quen haura don a pobres. - Item que en tots fets darmes los dits nobles et cavallers hagena portar sobre si estes lo senyal de sant Jordiço es lo camp blanch et la creu vermellao a tot lo menys I senyal davant et altra detras axigran com lo clos de la palma de I hom. - Item que la vespre de sent Jordi tots anys a les vespres losdits nobles e cavallers damunt dits que en lo loch seran on sera lo senyor rey sien tenguts de esser a les vespres ab lo dit senyor et oyr aquelles et lodia de sant Jordi a la missa et a les vespres vestits de la subirana hi seran a les dites vespres et missa ni en tot lodia altre vestidura sobirana portaran sino blancha ab la creu damunt dita que aquella vestidura hagen perduda et sia liuradaal dit almoyner qui aquella vena et los diners quenhaura sien per lo dit almoyner donats a pobres.

x-perg-1-apéndice-jaime-i-10-setiembre-1215

VIII, reg 1529, pars I fol 54, sin fecha

VIII.
Reg.n°.1529 Pars I fol. 54. Sin fecha.

Experiencia quies maestra de totes coses clarament demostra quel senyor reyne les sues gents no deuen seguir les vestigiesde lurs predecessors en los fets de les armes carells se armaven es combatien a cavall e ara veu hom quels homens quis armen a la guisa es combaten a peu vencen les batalles als homens a cavall et conquisten regnes et terres et en altra manera son pus forts et pus greus denvehir que no los de cavall. On jatsia quel senyor rey et sospredecessors en los temps passats hajen menadeslurs guerres et fets los fets de les armes abhomens a cavall: empero veen lo dit senyor rey quels altres reys del mon et en special sos vehins qui per semblant manera solien fer los fets de les armes ab homens a cavall han leixada aquella manera es son girats a la manera darmarse a la guisa et combatres a peu de la qual manera de la guisa los pren be: per ço lo dit senyor rey consideranles dites coses deliberadament et ab gran acord per gran profit et tuicio de la cosa publica del principat de Cathalunya entenen a fer semblant en los altres seus regnes et terres ha feta la ordinacio seguent.
- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals quihaja bens valents de VI milia tro a XII miliasolidos inclusivament haja a tenir jubet o espatlereslança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o goleroballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes. E si ha bens velents de XII milia a XXIIII miliasolidos inclusivament haja a tenir los dos arnesesdamunt dits ço es un de cascun dels dits dos arneses. E si algun daquests prop dits volra tenir I daquestsarneses davall escrits que ho puga fer et en aquest cas no siatengut a tenir los dos arneses prop dits. E si per ventura haura bens valents menys de VI milia solidos haja a tenir aquell arnes et en aquella manera que los veguers o batles de les dites ciutats viles lochs et parroquies ordonaran. Pero declara lo dit senyor que en aquestes extimacions damunt et davall escrites sien meseset compreses bens dotals com la dita ordinacio se faça axia defensio et conservacio dels bens de les mullers com dels marits et los marits vivents les mullerssien tenguts per los bens dotals en aytals carrechs com ells prengan losfruyts daquells bens. - Item que tota persona siahom o fembra que haja bens valents de XXV miliasolidos inclusive haja a tenir I arnes ço es bacineta ab cara et barbuda de ferre et cuyraces e cota de ferre perpunt manegues de ferre o braçals guants gamberes et cuxeresde ferre bragues de mayla çabates de launa un glavi una atxa e daga o espunto. E si per ventura haura bens valents de L milia fins enLXXX milia solidos inclusive haja a tenir tot aquest arnes doblat. E si haura bens de LXXX milia fins a qualque quantitat se vulla haja a tenir III arneses daquests en aquest present capitol declarats. - Item que lo veguer et batle de les dites ciutats viles lochs et parroquies ab los consellers paersconsols jurats et procuradors demanats per lo veguer o batledels dits lochs si esserhi volran facenla extimacio dels dits bens a lur bona conexençaet arbitre haut esguart en la tatxacio dels dits arneses que tota vegada la extimacio dels bens mobles sie augmentada et pujada del terç mes que la dita extimacio del sient axi que XXX miliasolidos de sient sien enteses per XX milia de moble et axi sia servat locompte fins a qualsevol quantitat que munt lo valor dels bens. Empero siti de alberchs o de algunes possessions mal profitoses sien extimades a aquella quantitat que a ells mils sera vist faedor. - Item que cascu dels habitadors dels dits lochs siatengut de haver et tenir en casa sua larnes o arneses los quals deuria tenir per la valor dels dits bens segons la forma dessus declarada dins .... comptador apres la publicacio que a ell sera feta dels arnesesque haura a tenir. E passat lo dit temps haja a fer mostra encontinent et dalli avant tots anys dues vegades lany ço es lo primer dicmenge de maig et lo primer dicmenge de octubre si lotemps sera covinent a fer les dites mostres sino aquell dicmenge apres seguent qui siacovinent. E si algun sera trobat qui no tinga larnes o arneses que deu tenir sia punit a pagar loprimer any la valor del arnes que li falra et en lo segon si nou havia complit la doble del dit arnes o daquell que li falgues. Pero que no constrastant que les dites penes fossen pagades cascunfos forçat per preso de persones et altres remeyscovinents a tenir los dits arneses. - Item que de les ordinacions per los damunt dits faedores et de totes altres coses quels covenga de fer segons la forma dessus dita e de les costretes per los dits ordinaris faedores e de totes altres coses a ells pertanyents segons los capitols dessus dits nos puxaalgu appellar ni proposar raho de nullitat ni reclamar ni haver recors a arbitre de bon varo anstotes aquestes coses qualsevol altres dilacions foragitadessien complides et exseguides segons la forma dels dits capitols.
- Item que los dits arnesessien guiats et assegurats axi que per negundelicte ne crim de qualsevol condicio sia ni per deute reyal ne fiscal o altre ne per comanda neper neguna cosa que dir se puxa encara que altres bens defalguessen no puguen esser penyorats nevenuts o alienats en qualsevol manera ne algun noy gos prestar ne prendrels en penyora. E sisfeya que haja perduda la quantitat quey haura prestada et larnes sia tornat a aquells de qui seria. - Item que la ordinacio sia publicada en cascunloch ab veu de crida e no resmenys siaposada en loch public per scrit de guisa quecascun la puga legir: pero declara lo senyor rey que per la present ordinacio la qual es feta segons les facultats que cascu ha o en altra manera negu siatengut de portar en defensio de la terra o en altra manera per si o per altri los dits arneses ne fer major serveysino aytant et en aquella forma et manera que era tengut abans de la present ordinacio. - Item que per çoque negu no puga allegar ignorancia o metreen dubte quals arneses deu tenir mana lo senyor rey et ordona que fetes les extimacions dels bens de cascunssegons les formes damunt dites sien trameses a cascunsalbarans de la forma seguent: Yo aytal veguer o batlecom segons ordinacions fetes per lo senyor rey a vos aytalcovenga tenir aytals arneses mana losenyor de que de huy .... los dits arneseshajats hauts complidament. Certificantvos que si passat lo dit temps nols havets hauts pagaretsper pena la extimacio del arnes queus falra part que serets costret en persona et en bens a tenir et darcompliment als dits arneses. Escrit etc. E los dits albarans sien liurats a cascu per I porter o per dos saigs et sien registrats los dits albarans: et apres que seran presentats sia feta relacio al scriva qui tindra lo registre daquellsalbarans lo qual haja a continuar et a escriurela dita relacio et sia dada tots temps fe al dit registre.

ix-reg-1232-fol-109-sin-fecha

VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.

Reg. n° 1529. Pars. I^a fol. 45. Sin fecha.

Com de bon princep se pertanga pensar de la altea de la sua cadira real en los sotsmeses et en lestament de cascu segons sa condicio per tal que cascu en sa condicio et estament sia honrat es tenga per content en aquella sort en que per ordinacio de Deu es appellat: e con de la saviea dels princeps apres Deu per qui ells obtenen los principats degen proceir provisions et ordinacions a ells honorables et covinents als sotsmeses axi con los rius ixen de la font e segons la doctrina del Filosof los reys degen honrar los honradors et entendre en lo be de la cosa pública (con tilde en el pdf) e entrels altres estaments majorment lestament de cavalleria deja esser honrat con principalment sia ordenat a defensio de la sancta fe catholica et a regiment et proteccio de la cosa publica (sin tilde): per ço lo senyor rey attenen que als dejus escrits officis seus sera pus honorablement et pus profitosa provehit en quant per pus notables et per pus honrades persones seran regits a ben dels dits officis et a honor del dit estament de cavalleria per les rahons dessus e dejus contengudes fa la ordinacio seguent la qual vol que sia secreta pero ques seguesca de fet: de la qual vol et mana que sia tengut en secret per lo seu prothonotari en la sua scrivania un translat et que als seus secretaris cascun sia dat un translat a memoria. - Primerament que sil dit senyor dara a alcun noble Darago que ja fet no sia cavaller de IIII cavalleries a amunt que ans que dades li sien les dites IIII cavalleries ni la carta real daquelles haja sia tengut de reebre et reeba de fet lorde de cavalleria. - Item sil senyor rey a altra qui no sia fet cavaller comanara alcun offici de governacio ço es Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya o de Rossello o la procuracio de Cathalunya que encontinent ans que la carta de comissio de la governacio o procuracio li sia feta ni liurada et ans que daquell offici us sia tengut de reebre et reeba de fet lo dit orde de cavalleria. - Item sil dit senyor rey comanara les vegueries de Barcelona de Leyda et de Rossello a homens de paratge qui no sien fets cavallers que ans que les cartes de les comissions de les dites vegueries lus sien liurades ni fetes sien tenguts de reebre et reeben de fet lorde de cavalleria.
- Item que en lo consell del senyor rey no sia reebut null hom lech si rich hom o cavaller fet no es o honrat ciutada o tresorer maestre racional escriva de racio o prothotari (prothonotari) tinent los seus segells: e ordena et vol quels richs homens qui no seran cavallers en lo consell del dit senyor en seti et en parlar sien derrers dels cavallers.
- Item que tota donacio que lo dit senyor rey fara de viles o de lochs o de castells o de jurisdiccio qualque qual que perpetualment satorch o a temps sia feta en feu et no en altra manera. - Item que totes cartes de donacio o de comissio quel senyor rey faça en que no sia contengut de vida o de temps cert sia entes et servat que aytal donacio o comissio sia a beneplacit del dit senyor. - Item ordenal senyor rey que quan que quan los lochs o viles o alcuna o alcuns daquells que son assetiades en la planura que es entre les montanyes que partexen de Carbonayra en la isla de Cerdenya et van fins a Decimo et de Decimo seguent fins a les muntanyes que venen tro a la mar que han nom Monti de Vinyes o Sent Michel del Mont tornaran al dit senyor rey o a sos successors que aquells lochs o viles no sien donats ni dar ni alienar nos puguen ni empenyorar a temps perpetualment ni a vida dalcu ans les rendes drets et emoluments dels dils lochs o viles sien assignades al trehut lo qual lo dit senyor annualment fa al sant pare per lo regne de Cerdenya et de Corcega. - Item ordenal senyor rey que les rendes de la treta de les salines et de la duana de castell de Caller et de la treta de Çalguer sien assignades les quals de present hi assigna a la provisio de la casa del senyor rey e que en nenguna altra cosa nos convertesquen: ans vol et mana lo dit senyor que si per aventura assignacio de diners o de violari hi era feta per lo dit senyor rey o per los governadors de la isla que aquella no haja valor axi que segons que dit es en altra cosa nos convertesquen ni convertir nos puguen les dites rendes sino en la provisio damunt dita.

viii-reg-1529-pars-i-fol-54-sin-fecha

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenyaet de Corcega et comte de Barchinona de Rosselloe de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanalsmereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejusscrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se façao isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axicom en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzelle si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell.Doctor sia intitulat doctor e si es licenciatlicenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicinamaestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. Elmenestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch.- Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tengaoffici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tenguthonrar los qui han o hauran reebut lordede cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossennaytal: e aço sots pena de perdre lofficio benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reynaet duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scritsnos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sialegut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera.- Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tengaoffici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correjadespasa ni de cinyer dargent sobredauradani çabates trancades o esflorades ni esperonsab aur ni estreps ni ensellamentssobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leysmaestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reynasiguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no siende paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats losinfants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent lossegells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duchni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sataula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allechcorona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duchet tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reynao del dit duch tenga et que james noy pugaesser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperançadalcuna remissio: e que de nos de la dita reynani del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reynane vista draps dor ne de seda en negunapart si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII.

Per quals rahonsdeu perdre lo cavaller la honor et la libertatde cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tansolament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avolsfembres o les empenyoras en la taverna o emblas o feesemblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia toltorde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si noltrahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolrela cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasae que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.