ña molta gen | hay mucha gente |
ñabé | haber |
ñabén broma, va aná al monte y se fa fótre chopet, ameradet | habiendo niebla, fue al monte y se mojó mucho |
ñabénne tres, no sé cóm no ne has triat cap | habiendo tres, no sé cómo no has elegido ninguno |
ñabíe molta broma, boira, paora, dorondón | había mucha niebla |
ñabíen mols códuls | había muchas piedras |
ñabut | habido |
ñaclada | mordisco |
ñaclades | mordiscos |
ñague una cosa | haya una cosa |
ñaguen dos coses | haya dos cosas |
ñaguere mes – ñaguere ! | hubiera o hubiese más – que hubiera más ! |
ñagueren mes | hubieran o hubiesen más |
ñagut, ñabut – Este añ ha ñabut bona saó y les olives s´han fet mol majes (grans) | Habido – este año ha habido buena sazón y las olivas se han hecho muy majas (grandes) |
Ñan dos coses | hay dos cosas |
ñaulá un gos | quejarse un perro |
ñaulán | aullando |
ñaurá | habrá |
ñaure, ñabé | haber |
ñauríe | habría |
ñauríen dos coses | habría dos cosas |
ñervi, ñirvi, ñervis, ñirvis | nervio, nervios |
ñirviós, nerviós | nervioso |
ñirviosa, nerviosa | nerviosa |
ñirviossisme, nerviossisme | nerviosismo |
ñirvis | nervios |
ñu (animal paregut a un buey) | ñu |
Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
dicsionari chapurriau castellá, ñ
Josep Espluga
""La veritat és que no conec cap estudi rigoros sobre l'estructura social de la Franja, així que només puc donar algunes d'impressions meues poc contrastades.
Diria que hi ha algunes elits emigrades a Barcelona i a Saragossa que encara tenen molta influència local, sobretot a poblacions històriques i que han tingut poca immigració (com Tamarit, Vall-de-roures o Benavarri). En termes lingüístics en general són poc catalanòfils (o obertament anticatalanistes). Altres elits residents al territori serien pagesia que treballa molta terra, propietaris d'indústries agroalimentàries i certs funcionaris (de serveis educatius, notaris, etc.). Pel que fa al català procuren fer veure que no hi és, perquè saben que els pot portar problemes amb els poders fàctics d'Aragó (dels que depenen o als que necessiten). Justament, el gran problema del català a la Franja és el no haver tingut suport de cap tipus d'elit autòctona.
En llenguatge d'escacs, els moviments per la defensa del català a la Franja compta amb molts peons, algun alfil o cavall, però cap rei ni reina. I així es molt difícil guanyar. "".
La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá
Cuan érem chiquets, a Beseit, antes del Pilá se resae a la vírgen del Pilar al carré del Pilá. Uns díes antes, los chiquets agarráem una campaneta de misa y anáem pel poble cantán esta cansoneta, y tocán la campana tot lo fort que podíem. Se fée casi de nit, o ya de nit.
Si no fee fret voltáem tot lo poble, aixina mos gitaem mes tart, y preníem la fresca. Mos fée molta ilusió ixí al carré, no érem massa beatos, y aprofitáem per a tiráls piñols de lladó a les dones que resáen. Feem aná canuts de caña, alguns de natros ne teníem uns de metal de bufá al foc, pero estos feen massa mal.
Natros alguna vegada vam traure les esquelles, algunes mol grans, de les vaques que van tindre mons yayos y mon pare. Entonses vivíen a casa les Carabines. Ara es casa Pelu. A la part enfrente de casa Lilo, ñabíe una figuera, mon pare va caure de minut y casi se va matá. Al atra banda donae a la replasseta damún la farmassia de ara, aon antes estae la discoteca Jerley.
Repartíen lleit pel poble, an algunes cases sol un cuart de litro, ñabíe molta pobresa. Ere la postguerra. Al menos ere lleit mol grassa y bona y la gen la teníe que mesclá en aigua. Ara u fan totes les marques y poca gen beu lleit bona.
Cabres n'ham tingut sempre. Yo als 16 añs después de minjá me podía fotre un flan de litro de lleit de cabra, aixina estic de fort.
JORNADA OCTAVA. NOVELA CUARTA.
JORNADA OCTAVA. NOVELA CUARTA.
Lo prebost de Fiésole vol a una dona viuda; no es amat per nella y, creén gitás en ella, se gite en una criada seua, y los germáns de la Siñora fan que lo seu obispo u descubrixque.
Habíe arribat Elisa al final de la seua história, no sense gran plaé de tota la compañía, cuan la reina, giránse cap a Emilia, li va amostrá que volíe que ella, después de Elisa, la seua contare. Ella, de seguida, va escomensá aixina:
Valeroses siñores, cuán solissitadós dels nostres pensaméns són los mossens y los flares y tot los clérigos, com a moltes históries de les contades recordo que se ha demostrat; pero com may podríe parlás de aixó tan que no quedare mol mes per di, yo, ademés, vull contáton una sobre un prebost que volíe que una noble Siñora viuda lo amare, vullguere ella o no. Ella, com mol sabia, lo va tratá com se mereixíe.
Com totes vatres sabéu, Fiésole, que podem desde aquí vore, va sé una siudat mol antiga y gran, encara que avui estigue tota assolada, y no per naixó ha dixat de tíndre obispo propi y encara lo té. Allí, prop de la iglesia majó, teníe una noble Siñora viuda, de nom doña Piccarda, una possesió a una casa no mol gran; y com no ere la dona mes acomodada del món, allí vivíe la majó part del añ, y en ella dos germáns seus, joves mol bons y cortesos. Va passá que frecuentán esta Siñora la iglesia majó y sén encara mol jove, hermosa y agradable, se va enamorá de ella en molta ardó lo prebost de la iglesia, y después de algún tems va sé tan atrevit que ell mateix li va di an esta Siñora lo seu dessich, y li va rogá que estiguere contenta del seu amor y de vóldrel com ell la volíe. Ere este prebost ya vell pero mol jove de juissi, petulán y pujadet, y de ell mateix pensáe tot lo milló, en modos y costums plenes de afectassió y desagrado, y tan pesat y fastidiós que dingú ñabíe que lo vullguere be; y si algú lo volíe poc ere esta Siñora mateixa, que no sol no lo volíe gens sino que lo odiabe mes que a un mal de quixals. Ella, en molta prudénsia, li va contestá:
- Siñó, que vos me améu me té que sé mol agradable, y yo ting que vóldretos y tos voldré de bon grado; pero entre lo vostre amor y lo meu cap cosa deshonesta té que passá may. Sou mon pare espiritual y sou mossen, y ya tos aproximéu mol a la vellesa, coses que tos deuen fé honesto y casto; y per atra part yo no soc una chiqueta a la que estos enamoraméns senton ya be, y soc viuda, que sabéu cuánta honestidat se espere de les viudes; y per naixó, tingueume per excusada, que del modo en que me requeríu no tos voldré may ni aixina vull sé amada per vos.
Lo prebost, no podén aquella vegada traure de ella datra cosa, no va desmayá vensut al primé cop, sino que fen aná la seua arrogán ossadía la va solisitá moltes vegades en cartes y en embajades, y encara per ell mateix cuan la veíe acudí a la iglesia; per lo que, pareixénli este tabá massa pesat a la Siñora, va pensá en tráuressel de damún del modo que mereixíe, ya que de atra manera no podíe; pero no va volé fé res sense primé parláu en sons germáns. Y habenlos dit lo que lo prebost fée en ella y tamé lo que ella enteníe fé, y ressibín de ells plena autorisassió, als pocs díes va torná a la iglesia com acostumabe; y en cuan la va vore lo prebost, va aná cap an ella, y com solíe fé, prenense confianses va entrá en ella en conversa. La Siñora, veénlo víndre y mirán cap an ell, li va ficá alegre gesto, y retiránse a una vora, habenli lo prebost dit moltes paraules del modo acostumat, la Siñora después de soltá un gran suspiro va di: - Siñó, yo hay sentit di moltes vegades que no ña cap castell tan fort que, sén bombardejat tots los díes en un fonévol, no sigue assaltat algún día; lo que vech mol be que me ha passat a mí. Tan unes vegades en dolses paraules y atres en bromes y atres en atres coses me hau sercat, que me hau fet rompre lo meu propósit; y estic disposada, ya que tan tos agrado, a sé vostra. Lo prebost, tot contén, va di:
- Siñora, mol tos u agraixco y a di verdat, me hay maravillat mol de cóm tos hau ressistit tan, pensán que may me habíe passat aixó en cap atra. Aixina hay dit yo algunes vegades que, si les dones foren de plata no valdríen cap diné perque cap ressistiríe lo martell. Pero dixem aixó: ¿cuán y aón podrem está natros juns? A lo que la Siñora va contestá:
- Dols siñó meu, lo cuán podríe sé la hora que mes tos vinguere be perque yo no ting cap home a qui li tinga que doná cuenta de les meues nits; pero aón no u sé.
Va di lo mossen: - ¿cóm que no? ¿y a casa vostra?
Va contestá la dama: - Siñó, sabéu que ting dos germáns jóvens, que de día o de nit venen a casa en les seues amistats, y la meua casa no es mol gran, y per naixó no podríe sé, a no sé que vullguereu está allí com si foreu mut, sense di paraula ni respirá fort, y a fosques, com un sego; si vullguereu féu aixina se podríe, perque ells no entren a la meua alcoba; pero está la seua apegada a la meua y no se pot di ni una parauleta tan baixet que no se escolto.
Va di entonses lo prebost: - Siñora, que no quedo per naixó per una nit o dos, mentres yo penso aón podem está en mes comodidat.
La Siñora va di: - Siñó, aixó es cosa vostra, pero una cosa tos rogo, que aixó quedo tan secret que no se sápigue may una paraula.
Lo prebost va di entonses: - Siñora, no tingáu temó per naixó, y si pot sé, féu que esta nit estem juns. - Aixina sirá - y donánli indicassións de cóm y cuán habíe de acudí, sen va aná y sen va entorná a casa. Teníe esta Siñora una criada, que no ere massa jove y que teníe la cara mes fea y mes contrafeta que may se habíe vist: teníe lo nas mol chato y la boca torta y los labios grossos y les dens mal compostes y grans, y ere garcha, y may estabe sense mal de ulls, y teníe un coló verd y groc que pareixíe que no a Fiésole sino a Sinagalia habíe passat lo estiu; y ademés de tot aixó, ere coixa y algo manca del costat dret. Y se díe Ciuta (se pronúnsie chiuta: chuta, ólipa; lechuza), y com teníe la cara tan blanca, tots li díen Ciutazza (chiutátza); y encara que fore mol desgarbada de figura, ere, sin embargo, bastán malissiosa. La Siñora la va cridá y li va di: - Ciutazza, si vols fém un servissi esta nit, te donaré una bona camisa nova. Ciutazza, sentín mentá la camisa, va di: - Siñora, si me donéu una camisa, me aviaré al foc, no ya datra cosa. - Pos be - va di la Siñora -, vull que esta nit te gitos en un home al meu llit y que lo acarissios, y guárdat de di cap paraula, que no te séntiguen mons germáns, que saps que dormen a la vora; y después te donaré la camisa.
Ciutazza va di: - Aixina dormiría yo en sis com en un, si faiguere falta.
Arribada pos la nit, lo siñó prebost va acudí, com li habíe sigut fixat; y los dos jóvens, com la Siñora habíe combinat, estaben a la seua alcoba y féen mol soroll; per lo que lo prebost, silensiosamen y a paupontes entrán a la alcoba de la Siñora, sen va aná cap al catre com ella li habíe dit, y al atre costat Ciutazza, ben informada per la Siñora de lo que teníe que fé. Lo siñó prebost, creén tíndre a la seua Siñora al costat, va abrassá a Ciutazza y la va escomensá a besá sense di ni chut, y Ciutazza an ell; y va escomensá lo prebost a refregás en ella, prenén possesió de los bens llárgamen dessichats. La Siñora los va maná als germáns que faigueren lo demés de lo que habíen planejat; ells, eixín en cuidadet de la seua alcoba, sen van aná a la plassa, y los va acompañá la fortuna per a lo que volíen fé, mol mes de lo que ells mateixos demanáen perque, sén la calina gran, lo obispo – vispe - bisbe – episcopus - habíe enviat a buscá als dos jóvens per a aná hasta casa seua passeján y acompañáls bebén algún vi fresquet de Chianti o Montepulciano d´Abruzzo. Al vórels víndre, diénlos que volíe fé un tastet en ells, van empendre lo camí; y entrán a un pati fresquet que ells teníen aon ñabíen moltes llums enseses, en gran plaé se van assentá a catá algún dels bons vins que teníen. Y habén begut van di los joves:
- Siñó, ya que tan favor mos hau fet acompañánmos, que tos hau dignat visitá esta la nostra menuda barraca a la que veníem a invitátos, volém que veigáu una coseta que tos volíem mostrá. Lo obispo va contestá que de bona gana; per lo que un de los joves, agarrán a la ma una antorcheta ensesa y anán per dabán, seguínlo lo obispo y tots los demés, se va adressá cap a la alcoba aon lo siñó prebost estáe, que per a arribá pronte se habíe donát pressa cabalgán y habíe, antes de que éstos arribaren allí, cabalgat ya mes de tres milles; per lo que rendit y tenín a Ciutazza en brassos encara que fée caló, dormíe. Entrán, pos, en la llum a la ma lo jove a la alcoba, y lo obispo detrás de ell y tots los atres, van vore al prebost en Ciutazza en brassos. En aixó, despertánse lo siñó prebost, y veén la llum y esta gen al voltán, avergoñinse mol y assustat va embutí lo cap daball de los llansols. Lo obispo lo va insultá y li va fé traure lo cap y volíe vore en quí estabe gitat. Lo prebost, al vore lo feo engañ de la Siñora y lo vituperi que ere, se va sentí lo mes dolgut home que may haygue existit: y per manamén del obispo, vestínse, a patí un gran cástic per lo pecat cometut, ben custodiat, va tíndre que anássen cap a casa. Va volé averiguá lo obispo cóm habíe passat alló, que aquell haguere anat a gitás allí en Ciutazza. Los joves li van contá ordenadamen totes les coses; lo que sentín lo obispo, mol va alabá a la Siñora, y tamé als jóvens que, sense voldre tacás les mans en la sang de un sacerdote, lo habíen tratat com mereixíe. Este pecat lay va fé lo obispo plorá coranta díes, una corantena com la del Covid, pero l´amor y la vergoña lo van fé plorá mes de coranta nou; sense contá en que, per mol tems después no podíe aná pel carré sense que los sagals lo siñalaren en lo dit y que digueren: - ¡Míratel, lo que se gite en la Ciutazza! - Lo que li dolíe tan que va está a pun de tornás lloco; y de esta manera la valerosa Siñora se va traure de damún al pesat, corcó, canso o cansino prebost, que u ere casi tan com u es Carlitos Rallitos Badetitos , cohet de Calaseit, al Matarraña, y la Chutassa se va guañá una camisa.
Tot un éxit. Valjunquera. 6 de Abril del 2024.
Tot un éxit.
La fiesta de nuestro sexto aniversario ha sido un auténtico éxito.
Nuestra intención era que se convirtiese en una auténtica fiesta de la cultura en nuestra lengua madre, lo Chapurriàu.
https://www.facebook.com/groups/1661943157400028/?hoisted_section_header_type=recently_seen&multi_permalinks=3768648666729456
Y claramente se ha conseguido, con aforo completo, ha sido la más participativa de nuestras fiestas de aniversario. Emocionante es ver como la gente de una manera espontánea pedían participar de la fiesta.
Nuestra gente ha estado con nosotros, con orgullo han participado en ella, lo Chapurriàu ha lucido orgulloso en Valjunquera, con la lucidez y el orgullo que le habéis dado vosotros, nuestra gente.
Gente que alto y claro han reivindicado que lo Chapurriàu es aragonés. Que lo Chapurriàu es claramente una lengua propia de Aragón.
Hoy se ha demostrado este hecho en Valjunquera, aquí se ha escuchado continuamente el sonido propio de la “ch”.
Un sonido claramente aragonés, un sonido imprescindible de nuestro Chapurriàu, un sonido que en la gramática catalana NO EXISTE.
Una prueba irrefutable de que lo que se habla en la zona oriental de Aragón no es catalán sino aragonés.
SEGUIMOS EN CHAPURRIÀU.
Primé va se Valderrobres, después Valdeltormo, Fondespala, y avuy Valchunquera. Ya son cuatre los pobles aon ham estat, y aon ham omplit, y aon podem dî tamé que ham triunfat.
Avuy ham tingut la tremenda sort de presentâ un llibre escrit en Chapurriàu, y editat per natros.
Avuy ham tingut la enorme sort de podê tindre entre natros al seu autó, Luis Arrufat.
Avuy, igual com sempre Luis ha estat genial, próxim, ha contestat a tot alló que se li ha preguntat.
Avuy ham tingut molta partisipassió espontánea de molta gen. Ham tingut la sort de coneixe al “Maño” Anglés, un home naixcut a Fornols que porte 50 añs vivin a Tarragona, y que desde fa un añ y mich escriu tot orgullós en Chapurriàu. Ham tingut tamé la sort de coneixe a Agustín vingut desde Fabara, mos ha portat aires joteros desde lo baix Matarraña. Pa natros tota una indissió de ánimo y de motivassió.
Avuy s’han ajuntat a Valchunquera gen arrivada desde los pobles del Mezquin, gen de la comarca del Matarraña, gen vinguda desde lo baix Matarraña, y gen de la Litera a la provinsia de Huesca, casi res. Ham tingut tamé diversos alcaldes y concejals de diferens pobles. Tots, tots ham format part d’una gran familia, la de la gen orgullosa de la seua terra.
Avuy ham conseguit tot lo que voliem, ham conseguit una vegada mes, y sobradamen, demostrâ que som una realidad, que existim, que no se mos pot negâ com se mos ha negat duran estos radés añs. Lo anterior gobern D’Aragó no se va volé enterâ may que estaem aquí, que som un colectiu que existix, may may mos van volé escoltâ, potsé a expenses de la CHA. Afortunadamen lo actual gobern D’Aragó sí que mos està escoltan, bufen nous aires pera lo Chapurriàu, uns aires plens d’esperansa.
Avuy un importan grupo de aragonesos s’han unit a Valchunquera, arrivats desde diferens puns D’Aragó pa demanâ respecte. Un respecte pera la seua identidad, un reconeiximen pera la seua llengua aragonesa que aquí li diem Chapurriàu. A Aragó se parlen dos llengües, lo castellá, y lo aragonés, y a dins de la llengüa aragonesa está lo Chapurriàu.
Tot lo demés son, han segut, y serán, inventos que no reflejen la realidad lingüística, histórica, cultural, y sossial D’Aragó.
Pera acaba tan sol donatos les grassies a tots los que hau fet possible que lo día d’avuy haigue segut INOLVIDABLE.
criba
verbo cribá
cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben
fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet y vach fen en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.
aré
aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.
A Valjunquera diu la Yola, cribadó
castellanisat : tamís, sedás,
tamiz, cedazo
ventadó
Fuenroble Extra Virgin Olive Oil - 500 Ml Bottle by Comida Espana
Dicsionari chapurriau castellá, V
va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
vacassións | vacaciones | ||
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
váiga (aná) | vaya | ||
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
váiguen | vayan | ||
váigues (aná) | vayas | ||
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
valdrá | valdrá | ||
valdrán | valdrán | ||
valdré | valdré | ||
valdríe | valdría | ||
valdríen | valdrían | ||
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
valéns | valientes | ||
valénse | valiéndose | ||
Valénsia | Valencia | ||
valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
valensiana | valenciana | ||
valensiáns | valencianos | ||
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
valentía | valentía | ||
valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
valeroses | valerosas | ||
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
válguen | valgan | ||
valguére | valiera, valiese | ||
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
valíe (ell, aixó) | valía | ||
valíen (ells) | valían | ||
valíes (tú) | valías | ||
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo | vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
valoraré | valoraré | ||
valorarém | valoraremos | ||
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar | vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
vapor, vapors | vapor, vapores | ||
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
variaben | variaban | ||
Variable, variables | Variable, variables | ||
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
varián, variáns | Variante, variantes | ||
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
variedat, variedats | variedad, variedades | ||
vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
vasque, váigue | vaya | ||
vasquen, váiguen | vayan | ||
vasques, váigues | vayas | ||
vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás | vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse | ||
vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador | ||
Vatres ,vatros | vosotros | ||
vatros, vatres | vosotros | ||
vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
véa, veía | veía (yo) | ||
veches, véigues | veas | ||
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
vée | veía (él) | ||
veém | vemos | ||
veén (g) de vore | viendo | ||
veénla | viéndola | ||
veénlo | viéndolo | ||
veénlos | viéndolos | ||
veénme | viéndome | ||
veénse | viéndose | ||
veénse | viéndose | ||
veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
veéntos | viéndoos | ||
veénu | viéndolo | ||
veéu | veis | ||
vegá, vegada | vez | ||
vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
vegades | veces | ||
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
vegetal | vegetal | ||
vegetals | vegetales | ||
vegetassió | vegetación | ||
vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
veía (yo) | veía (yo) | ||
veíe (ell) | veía (él) | ||
veíen | veían | ||
veíes | veías | ||
veíeu | veíais | ||
veiga | vea (yo) | ||
veigám | veamos | ||
veigám | veamos | ||
véigue | vea | ||
véiguen | vean | ||
veiguera | viera, viese (yo) | ||
veiguére | viera, viese | ||
veiguéren | vieran, viesen | ||
véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
veína | vecina | ||
veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
veindat | vecindad | ||
veínes | vecinas | ||
veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
veíns | vecinos | ||
veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
veintisinc, vintising | 25 | ||
vel, vels | Velo, velos | ||
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
velades | veladas | ||
velál | velarlo | ||
velán (g) | velando | ||
velánla | velándola | ||
velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
vell , vellet | viejo, viejecito | ||
vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
velles | viejas | ||
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
vena, venes | Vena, venas | ||
vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
véndrela | venderla | ||
véndrelay | vendérselo | ||
vendrém | venderemos | ||
véndrem | venderme | ||
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
vendréu | venderéis | ||
venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
venénla | vendiéndola | ||
venénles | vendiéndolas | ||
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
venerál | venerarlo | ||
veng | vendo | ||
venga ! | Venga ! | ||
vengám | vendamos | ||
Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
vengansa | venganza | ||
vengarém | vengaremos | ||
vengat | vengado | ||
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
vénguen | vendan | ||
venguérem | vendiéramos | ||
vengut (se ha) | se ha vendido | ||
veníe | venía | ||
veníem | veníamos | ||
veníes | venías | ||
vením | venimos | ||
venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
venínli | viniéndole | ||
veníu | venís | ||
vens | vienes | ||
vénse | vencer | ||
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
vénsel | vencerle | ||
vensén (g) | venciendo | ||
venseríe | vencería | ||
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás | vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse | ||
vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
ventet | airecito, vientecito | ||
ventiladó | ventilador | ||
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat | ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad | ||
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
verd, vert | verde (masculino) | ||
verda | verde (femenino) | ||
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
| verga | ||
verdat, verdats | verdad, verdades | ||
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
verdíssims | verdísimos | ||
verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
verdura | verdura | ||
verdures | verduras | ||
veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga | verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero | ||
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
vergoñosa | vergonzosa | ||
vergoñosamen | vergonzosamente | ||
vergoñoses | vergonzosas | ||
vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
verificabe | verificaba | ||
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
verossímil | verosímil | ||
Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
vers, verso, versos | verso, versos | ||
versets | versitos | ||
versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
verts | verdes | ||
ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
vessindari | vecindario | ||
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
vessindat | vecindad | ||
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
Vésten ! | Vete ! | ||
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
vestíbul | vestíbulo | ||
vestida | vestida | ||
vestides | vestidas | ||
vestíe | vestía | ||
vestíen | vestían | ||
vestimentes | vestimentas | ||
vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
vestínlos | vistiéndolos | ||
vestínse | vistiéndose | ||
vestiríe | vestiría | ||
vestíssen, vestíxen | visten | ||
vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
vestíu | vestís | ||
vestíx | viste | ||
vestíxgo | visto | ||
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
véuen | ven | ||
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc | veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
vi ransi | vino rancio | ||
Vi, vins | vino, vinos | ||
Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
viachare, viajare | viajara | ||
viachat, viajat | viajado | ||
viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
viaché, viagé | viajero | ||
viachém, viagém | viajamos | ||
viachen, viagen | viajan | ||
viachés, viagés | viajeros | ||
viacrucis | viacrucis | ||
viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
viandes | viandas | ||
viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta | viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta | ||
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió | víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción | ||
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
vibradó | vibrador | ||
vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
vibráen o vibraben | vibraban | ||
vibrassió | vibración | ||
vibrassións | vibraciones | ||
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
vichíle, vigíle | vigila | ||
víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
victória, victóries | victoria, victorias | ||
victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
vida, vides | vida, vidas | ||
Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
videoclips | videoclips | ||
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
vigáu | viváis | ||
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
vigilála | vigilarla | ||
vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
vigor | vigor | ||
vigorós | vigoroso | ||
vigorosa | vigorosa | ||
viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
villa, vila | villa | ||
villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
vilmen | vilmente | ||
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
vindrás | vendrás | ||
vindré | vendré | ||
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
víndreli | venirle | ||
víndrels | venirles | ||
vindrém | vendremos, iremos | ||
víndremos | venirnos | ||
víndretos | veniros | ||
vindríe | vendría | ||
vindríen | vendrían | ||
vindríeu | vendríais | ||
víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
vinga | venga | ||
vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
vingáu, vinguéu | vengáis | ||
vinguda | venida | ||
vingudes | venidas | ||
vínguen | vengan | ||
vinguére | viniera | ||
vinguéren | vinieran, viniesen | ||
vinguéres | vinieras, vinieses | ||
vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
vinguéu | vengáis | ||
vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
viníe, veníe | venía | ||
vinín (g) | viniendo | ||
Vintena (20) | Veintena 20 | ||
Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
viña, viñes | viña, viñas | ||
violat | violado | ||
violén, violenta | violento, violenta | ||
violénsia | violencia | ||
violentíssima | violentísima | ||
violeta, violetes | violeta, violetas | ||
violín, violíns | violín, violines | ||
viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
virginidat | virginidad | ||
virilmen | virilmente | ||
virtuós | virtuosos | ||
virtuosamen | virtuosamente | ||
virtuoses | virtuosas | ||
virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
virulénsia | virulencia | ||
virus | virus | ||
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
viscosidat | viscosidad | ||
viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
visibilidat | visibilidad | ||
visible | visible | ||
visiblemen | visiblemente | ||
visió (vista) | vista, visión | ||
visións | visiones | ||
visita, visites | visita, visitas | ||
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
visitáen, visitaben | visitaban | ||
Visítal ! | Visítalo ! | ||
visitála | visitarla | ||
Visítala ! | Visítala ! | ||
visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
visitám | visitarme | ||
visítam | visítame | ||
visitán (g) | visitando | ||
visitánme | visitándome | ||
visitáns | visitantes | ||
visitará | visitará | ||
visitaríe | visitaría | ||
visitaríen | visitarían | ||
visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
visitátos | visitaros | ||
visites | visitas | ||
visito | visito | ||
visquen, víguen | vivan | ||
visquére o viguére | viviera | ||
visquéren, viguéren | vivieran | ||
vissi, vissis | vicio, vicios | ||
vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
vist | visto | ||
vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
vistes | vistas | ||
vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
vitalidat | vitalidad | ||
Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
viuda, viudes | viuda, viudas | ||
viudo, viudos | viudo, viudos | ||
viurán | vivirán | ||
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
víurela | vivirla | ||
víureu | viviríais | ||
viuríe | viviría | ||
viuríen | vivirían | ||
vius | vivos, vives | ||
viva | viva | ||
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
vívamen | vivamente | ||
vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
vives, vius | vivas, vivos | ||
vivíe | vivía | ||
vivíen | vivían | ||
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
vivím | vivimos | ||
vivín (g) | viviendo | ||
vocal, vocals | vocal, vocales | ||
vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
volabe | volaba | ||
volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
voladó, voladora | volador, voladora | ||
voláe, volabe | volaba | ||
volán (g) | volando | ||
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
volcánles | volcándolas | ||
voldrá | querrá | ||
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida | ||
voldríe | querría | ||
voldríen | querrían | ||
volé, vóldre | querer | ||
volém | queremos | ||
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
volénlos | queriéndolos | ||
volénse | queriéndose | ||
Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
voléume | Queredme | ||
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
volía | quería (yo) | ||
volíe | quería | ||
volíem | queríamos | ||
volíen | querían | ||
volíes | querías | ||
volíeu | queríais | ||
volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
voltánla (an ella) | rodeándola | ||
voltánlo | rodeándolo | ||
voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a | ||
voltat | rodeado | ||
voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
voluntariamén | voluntariamente | ||
voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
vorá | verá | ||
vorá, veurá | verá | ||
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
vorán | verán | ||
vorás | verás | ||
vorás, veurás | verás | ||
voré | veré | ||
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
voré, veuré | veré | ||
vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
vórel | verle, verlo | ||
vórel, véurel | verlo | ||
vórela | verla | ||
vórela, véurela | verla | ||
vóreles | verlas | ||
vóreles, véureles | verlas | ||
vórels | verlos | ||
vórels, véurels | verlos | ||
vorém | veremos | ||
vórem | verme | ||
vórem, véurem | verme | ||
vóremos | vernos | ||
vores | verse | ||
vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
vóres, véures (pot) | puede verse | ||
vóret | verte | ||
vóret, véuret | verte | ||
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
Voréu, veuréu | veréis | ||
Vóreu, véureu | verlo | ||
Voríe, veuríe | vería | ||
Voríen, veuríen | verían | ||
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
vot, voto, votos | voto, votos | ||
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
votáe o votabe, de votá | votaba | ||
votassió, votassións | votación, votaciones | ||
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va enténdre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol ? | voto a Dios | ||
vuidáen, vuidaben | vaciaban | ||
vuidán (g) | vaciando | ||
vuide, buide | vacía | ||
vuit, 8 | ocho | ||
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo | ||
vuitanta, 80 | ochenta | ||
vuitséns, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
vulgar, vulgárs | vulgar, vulgares | ||
vulgaridat | vulgaridad | ||
vulgarmen | vulgarmente | ||
vull (yo) | quiero | ||
vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
vullgám, vullguém | queramos | ||
vullgáu, vullguéu | queráis | ||
vúllgue | quiera | ||
vullguém | queramos | ||
vúllguen , de voldre o volé – búllguen es de bullí | quieran | ||
vullguéra (yo) | quisiera | ||
vullguére (ell) | quisiera | ||
vullguérem | quisiéramos | ||
vullguéren | quisieran | ||
vullguéres | quisieras | ||
vullguéreu | quisierais | ||
vullgues | quieras | ||
vullguéu | queráis | ||
vullgut, volgut | querido | ||
vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |
-
histories de la historia página verificada y desarrollada per lo Grupo Café https://www.heraldo.es/noticias/aragon/el_municipio_cerollera_...
-
La Corona de Aragón: manipulación, mito e historia, José Luis Corral Lafuente Batallador Historia contada de Aragón (Ensayo histórico) Es...
-
ramonguimera.com/dicsionari.xls s'agüela su abuela s'agüelo su abuelo s'alimentaben, se alimentaben se a...