Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens

https://finestro.wordpress.com/2017/01/18/entrevista-del-moviment-franjoli-a-quim-arrufat/

Lo finestró es lo blog de J.M. Gracia Zapater, de La Codoñera.

Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un partit proetarra, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarraña. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Cataluña com tantes altres famílies de la zona.

Quim Arrufat: “La independència de Cataluña no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”.

Marcel Pena, lo pena de Marcel :

-Quina relació tens amb el Matarraña?

Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarraña. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

-Segueixes l'actualitat política del Matarraña?

La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarraña no és el centre de res; està en mig d'Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta.

-El Matarraña és una mica com la Franja del meu cul, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.

El procés de comarcalització de l'Aragó va voler imitar les comarques de Cataluña i la Comunitat Valenciana, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles chapurriauparlants fora del Matarraña. D'aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua cagalana no era un element determinant a l'hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

-Què falta a la Franja del teu cul per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?

Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarraña respecte a Cagaluña, i que ha provocat l'èxode massiu que pateix.

Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Cataluña pel fet del xoc de nazionalismes que al Matarraña s'ha alimentat molt. A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.

És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a España. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé, Cataluña mos robe". 

No, el Matarraña no s'enfonsa per culpa dels catalans, què més vullguessim, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, a Cagaluña tenim autovies i autopistes, i fins i tot Francisco Franco Bahamonde ens va colgar de calerons. El discurs franquista ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de Països Cagaláns.

-Quin paper hi hauria de jugar l'Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Cagaláns com a referència, en aquesta recuperació?

http://agonfilosofia.es/index.php?option=com_content&view=article&id=259

Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua com feia Hitler i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l'Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarraña, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures... A la Franja del meu cul, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s'endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l'únic que pot reconstruir la idea dels Països Cagaláns a la Franja del meu cul.

-També s'ha intentat fer des de Cagaluña, però les iniciatives encetades mai han acabat d'assentar-se.

L'aterratge d'institucions culturals catalanistes a la Franja del meu cul sempre s'ha fet pensat des d'una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja del teu cul. El meu pare , Esturrufat, va ser membre fundador de l'Ascuma, l'Associació Cultural del Matarraña, però se'n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Al IET ara hi tenim a un catalanista de renom, Carles Sancho Meix, de La Vall del Tormo.

Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials españoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja del meu cul.

-Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja del teu cul.

Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja del meu cul. Un tipus d'iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja del meu cul en l'exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals. Fins i tot Òscar Adamuz, del moviment franjolí, què és de Santa Coloma, rebatejada per ell.

Estació de Valljunquera (Font)

-La creació d'estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?

Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l'activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions chapurriauparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s'ha d'establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja del meu cul.

Francesc Xavier Escudero és la nostra esperança des de Beceit

-A part de la llengua, el chapurriau, què més uneix el Matarraña i les comarques veïnes?

El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes en chapurriau. Trobem un tipus d'agricultura molt típic d'allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.

Ascumites assentats

-Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el català com a llengua oficial?

El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l'Estat español, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. 

M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarraña hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat, és invasió lingüística. Per tant, és un recurs discursiu.

Paco Escudero balle sardana al ritme de tambor i bombo

-Però hi ha gent que reivindica que l'Aragó és trilingüe.

Això no té res a veure amb entendre l'Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple, i a ser possible eliminar el castellà del currículum escolar per a defendre la llengua, com vol fer la ANC a Cataluña. Això només s'aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja del meu cul.

-És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja del meu cul només ideològicament?

Això és un problema que sobrepassa la Franja del meu cul. A España, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen quatre realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia, Beseit i els Països Cagaláns, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l'Estat español. Això seria plurinacionalitat.

I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o català, l'idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d'aquesta negativa, i esperarem asseguts fins què aixó canvii. No ens oblidem del àrab i el rumà, què també haurien d'esser idiomes vehiculars.

-Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja del meu cul?

No n'hi ha a la Franja del meu cul ni pràcticament a la resta de Països Cagalans llevat del Principat per una raó: l'acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Cagaláns és un procés lent. Quan al Principat s'activa l'independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.

Tot i així, hi ha molta gent de la Franja del meu cul que participa en l'Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Cagaláns.

Ascuma a Calaceit

-Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?

Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Ses Illes i la Comunitat Valenciana no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s'hagi fet independentista. A les Illes i al antic regne de València la burgesia local es va afiliar al PP, a Alianza Popular, FE de las Jons,  i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Espanya ens Roba, però Franco ens donava la mamella, i què grossa què era. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Cagaláns.

-Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Cataluña i la resta dels Països Cagaláns?

Primer s'ha de superar l'actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Cagalans. Si s’assoleix la independència de Cataluña, España en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica. Això provocaria que molta gent a ses Illes i al regne Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta España o apropar-se al model de la República Cagalana. Tabarnia ho te clar, romandrie a España.

-Molta gent de la Franja del meu cul pensa que amb una frontera estatal s’acabaran les relacions amb Cataluña.

El concepte clàssic de l'estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Ni tan sols Trump a USA. Tenim l'exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Cataluña Nord i de la del Sud.

A no ser que España prohibeixi per als territoris chapurriauparlants tot allò de la Cataluña independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.

A més, que Cataluña va acollir molta emigració aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

-El que sí que podria passar és que la independència de Cataluña sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris chapurriauparlants.

En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República cagalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l'Estat español pot tenir un dels principals problemes, perquè Cataluña tensarà positivament la resta de comunitats chapurriauparlants. Esclatarà quan esclati la corda, jo no hi estaré, aniré a Suïssa amb l'Anna Gabriel, és tant guarra al llit com al parlament.

-Com per exemple?

S'hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja del meu cul ho és bastant més que Saragossa. A la República cagalana, Barchinona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta, i unicornis a la hípica del Eixample....

-Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.

dicsionari chapurriau castellá, ñ

ña molta gen	hay mucha gente
ñabé	haber
ñabén broma, va aná al monte y se fa fótre chopet, ameradet	habiendo niebla, fue al monte y se mojó mucho
ñabénne tres, no sé cóm no ne has triat cap	habiendo tres, no sé cómo no has elegido ninguno
ñabíe molta broma, boira, paora, dorondón	había mucha niebla
ñabíen mols códuls	había muchas piedras
ñabut	habido
ñaclada	mordisco
ñaclades	mordiscos
ñague una cosa	haya una cosa
ñaguen dos coses	haya dos cosas
ñaguere mes – ñaguere !	hubiera o hubiese más – que hubiera más !
ñagueren mes	hubieran o hubiesen más
ñagut, ñabut – Este añ ha ñabut bona saó y les olives s´han fet mol majes (grans)	Habido – este año ha habido buena sazón y las olivas se han hecho muy majas (grandes)
Ñan dos coses	hay dos cosas
ñaulá un gos	quejarse un perro
ñaulán	aullando
ñaurá	habrá
ñaure, ñabé	haber
ñauríe	habría
ñauríen dos coses	habría dos cosas
ñervi, ñirvi, ñervis, ñirvis	nervio, nervios
ñirviós, nerviós	nervioso
ñirviosa, nerviosa	nerviosa
ñirviossisme, nerviossisme	nerviosismo
ñirvis	nervios
ñu (animal paregut a un buey)	ñu

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-o.html

Josep Espluga

Josep Espluga (sociòleg lliterà)  opina sobre l' estructura social de la Franja.

  ""La veritat és que no conec cap estudi rigoros sobre l'estructura social de la Franja, així que només  puc donar algunes d'impressions meues poc contrastades.

  Diria que hi ha algunes elits emigrades a Barcelona i a Saragossa que encara tenen molta influència local, sobretot a poblacions històriques i que han tingut poca immigració  (com Tamarit, Vall-de-roures o Benavarri). En termes lingüístics en general són poc catalanòfils  (o obertament anticatalanistes). Altres elits residents al territori serien pagesia que treballa molta terra, propietaris d'indústries agroalimentàries i certs funcionaris (de serveis educatius, notaris, etc.). Pel que fa al català procuren fer veure que no hi és, perquè saben que els pot portar problemes amb els poders fàctics d'Aragó  (dels que depenen o als que necessiten). Justament, el gran problema del català a la Franja és el no haver tingut suport de cap tipus d'elit autòctona.

  En llenguatge d'escacs, els moviments per la defensa del català a la Franja compta amb molts peons, algun alfil o cavall, però cap rei ni reina. I així es molt difícil guanyar. "".

La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá

La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá

Cuan érem chiquets, a Beseit, antes del Pilá se resae a la vírgen del Pilar al carré del Pilá. Uns díes antes, los chiquets agarráem una campaneta de misa y anáem pel poble cantán esta cansoneta, y tocán la campana tot lo fort que podíem. Se fée casi de nit, o ya de nit.

Si no fee fret voltáem tot lo poble, aixina mos gitaem mes tart, y preníem la fresca. Mos fée molta ilusió ixí al carré, no érem massa beatos, y aprofitáem per a tiráls piñols de lladó a les dones que resáen. Feem aná canuts de caña, alguns de natros ne teníem uns de metal de bufá al foc, pero estos feen massa mal.

Natros alguna vegada vam traure les esquelles, algunes mol grans, de les vaques que van tindre mons yayos y mon pare. Entonses vivíen a casa les Carabines. Ara es casa Pelu. A la part enfrente de casa Lilo, ñabíe una figuera, mon pare va caure de minut y casi se va matá. Al atra banda donae a la replasseta damún la farmassia de ara, aon antes estae la discoteca Jerley.

Repartíen lleit pel poble, an algunes cases sol un cuart de litro, ñabíe molta pobresa. Ere la postguerra. Al menos ere lleit mol grassa y bona y la gen la teníe que mesclá en aigua. Ara u fan totes les marques y poca gen beu lleit bona.

Cabres n'ham tingut sempre. Yo als 16 añs después de minjá me podía fotre un flan de litro de lleit de cabra, aixina estic de fort.

A casa no van fe may formache, minjáem collada, bebíem lleit, féem flan (chino mandarín), natilles, poques vegades yogur. 

Cuan les cabres criáen, la lleit ere groga y se fée collada sense ficá coll, ni pels de carchofa (dels blaus, com los de la Marge Simpson), ni cuatre gotes de llimó.

Esta collada teníe uns grumos com una colifló, li ficáem be de sucre y tamé mos bebíem lo calostro, suquet, lleit, suero.

Cuan ficáem la lleit a bullí, se feen cuatre dits de nata, la ficáem a una tassa y sucre an ella.

JORNADA OCTAVA. NOVELA CUARTA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA CUARTA.

Lo prebost de Fiésole vol a una dona viuda; no es amat per nella y, creén gitás en ella, se gite en una criada seua, y los germáns de la Siñora fan que lo seu obispo u descubrixque.

Habíe arribat Elisa al final de la seua história, no sense gran plaé de tota la compañía, cuan la reina, giránse cap a Emilia, li va amostrá que volíe que ella, después de Elisa, la seua contare. Ella, de seguida, va escomensá aixina:

Valeroses siñores, cuán solissitadós dels nostres pensaméns són los mossens y los flares y tot los clérigos, com a moltes históries de les contades recordo que se ha demostrat; pero com may podríe parlás de aixó tan que no quedare mol mes per di, yo, ademés, vull contáton una sobre un prebost que volíe que una noble Siñora viuda lo amare, vullguere ella o no. Ella, com mol sabia, lo va tratá com se mereixíe.

Com totes vatres sabéu, Fiésole, que podem desde aquí vore, va sé una siudat mol antiga y gran, encara que avui estigue tota assolada, y no per naixó ha dixat de tíndre obispo propi y encara lo té. Allí, prop de la iglesia majó, teníe una noble Siñora viuda, de nom doña Piccarda, una possesió a una casa no mol gran; y com no ere la dona mes acomodada del món, allí vivíe la majó part del añ, y en ella dos germáns seus, joves mol bons y cortesos. Va passá que frecuentán esta Siñora la iglesia majó y sén encara mol jove, hermosa y agradable, se va enamorá de ella en molta ardó lo prebost de la iglesia, y después de algún tems va sé tan atrevit que ell mateix li va di an esta Siñora lo seu dessich, y li va rogá que estiguere contenta del seu amor y de vóldrel com ell la volíe. Ere este prebost ya vell pero mol jove de juissi, petulán y pujadet, y de ell mateix pensáe tot lo milló, en modos y costums plenes de afectassió y desagrado, y tan pesat y fastidiós que dingú ñabíe que lo vullguere be; y si algú lo volíe poc ere esta Siñora mateixa, que no sol no lo volíe gens sino que lo odiabe mes que a un mal de quixals. Ella, en molta prudénsia, li va contestá:

- Siñó, que vos me améu me té que sé mol agradable, y yo ting que vóldretos y tos voldré de bon grado; pero entre lo vostre amor y lo meu cap cosa deshonesta té que passá may. Sou mon pare espiritual y sou mossen, y ya tos aproximéu mol a la vellesa, coses que tos deuen fé honesto y casto; y per atra part yo no soc una chiqueta a la que estos enamoraméns senton ya be, y soc viuda, que sabéu cuánta honestidat se espere de les viudes; y per naixó, tingueume per excusada, que del modo en que me requeríu no tos voldré may ni aixina vull sé amada per vos.

Lo prebost, no podén aquella vegada traure de ella datra cosa, no va desmayá vensut al primé cop, sino que fen aná la seua arrogán ossadía la va solisitá moltes vegades en cartes y en embajades, y encara per ell mateix cuan la veíe acudí a la iglesia; per lo que, pareixénli este tabá massa pesat a la Siñora, va pensá en tráuressel de damún del modo que mereixíe, ya que de atra manera no podíe; pero no va volé fé res sense primé parláu en sons germáns. Y habenlos dit lo que lo prebost fée en ella y tamé lo que ella enteníe fé, y ressibín de ells plena autorisassió, als pocs díes va torná a la iglesia com acostumabe; y en cuan la va vore lo prebost, va aná cap an ella, y com solíe fé, prenense confianses va entrá en ella en conversa. La Siñora, veénlo víndre y mirán cap an ell, li va ficá alegre gesto, y retiránse a una vora, habenli lo prebost dit moltes paraules del modo acostumat, la Siñora después de soltá un gran suspiro va di: - Siñó, yo hay sentit di moltes vegades que no ña cap castell tan fort que, sén bombardejat tots los díes en un fonévol, no sigue assaltat algún día; lo que vech mol be que me ha passat a mí. Tan unes vegades en dolses paraules y atres en bromes y atres en atres coses me hau sercat, que me hau fet rompre lo meu propósit; y estic disposada, ya que tan tos agrado, a sé vostra. Lo prebost, tot contén, va di:

- Siñora, mol tos u agraixco y a di verdat, me hay maravillat mol de cóm tos hau ressistit tan, pensán que may me habíe passat aixó en cap atra. Aixina hay dit yo algunes vegades que, si les dones foren de plata no valdríen cap diné perque cap ressistiríe lo martell. Pero dixem aixó: ¿cuán y aón podrem está natros juns? A lo que la Siñora va contestá:

- Dols siñó meu, lo cuán podríe sé la hora que mes tos vinguere be perque yo no ting cap home a qui li tinga que doná cuenta de les meues nits; pero aón no u sé.
Va di lo mossen: - ¿cóm que no? ¿y a casa vostra?

Va contestá la dama: - Siñó, sabéu que ting dos germáns jóvens, que de día o de nit venen a casa en les seues amistats, y la meua casa no es mol gran, y per naixó no podríe sé, a no sé que vullguereu está allí com si foreu mut, sense di paraula ni respirá fort, y a fosques, com un sego; si vullguereu féu aixina se podríe, perque ells no entren a la meua alcoba; pero está la seua apegada a la meua y no se pot di ni una parauleta tan baixet que no se escolto.

Va di entonses lo prebost: - Siñora, que no quedo per naixó per una nit o dos, mentres yo penso aón podem está en mes comodidat.

La Siñora va di: - Siñó, aixó es cosa vostra, pero una cosa tos rogo, que aixó quedo tan secret que no se sápigue may una paraula.

Lo prebost va di entonses: - Siñora, no tingáu temó per naixó, y si pot sé, féu que esta nit estem juns. - Aixina sirá - y donánli indicassións de cóm y cuán habíe de acudí, sen va aná y sen va entorná a casa. Teníe esta Siñora una criada, que no ere massa jove y que teníe la cara mes fea y mes contrafeta que may se habíe vist: teníe lo nas mol chato y la boca torta y los labios grossos y les dens mal compostes y grans, y ere garcha, y may estabe sense mal de ulls, y teníe un coló verd y groc que pareixíe que no a Fiésole sino a Sinagalia habíe passat lo estiu; y ademés de tot aixó, ere coixa y algo manca del costat dret. Y se díe Ciuta (se pronúnsie chiuta: chuta, ólipa; lechuza), y com teníe la cara tan blanca, tots li díen Ciutazza (chiutátza); y encara que fore mol desgarbada de figura, ere, sin embargo, bastán malissiosa. La Siñora la va cridá y li va di: - Ciutazza, si vols fém un servissi esta nit, te donaré una bona camisa nova. Ciutazza, sentín mentá la camisa, va di: - Siñora, si me donéu una camisa, me aviaré al foc, no ya datra cosa. - Pos be - va di la Siñora -, vull que esta nit te gitos en un home al meu llit y que lo acarissios, y guárdat de di cap paraula, que no te séntiguen mons germáns, que saps que dormen a la vora; y después te donaré la camisa.
Ciutazza va di: - Aixina dormiría yo en sis com en un, si faiguere falta.

Arribada pos la nit, lo siñó prebost va acudí, com li habíe sigut fixat; y los dos jóvens, com la Siñora habíe combinat, estaben a la seua alcoba y féen mol soroll; per lo que lo prebost, silensiosamen y a paupontes entrán a la alcoba de la Siñora, sen va aná cap al catre com ella li habíe dit, y al atre costat Ciutazza, ben informada per la Siñora de lo que teníe que fé. Lo siñó prebost, creén tíndre a la seua Siñora al costat, va abrassá a Ciutazza y la va escomensá a besá sense di ni chut, y Ciutazza an ell; y va escomensá lo prebost a refregás en ella, prenén possesió de los bens llárgamen dessichats. La Siñora los va maná als germáns que faigueren lo demés de lo que habíen planejat; ells, eixín en cuidadet de la seua alcoba, sen van aná a la plassa, y los va acompañá la fortuna per a lo que volíen fé, mol mes de lo que ells mateixos demanáen perque, sén la calina gran, lo obispo – vispe - bisbe – episcopus - habíe enviat a buscá als dos jóvens per a aná hasta casa seua passeján y acompañáls bebén algún vi fresquet de Chianti o Montepulciano d´Abruzzo. Al vórels víndre, diénlos que volíe fé un tastet en ells, van empendre lo camí;  y entrán a un pati fresquet que ells teníen aon ñabíen moltes llums enseses, en gran plaé se van assentá a catá algún dels bons vins que teníen. Y habén begut van di los joves:

- Siñó, ya que tan favor mos hau fet acompañánmos, que tos hau dignat visitá esta la nostra menuda barraca a la que veníem a invitátos, volém que veigáu una coseta que tos volíem mostrá. Lo obispo va contestá que de bona gana; per lo que un de los joves, agarrán a la ma una antorcheta ensesa y anán per dabán, seguínlo lo obispo y tots los demés, se va adressá cap a la alcoba aon lo siñó prebost estáe, que per a arribá pronte se habíe donát pressa cabalgán y habíe, antes de que éstos arribaren allí, cabalgat ya mes de tres milles; per lo que rendit y tenín a Ciutazza en brassos encara que fée caló, dormíe. Entrán, pos, en la llum a la ma lo jove a la alcoba, y lo obispo detrás de ell y tots los atres, van vore al prebost en Ciutazza en brassos. En aixó, despertánse lo siñó prebost, y veén la llum y esta gen al voltán, avergoñinse mol y assustat va embutí lo cap daball de los llansols. Lo obispo lo va insultá y li va fé traure lo cap y volíe vore en quí estabe gitat. Lo prebost, al vore lo feo engañ de la Siñora y lo vituperi que ere, se va sentí lo mes dolgut home que may haygue existit: y per manamén del obispo, vestínse, a patí un gran cástic per lo pecat cometut, ben custodiat, va tíndre que anássen cap a casa. Va volé averiguá lo obispo cóm habíe passat alló, que aquell haguere anat a gitás allí en Ciutazza. Los joves li van contá ordenadamen totes les coses; lo que sentín lo obispo, mol va alabá a la Siñora, y tamé als jóvens que, sense voldre tacás les mans en la sang de un sacerdote, lo habíen tratat com mereixíe. Este pecat lay va fé lo obispo plorá coranta díes, una corantena com la del Covid, pero l´amor y la vergoña lo van fé plorá mes de coranta nou; sense contá en que, per mol tems después no podíe aná pel carré sense que los sagals lo siñalaren en lo dit y que digueren: - ¡Míratel, lo que se gite en la Ciutazza! - Lo que li dolíe tan que va está a pun de tornás lloco; y de esta manera la valerosa Siñora se va traure de damún al pesat, corcó, canso o cansino prebost, que u ere casi tan com u es Carlitos Rallitos Badetitos , cohet de Calaseit, al Matarraña, y la Chutassa se va guañá una camisa.

Tot un éxit. Valjunquera. 6 de Abril del 2024.

 Tot un éxit.

La fiesta de nuestro sexto aniversario ha sido un auténtico éxito.
Nuestra intención era que se convirtiese en una auténtica fiesta de la cultura en nuestra lengua madre, lo Chapurriàu.

https://www.facebook.com/groups/1661943157400028/?hoisted_section_header_type=recently_seen&multi_permalinks=3768648666729456

Y claramente se ha conseguido, con aforo completo, ha sido la más participativa de nuestras fiestas de aniversario. Emocionante es ver como la gente de una manera espontánea pedían participar de la fiesta.

Nuestra gente ha estado con nosotros, con orgullo han participado en ella, lo Chapurriàu ha lucido orgulloso en Valjunquera, con la lucidez y el orgullo que le habéis dado vosotros, nuestra gente.

Gente que alto y claro han reivindicado que lo Chapurriàu es aragonés. Que lo Chapurriàu es claramente una lengua propia de Aragón.

Hoy se ha demostrado este hecho en Valjunquera, aquí se ha escuchado continuamente el sonido propio de la “ch”.
Un sonido claramente aragonés, un sonido imprescindible de nuestro Chapurriàu, un sonido que en la gramática catalana NO EXISTE.

Una prueba irrefutable de que lo que se habla en la zona oriental de Aragón no es catalán sino aragonés.

SEGUIMOS EN CHAPURRIÀU.

Primé va se Valderrobres, después Valdeltormo, Fondespala, y avuy Valchunquera. Ya son cuatre los pobles aon ham estat, y aon ham omplit, y aon podem dî tamé que ham triunfat.

Avuy ham tingut la tremenda sort de presentâ un llibre escrit en Chapurriàu, y editat per natros.

Avuy ham tingut la enorme sort de podê tindre entre natros al seu autó, Luis Arrufat.

Avuy, igual com sempre Luis ha estat genial, próxim, ha contestat a tot alló que se li ha preguntat.

Avuy ham tingut molta partisipassió espontánea de molta gen. Ham tingut la sort de coneixe al “Maño” Anglés, un home naixcut a Fornols que porte 50 añs vivin a Tarragona, y que desde fa un añ y mich escriu tot orgullós en Chapurriàu. Ham tingut tamé la sort de coneixe a Agustín vingut desde Fabara, mos ha portat aires joteros desde lo baix Matarraña. Pa natros tota una indissió de ánimo y de motivassió. 

Avuy s’han ajuntat a Valchunquera gen arrivada desde los pobles del Mezquin, gen de la comarca del Matarraña, gen vinguda desde lo baix Matarraña, y gen de la Litera a la provinsia de Huesca, casi res. Ham tingut tamé diversos alcaldes y concejals de diferens pobles. Tots, tots ham format part d’una gran familia, la de la gen orgullosa de la seua terra.

Avuy ham conseguit tot lo que voliem, ham conseguit una vegada mes, y sobradamen, demostrâ que som una realidad, que existim, que no se mos pot negâ com se mos ha negat duran estos radés añs. Lo anterior gobern D’Aragó no se va volé enterâ may que estaem aquí, que som un colectiu que existix, may may mos van volé escoltâ, potsé a expenses de la CHA. Afortunadamen lo actual gobern D’Aragó sí que mos està escoltan, bufen nous aires pera lo Chapurriàu, uns aires plens d’esperansa.

Avuy un importan grupo de aragonesos s’han unit a Valchunquera, arrivats desde diferens puns D’Aragó pa demanâ respecte. Un respecte pera la seua identidad, un reconeiximen pera la seua llengua aragonesa que aquí li diem Chapurriàu. A Aragó se parlen dos llengües, lo castellá, y lo aragonés, y a dins de la llengüa aragonesa está lo Chapurriàu.
Tot lo demés son, han segut, y serán, inventos que no reflejen la realidad lingüística, histórica, cultural, y sossial D’Aragó.

Pera acaba tan sol donatos les grassies a tots los que hau fet possible que lo día d’avuy haigue segut INOLVIDABLE.

criba

criba ,

verbo cribá
cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben

fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet y vach fen en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.

aré
aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.


A Valjunquera diu la Yola, cribadó

castellanisat : tamís, sedás,
tamiz, cedazo

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat

"un traste en potes", Dani Vives.

avui en día, son moderns, después la oliva va per estes sintes:

ventadó

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat

"un traste en potes", Dani Vives.

Fuenroble Extra Virgin Olive Oil - 500 Ml Bottle by Comida Espana

Dicsionari chapurriau castellá, V

va (aná) + va fé caló – va aparcá	fue + hizo calor + aparcó (pasado)
vacassións	vacaciones
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá	vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás.	gratis
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió	vagar
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo	vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea	vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa	solar sin construir – perro, vago – vaga
vagó, vagóns del tren,	vagón, vagones (del tren)
vagoneta, vagonetes	vagoneta, vagonetas
váiga ! Vaya !	Vaya !
váiga (aná)	vaya
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló	Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello)
váiguen	vayan
váigues (aná)	vayas
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts	vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs	Valjunquera, de junco, juncos
Valdarrores, Valderrobres	Valderrobres
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem	Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos.
valdrá	valdrá
valdrán	valdrán
valdré	valdré
valdríe	valdría
valdríen	valdrían
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g)	valer, costar
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res	valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres	valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras
valén, valenta, valéns, valentes	valiente, valientes
valénli – valénli an ell o an ella	valiéndole
valéns	valientes
valénse	valiéndose
Valénsia	Valencia
valensiá, idioma y habitán de Valénsia	valenciano
valensiana	valenciana
valensiáns	valencianos
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari	valiente
valentía	valentía
valentíssim, mol valén	valentísismo, muy valiente
valerosamen, en mol valor	valerosamente
valeroses	valerosas
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín)	valerosísimo, valentísimo
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue	cueste lo que cueste (valga lo que valga)
válguen	valgan
valguére	valiera, valiese
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X	Valido – hubiese valido la pena comprar un X
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut	valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud
valíe (ell, aixó)	valía
valíen (ells)	valían
valíes (tú)	valías
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós	valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió	valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá)	vallar (ver ballá = bailar)
valla, valles	valla, vallas, vallar
vallat, vallada	vallado, vallada
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo	vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo
valor, valors (se pronúnsie la r final)	valor, valores
valoraré	valoraré
valorarém	valoraremos
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor)	valoren
valuós, que té valor, valuosos	valuoso, valuosos
valuosa, valuoses, que ténen valor	valuosas
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca	Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa	nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza
van (ells, elles), del verbo aná	van
vanagloriás de algú o de algo	vanagloriarse
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar	vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies	vanguardia, vanguardias
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería	Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe	vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut	vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante
vapor, vapors	vapor, vapores
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn	vaquería, lechería
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres	vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs)	vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos
vara , vares – vareo	vara, varas – varapalo, varazo
varada, varades, varejá en una vara	golpe con una vara, varazo, varapalo
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta	hiciste
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme)	varita, varitas
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen	variar
variaben	variaban
Variable, variables	Variable, variables
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos)	variado de vermut
varián, variáns	Variante, variantes
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos)	variado de vermut
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc	variado
variedat, variedats	variedad, variedades
vários, váries, diferéns, diferéntes	varios, varias, diferente, diferentes
vas aná, vas minjá, vas torná	fuiste, comiste, volviste
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló)	vasco, vasca, vascos, vascas
vasque, váigue	vaya
vasquen, váiguen	vayan
vasques, váigues	vayas
vassallo, vassallos	Vasallo, vasallos
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás	vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse
vastíssim, mol vast, mol ample	vastísimo
vastíssima, mol vasta, mol ampla	vastísima
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs	wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador
Vatres ,vatros	vosotros
vatros, vatres	vosotros
vau – vau fé nosa – vau fé fang	Estorbásteis – hicisteis barro
Vaya ! Vaiga !	Vaya !
véa, veía	veía (yo)
veches, véigues	veas
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques	ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas
vée	veía (él)
veém	vemos
veén (g) de vore	viendo
veénla	viéndola
veénlo	viéndolo
veénlos	viéndolos
veénme	viéndome
veénse	viéndose
veénse	viéndose
veénsel (damún)	viéndoselo (encima)
veéntos	viéndoos
veénu	viéndolo
veéu	veis
vegá, vegada	vez
vegada, vegades, vegá, vegáes	vez, veces
vegades	veces
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá)	Veces – a veces – a la vez
vegetal	vegetal
vegetals	vegetales
vegetassió	vegetación
vehícul, vehículs	Vehículo , vehículos
veí , veíns, veína, veínes	vecino, vecinos, vecina, vecinas
veía (yo)	veía (yo)
veíe (ell)	veía (él)
veíen	veían
veíes	veías
veíeu	veíais
veiga	vea (yo)
veigám	veamos
veigám	veamos
véigue	vea
véiguen	vean
veiguera	viera, viese (yo)
veiguére	viera, viese
veiguéren	vieran, viesen
véigues – véigues !	veas – anda, vaya !
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero !	Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero !
veína	vecina
veína, veínes – alusina, veína !	vecina, vecinas – alucina, vecina !
veindat	vecindad
veínes	vecinas
veinet, veineta	vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla
veíns	vecinos
veinticuatre, vinticuatre	24
veintináu 29, vintinóu	29
veintisinc, vintising	25
vel, vels	Velo, velos
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no)	vela, velas
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió)	velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración)
velades	veladas
velál	velarlo
velán (g)	velando
velánla	velándola
velatori, velatoris (velá)	velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar
vell , vellet	viejo, viejecito
vella, velleta	vieja, viejecica, viejecita
velles	viejas
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela)	vejez
vellet, vellets, velleta, velletes	viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas
vellut, tersiopelo - felpa, pana	terciopelo – felpa, velludo, pana
velossidat, quines velossidats !	velocidad, qué velocidades !
vena, venes	Vena, venas
vendades, envenades, vena	vendadas, venda
vendats, envenats, vena	vendados, vena
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta	vender
véndrela	venderla
véndrelay	vendérselo
vendrém	venderemos
véndrem	venderme
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple)	no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo)
vendréu	venderéis
venedó, venedós, venedora, venedores	vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras
vénen (de víndre y de vendre)	vienen, venden
venénla	vendiéndola
venénles	vendiéndolas
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos	venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos
venerál	venerarlo
veng	vendo
venga !	Venga !
vengám	vendamos
Véngamos ! (de vengá)	Vénganos ! (de vengar)
vengansa	venganza
vengarém	vengaremos
vengat	vengado
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives	Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas
vengatiu, vengativa	vengativo, vengativa
vénguen	vendan
venguérem	vendiéramos
vengut (se ha)	se ha vendido
veníe	venía
veníem	veníamos
veníes	venías
vením	venimos
venín, vinín (g) de víndre	viniendo
venínli	viniéndole
veníu	venís
vens	vienes
vénse	vencer
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda	vencer
vénsel	vencerle
vensén (g)	venciendo
venseríe	vencería
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto	soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles.
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás	vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse
vensut, vensuts	vencidos, vencidos
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc	ventar la mies para separar el grano de la paja
ventá (mies, sereals, llegúms)	ventar (mies)
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá	alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre	venta, ventas (posada) – de vender
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc	ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc
ventáe, ventabe, de ventá	ventaba
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches	ventaja, ventajas
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots	golpes
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes)	ventanilla, ventanillas
ventet	airecito, vientecito
ventiladó	ventilador
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit)	Ventolera, ventoleras
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes)	ventosidad, ventosidades, pedo, pedos
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá	vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre"
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat	ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes	vendido, vendida, vendidos, vendidas
verat, varat (peix, caballa)	caballa (pescado)
verat, varat, berat, barat (caballa, peix)	caballa (pescado, pez)
verd, vert	verde (masculino)
verda	verde (femenino)
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes	verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas
verdaderamén	verdaderamente
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga) verdang per a fé una gayata	verga
verdat, verdats	verdad, verdades
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe	verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer
verdíssims	verdísimos
verdós, verdosa, verdosos, verdoses	verdoso, verdosa, verdosos, verdosas
verdulera, verduleres	verdulera, verduleras
verdura	verdura
verdures	verduras
veres (de) – de verdat – verídic, verídica	de verdad, verídico
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga	verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén	vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña !	vergüenza, vergüenzas
vergoñosa	vergonzosa
vergoñosamen	vergonzosamente
vergoñoses	vergonzosas
vergoñoseta, vergoñosetes	vergonzosilla, vergonzosillas
verificá	verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
verificabe	verificaba
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera	verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera
vermut, vermuts, vermudet, vermudets	vermut, vermuts
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets	vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos
verossímil	verosímil
Verruga, verrugues	verruga, verrugas
vers, verso, versos	verso, versos
versets	versitos
versificadó, que escriu en vers, versos	versificador
vert, verd, capverd, capvert	verde, cabeza verde
vertiginosa, vertiginós, vértic	vertiginosa, vertiginoso, vértigo
verts	verdes
ves (cap allá)	ve (hacia allá)
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal	víspera, vísperas
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol	tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol
vessindari	vecindario
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns	vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos
vessindat	vecindad
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes	vecinito, vecinita
Vésten !	Vete !
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré	vestir, vestirse
vestíbul	vestíbulo
vestida	vestida
vestides	vestidas
vestíe	vestía
vestíen	vestían
vestimentes	vestimentas
vestínlo	vistiéndolo, vistiéndole
vestínlos	vistiéndolos
vestínse	vistiéndose
vestiríe	vestiría
vestíssen, vestíxen	visten
vestit, vestits, vestidet, vestidets	vestido, vestidos, vestidito, vestiditos
vestíu	vestís
vestíx	viste
vestíxgo	visto
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala)	veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias
Veu, veus – tú veus	voz, voces – tú ves
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes	voz, voces, vocecita, vocecitas
véuen	ven
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc	veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história...	Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello).
vi ransi	vino rancio
Vi, vins	vino, vinos
Vía, víes del tren	Vía, vías del tren
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage	viajar
viacháns, viajáns	viajante, comerciante – viajando
viachare, viajare	viajara
viachat, viajat	viajado
viache, viaches, viage, viages	viaje, viajes
viaché, viagé	viajero
viachém, viagém	viajamos
viachen, viagen	viajan
viachés, viagés	viajeros
viacrucis	viacrucis
viaján, viachán – (g)	viajante, comerciante – viajando
viala, vela, viales, veles	Vela, velas
viandes	viandas
viardes, verdes, verda, viarda (femella)	verde, verdes
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle)	verde, verdes
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta	viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió	víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré	vibrar
vibradó	vibrador
vibradó, vibradora	vibrador, vibradora
vibráen o vibraben	vibraban
vibrassió	vibración
vibrassións	vibraciones
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres	vivo (yo)
vicari, vicaris	vicario, vicarios, párroco, párrocos
viceversa (homes y dones y viceversa)	viceversa (mujeres y hombres y viceversa)
vichiláe, vigilabe	vigilaba
vichiláen, vigiláen, vigilaben	vigilaban
vichiláls, vigiláls	vigilarles, vigilarlos
vichilán, vigilán (g)	vigilando, vigilante
vichiláns, vigiláns (de la playa)	vigilantes (de la playa)
vichiláre, vigiláre	vigilara
vichíle, vigíle	vigila
víctima, víctimes	víctima, víctimas
victória, victóries	victoria, victorias
victoriós, victoriosa, que ha guañat	victorioso, victoriosa, que ha ganado
vida, vides	vida, vidas
Vídeo, vídeos	vídeo, vídeos
videoclips	videoclips
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no)	videoclub, videoclubes
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit)	vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio
vidriera, vidrieres	Vidriera, vidrieras
viga, vigues (vore llumera)	viga, vigas
vigám, viguém, viscám	vivamos
vigáu	viváis
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré	vigilar
vigilála	vigilarla
vigilán (g)	vigilando, vigilante
vigilia, vigilies	vigilia, vigilias
vigor	vigor
vigorós	vigoroso
vigorosa	vigorosa
viguém, visquém, vigám	vivamos
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó	viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo
vila , lloc , poble, aldea	villa, lugar, pueblo, aldea
vilero, vileros, pardal, pardals	gorrión O pájaro común
villa, vila	villa
villanía, villaníes	Villanía, villanías
vilmen	vilmente
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera)	mimbre, mimbrera
vin , vintena, 20	veinte, veintena 20
vinagre , vi agre	vinagre, vino agrio
víncul, vínculs (vin culs no)	vínculo, vínculos (veinte culos no)
vindrá	vendrá
vindrá	vendrá
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán	Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán
vindrás	vendrás
vindré	vendré
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré	venir, ir
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen	venir (ir)
víndreli	venirle
víndrels	venirles
vindrém	vendremos, iremos
víndremos	venirnos
víndretos	veniros
vindríe	vendría
vindríen	vendrían
vindríeu	vendríais
víne cap aquí !	ven hacia aquí !
ving – ya ving ! Ya vach !	vengo (voy)
vinga	venga
vingám, vinguém	vengamos (vayamos)
vingáu, vinguéu	vengáis
vinguda	venida
vingudes	venidas
vínguen	vengan
vinguére	viniera
vinguéren	vinieran, viniesen
vinguéres	vinieras, vinieses
vinguéreu	vinierais, vinieseis
vinguéu	vengáis
vingut, vinguda, vinguts, vingudes	venido, venida, venidos, venidas
viníe, veníe	venía
vinín (g)	viniendo
Vintena (20)	Veintena 20
Vinticuatre, 24	Veinticuatro 24
Vintidós, 22	Veintidós 22
Vintising, 25	Veinticinco 25
Vintisis, 26	Veintiséis 26
Vintitrés, 23	Veintitrés 23
vintiuna, vintiún, 21	Veintiuno 21
Vintivuit, 28	Veintiocho 28
viña, viñes	viña, viñas
violat	violado
violén, violenta	violento, violenta
violénsia	violencia
violentíssima	violentísima
violeta, violetes	violeta, violetas
violín, violíns	violín, violines
viquiari, vicari	vicario, párroco
vírgen, vírgens	virgen, vírgenes
virginidat	virginidad
virilmen	virilmente
virtuós	virtuosos
virtuosamen	virtuosamente
virtuoses	virtuosas
virtut, virtuts	virtud, virtudes
virulénsia	virulencia
virus	virus
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá	muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar
viscosidat	viscosidad
viscut, viscuda, vigut, viguda	vivido, vivida
visibilidat	visibilidad
visible	visible
visiblemen	visiblemente
visió (vista)	vista, visión
visións	visiones
visita, visites	visita, visitas
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré	visitarla
visitáen, visitaben	visitaban
Visítal !	Visítalo !
visitála	visitarla
Visítala !	Visítala !
visitáls, visitals	visitarlos, visitarles
visitám	visitarme
visítam	visítame
visitán (g)	visitando
visitánme	visitándome
visitáns	visitantes
visitará	visitará
visitaríe	visitaría
visitaríen	visitarían
visitát, visitat, visitada, visitades	visitado, visitada, visitados, visitadas
visitátos	visitaros
visites	visitas
visito	visito
visquen, víguen	vivan
visquére o viguére	viviera
visquéren, viguéren	vivieran
vissi, vissis	vicio, vicios
vissible, vissibles, invissible, invissibles	visible, visibles, invisible, invisibles
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel	visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje
vissiós – vissiosa	vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo
vist	visto
vista (sentit) (p) de vore	vista, sentido, vista participio de ver
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen	vistazo, mirada, ojeada, ojo
vistes	vistas
vistós, vistosos, vistosa, vistoses	Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas
vitalidat	vitalidad
Vitamina, vitamines	Vitamina, vitaminas
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat	vivo, viva – espabilado
viuda, viudes	viuda, viudas
viudo, viudos	viudo, viudos
viurán	vivirán
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren	vivir
víurela	vivirla
víureu	viviríais
viuríe	viviría
viuríen	vivirían
vius	vivos, vives
viva	viva
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert	vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto
vívamen	vivamente
vivassidat, (vivassidats)	vivacidad, (vivacidades)
vivénsia, vivénsies	vivencia, vivencias
víveres (los), sempre plural, coses de minjá	víveres, cosas para comer
vives, vius	vivas, vivos
vivíe	vivía
vivíen	vivían
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure	vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir
vivím	vivimos
vivín (g)	viviendo
vocal, vocals	vocal, vocales
vocalissassió, vocalissassións	vocalización, vocalizaciones
vocassió, vocassións	vocación, vocaciones
vol, vols – de volá – de vóldre o volé	vuelo, vuelos – quiere, quieres
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol	volar
volabe	volaba
volada (de vol) – loca, lloca	revoloteo, de volar – loca
voladó, voladora	volador, voladora
voláe, volabe	volaba
volán (g)	volando
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa	arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija
volandes (portá en)	volandas, llevar en
volat, volada – loco, loca	volado, volada – loco, loca
volcá, vulcá (bolcá, bulcá)	volcar
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá	volcán, volcanes
volcánles	volcándolas
voldrá	querrá
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda	querer querida
voldríe	querría
voldríen	querrían
volé, vóldre	querer
volém	queremos
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta)	Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta
volénlos	queriéndolos
volénse	queriéndose
Voléu – de vóldre – de volá	Queréis – volad, voláis
voléume	Queredme
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes	querido, querida, queridos, queridas
volía	quería (yo)
volíe	quería
volíem	queríamos
volíen	querían
volíes	querías
volíeu	queríais
volquete, volquetes, volquet, volquets	volquete, volquetes
Vols – vóldre – de vol, volá	quieres – vuelos
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré	girar, dar vueltas, pasearse
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes	vuelta, vueltas – una vez, dos veces
voltaba (yo)	rodeaba, daba vueltas, garbeo
voltánla (an ella)	rodeándola
voltánlo	rodeándolo
voltánlos (an ells)	rodeándolos
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada	alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a
voltat	rodeado
voltats, voltades	rodeados, rodeadas
volten (voltá)	dan vueltas, rodean
voltereta, volteretes	voltereta, volteretas
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries	voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias
voluntariamén	voluntariamente
voluntat, voluntats	voluntad, voluntades
vómit, vómits	vómito, vómitos
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar)	vomitar
vomitáen o vomitaben	vomitaban
vomitiu, vomitius	vomitivo, vomitivos
vomitoris	vomitorios, vomitivos
vorá	verá
vorá, veurá	verá
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta	a mi vera, a mi lado
vorán	verán
vorás	verás
vorás, veurás	verás
voré	veré
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore	ver
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen	ver
voré, veuré	veré
vorejá	ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear
vórel	verle, verlo
vórel, véurel	verlo
vórela	verla
vórela, véurela	verla
vóreles	verlas
vóreles, véureles	verlas
vórels	verlos
vórels, véurels	verlos
vorém	veremos
vórem	verme
vórem, véurem	verme
vóremos	vernos
vores	verse
vores (les), la vora	vera, orilla, borde
vóres, véures (pot)	puede verse
vóret	verte
vóret, véuret	verte
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores	orilla, orillas
Voréu, veuréu	veréis
Vóreu, véureu	verlo
Voríe, veuríe	vería
Voríen, veuríen	verían
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos	vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites
vostre , vostres, la vostra, les vostres	vuestro, vuestra, vuestros, vuestras
vot, voto, votos	voto, votos
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto	votar
votáe o votabe, de votá	votaba
votassió, votassións	votación, votaciones
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va enténdre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol ?	voto a Dios
vuidáen, vuidaben	vaciaban
vuidán (g)	vaciando
vuide, buide	vacía
vuit, 8	ocho
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra	vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo
vuitanta, 80	ochenta
vuitséns, vuitsentes, 800	ochocientos
vulgar, vulgárs	vulgar, vulgares
vulgaridat	vulgaridad
vulgarmen	vulgarmente
vull (yo)	quiero
vullga (cuan yo)	quiera (cuando yo)
vullgám, vullguém	queramos
vullgáu, vullguéu	queráis
vúllgue	quiera
vullguém	queramos
vúllguen , de voldre o volé – búllguen es de bullí	quieran
vullguéra (yo)	quisiera
vullguére (ell)	quisiera
vullguérem	quisiéramos
vullguéren	quisieran
vullguéres	quisieras
vullguéreu	quisierais
vullgues	quieras
vullguéu	queráis
vullgut, volgut	querido
vustés, vostés, vusté, vosté	usted, ustedes

//

verderól, verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá

femella

mascle