JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEGONA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEGONA.

Ghino de Tacco enchampe al abat de Cluny, lo cure del estómec, y después lo solte.
Este, tornán a la cort de Roma, lo reconsilie en lo papa Bonifacio, y lo fa caballédel Hospital de Jerussalén.

Alabada habíe sigut ya per tots la magnifissensia del rey Alfonso en lo caballé florentino cuan lo rey, a qui mol li habíe agradat, li va maná a Elisa que continuare, y ella va escomensá aixina:
Delicades siñores, lo habé sigut un rey magnífic y lo habé fet aná la seua magnifissensia en lo que be li habíe servit, no pot dís que no sigue loable y gran cosa, ¿pero qué diríem si se conte que un clérig ha fet aná una admirable magnifissensia cap a una persona que si la haguere tingut per enemiga no hauríe sigut reprochat per naixó? sértamen sol que la del rey siríe virtut y la del clérig milacre, ya que estos són tots mol mes agarrats que les dones y de tota liberalidat enemics encarnissats; y per mol que tots los homens buscon venjansa de les ofenses ressibides, los clérigs, com se veu, encara que passiensia prediquen y mol alaben lo perdoná les ofenses, mes fogosamen que los demés homens recurrixen an ella. A la historia que tos contaré podréu sentí cóm un clérig va sé magnífic.

Ghino de Tacco, mol famós per la seu fieresa y per lo mangoneo, enemic de los comtes de Santafiore, va sublevá a Radicófani contra la iglesia de Roma, y están a Siena, a consevol que passabe per los voltáns lo fée robá a través dels seus mesnaderos. Ara be, están lo Papa Bonifacio VIII a Roma, va vindre a la cort l´abat de Cluny, que pot´se sigue un dels mes rics prelats del món, y espentolánseli allí lo estómec, li van aconsellá los meches que anare als bañs de Siena y se curaríe sense falta; per lo que, consedínlay lo Papa, sense preocupássen de la fama de Ghino, en gran pompa de bagache o equipache, besties de cárrega y caballs y criats se va ficá en camí.
Ghino de Tacco, que sen habíe enterat de la seua vinguda, va pará les seues rets, y sense dixá escapá ni a los muleros o mossos de mules, al abat y a tots los seus acompañáns y les seues coses los va enchampá a un pas estret; y fet aixó, va enviá un embaixadó al abat, que de la seu part mol amablemen li va di que faiguere lo favor de aná a hospedás en Ghino al castell. Sentín aixó l´abat, tot enfadat va contestá que no volíe féu, perque no teníe res a fé en Ghino, sino que seguiríe lo seu camí y que a vore quí lay vedabe. A lo que lo embaxadó, humilmen parlán, va di:

- Siñó, hau vingut a un puesto aon, exepte a la forsa de Deu, natros no temem res, y aquí les excomunións y los interdictes están tots excomulgats; y per naixó, per les bones féu lo que vol Ghino.

Estabe ya, mentres li díen estes paraules, tot lo estret rodejat de bandolés; per lo que lo abat, veénse voltat en tots los seus, mol enfurruñat, en lo embaixadó va empendre lo camí del castell, y lo va seguí tota la compañía y los seus bártuls. Y habén descabalgat, com Ghino va voldre, completamen sol va sé portat a una alcobeta mol incómoda y fosca, y tots los demés homens van sé, segóns la seua condissió, mol ben acomodats al castell, y los caballs y lo bahache guardats sense tocá res. Y fet aixó, sen va aná Ghino cap al abat y li va di: - Siñó, Ghino, del que sou hoste, me mane preguntátos que li digáu aón anábeu y per qué.

Lo abat, que com ere discret habíe acachat la seua altanería, li va di aón anabe y per qué. Ghino, sentín aixó, sen va aná, y va pensá curál sense los bañs; y fen que tinguere sempre ensesa a la alcoba una bona fogata, y fénla vigilá be, no va torná a vórel hasta lo matí siguién; y entonses, a un mantel blanquíssim li va portá dos llesques de pa torrat y una tassada de vi de Comiglia, del mateix del abat, y li va di aixó al abat:
- Siñó, cuan Ghino ere mes jove va estudiá medissina, y diu que va adependre que no ña milló cura pera lo mal de ventre que la que ell tos fará; estes coses que tos porto són lo escomensamén, y per naixó, prenéules y confortéutos en elles.

Lo abat, que mes fam teníe que ganes de broma, encara que u faiguere malhumorat, se va minjá lo pa y se va beure lo vi, va di bastantes coses soberbies y después va demaná vore a Ghino. Ghino, sentínlo, algunes les va dixá passá y datres les va replicá cortésmen, diénli que, cuan puguere, Ghino lo visitaríe; y dit aixó, se va separá dell, y no va torná hasta en son demá, en la mateixa cantidat de pa torrat y de vi; y aixina lo va tindre mols díes, hasta que sen va doná cuenta de que lo abat se habíe minjat unes fabes seques que ell, a propósit y amagatóns, li habíe portat y dixat allí. Li va preguntá de part de Ghino qué tal se trobabe del estómec, a lo que lo abat va contestá:

- Me pareix que estaría be si estiguera fora de les seues mans; y después de aixó de res ting tanta gana com de minjá, pos me han curat mol be les seues medissines.

Ghino va fé prepará un gran convit, al que en mols homens del castell van assistí tots los criats del abat; sen va aná a vórel pel matí y li va di:

- Siñó, ya que tos trobéu be, es tems de eixí de la enfermería - y prenénlo de la ma lo va acompañá hasta lo minjadó, aon estabe tota la seua gen.

Lo abat se va entretindre en los seus un bon rato, y los va contá cóm habíe passat aquells díes, y ells li van di que habíen sigut mol honrats per Ghino. Arribada la hora de minjá, lo abat y tots los demés van sé servits en bons manjars y bons vins, sense que Ghino se donare a coneixe al abat. Pero después de quel abat uns cuans díes va viure aixina, habén fet Ghino portá a una sala tot lo seu equipache, y a un pati que estabe daball della tots los seus caballs y hasta lo mes misserable burro, se va adressá cap al abat y li va preguntá qué tal se trobabe, y si se sentíe prou fort pera cabalgá. Lo abat va contestá que estabe mol fort y ben curat del estómec, y que estaríe be en cuan se veiguere fora de les mans de Ghino. Va portá entonses Ghino al abat a la sala aon estabe lo seu bagache y tots los seus criats, y fénlo assomá a una finestra desde aon podíe vore tots los seus caballs, va di:

- Monsiñó, hau de sabé que lo sé noble y expulsat de la seua patria, y pobre, y lo tindre mols y poderosos enemics, han portat a Ghino de Tacco, que soc yo, a sé assaltadó de camíns y enemic de la Iglesia de Roma pera pugué defendre la meu vida y la meua noblesa, y no la maldat de ánimo. Pero com me pareixéu un siñó valerós, después de habétos curat la pancha no tos trataré com u faría a datres, que, cuan los ting a les meues mans com tos ting a vos, me quedaría en la part de les seues coses que me pareguere; aixina, que vos, considerán la meua nessessidat, me entregaréu la part de les vostres coses que vos mateix vullgáu. Totes están aquí dabán de vos, y los vostres caballs podéu vórels al pati desde esta finestra; y per naixó, una part o tot, segóns veigáu, prenéu, y anáton o quedátos está a les vostres mans.

Se va maravellá lo abat de que un lladre de camíns pronunsiare paraules tan magnánimes, y lo seu cabreo y malhumor se van transformá en benevolensia, y lo seu cor se va obrí al amic Ghino, y va corre a abrassál, diénli:
- Juro dabán de Deu que per a guañá la amistat de un home tal com ara vech que eres, soportaría ressibí mol mes grans ofenses que la que me pareix que hasta ara me has fet. ¡maleída sigue la fortuna que a tan condenable ofissi te obligue!

Y después de aixó, habén fet pendre de les seues moltes coses sol les mes nessessaries, y lo mateix de los caballs, y dixánli tot lo demés, sen va entorná a Roma. Habíe sabut lo Papa la detensió del abat, y al vórel li va preguntá cóm li habíen sentat los bañs; a lo que, sonrién, va contestá lo abat: - San pare, antes de arribá als bañs me vach topetá en un valerós meche que me ha curat mol be. Y li va contá lo modo, de lo que sen va enriure lo Papa. Lo abat, continuán la seua conversa y mogut per la grandesa del seu ánim, li va demaná una grassia. Lo Papa, creén que li demanaríe alguna atra cosa, liberalmen va oferí fé lo que demanare.
Entonses lo abat va di: - San pare, lo que vull demanátos es que li otorguéu la vostra grassia a Ghino de Tacco, lo meu meche, perque entre los demés homens valerosos y de pro que hay conegut, ell es en sertesa un dels millós, y lo mal que fa es mes culpa de la fortuna que seua. Si vos, donánli algo en lo que pugue viure segóns la seua condissió, no dudo de que en poc tems no tos paregue a vos lo que a mí me pareix.

Lo Papa, al sentí aixó, com admirabe als homens valerosos, va di que u faríe de bona gana, si tan prohome ere com ell díe, y que lo faiguere acudí an ell sense cap temó.
Va vindre, pos, Ghino, guiat y afiansat pel abat, a la cort; y no habíe estat mol jun al Papa cuan lo va reputá per valerós, y li va otorgá un gran priorat del Hospital, habénlo fet caballé hospitalari de Jerussalén; y Ghino, mentres va viure, lo va mantindre com amic y servidó de la Santa Iglesia y del abat de Cluny.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 8

Núm. 375. Tom. 20. Fol. 1767.

Als molt honorables et savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables et savis senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napolsinduhida segons crehem per alguns fills de iniquitate enemichs de veritat ha tramesa novellamentals honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una sua letra assats verinosa punyent etenginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama directament e indirecta de aquest principat ab excogitadeset fabuloses persuasions inductives a sembrar divisentre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa unitat per la qual es stat preservat de tribulacions einconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lomon notori que la justicia de la successio de la corona reyalDarago se pertany a la dita regina o a sonprimogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones son stades eletes et donat poder a les sis deaquellas que facen la declaracio et publicacio qual es lo vertader rey: de les quals nou ja de certa scienciae per frau hi son stades meses et posades V persones a la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses. Perque los ambaxadors del rey de França et losde la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio et engan que en la dita eleccio de persones et altres intermedis ses observat axi fraudulosa e descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat se son partits de juhi recusantlo per fraudulose ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons scriu la dita senyora e sos parents no poden passar sens condigne reparacio: perque requerlos dits honorables procuradors desta ciutat que tanta offença no vullen sostenir per restauracio de molts etinfinits mals los quals per aço stanapparellats. E tot aço es narrat en la sobredita letra: on molt honorables et savis senyors com segons dit es la dita letra e les paraules de aquellaper art diabolical contra tota veritat fabricades sienmolt desonestes sembradoras de zitzania e divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a ell en persones de nosaltres qui aquell representam e denigrants la fama que tro ara havem hauda en procehir virtuosament e sens declinar de la semita de justicia en la dita successio e perque crehemque la dita regina haura trames semblants letresa vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de aquest principat per metre divis en aquell com dit es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles reyals sobredites a les quals sobre aço scrivimmonstrants lo sentiment ques pertany en aquest negoci: deliberam per ço de avisarvosnepregantsvos tant affectuosament com podem esabem quens vullats certificar si tal letrahavets de la dita regina hauda e en quina deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos par que dejats deferir tro queus ne hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sieconcordable et uniforme a les respostes que sobre açosfaran. E placieus de aço per lo present correu respondrensen plenament e tingueus en sacomanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sotslo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Loparlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

En los mismos términos fue escrito también a otras varias ciudades.

Sesión del día 11.

Entre varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día las que siguen:

Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.

Als molt reverends egregis nobles honorables et cars amichs lo parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables ecars amichs: La mia anima de tantes tribulacions congoxada havie presa alguna consolacio pensant quelsmeus infortunis haurien trobat aleujament e les dursadversitats qui han tant multiplicadament combatut lomeu cors haurien hagut terme o almenys feyt algun entervall: som trobat de ma sperançafrustrat e veig quem revenen les persequcionsem son huy pus aspres e mes les sent. Havia yo molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs sentit que vos e losaltres parlaments dels regnes e terres a la reyalcorona Darago subjectes cascun per si eapres tots ensemps haviets acordada per justicia a mi qui non he nen pusch haver subvencio de rahonadors advocats e procuradors quidevant les nou persones per los dits parlaments a investigar decisir determenar e publicar lo dret de la successio de la dita reyal corona Daragoelegides rahonassen allegassen e monstrassenlos drets e la justicia que a mi pertanyen en la dita successio et haviets offert que farietsinstancies a compellir los que yo nomenaria a pendre lo carrech de les dites coses: et quant es vengut al strenyer en lo parlament de aquestregne nom son atorgats ab effectelos que yo los he nomenats edesignats ans micer Johan Mercader advocat ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e quien mos feyts sab e ha vist milsque algun altre mes tolt e ab exquisides manerastorbat e empatxat perque no haje facultat de rahonar allegar e monstrar mos drets et ma justicia devant los dits elets: ni mi valen demonstracio de les letres vostres ni del parlament Darago ni dels dits elets sobre aço a ells trameses per les quals es stat exortat etrequest ne la offerta per vosaltres e ell feta ni mi han valgut ni valen prechs requestes exortacions et protestacions tantes que es anuig per part mia fetes al dit parlament: et per be que molts elos demes del dit parlament hi hajen haguda et de present hi hajen intencio sana justa e dreta per ço noyhan falgut niy fallen qui la exequcio de les dites coses ja per ells atorgades et promeses hajen dificultada entrigada et tornada del tot a no res ni han volgut forçar los altres per mi nomenats quison micer Arnau Conques e micer Guillem Strader abaquell effecte ques pertany jatsie he hagut sentiment que es exida secretament et per manera insolita una letra del regent loffici de la governacio daquestregne als dits nou elets endreçada per la qual loscertifica que ell ha compellits e forçats losrahonadors advocats et procuradors que yo he designats a pendre lo carrech e anar per rahonarmos drets et ma justicia. Perque molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs com çoque yo dich sta veritat eus ho mostrare ab actes autentichs e ab cartes publiques actitats et fetes en lo parlament daquestregne los quals axi prestament no he pogutshaver mas nos laguiara molt quels veuretssi plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prechaffectuosament com pusch ne se e en deute de justicia requir que per vosaltres me sia provehit degudament e sien compellits ab total effecte aquells que devant vosaltres ab mes letres son stats nomenats per rahonadors et advocats en tal manera que dins lo temps assignat pusquen mostrar rahonar et allegar los dits meus drets devant los dits elets segons se pertany: en altra forma yo sens alguna culpa mia romandre no hoit ni defes et la proferta a mi feta sera del tot infructuosa. Esie lo sant Sperit molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs en vostra guarda. Scrita enlo castell de Segorb a VIII dies de maig del anyMCCCCXII.
- Frederich Darago a vostra honor.

Núm. 377. Tom. 20. Fol. 1773.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya. - Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuiciodaquexa terra et del principat de Cathalunya havem reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments que havets de gran nombre de gent darmes ajustadesen la ciutat de Tolosa e del gatge o sou que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC bacinets: e ara derrerament havem reebudavostra letra scrita en Perpenya a IIII del present mes ab les copies de les letres escriptures que de la regina de Napols e dels ambaxadors del rey et altres senyors de França residents en Barchinona novament havets reebudesper les quals letres los dits ardits de la dita gent darmes pus stretament e scalfada se continuen. A la qual vostra letra responem que per çocom a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa per la dita regina de Napols als procuradors de aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnosque tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e viles reyals fossen stades trameseshaviem deliberat de scriureus segons scrivem a les altres ciutats et viles del principat que a tals letresverinoses iniques e fabuloses per introduhir etpersuasir divisions et mals et subvertir lo sant et just procehiment ques fa a examinar la justicia de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia migançant vosaltres no fessetsresposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes de les ciutats et viles hon han scrit sienuniformes: e segons havem vist vostres grans saviesaseren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que axi com saviament et be havets acordat vullatssobreseure en fer la dita resposta car Deusvolent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat del negoci requer. E senyors molt honorables considerants com per machinosa art contraria de veritat los inventors de tals letres en tansancta eleccio de persones et en llur just vertader et maravellos procehiment que fan en examinar qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechsdapnats et a Deu et al mon abhominables: certament per vostra consolacio et repos vos certificam que ab la direccio divinal dins breu nos sera publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey etsenyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la deffensio senyors que instats et socors en aquexaterra per los dits ardits es veritat que continuament praticam e tractam de aquella e fort prest senseguira obra executiva: perqueus placia entretant starben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps requer et merex e de vostres grans savieses nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en lo general ans cancellets de fet la empara que havets feta en aquell com siacosa de mal exempli et perdicio total del dit principat per moltes rahons e special que cascuprenent exempli de vosaltres los volra squinçaret pendre sa part segons vosaltres comentats etno hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix confondria tot lo principat et seria empatxamentde la dita defensio general. E tingaus Lesperitsant en sa guarda. Dada en Tortosa sotslo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.

Sesión del día 13.

Empezóse por la lectura de las cartas que siguen:

Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda ab una altra que los deputats vos han tramesa e per lo portador de aquellahavem haut un quern en que ha translat autentichdel testament del senyor rey en Johan e de la renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reinade Napols feu en temps de son matrimoni ab la confirmacio del rey son marit. Encara mes havem haudesles allegacions de Butrigal de Paulo de Leazaris etde Rayner et den Çaera quens ha portadeslo dit portador: mas fallnos la renunciacio de la reyna de Castella e lo translat de la ordinacio que lo senyor rey en Marti feuque succehis a qui per justicia se pertanyerie. Pregamvos quens ho vullats fer trametre lotestament del senyor rey en Marti e ço que te en Bernat Çaplana pus nos pot haver sensgran cost e dificultat flixarnosnem: si gran mester ho haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends nobles et honorables vos pregam quens façatstrametre les coses seguents ço es sis ballestas de torn et dos torns per parar aquelles. Item dues caixes de passadors de leva. Item sis caixes de passadors punta fort. Item tres caixes de passadors de matzem. Item XII pavesos de posta. Item L pavesos de braç: eque aço sie trames decontinent abbisties car en Verdaguer ho pendra aci abinventari eus ne donara raho. E siemolt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Caspa VIIII dies de maig del any MCCCCXII. - Larchabisbe de Terragona G. de Vallsecca et Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Núm. 379. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends egregis nobles ethonorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Loshonorables consols de Perpenya nos han scritara derrerament ab lur letra mencionant diverses rahons per les quals stam en recel que gent darmes stranyes no entren en aquelles parts eque per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a ells fahedora no tardas massa han request logovernador dels comdats de Rossello e de Cerdanya que faça retenir les monedes de les generalitats quis cullen en lobisbat de Elna perque puixen daquelles subvenira gent darmes en la deffensio daquella terra com vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com nosaltres hoym quels dits consols havien fetaaquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a tan gran greuge que nous ho poriem explicar vehents que es stada cosa tan aspre que despuys que som en esta deputacio no la hoymsemblant ni axi sonant la destruccio del be publich. Ede fet ne havem rescrit et respost de nostra intencio als dits governador et consols abaltres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors vejats pus seriosament e mes stesa en qual manera los dits consols nos han scrit etnosaltres a ells respost et scrit al dit governador trametemvos translat de les dites III letres. Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les dites letres vos vullats sentir axi com devets et sobre aquelles per obviar a tants inconvenients provehir degudament et presta. Haviempensat senyors saul vostre notable consell ja si ultraaltres provisions scriuriets daço a mossenyerde Terragona instantlo que ell degues scriure a son frare governador demunt dit que ell se hajeen aquests affers axi com deu e es streta conservacio de la cosa publica del general. Part açovos avisam senyors quel general es tant empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officialset fossen stades adjudjades les penyoresque tenim foremnos de molt ajudats quel dit generalno fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses de queus havem scrit toquants quel dit generalsie guardat que no stigua axi flach de monedes vullats prestament provehir car be vehets que molt es necessari. E sie molt reverends egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostroservey et honor apparellats.

Núm. 380. Tom. 20. Fol. 1778.

Als molt reverends pares egregis nobles honorables e carsamichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: Huy dada de la present he rebuda vostra letrascrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop passat continent en sustancia que vosaltres haventssingular affeccio que la justicia que pretench haver en la successio de la reyal corona Darago et dels altres competitors sia ben reconeguda etclarament vista havets provehit que dels tres advocats queushavia demanat ne hagues los dos com laltre çoes micer Bonanat Pere fos stat prevengutet demanat per les nou persones eletes a prestar consell a aquelles e queus paria que havent sis advocats dos Daragodos de Catalunya et dos de regne de Valencia quenseria ben provehit segons les dites coses et altres son en la dita vostra letra largament expressades. A la qual molt reverents pares egregis nobles et honorables et cars amichs vos responch regraciantvos la bona sana et justa intencio que havets a la justicia etvolets que aquella sia per ma part ben vista etexaminada: mas com se mostrara clarament per part miaque no hage sino aquexos dos advocats cardaquest regne non puisch avernengu nil parlament los vol constrenyer a anarhisegons ja per altra letra vos he scrit e Daragojatsia ni haja nomenats nom se encara que ni haja algu: donch plascia a vosaltres zeladosde la bona et vera justicia que de Barchinona men sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres siacert que per cascun dels altres competitors ni hano solament sis mas X o XV de gran temps a ençaprevists en les allegacions et drets que cascunpreten haver e los meus per molts que fossenvenen tots novellament en la causa et attesa la brevitat del temps no poden axi veure e encercarllargament mos drets et ma justicia com haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi haguessen treballat. Perqueus prech axiaffectuosament com puch ni se que en defallimentdels altres com segons dit he atteses les maneres no crechquen haja algu daquest regne ni del de Arago me vullats ministrar e donar ensemps ab micer Pere Basset et micer Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes Darago et de Valencia non hi ha: e açosera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadorsaxi com son nobles et cavallers pus a vosaltres es vist fahedor que no ni haja quen siacomplit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.

Leídas las antecedentes cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas providencias que debían adoptarse sobre la administración del Principado.

Sesión del día 14.

Se acordó escribir varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de Caspe.

Sesión del día 16.

Tratóse de las cantidades que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás gente de guerra que tenía allí el Principado.

Sesión del día 17.

Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue invertida toda en la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir luego la deseada concordia.

Sesión del día 19.

Se acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación del reino.

Sesión del día 20.

Fueron leídas dos cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento algunas noticias que tenían de Cerdeña.

Sesión del día 21.

El parlamento acordó escribir a las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.

Sesión del día 25.

Sobre los mismos negocios de Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda de abogados que reiteraba don Fadrique.

Sesión del día 26.

Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las vacantes que habían resultado en algunas comisiones. 

Sesión del día 27.

Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.

Sesión del día 28.

Fue leída una carta de los abogados valencianos que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.

Sesión del día 30.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

Núm. 381. Tom. 20. Fol. 1868.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans reverencies noblesas et honorables saviesas que nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries rahons huy data de la present havem prorogat loterme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres prefigitsegons forma dels capitols en Alcaniz concordats daci a XXIX del prop sdevenidor mes de juny inclusivament que sera la festa de San Pere: placia a nostre Senyor Deu quens faça obrar segons la suavoluntat: pregantvos que en lendemig vullatsdonar tal orde en les persones qui deuen esser acitrameses per hoyr la benaventurada publicacio de nostre vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat sie ja lo fet dispost en tal manera que sensaltra triga pusquen decontinent acivenir. E sie molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en locastell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil CCCCXII. - Les nou persones deputades a fer la investigacio e publicacio de nostre rey e senyor per justicia apparelladesa vostre honor.

Se leyeron además algunas otras cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán francés Boucicaut.

Sesión del día 31.

Fueron leídas algunas cartas de poco interés.

Sesión del día 1° de junio.

Quedó acordado escribir varias cartas, que no se hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.

Sesión del día 4.

Tratóse de los asuntos del conde Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.

Sesión del día 6.

Fue leída en ella la carta del tenor siguiente: 

Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.

Molt reverends nobles e honorables senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio del stat dels embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per hoir la benaventurada publicacio de nostre vertader rey e sensor: a la qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre açoes que cascu dels ambaxadors puscha venir en aquell stat que li plaura a honor de aquells per qui hic seran tramesos. Mascom seran a quatre o tres legues daquesta vila lexarande lurs companyes per los lochs vehins e vindran aci tan solament ab XXXX cavalcadures e cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells axicom a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles ethonorables placieus fer estar los que venir hicdeuen apparellats de guisa que a la primera letraque sobre lur venguda vos sera tramesa pusquendecontinent e sens dilacio aci venir: e sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en locastell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arquebisbe de Terragona a dos dies de juny del anyMCCCCXII. - Les nou persones deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.

Sesión del día 9.

Luego deabierta, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.

Molt reverends nobles ehonorables senyors: Aci es lo honorable en Ramon Fivaller castella daquest castell de Casplo qual notablament e be exerceixe fa son offici e satisfa a la honor daqueix principat de son poder. Per raho del offici e carrech de castella a ell comanat e donat li ha convengut fer algunes extraordinaries messions e despeses de les quals informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses lohonorable micer Johan Dezpla: placieus senyors molt reverends nobles e honorables que en aquelles vullatshaver sguard e haver lo dit en Ramon Fivaller favorablament per recomanat. E sia molt reverends nobles e honorables lo sant Sperit vostra garda. Scrita en lo castell de Casp a X dies de juny del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.

Sesión del día 13.

Dióse cuenta de algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin esplicarse su objeto ni contenido.

Sesión del día 13.

Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá luego las seis personas que habían sido llamadas.

Sesión del día 14.

Empezóse por la lectura de la carta que sigue:

Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785. 

Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexenet van avant continuament a no perdre jornada et pens que lo temps no passara sens fruyt et no presumesch que altra prorogacio si faça entre ells. Per gracia de Deus ha bona unitat etconcordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen dematiet apres dinar per semblant: ab tot axojo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxenet per lur humilitat prenenho abpaciencia. Mes avant los prech que pus han oitstots los advocats et haudes allegades que volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si los advocats de don Frederich per Valencia etper aquex principat trametedors eren aci losquals sich speren tot jorn com los de Arago ja hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt reverents molt nobles et molt honorables senyors faç ecomplesch et treball en tot ço quies per ells ordenat et manat sens cançarapparellat tots temps a servir vostres grans reverencies noblesas et saviesas a les quals me recoman. Scrita en la vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Peremissatger vostre.

Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.

Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.

Lo parlament general del principat de Cathalunya responent a la cedula preinserta continent requesta et protest de part del molt noble mossenyer Berenguer Carroç compte de Quirra etdels honorables cavallers scuders gentils homens etaltres de sa companyia qui son en loregne de Sardenya diu: que be saben los dits offerens la dita cedula et lurs nobles ethonorables principals quel principat de Cathalunya no es tengut ni stret en manera alguna o raho de socorrer al regne de Sardenya perque daço en que es tengut inutilment et impertinent de sola mera voluntat li es protestat et demanat lo dit subsidi axi com si lo dit principat hi fos tengut com lo senyor reyqui es rey princep et senyor de tots jamesen semblant forma demana socors per Serdenya al principat de Catbalunya pretenent quel dit principat hi fos tengut ans diverses vegades quels na pregats que graciosament lin volguessen donar per la dita raho li han expressament denegat: pero no contrastant quel dit parlament no sia tengut subvenir al dit noble compteet altres honorables cavallers et gentils homenset altres qui son en lo dit regnede Sardenya attes lo bon servey etloables actes que fets han en lo dit regne apresla mort del senyor rey en Marti de alta recordacio ultimament deffunt de et per los quals son dignes de grans laors premis et remuneracions envers losenyor rey sdevenidor hauria de bon grat voler complaure als dits noble comte et altres honorables cavallers et gentils homens dessus dits sensprejudici empero de ses libertats si sesfacultats a present hi eren bastants: mas los grans carrechs quel dit principat ha haguts a supportarapres la mort del dit senyor rey et li coveet covendra necessariament sostenir tro que hajam reyindubitat lan axi apres que no han manera al present complaure al dit comte et altres damunt dits. Esta pero en veritat que ab grans treballs etdespeses del dit principat la declaracio et publicacio daquellqui es nostre verdader rey et senyor se farafort prestament la gracia divinal propriciant:et aquell qui sera declarat nostre verdader reyet senyor qui aura carrech de complir les coses dessus demanades sens falla hi satisfara liberalment axi com los altres reyspassats notablament han fet en los temps passats. E lo present parlament apres la dita declaracio se teper dit et acor de informar nostre verdader reyprestament per justicia declarador dels assenyalats serveysquels dits noble compte et altres notables cavallers et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya: et fara lo dit parlament gran instancia ab lodit senyor quels remuner altament los serveyspassats et provehesca als sdevenidors en tal manera que aquell regne acabadament sia reduhita obediencia sua que tots los poblats en aquell visquenen pau et repos perpetual de que los principals dels dits missatgers reportaran meritament gran renom et gloriosa memoria perpetualment: et per ço lo dit parlament ha et haver deu versemblantment plenera confiança de la noblesa strenuitat et haver prudencia dels dits principals que per tant poch de temps dins lo qual haurem ethauran rey qui condignament losremunerara et amplament premiara no desseriran çoque tant loablament et virtuosa han començat etproseguit ans ho continuaran et tollerarananimosament: e dissentint rahonablament etnecessaria lo dit parlament a la protestacio feta per losdits missatgers indegudament volents en quant en ells es imputar injustament et sens causa al dit parlament eta quiscun singular de aquell lo cas sinistre si algu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal imputacio sia impropria injusta et indeguda eten null cas ne en alguna manera nos puxa ni porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al dit parlament ni a algun singular de aquell: et la present resposta requir etc.

Sesión del día 14.

Empezóse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del lautarmat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres senyors trameses ensemps ab los capitolsque la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la Saga lo qual plech yo he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de present per correu ho tramis tot a mos companyons en Cathania dels quals he haguda resposta feta a vint et set de abril com han reebut lo dit plech et dada la letraa la dita senyora et als barons de son consell et han explicat de paraula et satisfet segons lo carrechque en la vostra letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de sonconsell sereu plenariament informats per lo honrat en Montholiu lo qual dies ha sta en Mecinasperant les galeas dels venicians ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per staciutat yo hi muntare et men ire en sacompanyia per ço car me sembla que la concordia de la dita senyora et dels barons de sa part no es en termens ques faça guardant les maneres que per la dita senyora et per son consell son tengudes: ço es quels capitols de la concordia feta et tractada per losnavarresos et loats et fermats per la dita senyora et signats de la sua ma etsegellats de son segell en neguna manera no ha volgutsaquells tenir ne servar: et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita senyora en locastell de Solento que la dita senyora passas als dits capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: ettreballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabreramestre justicier passa et loha les addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neuloaria tro tant queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no faria ab lo dit mestre justicier tro losne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir son dret cami et no exir en neguna ciutat nevila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella neal dit castell de Cathania no permetria intrar barons que li poguessen tolre sa libertat: esots aquests pactes mos companyons sen anaren abella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora volch exira la ciutat et per los dits companyons meus forequesta que li plagues no isques de la galea neprengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus romangueren en la galeaque non volgueren exir trotant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha haut diversos consells et acorts ab losbarons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que no passaria en les coses concordades a Solento que conveniaque dels quinçe milia florins que devia reebreans de sa anada que fossen vint milia florins etquel mestre justicier perdonas a tots los foraexitsde les terres del domay en manera que segurament poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua general ab tots los barons etaltres parcials seus: e ab aquesta concordia etconclusio fon trames aci en Macia Just scrivanostre: e yo presenti los dits capitols al dit mestre justicier ab una letra quelsdits companyons meus li trameteren de la qual havia gran malaltia et ab gran dificultat se podia homrasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foixtreballi tant et tengui les millosmaneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat justicier loha et ferma de fet en poder de notari ço que la dita senyora demanave dels vint miliaflorins et de la treua dels barons et de la remissio dels foraexits e tot açohavia per loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats etfermats los dits capitols ço es en sustancia que totes les terres del domay et les terres et castells de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans etobediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no hagevolgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparriaara nou volgues fer ne metre en obra per çocar en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia carrech de dir a mos companyons que de present com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits capitols per correu propri scrivissen notifficanthoal dit mestre justicier et a mi e fins vuy nonhavem haut certifficacio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia etaquells per qui ella se governa no li ho consellen: epar be versemblant que apres que la dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta justicia de alguns dels millors de la vila per ço com resistien a la sua senyoria: apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalodihent al poble que per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragonesnol ha volgut obesir ans ha scrit al dit mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsiatota hora haja stat en obediencia de la dita senyora araempero no ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada per lo dit comte Johan o per sonprocurador: perque lo dit mestre justicier hi ha tramesesdues galiotes per socorrerlo de ço que haja necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comteque es necessari quel mestre justicier sia poderos etfavorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort de aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpadade aquest regne: hoc encara los barons cathalansqui no son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit etatorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem abell de aquesta materia: pero ab los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua dessus expressada. Al present noych haaltres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a mi tot ço quem siapossible. E sia la Trinitat sancta guarda de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del any de mil et quatrecents et dotze. - Apres la data de la present sich es sabut per letra qui es venguda del Matzari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del castell etde la vila de Plosa et que lo castellanquil tenia se te molt per enganat de la manera que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la vila et lo castell. Closaen lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lovostre missatger en lo regne de Sicilia qui humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido a las universidades doña Violante.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los valencianos. 

Núm. 387. Tom. 20. Fol. 1810.

Als molt reverents egregis nobles ethonorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: entesa una letra vostra a nosaltres liuradaper lo discret en Pasqual Pellicer notari ethoit algun rahonament per aquell feyt en virtut de la crehença per vosaltres a aquell acomanadaconsiderants los motius tocants en la dita letravostra et sobre aquells haut assats rahonamentcopios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres moguts et assats largament rahonats en la dita vostra letra com conegam aquells procehir de zelverdader desijants lo pacifich repos de totes les terres subjectes a la corona reyal les quals coses no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esserbe abraçadesen cas loch et temps congruents. Pero senyors molt reverents egregis nobles et honorables qui pensa degudament quant benefici es stat la concordia de les nou persones et tals eletes per la investigacio et declaracio de nostre rey princep et senyor per justicia et la manera molt sancta loable etdigna de memoria tenguda et servada per aquells troaci en los procehiments ja feyts etcom ab la ajuda de nostre Senyor Deu speram de prop la publicacio tan desijada: es be rohonable de reduptar de fer novitat tal que pogues o fos vista arguir a llarch de temps algu a la dita investigacio epublicacio mas es nostre parer et conexem esser molt necessari sperar ans de totes coses la dita declaracio: cor qui considera lo temps prefinita la dita declaracio et lo temps necessari a fer concordia entre tots los competitors et qui atten a la distancia dels uns als altres et les persones et alguns per causa de llur edat quison et com tals causes se merexen tractar es mes que impossible dins lo temps restant a la dita declaracio poder encloure los dits affers. No dehim emperoaço per tant que en les coses toquades et per vosaltres mogudes ab soberga vigilancia no si dega entendre. Perque senyors molt reverents nobles et honorables appara nosaltres et es nostra clara intencio que feta primerament la publicacio de nostre rey princep et senyor les dites nou persones qui son ydonees et molt congrueset abtes per fer concordia et procurar pau etbona amistat entre los competitors ab lo dit senyor declarat per justicia et entre si deuen haver a singular carrech de entendre ab soberga cura en la dita concordia et pau et en altres beneficis dels regneset principat del dit senyor: et que de aço en son cas et temps los deu esser donat a singular carrech per los qui seran per losparlaments dels regnes et principat a la dita declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la creençaa nosaltres explicada de algunes poques persones qui sonen Algezira ab nostre parlament general de aquest regne no sabem tro açicausa alguna de debat com tota hora que ells o altres volranesser o entrevenir en aquest general parlament seran abraçatset acceptats e hoits molt liberalmentet benigna. Et sia ab vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen. Scrita en Valencia et sagellada ablo sagell del reverent senyor bisbe de Valenciaa XIII de juny del any MCCCCXII. - Lo parlament general del regne de Valencia prest a vostra honor.

Se leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que había entre los valencianos; y por último se trató del pago de algunas cantidades.  

SEGONA JORNADA. NOVELA SEGONA

Rinaldo de Asti, robat, va a pará a Castel (Castell) Guiglielmo y es albergat per una Siñora viuda, y desagraviat dels seus mals, sano y salvo torne a casa seua.

De les desventures de Martellino contades per Neifile sen van enriure les dames desmedidamen, y sobre tot entre los jóvens Filostrato, a qui, com estabe assentat a la vora de Neifile, va maná la Reina que continuare en lo novelá; y sense esperá, va escomensá:

Hermoses Siñores, me séntigo inclinat a contátos una história sobre coses católiques entremesclades en calamidats y en amors, que sirá per ventura útil habéla sentit, espessialmen a qui no haygue resat lo padrenuestro de San Julián moltes vegades, encara que tingue bon llit, mal se hospede.

Ñabíe, pos, en tems del marqués Azzo de Ferrara un mercadé de nom Rinaldo de Asti que, per los seus negossis, habíe anat a Bolonia; habénlos provist y tornán a casa, li va passá que, habén eixit de Ferrara y caminán cap a Verona, se va topetá en uns que pareixíen mercadés pero eren uns malandríns y homes de mala vida y condissió.

Éstos, veénlo mercadé y jusgán que debíe portá mols dinés, van pensá que a la primera ocasió li robaríen, y per naixó, per a que no notare cap sospecha, com homes humildes y de bona condissió, sol de coses honrades y de lealtat anaben parlán en ell, mostránse tan com podíen y sabíen humildes y bons als seus ulls, pel que ell creíe que ere bona cosa habéls trobat. Anabe sol en lo seu criat y lo seu caball. Y caminán y charrán, com sol passá, van arribá a discutí sobre les orassións que los homes dirigíxen a Déu. Y un dels maleáns, que ne eren tres, li va di a Rinaldo:

- Y vos, gentilhome, ¿quina orassió acostumbréu a resá per los camíns? A lo que Rinaldo va contestá:

- En verdat yo soc home ignorán y rústic, y poques orassións ting a má, ya que vic a la antiga y conto dos sueldos per vinticuatre dinés, pero no per naixó hay dixat de tindre per costum al aná pels camíns resá pel matí, cuan ixco del albergue, un padrenuestro (parenostre, paternoster) y un avemaría per l´alma del pare y de la mare de San Julián, y después demano a Déu y an ell que a la nit tinga bon albergue. Y ya moltes vegades me hay vist, anán pels camíns, en grans perills, y escapán de tots hay estat per la nit a un bon puesto y ben albergat; pel que ting firme fe en que San Julián me haygue conseguit de Déu esta grássia; no me pareix que podríe aná be lo día, ni arribá be la nit, si no li haguera resat pel matí.

Entonses aquell, que ya sabíe lo que li passaríe, se va di per anell - «Falta te fará, perque, si no fallám, tealbergarás ben mal segóns me pareix». Y después li va di:

- Yo tamé hay viachat mol y may hay resat, encara que u hayga sentit a mols recomaná, y may me ha passat que per no resádixára de albergám be; y esta nit podréuvore quí se albergará milló, o vos que uhau fet o yo que no hay resat. Be es verdat que yo en ves de resá dic lo Dirupisti o la Intemerata o lo De Profundis que són, segóns una yaya meua solíe dím, de grandíssima virtut.

Y parlán aixina de varies coses y continuán lo seucamí, y esperán lo puesto y ocasió per al seu mal propósit, va passá que, sén ya tart, del atre costat de Castell Guiglielmo, al vadejá un riu aquells tres, veén la hora que ere y lo puesto solitari y amagat, lo van assaltá yrobá, y dixánlo a peu y en camisa, sen van aná, diénli:

- Ara mires a vore si lo teu San Julián te done esta nit bon albergue, que lo nostre be mos donará. Y, vadejánlo riu, sen van aná. Lo criat de Rinaldo, veén que lo assaltaben, no va fé res per ajudál, sino que donán la volta al caball, no se va aturá hasta Castell Guiglielmo, y entrán allí, sén ya tart, sense cap dificultat va trobá albergue. Rinaldo, que se habíe quedat en camisa y descals, sén gran lo fret y nevánencara mol, no sabén qué fé, veén arribada ya la nit, tremolán y castañejánliles dens, va escomensá a mirá al voltán en busca de algún amagatall aon puguere passála nit sense morís de fret; pero no veénnecap perque no fée mol que habíe ñabutguerra an aquella comarca y tot se habíe cremat y arrasat, espentat pel fret, se va adressá, trotán sense caball, cap a Castell Guiglielmo, sense sabé que lo seu criat habíe fugitallí, y pensán que si puguere entrá allí, algún socorro li enviaríe Déu.

Pero la nit tancada lo va agarrácasi una milla lluñdel burgo, per lo que va arribá allí tan tart que, están les portes tancadesy barrades y los ponseixecats, no va pugué entrá a dins. Plorán en doló y desconsoladamen, buscabe al voltán aón podríe embutís per a que al menos no li nevare a damún; y per sort va vore una casa sobre les murallesdel burgo com un balagosto cap a fora, y an aquell ráfec va pensá quedás hasta que fore de día; y anánsen allí y habén trobat una porta daball de aquell alero, com estabe tancada, reunín una miquetade palleta que per allí prop ñabíe, triste y en doló se va quedá, moltes vegades queixánse a San Julián, diénli que no ere digne de la fe que habíe ficaten ell. Pero San Julián, que lo volíe be, sense tardá mol li va proví un bon albergue. Ñabíe aneste burgo una Siñora viuda, bellíssima de cos com la que mes, a qui lo marqués Azzo amabe tan com a la seua vida y aquí a la seua disposissió la fée está. Y vivíela Siñora an aquella casa damún del ráfec aon Rinaldo se habíeanat a refugiá. Y lo día d´abánshabíe vingut lo marqués aquí per a gitásper la nit en ella, y a la seua casa secretamen habíe manat preparáli un bañ y un bon sopá.

Y están tot preparat, y res mes que la arribada del marqués esperán ella, va passá que un criat va arribá a la porta, portabe notíssies al marqués per lesque va tindre que ficás en camí en seguida; pel que, manán di a la Siñora que no lo esperare, va colá rápidamen. En lo que la dona, una mica desconsolada, no sabén qué fé, va pensá en ficás al bañ preparat per al marqués, después de sopá y después sen aniríe al llit; y aixina, se va ficá a dins del bañ. Estabe este bañ prop de la porta aon lo pobre Rinaldo estabe gitat acurrucadet; pel que, están la Siñora al bañ, va sentí losplos y lo tremoláde Rinaldo, que pareixíe habés convertit en una sigüeña. Y cridán a la seuacriada, li va di:

- Ves a baixy mira fora dels muros al peu de eixa porta quí ña allí, y quí es y lo que fa. La criada hi va anáy, ajudánla la claridat del aire, va vore al que en camisa y descals estabe allí, com se ha dit, tremolán com les rames de un saúc, y li va preguntá quí ere. Y Rinaldo, tremolán tan que ben justet podíe articulá una paraula, quí ere y cóm y per qué estabe allí li va pugué di, y después va escomensá a rogálique, si fore possible, no lo dixare allí morís de fret durán la nit. La criada, sentín compassió, va torná a la Siñora y tot lay va contá; y ella, tamé sentín Piedat, sen vaenrecordá de que teníe la clau de aquella porta, que algunes vegades servíe per a les entradesde amagatontes del marqués, y va di:

- Ves y óbrili sense fé soroll; aquí está este sopá que no teníe qui sel minjare, y per a podél albergá ña puesto de sobres.

La criada, habén alabat mol la humanidat de la Siñora, hi va aná y la vaobrí; y habénlo fet entrá, veénlo carpidet y esglayadet, li va di la Siñora:

- Depressa, bon home, entra an aquell bañ, que encara está calén. Y ell, sense esperá mes invitassións, uva fé de bona gana, y reconfortat en aquella caldoreta, de la mort a la vida li va pareixe habé tornat. La Siñora li va fé prepará robes que habíen sigut del seu home, mort poc tems abáns, y una vegá ficades pareixíen fetes per an ell; y esperán a vore qué li manae la Siñora, va escomensá a doná grássies a Déu y a San Julián que de una nit tan roína com la que li esperabe lohabíen librat y a bon albergue, pel que pareixíe, conduít. Después de aixó, la Siñora, algo descansada, habén manat fé un grandíssim foc a la enchumenera de un dels salóns, va aná cap al raconet del foc y li va preguntá qué ere de aquell bon home. A lo que la criada va contestá:

- Siñora meua, se ha vestit y es un bon mosso y pareix persona de be y de bones maneres.

- Ves- va di la Siñora- , y crídal, y disli que vingue aquí al foc, y aixina sopará, que sé que no ha sopat.

Rinaldo, entrán al salón y veén a la Siñora y pareixénli prinsipal, la va saludá y li vadoná les grássies pel benefissique li habíe fet. La Siñora lo va vore y lo va escoltá, y pareixénli lo que la criada li habíe dit, lo va ressibí alegremen y en ella familiarmen lova fé assentás a la vora del foc y li va preguntá sobre la desventura que lo habíe portatallí, y Rinaldo li va narrá totes les coses pelseu orden. Habíe la Siñora sentit algo de alló cuan la arribada del criat de Rinaldo al castell, per loque se va creure lo que ell li contabe, y tamé li va di lo que del seu criat sabíe y cóm fássilmen podríe trobál pel matí.

Después de que la taula se va pará com la Siñora va volé, Rinaldo anella, rentades les máns, se va ficá a sopá. Ell ere alt de estatura, y hermós y agradable de cara y de maneres loables y grassioses, y jove de mijana edat; y la Siñora, habénli ya moltes vegades ficatlos ulls damún y apressiánlo mol, y com lo marqués ya no vindríea gitás en ella, tenín laganeta sensualdesperta al cap, después del sopá, eixecánse de la taula, a la seua criada li va preguntá si li pareixíe be que ella, ya que lo marqués la habíe burlat, disfrutare de aquell be que la fortuna li habíe enviat. La criada, veén lo dessich de la seua Siñora, la va animáa seguíl; pel que la Siñora, tornán al foc aon habíe dixat sol a Rinaldo, escomensán a mirálamorosamen, li va di:

- ¡Ay, Rinaldo!, ¿qué caviléu tan? ¿No creéu podé recuperá un caball y unes cuantesrobes que hau perdut? Confortéutos, alegréutos, estéu acasa vostra; y mes vull dítos: que, veéntos en eissesrobes damún, que van sé del meu difún home, me pareixéu vos ell mateix, me han vingut esta nit mes de sen vegades dessichos de abrassátos y de besátos, y si no haguera tingut temó de desagradátos per sert que uhauría fet.

Rinaldo, sentín estes paraules y veén rellampegáals ulls de la dona, com no ere un tontet, sen va aná a trobála en los brassos uberts y va di:

- Siñora meua, pensán que per vos puc sempre di que estic viu, y mirán alló de aon me vau tráure, gran sanguangadasiríe la meua si yo tot lo que puguerasétos agradable no me ingeniara en fé; y aixina, contentéu lo vostre dessich de abrassám y besám, que yo tos abrassaré y tos besaré bena gust. Después de aixó no van calé o cáldremes paraules. La dona, tota ruenta dedessich, se li va aventá alsbrassos; y lo va apretá mil vegades, lova besá y atres tantes vegades va sé besada per nell, eixecánse de allí sen van aná cap a la alcoba y sense esperá, gitánse, hasta que va apuntálo día, los seus dessichos van cumplí. Pero después deeixí la aurora, eixecánse, per a que alló no puguere sé sospechatper dingú, donánli algunes robes y omplínlila bossa de dinés, rogánli que tot alló guardare en secreto, habénli enseñat primé quincamí teníe que seguí per a entráal burgo a buscá alseu criat, per aquella portetaper aon habíe entrat lo va fé eixí. 

Ell, al aclarís lo día, donán mostresde vindre de mes lluñ, ubertes lesportes, va entrá an aquell burgo y va trobá al seucriat. Después, vestínseen les atresrobes que a les alforjes s´habíen quedat, y pensán en montáal caball del criat, casi per milagre de Déu va passá que los tres malandrínsque la nit anterió li habíen robat, per un atra malesafeta después, habíen sigut pessigats y portatsan aquell castell y, per confessió, li va sé restituítlo caball, les robes y los dinés y no va pédre mes que un parell de liguesde les calses (míches)de les que no sabíen los bandolerosqué habíen fet. Pel que Rinaldo, donánli grássies a Déu y a San Julián, va montá a caball, y sano y salvo va torná a casa seua; y als tres maleáns, al día siguién, los van portá a sacsálos peus al aire.

TERSERA