Mostrando las entradas para la consulta abundánsia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta abundánsia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

PRIMERA JORNADA. NOVELA SEXTA

Confundix un bon home en una dita ingeniosa la malvada hipocressía de los religiosos.

Emilia, que estabe assentada a la vora de Fiameta, habén sigut ya alabat per totes lo valor de la marquesa respecte al rey de Fransa, com va agradá a la seua Reina, va escomensá a di en animosa franquesa:
Yo tampoc callaré una llissó (lecsió) que va doná un bon home laico a un religiós agarrat en una agudesa tan divertida com digna de loá.
Va ñabé no fa mol tems, a la nostra siudat, un flare menor, inquissidó de la depravassió herética que, per mol que se esforsare en paréixe san y creén de la fe cristiana (com tots u fan), ere bon investigadó de qui teníe la bossa plena, mes que de qui sentiguere indiferénsia de la fe cristiana. Y portat per la seua solissitut va trobá un bon home, bastán mes ric en dinés que en juissi, que potsé per lo vi o per la alegría de la abundánsia acalentát, habíe arribat a di un día a la compañía en la que estabe que teníe un vi tan bo que ne beuríe hasta Cristo. Aixó, contat per algú al inquissidó y entenén éste que los seus bens eren mols y que teníe ben abultada la bossa, cum gladiis et fustibus(enespases y fuéts)va córre a fótreli damún una gravíssima acusassió, buscánla afluénsia de floríns a la seua má, com va passá. Y, fénlo cridá, li va preguntá si ere verdat lo que s´habíe dit contra nell. Lo bon home va contestá que sí. A lo que lo inquissidó santíssim y devoto de San Juan Barba de Or va di:

- ¿De modo que has fet a Cristo bebedó y afissionat als bons vins, com si fore Cinciglione o algún atre de vatres, bebedós, borrachos, mamadós, gats, trascoladós, tabernáris, amáns de la mamera, y ara, parlán humildemente, ¿vols fé vore que es una cosa sense importánsia? No es com te pareix; has mereixcut lo foc per naixó, si es que volém comportámos en tú com debém. Y en éstes y en atres bastantes paraules, en rostro amenassadó o cara amenassadora, com si aquell haguere sigut un epicúreo(sibarita) negán la eternidat del alma, li parlabe; y, en ressumen, tan lo va acolloná, que lo bon home, per algúns intermediaris, li va fé en una bona cantidat de la grassa de San Juan Barba de Or embadurnás les máns (lo que mol millore la enfermedat de la pestilén avaríssia de los clérigos, y espessialmen de los flares menores que no se atrevíxen a tocá los dinés) per a que se portare en ell misericordiosamen. Esta unsió, encara que Galeno no parle de ella com mol eficás a cap part de los seus llibres, tan bon profit li va fé, que lo foc que lo amenassabe se va permutá en una creu: y com si haguere de aná a la expedissió de ultramar, per a fé una bella bandera, se la va ficá groga damún de lo negre. Y ademés de aixó, ressibits ya los dinés, lo va retindre en ell uns díes mes, ficánli per peniténsia que cada día escoltare una missa a la Santa Creu y que a la hora de minjá se pressentare dabán de ell, y lo que quedabe del día podíe fé lo que mes li apetiguere.
Y, fen estes coses diligenmen, va passá que un dels díes sentín a missa un evangelio al que se cantaben estes paraules:

«Ressibiréu sen per un y ressibiréu la vida eterna», que va retíndre firmemen a la memória; y segóns la obligassió imposada, anán a la hora de diná aon lo inquissidó, lo va trobá dinán. Lo inquissidó li va preguntá si habíe sentit missa aquell matí y ell, enseguida li va contestá:
- Sí, siñó meu.

A lo que lo inquissidó va di:
- ¿Has sentit, an ella, alguna cosa de la que dudos o vullgues preguntám?

- En verdat - va contestá lo bon home - de res del que hay sentit dudo, y tot firmemen u crec verdadé; y algo hay sentit que me ha fet y me fa tindre de vos y de los atres flares grandíssima compassió, pensán en lo mal estat en que estaréu allá a l’atra vida. Va di entonses lo inquissidó:
- ¿Y qué es lo que te ha mogut a tindre esta compassió de natros? Lo bon home va contestá:

- Siñó meu, van sé aquelles paraules del Evangelio que diuen:

«Ressibiréu lo sen per un». A lo que lo inquissidó va di:

- Aixina es; pero ¿per qué te han mogut estes paraules?

- Siñó meu - va di lo bon home - , yo tos u diré. Desde que estic aquí, hay vist tots los díes doná aquí fora a mols pobres a vegades un y atres dos calderos de sopa, que to se trauen a vos y als flares del vostre convén; per lo que si per cada un de ells ton donarán sen al atre barri tanta ne tindréu que allí dins tots aufegaréu.

Y com tots los que estaben assentats a la taula del inquissidó van arrencá a riure, lo inquissidó, sentín que se transparentabe la hipocressía de los seus sopicaldos, se va enfadá mol, y si no fore perque ya se li reprochabe lo que li habíe fet, un atra acusassió li hauríe aventat a damún per lo que en aquell chiste habíe reprobat an ell y als seus dropos invitats; y, en ira, li va maná que faiguere lo que mes li agradare sense ficásseli mes a dabán.

Séptima

PRIMERA JORNADA. NOVELA QUINTA

La marquesa de Monferrato, a una invitassió a minjá gallines, en unes discretes paraules refrene lo lloco amor del rey de Fransa.

La marquesa de Monferrato, a una invitassió a minjá gallines, en unes discretes paraules refrene lo lloco amor del rey de Fransa.


La história contada per Dioneo va ferí primé la vergoña y lo cor de les dames que la escoltaben y va doná de alló siñal lo rubor que va apareixe als seus rostros, se van ficá roiges com una ruella; pero después, miránse les unes a les atres, podén apenes aguantá la rissa, la van escoltá sonrién. Y arribat lo final, después de habél renegat pero en dolses paraules, diénli que históries paregudes no se teníen que contá dabán de les dones, la Reina, girada cap a Fiameta (que a la vora d´ell estabe assentada a la herba), li va maná que continuare lo orden de narrassións, y ella en alegre rostro, miránla, va escomensá:

Me contente que haigám demostrat en les históries quina es la forsa de les respostes agudes y rápides. Me ha vingut al ánimo, hermoses Siñores, mostrátos, en la história que me toque contá, cóm una noble dona va sabé en paraules y obres guardás del amor de un home de mol alta cuna y evitá atres coses.
Monferrato
Monferrato

Habíe lo marqués de Monferrato, home postín, abanderat (gonfalonero)de la Iglesia, passat a ultramar en una expedissió general feta per los cristianos a má armada; y parlánse del seu valor a la corte de Felipe lo Tort, que se preparabe per a aná desde Fransa an aquella mateixa expedissió, va sé dit per un caballé que no ñabíe daball de les estrelles datra parella pareguda a la del marqués y la seua dona: destacabe en totes les virtuts lo marqués entre los caballés, y la dona destacabe entre les demés, ere hermossíssima y valenta.

Estes paraules van entrá de tal modo al ánimo del rey de Fransa que, sense habéla vist may, va escomensá a amála en ardó, y se va proposá no fes a la mar, en la expedissió a la que anabe, sino a Génova per a que, anán per terra, puguere tindre un motiu raonable per a aná a vore a la marquesa, pensán que, no están lo marqués, podríe passá que tinguere efecte lo seu dessich. Y segóns u habíe pensat va maná que se faiguere; per lo que, envián dabán a tots los hómens, ell y uns poquets de homes nobles, se van ficá en camí, y arrimánse a la terra del marqués, va maná di a la Siñora en antissipassió de un día que al matí siguién lo esperare a diná.

La Siñora, sabia y cautelosa, va contestá alegremen que aquell ere un favor superió a consevol atre y que siríe benvingut.
Y enseguida se va ficá a pensá qué volíe di que un tal rey, no están lo seu home, vinguere a visitála; y no la va engañá en aixó la sospecha de que la fama de la seua hermosura lo atraguere. Pero tamé com dona de pro se va disposá a honrál, y fen cridá a tots los homes bons que allí habíen quedat, va doná les órdens oportunes per a tots los preparatius. Pero la minjada y los manjars va volé amaníls ella mateixa. Y sense retrás va fé aplegá totes les gallines y polleslloques que ñabíe a la comarca, y va indicá als seus cuinés (cocineros) que prepararen uns cuans plats per a lo convit real en totes eixes gallines.

Va vindre, pos, lo rey y va sé ressibit per la Siñora en gran festa y honor; y an ell, mes del que habíe imaginat per les paraules del caballé, al mirála li va pareixe hermosa y valenta y cortés, y se va maravillá mol, y mol la va estimá, ensenénse encara mes en lo seu dessich perque mes sobrepassabe la Siñora la estima que ell habíe tingut de ella antes de vórela y tratála.

Y después de descansá a cámares adornadíssimes en tot lo que es nessessari per a ressibí a tal rey, arribada la hora del diná, lo rey y la marquesa se van assentá a una taula, y los demés segóns la seua condissió van sé a datres taules honrats. Aquí, sén lo rey servit en mols plats y vins mol ben triats, de añades exeléns, y ademés de alló mirán de cuan en cuan en gust a la hermossíssima marquesa, gran plaé teníe.

Pero arribán un plat detrás de l´atre, va escomensá lo rey a extrañás una mica y va advertí que, per mol variats que fóren los guisos, no u eren tan, tots estaben preparats en polla pita. Y com sabíe lo rey que al puesto aon estabe teníe que ñabé abundánsia de animals salvaches y espessialmén de ploma, y com la habíe avisat de la seua vinguda li habíe donat a la Siñora tems per a podé enviá a cassáls, com mol de aixó se maravillae, no va volé péndre ocasió de féla parlá de un atra cosa mes que de les seues gallines; y en cara alegre se va girá cap an ella y li va di:
- Dama, ¿náixen an este país sol gallines sense cap gall? La marquesa, que va enténdre mol be la pregunta, pareixénli que segóns lo seu dessich nostre Siñó li habíe enviat lo momén adecuat per a podé mostrá la seua intensió, girada cap al rey que li preguntabe, va di:

- No, monseñor; pero les dones, encara que en vestits y en honors algo varíen de les atres, totes són igual aquí que a consevol puesto.
Lo rey, sentides estes paraules, be va enténdre la raó de la invitassió a gallines y la virtut que amagaben aquelles paraules y va compendre que en vano se gastaríen les paraules en tal dona y que no ere lo cas de fé aná la forsa; per lo que, aixina com imprudenmen se habíe ensés en lo seu amor, aixina ere sabio apagá per lo seu honor lo mal ensés foc. Y sense fé mes bromes, temén les seues respostes, va diná fora de tota esperansa, y acabat lo diná, li va pareixe que anánsen pronte dissimularíe la seua deshonesta visita, y agraínli lo habél honrat, encomanánlo ella a Déu, sen va aná cap a Génova.

SEXTA

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells calius que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

Habén tots los de la compañía contat les seues históries, va vore Dioneo que an ell li tocabe contá la seua, aixina que, sense esperá que lay manare la reina, fen callá als que encara comentáen y alabáen les paraules de Guido, va escomensá:

Grassioses siñores, encara que tinga per privilegi pugué parlá de lo que mes me agrade, no vull separám de la materia de la que vatres hau parlat mol apropiadamen; seguín les vostres huelles voldría amostrátoscóm se va escapá un dels flares (frater, frare, germá) de San Antoni de una burla que li habíen preparat dos mossos. Que no tos sigue penós que me allarga una mica contán la história sansera; si mireu al sol, encara está a la mitat del sel.

Certaldo, que potsé hau sentit nomená, es una aldea de Valdelsa situada an este terreno, y, encara que es minuda, va está antigamen habitada per hómens nobles y de perres. An este lloc, com se trobáen bones pastures, acostumbrabe de aná tots los añs una vegada, a arreplegá les almoynes que li donáen los tontos, un flare de San Antoni de nom fray Sebeta, ben vist allí, no menos per lo nom que per un atra devossió, perque an aquell terreno se faien uns sebollots famosos a tota la Toscana. Ere este fray Sebeta baixotet, de pel roch y alegre gesto, y lo mes campechano del món; y ademés de aixó, no tenín cap siénsia, parláe mol be y depressa, y qui no lo haguere conegut lo hauríe pres per gran retóric, tan que haguere dit que ere lo mateix Tulio o potsé Quintiliano; y casi de tots los de la comarca ere compare o amic o ben vullgut.

Este flare, segóns la seua costum, al mes de agost sen va aná cap allí un domenge pel matí, y tots los bons hómens y les bones dones de les aldees del voltán habíen vingut a missa a la parroquia. Cuan li va pareixe be, avansán cap an ells, los va di:
- Siñores y siñós, com sabéu, la vostra costum es enviá tots los añs als pobres de Santantoni algo del vostre gra y de les vostres cullites, algúns poc y algúns mol, segóns les seues possibilidats y la seua devossió, per lo que lo beato San Antoni tos guarde los vostres animals, bous o bueys, burros, ovelles y demés. Y ademés de aixó, soléu pagá, los que estéu apuntats a la nostra cofradía (conflaría, confrariaconfrare), aquella minuda cuota que se pague una vegada al añ. Pera arreplegá estes coses hay sigut enviat per lo meu superió, es a di, lo siñó abad; y per naixó en la bendissió de Deu, después de nona, cuan sentigáu tocá les campanetes, veníu aquí fora de la iglesia, aon yo tos faré lo sermó de la manera acostumada y besaréu la creu; y ademés de aixó, com sé que tots sou devotíssims de Santantoni, com a grássia espessial tos amostraré una santíssima y antiga reliquia, que yo mateix hay portat de terres de ultramar, y es una de les plomes del ángel Gabriel (o Grabiel), que a la alcoba de la Virgen María se va quedá cuan va víndre a visitála a Nazaret.

Y dit aixó va callá y va entrá a la iglesia. Ñabíe, cuan fray Sebeta díe estes coses, entre datres mols jovens a dins de la iglesia, dos de mol espabilats y de la broma, Giovanni del Bragoniera y Biagio Pizzini; estos, después de enríuressen un rato de la reliquia de fray Sebeta, encara que eren mol amics seus y de la seua compañía, se van proposá féli alguna burla en esta pluma. Y habén sabut que fray Sebeta pel matí amorsáe al castell en un amic seu, al vórel assentat a la taula van baixá al carré aon estáe lo albergue del flare, y habíen quedat en que Biagio li donaríe conversa al criat de fray Sebeta y Giovanni teníe que buscá entre les coses del flare aquella ploma, y furtálay, per a vore qué díe ell al poble de este assunto.

Teníe fray Sebeta un criat al que algúns díen Guccio Balena y datres Guccio Imbratta, y algúns li díen Guccio Porco, que ere tan feo que ni Lippo Topo habíe pintat an algú paregut. De este fray Sebetamoltes vegades acostumáe a enríuressen están ell dabán, y díe: - Lo meu criat té nou coses que si només una de elles se trobare a Salomón, a Aristóteles o a Séneca tindríe la forsa de espentolá tot lo seu entenimén, tota la seua virtut, tota la seua santidat. ¡penséu quín home té que sé éste al que no se trobe ni cap virtut, ni entenimén ni santidat, tenín nou coses!

Y cuan li preguntáen quínes eren estes nou coses, en verso, responíe:

- Tos u diré: es calmós, pringós y mentirós; negligén, desobedién y maldién; descuidat, desmemoriat y maleducat, sense contá en que té algúns defectets, ademés de éstos que milló es calláls. Y lo que mes grássia me fa dels seus assuntos es que a tot arreu vol pendre dona y arrendá una casa, y tenín la barba llarga y negra y saginosa li pareix que es tan guapo y majo que creu que totes les dones que lo veuen se enamoren de ell y si sel dixare aniríe detrás de totes perdén les calses. Y es verdat que me es de gran ajuda, consevol que me vol parlá en secreto, ell tamé vol sentí la seua part, y si passe que me pregunten algo, té tanta temó de que yo no sápiga contestá que rápidamen conteste ell sí o no, segóns li pareix. An éste, al dixál a la fonda, fray Sebeta li habíe manat que vigilare be que dingú li tocare les seues coses, y espessialmén les alforjes, que allí estáen les coses sagrades; pero Guccio Imbratta, al que mes li agradáe está a la cuina que a un vilero damún de verdes rames, y mes si an alguna criada ensumáe per allí, habénne vist a una, grasosa, gorda, minuda y desgarbá, en un parell de cantrelles que pareixíen dos banastes de aboná y en una cara que pareixíe de los Baronci, tota suada, bruta y afumada, com un buitre se avíe a la carroña, abandonán la habitassió de fray Sebeta y totes les seues coses, allá que se va dixá caure.

Y encara que fore agost, assentánse a la vora del foc, va escomensá a parlá en ésta, que se díe Nuta, y a díli que ell ere un home noble per delegassió y que teníe mes de milientainuevefloríns, sense contá los que teníe que donáli a un atre, que eren mes o menos la mateixa cantidat, y que sabíe fé y di tantes o mes coses que lo domine unquanque. La seua capucha teníe tanta grassa o tan greix que haguere valgut per a condimentá la caldera de Altopascio, y la seua vestidura estáe esgarrada y en remiendos, y per lo voltán del coll y daball dels sobacos tot esmaltat de mugre, en mes taques y mes colós que may van tíndre los draps tártaros o indios; les seues sabates chafades y les calses descusides; li va di, com si fore lo siñó de Chatilión, que volíe donáli vestits, pulíla y tráurela de aquella casa forastera, y encara que no tindríe grans possessións, la ficaríe en estat de esperá milló fortuna; y moltes atres coses; aixó, per mol afectuosamen que u diguere, convertit en aire com li passáe en la majoría de les seues empreses, se va quedá en no res. Van trobá los dos joves a Guccio Porco ocupat en Nuta, y conténs perque se aforráen la mitat del traball, sense impedílsu dingú, van entrá a la cámara de fray Sebeta, que van trobá uberta. Aon primé van buscá van ensertá, a la alforja aon estabe la pluma van trobá un gran paquet embolicat a dins de una arqueta, y allí estáe una ploma de aquelles de la coa de un papagayo, y van pensá que deuríe sé la que habíe prometut amostráls als aldeáns. Y sértamen podíe an aquells tems fássilmen félsu creure, perque encara los lujos de Egipto no habíen arribat a la Toscana mes que en poca cantidat, no com después en grandíssima abundánsia, que va sé la ruina de tota Italia; y si eren poc coneguts an aquella comarca, encara menos per als aldeáns, que se conserváen com los antics, y no sol no habíen vist papagayos, sino que la mayoría no ne habíen sentit parlá ni de llun. Van agarrá la ploma, y per a no dixá la arqueta forra, veén carbó a un racó de la cámara, van omplí la arqueta; y tancánla y dixán totes les coses com les habíen trobat, sense que los veiguere ningú, sen van aná y se van ficá a esperá lo que diríe fray Sebeta cuan trobare lo carbó al puesto de la pluma. Los hómens y les dones sensills que estaben a missa, al sentí que voríen la pluma del arcángel Gabriel después de nona, acabada la missa sen van entroná cap a casa; y com su van aná dién uns veíns als atres, y una comare a l´atra, al acabá tots de minchá, tans hómens y tantes dones van acudí al castell que apenes cabíen allí, esperán en dessich de vore aquella pluma.

Fray Sebeta, habén omplit be la pancha y después descansat un rato, se va eixecá una mica después de nona, y sentín que una caterva de llauradós habíe vingut per a vore la pluma, li va maná a Guccio Imbratta que pujare allí en les campanetes y portare les alforges. Este, después que en prou faena de la cuina y de la Nuta se va despegá, en les coses demanades, y a pas lento, allá que va pujá, y va arribá allí sofocat, perque lo beure aigua li habíe fet unflás mol lo cuero, y com li habíe manat fray Sebeta, a la porta de la iglesia se va ficá a tocá ben fort les campanetes. Después de habés ajuntat tot lo poble, fray Sebeta, sense acatássen de que li habíen tocat les coses, va escomensá lo seu sermó y va di moltes paraules; y cuan teníe que amostrá la ploma del ángel Gabriel, dién primé en gran solemnidat lo Confiteor, va fé ensendre dos antorches, va desenrollá en cuidadet los sendals, habénse tret primé la capucha, y va traure la arqueta; y dién abans unes paraules en alabansa y lahor del arcángel Gabriel y de la seua reliquia, va obrí la arqueta. Y cuan la va vore plena de carbó, com si foren calius, no va sospechá que alló u haguere fet Guccio Balena, perque sabíe que no donáe per a tan, ni lo va maleí per no habé vigilat que algú atre no u faiguere; se va insultá an ell mateix per habéli encomanat la guarda de les seues coses, sabén que ere negligén, desobedién, descuidat y desmemoriat; pero sin embargo, sense cambiá de coló, alsán la cara y les mans al sel va di de manera que va sé sentit per tots:

- ¡Oh, Deu, alabat sigue sempre lo teu poder!

Después, tornán a tancá la arqueta y giránse cap al poble, va di: - Siñores y siñós, hau de sabé que sén yo encara mol jove vach sé enviat per un superió meu an aquella part per aon ix lo sol, y me va sé manat que buscara los privilegis de Porcellana, que, encara que com indulgénsies no costaren res, mol mes útils los són a datres que a natres; per naixó, ficánme en camí, eixín de Vinegia y anán per lo Burgo de Griegos y de allí abán cabalgán per lo reino del Garbo y per Baldacca, vach arribá al Parión, de aon, no sense sed, después de un tan vach arribá a Cerdeña. ¿Pero per qué tos vach dién tots los paísos per aon vach aná buscán? Vach arribá, passat lo estret de San Giorgio, a Estafia y a Befia, paísos mol habitats y en molta gen, y de allí vach arribá a la terra de la Mentira, aon a mols dels nostres flares y de atres religions me vach trobá, y tots anáen evitán los disgustos per amor de Deu, cuidánse poc de atres faenes cuan veíen que perseguíen la seua utilidat, no gastán mes moneda que la que no estabe acuñada per aquells paísos; y passán de allí a la terra de los Abruzzos, aon los hómens y les dones van sense socs per los montes, vestín als gorrinos en les seues mateixes tripes, y un poc mes allá me vach trobá a una gen que porten lo pa a les gallates y lo vi als morrals, desde aon vach arribá a les montañes de los vascos, aon totes les aigües corren cap aball. Y en ressumen, tan vach caminá que vach arribá hasta la India Pastinaca, aon tos juro, per lo hábit que porto, que vach vore volá als plumíferos, cosa increíble per a qui no u haygue vist; pero que no me dixo dí cap mentira Maso del Saggio a qui vach trobá allí fet un gran viachán que trencáe anous y veníe les clasques al menut. Com no podía trobá lo que estaba buscán, perque de allí abán se ha de aná per mar, tronán cap atrás, vach arribá an aquelles santes terres aon al estiu los coste lo pa gelat cuatre dinés y lo caldo no res; y allí vach trobá al venerable pare y siñó No-em-blasmeu-si-us-plau, digníssim patriarca de Jerusalén, lo que, per reverénsia al hábit que sempre hay portat de San Antoni, va voldre que veiguera totes les santes reliquies que teníe, y ne van sé tantes que, si vullguera descríuretoles totes no acabaríem may; pero per no dixátos desilusionats ton diré, sin embargo, algunes. Primeramen me va amostrá lo dit del Espíritu San, tan sansé y sano com may u va está abans, y lo tupé del serafín que se li va apareixe a San Francisco, y una de les ungles dels querubíns, y una de les costelles del Verbum, y los vestits de la santa fé católica, y algúns dels rayos de la estrella que sels va apareixe als tres Reys Magos o Reixos, de Oriente o de lleván, y una botelleta en la suó de San Miguel cuan va luchá en lo dimoni, y la mandíbula de San Lázaro y atres. Y com yo libremen li vach entregá les faldes de Montemoreno en llengua vulgar, y algúns capítuls del Caprezio que mol tems habíe estat buscán, ell me va doná alguna santa reliquia, com van sé una de les dens de la santa creu, y una botelleta en una mica del soroll de les campanes del templo de Salomón, y la pluma que tos día del arcángel Gabriel, y un dels socs de San Gherardo de Villamagna, que li vach doná, no fa mol, a Florencia, a Gherardo de los Bonsi, que li té una grandíssima devossió; y me va doná los calius als que va sé rostit lo benaventurat mártir San Lorenzo; y totes estes relíquies les vach portá aquí, y totes les ting.
Y es verdat que lo meu abad may ha dixat que les amostrara mentres no se sertifico si són verdaderes o no, pero ara que per algúns milagres fets per nelles y per cartes ressibides del patriarca se ha assegurat que són verdaderes, me ha consedit la lissénsia per a que to les amostra; pero yo, en temó de confiáles an algú atre, sempre les porto en mí. Sert es que porto la pluma del arcángel Gabriel, per a que no se faigue malbé, a una arqueta, y los calius als que va sé sucarrat San Llorens a un atra, y com les arques se assemellen tan, ya m´ha passat alguna vegada que hay pres la que no ere, y ara me ha tornat a passá; y creén que había portat la arqueta aon está la ploma, hay portat aquella aon están los calius. Lo que no reputo com a errada, sino que me pareix que ha sigut la voluntat de Deu, y que ell mateix me ha ficat la arqueta de los calius a les mans, fénme enrecordá que la festa de San Lorenzo es de aquí a dos díes; y per naixó, volén Deu que yo, al mostrátos los calius en los que lo van rostí, ensenga a les vostres almes la devossió que an ell li hau de tíndre, y aixina en ves de la pluma me va fé pendre los beneits calius bañats en la sang y aigua del cos de aquell santíssim mártir. Y per naixó, fills meus, traéutos les capuches y arriméutos aquí devotamen a vórels. Pero primé vull que sapigáu que consevol que toco estos calius y fa la siñal de la creu pot viure segú tot lo añ de que no li cremará lo foc que nol toco.

Y después de dí aixó, cantán un laude de San Llorens, va obrí la arqueta y va amostrá lo carbó, y después de que un rato la estúpida multitut haguere mirat en reverén admirassió, en mol soroll de peus tots se van arrimá a fray Sebeta, y donán almoynes mes grans de lo que acostumáen, tots li rogáen que los tocare en los calius. Per naixó, fray Sebeta, agarrán aquell carbó en les mans, damún de les camisotes blanques y faldes y datra roba, y als vels de les dones va escomensá a fé les creus mes grans que li cabíen, afirmán que tot lo caliu que se gastáe fén aquelles creus tornáe a apareixe después a la arqueta, com ell habíe vist moltes vegades. Y de tal guisa, en bon profit seu, habén crusat a tots los aldeáns, per aquella rápida invensió se va burlá de aquells que, traénli la pluma, habíen volgut enfótressen de ell. Estos, están al sermó y habén vist lo extraordinari remey que habíe trobat, y cóm se les habíe arreglat y en quines paraules, sen habíen enrit tan que pensáen que sels engancharíen les barres; y después de anássen tots, anán cap an ell, en molta festa li van contá lo que habíen fet, y después li van troná la pluma, que al añ siguién li va valdre tan com aquell día li habíen valgut los calius.
Esta história los va agradá a tota la compañía, y sen van enriure mol en fray Sebeta y la seua peregrinassió, y les reliquies vistes per nell y les que habíe portat.
La reina, com habíe acabat lo radé cuento, y en ell lo seu señorío, se va ficá de peu, se va traure la corona y, rién, lay va ficá al cap a Dioneo, y va di:

- Ara es lo tems, Dioneo, que probos la cárrega que es tíndre que guiá y goberná a les dones; ara eres rey, y reinarás de tal manera que al final del teu gobern u alabarem. Dioneo, ressibín la corona, va contestá rién: 

- Moltes vegades haureu vist reys del ajedrés que són mes majos que yo; y per sert que si me obeíu com a verdadé rey se obeix, tos faré gosá y farem bona festa. Pero dixem estes paraules; gobernaré com puga. Y fen, segóns la costum, víndre al senescal, li va maná lo que teníe que fé mentres durare lo seu señorío, y después va di:

- Valeroses siñores, de diferentes maneres se ha parlat aquí del ingenio del home, de unes cuantes anécdotes que, si la Siñora Licisca no haguere vingut aquí fa un rato (que en les seues paraules me ha donat la materia de les futures narrassións per a demá) me penso que me haguere costat mol tems trobá un tema sobre lo que parlá. Ella, com hau escoltat, ha dit que no teníe cap veína que haguere anat donsella al seu home, y ha afegit que be sabíe cuántes y quines burles seguíen fen les casades als seus homens. Pero dixán la primera part, que es cosa de criatures, penso que la segona té que sé divertida per a parlá de ella, y per naixó vull que demá se diguen, ya que la Siñora Licisca mos ha donat lo motiu, burles que per amor o per salvassió seua han fet les dones als seus homens, habénsen ells donat cuenta o no.

Parlá de tal materia los pareixíe an algunes de les dames que no ere apropiat per an elles, y li rogaben que cambiare lo tema proposat; a lo que lo rey va contestá:

- Siñores, sé lo que hay manat milló que vatres, y com está manat ya no me podreu apartá, considerán que estam a uns tems que con tal de guardás los hómens y les dones de obrá deshonestamen, tota conversa está permetuda. Pos ¿no sabéu que per la peste de este tems los juches han abandonat los tribunals, les leys tan divines com humanes están callades y ampla llissénsia per a conservá la vida se ha consedit a tot hom? Per lo que, si algo se relaje la vostra honestidat al parlá, no per a seguí en les obres res desordenat sino per a que chalon los demés y vatros, no vech perqué dingú tos u pugue traure en cara. Ademés de aixó, la nostra compañía, desde lo primé momén hasta esta hora honestíssima, per res que se digue no crec que en cap acte se taco ni sigue maculada, en la ajuda de Deu. Ademés, ¿quí no coneix la vostra honestidat? a la que no ya les converses divertides sino la temó de la mort crec que no podríe desalentá. Si algú sapiguere que vau dixá de parlá de estes burles, igual sospecharíe que ereu culpables de lo que teníeu que contá, y que per naixó no vau vullgué contáu. Be me honraréu si habéntos yo fet cas a totes, ara, habénme fet lo vostre rey, vullguéreu imposám la ley y no parlá de lo que yo mana. Dixéu, pos, esta temó mes propia de ánims baixos que de los nostres, y bona sort tingue cada una en pensá una bona história. Cuan les siñores van sentí aixó, van di que siguere aixina com an ell li fee goch; per lo que lo rey hasta la hora de sopá va doná a tots llissénsia per a fé lo que vullgueren. Estabe lo sol encara mol alt perque les narrassións habíen sigut curtes; per lo que, habénse Dioneo en los atres jovens ficat a jugá a les birles, Elisa, cridán apart a les siñores, va di: - Desde que estem aquí hay volgut portátos a un puesto, mol prop de aquí, aon no crec que cap de vatres haigue estat, y se diu lo Vall de les Dames; y hasta ara no hay vist lo momén de puguétos portá allí mes que ara, ya que lo sol está encara mol alt; y per naixó, si tos va be víndre, no ting cap duda de que cuan estigáu allí tos ficaréu contentíssimes de habéy anat.

Les siñores van di que abán, y cridán a una de les criades, sense dils res als joves, se van ficá en camí; y no habíen caminat mes de una milla cuan van arribá a la Vall de les Dames. Allí se van embutí per un camí mol estret; a la vora corríe un riuet claríssim, y tot ere mol hermós y en molta sombra, cosa de agraí an aquell tems en que la calina y la basca ere mol gran. Y segóns me va di después una de elles, lo pla que ñabíe a la vall ere tan redó com si haguere sigut dibuixat en un compás, encara que pareguere artifissi de la naturalesa y no de la ma del home; y teníe de volta poc mes de mija milla, rodejat per sis montañetes no mol altes, collets, y al puch de cada una se veíe un edifissi que teníe la forma de un castellet o fortí.

Les faldes de estes montañetes que baixaben cap al pla eren com als teatros les grades hasta la part mes baixa, com a escalóns, estretínse sempre lo sírcul. Y estaben estes faldes, les que miráen cap al michdía, totes plenes de viñes, olivés u oliveres, amelés o armelés, sirés, figueres y atres classes de ábres frutals, sense un pam de terra erm.
Les que miraben al carro del Septentrión totes eren de bosquets de carrasques, freixes (fresnos) y atres ábres verdíssims y mol drets. Lo pla de aball, sense tíndre datra entrada que aquella per aon les dames habíen vingut, estabe ple de abetos, sapíns, sipresos, llorés y de algúns pins, tan ben ordenats com si tots hagueren sigut plantats per lo milló jardiné; y entre ells poc sol o gens, inclús entonses que estabe alt, entrabe hasta enterra, que ere tot un prat de herba minuda y plena de flos de colós. Y ademés de aixó, l´aigua saltáe per les roques y al caure sonáe un brogit mol acorde al oít, y al esquichá pareixíe de llun plata fundida que caíe; y al arribá abaix al planet, arreplegada per una bona séquia, anáe a una estanca o bassa, com a vegades fan al chardí los habitáns de les siudats que poden féu.

Y ere esta bassa no mol fonda, com hasta lo pit de un home, y l´aigua allí estáe mol clara, se veíe lo fondo, que ere de gravilla y pedretes; qui no haguere tingut datra cosa que fé, hauríe pogut contáles. Y no sol al mirá se veíe lo fondo, sino tans peixets navegán per aquí y per allá, que ere una maravilla. Y no estabe tancada per l’atra vora mes que per la terra humida del prat. Lo chorro que desbordabe anáe a pará a un atra sequieta, que portáe l´aigua fora de la vall, corrén cap a les parts mes baixes.

Están aquí les joves dames, después de habéu mirat y alabat tot, sén gran la caló y veén que no podíe vóreles ningú, va dessidí bañás; y manánli a la criada que se quedare al camí per aon habíen baixat, y que mirare si veníe algú y les avisare, se van despullá y van entrá a nadá, y l'aigua amagáe los seus cossos com u faríe un cristal sutil en una rosa roija. Están elles allí, sense que se enterbolire l´aigua, van aná caminán de aquí allá detrás de los peixos, que no teníen aon amagás, y los volíen agarrá a sarpeta; y encara ne van enchampá algún. Después van eixí, se van vestí y sen van entorná, a pas lento, parlán mol de la bellesa de aquell puestet. Arribán al villorrio, a bona hora, van trobá jugán als jovens aon los habíen dixat. Pampínea, rién, los va di: - Pos ya tos ham engañat avui.

- ¿Y cóm? - va di Dioneo-. ¿Escomenséu primé les obres que les paraules?
Va dí Pampínea:

- Siñó nostre, sí.

Y en detalls los van contá de aón veníen, cóm ere lo puesto, a cuan tros estáe, y lo que habíen fet.

Lo rey, sentín parlá de la bellesa del puesto, va volé vórel, y va fé prepará lo sopá a escape; y después de habé minjat, los tres joves en los seus criats, dixán a les dames, sen van aná cap an esta valleta, y fixánsen en tot, com no habíen estat allí may, cap de ells, van alabá alló com una de les coses mes majes del món; se van bañá, se van vestí y com se fée massa tart, van torná cap a la casa, aon van trobá a les dones que dansaben una carola a un aria, cantada per Fiameta; y en elles, acabada esta cansó, entrán en conversa sobre la Vall de les Dames, moltes alabanses se van di.
Lo rey, fen víndre al senescal, li va maná que ensondemá de matí se prepararen les coses y fore portat algún llit per si algú vullguere fé la michdiada. Después de aixó, fen víndre llums y vi y dolsaines, va maná que tot lo món se ficare a ballá; y habén escomensat Pánfilo una dansa per voluntat seua, lo rey, giránse cap a Elisa, li va di:
- Hermosa jove, avui me hau fet lo honor de donám la corona, y yo vull fétos esta nit lo de la cansó; y per naixó ne podrás cantá una que digue lo que mes te agrado.

A lo que Elisa va contestá sonrién que de bona gana, y en veu suaveta va escomensá de esta guisa:

Amor, si de les teues garres yo ixquera

no podríe passá

que datre dels teus hams mes mossegare.

Yo era una chiqueta cuan vach entrá a la teua guiarra

creén que ere gran y dolsa pas,

les armes me vach dixá per enterra

com qui confíe en un que diu verdat,

tú, desleal tirano, eres rapás

y me vas fé caure

en lo teu armamén y en la teua garra fiera.

después, ben apretada en les teues cadenes,

al que va naixe per a sé verdugo meu,

plena de tristes llágrimes y penes

cárcel me vas doná, y me vas pendre lo albedrío;

y es tan du y cruel lo seu señorío

que no poden conmoure

lo seu cor los meus suspiros ni ulleres.

Los meus rogs tots se los emporte lo ven:

dingú me escolte ni me vol sentí,

y, si cada hora creix lo meu tormén,

vivín en doló no sé morí,

¡Ay, dolte, siñó, del meu patí!

Lo que no puc fé

fésu tú, y dónameu lligat en forma fiera.

Y si no vols, per lo menos solta
lo nugo en que me lligue la esperansa.

¡Ah, que la libertat me sigue tornada!

Pos yo tindré, si u fas, confiansa

en torná a sé guapa sense tardansa;

y sense mes patimén

que en blanca y roija flo yo me tornara.

Después de habé acabat la cansó en un suspiro, encara que tots se maravillaren de tals paraules, ningú va ñabé que puguere adiviná quí ere la raó de cantá aixina.
Lo rey, que estabe de bon humor, fen cridá a Tíndaro, li va maná que traguere la cornamusa, y al són de ella va fé ballá moltes danses; y cuan ya bona part de la nit habíe passat, los va di a tots que sen anigueren a dormí.

ACABE LA SEXTA JORNADA.

cornamusa (del francés cornemuse, formada de corne cuerno y muse, divertirse o vagar)

Dicsionari chapurriau - castellá, A

La A, com díe Eugenio



a cascarrulles, costes, ancostes, a la esquena, a costelles, a cuestas
a la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
a palpó // a paupóns, paupontes a tientas  
ab, amb catalá modern. En chapurriau: EN con
Ababol , ruella, roella, ruelles, roelles amapola, amapolas
abadejo, abadejos – lo abadejo va callá (bacallá) y no va di res mes abadejo, bacalao
abadía, abadíes, abad, abadesa abadía
abadiat (terreno de la abadía) abadiado
abáis, a baix, abaix abajo
abaixá, baixá bajar
abalansáben (se) – en cambi, a balansades es aná de costat a costat, per ejemple cuan vas gat avalanzaban (se)
abalot (alborot) alboroto
abalotá, abalotás alborotar, alborotarse
abalotadores, abalotadós alborotador, alborotadora
abalotat, abalotats, abalotada, abalotades alborotado, alborotada
abalotéu alborotéis
aball (cap) abajo, hacia abajo
Abán - abán y crits ! adelante (y gritos)
abanderat abanderado
abandoná abandonar
abandonabe abarca, calzado suela de goma
abandonabe, abandonáe abandonaba
abandonades abandonadas
abandonál abandonarlo
abandonat abandonado
abandonats, abandonades abandonados, abandonadas
abandone abandona
abandoném abandonemos
abandono abandono
abáns, avans, aváns antes
abansá, avansá avanzar
abansada, avansada avanzada
abansahí VS después demá antes de ayer VS pasado mañana
abánse, avánse avanza, avance
abaratá, baixá lo preu abaratar, bajar el precio
abarca , albarca, abarques, albarques abarca, calzado suela de goma
abarcála, abarcál abarcarla, abarcarlo
abatimén abatimiento
abatix (abatí, abatíx) abate (abatir)
Abatollá , pegá en una batolla a les llegums, olives, ameles, anous, etc varear con una batolla
abátre, abatre, tira an terra, fé caure, tombá abatir
abatussá, esbatussá pegar, golpear
abatut, abatuda, abatuts, abatudes abatido, abatida
abaubádamen, de baubo bobamente
Abella , abelles abeja, abejas
abellá, abellás abejar, abejares, donde se tienen las colmenas para hacer miel
abellé, lo que cuide abelles per a fé mel apicultor
abellerol, abellerols abejarruco, abejarrucos
Abentá , aventá lo carro pel pedregal (aviá, tirá) aventar, aviar, tirar
abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéurencuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa abrevar, abrevarse
abeuradó, abeuradós abrevadero, abrevaderos
abeuráls (als machos), abeuráles (a les mules) abrevarlos, abrevarlas
abeurás abrazos
ablaníe ablandaba, golpeaba
ablaníla ablandarla, golpearla
ablanít abren
Abocá – abocá les ameles del cabás al sac, ensacá verter, vaciar un recipiente en otro
Aboco abres
abofetejo, abufetejo, abufetecho, abofetecho (bufetada) abofeteo
abogat abrevadero
abogat, abogats, abogada, abogades – Vols vore al abogat ? Quin abogat ? Lo que porto aquí penjat ! abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot zángano
abogot , zángano abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche bulto en un coche producido por un golpe
aboñat, que té un boñ abultado
abono abrir, abierto, abierta
abono, abonos abono, abonos
aboque (abocá) vierte
abordáen o abordaben abrirse de piernas, despatarrarse
abordála, abordál abordarla, abordarlo, abordarle
aborto, abortos abrírsele
abotonáe o abotonabe (botó) abotonaba
abrás, abrassos abrazo, abrazos
abrasá (brasa, brases) abrasar, brasa, brasas
abrasá (foc, brasa), abrasat, abrasada, chamuscá, chamuscat, chamuscada (vore torrá) abrasar
abrasadó, abrasadora, abrasadós, abrasadores abrasador
abrassá abubilla
Abrassá – de brás, abrás abrazar
abrassá (foc) abuelitas, viejitas
abrassaba abrazaba
abrassabe abrazaba
abrassál abrazarlo, abrazarle
abrassála abrazarla
abrassám abrazarme
Abrássam ! Abrázame !
abrassán (g) abrazando
abrassánla abrazándola
abrassánlo abrazándolo
abrassáre abrazara o abrazase
abrassaré abrazaré
abrassat abrazado
abrassátos abrazaros
abrassats abrazados
abrasse abraza
abrassen abrazan
abrassen abrazan
abrasso abrazo (yo)
abrassos abrazos
Abrassos – que tú abrassos, abrássos Abrazos – que tú abraces
Ábre, álbre, árbre, ábre vell y trasplantat, antes mort que arrailat Árbol – árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado
abrecoc , abrecoqué, albercoc, albercoqué, abrecocs, albercocs, albercoqués, abrecoqués albaricoque, albaricoques, albaricoquero
abrecoqué, albercoqué albaricoquero (árbol)
abret, abrets arbolito, arbolitos
abreviat abreviado
abreviatura abreviatura
abrigadets, abrigadetes abrigaditos, abrigaditas
abrigat, abrigada abrigado, abrigada
abrillantadó abrillantador
abrillanten abrillantan
absóldrel absolverlo
absóldrels absolverlos
absolt, absolta absuelto, absuelta
absolusió, absolusións absolución, absoluciones
absolut, absoluta, absoluts, absolutes absoluto, absoluta
absolutamén absolutamente
Abstémia, abstémio, abstémios, abstémies abstemio, abstemia
abstenénme, abstenínme absteniéndome
Abstíndre, abstíndres abstenirse, abstenir
absting (me) yo me abstengo
abstracsió abstracción
abstracte, abstracta, abstractes abstracto, abstractos, abstracta, abstractas
abstraíe abstraía
absurd, absurt absurdo
absurda absurda
abultáe o abultabe abultaba
abultat abultado
abundabe, abundáe abundaba
abundáen o abundaben abundaban
abundán abundante, abundando
abundáns, abundantes abundantes
abundánsia abundancia
abundantíssim abundantísimo
abundantíssima abundantísima
abunden abundan
aburrí, aburrís (v) aburrir, aburrirse
aburría aburría
aburríe aburría (él)
aburrimén aburrimiento
aburriren o aburriguéren aburrieran
aburriríen aburrirían
aburrisque, aburrixque aburra
aburrísses, aburríxes aburres
aburrit, aburrida aburrido, aburrida
aburríu – vatros tos aburríu – aixó ña per a aburríu pa tota la vida aburrís, aburrirlo
aburrixco aburro
abusá acequia
abusáe, abusabe abusaba
abusáen, abusaben abusaban
abusat, abusada abusado, abusada
abusius, abusives abusivo, abusiva
abussón, abussóns, abussona, abussones abusón, abusones
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada acabar
acababa acababa
acababe (ell, ella) acababa (él)
acabábem acabábamos
acabada, acabat acabado, acabada
acabades acabadas
acabáe o acababe acababa (él)
acabáen o acababen acababan
acabán (g) acabando
Acabaré, acabarás, acabará, acabarém, acabaréu, acabarán, futuro del verbo acabá, acabás acabar, futuro
acabarém acabaremos
acabáren acabaran o acabasen
Acabaría, acabaríes, acabaríe, acabaríem, acabaríeu, acabaríen (condissional verbo acabá o acabás) acabaría
acabás acabarse
acabat, acabada, acabats, acabades acabado, acabada
acabém, acabám acabamos
acabósse (lo) el acabose
acachá, acachás – yo me acacho, acaches, acache, acachém o acachám, acachéu o acacháu, acáchen – cacho, cachet, cachotet, cacheta, cacha, cachoteta agacharse, agachar
acachadets, acachadetes agachaditos, agachaditas
acacháen o acachaben agachaban
acachats, acachades, acachat, acachada agachados, agachadas
académiques, académic académico, académicos
acalentát, acalentat acalentado
acaloradamén acaloradamente
acaloránse acalorándose
acalorat, acalorada acalorado, acalorada
acampá acampar
acampaben o acampáen acampaban
acampás una cría, un chiquet ressien naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás. sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acantalejá, acantalechá (cantal) – lapidá apedrear, lapidar
acantilat, acantilats acantilado
acarissiá acariciar
Acarissiá – acaríssio, acaríssies, acaríssie, acarissiém, acarissiéu, acaríssien – acarissiaría – acarissiára – acarissiaré – acarissiat, acarissiada – caríssies, caríssia acariciar
acarissiáben acariciaban
acarissiadós, acarissiadores acariciadores, acariciadoras
acarissiáe, acarissiabe acariciaba
acarissiál, acarissiála acariciarlo, acariciarla
acarissián (g) acariciando
acaríssie acaricia
acaríssios (que tú) acaricies
Acás – si acás – auncás acaso, si acaso
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré perseguir
acassadós, acassadores perseguidores, perseguidoras
acassámos perseguirnos
acassán (g) persiguiendo
acassánme persiguiéndome
acassat, acassada perseguido
acassáts, acassats, acassades perseguidos, perseguidas
acatánse (acatá), acatánsen dándose cuenta
acataríe se daría cuenta
acataríen se darían cuenta
acataríeu os daríais cuenta
acatássen (v) darse cuenta
Acatat – men hay acatat de que lo coche pert oli Me he dado cuenta de que el coche pierde aceite
acento, acentos al parlá una llengua, acento de una paraula (tilde, tildes es la forma gráfica del acento) acento, acentos, tilde, tildes
ací, açí , aquí, astí (Litera y en aragonés) aquí
aclamáe o aclamabe aclamaba
aclamán (g) aclamando
aclaperáen o aclaperaben – de clapé (mún) amontonaban
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida aclarar, aclararse, despejar, despejarse
aclariguéu aclaréis
aclarínse aclarándose
aclarirá aclarará
aclarisque (ell, ella) aclare
aclaríu aclaráis
Aclaríx – se aclaríx lo sel – ell no se aclaríx Aclara – se despeja el cielo – él no se aclara
aclarixco acreditativo, acreditativos
aclarixco aclaro
aclocada (gallina), acllocada, aclocat, acllocat, allocada gallina clueca, preparada para poner huevos
aclofat, aclofats, aclofada, aclofades (al sofá) tumbado en el sofá
acollonán, acollonáns acojonante, acojonantes
acollonat, acollonit, acollonada (ella), acollonida (ella) acojonado, acojonada
acometénlo acometíendole
acométre acometer
acometut acometido
acomodades acomodadas
acomodánla acomodándola
acomodassió, acomodo acomodación, acomodo
acomodats, acomodades acomodados, acomodadas
acomódon (ells, elles) acomoden
acompañá acompañar
acompañabe acompañaba
acompañaben acompañaban
acompañada acompañat
acompañada, acompañades acompañada, acompañadas
acompañáe o acompañabe acompañaba
acompañál acompañarlo
Acompáñal ! Acompáñale ! Acompáñalo
acompañála acompañarla
acompañáles acompañarlas
acompañám acompañarme
acompañamén acompañamiento
acompañán (g) + lo que acompañe – acompañáns acompañante, acompañante, acompañando
acompañánla acompañándola
acompañánles acompañándolas
acompañánlo acompañándolo
acompañánlos acompañándolos
acompañáns acompañantes
acompañáns acompañantes
acompañárem acompañáramos
acompañarém acompañaremos
acompañaréu acompañaréis
acompañaríe acompañaría
acompañaríen acompañarían
acompañat acompañado
acompañátos acompañaros
acompañats, acompañades acompañados, acompañadas
acompañe acompañaba
acompaño acompaño
acomparán (g) comparán comparando
acompassada acompasada
acompassat acompasado
acondissionada acondicionada
acondissionat acondicionado
aconsejable admitían
aconsellá, doná consell, consells – aconsello, aconselles, aconselle, aconsellém o aconsellám, aconselléu o aconselláu, aconséllen – aconsellaría – aconsellára – aconsellat, aconsellada – aconsellaré aconsejar
aconsellada aconsejada
aconselláe o aconsellabe aconsejaba
aconsellará aconsejará
aconsellás aconsejarse
aconsellat aconsejado
aconselle aconseja
aconsello aconsejo
acontentat , acontentada – fart de minjá acontentado, acontentada – harto, haíto
acontessiméns acontecimientos
aconvido (tos) convido (os)
acoquinaben – acoquiná, acobardá, intimidá, assustá, amilaná, amedrentá, atemorisá, acogotá, achicá Acoquinar - acoquinaban – acobardar, intimidar, asustar, amilanar, amedrentar, atemorizar, acogotar, achicar - achantar - achantarse - achicarse - acobardarse - acogotar - acojonar - acollonar - arredrar - arredrarse - atemorizar - atemorizarse - aterrar - descorazonar – descorazonarse
acorassada (Brunete, barco), acorassat, que té corassa acorazada, acorazado Brunete
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc acordar
acordalá, ficá una corda a la curdiola acordalar, poner una cuerda en la polea
acordat acordado
acorde, acordes – estic de acuerdo – estic d´acord – acordá – acordat, acordada acorde
acorpórea, forma sense cos acorpórea, forma sin cuerpo
acossánme acosándome
acostumá (acostumbrá) – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms acostumbrar
acostúmbrá (que yo me) que yo me acostumbre
acostumbrabe acostumbraba
acostumbrades acostumbradas
acostumbráen o acostumbraben acostumbraban
acostumbrála acostumbrarla
acostumbrán acostumbrando
acostumbrat acostumbrado
acostumbrats acostumbrados
acostumbre acostumbra
acostumbréu acostumbráis
acostumbron (ells se) acostumbren
acotat, acotats, en cota acotado, con cota
Acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet. Agotar – hacer que alguien se esté quieto
acre, acres, medida de terreno acre, acres
acreditá acreditar
acreditat acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià) acreditativo, acreditativos
acreditátos acreditaros
acsedí acceder
acsedíx accede
Acsés acceso
Acsés, acsésos, accesos acceso, accesos
acsidén, acsidéns accidente, accidentes
acsidental accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat ecce homo, persona mal vestida, dejada
acsioná accionar
acsionats accionados
Acsiono acciono
acsións acciones
acte, actes (sala o salón de actes) acto, actos
Actitut – eixa es la actitut ! Actituts actitud, actitudes
actiu, actius, activa, actives activo, activa, activos, activas
actividat actividad
actó, actós, actriu, actrius actor, actriz, actores, actrices
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) actuar
actuaben actuaban
actuáe o actuabe actuaba
actual, actuals actual, actuales
actualisá actualizar
actualisán (g) actualizando
actualmén, avui en día, a día de avui actualmente, hoy en día, a día de hoy
actuassió actuación
actuát (p) actuado
actúe actúa
actúo actúo
acudí acudir
acudíe acudía
acudíen acudían
acudiguérem acudiéramos
acudiguéreu acudiéseis, acudiérais
acudím acudimos
acudín (g) acudiendo
acudirém acudiremos
acudiren, acudiguéren acudieran, acudiesen
acudíssen, acudíxen acuden
acudit, acudida – en catalá acudit es chiste acudido, acudida – acudit en catalán, chiste
acudíx acude
Acudixco acudo
acudíxen acuden
acudixquen acudan
Acuerdo , estar de acuerdo, acuerdos acuerdo, acuerdos
acullidó acogedor
acumuláe o acumulabe acumulaba
acumulánse acumulándose
acunál, acunála acunarlo, acunarla
Acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen hacer corto, acortar
acusal acusarlo
acusán acusando
acusassió acusación
acusat acusado
acusém, acusám acusamos
achicá (aigua) achicar (agua)
achinollat, aginollat (vore ginoll) de rodillas
achopau, achopás, fótres chop, chopet, amerás mojado, mojarse
achuda, ajuda ayuda
achudaben, achudáen, ajudáen, ajudaben ayudaban
achudáe o achudabe ayudaban
Achúdal – achudál Ayúdale !
achudála, ajudála ayudarla
achúdala, ajúdala ! ajúdala
achudáli, ajudáli ayudarle
achudals, ajudals ayudarles
achúdam ayúdame
achudám, ajudám ayudarme
Achúdamos ! Ajúdamos ayúdanos
achudámos, ajudámos ayudarnos
achudán, ajudán (g) ayudando
achudánla, ajudánla ayudándola
achudánli, ajudánli ayudándole
achudáns, ajudáns ayudantes
achudantes, ajudantes ayudantas
achudará, ajudará ayudará
achudarán, ajudarán ayudarán
achudarás, ajudarás ayudarás
achudaré, ajudaré ayudaré
achudarém, ajudarém ayudaremos
achudáres, ajudáres (que tú) ayudaras (que tú)
achudat, ajudat ayudado
achude, ajude (ell) ayuda (él)
achudém, ajudém ayudamos
achúden, ajúden ayudan
achúdes, ajudes ayudas
achudo, ajudo ayudo
achuní, chuní, juñí, ajuntá, juntá unir
achuntada, ajuntada juntada
achuntamén, ajuntamén , casa de la vila, casa del consistori, consistorial, achuntaméns ayuntamiento
achuntat, ajuntat ajuntado
adaptá adaptar
adaptánla adaptándola
adaptás adaptarse
adapte adapta
adecuadamen adecuadamente
adecuades adecuadas
adecuassió, adecuasió adecuación
adecuat adecuado
adeláns, adelans adelantos
adelantá adelantar
adelantabe, adelantáe adelantaba
adelantán (g) adelantando
adelantánme adelantándome
adelantánseli adelantándosele
adelantárem adelantáramos
adelantarém adelantaremos
adelantaríeu adelantaríais
adelantat adelantado
adelantats adelantados
ademán, ademáns, gesto, gestos ademán, gesto
ademés además
adentrá, se va – adentrás adentrar, adentrarse
adependrá aprenderá
adepéndre, adepréng o adepénc, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa – adependría – si yo adeprenguera – adependré aprender
Adepéndrel – vols adepéndre chapurriau ? Natros tel amostrém, no es difíssil adepéndrel. aprenderlo
adepéndreles aprenderlas
adepéndren (no podrás adepéndren may) aprender, no podrás aprender(lo) nunca
adepéndreu aprenderlo
adependría (yo) aprendería (yo)
adependríe aprendería (él)
adependríen aprenderían
adeprén aprende
adeprénen aprenden
adeprenénu aprendiéndolo
adepreng aprendo
adeprenga, cuan yo adeprenga física cuántica, los sapos criarán pel. cuando yo aprenda física cuántica, los sapos criarán pelo.
adeprenguere aprendiera, aprendiese
adeprengues aprendas
adepreníe aprendía
adeprés, adepresa aprendido, aprendida
adepreses aprendidas
adés, ara fa poc hace poco rato
Adhesiu, adhesius, adhesiva, adhesives adhesivo, adhesivos, adhesiva, adhesivas
Adiós, adéu adiós
adissional adicional
adiviná (ensertá), adivinás – si la enserto la endivino – adivino, adivines, adivine, adiviném o adivinám, adivinéu o adivináu, adivínen – adivinaría – adivinára – adivinaré – adivinat, adivinada adivinar
adivinabe adivinaba
adivinán (g) adivinando
adivinánu adivinándolo
adjectiu, adjectius, adj. adjetivo, adjetivos
admétre (vore admití) – aixó no se pot admétre, admití admitir, esto no se puede admitir
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar – ministro, ministra
administrabe administraba
administradó, administradora administrador, administradora
administrassió administración
admirá, admirás admirar, admirarse
admirabe admiraba
admiráben, admiráen admiraban
admirablemen admirablemente
admirassió, admirasió, admirassións admiración, admiraciones
admirat, admirada, admirats, admirades admirado, admirada, admirados, admiradas
admití, admitixgo o admitixco, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió – admitiría – admitiguera o admitíra – admitiré admitir
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió admitir
admitíe admitía
admitíen admitían
admitiguére admitiera, admitiese
admitiguéren admitieran, admitiesen
admitím admitimos
admitíren , admitiguéren admitieran, admitiesen
admitís admitirse
admitit admitido
admitits admitidos
admitíu – admétre - aixó no podém admitíu – aixó no se pot admití admitirlo
admitíx admite
admitixco o admitixgo admito
Admonissión , admonissións, avís, avísos, amonestassió, reproche, recriminassió, reprimenda, reconvensió, regañina, filípica, sermó admoniciones, admonición, aviso, amonestación, reproche, recriminación, reprimenda, reconvención, regaño, regañina, filípica, sermón
adobá, ficá en adobo, salsa, aliño, condimén, espéssia, espéssies, conserva, salmuera adobar, poner en adobo, salsa, aliño, aderezo, condimento, especia, conserva, salazón
adobaréu adobaréis
adopsió adopción
adoptá adoptar
adoptán (g) adoptando
adoptat, adoptada adoptado, adoptada
adopto adopto
adorable, adorables adorable, adorables
adorál adorarlo
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren) adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm) se duerme
Adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual dormirse
adormida, adormit, adormides, adormits dormido, dormida, dormidos, dormidas
adormíen (se) se dormían
adórmigo duermo
adormiguere durmiera, durmiese
adormilat, adormilats, adormilada, adormilades, adormiscat, adormiscada adormilado, adormilados, adormilada, adormiladas
adormím dormirme
adormits dormidos
adormíx (se) se duerme
adorná adornar
adornaben adornaban
adornades, adornats adornadas, adornados
adornadíssima adornadísima
adornadíssimes adornadísimas
adornál adornarlo
adornánles adornándolas
adornat, adornada adornado, adornada
adornats, adornades adornados, adornadas
adosada, adossada, una casa pegada a un atra adosada, una casa pegada a otra
adosats, adossats (chalets) adosado, adosados, chalets
adotsenat, adotsenats, adotsenada, adotsenades, vulgar, comú, corrén, trivial, ramplón, sáfio, mediocre, ordinari, chabacano, charro, plebeyo adocenado, vulgar, común, corriente, trivial, ramplón, zafio, mediocre, ordinario, chabacano, charro, plebeyo
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida – adquiriría – adquiriguera – adquiriré adquirir
adquirit, adquirida adquirido, adquirida
adquirixquen adquieran
adquissisió adquisición
adressá, adressás – ficá algo recte (al dret) – aná cap an algún puesto – adressat, adressada – agarrá una adressera, atajo, camí mes recte Enderezar, poner algo recto – dirigirse hacia – atajar, coger un atajo
adressála enderezarla
adressánse dirigiéndose, enderezándose
Adressera, adresseres, dressera, dresseres (atajo) – vore adressá – acursá lo camí agarrán una adressera atajo, atajos
adulá, afalagá, lisonjeá, alabá, agasajá, loá, exaltá, camelá, requebrá, piropejá,
doná coba, fé la pilota
adular, halagar, lisonjear, alabar, agasajar, loar, exaltar, camelar, incensar, embelecar, requebrar, piropear,
dar coba, hacer la pelota
aduládes, adulades, adulat, adulats aduladas, adulados
Adulteri, adúltero, adúltera – dos adults han cometut adulteri. adulterio, adúltero, adúltera
adulto, adulta, adultos (escola de adultos), adultes adulto, adulta, adultos (escuela de adultos), adultas
adverbio, adverbios adverbio, adverbios
adversidat adversidad
advertánsia, adverténsia, advertimén, advertiméns, avís, observassió, consell, exhortassió, indicassió, insinuassió, sugerénsia, amenassa, admonissió, prevensió, informassió, opinió, apersibimén, sermón, aclarassió, nota, explicassió, prefassi, prólogo advertencia, aviso, observación, consejo, exhortación, indicación, insinuación, sugerencia, amenaza, admonición, prevención, información, opinión, apercibimiento, sermón, aclaración, nota, explicación, prefacio, prólogo
advertí, advertixgo o advertixco, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia – advertín – advertínli advertir
advertiguere advertiera,advertiese
advertit, advertida advertido, advertida
advertíu advertirlo
aerossol aerosol
afabilidat afabilidad
afabilíssima, mol afable afabilísima
afable afable, cordial, amable, cortés, afectuoso, cariñoso, simpático, acogedor, tierno, dulce, sencillo, llano, franco, abordable, bondadoso, apacible, gracioso, ameno, gentil, amistoso, afectivo, cálido, benévolo, benigno, condescendiente, sociable, familiar, humano, expresivo, efusivo, jovial, campechano, urbano, atento, obsequioso
afablemen afablemente
afaenát, que té faena (atrafegat) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
afaito, afeito (yo me) afeito
afalagamén, afalagaméns halagos
afalague halaga
afalagues halagas
afamat, afamada afamado, afamada
afán, afáns afán, afanes
afanéutos daros prisa
afanós , afanosa, afanosos, afanoses, aufanós, aufanosa que tiene afán
afavorí – aixó te afavorix, - fé un favor an algú - afavoríe, afavoríen, afavoríl, afavorit, afavorida,afavorixen favorecer
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada afectar
afectades afectadas
afectassió afectación
afecte afecto
afectiu afectivo
afectuós, afectuosa afectuoso, afectuosa
afectuosamen afectuosamente
afectuoses afectuosas
afectuossíssima, mol afectuosa afectuosísima
afechí, afegí – afegixco, afegíxes, afegíx, afegím, afegíu, afegíxen – afechíe – afechirém – afechís – afechísquen – afechit, afechida añadir
afegix añade
afegixco añado
afegixque añada (él)
afegixques añadas (tú)
Afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré (afaitaré) afeitar, afeitarse
afeitám afeitarme
afeitán (g) afeitando
afeitat, afeitada afeitado, afeitada
Afeite – de afeitá - cosmétic, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimel, polvos, tinte Afeita – afeite : aderezo, adorno, embellecimiento, cosmético, maquillaje, potingue, pintura, crema, colorete, carmín, rimel, polvos, tinte
afiladó, afiladora afilador, afiladora
afiláe o afilabe afilaba
afiláe, afilabe afilaba
afilán (g) afilando
afilat, afilada afilado, afilada
afinat, afinada afinado, afinada
afinidat, afinidats afinidad, afinidades
Afirmá - afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) afirmar
afirmabe afirmaba
afirmaben afirmaban
afirmán (g) afirmando
afirmánli afirmándole
afirmassió afirmación
afirmat afirmado
afirmatiu, afirmatius afirmativo, afirmativos
afirme afirma
afissió, afissións afición, aficiones
afissioná, afissionás aficionar, aficionarse
afissionada aficionada
afissionat, afissionats aficionado, aficionados
afissións aficiones
aflamá, s'han aflamat les primentoneres (que fan primentóns) – de flama, massa caló – vore agostá se han quemado las pimentoneras (que hacen pimientos) – de llama, demasiado calor – ver agostar
aflicsió, pena, pesá, doló, tristesa, congoja, amargura, cuita, dol, consternassió, tribulassió, abatimén, dessolassió, desconsol, dessesperassió, patimén, mortificassió, tormén, tortura, quebranto, agonía, ofec, cárrega, contrariedat aflicción, pesar, pena, dolor, pesadumbre, tristeza, congoja, amargura, desazón, cuita, duelo, consternación, tribulación, abatimiento, desolación, desconsuelo, desesperación, sufrimiento, mortificación, tormento, tortura, quebranto, agonía, ahogo, sinsabor, carga, contrariedad
afligides, afligida, afligit, afligits, vore aflicsió afligido, afligida, afligidos, afligidas
afligíxen (se), se apenen afligen, apenan
Aflorá – aflorat, aflorada (a la superfíssie) Aflorar – a la superficie
Afluén , afluéns (riu) afluente, afluentes (río)
afluénsia (de gen) afluencia (de gente)
afluixá, afluixás aflojar, aflojarse
afluixabe, afluixáe aflojaba
afoná, afonás – yo me afono, afones, afone, afoném o afonám, afonéu o afonáu, afónen – afonat, afonada – fondo – afonaría – afonára – afonaré hundir, hundirse
afonaben (se) hundían (se)
afonán (g) hundiendo
afonare hundiera, hundiese
afonaríen hundirían
afonats hundidos
afondá, paregut a afoná, afondá la rella, l´aladre, que vaigue mes fondo ahondar, el arado
afora, a fora, a les afores fuera, afuera, a las afueras
afores aniquilar, aniquilado, aniquilada, aniquilara, aniquilaría
Aforrá, aforrás - aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren ahorrar, ahorrarse
aforrámos, aforramos, vore aforrá ahorrarnos
aforrán (g) ahorrando
aforrat, aforrada ahorrado, ahorrada
aforrátos ahorraros
aforre ahorra
aforréutos los dinés ! ahorraos el dinero, los dineros !
aforro ahorro
afortunat, afortunada, afortunats, afortunades afortunado, afortunada
afrenta, afrentes – afrentat, afrentada – ofensa, ofenses – afrentós, afrentosa afrenta, ofensa, agravio, ultraje, insulto, injuria, desprecio, desdén, infamia, burla, mofa, zaherimiento, escarnio, vejación, vergüenza, ignominia, deshonor, deshonra, vilipendio, baldón
afrentabe afrentaba
africats (sonidos) sonidos africados
afuetát, que li han futut en un fuét golpeado con una fusta
agarrá (de garra), agarrás – agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada – agarrára – agarraré – agarraría – agarradet, agarradeta agarrar, coger
agarraben agarraban
agarrabes agarrabas
agarrada agarrada, cogida
agarrades agarradas, cogidas
agarráe o agarrabe agarraba
agarráen o agarraben agarraban
agarrál, agarráli, agarrála, agarrálay cogerlo, agarrarlo
agarrála agarrarla
agarrals, agarráls agarrarlos
agarramén, agarre (codíssia, tacañería) – vore agarrat, agarrada codicia, tacañería, avaricia
agarrán (g) agarando
agarránla agarrándola
agarránli agarrándole
agarránlo agarrándolo
agarránme agarrándome
agarránse agarrándose
agarránu agarrándolo
agarráre agarrara, agarrase
agarrarém agarraremos
agarraríen agrrarían
agarrat, agarrada (de la vírgen del puñ) tacaño, de la virgen del puño – agarrado, agarrada
Agarréume ! Cogedme ! Agarradme !
agarron agarren
agassajá agasajar
agassaján (g) agasajando
agén, agéns agente, agentes
agenda, agendes (se ponúnsie la g com en castellá) agenda, agendas
agénsia agencia
agilidat agilidad
agilíssim, mol ágil agilísimo
ágils, ágil ágil, ágiles
aginollá, aginollás – yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollém o aginollám, aginolléu o aginolláu, aginóllen – a ginollóns cullía codoñs - ginoll, ginolls – aginollaría – aginollára – aginollaré – aginollat, aginollada, aginolladet, aginolladeta ponerse de rodillas, arrodillarse
aginollada de rodillas, arrodillada
aginollo (yo me) me pongo de rodillas, arrodillo
agitassió agitación
aglomerassió, aglomerassións aglomeración, aglomeraciones
agon, aon – aón, agón ? donde, dónde ?
agonía, agoníes agonía, agoníes
Agónic, agónics , agónica, agóniques agónico, agónicos, agónica, agónicas
agonisán agonizando
agost agosto
agosté (de agost) – treballadó que ajude a la cullita o cullida al mes de agost. trabajador que ayuda en la cosecha en el mes de agosto
agostejá secarse algunas plantas (en agosto)
agostejat , agostejada , la cullita, les pataqueres (pataca) plantas secas (mes de agosto), las plantas de la patata por ejemplo.
agotat, agotats, agotada, agotades agotado, agotada, agotados, agotadas
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres Agrio – vino agrio = vinagre – agrios
Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar, gustar, satisfacer, interesar, complacer, contentar, encantar, deleitar, alegrar, regocijar, cautivar, atraer, seducir, hechizar, arrebatar, entusiasmar, embelesar, embriagar, absorber
agradá, chauchá gustar, (no) me gusta
agradabilíssima, mol agradable agradabilísima
agradable, agradables agradable, agradables
agradablemen agradablemente
agradáe, agradabe agradaba (gustaba)
agradáen, agradaben agradaban (gustaban)
agradála agradarla
agradáles agradarlas
agradáli agradarle
agradám agradarme
agradánli agradándole
agradántos agradándoos, gustándoos
agradaría agradaría
agradaríe (an ell li) agradaría (a él le) gustaría
agradat agradado, gustado
agrade, agráe agrada
agraden, agráen agradan
agradéu agradéis
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén Agradecer – agradecido, agradecida, agradecimiento
agraída agradecida
agraídes agradecidas
agraíe (ell) agradecía
agraíli agradecerle
agraím agradecerme
agraimén agradecimiento
agraín (g) agradeciendo
agraínli agradeciéndole
agraínu agradeciéndolo
agrairía agradecería
agraísquen, agraíxquen agradezcan
agraít agradecido
agraíts agradecidos
agraíuli agradecedle
agraíx (ell) agradece (él)
agraíxco agradezco
Ágramen – li va contestá ágramen Agriamente – le contestó ágriamente
Agraná – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría barrer, escobar
agraná en una granera – ramás – sepillá,
passá la granera,
arrollá, atropellá, apartá, despedí, expulsá
barrer, escobar, escobillar, cepillar, barrisquear,
pasar la escoba,
arrollar, atropellar, apartar, despedir, expulsar
agranades, agranada, agranat, agranats barrida, barridas, barrido, barridos
agranán (g) barriendo
agranat barrido
agranen barren
agrassiat, agrassiada agraciado, agraciada
agravat, de grave, agravada agravado, agravada
agravi, agravis, ofensa, ofenses, injuria, injúries, afrenta, afrentes, ultraje, ultrajes, deshonra, deshonres, humillassió, humillassións, mansilla, mansilles, insult, insults, calumnia, calumnies, mal, moléstia, perjuissi agravio, ofensa, injuria, afrenta, ultraje, deshonra, humillación, mancilla, insulto, calumnia, daño, molestia, perjuicio
ágre, ágra – vi ágre, vinagre – quina cara mes ágra té ta sogra ! agrio, agria, vinagre – qué cara más agria tiene tu suegra !
agredí agredir
agredixen agreden
agregá, afegí, sumá, adissioná, incorporá, ajuntá, assossiá, anexioná, anexá, juñí, pegá, vinculá, mesclá, combiná, aumentá, incrementá, completá, complementá agregar, añadir, sumar, adicionar, incorporar, adjuntar, asociar, anexionar, anexar, unir, juntar, pegar, vincular, mezclar, combinar, aumentar, incrementar, completar, complementar
ágres agrios
agressividat agresividad
agrupá agrupar
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada) Aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada) aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe aguantaba
aguantáen aguantaban
aguantán (g) aguantando
aguantánla , aguantánlo aguantándola, aguantándolo
aguantánli aguantándole
aguantánme aguantándome
aguantánse aguantándose
aguantaríe aguantaría
aguantaríen aguantarían
aguantat, aguantát aguantado
Aguante – capassidat de aguantá Aguanta – capacidad de aguantar
aguantém aguantamos
aguanten aguantan
aguánton, aguanton aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám,aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual) aguardar, esperar
aguardabe aguardaba, esperaba
aguardaben aguardaban
aguardál aguardarlo
aguardán (g) aguardando
aguardánlos aguardándolos
aguarde aguarda, espera
Aguda – veu aguda o fina, fineta – agudes – agut, aguts – agudesa, agudeses – agudisat, agudisada aguda, agudas, agudeza, agudezas, agudizado
agüelets abuelitos
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda), agüelet, agüeleta, agüelos, agüeles abuelo, abuela
aguinaldo, aguinaldos aguinaldo, aguinaldos
agulla, agulles – agulles de cap aguja, agujas – alfileres
Agut , agudes, aguts, aguda agudo, aguda, agudos, agudas
ahí (ahir) ayer
ahorros (vore aforrá) ahorros
ahuyentá ahuyentar
aigua , aigües, aigueta, aigüetes, aigualera (rosada) – aiguat, aiguats agua, aguas, agüita, rocío, mucha agua
aiguardén , aigua ardén, aiguardéns – barrejat en mistela o moscatell es una barreja o barrecha – cassalla (mol típica de Valénsia) aguardiente, agua ardiente, barreja : mezcla, cazalla
aiguat mucha agua
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc (xeic a Tortosa) saludo, saludos
airadamen, en enfado airadamente
Aire , ven, aireguina aire, viento
Airegaz , ventolina – qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. mucho aire, viento – Qué es el viento? Las orejas de X en movimiento.
Airejá – airejás – airejo, aireges, airege, airegém o airegám, airegéu o airejáu, airégen – airejara, airejáres, airejáre, airejárem, airejáreu, airejáren – airejaría, airejaríes, airejaríe, airejaríem, airejaríeu, airejaríen – airejat, airejada airear
airet, airets airecito, airecitos
aisladamen aisladamente
aislades, aislats aisladas, aislados
Aisláe , aislabe (ell o ella) aislaba
aislare (condissional), si ell aislare la finestra, no entraríe tan fret aislara, aislase
Aislat, aislada aislado, aislada
aissá, eissá, eixada, aixada, vore cavegueta azada
aissí, així, aixína, aissina, aixínes así, de esta manera
aissó, aixó, aixós, ixo, ixos esto, estos
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! Fuera de ahí !
aixecás, eixecás Levantar, levantarse
Així , aixina, aixines, aixíns, de esta manera, així m´agrade, fésmu aixina, fému aixina, aixina que no vols eixí, así, de esta manera
aixó esto
ajedrés, ajedrez ajedrez
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar
ajudáda, ajudada ayudada
ajudáe o ajudabe ayudaba
ajúdal (an ell), ajúdala (an ella) ayúdale, ayúdala
ajudála, ajudál ayudarla, ayudarlo
ajudáls ayudarles, ayudarlos
ajudám ayudarme
Ajúdam ! Ayúdame !
Ajúdamos ! Ayúdanos !
ajudánla ayudándola
ajudánli ayudándole
ajudánme ayudándome
Ajudánmos ayudándonos
ajudánse ayudándose
ajudanta, ajudán (tamé gerundio) ayudanta, ayudante
ajudará ayudará
ajudarán ayudarán
ajudaríe ayudaría
ajudat ayudado
ajudats ayudados
ajude ayuda
ajúden, ajuden ayudan
Ajudéume ! ayudadme
Ajudéutos ! ayudaros
ajudo ayudo
ajúdon, ajudon (que ells) ayuden
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren juntar, unir
ajuntaben juntaban
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén Ayuntamiento
ajuntán (g) juntando
ajuntánlos juntándolos
ajuntat juntado
ajuntémos juntémonos
ajupá, pujá an algú mes alt, a una paret, per a que véigue milló aupar
ajupida, ajupit agachado, en cuclillas
ajupís agacharse, ponerse en cuclillas
ajupís, arrupís acurrucarse, agazaparse
ajust (de cuentes) ajuste (de cuentas)
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte. ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém ajustaremos
ajustat, ajustada ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre) ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe alababa
alabáen, alababen alababan
Alabál – alábal ! Alabarlo – alábalo !
alabálay alabárselo
alabám alabarme
alabán (g) alabando
alabánlo alabándolo
alabansa, alabanses alabanza, alabanzas
alabánte alabándote
alabat alabado
alabats alabados
aladre, aladres per a llaurá arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines) albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns – drenaje de aigua desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques agujero, grieta en las rocas
albercoc, abrecoc, albercocs, abrecocs albaricoque, albaricoques
alberchineta, alberchina, aubergínia, oberginga, etc berengena, berejena
albergabe albergaba
albergaben, albergáen albergaban
albergám albergarme
albergámos albergarnos
albergará albergará
albergaréu albergaréis
albergat, albergada albergado, albergado
álbre, álbres, albret, albrets, albre, albres árbol, árboles, arbolito, arbolitos
albrechines, alberchina, alberchines, etc berengena, berejena
albríssies, regalo al que porte bones notíssies – albríssia albricias, albricia
álbum álbum
álbums álbumes
alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldeses alcalde, alcaldes, alcaldesa, alcaldesas
Alcañís Alcañiz
alcáns, alcanse alcance
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar
alcansabe alcanzaba
alcansaríe alcanzaría
alcansaríen alcanzarían
alcansat, alcansada alcanzado, alcanzada
alcansats, alcansades alcanzados, alcanzadas
alcansáume alcanzadme
alcansém alcancemos
alcánsen alcanzan
alcanso alcanzo
alcantarilla, alcantarilles alcantarilla, alcantarillas
alcantarillat alcantarillado
alcaparra, alcaparres alcaparra, alcaparras
alcoba, habitassió normalmén sense finestra, humida, fosca y freda – alcobes, alcobeta alcoba, habitación normalmente sin ventana, húmeda, oscura, fría
alcohol alcohol
alchez, alchés, ges, gessaire - cals, clarió, tiza, escayola, lechada (vore yessaire, gessaire) Yeso, - cal, clarión, tiza, escayola, lechada – el yesaire es el albañil especializado en yeso.
aldabón, picaport, aldaba, trucadó en aragonés aldaba, picaporte, aldabón, llamador, trucador en aragonés
aldeá, aldeana, aldeáns, aldeanes aldeano, aldeana
aldea, aldees, com la del agüelo Sebeta aguelosebeta.blogspot.com aldea, aldeas
alé, alén, aliento aliento
alegá alegar
alegat alegado
Alegoría, alegoríes - símbolo, emblema, enseña, imache, insignia, signo, siñal, iconografía, romanse, leyenda, ficsió, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusió, comparassió, metáfora, personificassió, prossopopeya
alegoría, símbolo, emblema, enseña, imagen, insignia, signo, iconografía, romance, leyenda, ficción, mito,
apólogo, fábula, parábola, alusión, comparación, metáfora, personificación, prosopopeya
alegrá, alegrás alegrar, alegrarse
alegrabe, alegráe alegraba
alegraben, alegráen alegraban
alegrán (g) alegrando
alegránse alegrándose
alegrarán alegrarán
alegraríe alegraría
alegrat alegrado
alegre, alegres – Alegre com apellit, per ejemple a Valjunquera, la Yolanda de la asoc. Amics del chapurriau – ella está alegre, ell está o es alegre alegre, alegres
alegremén alegremente
alegren alegran
alegréu (tos) os alegráis
Alegréutos ! Alegraos !
alegría, (vore alifara o jubiléu), alegríes, alifares alegría
alegro (men) Me alegro
aleguéu alegáis
alentabe alentaba
alerta, alertes alerta, alertas
ales alas
aleta, aletes aleta, aletas
alfabeto, analfabeto, alfabeta alfabeto, analfabeto, alfabeta
Alfalz, aufals – fals, falseta, falsejá, falsechá, corbella, corvella Alfalfa – hoz
alfombrá alfombrar
alforja, alforges alforja, alforjas
Alga, algues – Algás o Algars , riu alga, algas – río Algás, Algars
algarsa, garsa, algarses, garses picaraza, urraca
algú, algún, algúns, alguna, algunes alguien, algún, alguna, algunos, algunas
Alguasil, alguassils, alguassilet, aguassil, aguassilet alguacil
alguns, algúns algunos
alicates alicates
alienígena, alienígenes alienígena, alienígenas
alifara (y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella – Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy. alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues águila, águilas
aligerán (g) aligerando
Alimaña , alimañes Alimaña , alimañas
alimén, aliméns alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar
alimentaben alimentaban
alimentades alimentadas
alimentáe, alimentabe alimentaba
alimentáen, alimentaben alimentaban
alimentánla alimentándola
alimentassió alimentación
alimentat, alimentada, alimentats, alimentades alimentado, alimentada
alimenten alimentan
aliñá la ensalada (de ensiam) aliñar la ensalada (de lechuga)
alineades, aliniades, alineats, aliniats alineadas
alineán (g) alineando
Alineat, alineats, aliniat, aliniats, (línia), aliniada, aliniades alineado, alineados, alineada, alineadas
aliviat aliviado
aljezó , alchezó (de ges, alchez, alchés), tros de ges trozo de yeso
Alma , almes alma, almas
Almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori calendario, anuario, agenda, efemérides, repertorio, recordatorio
almari, armari, almaris, armaris - guardarroba, aparadó, cómoda armario, armarios, ropero, guardarropa, aparador, cómoda, taquillón, bargueño, anaquel, estante
almassén, almasséns (sens de almes naveguen pel sementeri) almacén, almacenes (cientos de almas deambulan por el cementerio)
Almassenada, almassenades, almassenat, almassenats almacenada, almacenadas
almassenáe, almassenabe almacenaba
Almeja, almejes, pichina, pichines, chirla, chirles, (clasca, valva) almeja, almejas, chirla, amayuela, telina, mejillón, concha, valva
almíbar, jarabe, dols, sirope, caramelo almíbar, jarabe, arrope, dulce, sirope, caramelo
Almirante Almirante
Almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia Almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
almorsaben desayunaban
almostades (vore aumosta, almosta) coger algo con las dos manos formando cuenco
almut, almud, celemín, medida antiga almud, celemín, medida
alocat, alocats, alocada, alocades alocado, alocados
alocussións alocuciones
aloe (vera) aloe (vera)
alomilló, a lo milló, potsé - igual u fem quizás, a lo mejor, - igual lo hacemos
alquería, alqueríes – mas, masada alquería, alquerías – mas, masada, masía
alquilá alquilar
alquilán (g) alquilando
alquilé, alquiler, alquilés alquiler, alquileres
alrededó alrededor
alrededós (los), lo voltán, la roglada alrededores
als, a les a los, a las
Álsa - álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres Levanta !
alsá, alsás levantar, alzar, levantarse, alzarse
alsada, alsades altura, alturas
alsáe o alsabe alzaba
alsáen o alsaben (se) alzaban
alsála, alsál alzarla, alzarlo
alsán (g) alzando
alsánlo alzándolo
alsánmos alzándonos
alsánse alzándose
alsat, alsada, alsats, alsades alzado, alzada, alzados, alzadas
Also – apellit de Tortosa, aon se parle valensiá tortosí Alzo – Also, apellido de Tortosa, donde se habla valenciano tortosino
Alt, alts, alta, altes, altet (altillo), altets, alteta, altetes alto, altos, alta, altes
altá, altás – altá majó de Beseit altar, altares
áltamen altamente
altané, altiu, engreít, arrogán, presumit, petulán, vanidós, orgullós, soberbio, desdeñós, despressiadó altanero, altivo, engreído, arrogante, presumido, petulante, vanidoso, envanecido, orgulloso, soberbio, desdeñoso, despreciativo
Altaveu, altaveus Altavoz, altavoces
alterá alterar
alterá alterar
Alterada, alterades, alterat, alterats alterada, alteradas, alterado, alterados
alterassió alteración
altere altera
alternán (g) de alterná alternando, gerundio de alternar
alternativa, alternatives alternativa, alternativas
altíssim altísimo
altíssima altísima
altíssimes altísimas
altíssims altísimos
altiu, altiva, altius, altives altivo, altiva, altivos, altivas
altramússos, tramússos, altramuz, tramús (paregut a la guixa) Altramuz, altramuces, lupino, chocho
altura, eixecada, altures, eixecades altura, alturas
alumbrat alumbrado
Alumne, alumno, alumnes, alumnos Alumno, alumnos
alusió, alusións alusión, aluciones
alussiná alucinar
alussinats alucinados
all y oli, allioli, all i oli - allium oleum en latín ajo y aceite, alioli
All, alls Ajo, ajos
allá allá
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc. hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada) allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto alargar
allargabe, allargáe alargaba
allargánse alargándose
allargat alargado
allargo alargo
allargue alarga
allegat, allegats - familiá, parén, próxim, prójimo, inmediat, simpatisán, seguidó, partidari, leal Allegados - familiar, pariente, cercano, próximo, inmediato, secuaz, simpatizante, seguidor, partidario, leal
allí allí
Alló – Qué es alló d´allá dal? aquello
alloque (se), allocás una gallina o polla Ponerse una gallina a incubar o poner huevos
alluñá, alluñás - distansiá, separá, aislá, apartá, retirá, rechassá, desdeñá, desvinculá, anássen, llargás, marchá, etc alejarse, distanciar, separar, aislar, apartar, retirar, rechazar, desdeñar, desvincular, irse, largarse, marcharse
alluñabe alejaba
alluñada alejada
alluñám alejarme
alluñat alejado
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles) persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen alejan
ama, ames ama, amas
amabe amaba
amaben amaban
amábeu, volíeu, estimábeu amábais
amabilidat amabilidad
amabilíssima amabilísima
amabilíssimes amabilísimas
amable amable
amablemen amablemente
amades amadas
amadó amador
Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás esconder, amagar, amenazar, conminar, ocultarse, esconderse, agacharse, atrincherarse
amagaben escondían
amagades escondidas
amagadets, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagáe o amagabe escondía
amagáen o amagaben (se) escondían
amagaets, amagadets, amagaetes, amagadetes escondiditos, escondiditas
amagál esconderlo
amagáls esconderlos
Amagámos – amágamos ! Escondernos – escóndenos !
amagánla escondiéndola
amagánse escondiéndose
amagántos escondiéndoos
amagaré esconderé
amagát, amagat escondido
amagatall, amagatalls escondrijo, escondrijos
amagatóns (a), amagatontes (a) a escondidas
Amagats, amagades, amagadet, amagadeta, amagadets, amagadetes escondidos, escondidas
amago escondo
Amague – Mario Conde amague los dinés an algún paraíso Esconde – Mario Conde esconde los dineros en algún paraíso.
Amainá – amainat, amainada - afluixá, calmás, sedí, debilitá, disminuí, moderá, escampá amainar, aflojar, calmarse, ceder, debilitar, disminuir, moderar, escampar
amál amarlo
amála amarla
amamantá, assormá, alimentá en lleit, atetá (teta, teta, carnucet – Aiguaiva) – criá, nutrí, doná de mamá, doná lo pit amamantar, alimentar, atetar, criar, nutrir, lactar, dar de mamar, dar el pecho
amán (g) – amáns Amante, amantes – amando
Amanerat, amanerats - afeminat, amariconat, afectat, remilgat, ensayat, estudiat, forsat, rebuscat, teatral amanerado, amanerados - afeminado, amariconado, amujerado, afectado, remilgado, ensayado, estudiado, forzado, rebuscado, teatral
amaní, amanís preparar, prepararse
amanit, amanits, amanida, amanides – amanida (ensalada) de ensiám (lechuga) preparat, preparados, preparada, preparadas – ensalada
amánla amándola
amáns amantes
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amansabe amansaba
amánse, amanse – de amá Amansa – amándose
amansém amansamos
amánsen amansan
amánses amansas
amanséu amansáis
Amansí – amansá amansar
amargá amargar
amargamen amargamente
amargaréu amargareis
amargat, amargats amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures amargura, amarguras
amartellá (un arma) martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta) Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada amasar
amassála amarsarla
amasso amaso
amat, amada amado, amada
amátos amaros
amats, amades amados, amadas
Ámbar – coló – mineral – servesa Ámbar – color – mineral – cerveza
ambarina, ambarines amabarino, de color ámbar
ambién, ambiéns ambiente, ambientes
ambissió ambición
ambulán (deambulán), ambuláns ambulante (deambulando), ambulantes
ambulánsia, ambulánsies ambulancia, ambulancias
amedrentat, assustat – amedrentá, assustá, intimidá, acobardá, apocá, arredrá, assustá, atemorisá, achantá, espantá, esbarrá, etc amedrentado, asustado - intimidar, acobardar, apocar, arredrar, asustar, atemorizar, achantar, espantar
amela ,armela ,armeles, ameles, - amelé , armelé, amelés, armelés – ameleret almendra, almendras – almendro, almendros
amelat, amelats (pastes de amela) almendrado, almendrados
amém amamos
amén amén
amenassa amenaza
Amenassá – amenasso, amenásses, amenásse, amenassém o amenassám, amenasséu o amenassáu, amenássen – amenassaría – amenassára – amenassat, amenassada amenazar
amenassabe amenazaba
amenassadó, amenassadora, amenassadós, amenassadores amenazador, amenazadora
amenassáe amenazaba
Amenassáen , amenassáben (ells, elles) amenazaban
amenassán (g) amenazando
Amenassánlo , amenassánla amenazándolo, amenazándola
amenassare amenazara
amenassaren amenazaran
amenassat amenazado
amenassat amenazado
amenasse amenaza
amenasse (ell) amenaza
amenidat amenidad
amenisá, divertí, entretíndre, distraure, animá, atraure, encantá amenizar, divertir, entretener, distraer, animar, atraer, encantar
Americá, americáns, americana, americanes americano, americanos, americana, americanas
améu amais
Amic , amics, amiga, amigues, amiguet, amiguets, amigueta, amiguetes amigo, amigos, amiga, amigas
amigablemen amigablemente
amigot, amigots amigote, amigotes
amigues amigas
amigueta amiguita
amiguets amiguitos
amistat, amistats amistad, amistades
Amistós , amistosa, amistósos, amistóses, amistoses amistoso, amistosa
amistosamen amistosamente
amo, ama, amos, ames Dueño, dueña, amo, ama, amos, amas
amoblat amueblado
amoinás, preocupás preocuparse
amoinat, preocupat preocupado
amoinos (no te), preocupos no te preocupes
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada – afilá amolar, afilar - aburrir, cansar, enojar, fastidiar, incomodar, molestar, hastiar
afilar, aguzar
amollá aflojar
amolle afloja
amonestá,
recriminá, reprobá, reprochá, apersibí, increpá, reconvení, sermonejá, regañá, renegá, reñí, repéndre, empéndre, advertí, avisá, recordá, informá
amonestar,
recriminar, reprobar, reprochar, apercibir, increpar, reconvenir, sermonear, regañar, reñir, reprender, advertir, avisar, recordar, informar
amonestáls amonestarles
amonestassió amonestación
amonestat amonestado
amoneste amonesta
amoniác amoniaco
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada amontonar
amontonáen, amontonáben (ells, elles) amontonaban
amor, amors amor, amores
amorós amoroso
amorosa amorosa
amorosamen amorosamente
amoroses amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás amorrar, amorrarse - bajar, inclinar
Amorsá - amorso, amorses, amorse, amorsém o amorsám, amorséu o amorsáu, amórsen – amorsat, amorsada – amorsaría – amorsára – amorsá , amorsás (sustantiu), desdichuná (des + dichú), desdijuná (des + dijú)
amorsabe desayunaba
amorsán (g) desayunando
amorsaret desayuno (almuerzo es a mediodía)
amorsás desayunos
amorsat desayunado
amorso (yo) desayuno (yo)
amorson desayunen
amostrá , enseñá – amostro, amostres, amostre, amostrém o amostrám, amostréu o amostráu, amóstren – amostrat, amostrada – mostra – amostraría – amostrára, amostráres, amostráre, amostrárem, amostráreu, amostráren – yo te haguera amostrat aón está aquella finca mostrar, enseñar - exhibir, exponer, presentar, revelar, destapar, abrir, manifestar, evidenciar, ofrecer, indicar, señalar, advertir, orientar, aconsejar, sugerir, encaminar, guiar
amostrálesi mostrárselas, mostrárselos
amostráli mostrarle
amostrám mostrarme
amostránles mostrándolas
amostránse mostrándose
amostrarán mostrarán
Amostraré, amostrarás, amostrará, amostrarém, amostraréu, amostrarán – vore amostrá mostar en futuro
amostrat mostrado
amostre muestra
amostren muestran
amostro muestro
amotinás amotinarse
amotinat amotinado
amparaben amparaban
amparála ampararla
amparat amparado
ampla, ample, amples (los carrés amples, les carreres amples, les esquenes amples, la esquena ampla, lo carré ample) ancha, ancho, anchas, anchos
amplaria anchura
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar
ampliada, ampliat ampliada, ampliado
ampliassió ampliación
amplíssim anchísimos
amplíssimes anchísimas
Amún – damún (de) hacia arriba – encima de
amuntoná, amontoná, amontonás, amuntonás Amontonar -

apilar, acumular, aglomerar, hacinar, apelotonar, apiñar, agrupar, almacenar, reunir, enrollarse, arrejuntarse, juntarse, abarraganarse
amuntonáen, amuntonaben amontonaban
amuntonáes, amuntonades amontonadas
amuntonán amontonando
an ella a ella
An esta casa en esta casa
añ, añs – per mols añs (cumpleañs) año, años – por muchos años (cumpleaños feliz)
Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir
aná als atres morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada ir, irse
anaba (yo) iba
anabe iba
anabem íbamos
Anada – y tornada Ida – y vuelta
añadí, afegí añadir
añadiba, afechiba, afegía, añadía añadía
añadín, afegín, afechín añadiendo
anáem, anabem íbamos
anáen, anaben iban
anáes, anabes ibas
anal, anals - artes anals NO es lo mateix que artessanals anal, anales – artes anales no es lo mismo que artesanales
Analéptic, analéptics, analéptica, analéptiques (medissina), reconstituyén, fortificán analéptico, reconstituyente, fortificante
analisá analizar
análissis (lo, los) análisis (el, los)
analític, analítics, analítica, analítiques analítica, analítico
anám vamos
anámen irme
anámon irnos
Anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van yendo
anánsen yéndose
anare, aniguére fuera, fuese
anárem, aniguérem fuéramos, fuésemos
anáren, aniguéren fueran, fuesen
anáreu fueseis
anat ido
anáten irte
anatomía anatomía
anáu, anéu vais
anáy – Mama, avui no vull aná a escola. - Tens que anáy, perque eres lo directó. Mama, hoy no quiero ir a escuela. Tienes que ir porque eres el director.
anchelet, anchelets, angelet, angelets angelito, angelitos
Andalussía Andalucía
andarín, trotamóns, corremóns com Bernat lo de les catalanades pel Matarraña, caminadó andarín, trotamundos, andariego
andurrial, andurrials, puestos poc transitats, fréstecs andurriales, lugar, paraje, sitio
Anécdota, anécdotes Anécdota, anécdotas
anell, anells anillo, anillos
Aném ! Sómi ! Vamos !
Anémi ! Anem-hi ! Vamos allá !
Anémon, némon, aném ! Vámonos !
Anéuton ! Idos !
ángel, ángels, angelet, angelets ángel, ángeles, angelito, angelitos
angelicals, angelical angelicales, angelical
ángelus ángelus
Ángul , ánguls ángulo, ángulos
angula, angules angula, angulas
angunia, angunies, angustia, angústies angustia, intranquilidad, malestar, pesadumbre, ansiedad, desconsuelo, incertidumbre, pesar, zozobra, aflicción, ansia, congoja, desesperación, preocupación, inquietud, pena, tormento, tristeza
Anhelán, anheláns Anhelante, anhelantes
anigám, aniguém vayamos
aniguéra fuese
aniguere (ell, ella) del verbo aná fuera, fuese
aniguéren (ells, elles) del verbo aná fueran, fuesen
anigueres fueras, fueses
Ánim, ánimo, ánims, ánimos ánimo, ánimos
animá animar
ánima, alma, ánimes, almes ánima, alma, ánimas, almas
animabe animaba
animaben animaban
animada animada
animades animadas
Animal , animals (animál es animá an ell, animála an ella) – animat, animada animal, animales
Animal, animals Animal, animales
animalá, animalada animalada
animalades animaladas
animalet, animalets animalito, animalitos
Anímam ! Anímame !
animán (g) animando
animánlo animándolo
animats animados
anime anima
animes animas
Animeta, animetes, alma, almes almita, almitas, alma, almas
animéu animáis
animo animo
anímos animes
animós animoso
animosamen animosamente
animosidat animosidad
Aniquilá – aniquilo, aniquiles, aniquile, aniquiem o aniquilám, aniquileu o aniquiölau , aniquílen – aniquilara, aniquilares, aniquilare – aniquilaría, aniquilaríes – aniquilat, aniquilada aniquilar
anirá (ell, ella) verbo aná irá
anirás (tú) verbo aná irás
aniré (yo) iré
anirém (natros, natres) iremos
aniréu (vatros, vatres) iréis
aniríe iría
aniríen irían
aniríeu iríais
anit anoche
anivellá anivelar
aniversari, aniversaris aniversario, aniversarios
anogué, noguera, nogué nogal
anomenades nombradas
anomenám nombrarme
anomenat, anomenada X, nom, noms de nombre, nombrado
Añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros ! añorar
añorabe añoraba
añorada, añorat añorada, añorado
añoráe, añorabe añoraba
añoransa añoranza
Añoro Añoro
anotá anotar
anotán (g) anotando
anote anota
anou, anous, anogué, anogués, noguera nuez, nueces, nogal, noguera
ánsia, ánsies, afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ansia, ansias, ansioso, ansiosa, con afán
ansiáu (vatros, vatres), ansiéu ansiáis
ansiedat ansiedad
ansiosa (ella), ansiós (ell) ansiosa, ansioso
ansiosamén ansiosamente
antára, punta del solc extremo del surco
antena, antenes antena, antenas
antepassades antepasadas
antepassats antepasados
anterió (a), anteriós anterior (a), anteriores
anterioridat anterioridad
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra a tierra, en el suelo, en la tierra
antes, abáns, aváns, avans, abans antes
antessala antesala
antessales antesales
antessedéns antecedentes
antiarra, an terra, a enterra en el suelo, tierra
antic, antiga, antics, antigues antiguo, antigua, antiguos, antiguas
anticlericals anticlericales
antichoque antichoque
antídoto, antídot antídoto
antigamén antiguamente
antigüedat antigüedad
antigüedats antigüedades
antimagnétic antimagnético
antirreumátics antirreumáticos
antissipada anticipada
antissipadamen anticipadamente
antissipassió anticipación
antojá, antojás antojar, antojarse
antojo, antojos antojo, antojos
antología, antologíes antología, antologías
antorcheta antorchita
Anual, anuals anual, anuales
anugolá – anugolás, se anugole – se está anugolán (g) - está anugolat, ting la vista anugolada nublar, nublarse
anugolada nublada
anugolat nublado (nublo)
Anulá , anulás – anulo, anules, anule, anulém o anulám, anuléu o anuláu, anúlen – anulada, anulat – anularía, anularíes, anularíe, anularíem, anularíeu, anularíen – anulára, anuláres, anuláre, anulárem, anuláreu, anuláren – haguera anulat lo vol anular
Anulál , anulála anularlo, anularla
anunsi, anunsis anuncio, anuncios
Anunsiá , anunsi – anunsio, anunsies, anunsie, anunsiém o anunsiám, anunsiéu o anunsiáu, anúnsien – anunsiat, anunsiada – anunsiára, anunsiáres, anunsiáre, anunsiárem, anunsiáreu, anunsiáren – haguera anunsiat – anúnsiat al periódic ! - anunsiaría, anunsiaríes, anunsiaríe, anunsiaríem, anunsiaríeu, anunsiaríen anunciar
anunsiabe anunciaba
anunsiaben anunciaban
anunsián (g), anunsiáns anunciando, anunciante
anúnsie, anunsie anuncia
aon donde
Aón ? dónde, adónde ?
Apagá – apago, apagues, apague, apaguém o apagám, apaguéu o apagáu, apáguen – apagat, apagada (acorat, acorada) – apagára – apagaría – apagaré apagar
apagabe apagaba
apagada, apagades apagada, apagadas
Apágales apágalas
Apágals apágalos
apagat, apagats apagado, apagados
apago apago
Apagó, apagón, apagóns apagón, apagones
apague apaga
apalissá apalizar, dar una paliza
apalissála apalizarla
apalissat, apalissats apalizado
apamplat, apamplats (atontat, atontada, vore baubo) atontado, atontada
apañá, arreglá arreglar, apañar
apañéu apañáis
apará parar
Aparadó, aparadós – alacena, vitrina, escaparate, estantería, rebost (despensa) – puesto aon pará o aon se apare algo, l´aigua (aturadó) Aparador, alacena, trinchero, vitrina, escaparate, estantería, despensa – sitio donde parar o donde se para algo, como el agua.
aparato, aparatos aparato, aparatos
aparcadó aparcador
aparcat aparcado
apareguda, acomparada, pareguda, aparegut, acomparat, paregut parecida, parecido
aparégue aparezca
aparegut (ha) aparecido
aparéisse, apareixe aparecer
aparéissen copiar, copia, copiado
apareissíe, apareixíe aparecía
apareix aparece
Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) – apareixería – apareguéra, apareguéres, apareguére, apareguérem, apareguéreu, aparaguéren – aparissió – apariénsia aparecer
apareixén (g) apareciendo
apareixerá aparecerá
apareixíe aparecía
apareixíen aparecían
Aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat aparejada, aparejado
aparells aparejos
Aparén , aparenta aparente
aparen, apáren paran
aparenmén, aparenmen aparentemente
aparenten aparentan
aparesque, apareixque aparezca
apariénsia, apariénsies apariencia, apariencias
aparissió, aparissións aparición, apariciones
apart, a part aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora apartar
Apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben apartar (pasado)
apartabe apartaba
apartaben apartaban
apartada, apartat apartada, apartado
apartadeta, apartadet – ting uns dinés apartadets apartadita, apartadito – tengo unos dineros, unas perras, apartaditos.
apartáe, apartabe apartaba
apartál apartarlo
apartála apartarla
apartáls, apartáles apartarlos, apartarlas
apartám apartarme
Apartamén , apartaméns (de turisme rural, de playa) apartamento
apartán (g) apartando
apartánse apartándose
apartat, apartats, apartada, apartades apartado, apartados, apartada, apartadas
Apartéulo ! Apartadlo !
apassibilidat, pas, pau, tranquilidat, calma, benignidat, dolsó, passiénsia, serenidat, suavidat, mansedumbre apacibilidad, paz, tranquilidad, calma, benignidad, dulzura, paciencia, serenidad, suavidad, mansedumbre
apassible apacible
apassiguá, passificá, paliá, amortiguá, aplacá, acotolá, calmá, dolsificá, frená, mitigá, serená, assosegá, suavisá, tranquilisá apaciguar, pacificar, paliar, amortiguar, aplacar, aquietar, calmar, dulcificar, frenar, mitigar, serenar, sosegar, suavizar, tranquilizar
apassionada, apassionades apasionada, apasionadas
apassionat, apassionats apasionado, apasionados
apátic, sense ganes de fé res, indiferén, indolén, dixat, descuidat, dessidiós, abúlic apático, sin ganas de hacer algo, indiferente, indolente, dejado, descuidado, desidioso, abúlico
apeám apearme
apeánse apeándose
apedassá, ficá pedassos, pedás apedazar
apedregare granizara, apedreara
apedregat, apedregada granizado, granizada
Apegá – apegás una enfermedat pegar, pegarse – contagiar, contagiarse
apegabe pegaba
apegaben, apegáen pegaban
apegades, apegats (per ejemple, en visc o wesque), enganchats, enganchades, enviscolat, enviscolada, enviscolats, enviscolades pegadas, pegados
apegalós, herba pegalosa, apegalosa, que se apegue mol a la roba, sobre tot als calsetíns. que se pega, que se contagia, hierba pegalosa
apegán (g) apegánse (g) – pegán (g) es de pegá, fótre, esbatussá Pegando, pegándose – pegando (golpear)
apegat, apegats – ballá apegats es ballá ... pegado, pegados – bailar pegados es bailar ...
apegue (se) se pega
apellidat, apellidats apellidado, apellidados
Apellit, apellits - denominassió, designassió, apelatiu, patronímic, sobrenom, alias, apodo, mote, títul
clamor, crit, cridada
Apellido, apellidos - nombre, denominación, designación, apelativo, patronímico, sobrenombre, alias, apodo, mote, título
clamor, grito, llamada
Apenada, apenades Apenada, apenadas
apenáe, apenaba apenaba
Apenat, apenats Apenado, apenados
apéndis, apéndix (lo) – no es la pendis Apéndice - añadido, agregado, aditamento, prolongación, suplemento, anexo, adjunto, adición, añadidura, complemento, alargamiento
rabo, cola, tentáculo, antena, miembro, extremidad
apenen apenan
apenes apenas
apersibí apercibir
apertura – vore obrí - estreno, inaugurassió, inissiassió, escomensamén, prinsipi Apertura, - ver abrir – abertura, estreno, inauguración, iniciación, comienzo, principio
apessadumbrat, apessadumbrat, apenat, apenada apesadumbrado, apesadumbrada, apenado, apenada
apestá, putí (vore putput) apestar, heder
apestáe, apestabe apestaba
apeteissíe, apetíe, apeteixíe apetecía
apetí apetecer
apetíe apetecía
apetiguere, apetire apeteciera, apeteciese
apetiríe apetecería
apetís, apetix – m´apetix, me apetix, t´apetix, te apetix, li apetix, mos apetix, tos apetix, los apetix apetece, me, te, le, nos, os, les
apetisque, apetixque apetezca
Apiazá , apedassá (pedás) - remendá, compónre, apañá, arreglá apedazar, remendar, componer, apañar, arreglar
apisonánla apisonándola
Apissoná , aplaná, nivellá, enrasá, comprimí, espachurrá, despachurrá, aplastá, apretá, potejá, patejá, explaná, alisá apisonar; allanar, nivelar, enrasar, comprimir, apachurrar, aplastar, apretar, laminar, pisonear, espachurrar, explanar, alisar
Apissonada, apissonades apisonada, apisonadas
apissonadora apisonadora
apissonat, apissonats apisonado, apisonados
Ápit , ápits apio, apios
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar
aplanades allanadas, llanas
aplanadeta, aplanadet allanadita, allanadito
Aplanat, aplanats Allanado, allanados
aplanirém, aplanarém allanaremos
aplanit, aplanat allanado
aplassá aplazar
aplassat aplazado
aplastabe aplastaba
aplastades, empanades, empanada, aplastada, aplastat, empanat aplastadas, empanadas
aplastánlo (g), aplastánla (g), empanánlo (g), empanánla (g) aplastándolo, aplastándola, empanándolo, empanándola
aplastánlos aplastándolos
aplastat aplastado
Aplastémla aplastémosla
aplaudí aplaudir
aplaudín (g) aplaudiendo
aplaudirá aplaudirá
aplaudíssen, aplaudíxen aplauden
aplaudix aplaude
aplausso, aplaussos aplauso, aplausos
aplec, conjún de varies coses o persones (reunió, junta) conjunto de varias cosas o personas (reunión, junta)
aplegat, aplegats reunido, reunidas
aplenat, ple (omplit) lleno
Aplicá , aplicás – yo me aplico, apliques, aplique, apliquém o aplicám, apliquéu o aplicáu, aplíquen – aplicat, aplicada – aplicára – aplicaré – aplicaría aplicar, aplicarse
aplicabe aplicaba
aplicadamén aplicadamente
aplícali Aplícale
Aplícam Aplícame
aplicán (g) aplicando
aplicánles aplicándolas
aplicassió, aplicassións aplicación, aplicaciones
aplicat, aplicada aplicado, aplicada
apocá, apocás apocar, apocarse - humillarse,
limitar, menguar, mermar, minorar,
amedrentarse, amilanarse, cortarse, aflojar, deprimirse, abatirse, acobardarse, acoquinarse, achicarse, amenguar, aminorarse, arredrarse, asustarse, aturdirse, avergonzarse, rebajarse, degradarse, retraerse, acojonarse
apocades apocadas
apocadet apocadito
apocadeta apocadita
apocadets apocaditos
apocat apocado
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué) apoderar, apoderarse
apoderáe o apoderabe (ell se, ella se) apoderaba
apoderat apoderado
Apolillá, apolillás - ratás, carcoma : corcás, querás, deteriorás, fes malbé, corrómpres Apolillar - raerse, carcomerse, deteriorarse, estropearse, corromperse
apolillán (g) apolillando
apoquit, apocat apocado
aportá aportar
aportassió aportación
Apósits - gassa, cotó, compresa, vena, vendaje Apósitos - gasa, algodón, compresa, venda, vendaje
apossento, apossentos aposento, aposentos
Aposta – fé algo aposta (a propósit) – fé una aposta (jugá, joc, primitiva, lotto, loto, euromillones) aposta, adrede – apuesta
apóstols apóstoles
Apóstrofe – l´apóstrofe en chapurriau se fa aná lo menos possible, es mol afransesat. apóstrofe
apoyá, apoyás – yo me apoyo, apoyes, apoye, apoyém o apoyám, apoyéu o apoyáu, apóyen – apoyat, apoyada – apoyaría – apoyára, apoyáres – apollaré – poyet apoyar, secundar, defender, ayudar, proteger, auxiliar, amparar, animar, avalar, asistir, patrocinar, estimular, favorecer, respaldar, reafirmar, corroborar, confirmar, descansar, descargar, arrimar, gravitar, adosar, asentar, fundar, basar, armar, hincar, apuntalar, cargar, soportar, sustentar, sostener, reclinar, acodar, sujetar,
afirmar, reafirmar, confirmar, corroborar
apoyabe apoyaba
apoyáben apoyaban
apoyada apoyada
apoyades apoyadas
apoyáe o apoyábe (ella, ell) apoyaba
apoyán (g) apoyando
apoyánse (ell,ella) apoyándose
apoyánsel apoyándoselo
apoyat, apoyada, apoyats, apoyades apoyado, apoyada, apoyados, apoyadas
apoyo, apoyos - soport (aon se apoye algo) apoyo, apoyos
Apremiá , donás pressa – Dónat pressa, que ham de torná a Premiá de Mar (Enric o Xavi) apremiar, urgir, acuciar, apresurar, compeler, aguijonear, azuzar, apurar, atosigar, estimular, exigir, incitar, instar, hostigar, obligar,
darse prisa, meter prisa
apremiabe apremiaba
aprendís, aprendísos aprendiz, aprendices
aprensió, prejuissi, escrúpol, ressel, reparo, manía, repugnánsia, miramén, desconfiansa, sospecha, temó, po, vergoña, asco, tirria, obsessió aprensión, prejuicio, escrúpulo, recelo, reparo, manía, repugnancia, miramiento, desconfianza, figuración, sospecha, miedo, temor, vergüenza, asco, tirria, ojeriza, obsesión
aprensións aprensiones
Aprentánsels – apretánse Apretándoselos – apretándose
Apresamén - detensió, captura, aprehensió, arresto, redada, secuestro, prendimén, aprisionamén, engarjolamén, engabiamén apresamiento, detención, captura, aprehensión, arresto, redada, secuestro, prendimiento, aprisionamiento, asimiento
apresánlo apresándole
apresats apresados
Apressiá, apressiás Apreciar, apreciarse
Apressiába, apressiábes o apressiáes, apressiábe o apressiáe, apressiábem o apressiáem, apressiábeu o apressiáeu, apressiáben o apresiáen apreciar, pasado
apressiabe apreciaba
apressiable apreciable
apressiables apreciables
apressiades apreciadas
apressián (g) apreciando
apressiánlo apreciándolo
apressiassió apreciación
apressiat apreciado
apressiats apreciados
apréssio (yo) aprecio
apressio, afecte, estima, cariño, respecte, amor, amistat, considerassió, atensió, apressiassió, crédit, valorassió aprecio, afecto, estima, cariño, respeto, amor, amistad, consideración, atención, apreciación, crédito, valoración
apressurada, apressurat, en pressa, apressurades, apressurats, apressúrat ! apresurada, apresurado, con prisa, apresurados, apresúrate !
apressuradamén apresuradamente
apressurades apresuradas
apressurámos apresurarnos
apressure (se), se done pressa se apresura, se da prisa
apretá, apretán (g) – apreto, apretes, aprete, apretém o apretám, apretéu o apretáu, apréten – apretaría – apretára – apretat, apretada – apréta ! - un apretó de pancha o de máns apretar
Apretaba, apretábes o apretáes, apretáe o apretábe, apretábem o apretáem, apretábeu o apretáeu, apretáen o apretáben apretar, pasado
apretabe apretaba
apretabes apretabas
apretades apretadas
apretadets apretaditos
apretáe, apretabe apretaba
apretáen, apretaben apretaban
aprétala apriétala
apretála apretarla
apretán (g) apretando
apretánla apretándola
apretánli apretándole
apretaré apretaré
apretats apretados
apretáume apretadme
aprete aprieta
Apreto – preto, apretos, pretos – me has ficat en un aprieto Aprieto – prieto, sujeto – me has puesto en un aprieto
Apretó, apretóns Apretón, apretones
apretonet apretoncito
apretos Aprietes – prietos, sujetos
aprimat (se ha) adelgazado (ha)
Aprobá – aprobassió – aprobo, aprobes, aprobe, aporbém o aprobám, aprobéu o aprobáu, apróben – aprobat, aprobada – aprobaría – aprobára – apróba este exámen ! aprobar
aprobabe aprobaba
aprobán (g) aprobando
aprobánu tot (hay passat lo curs) aprobándolo todo (he pasado el curso)
aprobaríe aprobaría
aprobassió aprobación
aprobe aprueba
aprobéu aprobáis
aprofita aprovecha
Aprofitá – aproftán (g) – aprofito, aprofites, aprofite, aprofitém o aprofitám, aprofitéu o aprofitáu, aprofíten – aprofitat, aprofitada – aprofitára – aprofitaría – aprofíta ! - profit, bon profit aprovechar
aprofitabe aprovechaba
aprofitada aprovechada
aprofitáe o aprofitabe (ell, ella) aprovechaba
aprofital aprovéchalo
aprofitála aprovecharla
aprofitáls aprovecharlos
aprofitán (g) aprovechando
aprofitará aprovechará
aprofitarán aprovecharán
aprofitare aprovechara
aprofitaríe aprovecharía
aprofitat aprovechado
aprofitats aprovechados
aprofite aprovecha
Aprofito – que aprofito – bon profit Aprovecho – que aproveche – buen provecho
apropá, apropás (prop) acercar, acercarse
apropánse acercándose
apropiá, apropiás apropiar, apropiarse
apropiada, apropiades apropiada, apropiadas
apropiadamen apropiadamente
apropiades apropiadas
apropiat apropiado
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada aproximar, aproximarse
aproximadamen aproximadamente
aproximánse aproximándose
aproximánsels, apropánsels aproximándoseles
aproximassió aproximación
aproximáu aproximáis
aproxime aproxima
Apte, apto apto
aptes aptos
aptitut aptitud
apuche, puge (lo) lo sube
Apún - a pun de Apunte – a punto de
apúns apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó apuntar, apuntarse
apuntabe apuntaba
apuntaben apuntaban
apuntáe, apuntabe apuntaba
apuntalá apuntalar
apuntán (g) apuntando
apuntaríe apuntaría
apuntassió, apunte, apuntamén apuntación, apunte, apuntamiento
apuradamen apuradamente
apuradet, apuradeta apuradito, apuradita, apuradillo, apuradilla
apurat, apurada apurado, apurada
apuros (los, en) apuros (los, en)
aquell aquel
Aquell , aquella, aquells, aquelles aquel, aquella, aquellos, aquellas
Aquella aquella
aquelles aquellas
aquells aquellos
aquí, astí, assí, ací aquí
ara ahora
ara mateix ahora mismo
Árabe, árabes (moro, moros es diferén pero sels diu igual) – ara ve un árabe y al cap porte un turbán Árabe – ahora viene un árabe y en la cabeza lleva un turbante
arabescos (adornos) arabescos, adorno, ornato, espiral, voluta
arabissassió arabización
Aragó Aragón
aragonés aragonés
aragonesos aragoneses
Araña, arañes – animal – persona bruta Araña, arañas – animal – persona sucia
arbelló (aubelló, auvelló) drenaje de agua
arbequina, oliva – tamé ñan uns olivés borts que fan les olives casi iguals oliva arbequina – también hay unos olivos bordes, sin injertar, que hacen las olivas casi iguales.
arbitri, arbitris arbitrio, arbitrios - potestad, capacidad, poder, autoridad, derecho, albedrío, voluntad, opción, licencia, resolución, recurso, medio,
impuesto, tasa, carga, tributo, contribución, gabela, exacción, gravamen, tributación, imposición
Árbre , árbres, ábre, ábres árbol, árboles
arbret, arbrets, abret, abrets arbolito, arbolitos
arc, arco arco
arcada , arco , arc , arcá (portal) arcada, arco, portal
arcano, arcanos, arcana, arcanes, de aixó sap mol Carlos Ollés (misteri, mistiari) arcano,
misterio, enigma, secreto, problema, misterioso, enigmático, secreto, oculto, recóndito, reservado, hermético, sibilino, impenetrable, insondable, subrepticio, incógnito, esotérico
arco, arcos arco, arcos
Arcoiris – arc de San Martí arcoiris, arco de San Martín
arcón, baúl, arcóns, baúls arcón, baúl, arcones, baúles
archilaga, argilaga, archilagues, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
archiu, archius, archivo, archivos archivo, archivos
archivada archivada
archivat archivado
ardén (ruén, mol calén) ardiente (muy caliente)
ardénmen ardientemente
ardid, ardids ardid, ardides, astucia, treta, truco, maña, engaño, añagaza, trampa, artificio, artimaña, amaño, estratagema, jugarreta, maquinación, celada, lazo, embuste, mentira, falacia, timo, fraude, chasco, trápala, trapaza, bribonada, zancadilla
ardó, ardós ardor, ardores
arena, arenes arena, arenas
arenilla, areneta arenilla
arenós arenosos
arenosa arenosa
arenque, arenques, sardines de cubo, guardiassivils arenque, arenques, sardinas de cubo, guardiaciviles
Areñs de Lledó, Matarraña Areñs de Lledó, pueblo del Matarraña
arestes, aresta (de la espiga, espigues, espigadilla) aristas, arista, espiga, espigas
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes cestos de mimbre
argent, plata, dinés plata (AG), dinero
Argila, argiles arcilla, arcillas
argilaga, argilagues aliaga, aliagas (plantas con flor amarilla)
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta, arguellats, arguellades seco, delgado, enfermizo
argumén, arguméns argumento, argumentos
Argumentá – argumento, argumentes, argumente, argumentém o argumentám, argumentéu o argumentáu, arguménten – argumentat, argumentada – argumentára – argumentaría – arguménta milló ! argumentar
árid, aon no se críe la vida – vore grava Árido, donde no se cría la vida – grava
Arissó – arissóns erizo, erizos
Armá , armás - armo, armes ,arme, armém o armám (jaleo), arméu o armáu, ármen – armára – se armará grossa – armaría – armaré, armarás, armará, armarém, armaréu, armarán armar, armarse
arma, armes, armat, armada arma, armas
armabe armaba
armán (g) jaleo Armando (jaleo)
armari, armaris, almari, almaris armario, armarios
armat armado
armats armados
Armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
armelat, amelat almendrado
armelats, amelats almendrados
armelé, amelé almendro
armelés, amelés almendros
armeleta almendrita
armen arman
Armónica, armónic, armoniós, acorde, eufóric, afinat, avingut, solidari, unit, conforme - vore harmónica armónico, armonioso, acorde, eufórico, afinado, avenido, solidario, unido, conforme
armoníes armonías
arna, arnes (abelles, apicultura) arna, arnas de las abejas, colmenas - colmenar, abejar, panal
arnella, arnelles (de ferro, per a gigá als machos, burros, mules) anilla, anillas de hierro, para atar a los equinos
arnés, arnesos – Arnes a Tarragona : lo nom ve de les arnes de les abelles, arna, y la gen de allí són gendarmes (gent d´Arnes) arnés, arneses – Arnes en Tarragona : el nombre proviene de las arnas de las abejas, arna, la colmena, y la gente de allí son gendarmes (gent d´Arnes)
aro, aros aro, aros
aroma (vore flat y auló) aroma
aromátic, aromátics aromático, aromáticos
aromes aromas
arpioc , arpiot , ferramenta en forma de U y detrás té un CAS de ferro herramienta con forma de U y detrás otra pieza de hierro (cas)
arpón, arpóns (per a peixcá) arpón, arpones
arquejada arqueada
arquejat arqueado
arquitecto, arquitecte, arquitectes, arquitectos arquitecto, arquitectos
arrabal (carré) - barri, barriada, afores, periféria, extrarrádio, extramuros, alrededós, enchample, sercaníes arrabal (calle) - suburbio, barriada, afueras, periferia, extrarradio, extramuros, alrededores, aledaños, alfoz, ensanche, cercanías
arracada, arracades pendiente, pendientes para la oreja
arraclau, arreclau (Scorpio), arraclaus, arreclaus – La Perla de Steinbeck en chapurriau escorpión, escorpiones
Arraíl , arraíls raíz, raíces
arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arrailar, arraigar, aclimatar, fijar, implantar, adaptar, agarrar, prender, cuajar
arrailat, arrailats, arrailada, arrailades arraigado, arraigados, arraigada, arraigadas
arrancá, arrencá, arrencás, arrancás – arrencán (g), arrancán (g) – arranco, arranques, arranque, arranquém o arrancám, arranquéu o arrancáu (a córre), arránquen – arrancára – arránca ! - arrancaría – arrancat, arrencat, arrancada, arrencada arrancar
arrancaba, arrencaba, arrancabes, arrencabes, arrancáes, arrencáes, arrancabe, arrencáe, arrencabe, arrencáe, arrancábem, arrencábem, arrencáem, arrancáem, arrancábeu, arrencábeu, arrencáeu, arrancáeu, arrancáben, arrancáen, arrencáben, arrencáen arrancar, pasado
arrancál arrancarlo
arrancáls arrancarlos
arrancán (g) arrancando
arrancat, arrancada arrancado, arrancada
arrancats, arrancades arrancados, arrancadas
arranque arranque
arrasat arrasado
arrassá arrasar
arrassaben arrasaban
arrassats arrasados
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada ! buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre arrastrar
Arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen arrastraba, arrastrabas, etc
arrastrabe, arrastráe arrastraba
arrastraben, arrastráen arrastraban
arrastrán (g) arrastrando
arrastránme arrastrándome
arrastránse arrastrándose
arrastraríe arrastraría
arrastrat arrastrado
arrastre arrastre
arrastron arrastren
arreá Arrear - azuzar, aguijar, aguijonear, hostigar, animar, estimular, excitar, activar, acelerar, exhortar, golpear, pegar, zurrar, tundir, atizar, apalear, sacudir, fustigar, cascar, magullar
arreáben arreaban
Arrebatá – tráure, robá - (yo te) arrebato, arrebates, arrebate, arrebatám o arrebatém, arrebatáu o arrebatéu, arrebáten – arrebataría – arrebatára – arrebataré arrebatar
arrebataben arrebataban
arrebatán (g) arrebatando
arrebatánli arrebatándole
arrebatat, arrebatats arrebatado, arrebatados
arrebol, roch, encarnat, colorat, rogéng, carmín, carmessí, escarlata – royo en aragonés arrebol, rojo, encarnado, colorado, rojizo, carmín, carmesí, escarlata, bermejo (vermell en catalán), bermellón
arrebolat, arrebolats, arrebolada, arrebolades (vore arrebol) arrebolado, arrebolada
arrechucho, arrebato, pronto, ataque, arranque, eixida, jamacuco, desmayo, achaque, enfermedat, crisis, empijoramén arrechucho, arrebato, pronto, impulso, rapto, acceso, ataque, arranque, salida, vehemencia, pasión, apasionamiento, éxtasis, arrobo
indisposición, malestar, desmayo, abatimiento, afección, achaque, enfermedad, ataque, crisis, empeoramiento
arredrá, arredrás - atemorisá, assustá, fé po, fé temó, intimidá, acobardá, acoquiná, amedrentá, amilaná, apocá, desalentá, desanimá, espantá, esbarrá, horrorisá, horripilá, acolloná arredrar, arredrarse, atemorizar, asustar, intimidar, acobardar, acoquinar, retraer, amedrentar, amilanar, apocar, desalentar, desanimar, espantar, horrorizar, horripilar, acojonar, sobrecoger
arredrabe arredraba
arrefredá, arrefredás (tamé encatarrás) enfriar, enfriarse
arrefredál enfriarlo
arrefredáls enfriarlos
Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar
arreglaben arreglaban
arreglades arregladas
arregláe, arreglabe arreglaba
arregláen o arregláben arregalaban
arreglál arreglarlo
arreglála arreglarla
arregláls arreglarlos
arreglám, arreglém arreglamos, arreglarme
arreglán (g) arreglando
arreglanse arreglándose
arreglare arreglara, arreglase
arreglarém arreglaremos
arreglarem, arreglárem arregláramos
arreglaríen arreglarían
arreglat, arreglada, arreglats, arreglades arreglado, arreglada, arreglados, arregladas
arregláu arregláis
arregle arregla
arreglém arreglamos
arregléu arreglais
arreglo arreglo
arrele, arraíle, vore arrailá - arraigá, aclimatá, fixá, implantá, adaptá, agarrá, péndre, collá arraiga, aclimata, fija, implanta, adapta, agarra, prende, cuaja, echa raíces,
arremangá, arremangás, remangá, eixecás les mánegues, mánega – pujás, alsá, enrollá arremangar, arremangarse, remangar, recoger, levantar, subir, alzar, enrollar, respingar
arremangue (arremangar) arremanga
arremétre, embestí, aviás, pressipitás, abalansás, aventás, agredí, atacá, assaltá, combátre, chocá, estrellás, empéndre arremeter,embestir, acometer, arrojarse, precipitarse, abalanzarse, lanzarse, agredir, atacar, asaltar, combatir, chocar, estrellarse
arremolinat arremolinado
Arremullá (ficá algo a remull) – al Matarraña no se diu mullá, sino bañá - humí, duchá, empapá, regá, calá, chopá, amerá, remojar, mojar (poner algo en remojo),humedecer, mojar, bañar, duchar, empapar, regar, calar
arremullaben remojaban
Arrénca ! Arranca ! Arranca !
arrencá, extirpá, extraure, separá, desarrailá, traure, suprimí, eliminá, erradicá, desapegá, desclavá, arrebatá, eixí, partí, aná, asselerá, marchá, escomensá, inissiá arrancar, extirpar, extraer, separar, descuajar, desarraigar, desraizar, descepar, sacar, quitar, suprimir, eliminar, erradicar, despegar, desencajar, desclavar, descerrajar, arrebatar, salir, partir, ir, acelerar, marchar, comenzar, iniciar
arrencaben arrancaban
arrencán (g) arrancando
arrencats, arrencat, arrencada, arrancada, arrencades, arrancades (vore arracades : pendientes) arrancados, arrancado, arrancada, arrancadas
arrénco, arrenco, arranco arranco
arrendá arrendar, alquilar
arrendá alquilar
arrenquéu arrencais
arreo, arreos – de arreá - adorno, atavío, gala, ornato, guarnissió, guarnissións, aparell, apero, brides, equip, equipamén arreo,adorno, atavío, gala, ornato, aderezo, guarnición(es), jaeces, atalaje, aparejo, apero, bridas, equipo
arrepentí, arrepentís arrepentir, arrepetentirse
arrepentimén arrepentimiento
arrepentit, arrepentida arrepentido, arrepentido
arrepentíu arrepentís
arrepentíx arrepiente
arrepentixes arrepientes
Arrepetá – arrepeto,arrepetes,arrepete, arrepetém o arrepetám,arrepetéu o arrepetáu, arrepéten – arrepetaría – arrepetára – arrepetaré recoger, poner orden
arrepetán (g) recogiendo
arrepetát, arrepetat recogido
arreplegada recogida
arreplegades recogidas
Arreplegáe o arreplegabe (ell, ella) recogía
arreplegála (an ella), arreplegál (an ell) recogerla, recogerlo
arreplegáles recogerlas
arreplegáls recogerlos
arreplegán (g) recogiendo
Arreplegat, arreplegats Recogido, recogidos
arrepleglá (de enterra) – vore arrepetá recoger
arreplego (yo) – que ella arreplego Recojo – que ella recoja
arreplegos recojas
Arrestos -
detensió, apresamén, captura, péndre, reclusió, apresonamén, encarselamén, enchironamén, engabiamén, espossamén, valor, brío, ímpetu, ánim, ánimo, determinassió, ressolusió, valentía, gallardía, enjundia, atrevimén, ossadía
Arrestos -
detención, apresamiento, captura, prendimiento, reclusión, aprisionamiento, encierro, encarcelamiento, enchironamiento, enjaulamiento, aherrojamiento, esposamiento, coraje, audacia, intrepidez, arrojo, brío, ímpetu, ánimo, determinación, resolución, valor, valentía, bizarría, gallardía, enjundia, atrevimiento, osadía
arretrasat atrasado
Arreu , está per tot arreu está por todos lados, doquier
Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar (arribar)
arribaba llegaba
arribabe llegaba
arribaben llegaban
arribada llegada
arribáe o arribábe (ell, ella) llegaba
arribáen o arribáben (ells, elles) llegaban
arribám llegamos
arribán (g) llegando
arribare (ell, ella) llegara
arribarém (natros, natres) llegaremos
arribaríen llegarían
arribat, arribada, arribats, arribades llegado, llegada, llegados, llegadas
arribon lleguen
arriendo alquiler
arriero, arrieros arriero, arrieros
arriesgades arriesgadas
arrimá, arrimás arrimar, arrimarse
arrivá, arribá llegar
arrogán, arrogáns, arroganta, arrogantes arrogante, arrogantes
arronsá (los muscles, lo fron, la esquena), contráure, contracsió – ajupí, arrupí Engoger, contraer
arronsat engogido, contraido
arronse encoge
arronso encojo
arrós, aróssos arroz, arroces
arrossegá (fusta), vore rossegadó, rossegadós arrastrar (mader)
arrugá arrugar
arrugaben arrugaban
arrugades arrugadas
arrugán (g) arrugando
arrugat, arrugats arrugado, arrugados
arruiná arruinar
arruinán (g) arruinando
arruinánse arruinándose
arruinat, arruinats arruinado, arruinados
arruissá, arruixá mojar, salpicar, esparcir agua
arruissán, arruixán mojando
arruisse, arruixe moja
arrúissen, arrúixen mojan
arruissó, arruixó acto de salpicar, mojar
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada mojar, salpicar, esparcir agua
arrullo, arrullos arrullo, arrullos - canturreo, tarareo, cantar, susurro, murmullo, bisbiseo, nana, acunamiento, adormecimiento,
canción de cuna, galanteo, requiebro, piropo, carantoña, mimo, arrumaco, engatusamiento, embeleco
arrupís, ajupís acurrucarse, agazaparse
Arrupit, arrupits, arrupida, arrupides, arrupideta, arrupidetes, arrupidet, arrupidets agachados, medio escondidos
arte, art arte
artefacte, artefactes artefacto, artefactos
arteria, arteries arteria, arterias
artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
Artícul artículo
articulá articular
articulassións articulaciones
articulat articulado
artículs artículos
artifissi artificio
artifissial artificial
artifissialmen, artifissiosamen artificialmente, artificiosamente
Artimaña , artimañes Artimaña, artimañas
artiste, artista artista
artistes artistas
artística artística
artritis artritis
arts artes
as, asos as, ases
ascensor ascensor
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen cortar la leña – romper algo
asclada, asclades cortada, rota
asclat, asclats cortado, roto
ascles rompes
áscles , riscles, riscla, áscla astilla, astillas
asco asco
asossegá sosegar
Aspa, aspes aspa, aspas
aspavéns aspavientos
aspecte, aspectes aspecto, aspectos
asperesa aspereza
aspirá aspirar
aspirabe aspiraba
aspiradó aspirador
Aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós. Aspirina, Aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
áspra, áspre , mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspero, áspera
áspramen ásperamente
áspre, áspra áspero, áspera
asquerós, asquerosos asqueroso, asquerosos
Asquerosa, asqueroses asquerosa, asquerosas
assaetejá, dispará fleches, saetes asaetear, disparar saetas, flechas
assaetejada asaeteada
assaltá asaltar
assaltabe asaltaba
assaltaben asaltaban
assaltat asaltado
assalte asalta
assalto, assaltos asalto, asaltos
asseá asear
asseada aseada
asseat aseado
asseátos asearos
asseats aseados
assechá, acechá acechar
assechán, acechán acechando
assediat asediado
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ? Asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada asegurada
assegurám asegurarme
asseguránla asegurándola
asseguránli asegurándole
assegurántos asegurándoos
assegurarém aseguraremos
assegurat asegurado
assegure asegura
asseguren aseguran
asseguréu aseguráis
asseguro aseguro
asselerá acelerar
asselerada, asselerat acelerada, acelerado
asselero acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse, parecer
assemellats parecidos
assemelle (se) se parece
assemellen (se) se parecen
assemelles (te) te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assenteutos sentarse, sentar
assentada sentada
assentades sentadas
assentadet sentadito
assentáe o assentábe (se + ) sentaba
assentám sentarme
assentánse sentándose
assentaren sentaran
assentat, assentada, assentats, assentades, assentadeta, assentadet sentado, sentada, sentados, sentadas, sentadita, sentadito
assentáu, assentéu – Aón tos assentáu? - Assentáu al chiquet a la trona. Dónde os sentáis? - Sentad al chiquillo en la trona.
assente sienta
assentém (mos) sentamos (nos)
assénten (se) sientan (se)
assentes (te) te sientas
assentí, di que sí, yo assentixco, assentíxes, assentíx asentir
assentíe asentía
assentíen asentían
assento asiento
asseo, asseos aseo, aseos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada aceptar
asseptada aceptada
asseptáe, asseptabe aceptaba
asseptáre aceptara
asseptat aceptado
assepte acepta
assepto acepto
asser, assers, acero, aceros acero
assera, asseres acera, aceras
asserada (de asser, acero) acerada
asserenada, serena serena
asserenat, sereno sereno
assertá acertar
assertabe acertaba
assertadamen acertadamente
assertades acertadas
assertáe, assertabe acertaba
assertán (g) acertando
Assertarás – pensa mal y assertarás Acertarás – piensa mal y acertarás
assertat acertado
asserte acierta
asserto acierto
assessinat, assessinato asesinato, asesinado
assessino, assessinos asesino, asesinos
assessorá asesorar
assí, astí, aquí aquí
assicalá Acicalar - aderezar, aliñar, adornar, engalanar, ornamentar, componer, arreglarse, asearse, atusarse, atildarse, emperejilarse, emperifollarse, endomingarse, maquillarse, bruñir, pulir, limpiar
assicalades acicaladas
assiduidat Asiduidad - frecuencia, constancia, continuidad, puntualidad, hábito, costumbre, reiteración, perseverancia, persistencia, asistencia, aplicación
assíduo, assídua asiduo, asidua
assiento asiento
assignatures asignaturas
assimilable, assimilables asimilable, asimilables
assistánsia, assisténsia asistencia
assistí asistir
assistida asistida
assistíen asistían
assistínlos asistiéndolos
assistit asistido
assistix asiste
assistixen asisten
ássit, ássits ácido, ácidos
Assó, aixó esto
assobín, a sobín, sobín a menudo (sovint catalán)
Assolá - destruí, arrassá, devastá, saquejá, arruiná, aniquilá, derrumbá, tombá, dessolá, desmantelá, afoná – tallá, ermá asolar, derrumbar - destruir, arrasar, devastar, saquear, arruinar, aniquilar, demoler, desolar, desmantelar, hundir, agostar, abismar, talar, yermar
assolada asolada
assomá asomar
assomabe asomaba
assománli asomándole
assománse asomándose
assomare asomara
assomás asomarse
assomats asomados
assombrá asombrar
assombrada, assombrades asombrada, asombradas
assombrat, assombrats asombrado, asombrados
assombro asombro
assombrós asombroso
assombrosa asombrosa
assombrósamen asombrosamente
assombroses asombrosas
assome (se) se asoma
assomen asoman
assomo (me) me asomo
assormá a una cría (cordé per ejemple) ressién naixcut amamantar a una cría
assormaben, assormáen amamantaban
assossegá sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar, rehacer, reponer, descansar, reposar
assossegat sosegado
assosségat sosiégate
assosségos (que te) sosiegues
assossegue sosiega
assossiassió, assossiassións asociación, asociaciones
assubín (assobín) a menudo
assumíe asumía
assunto, assuntos asunto, asuntos
assuriacá, fé corre la suriaca, surriaca azurriagar, hacer correr la zurriaga
assuriacabe, assuriagabe, assuriacáe, assuriagáe azurriagaba
assustá asustar
assustabe, assustáe asustaba
assustada asustada
assustades asustadas
assustál asustarlo
assustála asustarla
assustás asustarse
assustat, assustats asustado, asustados
assuste asusta
assusto asusto
asterisco, asteriscos asterisco, asteriscos
astí, assí, aquí aquí
Astro, astres astro, astros
astrolabio, astrolabios astrolabio, astrolabios, sextante, atacir, instrumento, artefacto
Astronauta, astronautes Astronauta, astronautas
astutamen astutamente
astutes astutas
atabalá (tabal), aturdí, turbá los sentits per un soroll mol fort. Aturdir, ensordecer
atabalat, atabalada aturdido, aturdida
atabut, ataúd, féretro, sarcófago, urna, caixa, caixó ataúd, féretro, sarcófago, urna, caja, cajón
atacá atacar
atacaben, atacáen atacaban
atacada atacada
atacán (g) atacando
atacará atacará
atacat atacado
atalaya, atalayes atalaya, atalayas
Atañí - afectá, incumbí, importá, interessá, conserní, pertenéixe, correspondre, competí, tocá, aludí, relassioná, atribuí atañer, afectar, incumbir, importar, interesar, concernir, pertenecer, corresponder, competer, tocar, aludir, relacionar, atribuir
atansá, atansás, arrimás a un puesto, aná cap a un puesto acercar, acercarse
atapí apretar, compactar
atapíx compacta, aprieta
ataque, ataques ataque, ataques
ataronjada, de coló taronja, ataronjat anaranjada, anaranjado
Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo. pasar la tabla para allanar un campo después de labrar
atauláe, ataulabe pasaba la tabla
ataullá, otejá, mirá otear, mirar
ataullán (g) lo món des del Moliná (mas de Penarroija) oteando, mirando – el mundo desde el Molinar (masía de Peñarroya)
ataúllen otean, miran
atemorisá atemorizar
atemorisá, atemorissá atemorizar
atemorisáe, atemorisabe atemorizaba
atemorisat atemorizado
atemorissabe atemorizaba
atendre, aténdre atender
aténdrels atenderlos
atenén (g) atendiendo
aténen, atenen atienden
atengueren atendieran, atendiesen
atensió, atensións atención, atenciones
atenta, atento – atén ! atenta, atento – atiende !
atentamén, atentamen atentamente
aterrissá aterrizar
aterrissaje aterrizaje
aterrorisats aterrorizados
atés (de aténdre) atendido
atesos atendidos
atestada, atestades atestada, atestadas
atestat, atestats atestado, atestados
atiborrá / empapussá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
átic ático
Atildá - assicalá, cuidá, asseá, arreglá, pulí, ataviá, adorná, engalaná, emperifollá (en Pere follá no) atildar, acicalar, cuidar, asear, componer, arreglar, pulir, atusar, ataviar, adornar, engalanar, emperejilar, emperifollar
atiná atinar
atinabe atinaba
atinán (g) atinando
atissá atizar
Atlántic Atlántico
atlas atlas
atmósfera atmósfera
atmósferes atmósferas
Atmosféric, atmosférics, atmosférica, atmosfériques atmosférico, atmosféricos, atmosférica, atmosféricas
atontades atontadas
atontat atontado
atontats atontados
atontí, atontá atontar
atormentá atormentar
atossigá Atosigar - hostigar, fustigar, acosar, azuzar, aguijonear, cansar, fatigar, fastidiar, incordiar, importunar, brear, asaetear, molestar, insistir, acuciar, apremiar, urgir, conminar, obligar, oprimir
atossigat atosigado
atracsió atracción
atractiu, atractius atractivo, atractivos
atractiva atractiva
atractives atractivas
atrafegat, atrafegada (afaenát) afaenado, ocupado, con mucho trabajo
atragantás atragantarse
atraguere atrayese
atrapá, enchampá, agarrá atrapar, agarrar
atrás atrás
atraure atraer
atravessá atravesar
atravessáe, atravessabe atravesaba
atravessála atravesarla
atravessán (g) atravesando
atravessat, atravessada, atravessats, atravessades atravesado, atravesada, atravesados, atravesadas
atravessen atraviesan
atre, atra otro, otra
atres otros, otras
atreví, atrevís atrevir, atrevirse
atrevides atrevidas
atrevidet, atrevideta atrevidillo, atrevidilla
atrevíe atrevía
atrevíen atrevían
atrevimén atrevimiento
atrevínmos atreviéndonos
atreviría atrevería
atrevisco, atrevíxco atrevo
atrevisque, atrevixque atreva
atrevíssen, atrevíxen atreven
atrevisses, atrevíxes atreves
atrevit atrevido
atrevítos atreviros
atrevits atrevidos
atrevíu atrevís
atrevixca atreva
atrevixco atrevo
atrevíxen atreven
atrevixque atreva
atribuí Atribuir -
asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir,
cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar
apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít atribuido
atribuíxen atribuyen
atronán ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro) sonido como un trueno
atropelládamen atropelladamente
atropellaríe atropellaría
atropellat, atropellada atropellado, atropellada
atuendo, atuendos atuendo, atuendos
atún, bonito atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) parar, aturar en aragonés
aturámos aturarnos, pararnos
aturán (g) aturando, parando
aturat parado, aturado
aturdimén aturdimiento
aturdíxen aturden
aturéu paréis, aturéis
aturon, que se paron paren
au ! interjección
aubarca, abarca, albarca abarca, sandalia de suela de goma y hechas de cuero
aubarda, albarda, aubardes, albardes albarda, albardas
aubarques, abarques, albarques abarcas, sandalias de suela de goma y hechas de cuero
aubelló, albelló, desaiguadó desagüe en una finca
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc berengena, berenjena
aubrí, obrí abrir
Aubríe abría
aubrís, obrís – a Valjunquera, ell o ella aubrís = ell o ella obri Abrirse – en Valjunquera = abre
aubrisque, óbrigue abra
aubríssen, óbrin abren
aufádega , alfábrega ,etc albahaca
Aufanidat – A Beseit, Carlos de Benito díu bastán : Aixó sen va de la aufanidat (orfanidat) Ufandad ? De ufano.
aufanós, aufanosos ufano, ufanos
aufanosa, aufanoses ufana, ufanas
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse
aufegabe, aufegáe ahogaba
aufegada, aufegades ahogada, ahogadas
aufegánse ahogándose
aufegare ahogara, ahogase
aufegaréu ahogaréis
aufegat, aufegats ahogado, ahogados
aufego ahogo
aufegue ahoga
auló (flat), - auloreta, bona auló, fragánsia, perfume olor (sentido del olfato) – buen olor, fragancia, perfume
aulorá oler
aulorabe, auloráe olía
Auloro huelo
auloroses olorosas
aulós olores
aullá, udulá, ululá, bramá, chillá, cridá aullar, ulular, bramar, chillar, gritar, vociferar
aullabe, aulláe aullaba
aullaben, aulláen aullaban
aumén aumento
aumentá aumentar
aumentáe, aumentabe aumentaba
aumentals aumentarlos
aumentán (g) aumentando
aumentaríe aumentaría
aumentat aumentado
aumente aumenta
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada almosta, lo que cabe en las dos manos unidas
auncás (si), per si acás acaso, si acaso, por si acaso
auriculá, auriculás auricular, auriculares
aurora, aurores aurora, auroras
auscultá (meche) auscultar (médico)
aussén ausente
aussénsia ausencia
aussentá, aussentás ausentar, ausentarse
aussentám ausentarme
auténtiques auténticas
Autó, autós, autora, autores autor, autora, autores, autoras
autobús, autobusos, autobussos, autocar, autocars autobús, autocar
autóctona (fauna) autóctona (fauna)
autoelogio, elogiás a un mateix autoelogio, elogiarse a uno mismo
automátic, automátics automático, automáticos
automática, automátiques automática, automáticas
automatisme automatismo
automóbils, automóvils automóvil, automóviles
autónoma, autónomo autónoma, autónomo
autonómica, autonómiques autonómica, autonómicas
autopista, autopistes autopista, autopistas
autopsia, autopsias autopsia, autopsias
Autoridat, autoridats (com l´arcarde de un poble, alcalde) autoridad, autoridades
autorisá autorizar
autorisada, autorissada, autorisat, autorissat autorizada, autorizado
autorisáe, autorisabe autorizaba
autorisassió autorización
autorise autoriza
autorisen, autoríssen autorizan
autorissadamen autorizadamente
autorissarán autorizarán
autorissassió, autorisasió autorización
autosservissi autoservicio
auxili, auxilio, auxilis, auxilios auxilio, auxilios
auxiliá auxiliar
auxiliánme auxiliándome
auxiliéulos auxiliadlos
aval, avals aval, avales
avalansá, avalansás, abalansá, abalansá avalanzar, avalanzarse
aván, abán alante, adelante
avans, abáns – avanse, abanse avance
avans, abáns (de) antes (de)
avansá avanzar
avansada avanzada
avansán (g) avanzando
avanse avance
avariento, afanós, avarissiós, avarienta, afanosa, avarissiosa afanoso, avaricioso
avaríssia (trenque lo sac) avaricia (rompe el saco)
Avarissiós, avarissiosa, avarissiosos, avarissioses avariciosos, avariciosas, avaricioso, avariciosa
avassallá avasallar
Avellana, avellanes, avellané – avellaneta, avellanetes Avellana, avellanas, avellano – avellanita, avellanitas
Avemaría, Ave María, Avemaríes Avemaría, Ave María
avena, avenes avena, avenas
avénta aixó ! tira esto !
aventá, aviá, tirá aventar, aviar, tirar, arrojar, etc
aventáben aventaban
aventajat, aventajada aventajado, aventajada
aventajats, aventajades aventajados, aventajadas
aventál aventarlo
aventála aventarla
aventáli aventarle
aventánli aventándole
aventánloshi aventándoselos
aventaríen aventarían
Aventat, aventats (tamé lloco) aventado, aventados (tb loco)
avente avienta
aventéu aventáis
avento – lo carro pel pedregal aviento el carro por el pedregal
aventurá, aventurás aventurar, aventurarse
aventura, aventures aventura, aventuras
avergoñí, avergoñís (v) avergonzar, avergonzarse
avergoñía (yo) avergonzaba
avergoñida avergonzada
avergoñides avergonzadas
avergoñíe avergonzaba
avergoñínse avergonzándose
avergoñire avergonzara, avergonzase
avergoñiré avergonzaré
avergoñit avergonzado
avergoñits avergonzados
avergoñíx avergüenza
avería : lo gallinám (les gallines) y tota classe de bestiá doméstic. gallinas y toda clase de animales domésticos
averiá, averiás averiar, averiarse
avería, averíes avería, averías
averiat averiado
averiguá averiguar
averiguassións averiguaciones
averiguat averiguado
averigüe (ell) averigua
averíguo, averiguo averiguo
aversió, tírria tirria, aversión
avespa, avespes, avespé (niu de avespes) avispa, avispas, avispero
aviá aviar, aventar, tirar, arrojar, etc
aviabe aviaba
aviáda, aviada aviada
avián (g) aviando
aviánlo aviándolo
aviánlos aviándolos
aviánse aviándose
aviánseli aviándosele
Aviáts – aventats aviados, aventados
aviáu aviáis
avíe avía
Aviémla aviémosla
avíen avían, arrojan, tiran
Aviéume aviadme
avindré avendré
avíndre, avíndres – yo me aving, avéns, avé, avením, aveníu, avénen – avindría – avindré – avinguéra – allá se les avíngue ! avenirse
avinguda, avingudes (carrés, aigua) avenida, avenidas
Avión, avións Avión, aviones
Avís, avisos Avíso, avisos
Avisá, avisán – aviso, avises, avise, avisém o avisám, aviséu o avisáu, avísen – avisára – avisaré – avisaría avisar
avisadó, avisadós, avisadora, avisadores avisador, avisadores, avisadora, avisadoras
avisáen, avisaben avisaban
avisál avisarlo
avisám avisarme
Avísam ! Avísame !
avisán (g) avisando
avisánlo avisándolo
avisaríe avisaría
avisat avisado
Avisat, avisats, avisada, avisades avisado, avisados, avisada, avisadas
avisém avisamos
avisen avisan
avituallamén, proví de vitualles avituallamiento, proveer de vituallas
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) hoy
Axila, axiles – sobaco, sobacos Axila, axilas – sobaco, sobacos

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-b.html