Mostrando las entradas para la consulta abundánsia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta abundánsia ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

Jornada cuarta. Novela tersera.

Cuarta jornada. Novela tersera.

Tres joves volen a tres germanes y en elles se fuguen a Creta. La mes gran, per sels, mate al seu amán. La segona, entregánse al duque de Creta, salve de la mort a la primera, pero lo seu amán la mate y fuch en la primera. Culpen de aixó al tersé amán en la tersera germana y a la presó u confessen y per temó a morí sobornen (corrompíxen en dinés) a la guardia, y, pobres, fugen a Rodas y a la pobresa allí se moren.
Filostrato, sentit lo final del novelá de Pampínea, se va quedá un poc encantat y después va di giránse cap an ella:
- Algo bo y que me ha agradat ha tingut lo final de la vostra novela, pero massa chalera y cachondeo ha tingut la historia, que haguera preferit que no tinguere.
Después, giránse cap a Laureta, va di:
- Siñora, seguíu vos en una milló, si es que pot sé.
Laureta, enriénsen, va di:
- Massa cruel estéu contra los amáns, si sol un mal final los dessicháu; y per a obeítos tos contaré una história sobre tres que van acabá mal, habén disfrutat poc del seu amor. Y dit aixó, va escomensá:
Joves siñores, com claramen podéu vore, tots los vissis poden tornás, en grandíssim doló, contra qui los té y moltes vegades contra datres; y entre los que en mes fluixes riendes a los nostres perills mos porte, me pareix que la ira es la que mes. La ira no es datra cosa que un impuls rápit y sense pensá, y desterrada tota raó y tenín los ulls de la men ombriosos per les tiniebles, en ardentíssima fogonada ensén lo nostre ánimo. Y encara que en frecuénsia li sobrevé al home, y mes a uns que a datres, no menos ha sobrevingut a les dones, perque mes fássilmen se ensén en elles y allí creme en flama mes clara y en menos freno les sacse.
Y no ña que maravillás de aixó: perque si volem mirá, vorem que lo seu foc per la seua naturalesa antes pren en les coses ligeres y suaves que en les dures y mes pesades; y natros som (no u tínguen a mal los homes) mes delicades del que u són ells, y mol mes volubles. Per lo que, veénmos naturalmén an aixó proclives, y mirán después cóm la nostra mansedumbre y benignidat són gran descáns per als homes en los que acostumbrem a tratá, y cóm la ira y la furia són de gran angustia y perill, per a que de ella en mes fort pit mos guardem, l´amor de tres joves y tres siñores, com hay dit abáns, convertit de felís que ere en mol infelís per la ira de una de elles, tos amostraré a la meua história.
Marsella está, com sabéu, a la Provença, es una nobilíssima y antiga siudat, situada a la vora del mar, y va sé abáns mes abundán en homes rics y en grans mercadés de lo que avui se veu; entre los que va ñabé un de nom N'Arnald Civada, home de naiximén lo mes baix possible pero de cla honor y leal viachán, sense mida ric en possesións y en dinés, y de la seua dona teníe mols fills entre los que ñabíen tres dones, y eren de mes edat que los atres que eren homes. De estes, dos, naixcudes de una bessonada, teníen quinse añs, la tersera ne teníe catorse; y los seus paréns sol esperaben per a casáles la tornada de N'Arnald, que en la seua mercansía sen habíe anat cap a España. Eren los noms de les dos primeres, Ninetta y Maddalena. La tersera se díe Bertella. De Ninetta estabe un jove, gentilhome encara que fore pobre, de nom Restagnone, enamorat tan com podíe, y la jove de ell; y de tal modo habíen sabut obrá que, sense que cap persona al món u sapiguere, disfrutaben del seu amor; y ya habíen chalat bastán tems cuan va passá que dos joves amics, Folco y Ughetto, morts sons pares y habén quedat riquíssims, la un de Maddalena y l´atre de Bertella se van enamorá. De lo que acatánsen Restagnone (habénli sigut mostrat per Ninetta) va pensá en ajudás en la seua falta de amor, y familiarissánse en ells, ara a un ara al atre, y a vegades als dos, los acompañabe a vore a les seues siñores y la de ell.
Y cuan li va pareixe sé prou familiar y amic seu, un día los va cridá a casa seua y los va di: - Mol volguts joves, lo nostre trate tos pot habé demostrat cuán es l´amor que tos ting y que per vatros faría lo mateix que per mí; y perque mol tos vull, tos mostraré lo que me ha vingut al ánimo, y vatros después en mí, juns, agarrarém lo partit que tos paregue milló. Vatros, si les vostres paraules no mentíxen, y per lo que en lo vostres comportamén de día y de nit me pareix habé entés, teníu un grandíssim amor per les dos joves que voléu, y yo per la tersera, san germana. Me demane lo cor trobá un dols y plassenté remei com es éste: vatros sou riquíssims, lo que no soc yo; si vullguéreu ajuntá les vostres riqueses y fém a mí lo tersé posseedó de elles jun en vatros y cavilá a quina part del món podríem aná a viure alegremen en elles, sense falta me diu lo cor que podré fé que les tres germanes, en gran part de lo que té son pare, vínguen en natros aon vullgám aná, y allí cada un en la seua com a germáns podrem viure com los homes mes felisos que ña en tot lo món. A vatros tos toque ara dessidí si voléu sé felisos fén aixó, o dixáu está.
Los dos joves, que anáen ensesos per les dos dones, al sentí que podríen tíndre a les dos dones, no van passá mol rato pensán, y van di que, si aixó passabe, estaben disposats a féu. Restagnone, en esta resposta de los joves, al cap de pocs díes se va trobá en Ninetta, a la que sol podíe vore en gran dificultat; y después de está en ella un tan, li va explicá lo que habíe parlat en los joves, y en moltes raóns la va intentá convénse de esta empresa. Pero poc difíssil li va sé, perque ella mol mes que ell dessichabe pugué está en ell sense sustos y ñirvis; per lo que de bona gana li va contestá que li pareixíe be y que les seues germanes, y sobre tot en aixó, faríen lo que ella vullguere.
Tornán Restagnone cap als dos joves, los va di que per part de les seues siñores lo assunto estabe dessidit; y entre ells van quedá anássen a Creta después de véndre algunes possesións que teníen, en la excusa de volé aná a comersiá en eixos dinés, y cambiades en dinés totes les demés coses que teníen, van comprá una saetíay la van armá en secreto, y van esperará la fecha pactada.
Per un atra part, Ninetta, que del dessich de les germanes massa sabíe, en dolses paraules les va inflamá que los va pareixíe que no viuríen prou per a arribá a fé alló. Per lo que, arribada la nit a la que teníen que embarcá a la saetía, les tres germanes, ubert un gran cofre de son pare, van traure de ell una gran cantidat de dinés y de joyes, y en elles, de casa les tres de amagatóns van eixí, segóns lo planejat, y van aná cap allí aon estaben los seus tres amáns que les esperaben. Van pujá a escape a la saetía, van "doná los reinos al aigua" y van marchá navegán, y sense parás un pun a cap puesto, en son demás de tarde van arribá a Génova, aon van pugué disfrutá los amáns del goch y plaé del seu amor per primera vegada. Y provínse de alló que nessessitaben van continuá lo viache, y de un port a un atre, antes de que arribare lo día vuit desde que van eixí, sense cap impedimén van arribá a Creta, aon van comprá grandíssimes y hermoses possesións, y mol prop de Candia van construí hermossíssimes mansións; y allí van escomensá a viure en mols criats, gossos, carn de ploma, caballs, y fen convits y festes y chalán tot lo que volíen, a guisa de baróns. Y vivín aixina, va passá que encara que les coses mol te agradon, si se tenen en massa cantidat cansen. Restagnone, que mol habíe vullgut a Ninetta, puguénla tíndre sense cap temó, va escomensá a cansás de ella, y a falláli l´amor per nella. A una festa li va agradá mol una jove del país, hermosa y noble Siñora, y la va escomensá a festejá, y a fé per nella mols gastos y festes, de lo que sen va acatá Ninetta, y li van entrá tans sels de ell que no podíe doná una passa sense que ella u sapiguere y sense que después lo renegare. Pero aixina com la abundánsia de les coses porte lo empach, se multiplique la gana cuan te neguen lo que dessiches: y aixina los renecs de Ninetta avivaben les flames del nou amor de Restagnone; y com passán lo tems la cosa va seguí pel mateix camí, Ninetta se va ficá mol triste, y li va assaltá la ira y a tan va víndre que, convertit l´amor que li teníe a Restagnone en odio amarg, segada per la ira, va pensá en matá a Restagnone y vengá la vergoña que li pareixíe habé patit. Va fé víndre a una agüela griega, gran mestra en escriure venenos, y en promeses y en regalos li va fé prepará un aigua venenosa, y sense aconsellás de dingú, una nit a ni va doná de beure a Restagnone que estabe acalorat y que no se barruntabe res. La forsa mortal de aquella aigua va sé tanta que abáns de arribá lo matí lo habíe matat. Esta mort la van sentí mol Folco, Ughetto y les seues dones, sense sabé que habíe mort envenenat. Van plorá juns en Ninetta y lo van enterrá. Pero va passá que no mols díes después, per un atra malvada acsió, va sé apresada la agüela que habíe preparat lo veneno, y entre atres maldats, al patí la tortura, va confesá, y va mostrá lo que habíe passat en Restagnone, per lo que lo duque de Creta, sense res di, de amagatóns una nit va aná pels voltáns de la vila de Folco, y sense cap abalot ni opossisió, se va emportá detinguda a Ninetta, de la que, sense cap tortura, ben pronte va sabé lo que volíe sentí sobre la mort de Restagnone.
Folco y Ughetto se van enterá per qué habíe sigut apresada Ninetta, lo que mol los va dóldre, y ficáen mol empeño en fé que Ninetta escapare al foc, al que creíen que siríe condenada, pero lo duque estabe firme en fé justíssia.
Maddalena, que ere una hermosa jove y habíe sigut festejada per lo duque sense habé fet may res del que ell volíe, creén que si li donabe lo gust podríe liberá a la germana del foc, lay va doná a enténdre per mich de un cauto embajadó, que ella estabe a les seus órdens si dos coses se seguíen de alló; la primera, que recuperare a san germana salva y libre; y l’atra, que alló fore cosa secreta. Lo duque, escoltada la embajada y agradánli, va considerá si teníe que féu y al final va está de acuerdo y va contestá que se faríe. Fen apresá, en consentimén de la Siñora, una nit a Folco y a Ughetto, va aná secretamen a albergás en Maddalena. Va ficá a Ninetta a dins de un sac y va di que aquella nit mateixa la aviaríe al aigua en una pedra lligada al coll. Lay va portá a san germana y per preu de aquella nit lay va doná, demanánli al anássen pel matí que aquella nit, que habíe sigut la primera del seu amor, no fore la radera. Pel matí, Folco y Ughetto, habíen sentit que Ninetta per la nit habíe sigut aviada al mar, y creénsu, una vegada liberats, van torná a casa per a consolá a les seues dones per la mort de la germana. Per mol que Maddalena se les va ingeniá en amagála, Folco sen va acatá de que estabe allí; de lo que se va extrañá mol y de repén va sospechá, perque habíe sentit que lo duque habíe festejat a Maddalena, y li va preguntá cóm podíe sé que Ninetta estiguere allí. Maddalena va cavilá una llarga fábula per a explicálay, pero ell (que ere malissiós) se la va creure ben poc, y la va apretá per a que diguere la verdat. Y ella, después de moltes paraules, lay va di.
Folco, vensut per lo doló, inflamat per la ira, va desenvainá una espasa, y la va matá, sense fé cas de los crits de mersé. Teménse la ira y la justíssia del duque, dixánla morta a la alcoba, sen va aná aon estabe Ninetta, y en la cara mol alegre, li va di:
- Anem allí aon tan germana ha determinat que te porta per a que no tornos a máns del duque.
Creénsu Ninetta, y com teníe temó del Duque, sen va aná en Folco, sense despedís de san germana. Sén ya de nit, se van ficá de camí, y en los dinés que Folco va pugué agarrá, que van sé pocs; sen van aná cap al port, van pujá a una barca y may mes se va sabé aón van arribá. Al día siguién se van trobá a Maddalena morta, y van ñabé algúns que per la enveja y odio que li teníen a Ughetto, rápidamen lay van fé sabé al duque, y ell, que mol volíe a Maddalena, corrén fogosamen cap a la casa, va detíndre a Ughetto y a la seua dona, que de estes coses encara no sabíen res, y los va fé confesá que ells y Folco habíen sigut los culpables de la mort de Maddalena. Per esta falsa confessió, ells, teménse la mort, en gran habilidat a qui los guardaben van soborná, donánlos una serta cantidat de dinés que teníen amagats a casa per a un cas mol nessessari: y jun en los guardies, sense tíndre tems de agarrá cap de les seues coses, van pujá a una barca, y de nit se van escapá a Rodas, aon van viure a la miseria no mol tems.
Pos an este estat los va portá a tots lo loco amor de Restagnone y la ira de Ninetta.

jornada cuarta novela cuarta

PRIMERA JORNADA

Proemio


Escomense la primera jornada del Decamerón, a la que, después de la explicassió donada per lo autó sobre la raó per la que va passá que se reunigueren les persones que se móstren enraonán entre elles, se enraóne, gobernán Pampínea sobre lo que mes agrade a cadaú. 

Cuan mes, mol grassioses dames, penso lo piadoses que sou per naturalesa, mes vech que la presén obra tindrá al vostre juissi un prinsipi penós y triste, com es lo dolorós recuerdo de aquella pestífera mortandat passada, universalmen funesta y digna de plos per tots aquells que la van viure o van sabé de ella. Pero no vull que per naixó tos arredro seguí lligín com si entre singlots y llágrimes haguéreu de passá la lectura. Este horrorós escomensamén tos sirá com als camináns una montaña áspra y empinada después de la que se trobe amagat un planet hermossíssim y deleitós com la Belenguera de Beseit, que es mes plassenté contra mes gran ha sigut la duresa de la pujada y después u sirá la baixada. Y aixina com lo final de la alegría sol sé lo doló, les miséries se acaben en la alegría que les seguix. An este curtet disgust (y dic curtet perque se explique en poques paraules) seguirá pronte la dolsó y lo plaé que tos hay prometut y que potsé no siríe esperat de tal escomensamén. Y en verdat si yo haguera pogut decorosamen portátos per un atra part en ves de per una senda tan regallada y empinada com esta, u hauría fet de bona gana; pero ya que la raó per la que van passá les coses que después se lligirán no se podíe manifestá sense este recuerdo, com espentat per la nessessidat me disposo a escríureu.
Dic, pos, que ya habíen los añs de la fructífera Encarnassió del Fill de Déu arribat al número de mil tresséns coranta y vuit (1348) cuan a la ilustre siudat de Florencia, nobilíssima entre totes les atres siudats de Italia, va arribá la mortífera peste que o per obra de los cóssos superiós o per les nostres acsións infames va sé enviada sobre los mortals per la justa ira de Déu per a la nostra correcsió. Habíe escomensat algúns añs abáns al paísos de Orién, privánlos de gran cantidat de habitáns, y, continuán sense descans de un puesto a un atre, se habíe anat escampán misserablemen per Ocsidén. Y no valén contra nella cap sabé ni providénsia humana (com la llimpiesa de la siudat de inmundíssies ordenada per los encarregats de alló y la prohibissió de entrá an ella a tots los doléns y los mols consells donáts per a conservá la higiene) ni valén tampoc les humildes súpliques dirigides a Déu per les persones devotes, no una vegada sino moltes, ordenades en prossesóns o de atres maneres, casi al prinsipi de la primavera del añ abáns dit va escomensá horriblemen y de assombrosa manera a mostrá los seus dolorosos efectes. Y no ere com a Orién, aon a qui li eixíe sang del nas li ere manifest signo de mort inevitable, sino que al seu escomensamén los eixíen als mascles y a les femelles tan a les íngles o entrecuix o daball de les axiles o sobaco, sertes unflós, que algunes creixíen hasta la mida de una poma, y atres se feen com un ou, que eren anomenades bubasper la gen. Y de les dites parts del cos, en poc tems va escomensá la pestífera buba a exténdres a consevol part, inmediatamen va escomensá la calidat de la enfermedat a cambiás en taques negres o pardotes que apareixíen a mols als brassos y per les cuixes y a consevol part del cos, a uns grans y rares y a datres minudes y abundáns. Y aixina com la buba habíe sigut y seguíe sén indissi mol sert de mort futura, lo mateix passabe en estes. Y per a curá tal enfermedat no pareixíe que valguere ni aprofitare cap consell de meche o virtut de medissina; aixina, o per la naturalesa del mal o la ignoránsia de los que medicaben (de los que habíe aumentat mol lo número tan de homes com de dones que may habíen tingut cap coneiximén de medissina) no sabiguéren cóm veníe y no sabíen lo remei. Eren mol pocs los que se curaben abáns del tersé día de la aparissió de les siñals abáns dites, y la mayoría sense cap fiebre ni síntoma, se moríen. Y esta pestilénsia va tindre mes gran forsa perque algúns de los que estaben doléns se abalansáben damún dels sanos en los que se comunicaben, com fa lo foc sobre les coses seques o engrassades cuan se li arrimen mol. Y mes allá va arribá lo mal: que no sol lo parlá y lo tratá en los doléns apegabe als sanos la enfermedat, sino que tamé lo tocá la roba o consevol atra cosa que haguere sigut tocada o empleada per aquells doléns. Y assombrós es escoltá lo que ting que di, que si per los ulls de mols y per los meus propis no haguere sigut vist, no me atrevería a créureu, y mol menos a escríureu per mol digna de fe que fore la persona a qui lay haguera sentit. Dic que de tanta virulénsia ere la calidat de la pestilénsia narrada que no sol passabe del home al home, sino que les coses que habíen sigut del home tamé se contamináben en la enfermedat. Los meus ulls van sé testigos un día de aixó: están les despulles de un pobre home mort de tal enfermedat aviáts a la vía pública, y entropessán en ells dos gorrinos, y com segóns la seua costum tot u furgaben, lo estiraben de les galtes primé en lo morro y después en les dens, un momén mes tart, después de unes contorsións y com si hagueren pres veneno, los dos van caure morts an terra damún de les maltratades despulles del home mort. De estes coses, y de bastantes mes paregudes an estes y encara de mes grosses, van náixe temós y superstissións als que quedaben vius, y casi tots se inclinaben a un reméi mol cruel com ere esquivá y fugí dels doléns y de les seues coses; y, fénu, cadaú creíe que conseguíe la salut per an ell mateix. Y ñabíen algúns que pensaben que viure moderadamen y guardás de tot lo innessessari podríe oferí gran ressisténsia a la enfermedat y, reunida la seua compañía, vivíen separats de tots los demés apartánse y tancánse an aquelles cases aon no ñaguere cap dolén y se puguere viure milló, minján en gran prudénsia minjás fins y mol bons vins y fugín de tot exés, sense dixás parlá per ningú ni sentí cap notíssia de fora, ni de morts ni de doléns, tocán instruméns y en los plaés que podíen tindre se entreteníen. Uns atres, de la opinió contraria, afirmaben que la medissina sertíssima per an este mal ere lo beure mol y lo gosá y aná cantán de passeo, divertínse, y satisfé la gana en tot alló que se puguere, y riure y burlás de tot lo roín que passare; y tal com u díen, u féen, anán de día y de nit ara an esta taberna ara a l’atra, bebén tan com sed tingueren y sense pará cap cuenta, y fen sol les coses que los donáben gust o plaé. Tot aixó u podíen fé fássilmen perque tot lo món habíe abandonat les seues coses y cases, per lo que moltes se habíen fet comunes y les feen aná los extrañs, ocupes, igual que les haguere empleat lo propi amo. Y en tot este comportamén de fieres, fugíen de los doléns. Y en tan gran aflicsió y miséria de la nostra siudat, estabe la reverenda autoridat de les leys, tan de les divines com de les humanes, tota caiguda y apocada per los seus ministres y ejecutós que, com los atres homes, estaben doléns o morts o se habíen quedat sense criats y no podíen fé cap ofissi; aixina li ere líssit a tot lo món fé lo que li donare la gana. Mols atres observaben una vía intermija: ni aforrán les viandes com los primés ni allargánse en lo beure y en los atres libertinajes tan com los segóns, segóns la gana, y sense tancás, eixín a rondá portán a les máns flos, herbes que féen bona auló com romé, timó, fonoll y espígol, o algunes espéssies, que se portaben al nas assobín contra lo aire impregnat de la pudina y corrompina de los cóssos morts y carregat y pudén per la enfermedat y les medissines. Algúns eren de sentiméns mes cruels (com si fore mes segú) dién que cap medissina ere milló ni tan bona contra la peste que fugí de ella; y no cuidánse de res mes que de ells mateixos, mols homes y dones van abandoná la propia siudat, les própies cases, les seues possesións y als seus paréns y totes les seues coses, y van buscá atres terres, com si la ira de Déu no haguere de seguíls per a castigá la maldat de los homes en aquella peste y sol haguere de oprimí an aquells que se trobaren dins de los muros de la seua siudat com avisán de que cap persona teníe que quedá allí viva. Y encara que de estos que opinaben de diferentes maneres no van morí tots, no per naixó tots se salvaben. Sen ficaben doléns mols a tot arreu, y habén donat ells mateixos ejemplo cuan estaben sanos als que sanos quedaben, ara se quedaben abandonats per tots. Y no diguém ya que un ressidén esquivare al atre y que casi cap veí cuidare del atre, y que los paréns poques vegades o may se visitaren, y en tal cas, de lluñ. En tan espán habíe entrat esta amargura al pit de los homes y de les dones, que un germá abandonabe al atre y lo tío al nebot y la germana al germá, y moltes vegades la dona al seu home, y lo que mes gros es y casi increíble, los pares y les mares als fills, com si no foren seus, evitaben visitáls y aténdrels. Per lo que als que se ficaben doléns, que eren una multitut incontable, tan homes com dones, cap atre auxilio los quedabe que o la caridat de los amics, de los que ne ñabíen pocs, o la avaríssia de los criats que per unflats salaris y abusius contrates servíen, encara que en tot alló no sen trobaren mols y los que se trobaben eren homes y dones de poc suc, y ademés gens acostumbrats a serví, que casi no valíen per a res mes que per a portá als doléns algunes coses que demanáren o miráls cuan se moríen; y servín en tal mal servissi, se perdíen ells moltes vegades en lo guañat. Y com los doléns eren abandonats per los veíns, los paréns y los amics, y ñabíe falta de criats se va seguí una costum may vista hasta entonses: 

Que a cap dona per guapa o garbosa o noble que fore, si se ficabe dolenta, no li importabe tindre al seu servissi a un home, com fore, jove o no, ni mostráli sense cap vergoña totes les parts del seu cos com haguere fet a un atra dona, si u demanabe la nessessidat de la seua enfermedat. Aixina que aquelles que se van curá van tindre después menos honestidat.

Y ademés, va vindre de alló la mort de mols que si hagueren sigut ajudats se hauríen salvat. Faltaben servíssis que los doléns no podíen tindre y per la forsa de la peste ere tanta a la siudat la multitut de los que de día y de nit se moríen, que fée fredó sentíu di, y mes vóreu. Casi per nessessidat, coses contráries a les costums de los siudadáns van náixe entre los que quedaben vius. Ere costum, aixina com ara encara u veém, que les dones paréns y veínes se ajuntaren a la casa del mort, y allí, en aquelles que mes lo tocaben, ploraben; y per un atra part dabán de la casa del mort en los seus paréns se reuníen los seus veíns y mols atres siudadáns, y segóns la calidat del mort allí veníe lo clero, y lo difún, a muscles dels seus iguals, en un funeral de pompa de seray cántics, a la iglesia triada per nell abáns de la mort ere portat. Estes coses, después de escomensá a aumentá la ferossidat de la peste, casi del tot o en gran part van pará, y unes atres noves van vindre al seu puesto. Per lo que no sol sense tindre moltes dones al voltán se moríe la gen sino que eren mols los que de esta vida passaben a l’atra sense testigos; y mol poquets ñabíe de aquells que ressibíen les piadoses ploreres y les amargues llágrimes dels seus paréns. Al revés, en ves de llágrimes van sé mes normals les risses y los chistes y lo festejá en compañía. Esta costum, les dones, la habíen adeprés mol be. Y ere mol raro vore cadávers que foren acompañats per mes de deu o dotse dels seus veíns a la iglesia; als que ya no portaben a muscles los honrats y amats siudadáns, sino una espéssie de enterradós eixits de la gen baixa que se féen cridá faquinesy féen este servissi cobrán be, ficánse daball del ataúd y portánlo en pressuroses passes, no an aquella iglesia que s´haguere abáns de la mort disposat, sino a la que estabe mes prop lo portaben, detrás de cuatre o sis móssens, en poques llums, y a vegades sense cap. En la ajuda de los faquines, sense cansás en un ofissi massa llarg o solemne, a consevol sepultura desocupada, la que primé trobaben, de terra lo colgaben. De la gen baixa, y potsé de la mijana, lo espectácul encara estabe ple de mes miséria, perque éstos, o per la esperansa o la pobresa retinguts la mayoría a les seues cases, quedánse als seus barris, sen ficáen doléns per milenás cada día, y no sén ni servits ni ajudats per dingú, sense cap redensió se moríen tots. Y mols acababen a la vía pública, de día o de nit; y si se moríen a les seues cases, en la corrompina dels seus cóssos féen sentí als veíns que estaben morts; y entre éstos y los atres que per tot arreu se moríen, una aglomerassió. Ere sobre tot observada una costum per los veíns, moguts mes per la temó de que la corrupsió de los morts no los ofenguere que per l´amor que tingueren als finats. Ells, o sols o en ajuda de algúns portadós cuan ne podíen tíndre, traíen de les cases los cóssos de los morts y los ficaben dabán de les portes (aon, espessialmen pel matí, haguere pogut vore un sensenúmerode ells qui se haguere passejat per allí) y allí féen vindre los ataúds, y va ñabé mols als que per no ñabén los van ficá damún de consevol tauló. Tampoc va sé un sol ataúd lo que se va emportá juntes a dos o tres persones; ni va passá una vegada sol, sen hagueren pogut contá bastantes, que la dona y lo home, dos o tres germáns, o lo pare y lo fill, anigueren juns a la caixa. Y moltes vegades va passá que, anán dos móssens en una creu a per algú, se van ficá tres o cuatre ataúds, portats per portadós, detrás de ella; y aon los retós creíen tindre un mort per a sepultá, sen ajuntaben sis o vuit, o potsé mes. Tampoc eren éstos en llágrimes o llums o compañía honrats, la cosa habíe arribat a tan que igual se cuidabe de los homes que moríen com de les cabres; per lo que va apareixe manifestamen que alló que lo curs natural de les coses no habíe pogut en los seus minuts y raros mals mostrá als sabios que se debíe soportá en passiénsia, u fée la grandesa de los mals hasta en los simples, aprofitats y despreocupats. Per a la gran caterva de morts que a totes les iglesies, tots los díes y casi totes les hores, ere conduída, no ñabíe prou terra sagrada als fossás (y máximevolén doná a cadaú un puesto propi segóns la antiga costum), se féen per los sementeris de les iglesies, después de está tot ple, fósses grandíssimes a les que se ficaben per sentenás los que arribaben, y com se fiquen les mercansíes als barcos en capes apissonades, en poca terra se colgaben hasta que arribabe a ran de terra. Y per a no aná buscán per la siudat tots los detalls de les nostres passades miséries, dic que no tampoc sen va salvá lo campo dels voltáns. Dixán los burgos, que eren pareguts, per poblassió, a la siudat, per les aldees escampades per nell y los campos, los llauradós pobres y les seues famílies, sense meches ni ajuda de criats, per los carrés y per los collets y per les cases, de día o de nit, no com a homes sino com a bésties se moríen. Estos, dixades les costums com a les siudats, no se ocupaben de cap de les seues coses o faenes; y tots, com si esperaren a la mort, se esforsaben en tot lo seu talento no en ajudá als fruits de los animals y de la terra y de los seus passats traballs, sino en gastá tot los que teníen a má. Per lo que los bueys, los burros, les ovelles, les cabres, los gorrinos, los pollastres y hasta los mateixos gossos fiels al home, van sé expulsats de les cases y aventáts per los campos, aon les cullites estaben abandonades, sense sé ni arreplegades ni segades, y los animals campaben per aon los apetíe y se acampaben com podíen; y mols, com si foren rassionals, después de habé pasturat be durán lo día, per la nit sen entornaben fartets a les seues cases sense cap guía de pastó. ¿Qué mes pot dis, dixán lo campo y tornán a la siudat, tanta va sé la crueldat del sel, y potsé en part la de los homes, que entre la forsa de la pestífera enfermedat y per sé mols doléns mal servits o abandonats per la temó que teníen los sanos, a mes de sen mil criatures humanes, entre mars y juliol, se té per sert que dins de los muros de Florencia los va sé arrebatada la vida, que potsé abáns de la enfermedat no se hauríe estimat que ñaguere a dins tanta gen? ¡Oh qué grans palaus, cuántes cases tan majes, cuántes nobles morades plenes per dins de gen, de Siñós y de dames, se van quedá forres hasta de chiquets! ¡Oh cuáns memorables linajes, cuántes amplíssimes herénsies, cuántes famoses riqueses se van vore quedá sense hereu! ¡cuáns valerosos homes, cuántes hermoses dones, cuáns joves ben pitos als que Galeno, Hipócrates o Esculapio hagueren jusgat saníssims, van amorsá en los seus paréns, compañs y amics, y arribat lo tardet van sopá en los seus antepassats a l´atre món!


A mí mateix no m´agrade aná revolcánme entre tantes miséries; per lo que, dixán les que puc evitá, dic que, están la nostra siudat de habitáns casi forra, va passá, aixina com yo u vach sentí a una persona digna de fe, que a la venerable iglesia de Santa María la Nova, un dimats de matí, no ñabén casi cap atra persona, sentits los divinos ofissis en hábits de dol, com demanáben éixos tems, se van trobá sat dones joves, unides o per amistat o per vessindat o per sé familia, de les que cap habíe passat los vin añs ni ne teníen menos de devuit, discretes totes y de sang noble y hermoses de figura, adornades en robes, y honestes. Los seus noms diría yo com cal si una justa raó no me impediguere féu, no vull que per les coses contades de elles que vénen ara, y per lo escoltat, cap pugue avergoñís mes abán, están avui una mica mes restringides les leys del plaé que allacuanta, per les raóns abáns dites. Ni tampoc vull doná materia als envejosos (disposats a deshonrá tota vida loable), de disminuí de cap manera la honestidat de les valeroses dones en converses desconsiderades. Pero, sin embargo, per a que alló que cada una va di se pugue compéndre sense confusió, en noms conveniéns a la calidat de cada una, les nombraré: La primera, y la de mes edat, se dirá Pampínea, la segona Fiameta, Filomena la tersera, la cuarta Emilia, Laureta la quinta, la sexta Neifile, y la radera, la séptima, Elisa.

Estes mosses se van ajuntá a una de les parts de la iglesia com preparades a sentás en corro, y después de mols suspiros, dixán de resá padrenuestros, van escomensá a cavilá sobre la condissió de los tems moltes y variadas coses; y después de un rato, callán les demés, aixina va escomensá a parlá Pampínea:

- Vatres podéu, volgudes Siñores, tan com yo habé sentit moltes vegades que a dingú ofén qui honestamen fa ús del seu dret. Natural dret es de tots los que náixen ajudá a conservá y deféndre la seua propia vida tan com poden, y consedíume aixó, ya que alguna vegada ya ha passat que, per conservála, se hayguen matat homes sense cap culpa. Y si aixó consedixen les leys, que regulen lo bon viure de tots los mortals, honesto es que, sense oféndre a dingú, natros y consevol atre, faiguém aná los micháns que pugám per a la conservassió de la nostra vida. Sempre que me fico a considerá les nostres acsións de este matí y les ya passades y penso cuáns y quins són los nostres pensaméns, compreng, y vatres igual u podéu compéndre, que cada una de natros tingue temó per nella mateixa; y no me maravillo per naixó, me admiro de que passánmos a totes lo tindre sentimén de dona, no agarrém alguna compensasió de alló que en raó temém. Estém vivín aquí, al meu paréixe, com si vullguérem y tinguérem que sé testigues de cuans cóssos morts se porten a la sepultura, o escoltá si los flares de aquí dins (lo número de ells ya casi ha arribat a cero) cánten los seus ofissis a les hores que toque, o mostrá a consevol que aparégue, per los nostres hábits, la calidat y la cantidat de les nostres miséries. Y, si eixím de aquí, o veém cóssos morts o doléns portats per los carrés, o veém aquells a qui per los seus crímens o maleses la autoridat de les públiques leys ha condenat al exili, burlánse de elles perque van sentí que los seus ejecutós estaben morts o doléns, y en violénsia y fogosidat recórren la siudat, o als merdes y brossa de la nostra siudatsentí que los diuen faquines, y sentí cansonetes deshonestes que mos insulten. Y no sentím mes que «estos están morts», y «tals atres están morínse»; y si ñaguere qui puguere féu, per tot arreu sentiríem doloroses ploreres. Y si a les nostres cases torném, no sé si a vatres com a mí tos passe: yo, de familia numerosa, no vach trobá datra persona an ella mes que a la meua criada, me esglayo y séntigo que me se esturrufen los pels, y me pareix, aon sigue que vach o me quedo, vore la sombra de los que han mort, y no en les cares que solíen tindre, sino en un aspecte horrible, monstruós, no sé aón adquirit, y me espanto. Tan aquí com fora de aquí, y a casa, me trobo mal, y mes ara que me pareix que no ña cap persona que encara tingue pols al señ y puesto aon aná, com tením natros, dingú que se haygue quedat aquí mes que natres. Y hay sentit y vist moltes vegades que si algúns ne queden, aquells, sense fé cap distinsió entre les coses honestes y les que no u són, sol en que les ganes lay demánon, y sols o acompañats, de día o de nit, fan lo que milló sels oferix; y no sol les persones libres sino tamé les tancades als monasteris o convéns, convensudes de que los convé alló, trencades les leys de la obediénsia, se donen a delíssies carnáls, de esta manera pénsen salvás, y se han fet lujurioses, cachondes y depravades. Y si aixina es, com se veu, ¿qué fem aquí natros?, ¿qué esperám?, ¿qué ensomiám? ¿Per qué tením mes perea y som mes lentes per a la nostra salvassió que tots los demés siudadáns? ¿mos reputém de menos valor que tots los demés?, ¿o creém que la nostra vida está lligada en cadenes mes fortes al nostre cos que les de los atres? Estém equivocades, mos engañám, qué tontes som si u creém aixina. Tan com vullguém recordá cuáns y quins han sigut los joves y les dones vensuts y vensudes per esta cruel pestilénsia, tindrém una demostrassió claríssima. Y per naixó, no sé si tos pareixerá a vatres lo que a mí me pareix: yo penso que, aixina com mols u han fet abáns que natros y fan, ixquém de esta terra y anigám a les nostres viles del campo (totes ne tením) y allí tingám festa, alegría y plaé sense traspassá lo límit de lo raonable. Allí se sénten cantá los muixonets, se veuen verdejá los collets y los plans, y les finques plenes de blat, sivada y avena fan oles com lo mar y ñan moltes classes de ábres, y lo sel es mes cla y blau y ubert. Lo sel, per mol enfadat que estigue, no mos negue les seues belleses eternes, que mol mes majes són que los muros de la nostra siudat. Y es allí, ademés, lo aire mes fresquet y puro, y de les coses que són nessessáries a la vida ña allí mes abundánsia, y ñan menos de les que estorben: perque allí, encara que tamé se móriguen los llauradós com aquí los siudadáns, ofén menos, perque ñan menos cases y habitáns que a la siudat. Y aquí, per un atra part, si u vech be, no abandoném a dingú, abáns podém en verdat di que ham sigut abandonades: perque los nostres, o morínse o fugín de la mort, com si no siguérem seues mos han dixat en tanta pena. Cap reproche pot fes a seguí este consell, mentres que lo doló y lo disgust, y potsé la mort, podríen víndremos si no lo seguim. Y per naixó, si tos pareix, en les nostres criades y fénmos seguí de les coses oportunes, avui an este puesto y demá an aquell, la alegría y la festa que an estos tems se pugue crec que estará be que les disfrutém; y que mos estiguém allí hasta que veigám (si primé la mort no mos alcanse) quin final reserve lo sel an estes coses. Y enrecordéuton que no es res roín anámon honestamen cuan gran part de los atres deshonestamen se queden.

Habén escoltat a Pampínea les atres dones, no sol van alabá lo seu raonamén y consell sino que, en dessich de seguíl, habíen ya entre elles escomensat a considerá lo modo de féu, com si al eixecás de aon estaben assentades inmediatamen hagueren de ficás en camí. Pero Filomena, que ere discretíssima, va di:


- Siñores, per mol ben dit que haigue estat lo raonamén de Pampínea, no ham de córre a féu aixina com pareix que voléu. Tos recordo que som totes dones y no ña cap tan chiqueta com per a no sabé cóm se gobernen les dones juntes sense la providénsia de cap home. Som caprichoses, abalotadores y abalotades, desconfiades, temoriques y apocades, coses per les que mol dudo que, si no agarrém un atra guía mes que la nostra, se desfará esta compañía mol pronte y en menos honor per a natros del que siríe menesté: y per naixó bo es péndre providénsies abáns de escomensá.

Va di entonses Elisa:

- En verdat los homes són lo cap de la dona y sense la seua direcsió poques vegades arribe alguna de les nostres obres a un fin loable: pero ¿cóm podém trobá estos homes? Totes sabém que de los nostres están la mayoría morts, y los atres que viuen s´han quedat un aquí y un atre allá, sense que sapigám aón, fugín de alló de lo que natros tamé volém fugí, y lo admití a extrañs no siríe convenién; per lo que, si volém córre detrás de la salut, mos convé trobá lo modo de organisámos de tal manera que allí aon volém trobá gust y repós no trobém disgust y escándol. Mentres les dones estaben en estos raonaméns, entren a la iglesia tres joves, que no u eren tan per a que no tinguere lo menos vintising añs lo mes jove: ni la calidat y perversidat de los tems, ni la pérdua de amics y de paréns, ni la temó habíe pogut extinguí l´amor en ells, ni siquiera arrefredál. A un li díen Pánfilo, Filostrato lo segón y lo radé Dioneo, tots amables y cortesos; y estaen buscán a les seues dames, que estaben entre les sat nomenades, y les atres eren paréns de algún de ells. Pero primé van arribá ells als ulls de éstes que éstes van sé vistes per nells; per lo que Pampínea, entonses, sonrién va escomensá:

- La fortuna mos es favorable y mos ha ficat dabán an estos joves valerosos que mos farán en gust de guíes y criats.


Neifile, entonses, que se habíe ficat tota roija de vergoña perque ere una de les amades per los joves, va di:

- Pampínea, per Déu, mira lo que dius. Reconeixco que només coses bones poden dis de consevol de ells, y crec que poden oferí bona y honesta compañía no sol a natros sino a datres mol mes hermoses y estimades del que natros som; pero com es cosa manifesta que están enamorats de algunes de les que aquí están, ting temó de que mos seguixquen difamassións y reproches, sense tindre cap culpa ni natros ni ells, si mols emportém en natros.

Va di entonses Filomena:

- Ixo rai; allá aon yo honestamen viga y no me rossego la consiénsia, que parlo qui vullgue en contra: Déu y la verdat agarrarán per mí les armes. Pos, si estigueren disposats a vindre podríem di en verdat, com Pampínea va di, que la fortuna mos es favorable.

Les demés, sentín an estes parlá aixina, de acuerdo van di totes que foren cridats y sels diguere la seua intensió; y los rogaren que vullgueren tíndreles per compañía al viache. Per lo que, sense mes paraules, ficánse de peu Pampínea, que per consanguinidat ere parenta de un de ells, se va atansá cap an ells, que estaben parats com estaquirots miránles y, saludánlos en alegre gesto, los va fé manifesta la seua intensió y los va rogá en nom de totes que en puro y fraternal ánimo vullgueren tíndreles com a compañía. Los joves van creure primé que los fee la burla, pero después van vore que la dama parlabe en serio y van declará alegremen que estaben preparats, y sense mes tardansa, van doná órdens del que s´habíe de fé per a prepará la partida. Y ordenadamen fen prepará totes les coses oportunes y enviades aon ells volíen aná, en son demá de matí, aixó es, en dimecres, al clarejá lo día, les dones en algunes de les seues criades y los tres joves en tres dels seus criats, eixín de la siudat, se van ficá en camí, y no mes de dos milles se habíen alluñat de ella cuan van arribá al puesto primé dessidit. Estabe tal puesto a lo alt de una montañeta, per tot arreu una mica separat dels camíns, ñabíen diferéns arbustos, abrets, ábres y plantes, tots y totes verts y verdes, frondosos y frondoses y agradables de mirá; a la punta del puch ñabíe una masada en un gran y hermós pati al mich, y en galeríes y en sales y en alcobes totes elles bellíssimes y adornades en alegres pintures dignes de sé mirades, en pradets al voltán y en jardíns maravillosos y en pous de aigua fresquíssima y en bodegues plenes de pressiats vins: coses mes apropiades per als bons bebedós que per a les sobries pero no abstémies y honrades dones. La masada, ben agranada y en les alcobes y los llits fets, y plena de cuantes flos se podíen trobá a la estassió, y alfombrada en rames de jungsescampadetes, va ressibí la compañía que arribabe. Y al reunís per primera vegada, va di Dioneo, que mes que cap atre jove ere agradable y ple de ingenio:

- Siñores, la vostra discressió mes que la nostra previssió mos ha guiát aquí; yo no sé qué es lo que intentéu fé als vostres pensaméns: los meus los hay dixát yo a dins de les portes de la siudat cuan en vatres hay eixit de ella, y per naixó o vatres tos disposéu a entretíndretos y a riure y a cantá en mí (tan, dic, com convé a la vostra dignidat) o me donéu llisénsia per a que a per los meus pensaméns men entorna y me queda an aquella siudat desolada.
A lo que Pampínea, com si s´haguere desfet de tots los seus pensaméns, va contestá alegre:
- Dioneo, mol be parles: ham de viure en alegría, pos les tristeses mos han fet fugí. Pero com les coses que no tenen orden no poden durá mol tems, yo que vach sé la inissiadora de los contactes per los que se ha format esta bona compañía, pensán en la continuassió de la nostra alegría, estimo que es de nessessidat triá entre natros an algún com a prinsipal a qui honrém y faigám cas com a superió, pero que tots los seus pensaméns se dirigíxquen a fémos viure alegremen. Y per a que tots próbon lo pes de les preocupassións jun en lo plaé de la autoridat, dic que a cadaú per un día se li dono lo pes y en ell lo honor, y quí sirá lo primé de natros se faigue per elecsió de tots. Los que continuarán, al arrimás la nit, sirán aquell o aquella que vullgue lo Siñó o Siñora del día, y los Siñós, segóns lo seu arbitri, durán lo día del seu señorío, ordenarán lo modo en que ham de viure. 

Estes paraules van agradá y a una veu la van triá com a Reina del primé día, y Filomena, corrén mol depressa cap a un lloré, perque moltes vegades habíe sentit parlá de cuán honor donáe a qui ere en lloré coronat, agarrán algunes rames, va fé una guirnalda o corona ben arreglada y lay va ficá damún de la coroneta. Va sé alló, mentres va durá aquella compañía, manifest signo a tots los demés del Real Señorío y privilegio. Pampínea, feta Reina, va maná que tots callaren, y habén fet ya cridá allí als criats de los tres joves y a les seues criades; y callán tots, va di:

- Per a doná lo primé ejemplo a tots vatros, per a que la nostra compañía en orden y en plaé y sense cap deshonor vixque y duro tan com pugám, nombro primé a Pármeno, criat de Dioneo, lo meu senescal, y an ell encomano lo cuidado y la solissitut per a tota la nostra familia y lo que perteneix al servissi de la sala. Sirisco, criat de Pánfilo, vull que sigue administradó y tessorero y que seguixque les órdens de Pármeno. Tíndaro, al servissi de Filostrato y de los atres dos, que se ocupo de les seues alcobes cuan los atres, ocupats en los seus ofissis, no puguen ocupás. Misia, la meua criada, y Licisca, de Filomena, estarán seguit a la cuina y prepararán les viandes que digue Pármeno. Quimera, de Laureta, y Estratilia, de Fiameta, volém que estiguen pendentes del gobern de les alcobes de les dames y de la llimpiesa de los puestos aon estiguém. Y a tots en general, volém y los ordenám que se guardon, aon sigue que vaiguen, de consevol puesto del que tornon, consevol cosa que séntiguen o veiguen, y de portá de fora cap notíssia que no sigue alegre. -

Y donades estes órdens, eixecánse de peu, va di:

Aquí ñan jardíns, aquí ñan prats, aquí ñan atres puestos mol bons, per los que vaigue cadaú al seu gust a esparsís; y al sentí lo toque de tersia, tots estiguen aquí per a minjá a la fresca.
Despedida, pos, per la ressién Reina, la alegre compañía, los joves y les belles dones, parlán de coses agradables, en pas lento, sen van aná per un jardí fénse hermoses guirnaldes de flos y fulles y cantán amorosamen. Y después de habé passat aixina lo rato que los habíe sigut consedit per la Reina, tornán a la masada, van vore que Pármeno habíe escomensat lo seu ofissi, per lo que, al entrá a una sala de la planta baixa, allí van vore les taules parades en mantels blanquíssims y en tasses que pareixíen de plata, y totes les coses cubertes de flos y de rames de ginesta; per lo que, rentánse tot les máns, com li va apetí a la Reina, segóns lo juissi de Pármeno, tots van aná a assentás. Les viandes delicadamen fetes van arribá y van sé escansiats vins finíssims, y en silénsio los tres criats van serví les taules. Alegrats tots per estes coses, que eren hermoses y ordenades, en plassenté ingenio y en festa van minjá; y eixecades les taules, com totes les dames sabíen ballá los danzes de carola, y tamé los joves, y part de ells tocá y cantá mol be, va maná la Reina que vinguéren los instruméns: y per orden seua, Dioneo va agarrá un laúd y Fiameta una viola, y van escomensá a tocá una dansa suave. Per lo que la Reina, en les atres dames, agarránse de la má en corro en los joves, com si fore una sardana o un ball sardo, en pas lento, enviáts a minjá los criats o sirviéns, van escomensá una carola: y cuan la van acabá, van cantá cansóns amables y alegres. Y aixina van passá tan tems com a la Reina li va pareixe, antes de maná que sen teníen que aná a dormí; donán a tots llisénsia, los tres joves a les seus alcobes, separades de les de les mosses, sen van aná. En los llits ben fets y tot ple de flos com la sala se van trobá. Igualmén les seues les dames, per lo que, despullánse, se van gitá a dormí.
No fée mol que habíe sonat nona cuan la Reina, eixecánse, va fé eixecás a tots los demés, afirmán que ere roín dormí massa de día. Van amorsá be y van passá lo rato, y después sen van aná a un prat aon la herba ere verda y alta y lo sol no podíe entrá ni per cap regata; y allí, aon se sentíe un suave airet, tots se van assentá en corro sobre la verda herba tal com la Reina va volé. Y ella los va di:
- Com veéu, lo sol está alt y la caló ya aprete, y res se sen mes que les chicharres als olivés o les oliveres, per lo que aná ara a consevol puesto siríe sense duda tontería. Aquí estem be y fresquets, y ñan, com veéu, tableros y pésses de ajedrez, y cadaú pot, segóns lo que al seu ánimo li dono mes plaé, chalá. Pero si tos vinguere en gana, podríem contámos cuentos y aixina passaríem esta calenta part del día. Cuan haigáu acabat tots de contá una história cadaú, lo sol ya haurá baixat y haurá menguat la caló, y podríem aná a entretíndemos aon mes gust mos dono; y per naixó, si aixó que hay dit tos agrade (ya que estic disposada a seguí lo vostre gust), fému; y si no tos apetiguere, que faigue cadaú lo que mes li agrado hasta la hora de véspres. Les dones y tots los homes van alabá lo novelá.

- Entonses - va di la Reina - , si tos apetix, an esta primera jornada vull que cadaú parlo del que mes li chauche.
Y girada cap a Pánfilo, que estabe assentat a la seua dreta, amablemen li va di que en una de les seues históries escomensare; y Pánfilo, sentit lo mandato, rápidamen, y sén escoltat per tots, va escomensá aixina:

primera-jornada-novela-primera

dicsionari chapurriau - castellá, E

eclesiástic, eclesiástics eclesiástico, eclesiásticos
ecografía ecografía
ecografíes ecografías
ecológic, ecológics ecológico, ecológicos
economía, economíes economía, economías
económic, económics económico, económicos
económica, económiques económica, económicas
edat, edad edad
edats, edads edades


Edificá edifico, edifiques, edifique, edifiquém o edificám, edifiquéu o edificáu, edifíquenedificaría edificára edificaré
edificar
edificada, edificades edificada, edificadas
edificassió edificación
edificassións edificaciones
edificat, edificats edificado, edificados
Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice ? edificio
editorial (per ejemple, Cossetánia Edissións) editorial
editorials editoriales
educá educar
educades educadas
educassió educación
educat, educats educado, educados
efecte, efectes efecto, efectos
efectivamen efectivamente
efectuada, efectuadas efectuada, efectuadas
efectuat, efectuats efectuado, efectuados
efeméride, efemérides efeméride, efemérides
eficás eficaz
eficássia eficacia
efímera, efímeres efímera, efímeras
égloga, églogues égloga, églogas
eisadelles, vore cavegueta azadas
éissa, eissa, eixa esa
eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta azada
eissamplides ensanchadas
eissamplit ensanchado
eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample ensanchado, hecho más ancho
éisse, eisse, eixe ese
eissecá, eixecá, eissecás, eixecás levantar, levantarse
eissugamáns, eixugamáns, toalla per a les máns toalla para las manos
eissugás, eixugás (les máns) secarse (las manos)
eissúgue, eixúgue (se) se seca
eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. Eix ! Interjección para demostrar asco.
eixa esa
eixadella azada
eixám, eixáms de abelles, abella enjambre, de abejas
eixamplín (g) ensanchando
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, levantarse
eixecabe, eixecáe levantaba
eixecada levantada
eixecades levantadas
Eixécal ! Levántalo !
eixecála levantarla
eixecáli la falda levantarle la falda
eixécam levántame
eixecán (g) levantando
eixecánli levantándole
eixecánse levantándose
eixecarán levantarán
eixecare levantara
eixecarém levantaremos
eixecaren levantaran
eixecat levantado
Eixécat ! Levántate !
eixecats levantados
eixeco levanto
Eixequéutos ! Levantáos !
eixérrit , fem, femé estiércol, fiemo
eixida salida
eixides salidas
eixíe salía
eixíem salíamos
eixíen salían
eixím salimos
eixín (g) saliendo
eixirá saldrá
eixirán saldrán
eixiríe saldría
eixíssen de la carretera salirse de la carretera
eixit salido
eixits salidos
eixos esos
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eje, ejes eje, ejes
ejecussió ejecución
ejecutá ejecutar
ejecutaríen ejecutarían
ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives ejecutivo, ejecutiva
ejecutós ejecutores
ejemple ejemplo
ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis ejercicio, ejercicios
ejersí ejercer
ejersín ejerciendo
ejersínles ejerciéndolas
ejérsit ejército
elecsió, elecsións elección, elecciones
eléctric, eléctrica eléctrico, eléctrica
electrissidat electricidad
electrodoméstic, electrodoméstics electrodoméstico, electrodomésticos
elefán, elefáns elefante, elefantes
elegán, elegáns, eleganta, elegantes elegante, elegantes
eleganmén elegantemente
elegit (triat, vore triá) elegido
elemén, eleméns elemento, elementos
elemental, elementals elemental, elementales
elevá elevar
elevánse elevándose
elevasió elevación
elevats elevados
elevo elevo
eli! ali!, interjecsió: així, així a poca diferénsia. así, así
eliminá eliminar
elíptic, elíptica elíptico, elíptica
ell, ells, ella, elles él, ellos, ella, ellas
elocuén elocuente
elocuenmén elocuentemente
elocuénsia elocuencia
embadurná embadurnar
Embadurnaben, embadurnáen embadurnaban
embaixades, embajades embajadas
embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós embajador, embajadores
embalo (me), agarro molta velossidat me embalo, cojo mucha velocidad
Embarás, embarassos Embarazo, embarazos
embarassada embarazada
embarcá embarcar
embarcarém embarcaremos
embarcassió, embarcassións embarcación, embarcaciones
embargat embargado
embargo (sin) embargo (sin)
Embassadó , embut embudo
embastida (construcsió), andamio andamio
embaucadó embaucador
embebénse bebiéndose, absorviendo
embebíen bebían, absorvían
embelesadó embelesador
embescut, embegut embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento
embestí embestir
embestínlo embistiéndole
embobat, abaubat, embobats, abaubats embobado, embobados


embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola embrollos, líos
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) liar, envolver
embolicada, embolicades liada, envuelta, liadas, envueltas
embolicáe, embolicabe liaba, envolvía
embolicál liarlo
embolicámos liarnos
embolicán (g) liando
embolicánles liándolas
embolicánse liándose
embolicare liara, liase
embolicás liarse, envolverse
embolicat, embolicats liado, envuelto, liados, envueltos
emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
emborrascat, emborrascats emborrascado, emborrascados
emborroná emborronar
Emboscada, emboscades emboscada, emboscadas
embossá, embossás embolsar - atascar, atascarse
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada
Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse
embotarém embotaremos
embravit, embravits embravecido, embravecidos
embriagá embriagar
embriagabe embriagaba
embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras
embriagat, embriagats embriagado, embriagados
embrió, embrións embrión, embriones
embroll, embolic embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
embromat, embromats, abromat, abromats con niebla, enneblecido
embruixada, embruixades embrujada, embrujadas
embruixáu, embruixéu embrujáis
embrutá (brut), embrutí ensuciar (sucio)
embrutí ensuciar (sucio)
embrutisquen, embrutíxquen ensucien
embuste, mentira embuste, mentira
embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste embustero, mentiroso
embusteros, embusteres embusteros, embusteras
embutí embutir, meter
embutíe embutía, metía
embutíen embutían, metían
embutiguere embutiera, metiera
embutínse metiéndose
embutit, embutits embutido, embutidos
embutix (se, s´) mete (se)
embutixgo (me, m´) me meto
emergénsia, emerjánsia emergencia
emergénsies, emerjánsies emergencias
emergí emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir
emigrá emigrar
eminánsia, eminénsia eminencia, eminencias
eminén, eminéns eminente, eminentes
emissora, emissores emisora, emisoras
emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita
emitíe emitía
emitíen emitían
emitixgo emito
emoluméns, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada
emossió emoción
emossioná emocionar
emossionada emocionada
emossionada, emosionada emocionada
emossionál emocionarlo
emossionán emocionante
emossionat emocionado
emossione, emosione emociona
emossións emociones
emossións emociones
empach, empachs empacho, empachos
empalagá, empalagós, empalagosa empalagar, empalagoso, empalagosa
empalagaben empalagaban
empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tápia, vallat empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado
empalmá empalmar
empalme, empalmes empalme, empalmes
empanada, empanades – vore aplastades empanada, empanadas – aplastadas
empanánlo empanándolo, aplastándolo
empañá, empañás empañar, empañarse
empañe empaña
empapá (vore amerá) empapar
empapabe empapaba
empapades empapadas
empapat, chopet, chopo, amerat empapado
empapussá, atiborrá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
empapussáls empapuzarlos
empapussat, empapussada, empapussats, empapussades empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas
empapusse empapuza
emparellá emparejar
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - aplastar
empastrada aplastada
empastrat aplastado
empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared.
empatía empatía
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren injertar
empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove oliva variedad empeltre
empéndre emprender, reprender
empéndrel emprenderlo
empéndrels emprenderlos
empeñá empeñar
empeñabe empeñaba
empeñada, empeñades empeñada, empeñadas
empeñat, empeñats empeñado, empeñados
emperadó, emperadós emperador, emperadores
empichorán, empijorán (de pijó, pichó) empeorando (peor)
empijorán empeorando (peor)
empinada empinada
empinades empinadas
empináe, empinabe empinaba
Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret empinarse
empinat, empinats empinado, empinados
Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém, empleéu, empléen – emplearé, emplearía, empleára emplear, usar
empleabe, empleáe empleaba
empleades empleadas
empleáen, empleaben empleaban
empleáles emplearlas
empleám, empleém empleamos
empleán (g) empleando
empleat, empleats – mal empleat ! empleado, empleados – lástima (mal empleado) !
Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, empapelá emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar
emplumat emplumado
empobrí empobrecer
empobrit, empobrits empobrecido, empobrecidos
empobríxen empobrecen
emporta (que yo me) que yo me lleve
emportá, emportás llevar, llevarse
emportada, emportades llevada, llevadas
emportáe, emportabe (se) llevaba (se)
emportáen, emportaben llevaban
emportám llevarme
emportámela llevármela
emportámol llevárnoslo
emportánse llevándose
emportánsel llevándoselo
emportaré llevaré
emportáren llevaran, llevasen
emportaríe llevaría
emportaríen llevarían
emportás llevarse
emportássel, emportássels llevárselo, llevárselos
emportássela, emportásseles llevársela, llevárselas
emportat llevado
Empórtat llévate
Empórtateles llévatelas
emporte (se, s´emporte) lleva (se)
emportém llevamos
emporten llevan
emportes llevas
emportéutola lleváosla
emporto llevo
empotrá empotrar
empotrada, empotrades empotrada, empotradas
empotrat, empotrats empotrado, empotrados
emprén emprende
emprendedós emprendedores
emprenén emprendiendo
empreng emprendo
empreñá, empreñás enfadar, enfadarse
emprés emprendido
empresa, empreses empresa, empresas
empresonat, a la presó aprisionado, en la cárcel
empuñá empuñar
En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche conmigo, contigo, etc – en coche
enaigües enaguas
enaigüetes enagüillas
enamoraben enamoraban
enamorades enamoradas
enamoramén enamoramiento
enamoraméns enamoramientos
enamorán (g) enamorando
enamoránse enamorándose
enamoraríe enamoraría
enamorás enamorarse
enamorat enamorado
enamorats enamorados
enamoráutos o enamoréutos enamoráos
enana, enanes enana, enanas
enanet, enanets enanito, enanitos
enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós enano, enanos
enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe se alteraba
encá, encara, vore texto de Ricard García Moya aún
encabritat, encabritats encabritado, encabritados
encadenades encadenadas
encaixá, encajá encajar
encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. encaje, encajes
encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals encalada
encaminá, encaminás encaminar, encaminarse
encaminabe, encamináe encaminaba
encamináre encaminara, encaminase
encaminás encaminarse
encaminat, encaminats encaminado, encaminados
Encamino – me fico en camí Encamino – me pongo en camino
encán, encanto, encáns, encantos encanto, encantos
encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse
encanáe o encanabe (se) se pasmaba por el llanto
encantá, encantás encantar, quedarse como encantado, ensimismado
encantabe o encantáe encantaba
encantada encantada
encantades encantadas
encantadet, encantadets encantadito, encantaditos
encantadó, encantadós encantador, encantadores
encantáe, encantabe encantaba
encantáen o encantaben encantaban
encantamén, encantaméns encantamiento, encantamientos
encantat, encantats encantado, encantados
Encante – me encante : me enchise Encanta – me hechiza
encanten encantan
encaparrás (de caparra) encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata)
encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo)
encará, concará, encarás encarar, concarar, encararse
encara, encá aún
encaráen, encaraben (se) Se encaraban
encaramánse encaramándose
encarás encararse
encarcarat de fred, encarcarada de fred helado de frío, helada
encaríe encarecía
encariñás encariñarse
Encariñat , encariñada encariñado, encariñada
encarnades encarnadas
encarnassió encarnación
encarnat encarnado
encárrec encargo
encárrecs encargos
encarregá encargar
encarregabe encargaba
encarregaben encargaban
encarregada encargada
encarregades encargadas
encarregáe, encarregabe encargaba
encarregáen, encarregaben encargaban
encarregáes, encarregades encargadas
encarregáli encargarle
encarrégam encárgame
encarregán (g) encargando
encarregánles encargándolas
encarregánlos encargándoles, encargándolos
encarregará encargará
encarregarán encargarán
encarregarém encargaremos
encarregaríe encargaría
encarregaríen encargarían
encarregás encargarse
encarregat encargado
encarregat encargado
encarregats encargados
encarrégo, encarrego encargo
encarregue encarga
encarréguen encargan
encarselá, enpresoná, ficá a la presó encarcelar
encarselat, encarselats encarcelado, encarcelados
encasquetá encasquetar
encatarrá, encatarrás costiparse
encatarrará (se) costipará (se)
encatarrat costipado, con catarro
encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valderrores) Encatarro – con catarro
encatárron encatarren, resfríen
enchampá atrapar, agarrar
enchampades atrapadas, agarradas
enchampats atrapados
enchegá, engegá un motor arrancar un motor
enchís hechizo
Enchisá - me enchise (me encante) Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta
enchisat, enchisada, enchisats, enchisades hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas
enchise hechiza
enchísos hechizos
enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén enchochamiento
enchufá enchufar
enchufat, enchufats enchufado, enchufados
enchufe, encadufes enchufe, enchufes
enchumenera, chumenera chimenea
enclavá clavar
enclavat clavado
enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarníu enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo
encomaná (comanda) Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido)
encomanada pedida
encománam encomiéndame
encomanán (g) encargando
encomanánlo encomendándolo, encargándolo
encomanánlos encomendándoles, encargándoles
encomanat encargado, pedido, encomendado
Encomiable, encomiables – elogiable, loable Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible
enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer
encongí, encongís encoger, encogerse
encongíx encoge
Encórre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena”
encorrén (g) persiguiendo, estando en celo
encorríen estaban en celo
encortinat, encortinats encortinado, encortinados
encorvat, encorvats, encorvada, encorvades encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas
encostes (vore a cascarrulles) a cuestas, a la espalda
encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque hierro para picar la guadaña o dalle – yunque
encubert, encuberts encubierto, encubiertos
encubridó, encubridós encubridor, encubridores
encuentro, trobada encuentro
encuentros, trobades encuentros
endabán, a dabán (vore dabán) alante, delante
endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas
endeviná, adiviná adivinar
endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto
endilgála endilgarla
endilgarém endilgaremos
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren endiñar
Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións Inyección, inyecciones
endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja endivia, endivias (hortaliza)
endosá, vore endilgá endosar
endú, endús algo llevarse algo
endúen (se) se llevan
enduguere llevara
endurán llevarán
endurida, endurides endurecida, endurecidas
enduríe (se) llevaría (se)
endurínte endureciéndote
endurirá endurecerá
endurit, endurits endurecido, endurecidos
endússen (per a) llevarse (para)
endut, enduts llevado, llevados
enduye, endúe llevaba
enduyen, endúen llevaban
enemic enemigo
enemics enemigos
enemiga enemiga
enemigues enemigas
enemistat, enemistats enemistad, enemistades
energética, energétiques energética, energéticas
energía, energíes energía, energías
enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar
enfadaba (yo) enfadaba
enfadabe enfadaba
enfadáen, enfadaben enfadaban
enfadaríe enfadaría
enfadaríen enfadarían
enfadaríeu enfadaríais
enfadat, enfadats enfadado, enfadados
enfadéu enfadéis, enfadáis
enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos enfado, enfados, cabreo, cabreos
enfados (no te) enfades (no te)
enfatisá, enfatissá enfatizar
enfermaben, se ficaben doléns enfermaban
enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros enfermero, enfermeros
enfermedat, enfermedats enfermedad, enfermedades
enfermera enfermera
enfermeres enfermeras
enfermería, enfermeríes enfermería, enfermerías
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar,
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilán (g) enfilando
enfilat, enfilada enfilado, enfilada
enfoquen enfocan
Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen pinchar con una horca – ahorcar
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfado, enfadarse
enfortí enfortecer
enfortíl enfortecerlo
enfortíssen, enfortíxen enfortecen, se ponen fuertes
enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores burlón, burlona, burlones, burlonas
enfotén (g) riéndose, burlándose
enfoten (sen) se ríen, se burlan
enfoténsen (ells) riéndose, burlándose
enfoteren, enfotegueren burlaran, rieran
Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré burlarse, reirse
enfotríe burlaría
enfotríen burlarían
enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás,
dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos
enfrasque enfrasca
enfrentá, enfrentás enfrentar, enfrentarse
enfrentades enfrentadas
enfrentamén, enfrentaméns enfrentamiento, enfrentamientos
enfrentás, fé frente enfrentarse
enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron Enfrenta – enfrente (de)
enfrescás enfrescarse
enfrón, enfrente enfrente
enfrontás, enfrentás enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar,
plantar cara, hacer frente
enfundá enfundar
engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada
engalaná engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear
engalanada engalanada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar – empezar a trabajar
enganchada, enganchades enganchada, enganchadas
engancháen, enganchaben enganchaban
enganchat, enganchats enganchado, enganchados
Engancho Engancho
enganchós, apegalós, herba apegalosa pegajoso, que se enancha o pega
engañ, engañs engaño, engaños
engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar
engañabe engañaba
engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero
engañadós, engañadores engañadores, engañadoras
engañáe, engañabe engañaba
engañáles engañárlas
engañám engañarme
engañán (g) engañando
engañánme engañándome
engañaríen engañarían
engañat, engañats engañado, engañados
engañátos engañaros
engañats engañados
engañe engaña
engañém engañamos
engañen engañan
engañon engañen
engañós, engañosos engañoso, engañosos
engañosa, engañoses engañosa, engañosas
engañosamen engañosamente
engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena
engarjolat, engarjolat, de garjola, presó aprisionado, aprisionados
engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar
engastades engastadas
engastat engastado
engendrá engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar
engendrat, engendrats engendrado, engendrados
engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) Tinaja, jarra, con asas normalmente
engomada, engomades engomada, engomadas
engomat, engomats (de goma) engomado, engomados
engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría engordar
engordín (g) engordando
engordiré engordaré
engordire, engordiguére engordara
engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords engordado, engordados – gordo, gordos
engordix, engordíx engorda
engorgossada, engorgossades con la voz tomada
engorgossat, engorgossats (pero no afónic) con la voz tomada (pero no afónico)
engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) hacer comer por la fuerza
engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado
engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo
engrassada, engrassades engrasada, engrasadas
engrassat, engrassat (de grassa, greix) engrasado, engrasados
engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia
Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma
enguañ, anguañ este año
enhorabona, enhorabones enhorabuena, enhorabuenas
enjugassá, enjugassás enjugazar, enjugazarse
enjugassada ENJUGAZADA, absorvida por el juego
enjugassat ENJUGAZADO, absorvido por el juego
enllás, enllásos, enllássos enlace, enlaces
enllassá, fé una llassa enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar
enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) cegar, cegarse por la luz
enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar
enmarañánsels enmarañándoselos
enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas
enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar
enmendáls enmendarlos
enmendaría enmendaría
enmendaríes enmendarías
Enmendat, enmendats enmendados, enmendados
enmendáu Enmendáis – enmendarlo
enmendo, vore enmendá enmendo, arreglo
ennoblí (de noble) ennoblecer
enorme, enormes enorme, enormes
enormemen enormemente
enpresonat aprisionado, aprisionados
enrabiat (vore rábia) encolerizado, enfadado, etc, ver rabia
Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir
enraonabe razonaba, hablaba
enraonán (g) razonando, hablando
enraóne razona, habla
Enrecorda - espera que men enrecorda Recuerde - espera que me acuerde
enrecordá, enrecordássen, enrecordás recordar, acordarse
enrecordaba acordaba, recordaba
enrecordabe (ell), enrecordáe acordaba, recordaba
enrecordáen, enrecordaben acordaban
enrecordám acordarme
enrecordánmen acordándome
enrecordánsen acordándose
enrecordará acordará
enrecordarán acordarán
enrecordare acordara
enrecordarém recordaremos
enrecordaréu recordaréis
enrecordaríe acordaría
Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu no me he acordado de decírtelo
enrecordáten acordarte
Enrecórdaten ! Acuérdate !
enrecorde (sen) Se acuerda
enrecordém recordamos
enrecorden se acuerdan
enrecordes (ten) te acuerdas
Enrecordéuton acordáos
enrecordo (men) me acuerdo
enrecórdossen vosté de lo que me contáe acuérdese Ud. De lo que me contaba
enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico
enregistrada, registrada registrada
enreixá enrejar
enreixades enrejadas
enrellissá, rellissá resbalar
enrellissaré, rellissaré resbalaré
enrevessades enrevesadas
enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado
enric (men) – No men enric de Enric río (me) – No me río de Enrique
enríe (sen) Se reía
enríen (g), enriénsen riendo, riéndose
enriénmos riéndonos
enrigueren rieran, riesen
enrigues (no ten) no te rías
enrigut, enrit, enrist (mon ham) reido (nos hemos)
enriu ríe
enriuen (sen) ríen (se)
enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen rerir, reirse
enríuressen, enriure reirse
enríureten reirte
enriuríe reiría
enrochida, enroigida, enrochides, enroigides enrojecida, enrojecidas
enrochit, enroigit, enrochits, enroigits enrojecido, enrojecidos
enroigíli, enrochíli enrojecerle
enroigíume enrojecedme
enrollá enrollar
enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau enróllate tío
Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font
enroscabe enroscaba
enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros.
enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra
enrunat, enrunats enrunado, enrunados
Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río
ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas
ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. mantecado con aguardiente
ensangrentada, ensangrentades ensangrentada, ensangrentadas
ensangrentat, ensangrentats (de sang) ensangrentado, ensangrentados
ensayá ensayar
ensayán (g) ensayando
ensayo ensayo
ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'.
ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» encegado
enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
ensén enciende
Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego
ensendré encenderé
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar
enséndreles encenderlas
enséndreli encenderle
enséndrels encenderlos
ensenegada, ensenegades encaparrada, encaparradas
Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios.
ensenénse encendiéndose
enséng enciendo
enseníe encendía
enseníen encendían
enseñá, mostrá, amostrá enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer
enseñabe, enseñáe enseñaba
enseñada, enseñades enseñada, enseñadas
enseñáen, enseñaben enseñaban
enseñáli enseñarle
enseñáls enseñarles
enseñálsu enseñarselo
enseñám enseñarme
enséñam enséñame
enseñámos enseñarnos
enseñán (g) enseñando
enseñánli enseñándole
enseñánlos enseñándoles
enseñanlu, enseñánlay enseñádoselo
enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat,
pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura
enseñanses enseñanzas
enseñará enseñará
enseñare enseñara, enseñase
enseñaré enseñaré
enseñaríe enseñaría
enseñat, enseñats enseñado, enseñados
enseñátos enseñaros
enseñáulos enseñadles
enseñe enseña
enseñen enseñan
enseños enseñes
enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) encerado (de cera)
ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse
ensertada acertada
ensertáe, ensertabe acertaba
Ensertat – assertat acertado
Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino acierto
ensés encendido
ensés encendido
ensesa encendida
Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. encendidas
Ensiam, lletuga Ensalada, lechuga
ensiclopédia enciclopedia
ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas
Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám caerse en supino, piernas hacia arriba
ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) caída de una pared, tierra, edificio, mina
ensombrí (de sombra, umbría) ensombrecer
Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára soñar
ensomiaben soñaban
ensomiada, ensomiades soñada, soñadas
ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) soñaba
ensomiáen, ensomiaben soñaban
ensomiám soñamos
ensomián (g) soñando
ensomiará soñará
ensomiare soñara, soñase
ensomiat, ensomiats soñado, soñados
ensomie sueña
ensómio, ensomio sueño
ensómios sueñes
ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) tropezarse (con), tropezar
ensordida, ensordides ensordecida, ensordecidas
ensordíe ensordecía
ensordit, ensordits ensordecido, ensordecidos
ensordix ensordece
Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir,
investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar
ensumare olisqueara
entablá Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar
entablillá entablillar
entablillarém entablillaremos
entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc
entabuchats entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo
entaragañat (lo sel), de taragaña estar el cielo tapado, como con una telaraña
entarimat, entarimats, taulat, taulats entarimado, entarimados, tablado, tablados
ente (ser) ente (ser)
entén entiende
entén entiende
entendrás entenderás
Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré entender
entendrí enternecer
entendrís enternecerse
enteném entendemos
entenen entienden
entenénlos entendiéndolos
entenéu entendéis
enteng entiendo
entengáu, entenguéu entendáis
entenguda, entesa, entengut, entés entendida
entengue entienda
entenguen entiendan
entenguen entiendan
entenguere entendiera, entendiese
entengues entiendas
entenía entendía
enteníe (ell) entendía
enteníen entendían
entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía conocimiento, entendimiento
enténs entiendes
enténu entiéndelo
enterá, enterás enterar, enterarse
enteraba enteraba
enterabe (ell), enteráe enteraba
enterada, enterades enterada, enteradas
enterades enteradas
enterámos enterarnos
enterarán enterarán
enterare enterara, enterase
enteráren enteraran, enterasen
enteraríe enteraría
enteraríen enterarían
enterás enterarse
enterat, enterats enterado, enterados
enterats enterados
enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné enturbiar, enturbiarse
enterbolit, enterbolits enturbiado, enturbiados
entere entera
enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad
entero (enterás) entero (enterarse) – entero, completo es sansé
Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! enterrar
enterra, anterra en el suelo, en la tierra
enterrada enterrada
enterrades enterradas
enterradet enterradito
enterradeta enterradita
enterradó, enterradós enterrador, enterradores
enterrál, enterrála enterrarlo, enterrarla
enterráls, enterráles enterrarlos, enterrarlas
enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
enterránla enterrándola
enterrará enterrará
enterraré enterraré
enterrat, enterrats enterrado, enterrados
enterrémla, enterrámla enterrémosla
enterro, enterros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entés, entesos entendido, entendidos (de acuerdo)
entesa, enteses entendida, entendidas (de acuerdo)
entiarra, antiarra en el suelo, en la tierra
entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entidat, entidats entidad, entidades
entoná entonar
entonáen, entonaben entonaban
entonán (g) entonando
entonat entonado
entono entono
entonses entonces
entopetabe, topetá, ensopegá encontrarse con alguien o darse con algo
entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta
entornaben (sen) se volvían
Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar entornada, entreabrierta, entrecerrada
entornáen, entornaben se volvían
entornáes, entornades entornadas
entornánsen volviéndose, retirándose
entornássen, entorná volverse, retirarse
entorno (men) me vuelvo
Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat Entrar – entrada acortado
entrabe entraba
Entraben entraban
entrada, entrá entrada
entrades entradas
entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós entrador, paso hacia una finca
entráe, entrabe entraba
entráen, entraben entraban
entrán (g) entrando
entrañablemén entrañablemente
Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos
entrare entrara
entraren entraran
entraríen entrarían
entrat entrado
entrats entrados
entráy entar
entre (entrá) entra
entre (prep) tú y yo entre tú y yo
Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá entrecavar
entrecavaba entrecavaba
entrecaván (g) entrecavando
entrecavat, entrecavats entrecavado, entrecavados
entrecuix, entre les cuixes entrepierna, entre las piernas
Entrega – que yo entrega Entrega – que yo entregue
Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir
entregada, entregades entregada, entregadas
entregáe, entregabe entregaba
entregál, entregáls entregarlo, entregarlos
entregáli entregarle
entregám entregarme
entregánli entregándole
entregánse entregándose
entregare entregara, entregase
entregaríe entregaría
entregás entregarse
entregat, entregats entregado, entregados
entrego entrego
entregue entrega
Entregues (plural de entrega) – tú entregues Entregas (pl) – tú entregas
entremesclá, mesclá, confundí o confóndre entremezclar, mezclar, confundir
Entremesclada, entremesclades entremezclada, entremezcladas
entremesclat, entremesclats entremezclado, entremezclados
entremich de atres coses o persones en medio de otras cosas o personas
entren entran
entrená entrenar
entrenada, entrenades entrenada, entrenadas
entrenáls entrenarlos
entrenán (g) entrenando
entrenat, entrenats entrenado, entrenados
Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). Entreabrir – entornar
entressemana, entre semana entre semana
entressuá, de suá trasudar, “sudor frío”
Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 Trasudor, “entresudor”, “sudor frío”
Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16.  Mientras tanto
entreté entretiene
entretems, per ejemple, de primavera al estiu entre tiempo
entretenen entretienen
entretenén (g) entreteniendo
Entretenguda, entretengudes entretenida, entretenidas
entreteníe entretenía
entreteníen entretenían
entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego
entretenínse entreteniéndose
entretés, entretengut, entretingut entetenido
entretesa, entretenguda, entretinguda entretenida
entretíndemos entretenernos
entretindrá entretendrá
Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré entretener, entretenerse
entretíndrela entretenerla
entretíndrem entretenerme
entretíndres entretenerse
entretíndretos entreteneros
entretindríe entretendría
entreting entretengo
entretinga entretenga
entretinguda entretenida
entretingue entretenga
entretinguen entretengan
entretinguérem (mos) entretuviéramos (nos)
entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts entretenido, entretenidos
Entreu – entréu Entrais – Entrad
entreuberta, entreubertes entreabierta, entreabiertas
entristí entristecer
entristix entristece
entro entro
entron entren
Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare tropezar (con)
entropessada (una), entropessades tropiezo (un), tropiezos
entropessán (g) tropezando
entropessará tropezará
entropessáren tropezaran, tropezasen
entropessaríe tropezaría
entropessáu tropezáis
entropésse tropieza
entropessém tropezamos
entropéssen tropiezan
entropésses tropiezas
entropesséu tropezáis
Entropesso tropiezo
entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho
entussiasme entusiasmo
envá (paret), enváns tabique, tabiques
envalentonás, envalentoná envalentonarse, envalentonar
envecha, enveja envidia
envechada, envejada, envechades, envejades envidiada, envidiadas
envecháe, envechabe envidiaba
envecháli envidiarle
envechat, envejat, envechats, envejats envidiado, envidiados
envechats, envejats envidiados
envéchen, envégen envidian
enveches, enveges envidias
envechós, envechosos, envejós, envejosos envidioso, envidiosos
Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría envidiar
enveja, enveges envidia, envidias
envejats envidiados
envejós envidioso
envejosa envidiosa
envejoses envidiosas
envejosos envidiosos
Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré envejecer
envellida, envellides envejecida, envejecidas
envellín (g) envejeciendo
envellit, envellits envejecido, envejecidos
envenades (de vena) vendadas
envenenada (veneno) envenenada
Envenenat (veneno) envenenado
envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida,
importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud
enviá enviar
enviabe enviaba
enviabem, enviáem enviábamos
Enviada, enviades enviada, enviadas
enviáen, enviaben enviaban
enviál enviarlo
enviála enviarla
enviáles enviarlas
enviáli algo per a Nadal enviarle algo para Navidad
enviám enviamos
envíam envíame
envíameles enviármelas
envián (g) enviando
enviarán enviarán
enviaré enviaré
enviaren enviaran, enviasen
enviaríe enviaría
Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así
Enviat, enviát, enviats, enviáts enviado, enviados
enviátos enviaros
enviats, enviáts enviados
envíe envía
envíen envían
enviéu enviais, enviad
enviéumeles enviádmelas
enviéumels enviádmelos
Envíomos vosté envíenos (ud)
enviscá, untá, pringá en visc enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc)
enviscat, enviscats, enviscada, enviscades pringado con visc, muérdago
enviudá enviudar
enviudat enviudado
enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas
epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé epicureísmo, hedonismo
epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano
epiléptic epiléptico
Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia epístolas
Época, époques época, épocas
equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
equip, equips equipo, equipos
equival equivale
equiváldre equivaler
equivalixen equivalen
equivocá equivocar
equivocada, equivocat equivocada, equivocado
equivocadamen equivocadamente
equivocades equivocadas
equivocáles equivocarlas
equivocáles equivocarlas
equivocán (g) equivocando
equivocat equivocado
equivoques (te) equivocas (te)
era, eres de bátre y trillá era, eras de batir y trillar
ere (sé) era (ser)
eren eran
éreu érais
erguit erguido
erissades erizadas
erissó, arissó erizo
erissó, erissóns (vore arissó) erizo, erizos
Erm , erma yermo, yerma
ermitañet ermitañito
ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη ‎(eleēmosýnē, «piedad, compassió»). limosna
erossió erosión
erossionades erosionadas
errá errar, cometer un error
errabe erraba
error, se pronúnsie la r final, errors, errá error, errores
ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes helado de frío
erupsió erupción
Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas”
esbadocáe, esbadocabe agrietaba
esbadocánlo agrietándolo
esbadocat, esbadocada (una caña) agrietado, agrietada
Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida enjuagar, aclarar – esparcir, despejar
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar
Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata
esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) se espantaban
esbarrada, esbarrades espantada, espantadas
esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros espantapájaros
esbarrat, esbarrats espantado, espantados
esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls espantar animales para cazarlos
esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá batida para asustar a los animales y cazarlos
esbarro (yo) espanto, asusto
esbatussá vapulear, varear, golpear
esbatussada vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada
esbatussat vapuleado, golpeado, vareado
esbatússen vapulean, golpean
esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero
esbeltes esbeltas
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran
Esbós, esbossos esbozo, esbozos
Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) escabechar, poner en escabeche
escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades escabechado, escabechada
escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño
escachí, esquichá salpicar
escachida, esquichada salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique
escachín (g) esquichán salpicando
Escachit – esquichat, esquichada salpicado, salpicadura
escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja
escafandra, escafandres escafandra, escafandras
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo.
escalá escalar
escala (scala latín) escalera
escaldat escaldado
escales escaleras
escaló, escalóns escalón, escalones
escalonades escalonadas
escalóns escalones
escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta
escalpre, escarpe escalpelo
escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet formón, escoplo, cincel
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren espatarrar, abrirse de piernas
escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. cortar todas las ramas gordasde
Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar
Escampabe, escampáe Esparcía, escampaba
escampades, escampadetes esparcidas
escampán (g) esparciendo
escampánla esparciéndola
escampánse esparciéndose
escampat (fem), escampada, escampats, escampades esparcido (fiemo, estiércol), esparcida
escampats, escampadets esparcidos
escandalisál Escandalizarlo, escandalizallo
escandalisare escandalizara
escandalisat, escandalisada escandalizado, escandalizada
escándol, escándalo, escándols, escándalos escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación
escansiá, abocá vi, serví sidra escanciar, verter, echar, servir, beber
escansie escancia
escantellá, descantellá descantillar, romper una cosa por el canto.
escapá, escapás escapar
escapá, escapás escaparse
escapabe, escapáe escapaba
escapada, escapades escapada, escapadas
escapán (g) escapando
escapánse escapándose
escaparate, escaparates escaparate, escaparates
escaparíen escaparían
Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla
escapat escapado
escapatória escapatoria
escape, escapes escape, escapes
escapulari, escapularis escapulario, escapularios
escarabicha cucaracha
escarbá escarbar
escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo escarabajo, escarabajos
escarbat (animal) escarabajo
escarbat (p) escarbado
escarlata escarlata
escarmén escarmiento
escarmentada escarmentada
escarmentáen, escarmentaben escarmentaban
escarmentat escarmentado
escarmento escarmento
escarpe, escalpre (latín scalprum) Formón, escoplo, cincel
escarramat, escamarrat abierto de piernas
escarransit, escarransida (vore arguellat) arguellado, delgado, poca cosa
escás, escassos, escassa, escasses escaso, escasos, escasa, escasas
escassísima, mol escassa escasísima
escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido
Escena, escenes Escena, escenas
escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto
Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren chafar, chafarse, un huevo contra el suelo
esclafat chafado, roto
esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa chasquir, estallar
esclafí, fótre un esclafit soroll de un cop
Esclafit, esclafits chasquido, estallido
Esclafitá , vore esclafí, esclafitada golpe, chasquido, estallido
esclavissades esclavizadas
esclavitut esclavitud
esclavituts esclavitudes
Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves Esclavo, esclava, esclavos, esclavas
esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar.
escofanse calentándose al fuego
escofás al foc, calentás calentarse al fuego -
caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar
Escola, escoles (latín schŏla) Escuela, escuelas
Escolástic, escolástics Escolástico, escolásticos
escoltá escuchar, escoltar
Escólta ! Escucha !
Escolta, escoltes escolta, escoltas
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría escuchar, oír, escoltar
escoltáen, escoltaben escuchaban
escoltála escucharla
escoltáls, escoltáles escucharlos, escucharlas
escoltám escucharme
Escóltam ! Escúchame !
escoltán (g) escuchando
escoltánlo escuchándolo
escoltánlos escuchándolos
escoltaré escucharé
escoltát, escoltat escuchado, escoltado
escoltats escuchados, escoltados
escolte escucha
escolten escuchan
escoltéu escuchad, oíd
Escoltéume escuchadme
Escolto escucho
escolton escuchen
escombro, escombros escombro, escombros
escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir
escomensaba empezaba
escomensabe, escomensáe empezaba
escomensaben empezaban
escomensábes empezabas
escomensáem, escomensabem empezábamos
escomensáen, escomensaben empezaban
escomensáeu empezábais
escomensamén comienzo
escomensaméns (los) comienzos (los)
escomensán (g) empezando, comenzando
escomensará empezará
escomensarán empezarán
escomensarás empezarás
escomensaré empezaré, comenzaré
escomensáre empezara, empezase
escomensat empezado
escomensats empezados
escoménse empieza
escomensém empezamos
escoménso empiece
escoménson empiecen
escopeta, escopetes escopeta, escopetas
escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) desnudo
escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré Escurrir – correrse
escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. corteza de un árbol
Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable.  escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. 
escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación
escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) escotilla, escotillas
escribanía, escribaníes escribanía, escribanías
escribén, escribéns escriba, escribas, escribano, escribanos
escribíe escribía
escribíen escribían
escribím escribimos
escribín (g) escribiendo
escribínles escribiéndolas
Escric escribo
escrigue escriba
escriguéra (yo) escribiera, escribiese
escriguére (ell) escribiera, escribiese
escrit escrito
Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 escrita (carta)
escrita (peix), ralla, escrites escrita, ralla, rallas, escritas
escrites escritas
Escritó, escritós Escritor, escritores
escritora, escritores (la gata Christie) escritora, escritoras (la gata Christie)
escrits escritos
escritura, escritures escritura, escrituras
escriure escribir
Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré escribir
escríureu escribirlo
escriuréu escribiréis
escriuríe escribiría
escrius escribes
escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) -
reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut
escrúpulo, escrúpulos -
reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad
escrutá escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija
escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar
Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego Esculapio (médico)
Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas.
escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut buen aspecto
escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló fino, sano, de buena presencia y buen color
escultura, escultures  "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino"
escupiñá escupir
escupiñála escupirla
escupiñém escupimos
escurá (los plats) fregar los platos
escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) oscuridad
escurrí, escurrís escurrir, escurrirse
escurríen escurría
escursió, excursió excursión
escursións, excursións excursión, excursiones
Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. víbora, vipera berus.
escusa, excusa excusa
escut, escuts escudo, escudos
esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana lagarto, lagartos
esfelíssia, mal de – embólia, ictus ictus, embolia
esfereta, boleta, esfera minuda esferita, bolita, bola pequeña
esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná hundir, hundirse (pared, edificio)
esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) pared caída, edificio arruinado
esforcá, penjá a la forca ahorcar
esfors, esforsos esfuerzo, esfuerzos
esforsá, esforsás esforzar, esforzarse
Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar
esforsabe, esforsáe esforzaba
esforsaben, esforsáen esforzaban
esforsáe, esforsabe esforzaba
esforsánse esforzándose
esforsare esforzara
esforsaré esforzaré
esforsaréu esforzaréis
esforsat esforzado
esfórsen esfuerzan
esforséutos esforzaos
Esfrega, esfregues, fricsió, massaje friega, friegas - fricción, masaje
esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse
esfumán (g) esfumando
esfumat esfumado
Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar
esgarrada desgarrada
esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden
esgarránli desgarrándole
esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. arañar, rasguñar
esgarrañabe, esgarrañáe arañaba, rasguñaba
Esgarrap, esgarraps Arañazo, arañazos
esgarrapá, ferí en les ungles arañar
esgarrapabe, esgarrapáe arañaba
esgarrapán (g) arañando
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso
esgarro, esgarros desgarro, desgarros
esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret Espanto – frío, escalofrío
esglayá, esglayás tener miedo O frío
esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) tener miedo O frío
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret tener miedo O frío
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esma, esmo, alé, aliento, respirassió aliento, respiración
esmalt esmalte
esmeralda esmeralda
esmeraldes esmeraldes
esmeránse esmerándose
esmero esmero
esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco
esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar
esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable
Espabil ! Espabila !
espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse
espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá,
avispás, apañás, valés, adepéndre
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar,
avisparse, apañarse, valerse, aprender
espabilat, espabilada, espabilats, espabilades espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espadá, vore entrecavá entrecavar
espai espacio
espais espacios
espala, espales paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espán, espanto espanto
espantá espantar
Espantall - fantoche, mamarracho, facha,
pelele, esbarramuixóns (espantapájaros)
espantajo, fantoche, mamarracho, facha,
pelele, espantapájaros
espantám espantarme
espantat, espantát, espantats espantado, espantados
espanto, espán espanto
espantós espantoso
espantoses espantosas
España España
española española
esparadrap, esparadraps esparadrapo, esparadrapos
Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla
esparsí esparcir
esparsís esparcirse
espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc esparto
espart, esparts esparto, espartos
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué cernícalo, gavilán
espasa, espases, espaseta, espasetes espada, espadas, espadita, espaditas
espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque
espassial espacial
espassiosa espaciosa
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espectácul espectáculo
espectáculs espectáculos
espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia
espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida
espectatives espectativas
especuladó, especuladós especulador, especuladores
especulassió especulación
especulassións especulaciones
espejismo, espejismos espejismo, espejismos
espejismos espejismos
espelletá, despelletá, despellotá quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal quitarle la piel
espelussada, despelussada despeinada
espelussat, despelussat despeinado
espenses (a) , a expenses a expensas, costas, gastos
espenta, espentes empujón, empujones
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujar
espentabe empujaba
espentáe, espentabe empujaba
Espéntam ! A la andruja o columpio Empújame ! En el columpio
espentán (g) empujando
espentánla empujándola
espentánlo empujándolo
Espéntat ! Empújate !
espentats empujados
espente empuja
espenten empujan
espentes Empujones – empujas
Espentéules empujadlas
Espentéulos empujadlos
espentó, espenta empujón
espentolá destrozar, romper
espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) romper, destripar, estropear
espentolada, espentolades destrozada, destrozadas
espentolánse destrozándose
espentolat, espentolats destrozado, destrozados
espentóns, espentes empujones
esperá, aguardá esperar, aguardar
esperaba esperaba
esperabe esperaba
esperábem esperábamos
esperaben esperaban
esperada esperada
esperáe, esperabe esperaba
esperáen, esperaben esperaban
esperáes, esperabes esperabas
esperál esperarlo
esperáls esperarlos
esperám esperarme
esperán (g) esperando
esperánlo esperándolo
esperánlos esperándolos
esperánme esperándome
esperansa, es lo radé que se pert esperanza, es lo último que se pierde
esperánse esperándose
esperanses esperanzas
esperarém esperaremos
esperárem esperáramos
esperaríes esperarías
esperat esperado
espérat, espéra espérate
esperáteu esperártelo
Espere - ell espere - ell es Pere Espera – él espera - él es Pedro
esperém esperamos
esperen esperan
esperéu esperad
esperéutos esperad (esperaros)
esperiánsia, experiánsia, experiénsia experiencia
esperiánsies, experiánsies, experiénsies experiencias
esperimén, esperiméns, experimén, experiméns experimento, experimentos
espero espero
esperon esperen
esperos (no me) esperes (no me)
espés, espesa espeso, espesa
Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar
espesses, espésses espesas
espesséu espesáis
espessí, espessá espesar
espessial especial
espessial, espessials especial, especiales
espessialidat, espessialidats especialidad, especialidades
espessialisada especializada
espessialisat especializado
espessialmén, espessialmen especialmente
espessials especiales
espéssie, espéssia especia
espéssies especies
espessífic específico
espessífiques específicas
espessíssim espesísimo
espessíssima espesísima
espessó espesor
espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) explosión, ruido – fuet
espiá espiar
espián (g) espiando
espiaríen espiarían
Espichorrat – chafat – despachurrat ? Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta.
espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido.
Espiga, espigues Espiga, espigas
espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. planta silvestre con espigas
espigán (g) espigando
espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería.
Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte.
espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig espejo, espejos
espills espejos
espina, espines espina, espinas
espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais espinaca, espinacas
Espinilla, espinilles Espinilla, espinillas
espinós, espinosa espinoso, espinosa
espirá, expirá Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
espiritán (lo va dixá) lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer
espíritu espíritu
espiritual espiritual
espirituals espirituales
espíritus espíritus
espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada con el pecho al descubierto, escotada
esplaná, explaná – vore explanada allanar
esplanada, explanada (pla) explanada, llano
esplanades, explanades explanadas
esplanadeta, explanadeta (planet) llanito, terreno llano (plano)
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo en la espalda (con la mano abierta)
esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet despacio, lento
espléndida espléndida
espléndidamen espléndidamente
espléndit espléndido
esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama
esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas
esplicá, explicá explicar
esplicáls, explicáls explicarlos
esplicálsu, explicálsu explicárselo
esplicán, explicán (g) explicando
esplicánli, explicánli explicándole
esplicaré, explicaré explicaré
esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións explicación, explicaciones
esplico, explico explico
esplique, explique explica
espliquen, expliquen explican
esplotaén, explotáen, explotaben explotaban
espola espuela
espolechán, espoleján (g) espoleando
espolejá espolear
espolejadora espoleadora
espolejánlo espoleándolo
espolejat espoleado
espolejats espoleados
espoles espuelas
espolsá, espolsá, traure lo pols desenpolvar
Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen
espolvorechéu, espolvoregéu espolvoreais
esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) esponja
esponja, esponges esponja, esponjas
esponjabe esponjaba
esponjáe, esponjabe esponjaba
espontáneamen espontáneamente
espontaneidat espontaneidad
esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles
Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades ver esporgá
Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón
Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns espuerta de mimbre
esposat (detingut), desposat (casat) esposado (detenido), desposado (casado)
esposes esposas
espossisió, expossisió exposición
Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". remolonear
espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) quitar los chupones de un árbol
espuma, espumes espuma, espumas
espumeján espumeante
espumós espumoso
espumosa espumosa
Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo
esquella, esquelles, vore esquellotada esquila, esquilas, cencerro, cencerros
esquellot, esquella gran, esquellots esquila grande, campana para vacas y cabras
esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados.
esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) espalda, paletilla, Fuentespalda
esquerda grieta
esquerdes grietas
Esquerra – zurda izquierda
esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres izquierda, izquierdas
Esquerro – zurdo izquierdo
Esquí, esquís Esquí, esquís
esquiadó, esquiadora esquiador, esquiadora
esquichá salpicar
esquichada, esquichades Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo
esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) esquilador, esquiladores
esquilat, pelat - trasquilat, rapat esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar
Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes
esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) ardilla, ardillas
esquirola, esquiroles escarola, escarolas
esquirola, esquiroles (ensiám) escarola, tipo de lechuga
esquiváls esquivarlos
esquivat, esquivada esquivado, esquivada
essagerat, exagerat, essagerada, exagerada exagerado, exagerada
esse ese S
essenari escenario
essenes escenas
essensial esencial
essensialmén esencialmente
esses (dos esses, SS) eses SS
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar
estaba estaba
estabe o estáe estaba
estábem, estabem estábamos
estaben estaban
estabes estabas
estábeu estabais
estabilidat, estabilidats estabilidad, estabilidades
estabilisá estabilizar
estabilisassió equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría establecer
establím establecerme
establimén establecimiento
establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén,
comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad
establiméns establecimientos
establís establecerse
establit, establida establecido, establecida
estaca, estaques estaca, estacas
estadístic estadístico
estadística estadística
estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. estadísticas
estáen, estaben estaban
estáes, estabes estabas
estáeu, estábeu estábais
estafa estafa
estafada, estafat, estafades, estafats estafada, estafado, estafadas, estafados
estafadó, estafadora estafador, estafadora
estafadós, estafadores estafadores, estafadoras
Estafám – esta fam Estafarme – esta hambre (fame)
estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. estafando que es gerundio, frase típica de los políticos
estafes estafas
estáfon estafen
Estalactita, estalactites Estalactita, estalactitas
estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) destajo (a), trabajo a precio pactado
estallá estallar
estallabe estallaba
estám, estém estamos
estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s).
estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. sin sentido, aturdido, como muerto
estamordíxen aturden
estampabe estampaba
estampada, estampades estampada, estampadas
estampat estampado
estampats estampados
estampí, estampís golpear, golpearse
estampit, estampits golpe, golpes
están están
están (ells) están
están (g) estando
estang, estangs, estanc, estancs estanco, estancos
estanque, estanques estanque, estanques
estánse estándose
estánsia estancia
estánsies estancias
estantería, estanteríes estantería, estanterías
Estañ – este añ Estaño – este año
estañadó, estañadós el que suelda con estaño
estaquirot (plantat com un), estaquirots espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo
estará estará
estarán estarán
estaré estaré
estáre, estiguére estuviese, estuviera
estarém estaremos
estárem, estiguérem estuviésemos
estáren, estiguéren estuvieran, estuviesen
estaréu estaréis
estáreu, estiguéreu estuviéseis
estaríe estaría
estaríen estarían
estaríeu estaríais
estás estás
estassió estación
estassións estaciones
Estat, estats Estado, estados
estátic, estátics estático, estáticos
estática estática
estátiques estáticas
estátos estaos
estatra, esta atra, eixa atra estotra, esta otra
estatre, este atre, eixe atre estotro, este otro
estátua estatua
estátues estatuas
estatura, alsada, estatures, alsades estatura, estaturas
estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida Ahorrar – salvar la vida
estém estamos
estenalla tenaza
estenalles tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere extender, tender la ropa, extenderse, caerse
estenedó tendedero
estenedós tendederos
estenen extienden, tienden
estenén (g) la roba extendiendo
estenénla extendiéndola
esteníen extendían
estés, estesa, estesos, esteses – an terra Extendidos – en el suelo
éstes, éstos, estes, estos estas, estos
esteses, escampades, caigudes extendidas – en el suelo
estesos, escampats, caiguts extendidos – en el suelo
estétic, estétics estético, estéticos
estética, estétiques estética, estéticas
estic estoy
estiga esté
estigáu, estiguéu estéis
estigue esté
estiguém estemos
estiguen estén
estiguera (yo) estuviera, estuviese
estiguére estuviera, estuviese
estiguérem estuviéramos, estuviésemos
estiguéren estuvieran, estuviesen
estígues estés
estiguéu esteis
estil, estils estilo, estilos
estima estima
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió amar, querer, estimar
estimabe estimaba
estimades estimadas
estimánse queriéndose, estimándose
estimassió estimación
estimat estimado
estimats estimados
estímul estímulo
estímul, estímuls estímulo, estímulos
estimulá estimular
estímuls estímulos
estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. extinción
Estíra ! estira, tira !
estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse
estirabe estiraba
estiraben estiraban
estirada estirada
estirades estiradas
estiráen, estiraben estiraban
estirán (g) estirando, tirando
estirat estirado
estirats estirados
estirém estiramos
estiro estiro
estirpe estirpe
estisorada, estisorades tijeretazo, tijeretazos
estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora tijeras, tijera
estiu verano
estius veranos
estocada, estocades estocada, estocadas
estofat, estofats estofado, estofados
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia tajadera principal de la acequia
estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos ahorrar, gastar menos
estolviaríe, aforraríe ahorraría
estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado
estómec, estómecs estómago, estómagos
estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls estopa
estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola
estoque estoque
estorbá, vore destorbá estorbar
estorbat, destorbar estorbado, estropeado
estorbéu o estorbáu estorbáis, estropeáis
estorbo, estorbos estorbo, estorbos
estornudá estornudar
estornudabe estornudaba
Estornut, estornuts Estornudo, estornudos
estorrufen erizan, encrespan
éstos, éstes, estos, estes estos, estas
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) caerse y darse un buen golpe (incluso matarse)
estossolábem (mos), estossoláem nos caíamos y nos dábamos un buen golpe
estossolat caído y golpeado
estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias
estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals hacha, hachas
estrals, destrals, astrals hachas
estranché, extrangé, estranchera, extrangera extranjero, extranjera
estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) extranjeros
estrañ, extrañ extraño
estraña, extraña extraña
estrañada, extrañada extrañada
estrañat, extrañat extrañado
estraordinári, extraordináris extraordinario, extraordinarios
estraordináries, extraordináries extraordinaria, extraordinarias
estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla ruido al caer algo, vajilla
estrasa (papé de) estraza (papel de)
estrat, estrats estrado, estrados
estrel, estrella estrella
estrel, estrella estrella
estrella, estel, estrel estrellas
estrelles, estels, estrels estrellas
estreñimén (en rumano : constipado crec) estreñimiento
estreñit, estreñida estreñido, estreñida
estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. estrepitoso, estrepitosa
estret, estreta estrecho, estrecha
estretes estrechas
Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, estrechar
estretíssim, estretíssims estrechísimo, estrechísimos
estretíssima, estretíssimes estrechísima, estrechísimas
estretó, estretóns Paso estrecho, estrechos
estrets (los del Parrissal de Beseit) estrechos (los del Parrizal en Beceite)
estrictamen estrictamente
estricte, estricta estricto, estricta
Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear
estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) roto, muy cansado
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropeche, se fa malbé se estropea, se echa a perder
estructural estructural
estuari, estuario, estuaris, estuarios estuario, estuarios
estudiá (adepéndre) estudiar, aprender
estudiabe o estudiáe estudiaba
Estudiáen o estudiaben estudiaban
estudiáls, estudiáles estudiarlos, estudiarlas
estudián (g) estudiante, estudiando (g)
estudiáns estudiantes
estudiará estudiará
estudiára que yo estudiara, estudiase
estudiarán estudiarán
estudiárem estudiáramos
estudiat estudiado
estúdien (ells, elles) estudian
estudio estudio
estudis (los) estudios (los)
estufa, estufes estufa, estufas
estupenda, estupendes, estupendo, estupendos estupenda, estupendas, estupendo, estupendos
estúpida, estúpit, estúpides, estúpits estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos
estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas
estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento
esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - erizarse, encresparse el pelo
Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades encrespado (pelo), erizado
etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho
etcétera, etc. etcétera, etc.
Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) eterno, eterna, eternos, eternas
etérnamen eternamente
eternidat eternidad
etimología, orígen de les paraules etimología, origen de las palabras
etimológicamen etimológicamente
eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! Interjección – hala a cascala !
Europa Europa
europeu, europea europeo, europea
evacuats evacuados
evaluáen o evaluaben evaluaban
evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia
evidén, evidenta evidente
evidenmén, evidenmen evidentemente
evidentíssima, mol evidén evidentísima, muy evidente
evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver
evitabe evitaba
evitaben evitaban
evitála evitarla
evitáls evitarlos
evitán (g) evitando
evitánla evitándola
evitaríe evitaría
evitat evitado
evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! evitáis- No podrás evitarlo !
evite evita
evito evito
evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar
evocassió evocación
evolusió, evolussió evolución
evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse
evolussione evoluciona
ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco)
exactamén exactamente
exacte, exacta, exactes exacto, exacta, exactos, exactas
exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad
exagerat, exagerada exagerado, exagerada
exaltála exaltarla
exaltassió,
exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió
exaltación,
excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación
exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan
exámen, exámens examen, exámenes
examiná examinar
examiná examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir
examinála examinarla
examináls examinarlos
examinán (g) examinando
examinará examinará
examine examina
Examino examino
examínon examinen
Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro
exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse
exclamabe exclamaba
exclamán (g) exclamando
exclamassió exclamación
exclamassións exclamaciones
exclame exclama
excluíts excluídos
excluíx excluye
exclusió exclusión
exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal
exclussiva exclusiva
excluyén, excluyéns excluyente, excluyentes
excusabe excusaba
excusán (g) excusando
excusánles excusándolas
excusánse excusándose
excusat excusado
excuse (se) se excusa
exelén excelente
exeléns excelentes
Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad
exelénsies excelencias
exéntric excéntrico
exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa
exepte excepto
exeptuán, exepte exceptuando, excepto
exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje
exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme
exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda ex guarda, ex guardián
exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar
exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar
exhibirá exhibirá
exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) exhortándoles, exigiéndoles
exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar
exigíx exige
exigíxen exigen
exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo
exiliat, exiliats exiliado, exiliados
existén, existéns existente, existentes
existénsia existencia
existénsies existencias
existí existir
existíe existía
existíen existían
existiguére existiera
existix existe
existíxen existen
existixgue exista
Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad
éxit, éxits éxito, éxitos
exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer
exitáda, exitada excitada
exitáles excitarlas
exitaríe excitaría
exitassió, exitassións excitación, exitaciones
exitat excitado
exitats excitados
expectán expectante
expectassió expectación
expectativa expectativa
expectatives expectativas
expedién expediente
expedissió expedición
experiénsia, experiánsia experiencia
experiénsies, experiánsies experiencias
experimén, experiméns experimento, experimentos
experimentá experimentar
experimentades experimentadas
experimentám experimentamos
experimentaréu experimentaréis
experimentat experimentado
experimentáu experimentáis
experimento experimento
Expert, experts Experto, expertos
expertes (elles) expertas
expertíssim, mol expert expertísimo
expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
expirán (g) expirando
expiren expiran
explanada explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
explicá explicar
Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára explicar
explicabe, explicáe explicaba
explicarém explicaremos
explicaréu explicaréis
Explicassión, explicassións explicación, explicaciones
explicat explicado
explicats explicados
explicáu explicarlo
Explícau ! Explícalo !
explicáutos explicaos
explico explico
explícos expliques
explique explica
expliquéu expliqueis
explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear
exploráe o explorabe exploraba
explosió, explossió, explossións, explosións explosión, explosiones
explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar
explotassió explotación
expóndre,
explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá
exponer,
explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar
expóndreli exponerle
exponénse exponiéndose
exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar
exportaben exportaban
exporten exportan
exposat expuesto
exposen exponen
expresá, ecspresá expresar
expresám expresarme
Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta
expresat expresado
expresáu expresáis
exprese expresa
expresió, expresións expresión, expresiones
expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico
expressiva, expresiva expresiva
expressividat expresividad
exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar
exprimíntos expriméndoos
expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar
expulsán (g) expulsando
expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado
expulsats expulsados
expulso expulso
expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar
exquisites, exquisita, exquisit, exquisits exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos
Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado
exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida
exteníe extendía
extens, extenso, extensa, extenses extenso, extensos, extensa, extensas
extensamen extensamente
extensió extensión
Exterió , exteriós Exterior, exteriores
exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- exterior
Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato
exteriorisá exteriorizar
exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió exteriorización, manifestación, expresión, comunicación
exterminá exterminar
exterminen exterminan
extern extern
externa externa
extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído
Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse
extinguí extinguir
extinguís extinguirse
extinsió extinción
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera extranjero, extranjera
extrañ, extrañs extraño, extraños
extrañá extrañar
extraña, extrañes extraña, extrañas
extrañabe extrañaba
extrañamen extrañamente
extrañe extraña
extrañém extrañamos
extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad
extraordinari, extraordinaris extraordinario, extraordinarios
Extraordinária, extraordináries Extraordinaria, extraordinarias
extraterrestre, extraterrestres extraterrestre, extraterrestres
extravagán extravagante
extravagánsia extravagancia
Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado,
perdido, traspapelado, despistado, desorientado
extrem, extrema - Extrém, extréms, extrems – punta, puntes extremo, extrema – punta, puntas
extrem, extrema, extrems, extremes extremo, extrema, extremos, extremas
extremeña, extremeño, Extremadura extremeña, extremeño, Extremadura
extremidat, extremidats extremidad, extremidades
Eyaculá, córres (vore encórre) eyacular, correrse

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html