http://ricartgarciamoya.com/wp-content/uploads/2019/02/Benitachell.pdf
Benitachell y els traureulls de la II República (Bafrá de Memoria Histórica en Alberti y Mª Teresa León)
No conec el motiu, pero Benitachell ix asobintet en el periódic Levante (digital), sempre en catalá, no valenciá. Feta rahonamenta, direm que no es lo mateix que't fasa chichines la Luftwaffe de Richthofen (els apellits acabats en thofen sempre mos impacten) en Guernica que, per eixemple, dirte García Gilabert y espicharla poquet a poquet a piteus de bufats socialistes y comunistes republicans en Benitachell. Abans d'aumplirmos de sanc en l'asunt, ¿se escriu Benitachell o Benitatxell?
El topónim es Poble Nou de Benitachell en valenciá, encá que'l fascisme expansioniste catalá asoles permitix Benitatxell, reglot del Institut d'Estudis Catalansper l'any 1920. El segón component de Benitachell sugerix étim mosárap (¿del thauchell o thauch documentat per Simonet?). El topónim tingué variants migevals, p.e.: “alcahreas vocatas benitegell et alabiar” (ACA, Doc. Jaume II, Reg. 215, any 1317, f. 212 r.); pero, en valenciá modern, s'impongué la dels nostresyayos, que mosatros coneguérem desde chiquets: “les Alqueríes de Benitachell y Abiar” (Archiu Mun. de Denia, Nugat 336, any 1662); “Benitachell” (Dicc. Geográfico, Barcelona, 1831, p.874), “Benitachell” (Cavanilles: Obs. IV, 1797, p.222). Els greixers de la llengua, la AVLL del PP y Tripartit, els diaris Levante e Información, La Veu, etc., asoles permitixen el nom en catalá, y si fa falta entarquimen lo que diu la documentació; aixina, per eixemple, un porcatí catalaniste escriu: “any 1277, Pere III d’Aragó... i Rafal de Benimarxó” (Diari La Veu del País Valencià, 11 /08/ 2018, p.1); alterant l'original, que diu: "Petrus. Dei gratia Rex... et Rafal de Benimarchó” (ACA, Reg. 40, f. 10, 11 d'agost any 1277). ¿Es donen cónter? Ahón n'hiavía una -ch- en el pergamí, fa el cámbit per -x-. Lo interesant es que alguns etimólecs creuen que`l compost Benitachell es metafóric en significat de 'cadena de montanyes', ahon el pinna de la toponimia mosárap valenciana (Corominas: Onomasticon) donaría l'arabisat Beni-, y ahon també tindríem metátesis de c en t en el vocable catella > *tacella anterior a l'aplegá dels moros, perqué doná temps al cámbit mosárap de ce en ch. La paraula catella es diminutiu, en lletí clásic, de catena ('cadena'), d'ahí la metáfora de cadena de montanyes, com el fr. chaine. Qui s'acoste a Benitachell vorá en claritat lo que pareix una aserp de montanyes, y el mateix poble oferix ondulacions Benitachell está tan indefens davant dels catalanistes com els seus antepasats que, una esprá de 1936, patiren l'aplegá dels republicans que mataríen al Pare Plácido. En el lletrero del mercat, ahon fica el dit el terroriste blaver, observem que'l valenciá peixcatería, viu desde l'orige de la llengua, ha segut reemplasat per el cat. peixateria. Li he preguntat a la sinyora Bolufer García (parenta lluntá del asesinat Plácit García) cóm es díu en Benitachell y, sinse ductaro, respón que peixcatería. N'hian més destarifos: aixina, xarcuteria, en cónter del valenciá charcutería (per víndrer del fr. charcuterie); servei y no el val. servici; y el cat. esmorzar, en val. almorsar, armosar. Día Corominas: "el catalán esmorzar es forma reciente, sin documentación anterior al s.XIX, antes se dijo almorzar, como sigue diciéndose en el Reino de Valencia" (DCECH,1, p.204): “almorsar” (Llull: Blanquerna, traduit al valenciá, any 1521); “lo millor será donarli armosar” (Casinos, A.: ¡Ara eres mare!, 1926) 2 y costeres que semblen entortillats asbaraors de fira. Recorda Corominas que “els benitachells es el nom que's dona hui a una partida del Puig de la Llorença, situá damunt del poble” (Onomasticon), y recorda que la Serra de Benicadell (Penna Cadiella del 'Poema del Cid') ve de pinna. En fi, lo que tenim clar es que'ls catalanistes prohibixen la grafía Benitachell del valenciá modern, la de mosatros. Deixant la llandosa etimología, anem a temps més próxims, sinse olvidarmos dels polítics que dugueren la catalanisació y als podemites, com l'últim alcalde del PP en Benitachell, el sinyor Cardona: «Juan Cardona dimitió tras ser detenido por un supuesto cohecho en la recalificación de unos terrenos. Cardona, detenido en 2008 por exigirle a un promotor 50.000 euros a cambio de mantener urbanizables unos terrenos».¿Qué ha fet esta gent pera deféndrer nostra historia y llengua? Res de profit y, tots, aumplirse bolchaques. Ara, aspayet, nemon a l'atra Memoria Histórica en sanc, gavinets y tallaetes (no aconsellable pera mingotrelles fetillers) Hui, cubert de núbols, dihuit de giner de 2019 estic en Benitachell. M'esgole en el baret del mercat y prenc un nugolet pera'l fret. En tristea y mig adormit pense que'n 1895, entre boires del Nort, naixqué en Barzdorf un nano al que batejaren Wolfram von Richthofen y, el mateix any en Benitachell, aubrí els ulls Micalet García Gilabert. El primer manaría la Legión Cóndor que'l 26 d'abril de 1937 desbudellá Guernica; el segón, ple de celsitut, li doná per la Teología y ferse franciscá baix el nom de Plácit García Gilabert. De 1930 a 1933 estigué estudiant Dret en Roma, tornant al Reine cuan la Generalitat de Companys y l'ugetiste Largo Caballero adobaven el Colp d'Estat de 1934. Encabant, al aplegar el botafoc del 18 de joliol de 1936, Plácit treballava en el colege d'Ontinyent, pero els morts a mans de progresistes li feren buscar amparo1 en casa del seu germá Vicent. En Benitachell no s'acamina sinse topetarte en els garcíes, parents de prop o llunt del Pare Plásido García, que aixina li diuen respetuosament. Quí heu sap tot d'ell es la sinyora Josefa García Buigues, neboda carnal de García Gilabert. La dona te 102 anys, “pero menja com un lleó”, me diu atre membre de la familia, Mª Carmen Bolufer García, que treballa en l'Ajuntament de Benitachell, ahon l'alcalde Miquel García també es parent lluntá del asesinat. La sinyora Bolufer me conta que “la caseta” de Vicent, ahon estigué amagat tres díes cuan botá d'Ontinyent, hui te “atra fachá y, ademés, viuen estrangers”. Y la del atre germá Gabriel García en les afores de Benitachell, ahon agarraren a Plácit els progresistes, la tiraren y hui n'hian chalets. Es llandós contar 1 AMPARAR del lletí anteparāre, hui prohibit per els colaboracionistes: “amparar... no obstant l’ampara” (Roig: Spill, 1460) “eres del christiá refugi, amparo” (Timoneda: Aucto de la Yglesia, 1575) “amparo y protecció de V. M.” (Ginart: Reportori dels Furs, 1608, f. 3); “sería gran amparo pera resistir a les imposicions” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 9 set. 1612); “troben en vos lo amparo” (Matheu y Sanç: A la V. de la Sapiencia, 1642); “unich amparo en tots los perills” (Archiu Mun. Oriola, Leg. 984, Generalitat, 1649), etc. En l'Etat Mija ixqué l'arcaisme y corrupció emparar , comú al castellá “emparar” (Cid, Berceo). Detinguda el 9 de noembre de 1936 sinse cárrec algú, com a Plácit de Benitachell, la relligiosa Arriola Uranga y atres 22 adoratrius les dugueren a la checa de Fomento o Bellas Artes de Madrit. Els progresistes de la image, tranquils com si anaren de torrá de chulles, es mostren satisfets per la captura, pensant en lo que'ls faríen en nom del Progrés eixa mateixa esprá en la checa, cuan les torturaren en corrents eléctriques, les colpejaren y, a les més jovenetes de les 23, les violaren. Mig desfetes, en camió les dugueren a la nit prop del madrileny cementeri de l'Almudena, ahon practicaren el deport del tir al blanc en elles. Eren 23, y hui asoles tenim recort pera 'Las Trece Rosas' (acte paregut e incalificable fet per l'atre bando, el franquiste). 3 l'adolívit del 1936 y quirdar l'atenció dels actuals mijos de comunicació sectaris, que no reconeixen esta vergonya y una y atra vegá repetixen el sembenet: '¡Que a García Lorca el mataren els faches!' (y es veritat), '¡que torna l'extrema dreta!', '¡que arderéis como en el 36', 'que la derecha tiene que pedir perdón per lo del 36', 'que volem més millons pera desoterrar morts'. La veritat, no entenc este primitivisme per una grapallá de pols; yo, una vegá mort y fet sendra, ya he dit que me poden tirar al fem o per el forat del comú. Nemon, no queda atre remey, a fer Memoria Histórica d'una aldacrá del progresisme republicá en 1936 que, per cert, els que's declaren hui rames del mateix abre —PSOE, EU, Compromís, Podemos, etc.—, sempre es fan els desentenguts y no demanen perdó a les families de les víctimes. Sinse l'hábit de flare, l'indefens García Gilabert deixava la caseta de Gabriel y se'n anava un bascós 21 de joliol a buscar resguart en la del atre germá, Vicent García, en les afores. No n'hiavía seguritat dins dels huit carrerons de Benitachell, perqué'l Comité de Defensa aulorava y moscava a quí teníen que detíndrer y ferli l'anatomía2 . Astó heu conta u dels creaors d'este invent, l'anarquiste García Oliver, atre que volá d'Espanya en 1939 y faltá en Méxic en 1980: “Se les inculcaba una escala de valores que pueden conducir al éxito en las luchas urbanas: extrema reserva, puntualidad en las citas, observancia rígida de las consignas, mantenimiento del espíritu de equipo dentro del cuadro, agilidad de movimientos, evitar la parálisis del quietismo como el atrincheramiento en una barriada” (Garcia Oliver, J. : El eco de los pasos, Ruedo Ibérico, 1978). Lo terrorífic es que podíen fer “pesquisas armadas en las casas particulares para detener emboscados, curas, derechistas y quintacolumnistas”. Aixina ampomaren a Plácit García Gilabert. Els del Comité de Benitachell, per alló de «evitar la parálisis del quietismo como el atrincheramiento en una barriada», moscaren als comités de les vehínes Denia y Eixavia. A les tres de l'esprá del día de la Mare de Deu d'Agost, un 15 d'agost de festa llaica, aparegué en Benitachell un camió en borrachos progresistes armats en fusils y ametrallaores. Buscaren a Plácit en la caseta de Gabriel y, al no trobarlo, enfilaren a la del germá Vicent en els bancals. La festa dels fardachos progresistes tingué prémit. Capturaren a Plácit sinse problemes, al oferirse ell mateix als guardians del orde republicá. Una vegá dins del camió, els eufórics milicians l'eixhibiren com si fora una rabosa per tot Benitachell. ¿Quí estava raere dels Comités de Defensa y Drets Humans de la II República? En tota Espanya feen lo mateix. Detingut el presunt quintacolumniste, emboscat, retor, flare, sinyoret amariconat, empresari o germaneta de la Caritat, el ficaven en una cachapera aislat, sinse més testics que'ls camarades encarregats de furgar dasta'ls nyitols als engabiats. El detingut els durava poquet, apenes 10 hores, mentres es divertíen fenli barbaritats que mosatros no podem ni ansomiar. El cas de Plácit García Gilabert es calcat d'atres com el de la monja Manuela Arriola Uranga, naixcuda en Ondárroa, de les Adoratrius de Madrit. La relligiosa, junt a atres 22 germanes, havíen fugit del convent y malvivíen en un piset en Madrit. Moscat el Comité, el 9 de noembre de 1936 les detingueren cuatre despitralats sádics y les dugueren a la nomená checa de Fomento o Bellas Artes, ahon feren sesió de tortures abans de que per la nit les cosiren a trons. Les salvajaes asoles paraven cuan alguna anava a terra sinse sentit. Aixina que, si la joveneta patía desmay, li aplicaven inyecció de clorur de cocaína3 y, torná en sí, seguíen els colps, violacions, etc. Mig mortes, a la nit les carregaren en un camió dasta prop del cementeri de l'Almudena, ahon s'acabá la festa en els tirs a les moribundes en nom del Progrés, l'Esquerra, la Llibertat y la República. Crec que ni Ana Belén ni Rosana Pastor (la Boris Karloff valenciana) han fet cap de película d'este episodi gloriós del Socialisme y Comunisme humanitari. 2 ANATOMÍA Abanda del semantisme centífic, també era matar y fer péntols a un ser humá o animal: “y si se acostava algún llop... l´acorava, y de ell fea anatomía” (Bellver, Blay: Chiste de un llenyeter, 1854) 3 El clorur de cocaína, desde'l us en campanyes militars per 1880, es donava als malferits pera donarlis curta euforia. 4 La Memoria Histórica fa olvit dels intelectuals que apoyaren4 el suplici d'inocents, fora en Benitachell o en la infernal checa de Bellas Artes de Madrit, ahon el poeta Rafael Alberti y la seua sinyora María Teresa León (sempre pistola al sint) anaven asobint pera tastar l'espectácul de chillits, navaixaes y colps. Poc abans de faltar, en 90 anys y saratá en metástasis, l'antiu espía del Mossad Antonio Hortelano fea recort de cóm anava Alberti a eixa checa pera vórer als detinguts en “la cabina”, habitació estreta en parets de llanda electrificá (Crón. Diario El Mundo, 3 d'agost 2009). No n'hia millor testic que la mateixa María Teresa León, camarada de llit del mariner en terra Rafael Alberti. Ella mateixa recordava anécdotes en André Malraux y sa dona Clara en el Madrit de 1936, ahon “se había divertido mucho”; y en eixe ambient de confiansa deixa entrevórer cóm es fea la selección de víctimes pera les cheques: “Un imbécil es un imbécil. En Madrid había muchos imbéciles, emboscados, rabiosos, inquietos. Creían que no había orden público porque no lo tenían en su mano y era el pueblo el que había impuesto su manera de matar pulgas. Sí, los guardias nuevos miraban sospechósamente a los señoritos que fingían ir desastrados y malvestidos. A la lengua se veía el disfraz”. Dona detallista, donava informació de sa vestimenta: “Rafael lleva puesto su uniforme. Yo, el mío” (León, María Teresa: Memoria de la melancolía, p.131), y del seu gust: “me atraían los anarquistas” (ib. p.157). En realitat, l'uniforme era el famós “mono azul” en correache, pistoles y cartucheres, que donaría nom a la revista homónima d'Alberti y Teresa: “en medio de este va y viene nació El Mono Azul... No sé si fue José Bergamín quien la bautizó. De mono azul vestían nuestras primeras Milicias Populares y nuestro Mono Azul estaba destinado a los combatientes” (ib. p.285). Els dos teníen “siempre preparada la pistola” (ib. p.364), y donaven pavor cuan senyalaven a qui els pareixía facha. El perill a la mort y “al paseo” ficava cabell vert al ciutadá. Si te parlava una miliciana en pistola y “mono azul” teníes que dirli “camarada”, perque si li díes “señora” te portaven a la checa. Teresa León conta que va vórer a un home en “una gallina atada a una cuerda. ¿Se la comerá en la Navidad? Sí, sí, y se le atragantó el 'señora' para evitar que lo descubrieran”. Teresa anava sempre “en unos amigos”, camarades de la F.A.I., dedicats a la captura de víctimes pera la checa: “Otro día, uno de esos que no saben vivir sin amos, tropezó conmigo. Estas golfas, dijo al mirar mi casi uniforme: ¿Qué has dicho? Murmuró no sé qué de muertos y por si acaso aludía a mis antepasados lo agarré del brazo con rabia. Soltó una palabrota. Se enfrentó, pero yo llamé a unos amigos míos y concluyó detenido”. 4 Del lletí podium > *appodiare, ixqueren els antius fr. appuyer e it. appoggiare; este últim, supost orige del verp valenciá: “mes pera apoyar asó” (En obsequi desl Voluntaris Honrats del Reyne, 1794, p. 5) Teresa León y Alberti, cervells al servici d'El Mono Azul, trataven de nugar al fasciste en el homosexual, pensant que desdoraven un poc més als que teníen que matar: “Barbilanpiño, curvirrostro,/ amariconado y necio, / rizándose las pestañas con humaredas de incienso,/ entra el pollito fascista en la iglesia y el convento” (El Mono Azul, jueves 17 de septiembre 1936, p.5 ) 5 Els chequistes Alberti y María Teresa León, fels amics de Stalin Que u siga poeta o escritor admirable, com eren els susodits Teresa y Alberti, no es motiu pera omplir d'apegaloses taranyines retóriques que amaguen el fosc pasat. A mi, per eixemple, m'agrá el Marqués de Sade com a lliterat, y em repugna sa moralitat y comportament. Dit astó, recordem que Tereseta y Alberti nadaven com peix en sequiola en l'ambient de Guerra Civil en Madrit. Ya en 1936 teníen un palau neogótic, incautat als Spínola, pera viurer: “Nosotros ya vivíamos, entonces, en el palacio de la calle Marqués del Duero” (ib.p.109). No mos sorprén l'alegría y felicitat del poétic matrimoni entre tortures y morts: “¿Sois felices?¿Sois felices?... Sí, era una maravilla de fraternidad, de comunicación (…) Días felices. ¿Felices los días de guerra?... los mejores de nuestra vida” (ib.p.380). No'ls afectava els chillits de la checa de Bellas Artes de Madrit, ahon anava la parella en asiduitat. La checa, paraula d'orige rus, va ser una institució creá en 1917 per el soviétic Dzerzhinski. El seu fi era torturar para obtindrer informació y lliquidar al oponent ideológic. Els chequistes, sinse llímit llegal, teníen poder absolut sobre'l ciutadá. Este mecanisme terrorífic, que tant agradava a Teresa y Alberti, s'implantá per la II República en 1936, en els mateixos privilegis que'n la URSS. Teresa y Alberti anaven per Madrit en un gran vehícul confiscat y en un chofer, mascle de casoleta, que si fea falta li ficava l'ambut per lo ample a cuansevol fasciste virtual que li senyalara Teresa. En l'otony del 36 es deixá cáurer per Madrit el noveliste André Malraux, alluntat d'aquell viage frustrat a Indochina pera furtar obres d'art en Camboya. Este aventurer, que aplegaría a ministre d'Interior en el gobern de De Gaulle, era íntim de Teresa y Alberti. Tots junts, en el coche incautat, 'apatrullando la ciudad' (com diría Torrente) practicaven la caça y peixca per intuició del fasciste, ¡emboscat en mig del carrer!. La delicá Teresa, sempre en pistoló, no ductava en unflar a bascollaes conilleres al presunt quintacolumniste, mentres Alberti y Malraux es baquechaven a riurer. A modo d'eixemple tenim el cas d'aquell “hombrecito” al que Teresa li agarrá tirria y, clar, havía que desferse d'ell: “vi de nuevo al hombrecito que fingía esperar a la novia. No pude contenerme: ¿Qué haces aquí?... y antes de que tuviera tiempo de echar a correr, ya lo había yo agarrado violentamente y, ayudada por el gran amigo Antonio que nos servía de chófer, metido a puñetazos en el coche. Malraux, muy divertido, se sentó junto a Rafael y todos nos dirigimos a la Dirección de Seguridad.” Raere de les galtaes de caixó, el grupo5 de Teresa, Alberti, Antonio y Malraux dugueren detingut al “hombrecito” a mans dels seus camarades chequistes. La paranoia de Teresa li fea vórer emboscats y espíes en cada replaseta y cantó de Madrit, persones que mereixían anar “a paseo”, es dir, a eliminarles físicament. Just 'A paseo' es el títul eufemístic d'una columna que'n agost de 1936 5 Grup En valenciá tenim el polisémic grup, també equivalent al cast. difteria; mentres que grupo ve del it. gruppo : “cada grupo per sa banda” (Thous, Maximiliá: ¡Esquirols!, 1914, p.8) Teresa visitá dos vegaes a Stalin y va vórer que fea un seguiment apasionat de la Guerra Civil. En la “Sala de Consejos del Kremlin” n'hiavia “un plano de Madrid. Los puntos de colores eran batallas, bombardeos” (León, Mª Teresa: Memoria de la melancolía, p.179). En la segón vesita estigueren charrant en ell més dos hores: “Y seguimos hablando. ¿Cuánto tiempo? El coronel, cuando salimos, nos dijo: han estado ustedes con el camarada Stalin dos horas y cuarto, nadie estuvo más”. Eren temps de la Gran Porga dels anys 30, que'ls rusos li díen de 'Gran Terror', en millars de torturats y morts. Era el mateix sistema implantat per la II República, l'aplicat a Plácit García Gilabert, les Adoratrius de Madrit o les enfermeres de Pola de Somiedo. Foren, segons día Teresa: “los años más felices de mi vida”. 6 escomensá Alberti en El Mono Azul. Sinse més objetiu que enredrar y ficar odi, la mateixa publicació enfilaba dasta a les dones que, en galgea y mortes de fam, es prostituien per els cantons de Madrit per un moset de formache o rosegons de pa. Teníen que ser detingudes “con disposiciones de tipo policiaco” y ferles desaparéixer: “casi todas las Venus del amor mecánico comulgan con las derechas. El espionaje fascista recluta entre ellas sus servidores más fieles”. Aixina que “sí que pueden hacernos daño. Conque... ¡vayamos enseguida a la reclusión!” (El Mono Azul, 18 de noviembre 1936, p.2). La reclusió d'eixes 'espíes' famolenques era la checa y, de regal, “el paseo”. La musa de estes locures histériques era la parella enguiscaora María Teresa León y Alberti, sempre esburgant quí s'amagava tras portes, finestres o balcons. Día Teresa: “¡Oigan! ¡Miren! ¡Escuchen! ¡No hablen! La Quinta Columna está escuchando... La Quinta Columna abría despacio los balcones cuando venteaban los aviones franquistas; luego, los cerraba hasta el próximo bombardeo”. També, plena d'inyor y tendrea, Teresa reviscolava moments creatius en Alberti y uns gotets de vinarra: “esas canciones las escribíamos Rafael y yo, sentados en un bar de las Cuatro Calles”. Eren lletres pera animar a detíndrer més gent pera la checa: “Las chicas del barrio sur, en el puente de Toledo, detienen a los cobardes, que en Madrid no cabe el miedo” Estaven en 1936 y, optimistes, pensaven que'n Nadal ya haurían guanyat la Guerra Civil. Sinse por a cap de represalia, els asesinats y tortures aufegaven la llibertat del ciutadá. Alberti es fea el pacifiste en romansos y dibuixets de 'La Paloma de la Paz', pero lo que volíen era exterminar a cualsevol que mostrara tibiea ideológica, imitant al seu admirat Stalin. Ells no hagueren fet cap d'amnistía de guanyar als nacionals. Mostra d'eixes intencions es atra de “esas canciones” escrites en el bar de “Las Cuatro Calles” per Teresa y Alberti: Los cuatro generales que se han alzado, antes de Nochebuena serán ahorcados.” En eixe ambient pavorós recordava Teresa que's trobá per els carrers de Madrit a un escabellonat Juan Ramón Jiménez, que's lliurá de la mort de milacre: “Nos encontramos una mañana con Juan Ramón Jiménez. Venía sonriente, algo bueno parecía haberle pasado. Y así era. Nos contó: Figúrese, Alberti, que acabo de salvar mi vida. Pues me sucedió que llegaron a mi casa unos de la F.A.I. empeñados en que yo era un tal Ramón Jiménez al que iban buscando. Afortunadamente uno de ellos me metió un dedo en la boca y aclaró: Pues este no es, porque este no lleva dentadura postiza.¡Qué bien comprendimos lo sonriente que iba Juan Ramón, llevando entre los labios su documento de identidad intransferible!¡Ah, qué Madrid éste!. Sí, era el Madrid chispeante donde la broma, la canción y el desplante reaparecían.” Molta broma si te lliuraves dels chicots de la F.A.I., o si eres dels companyers de Teresa y Alberti, que teníen la paella del mánec. Entre detenció, denuncies y calbots al sospechós aplegá Nadal del 1936 y, ¿ahón feren festa y s'engoliren el tito la parella de comunistes? En un puesto digne del proletariat: “¡Navidad en el palacio del Pardo! María Teresa, hay que organizar una buena fiesta. ¿Y el vino? Vendrá del Palacio Real. ¿Y los pavos? Tendrás pavos. Quiero, además de ramas de pino, laurel para los generales y olivo para la paz. Todo, todo. El general Kleber6 sonrió al entrar aquella noche. Platos con coronas reales. Cristales resplandecientes”. Eren, día la proletaria María Teresa León, “los días más felices de mi vida”; pero les víctimes que'l poétic matrimoni havía dut a la checa seguíen patint y morint, també en Nadal. 6 General Kleber Malnom del rumá Manfred Zalmánovich Stern, enviat per Stalin com a espía en el cor republicá. 7 Les enfermeres7 nuetets que serviren de distracció a camarades llibertaries L'actuació d'ugetistes, llibertaries, milicians de la F.A.I, etc., era la mateixa en tot el territori republicá, encá que l'escasea de mijos pera torturar dasta'l llímit —com en la checa de Fomento o Bellas Artes de Madrit—, no'ls impedía als progresistes dels poblets com Benitachell o Pola de Somiedo disfrutar8 d'una esprá de gorcha y mamela entre esguitons de sanc y fel bosá dels que torturaven artesanalment. Eixemple de cóm cumplíen els Drets Humans es la captura y fusilament de tres enfermeres de la Creu Roja. Les armes que les incautaren eren cotompel, aspirines y alcohol. Tot es va fer segons el canon: les agarraren el 27 d'octubre de 1936, estigueren l'espra y nit en mans dels progresistes y, al matí, sinse robes, unes milicianes voluntaries juaren en elles abans d'enviarles a pasejar eternament. En este cas, al ser testic tot el poble de Pola de Somiedo, es reconstruí punt per punt el calvari d'eixes enfermeres d'Acció Católica, delit suficient pera'l castic de tortura, violació y mort. Retallant lo escabrós, aixina actuaren els republicans: “apresadas el 27 de octubre de 1936, las tres enfermeras Pilar Gullón Yturriaga (25 años), Octavia Iglesias (41) y Olga Pérez (23) pasaron la noche en cautiverio en Pola de Somiedo con los milicianos, que abusaron reiteradamente de ellas. Dicen los testigos que un carro utilizado para actividades rurales, cuyo tipo de eje produce un chirrido característico, fue utilizado para apagar los gritos. En la mañana del 28, unas milicianas se ofrecieron para fusilar a las prisioneras, las despojaron de toda su ropa y, al mediodía, las voluntarias las fusilaron, enteramente desnudas, en un prado. Las milicianas se repartieron las prendas de las muertas. Las ejecutoras de los disparos fueron Evangelina Arienza, Dolores Sierra, y Emilia Gómez. que hicieron escarnio de los cuerpos durante gran parte de la tarde, hasta que a la noche fueron sepultadas en la fosa común que cavaron dos prisioneros, también ejecutados luego”. Els testimonis apunten a u que'l díen 'El Patas', cap d'una columna republicana: “El Patas les dijo a los milicianos que hicieran con ellas lo que quisieran durante la noche. Éstos las violaron y su jefe incluso hizo circular por el pueblo un carro de bueyes para que el chirrido de sus ejes hiciera más difícil oir los gritos de las tres enfermeras”. Qui millor descriu lo de les tres enfermeres va ser Manuel Gullón (Alfa y Omega ,12 de abril 2007, p. 5), terrorífic relat que s'anfronta al mon idílic que d'Asturies cantaven Teresa y Alberti en sa fulla pera'ls republicans per eixes feches: “en la 7 Enfermer En valenciá tenim enfermer, enfermería, no els catalans infermer, infermería: “Lo dit enfermer conservant aquelles robes" (DCVB, doc. any 1417); “enfermer” (Exulve: Praeclarae artis, 1643). En la traducció al valenciá del Blanquerna, el cat. Bonllabi escriu la veu correcta: “entrá en la enfermeria” (Blanquerna, 1521, f. 31); “morí... en la enfermería de Sant Francés” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 23 de dehembre 1613). 8 Disfrutar Cultisme derivat del lletí fructus > frut > dis-frut > disfrutar. El catalanisme heu sustituix per els arcaismes y catalans vius ‘fruir, gaudir’: “poderles disfrutar” (Rahonament... el consell que tingueren el Tio Cosme Nespla de Benifaraig, 1797) En tota Espanya republicana feen lo mateix. Raere de la tortura y lliquidació del quintacolumniste, sinyoret amariconat, flares, retors, adoratrius o enfermeres, els progresistes republicans agarrafunyaven lo que podíen dels morts. Si eren, com en la image, casulles o roba que no'ls aprofitava, feen el mardanot abans de cremarla. Conta Teresa que “al subir una escalera, me encontré con unos compañeros anarquistas, luciendo unos graciosos sombreros de señora, cargando con un piano y gritando: ¡Ahora somos los condes! Calles sin condes llenas de gracia madrileña” (León. Mª. T.: Memorias de la melancolia, p.291) Tot era d'ells y, com a mostra, el palau amaitinat a uns marquesos, ahon vivíen Teresa y Alberti “los mejores años de su vida”. 8 noble tierra asturiana nacía una nueva dignidad del hombre” (El Mono Azul, 8 de octubre 1936, p.2), ¡Qué diríen les tres enfermeres que, despullaes de sa roba, serviren de joguets abans de morir el 27 del mateix mes y any en Asturies!. Lo que li feren a Plácit de Benitachell estava programat en La Traca En part tenim narrat l'inici d'este vergonyós episodi del que may parlarán poc ni molt les televisions del Régim pancatalanaziste (m'agrá el neollogisme de la RACV de Voro) que tot el día mos unfla el cap en la dichosa Catalunya o els morts de la Memoria Histórica, la dels republicans de Teresa León y Rafael Alberti. Segons la gent que va vórer els aconteiximents del 15 d'agost de 1936, un camió en milicians aplegá a les tres de l'esprá a Benitachell pera buscar al flare Plácit García Gilabert. Detingut sinse problemes, García estigué unes hores en mans del Comite que, segons actuaven els companyers de Teresa y Alberti en les cheques de Madrit, el deixaren fet macoca9 . Els durá poc y, a la matiná, aparegué tirat entre carts y tallacames al costat del camí a Denia. Arreplegat per familiars, la descripció del cadáver feta per el mege titular de Benitachell Vicent Noguera y el seu practicant, día que'l mort era “joven y corpulento, estaba mutilado: le faltaban los órganos sexuales y una oreja; y además presentaba señales punzantes en nalgas y otras partes, como producidas por aguja saquera”. Clar, els del Comité no tenían a ma més instruments que garranchons, gavinets y ahulles saqueres, res que vórer en la “cabina” de la checa de Bellas Artes que deleitá a Alberti y Teresa. Segons es deduix del análisis post mortem, els progresistes el dugueren al camp y li digueren que correguera, que estava lliure; pero, ¿cóm anava a córrer Plácit, transit a colps y sinse ull? El benefactors de la Humanitat teníen un mig: les ahulles saqueres de 15 cm pera puncharli per raere, d'ahí10 les “señales punzantes en nalgas” que'l dotor Vicent va vórer. L'home, sinse sanc y sinse ull, acaminá pocs metros. No donava espectácul pera'l tir al facha, aixina que'ls bochins l'ompliren de plom y el deixaren tirat entre'ls cudols; no obstant, al ser molt mascles els correlligionaris d'Alberti y Teresa León, reviscolaren una costum prou arrailá: tallar testículos al moribunt, siga bou o un home. A mitants del sigle XX encá es fea en els animals: “en Tordesillas se soltaba un toro por las calles, siendo excitado por la gente hasta que desemboca en la Vega del Duero, donde le esperan caballistas y hombres a pie armados con picas. Una vez es herido de muerte, el total de los participantes acaba con él, aunque es derecho del que lo hiere de muerte primero arrancarle los testículos al toro, y mostrarlo orgulloso en el extremo de su lanza” (Peris, J.: Demonio, religión y sociedad, CSIC, 2002, p.81) Aixina com es públic els noms de les republicanes que deixaren en porreta a les enfermeres en Pola de Somiedo y les feren de tot, en Benitachell no's coneix el nom del que tallá hous11 y orelles al 9 Macoca El sustantiu macoca, en valenciá, es figa pansida y clevillá. 10 En valenciá modern n’hian cuatre graus de llocalisació díctica: ací, ahí, allí y, pera lo més llunt, allá (no es lo mateix ‘ací damunt’ que ‘ahí en la caira’): “tin per ací, tin per allá, ahí n va hu” (Galiana: Rond. 1768, p. 68) “lo portaren al Palau del Bisbe e allí l´aposentaren” (Dietari de Jeroni Soria, 20 setembre 1521) 11 En valenciá modern du h- epentética pera trencar l´anfibología homográfica en el verp oír (tu ous, ell ou): “¿Ous caquechar les gallines?” (Gadea: Ensisam, 1891); “se ou la veu de...” (Badenes, V.: Tápat sego,1945); “qui els regale una moneta (de Pascua). que tinga dos hous” (Ros, C.: Romanç del jochs, c.1730) Com a menjar fonamental del poble, ix en tonaes dels chiquets: 'Hous en el ponehor / bastonaes al sinyor retor./ El mateix 19 de joliol de 1936, al sendemá del inici de la Guerra Civil, els republicans ya anaven per iglesies y convents fent lo mateix que'n 1931 y 1934. Aixina, buscant joyes amagaes del convent de Saleses tragueren momies de les criptes, demostrant cóm guardaven la dignitat del ser humá. 9 teólec Plácit. Y dic orelles, en plural, perque'l auxiliar del mege deixá cáurer en el procés: “no recuerdo con exactitud si también le faltaba la otra oreja”. En realitat, els comunistes y socialistes feen lo que'ls dictaven els intelectuals que, raere de la maquineta d'escriurer, sugeríen qué fer al oponent ideológic: “con la gente de sotana... cortarles el instrumento para que no delincan con el sexo. A las monjas... meterles un cartucho de dinamita en el ojete y pegarle fuego... a los curas y a los frailes les castraba de raíz. A las monjas se lo cosía a punto de estera con una aguja saquera...” (La Traca, 14 de octubre 1936, p.7) “como toros de lidia. Al más gordo cortarle los perniles y mandarlos al Papa de Roma y a los demás cortarles los testículos” (La Traca, 21 de octubre 1936, p.3) “sacarles los ojos para que no vieran” (La Traca, 11 de noviembre 1936, p.6). Aixina li feren al teólec Plácit de Benitachell, y may vorem películes o series pera que'l poble sapia qué pasá en eixe bando republicá progresiste, humanitari y cult, ahon Teresa y Alberti fomentaven la tortura y mort. Hui n'hian cantitat de carrers que duen noms d'esta seráfica parella, dasta coleges com el CEIPMaría Teresa León, que disimulen cóm volía als chiquets l'amiga dels anarquistes. Aixina, en narració curta descriu la conversació d'un pare en el fill de sis anys, al que li dona una sistella en pólvora pera atentats: «Padre, ¿dónde están los traidores? Se entendían.—Padre, ¿han traído las cestas? A los seis años se puede llevar una cesta al brazo sin que nadie sospeche...—Mira, esto para los traidores que no dejan vivir a los hombres del trabajo. Y cogió la cabeza del niño con la mano negra de pólvora y le refregó los hociquitos tibios. —Huele. Pólvora» (León, María Teresa: El Mono Azul, 24 de septiembre 1936, p.6) Hui n'hian coleges d'EGB y carrers que duen el nom d'esta sinyora. En Alacant, per eixemple, el carrer del germá pilot de Franco es ara carrer María Teresa León. Dihuit de giner de 2019, aplegue a casa. Vaig a tastar arrós negre en sepionets y, ademés, abaecho o bacallar en oli, sucat en pa de Benimagrell. Ensenc la televisió del Régim y, en tobor, bote del Ferreras al Laberinto catalá de la Griso y, ¡quína casualitat!, caic en la 2 de TVE y me ix lo de sempre: els que fan empatabobos en la mort de García Lorca. Justet raere del cap del blaver tenim el puesto ahon els traureulls republicans perseguiren a punchaes d'ahulla saquera al Pare Plácit. A l'esquerra, de testic, el magestuós Mongó 12 valenciá (sempre sinse la -t- dels catalanistes y les seues víctimes). El paisage es pot vórer desde la replaseta de la iglesia de Benitachell, ahon descansa el teólec que la Memoria Histórica ha deixat abanda. Per cert, aquella tabolla d'imbésils catalanistes que escupiren y espentaren en mig de carrer a una indefensa Cristina Seguí, ¿qué hagueren fet en ella si tingueren el poder d'un Comite del 36 y una checa de la II República?
Hous en la pallisa,
/ bastonaes a la tía Lloísa.
/ Hous en l'almari,/
bastonaes al sinyor vicari./
Hous en el clot, /
bastonaes a Chimot./
Hous en l'andana,/
bastonaes a la tía Tana...':
“els hous sempre els ven prou cars” (Coloqui nou... a una fornera, a una sastresa..., c.1740) 12 Mongó “derivado del latín Mons Iovis, daría Mongó” (Diago, 1600); “Mongó significaría Mons Agón” (Escolano, 1608); “a pres en la montanya del Mongó” (Llib. Albará, 322, any 1622); “ermites en Mongó” (Esteve, f. Pere: Storia del Sant Sepulcre, c. 1645) “la montanya de Mongó” (BV. ms. 255, Planells: Vida de fr. Pere, 1760); “En Denia empiezan las raíces del Mongó” (Cavanilles: Obs. 1797) “de Mongó vullch ser la dóna” (Barreda, M.: La cara de Mongó, 1873, p. 8); “Els Collons del Mongó” (Corominas: DECLLC, v. 2, p. 834). Als colaboracionistes catalaners els sindona res la documentació; lo que volen es poder y dinés.
Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
Mostrando las entradas para la consulta catalanistes ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta catalanistes ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Vicente Joaquín Bastús y Carrera, idioma valenciano
Preferixco an este lleidatá sitán al idioma valensiá que a datres filólogos catalanistes que defenen paísos que no existíxen.
Vicente Joaquín Bastús y Carrera: La sabiduría de las naciones, 1862
Vicente Joaquín Bastús y Carrera: La sabiduría de las naciones, 1862
Sa coherenci brilla per sa seua absència
Lo mallorquí té gramática anterió al gallego pero los catalanistes neguen la condissió de idioma a un y al atre no (perque está massa lluñ).
Sa coherenci brilla per sa seua absència. * F. Moreno Fernández. La lengua española en su historia y su geografía, 2006
La gramática de Amengual se pot descarregá en pdf y atres formats o vore online aquí https://archive.org/details/bub_gb_XEccEmH_wCQC/page/n15
Sa coherenci brilla per sa seua absència. * F. Moreno Fernández. La lengua española en su historia y su geografía, 2006
La gramática de Amengual se pot descarregá en pdf y atres formats o vore online aquí https://archive.org/details/bub_gb_XEccEmH_wCQC/page/n15
he yo traduit de latí en valenciana prosa lo libre de mestre
Escriu Miquel Perez ala molt illustre dona Ysabel de Villena abadessa dei monestir dela sancta trinitat.
he yo traduit de latí en valenciana prosa lo libre de mestre ...
Fa mols siglos que los valensiáns ya sabíen quina llengua parláen.
Hui catalanistes volen que se denomino de un atre modo,
¿qué tos pareix?
Miquel Pereç: De imitatione Christi et de contemptu mundi. 1491
Hui catalanistes volen que se denomino de un atre modo,
¿qué tos pareix?
Miquel Pereç: De imitatione Christi et de contemptu mundi. 1491
Chochim, quànt costen les serps pitó? (valencià)
Chochim, quànt costen les serps pitó?
200€, ne vols una?
No. I les cobres?
Veges, no vaig a regalar-les. No te fot.
A Tortosa se parle valensiá tortosí.
Alexandre Cirici VS Compromís de Casp, 1412, valensiá, desarrollo literario a partir del valenciano, documentos oficiales del pasado.
Estes imaches no los agraden als catalanistes de la Ascuma, Arturito Quintanilla, Juaquín Monclús o Ignacio Sorolla Amela
Cataluña, Marca Hispánica
Si los catalanistes li diuen a la Comunidat Valensiana "país valensiá" entonces podrém díli a Cataluña "Marca Hispánica" y en mes raó.
* D. González Ruiz: Breve historia de las leyendas medievales, 2010
La Marca Hispánica era la frontera franca con los musulmanes de Al-Andalus en la península ibérica y estaba delimitada geográficamente por los ríos Llobregat, Segre y Cardener. / Condados, conde, emperador franco (de la Francia actual, no Franco el caudillo). / Wifredo, Belónidas, nobles feudales, poder condal, Sunifredo, Bellón, Urgell (Urgel), Cerdaña, Barcelona, Girona, Carolingia, luchas, poder, imperio franco
Prat de la Riba
Lo mateix Prat de la Riba, prinsipal ideólogo del nassionalisme catalá, u explicabe perfectamén. Lo odio sirá la prinsipal pauta de esta nova generassió, y la mentira y la victimissassió les seues ferramentes a nivells no vists abáns. A partí de la década dels 80 del siglo XIX íxen una serie de catalanistes que personificarán la pijó cara del catalanisme: fanatisme, victimisme, arrogánsia, hopocresía y castellanofóbia.
https://www.dolcacatalunya.com/2014/05/prat-de-la-riba-padre-del-nacionalismo-reconoce-que-esta-ideologia-es-obra-de-lodio/
https://www.larazon.es/cultura/prat-de-la-riba-el-hombre-que-antepuso-cataluna-a-dios-BD16737240
https://www.libertaddigital.com/opinion/ideas/prat-de-la-riba-el-sistematizador-1276223917.html
https://www.josemariamarco.com/la-libertad-traicionada/la-nacionalidad-catalana-enric-prat-de-la-riba-1870-1917-2/
https://cronicaglobal.elespanol.com/pensamiento/historias-cataluna/prat-riba-padre-patria_132776_102.html
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/prat.htm
https://www.lavanguardia.com/cultura/20170814/43560077277/prat-de-la-riba.html
Lo del “espanyansroba” y “ensvolenaixafar” no es accidental. Su inspiración está en el creador de la Mancomunitat, homenajeado por Artur Mas
En 1907 el catalán Francisco Jaume escribía que “una de las mentiras más indignas de los catalanistas es la de hacer creer a los catalanes que somos odiados por los castellanos, cuando es perfectamente lo contrario”.
No se equivocaba. Prat de la Riba, uno de los creadores del nacionalismo, formuló este “dogma del odio” nacionalista en su libro La Nacionalitat catalana (1906):
“Calia acabar d’una vegada aquesta monstruosa bifurcació de la nostra ànima, calia saber que érem catalans i que només érem catalans, sentir lo que no érem per a saber clarament, fondament lo que érem, lo que era Catalunya. Aquesta obra, aquesta segona fase del procés de nacionalització catalana, no la va fer l’amor, com la primera, sinó l’odi”.
Ja sabiem que el nacionalisme es basava en mites, mentides, exageracions i sentiments negatius. El que no sabem és què en pensa mossèn Joan Costa, que diu que “el nacionalisme és una virtut”. Curiosa “virtut” obra de l’odi…
Dicsionari chapurriau castellá, T
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)
t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
t'amagarás | te esconderás | ||
t'entenguen | te entiendan | ||
t'ha dixat | te ha dejado | ||
t'has amagat | te has escondido | ||
t'hay entés | te he entendido | ||
ta mare | tu madre | ||
tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
tabaco | tabaco | ||
tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
tabáns | tábanos | ||
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
taberné | tabernero | ||
tabernes | tabernas | ||
tabernés | taberneros | ||
tablero, tableros | tablero, tableros | ||
tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
tacada | manchada, herida | ||
tacál | mancharlo | ||
tacála | mancharla | ||
tacañería | tacañería | ||
tacáre | manchara, manchase | ||
tacaríen | mancharían | ||
tacás | mancharse | ||
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
tacha, taches | clavo, clavos | ||
tacha, taches | clavo, clavos | ||
tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
taco, tacos | taco, tacos | ||
tacte, tacto | tacto | ||
tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
talante, talán | talante | ||
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
tallabe | cortaba | ||
tallaben | cortaban | ||
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
tallades | cortes de carne, chuletas | ||
talladó de magre | cortador de jamón | ||
talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
talláli | cortarle | ||
tállali | córtale | ||
tallán (g) | cortando | ||
tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
tallánli | cortándole | ||
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
tamé | también | ||
tampoc | tampoco | ||
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
tancabe | cerraba | ||
tancaben | cerraban | ||
tancada | cerrada | ||
tancades | cerradas | ||
tancáe, tancabe | cerraba | ||
tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
tancáen, tancaben | cerraban | ||
tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
tancamén | cierre, cerramiento | ||
tancán (g) | cerrando | ||
tancánla | cerrándola | ||
tancánse | cerrándose | ||
tancará | cerrará | ||
tancaré | cerraré | ||
tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
tancás | cerrarse | ||
tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
tanco | cierro | ||
táncon (que mos) | que nos cierren | ||
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
tanque | cierra | ||
tanquém | cerramos | ||
tánquen, tanquen | cierran | ||
tans | tantos | ||
tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
tantejáben | tanteaban | ||
tantejátos | tantearos a vosotros | ||
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
tapabe | tapaba | ||
tapaben | tapaban | ||
tapada | tapada | ||
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
tapáe, tapabe | tapaba | ||
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
tapál | taparlo | ||
tapáls | taparlos | ||
tapán (g) | tapando | ||
tapánla | tapándola | ||
tapánli | tapándole | ||
tapánlos | tapándolos | ||
tapánse | tapándose | ||
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
tapó, tap | tapón | ||
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
tardáen , tardaben | tardaban | ||
tardán (g) | tardando | ||
tardansa | tardanza | ||
tardará | tardará | ||
tardaríen | tardarían | ||
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
tarot | tarot | ||
tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
tart (es, arribém) tard | tarde | ||
tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
tassa, tasses | taza, tazas | ||
tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
tassada de tassá | tasada | ||
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
tauló, taulóns | tablón | ||
taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
té (ell, ella) | tiene | ||
te de roca | té de roca | ||
te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
techo, techos | techo, techos | ||
teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
tecleje (él, ella) | teclea | ||
técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
tegua, teua | tuya | ||
tegües, teues | tuyas | ||
teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
tele, teles | tele, teles | ||
telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
telepatía | telepatía | ||
telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
telescópicamen | telescópicamente | ||
telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
televisió, televissió | televisión | ||
télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
teló, telóns | telón, telones | ||
tema, temes | tema, temas | ||
temátic, temátics | temático, temáticos | ||
temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
teménu | temiéndolo | ||
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
temíe (se) | temía (se) | ||
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
templabe | templaba | ||
templadamen | templadamente | ||
templámos | templarnos | ||
templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
templansa | templanza | ||
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
temporal, temporals | temporal, temporales | ||
temporalidat | temporalidad | ||
temporalmen | temporalmente | ||
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
tems | tiempo | ||
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
tenás | tenaz | ||
tenasses | tenazas | ||
tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
tenassidat | tenacidad | ||
tenda, botiga | tienda, botica | ||
tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
tendénsia | tendencia | ||
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
tendeta | tiendecita | ||
tendetes | tiendecitas | ||
tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
tendramen | tiernamente | ||
tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
tendresa | ternura | ||
tendreses | ternuras | ||
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
tendríe, tindríe | tendría | ||
tendríen, tindríen | tendrían | ||
tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
tendríssima | tiernísima | ||
tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
tenen, ténen | tienen | ||
tengut, tingut | tenido | ||
tenía | tenía | ||
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
teníe | tenía | ||
teníem | teníamos | ||
Teníen | tenían | ||
teníes | tenías | ||
teníeu | teníais | ||
tením | tenemos | ||
tenín (g) | teniendo | ||
tenínla | teniéndola | ||
tenínlo | teniéndolo | ||
tenínme | teniéndome | ||
tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
tenínse | teniéndose | ||
tenis | tenis | ||
teníu | tenéis | ||
teníume | tenedme | ||
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
tens | tienes | ||
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
tentá | tentar | ||
tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
tentada | tentada | ||
tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
tentassió | tentación | ||
tentassións | tentaciones | ||
tentat, tentats | tentado, tentados | ||
teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
teóns | tizones | ||
teoría | teoría | ||
teoríes | teorías | ||
terápia, terápies | terapia, terapias | ||
térbol, térbols | turbio, turbios | ||
térbola, térboles | turbia, turbias | ||
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
tergiversá | tergiversar | ||
terme (munissipal) | término (municipal) | ||
termes | términos | ||
terminal | terminal | ||
terminals | terminales | ||
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
terra, terres | tierra, tierras | ||
terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
terrassa | terraza | ||
terrasses | terrazas | ||
terraza, terrassa | terraza | ||
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
terrenals | terrenales | ||
terrenes | terrenas | ||
terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
terres | tierras | ||
terrestre | terrestre | ||
terrible, terribles | terrible, terribles | ||
terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
territori, territoris | territorio, territorios | ||
territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
terror, molta temó, molta po | terror | ||
terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
terrorífics | terroríficos | ||
terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
ters | terso | ||
tersé | tercero | ||
tersera | tercera | ||
tersera | tercera | ||
terseres | terceras | ||
tersés | terceros | ||
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
térsio | tercio | ||
tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
tertúlia | tertulia | ||
tertúlies | tertulias | ||
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
testiga | testiga | ||
testigo | testigo | ||
testigos | testigos | ||
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
testimoniaben | testimoniaban | ||
testimonis | testimonios | ||
tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
tetris | tetris | ||
teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
teules | tejas | ||
teus | tuyos | ||
texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
tía | tía | ||
tiala, tela | tela | ||
tiandra, tendra | tierna | ||
tiandre, tendre | tierno | ||
tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
tibia | tibia | ||
tibiamen | tibiamente | ||
tibio | tibio | ||
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
tientos | tientos | ||
tiessa | tiesa | ||
tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
tigre, tigres | tigre, tigres | ||
tilín | tilín | ||
timbrasso | timbrazo | ||
timbre | timbre | ||
timbres | timbres | ||
tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
timós | tomillos | ||
tin, ti ! | ten, toma ! | ||
tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
tinalles, tenalles | tinajas | ||
tinc, ting | tengo | ||
tindrá | tendrá | ||
tindrán | tendrán | ||
tindrás | tendrás | ||
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
tíndrel | tenerlo | ||
tíndrela | tenerla | ||
tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
tíndreles | tenerlas | ||
tíndreli | tenerle | ||
tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
tindrém | tendremos | ||
tíndretos | teneros | ||
tindréu | tendréis | ||
tindría | tendría | ||
tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
ting, tinc | tengo | ||
tinga | tenga | ||
tingám | tengamos | ||
tingáu | tengáis | ||
tinguda | tenida | ||
tingudes | tenidas | ||
tingue | tenga | ||
tinguére | tuviera, tuviese | ||
tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
tiniebles | tinieblas | ||
tinta, tintes | tinta, tintas | ||
tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
tintinejá | tintinear | ||
tintineján | tintineando | ||
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
tío | tío | ||
tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
tións, teóns | tizones | ||
tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
típic | típico | ||
tipo - classe | tipo - clase | ||
tipos | tipos | ||
tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
tira, tires | tira, tiras | ||
tirabe | tiraba | ||
tirada | tirada | ||
tirada | tirada | ||
tirades | tiradas | ||
tirades | tiradas | ||
tiráe o tirabe | tiraba | ||
tiráen o tiraben | tiraban | ||
tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
tirán (g) | tirando | ||
tiránlos | tirándolos | ||
tiránloshi | tirándoselos | ||
tiráns | tirantes | ||
tiránse | tirándose | ||
tirásseli | tirársele | ||
tirat | tirado | ||
tirats | tirados | ||
tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
tire | tira | ||
tirém | tiramos | ||
tiren | tiran | ||
tiréula | tiradla | ||
tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
tiron | tiren | ||
tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
tírria, aversió | tirria, aversión | ||
tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
títul, títuls | título, títulos | ||
titulá | titular | ||
titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
titulat, titulats | titulado, titulados | ||
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
to, tono, tó | tono | ||
toalla, toalles | toalla, toallas | ||
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
toc de campana, toque | toque | ||
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
tocabe, tocáe | tocaba | ||
tocaben, tocáen | tocaban | ||
tocada | tocada | ||
tocades | tocadas | ||
tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
tocál | tocarlo | ||
tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
tocála | tocarla | ||
tocáles | tocarlas | ||
tocáli | tocarle | ||
tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
tocánme | tocándome | ||
tocaríe | tocaría | ||
tocaríen | tocarían | ||
tocat | tocado | ||
tocats | tocados | ||
tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
tochet | palito | ||
tochets | palitos | ||
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
toco | toco | ||
tocon | toquen | ||
tocos | toques | ||
tocs de campana, toques | toques | ||
toga, togues | toga, togas | ||
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
toleránsia | tolerancia | ||
tolerarém | toleraremos | ||
tolerás | tolerarse | ||
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
tolls | pozas | ||
tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
tomata, tomates | tomate, tomates | ||
tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
tomates | tomates | ||
tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
tombá | tumbar | ||
tombabe, tombáe | tumbaba | ||
tombaben, tombáen | tumbaban | ||
tombada | tumbada | ||
tombán (g) | tumbando | ||
tombánse | tumbándose | ||
tombare | tumbara, tumbase | ||
tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
tombat | tumbado | ||
tómbat | túmbate | ||
tombats | tumbados | ||
tombo | tumbo | ||
tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
tons pares | tus padres | ||
tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
tontamen | tontamente | ||
tontechá, tontejá | tontear | ||
tontecho, tontejo | tonteo | ||
tontejá | tontear | ||
tontería | tontería | ||
tonteríes | tonterías | ||
tontes | tontas | ||
tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
toparéu | toparemos | ||
tope | tope | ||
topes | topes | ||
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
topetáe, topetabe | topaba | ||
topetat | topado | ||
topetéu (tos) | topáis | ||
topéu (tos) | os topáis | ||
topí | puchero de cerámica | ||
topíns | pucheros | ||
topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
topografía | topografía | ||
toponímia | toponímia | ||
toponímic | toponímico | ||
toponímica | toponímica | ||
toponímiques | toponímicas | ||
toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
toquen | tocan | ||
toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
toquéu | tocáis | ||
toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
toquiñánse | toqueteándose | ||
toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
tordolets | tortolitos | ||
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
torna | vuelva | ||
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
tornabe, tornaé | volvía | ||
tornaben | volvían | ||
tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
tornades | devueltas | ||
tornáem, tornabem | volvíamos | ||
tornáen, tornaben | volvían | ||
tornál | volverlo, devolverlo | ||
tornála | volverla, devolverla | ||
tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
tornáles | devolverlas | ||
tornáli | devolverle | ||
tornáls | devolverles | ||
tornálsi | devolvérselos | ||
tórnam | devuélveme | ||
tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
tornámos | devolvernos | ||
tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
tornaré | volveré | ||
tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
torne | vuelve, devuelve | ||
tornémi | volvamos a | ||
tornen | vuelven | ||
tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
tornon | vuelvan, devuelvan | ||
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
torpemen | torpemente | ||
torpes | torpes | ||
torpesa | torpeza | ||
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
torradet | tostadito | ||
torre | torre | ||
Torredarques | Torre de Arcas | ||
torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
torres | torres | ||
torreta | torrecilla | ||
torron | tuesten | ||
tórse | torcer | ||
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
torsén (g) | torciendo | ||
torsíe | torcía | ||
torsíen | torcían | ||
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
torsuda | torcida | ||
torsut | torcido | ||
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
tortes | tuertas, torcidas | ||
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
torts | torcidos, tuertos | ||
tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado | ||
tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas | ||
tortura, tortures | tortura, torturas | ||
torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
torturat, torturats | torturado, torturados | ||
tos | tos | ||
tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
tossals | tozales | ||
tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
total | total | ||
totalmen | totalmente | ||
totalmén | totalmente | ||
totes | todas | ||
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
trabá | trabar | ||
trabá | trabar | ||
trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
traball | trabajo | ||
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
traballaba | trabajaba | ||
traballabe (ell) | trabajaba | ||
traballaben | trabajaban | ||
traballadó | trabajador | ||
traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
traballat | trabajado | ||
traballats | trabajados | ||
traballe | trabaja | ||
traballém | trabajamos | ||
traballen | trabajan | ||
traballets | trabajitos | ||
traballo | trabajo | ||
traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
traballs | trabajos | ||
trabán (g) | trabando | ||
trac | saco, quito | ||
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
tradissió, tradisió | tradición | ||
tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
traducsió | traducción | ||
traducsións | traducciones | ||
traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
traém | sacamos, quitamos | ||
traén (g) | sacando, quitando | ||
traénla | sacándola | ||
traénli | sacándole | ||
traénse | sacándose | ||
traéu | sacáis | ||
traéume | sacadme | ||
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
trafegán | moviéndose | ||
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
traficán (g) | traficando | ||
traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
traficáns | traficantes | ||
tragá, engullí | tragar, engullir | ||
tragáe o tragabe | tragaba | ||
tragám, traguém | tragamos | ||
tragán (g) | tragando | ||
tragassopes | tragasopas | ||
tragat | tragado | ||
tragédia | tragedia | ||
trago | trago | ||
tragos | tragos | ||
trague | traga | ||
traguen | tragan | ||
traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
traidó | traidor | ||
traidós | traidores | ||
traíe | sacaba, quitaba | ||
traíen | sacaban, quitaban | ||
traissió | traición | ||
traissioná | traicionar | ||
traissionat | traicionado | ||
traissións | traiciones | ||
traissións | traiciones | ||
traje | traje | ||
trajes | trajes | ||
trajet, trajets | traje pequeño | ||
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
trámit, trámits | trámite, trámites | ||
trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes | altramuz, parecido a la almorta | ||
tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
tranquilamen | tranquilamente | ||
tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
tranquilidat | tranquilidad | ||
tranquilisá | tranquilizar | ||
tranquilisabe | tranquilizaba | ||
tranquilisada | tranquilizada | ||
tranquilisánse | tranquilizándose | ||
tranquilisás | tranquilizarse | ||
tranquilisat | tranquilizado | ||
tranquilise | tranquiliza | ||
tranquilisen | tranquilizan | ||
tranquiliso | tranquilizo | ||
tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
tranquils | tranquilos | ||
transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
transcurríx | transcurre | ||
transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
transferí | transferir | ||
transferíls | transferirles | ||
transfigurat | transfigurado | ||
transformá | transformar | ||
transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
transformadó | transformador | ||
transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
transformat, transformats | transformado, transformados | ||
transforme | transforma | ||
transformo | transformo | ||
transformon | transformen | ||
transisió | transición | ||
transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
transitória | transitoria | ||
transitóries | transitorias | ||
transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
transmissós | transmisores | ||
transmití, transmétre | transmitir | ||
transmitíe | transmitía | ||
transmitíles | transmitirlas | ||
transmitíles | transmitirlas | ||
transmitíli | transmitirle | ||
transmitixgo | transmito | ||
transmitixguen | transmitan | ||
transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
| transparentar | ||
transparentabe | transparentaba | ||
transport | transporte | ||
transportá | transportar | ||
transportat | transportado | ||
transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
trascolo | bebo (vino) | ||
trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
trasladaríe | trasladaría | ||
traslade | traslada | ||
traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
traspás | traspaso | ||
traspassá | traspasar | ||
traspassán (g) | traspasando | ||
traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
trassa | traza | ||
trassat | trazado | ||
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
trassendí | trascender | ||
trasses | trazas | ||
trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
traste, trastes | trasto, trastos | ||
trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo | ||
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
tratabe, tratáe | trataba | ||
trataben, tratáen | trataban | ||
tratál | tratarlo | ||
tratála | tratarla | ||
tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
tratánla | tratándola | ||
tratánlo, tratánli | tratándole | ||
tratánme | tratándome | ||
tratáns de animals | tratantes de animales | ||
tratánse (de) | tratándose (de) | ||
tratat | tratado | ||
tratátos | trataros | ||
tratats | tratados | ||
tratáu, tratéu | tratáis | ||
trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
tratéume | tratadme | ||
trato | trato (yo) | ||
trau | saca, quita | ||
tráuen | sacan, quitan | ||
tráuli | sácale, quítale | ||
traurá | sacará, quitará | ||
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
tráurela | quitarla, sacarla | ||
tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
tráureli | quitarle, sacarle | ||
tráures | sacarse, quitarse | ||
tráures | quitarse, sacarse | ||
tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
tráuret | quitarte, sacarte | ||
tráuretos | quitaros, sacaros | ||
trauríen | quitarían, sacarían | ||
traus | quitas, sacas | ||
través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
travessía | travesía | ||
travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués | trabajar | ||
treballabe | trabajaba | ||
treballaben | trabajaban | ||
treballadó | trabajador | ||
treballadora | trabajadora | ||
treballadós | trabajadores | ||
treballáe, treballabe | trabajaba | ||
treballáen, treballaben | trabajaban | ||
treballáes, treballades | trabajadas | ||
treballál | trabajarlo | ||
treballáles | trabajarlas | ||
treballán (g) | trabajando | ||
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
treballat | trabajado | ||
treballats | trabajados | ||
treballe | trabaja | ||
treballen | trabajan | ||
treballs | trabajos | ||
tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
tremolá | temblar | ||
tremolabe | temblaba | ||
tremoladora | tembladora | ||
tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
tremolán (g) | temblando | ||
tremolánli | temblándole | ||
tremolen | tiemblan | ||
tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
tren, trens | tren, trenes | ||
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
trencán (g) | rompiendo | ||
trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
| roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
trencats | rotos | ||
trenquéu | rompáis | ||
trenses | trenzas | ||
trenta | 30 | ||
trenta 30 | 30 | ||
trentacuatre | 34 | ||
trentanóu | 39 | ||
trentaún, 31 | 31 | ||
tres | Tres, 3 | ||
tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
tret | sacado | ||
treta | sacada, treta | ||
tretes | sacadas, tretas | ||
trets | sacados | ||
trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
trevall, treball | trabajo | ||
trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
trevallán (g) treballán | trabajando | ||
trevallat, treballat | trabajado | ||
trevallats, treballats | trabajados | ||
trevalle, treballe | trabaja | ||
trevallen, treballen | trabajan | ||
trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
trevalls, treballs | trabajos | ||
triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. | ||
triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas | ||
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
triáe | elegía | ||
triála | elegirla | ||
triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
triará | elegira, separará | ||
triat, triats | elegidos, separados | ||
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
tribut, tributs | tributo, tributos | ||
trie, tríe | elige, separa | ||
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
trill | trillo | ||
trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
trilláles | trillarlas | ||
trillán (g) | trillando | ||
trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
trills | trillos | ||
trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
trincá | trincar | ||
trincada | trincada | ||
trincat | trincado | ||
trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
trista | triste (femenino) | ||
triste, trist – latín triste | triste | ||
tristemen | tristemente | ||
tristes | tristes | ||
tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
tristó | tristeza | ||
tristón | tristón | ||
tristos | tristes | ||
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
triturá | triturar | ||
triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
triunfe | triunfa | ||
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
tro, trons | trueno, truenos | ||
trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
trobades | encontradas, encuentros | ||
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó : músic y poeta | encontrador, encontradores - trovador | ||
trobáe o trobabe | encontraba | ||
trobáen, trobaben | encontraban | ||
trobáeu | encontrabais | ||
trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
trobála | encontrarla | ||
trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
trobám | encontrarme | ||
trobámos | encontrarnos | ||
trobán (g) | encontrando | ||
trobánla | encontrándola | ||
trobánlo | encontrándolo | ||
trobánse | encontrándose | ||
trobará | encontrará | ||
trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
trobarás | encontrarás | ||
trobaré | encontraré | ||
trobáre | encontrara, encontrase | ||
trobarém | encontraremos | ||
trobaren | encontraran | ||
trobaréu | encontraréis | ||
trobáreu | encontrarais | ||
trobaríe | encontraría | ||
trobaríen | encontrarían | ||
trobaríes | encontrarías | ||
trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
trobássela | encontrársela | ||
trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
trobátos | encontraros | ||
trobats | encontrados | ||
trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
trobém | encontramos | ||
tróben, troben | encuentran | ||
trobes, tróbes | encuentras | ||
trobéu | encontráis | ||
trobo | encuentro | ||
trobon, tróbon | encuentren | ||
trobos, tróbos | encuentres | ||
trochemoche (a) | a trochemoche | ||
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada | ||
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
trossos | trozos | ||
trotá | trotar | ||
trotán (g) | trotando | ||
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
tuf, vore tufarrina | hedor | ||
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia | emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
turno, turnos | turno, turnos | ||
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. | montañita, alto, collado | ||
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
túsga (tussí) | tosa | ||
túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
túsgue (tussí) | tosa | ||
túsguen (tussí) | tosan | ||
túsgues (tussí) | tosas | ||
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
tússen (tussí) | tosen | ||
tússes (tussí) | toses | ||
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
tussigám | tosamos | ||
tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
tussím | tosemos | ||
tussín (g) | tosiendo | ||
tussíu | toséis | ||
tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
-
histories de la historia página verificada y desarrollada per lo Grupo Café https://www.heraldo.es/noticias/aragon/el_municipio_cerollera_...
-
La Corona de Aragón: manipulación, mito e historia, José Luis Corral Lafuente Batallador Historia contada de Aragón (Ensayo histórico) Es...
-
ramonguimera.com/dicsionari.xls s'agüela su abuela s'agüelo su abuelo s'alimentaben, se alimentaben se a...