Mostrando las entradas para la consulta pelayo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pelayo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana

Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana


Recopilació de fites i dades per 
Francesc Moreno. 1995
Lenguas románicas o romanç
Lenguas romanç durante la dominación árabe
Lengua Valenciana
Algunas citas ilustres sobre la Lengua Valenciana
Escritores en Lengua Valenciana
Diferencias idiomáticas entre el valenciano y el catalán   
 



Lenguas románicas o romanç 


     Valencia, fundada por los romanos en el año 138 A.C.,(Valentia), primera colonia romana en España, de la época íbera quedan vestigios en nuestra región valenciana en monedas y lápidas donde aparecen nombres de personas, ciudades, villas, rios y de montañas ibéricas, romanizadas durante la dominación romana; por eso se puede afirmar que más de las tres cuartas partes de las palabras que constituyen el tesoro léxico de la Lengua Valenciana, ( al igual que la Catalana y la Mallorquina ), tienen raices de la lengua romana, bien vulgar, bien clásica. Aunque estudios sobre filología de las lenguas románicas en España, encuentran no pocos sedimentos lingüísticos procedentes de la fusión de palabras íberas y celtas en la lengua romana vulgar o romance.
     Existen monedas que demuestran la existencia de una CECA en Valentia desde esa época, ( esto es fácilmente demostrable acudiendo a cualquier catálogo de numismática ) . La posibilidad de acuñar moneda es potestad exclusiva de grupos humanos con una organización interna ya jerarquizada, con lo cual, creo, queda demostrado que ya había un pueblo que se regía por normas establecidas y por ende, algo hablarían. ¨ Que era ello ?, el romance o bajo latín. 
 
 
"No debemos confundir el bajo latín con el latín vulgar que, mal escrito, deriva en un latín clásico. Aquel, el bajo latín hablado, en cada territorio va asumiendo una forma condicionada por la historia cultural de sus hablantes. A este bajo latín hablado se unen el sustrato lingüístico de cada área y el superestrato de las aportaciones de inmigrantes de lenguas extranjeras o de contactos con otros usos hablantes".  
Julián San Valero. " Reflexiones sobre el Pueblo, Cultura y Lengua de Valencia". Año 1977.
 
 
     El P. Lluis Fullana, en 1925, dice que las siguientes lenguas 'romançs' conocidas hoy por lenguas italiana, francesa, portuguesa, gallega, castellana, valenciana, catalana, provençal y mallorquina, tuvieron su origen en la lengua romana vulgar, traída por los ejércitos romanos a casi todas las partes occidentales de Europa, sobre todo a Francia, España y África, al ser conquistadas después de continuadas luchas durante una guerra de siglos, convirtiendo estas grandes regiones en otras tantas provincias del Imperio Romano.
     El Padre Lluis Fullana Mira recorrió todo el Reino de Valencia para dar a su Diccionario de la Lengua Valenciana toda la amplitud y riqueza de las acepciones de las distintas comarcas. 
 
"Es tan gran l'afa que tinch per a la propagacio de l'obra del DICCIONARI, qu'esta regio d'Ontinyent me resulta xicoteta, y com capità afanyós de conquistar terres, vulch fer algunes expedicions per la provincia d'Alacant, qu'es ahon millor es conserva nostra llengua materna". (Fullana, 1902)
     De su gran esfuerzo realizado escribe en Diciembre de 1910: 

 
"He recollit prop de mil accepcions del verp FER arreplegantles d'aci i d'alla en lo llenguage vivent d'este Reyne. I dempres que diguen si es o no rica la nostra llengua. Acàs en hi ha atra, en lo mon, mes abundant en mijos d'expresió ?"
    
El principal ministerio que desempeñó el P. Fullana fue el de la enseñanza. El mismo escribe, en la introducción al segundo curso de su Gramática Latina, que ha estado más de cuarenta años dedicado a la enseñanza. 

En su actividad docente podemos destacar dos campos: El colegio "La Concepción", de Onteniente y la Universidad Literaria de Valencia. En Onteniente enseña francés, principalmente, y en la Universidad de Valencia, valenciano. 

Poseía el latín a perfección, francés, italiano, inglés y griego .... En Octubre de 1940, con motivo de la visita a España, del Gran visir del Protectorado Español en Marruecos, con comisión de moros notables, el P. Lluis actuó de intérprete requerido por el Ministerio de Asuntos Exteriores, por sus conocimientos de los dialectos rifeños. 

En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del 'Centre de Cultura Valenciana', la cual fue regentada por el docto filólogo P. Lluis Fullana, y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser  el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos: 
 
"Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación ( del P.Fullana ) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para  entendidos en ésta."
  
   Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación: 

1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana. 
1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana. 
1909. Estudi sobre Filologia Valenciana. 
1914. Normes ortogràfiques. 
1915. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana. 
1915. La Palatalisació Valenciana. 
1915. Diferencies Fòniques, Grafiques u Ortogràfiques, Léxiques, Morfològiques y Sintàctiques entre el Valencia y el Català. 
1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana. 
1918. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edició). 
1921 Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà 
1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana. 
1925. Evolució Fonogràfica de la Llengua Valenciana. 
1926. Temes practics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. 
1928. Evolución del verbo en la Lengua Valenciana. 
1932. Ortografia Valenciana. 
1933. Ortografia Valenciana. ( 2ª edicio ). 
    

Por Real Decreto del 26 de Noviembre de 1926 se da entrada en la Real Academia Española de la Lengua a los representantes de las diferentes lenguas vivas peninsulares, entre ellas a la valenciana, que se la considera como a autóctona. 
El artículo 1º. del referido Decreto dice así: 
 
"La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento o cultivo de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence".

    "Para ocupar el sitial correspondiente al idioma valenciano en la Real Academia de la Lengua Española se propuso el ilustre filólogo R.P. Lluis Fullana i Mira por tres académicos de grandísimo prestigio, D. Josep Martínez Ruiz, ( Azorín ), el poeta arabista D. Julià Ribera, y el también ilustre D.Francisco Rodriguez Marín. Esta propuesta fue muy bien acogida en el seno de la Academia al reconocer un gran merecimiento en los estudios filológicos del susodicho Padre franciscano." ( Las Provincias, Nº. 18957, 12-12-1926 ). 

     En la Junta ordinaria celebrada por la Academia el día 10 de Marzo de 1927, fueron elegidos los nuevos Académicos numerarios, de conformidad con el antedicho Decreto del 26-11-1926, y quedó elegido como representante de la Lengua Valenciana, el R.P. Lluis Fullana. La toma de posesión se realizó con toda solemnidad el día 11 de noviembre de 1928, en el transcurso de la cual, delante de un selecto y numeroso público asistente, el P. Fullana dio lectura a su erudito discurso sobre "Evolución del verbo en llengua valenciana", y sus diferencias en relación con el castellano y el catalán, precedido de unas apropiadas palabras sobre el origen del valenciano y de las otras lenguas románicas, afirmando entre otras cosas, 
 
"..... la existencia independiente del valenciano como lengua; que no es, como dicen algunos, una variante del catalán.... "

     "Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don José Alemany, quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión de que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero". ( J. Alemany, 1928. Boletín de la Real Academia Española. Diciembre 1928, página 689 ). 
 
     Aunque después España fue subyugada por los invasores góticos que le impusieron sus leyes "no conseguiren, empero, substituir la llengua romana per la goda; ans al contrari, deprengueren aquella i oblidaren la seua propia" ( Fullana. Evolució fonogràfica de la Llengua Valenciana. Rev. Germanía año 1925 ). 
    
Mientras dura la dominación gótica, había grandes diferencias dialectales en el romance hablado en las distintas regiones de la península ibérica, fruto, a buen seguro, del mayor cultivo, en unos sitios que en otros, de la lengua romana vulgar y de la mayor influencia también del espíritu gótico de unas regiones por encima de las otras. 

Lenguas romanç durante la dominación árabe 


     La formación de las lenguas románicas o romançs se remarca durante la época de la dominación árabe en España. Es aquí donde los catalanistas se basan para decir que la lengua romana antigua, esto es, el romancium o romanç había desaparecido para hacernos creer que en todas las tierras bajo la dominación árabe, los conquistadores impusieron su lengua y dan como cierta, la falacia de que los cristianos se habían extinguido. Es de todo punto imposible, que un pueblo como el árabe, que respetó iglesias y tradiciones como demuestra que creasen sus mezquitas sin derruir las románicas construcciones, fuese capaz de exterminar las creencias de sus ocupados. Son los mismos autores árabes los que desmienten esa hipótesis. 

El célebre naturista árabe Ibu-Albathar, por ejemplo, dice claramente y sin ningún empacho que los mozárabes, o sea los cristianos viejos, conservan su lengua sin interrupción alguna. Y de la misma manera se expresan los demás escritores árabes. Por otra parte, hay aun hoy muchos códices, escritos en romanç, de los siglos IX, X, XI y XII que hablan de contratos, ventas, etc. efectuadas entre cristianos y entre moros y los mismos cristianos, y nos recuerdan también la permanencia de templos cristianos o mozárabes, de obispos y sacerdotes encargados del culto católico. Y sobre todo hay constancia de la correspondencia de los cristianos que vivían bajo el poder musulmán, sujetos a sus leyes y los cristianos libres del norte de España y de la Galia gótica"i que la llengua parlada pels moçarabes era coneguda per lo nom de Al-Romía o llengua romana" ....  
     
De manera que, durante la dominación árabe, continuaban hablando 'lo romanç' lo mismo los cristianos libres que los mozárabes y los muladíes, o sea, los cristianos renegados, como romanç se hablaba en Francia, Italia, Tirol, Rumanía, etc. Pero era muy natural que en cada una de estas regiones fuese aclimatándose la lengua, cogiendo diferentes aspectos..., y de ahí las diferencias dialectales, cada día más marcadas, hasta la perfecta distinción de lengua de todas esas regiones. 
     
A este respecto, Simonet dice: 
 
"Veamos ya que parte tuvieron los mozárabes en la formación de los romances o dialectos hablados actualmente en España. Ya hemos notado que el lenguaje hablado por nuestros mozárabes y que en el siglo XIII conservaba todavía, según lo testifica IBN ALBAITHAR, el nombre de su lengua madre, no podía ser un latín puro, elegante y clásico, sino una jerga formada de la descomposición de este idioma y de su mezcla con otros. Examinados con con diligencia los monumentos lingüísticos y memorias que nos quedan de aquellos naturales, nosotros creemos que el lenguaje usado por ellos contribuyó en gran manera al desarrollo de nuestros principales romances, castellano, gallego y portugués, y aún del catalán y valenciano. 

F. Javier Simonet. Glosario de las voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes, etc. Cap. IV, pag. XCIX, año 1888.
    
 Véase, sino, el criterio de P. Aguado cuando dice que: 
 
"... Se ha hecho alusión a la variedad de lenguas empleadas en Al-Andalus (711 al 1301), en consonancia con la heterogeneidad de su población... En las relaciones oficiales se exigía el uso del árabe, pero, a pesar del celo de los árabes por la pureza y elegancia del lenguaje, el corriente en la España musulmana se apartó mucho del árabe escrito.... Los mozárabes emplearon el latín en sus libros y escritos; pero en el uso diario hablaban una lengua romance, que no se escribía, pero que era de uso general en los siglos IX y X, al menos, no sólo entre mozárabes y judíos, sino entre musulmanes de todas las clases sociales..."
 
P. Aguado Bleye: Manual de la Historia de España. Tomo I, pag. 456, año 1954
 
     Expongo la opinión, muy respetable, de Julià Rivera el cual dice 
 
 
"... Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea erronea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe...". "Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe."
 
J. Ribera y Tarragó: De Historia Arábigo-Valenciana. Año 1925
 
Lengua Valenciana 

     ¿ Como se transforma el bajo latin traido por los soldados romanos en lo que hoy conocemos como valenciano?. Según el erudito P. Fullana el proceso de transformación se fue efectuando por medio de una evolución morfológica regida por las leyes: "d'acurtament, del menor esforç, d'eufonia i de distinció". 

     En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios, etc. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'
     Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'

     La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum', 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'

     Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta', de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'

     Una misma palabra latina dió origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla', y 'tella'
     Según A. Ubieto: 
 
"Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la 'lengua romance' en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Dificilmente podían propiciar la lengua árabe....". 
Antonio Ubieto Arteta: "Los almorávides, el idioma romance y los valencianos". Temas valencianos, 29; pag. 7, 11 y 14. Año 1978 
 
     Cuando se insiste en la pérdida de la 'lengua romance' hablada en Valencia a mediados del siglo XII no estará de más recordar la caracterización del famoso rey Lobo. Según Dozy, el rey Lobo (Ibn Mardanis) no desmentía su origen cristiano, antes al contrario gustaba de vestir como los cristianos, sus vecinos; usaba las mismas armas, aparejaba los caballos del mismo modo y gustaba hablar su lengua...., fue nombrado en 1147 rey de Valencia. 

     Pero el 'romance valenciano' se seguía hablando en el siglo XII, lo mismo que a lo largo de todo el XIII, como testimonian los relativamente abundantes documentos que todavía se conservan...
     Dice J. Ribera que: "Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances... También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, antes de la conquista del rey D. Jaime.
     Una de las disposiciones del inmortal Jaume I dice así: "Els jutges -dice este Rey- diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran".
     Si los catalanes aún no nos habían enseñado a "hablar", ¿ como es posible que el propio Rey pida nada más conquistarnos que las sentencias se dicten en romanç ?. 
 
 
Consideramos -dice A. Ubieto- que la lengua romance hablada en el siglo XII en Valencia persistió durante el siglo XII y XIII, desembocando en el 'Valenciano medieval'. Sobre esta lengua actuarían en muy escasa incidencia las de los conquistadores, ya que, como he señalado en otra ocasión, el aumento de la población del reino de Valencia no llegó a un 5 % con la inmigración aragonesa y catalana. Y esta inmigración iba aproximadamente por mitad y mitad..... 
( Archivo del Reino de Valencia: libre del Repartiment ).
    
Vaya, vaya. Así que según parece, los señores que se aposentaron sobre nuestra tierra, un 2,5 % del total de la población, consiguieron lo que en siete siglos de dominación no pudieron los árabes. Nos cambiaron completamente la lengua, nos enseñaron a todos a hablar y no sólo eso. A tanto llegó nuestro dominio de esa lengua extranjera que en menos de un siglo, ( como veremos más adelante ), nuestro pueblo dió la más grande generación de escritores y pensadores de todo el mundo contemporáneo. Es más, en las tierras del Condado de Barcelona, en donde, según estos 'eruditos catalanófilos', nació nuestra cultura recién adquirida no aparecen escritores de prestigio hasta bien entrado el siglo XVIII. Convendréis conmigo que es, cuanto menos, curiosa coincidencia con ese interés enfermizo que demuestran en querer apropiarse de nuestros clásicos. 

 
A esta 'lengua romance' la llaman Valenciana los escritores que la utilizan ( Antonio Canals, Jaume Roig, Roiç de Corella, Ausias March, Vicente Ferrer, Sor Isabel de Villena, etc. ...). Joanot Martorell y los literatos valencianos más libres de espíritu, adoptan el término: 'la vulgar valenciana lingua'.
 
 
"La llengua -dice el P. Fullana (1916)- te vida independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d'evolució morfologica dende que s'emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independient, ni molt manco lliteratura propia; per lo tant, rigause d'aquells que sostenen que el valencià es un pur dialecte: eixos no han llegit nostres clasics del sigles XIV, XV, XVI i XVII".
 
 
Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catálanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc.
 
 
"...Es llengua valenciana la parlada en la major part de l'antic Reine de Valencia i perteneix al grop romanic de les llengües inflexió-indo-europees, germana del castellà, frances, italià, etc.". Según el P. Fullana.

     Según V.Ll. Simó Santonja, 
 
"los idiomas romances mantuvieron durante siglos su lucha contra la oficialidad del latín, y, en el caso concreto de Valencia, contra la oficialidad del árabe. Se hablaba en valenciano romance, pero se escribía en latín o en árabe, si bien en estos textos van apareciendo gradualmente una serie de palabras extrañas -al latín o al árabe- que son romances, lo que da idea precisamente de esa lucha. De ese modo los documentos o escritos bilingües (escritos en árabe o latín con valencianismos incrustados) obtienen prioridad, y sólo en fechas más tardías
 
 
aparecen los escritos íntegramente ya en valenciano". "... Ya en la edición latina de los Fueros ( 1240 ) hay palabras en valenciano... que se refieren al lenguaje coloquial: utensilios, alimentos, ropas.... y que en un privilegio de 11 de Abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas cortes generales que reconocían haber jurado cuatro días antes los fueros y costumbres. De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano...". "Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en 'romance valenciano', ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista y 'repoblación'...". 

V.L.Simó Santonja: ¿ Valenciano o Catalán ?, pág. 209,219,221 y 223. Año 1975

     Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica: 
 
"E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar".  

( Crónica, apart. 312 ).

     Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairen, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'. Puesto que conquistada y dominada por los árabes nuestra tierra, "Se habló durante los varios siglos de su dominación por los propios muslimes un dialecto romance. Se sabe de modo indudable que en la región de Valencia se habló ese romance, del que quedan huellas no sólo en libros arábigos, sino también en la nomenclatura geográfica de la región. Para explicarse bien esa nomenclatura hace falta conocer el latín vulgar valenciano que usaron los moros". ( J. Ribera. ).
 
 
 
Y es que no sólo los mozárabes, sino también los propios musulmanes, a parte de su lengua propia, hablaban el 'romanç'. Sobre todo esto hay que tener muy en cuenta la diversidad de elementos que constituyen la suma de su población total, ya que, "al lado de los descendientes de los conquistadores árabes ( elementos en cierto modo advenedizos ) encontramos a los Muwalladas o musulmanes nuevos, que eran los mismos valencianos, nacidos y arraigados en el pais, desde tiempo inmemorial por ser descendientes de los que ocupaban en la época visigoda, romana e indígena. Y aunque el árabe se difundió rápidamente entre los Muwalladas, nunca olvidaron la lengua romance y la usaron casi exclusivamente en su trato con los mozárabes. Los muladíes, lo mismo que los mozárabes, fueron bilingües y aprendieron el árabe sin olvidar su lengua ancestral, derivada del latín".  
( A. Huci ). 

J. Giner Ferrer: "Bairén, castillo y población, Idioma, Religión y Cultura", Gandía, Rev. Feria y Fiestas, año 1977.
 

 

Algunas citas ilustres sobre la Lengua Valenciana  
 
 
"... Se puede afirmar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I"  

( A. Ubieto, 1977 )
 
 
"Desde el siglo XIII hasta el XX inclusive, el valenciano se conoce con ese nombre, en periodos de auge o decadencia....". 

( V.L. Simó Santoja )
 
 
"Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego, hebreo y latino".  

( Carlos Ros Hebrera ( 1703-1773 ).
     Nuestra lengua ha sido elogiada por quienes prestigian y se prestigian al alabarla. Viciana dice: 
 
"haber concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada esprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre".  
( Enrique Durán y Tortajada: En Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal". Tomo XXIV, págs. 23 y 24. Año 1956 )
 
 
"La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable".  

( Miguel de Cervantes Saavedra: Persiles y Segismunda ).
 
 
La lengua de los valencianos es el valenciano. Somos valencianos y nuestro idioma es el valenciano. Quien renuncia a su lengua y reniega de su patria es cómo si renegara a su madre.  

( Sanchis Guarner: "La lengua de los valencianos". Edición 1933 )
 
 
Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.  

( Julio Casares. Secretario perpetuo de la Real Academia. 1959 ).
 

 
Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo suficiente de la catalana para poder permitirse gramática y vocabularios propios.  

( Salvador de Madariaga. "España". 5ª Edición ).
 
Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero. 

( Alemany. Académico que contestó a Fullana a su ingreso en la R.A.E. de la Lengua. Discurso de contestación a Fullana, 1928 ).
 
 
La noble ciudad de valencia a 28 de septiembre, año de 1238, fue presa y entrada por el venturoso rey don Jaime y poblada de nueva gente cristiana con diversas y no bien entendidas lenguas por que había italianos, franceses, alemanes, catalanes, aragoneses, navarros, vizcaínos y castellanos y porque cada cual hablaba su lengua, había en la ciudad otra confusión que en Babel. Empero cómo el rey y los de su casa, y corte, y muchos de sus vasallos hablaban lengua de Provenza, y aquella cómo más común prevalesció, pero no sin grande mixtura de otras lenguas y toda en conjunto fue nombrada lengua lemosina con la cual tenemos escripto el libro de las leyes forales del reino y las obras de Ausias March y otros muchos libros que nos han dado testimonio de aquella primera lengua. Y cómo el suelo de esta ciudad ora sea por el clima, planeta, signo, vientos, aguas, mantenimientos o alguna secreta influencia, tiene gracia incógnita y sobrenatural, tanto que todas las cosas humanas y plantas produce con grande perfección, primor y delicadeza. Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce, y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta muy esclarecido lustre. […] Pasaron algunos años y ya los moradores de la ciudad fueron naturales, nascidos, y criados en este suelo que deiximos y con su juicio muy claro y de grande vivacidad, con discreta corrección borraron y apartaron de su lengua todos aquellos vocablos bárbaros, toscos, impertinentes y groseros, y hablan del presente. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron … de la griega … de la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.  

(Martín de Viciana. "Alabança de las lenguas hebrea, griega, castellana, latina y valenciana". Publicado alrededor de mediados del siglo XVI y reeditado en 1877)
 
 
"Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro".  

( V.L. Simó Santoja )
 
 
¿ Cuando se ha dicho así ? ( País Valenciano ). ¿ Cuando han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa ?. País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho.  

( Julián Marías. "Consideración de Cataluña". Editorial Ayma. 1966 ).
 
 
Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos. 

( Ramón Menéndez Pidal ).
 
 
Escritores en Lengua Valenciana 
     
SANT VICENT FERRER, predicador famosísimo de la Europa medieval y también poeta valenciano del siglo XIV. Escribió en lengua valenciana muy sentidas rimas. Vale la pena citar alguna de ellas por dar a conocer este aspecto tan poco conocido del inmenso dominico, tan valenciano y tan universal: su calidad de poeta. En el proceso de su canonización figuran unas coplas suyas. Entre otras composiciones poéticas de San Vicente Ferrer destaca ésta que titula: "Goigs a la Verge Maria del Roser", que empieza así: 
 
 
"Vostres goigs ab gran plaer  
cantarem, Senyora mia. 
puix que vostra senyoria 
es la Verge del Roser".
 
Siguen siete coplas... Y acaba con la siguiente tornada o ritornello. 
 
 
"Donchs puix Vos donau loguer 
als de vostra confraria 
preseruau, Verge Maria, 
los confrares del Roser".
 
 
     SAN PEDRO PASCUAL, nace en 1227, once años antes de la reconquista de Valencia, hijo de padres mozárabes, siendo bautizado en la iglesia del Santo Sepulcro, luego incorporada a la parroquia de San Bartolomé. Se dice que ya a los once años, fecha de la reconquista, insisto, "estaba muy aprovechado en las letras". ¿ Como hablaría en aquel entonces el santo mártir ?. 
 
Fray Joaquim Millán Rubio dice que: "....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... 
Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía". ".... Mi parecer es que ambos, valenciano y castellano, mojaron la pluma fecunda de San Pedro Pascual". Y añade: "Desecha el latín, el idioma culto, para ofrecer su producción en valenciano o castellano, incluso los tratados de gran tomo, como la 'Disputa y Contra la Seta Mahometana'.... Con lo que asciende a la primera línea de los autores del mester de clerecía: es anterior al arcipreste de Hita y a don Juan Manuel; sigue de cerca a Berceo y a Alfonso el Sabio... Se muestra valenciano en su producción literaria.... y los autores concuerdan en hacerlo valenciano. "La lectura reposada de la obra pascasiana me ha conducido al descubrimiento de conceptos, locuciones, modismos, refranes que arrastran la galanura del habla popular de nuestra tierra. Léase por vía de ejemplo la narración de 'Lo Segon Agnus Dei', paladeando su regusto casero". "Más la prueba terminante del origen valenciano de nuestro santo se nos da en la 'Ystoria de la sancta corona de JesuChrist, la cual li fou posada lo divendres sanct sobre lo seu glorios cap'".
 
 
 

     FRAY BONIFACI FERRER, hermano de Sant Vicent, que, nacido en Valencia en el año 1355, escribió algunas obras en latín y tradujo al valenciano la Biblia, la más antigua de las impresas, en 1478. De ella sólo se conserva en la Hispanic Society de Nueva York, la última página, donde figura el colofón, que por la importancia de su texto, transcribo: 
 
 
"Gracies infinides sien fetes al omnipotent Deu e senyor nostre Jesucrist, e a la humil e sacratissima Verge Maria, mare sua. Acaba la Biblia, molt vera e catholica, treta de una Biblia del noble  mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, de lengua latina en la nostra valenciana, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer, doctor en cascun Dret e en la facultat de sacra Theologia, e don de tota la Cartoxa, germà del benaventurat sanct Vicent Ferrer, del Orde de Pricadors, en la cual translacio foren, e altres singulars, homens de sciencia. E ara derrerament, aquesta es stada diligentment corregida, vista e reconeguda, per lo reverend mestre Jaume Borrell, mestre en sacra Theologia, del Orde de Pricadors e inquisidor en Regne de Valencia. Est stada empremtada en la ciutat de Valencia, a despeses del magnifich en Philip Vizlant, mercader, de la villa de Isne de Alta Alamanya, per mestre Alfonso Fernandez de Cordova, del Regne de Castella, e per mestre Lambert Palomar, alamany, mestre en Arts. Començada en lo mes de febrer del any mil quatrecents setantaset, e acabada en lo mes de març del any mil CCCCLXXVIII".
 
     AUSIAS MARCH, nuestro poeta Xavier Casp hace el siguiente juicio de la poesía del insigne hijo de Gandía: 
 
 
"... es él, el primero que escribe en pura lengua valenciana, la de su pueblo, liberada por completo del lenguaje trovadoresco que se ha venido llamando provenzal; por eso es él, el que eleva a categoría literaria su lengua de cada día, la de su tierra, desde él, ya para siempre lengua valenciana en la historia de nuestra cultura, por obra y gracia de su monumental personalidad".
 
     JOANOT MARTORELL. La obra principal del gran escritor de Gandía del siglo XV, es su novela "Tirant lo Blanch" ( al que el propio Cervantes salva de la quema en su Quijote ); y su lectura le hace decir a Menéndez y Pelayo
 
 
"... La muy sabrosa aunque demasiado larga y demasiado libre historia valenciana de Tirant lo Blanch, que es uno de los mejores libros de caballerías que se han escrito en el mundo, para mí el primero de todos después de Amadís, aunque en género muy diverso". 
 
En su "Tirant lo BlanchMartorell escribe, "en vulgar valenciana, per ço que la nació d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar...." 
 
     JAUME ROIG, poeta valenciano del siglo XV, "contó en versos pareados de cinco sílabas su obra más famosa, 'Spill', titulada también, 'Llibre de les dones'. 
 
 
La variedad y riqueza de contenido del Spill, refleja una maestría extraordinaria.... que Jaume Roig enriquece el valenciano con el popularismo de su parla, ... que es el cultivo de la lengua popular ...". ( Julián San Valero: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig. Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971. )
 
     Resalta el mérito excepcional literario del inspirado escritor del siglo XV JOAN ROIÇ DE CORELLA, del cual es muy considerable su producción en valenciano. 

     Reiteradamente en sus obras dice Roiç de Corella que escribe en valenciano: en casa de Berenguer Mercader, los contertulios le instaban a que narrase una fábula ovidiana porque "als vivents tots excellia, en celsitud d'alt estil, en vulgar de valenciana prosa"; en la 'Historia de Josef', afirma haberla escrito "en vulgar de valenciana prosa"; en el colofón de 'Lo primer del Cartoixa', edición hecha además en Barcelona por Rosembach en 1518, dice "Trelladada de lati en valenciana lengua" ( La edición valenciana es de 1496 ). 
 
     Se puede afirmar sin ninguna duda que pocas figuras de la erudición del siglo XVIII consiguieron el valor polifacético de FRANCISCO PÉREZ BAYER ( 1711-1794 ), y no muchas como él, la calificación de verdader polígrafo. En sus estudios no olvida a los antiguos literatos de la lengua valenciana. 

     Como corroboración de esto, transcribo del discurso de ingreso de Felip Mateu i Llopis en el Centre de Cultura Valenciana, presentado el 30 de Noviembre de 1950, las líneas siguientes: 
 
 
"Parece que PÉREZ BAYER había de encarnar el elogio de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana que escribiera el insigne MARTÍN DE VICIANA, pues que en aquél se dieron el magisterio de la primera, el dominio de la segunda, el ejercicio cotidiano de la tercera en los escritos, y de la cuarta en el profesorado de príncipes e infantes y, por último, el uso de la quinta, la vernácula, en sus andanzas por el Reino y en su vida privada, interés por ella manifiesto en los comentarios puestos a NICOLÁS ANTONIO cuando de ilustrar pasajes de la literatura clásica valenciana se trataba. 
 
     Noticias hay eruditísimas como la referente a la traducción de la Divina Comedia, por ANDRES FEBRER, puesta al final del libro 8º de la Bibliotheca Vetus; o la noticia relativa a la Historia de la Passió, de MOSEN FENOLLAR, que vio en Madrid en poder de aquel ilustre sacerdote de la Orden de Santa María de Montesa, injustamente olvidado, don HIPÓLITO SAMPER, autor de Montesa ilustrada. 

     Poseía nuestro polígrafo una copia íntegra de las dos últimas páginas de la traducción valenciana de la Biblia, que reprodujo en las notas a la Bibliotheca Vetus.(T.II, pag.214) 

     En la Biblioteca Vaticana descubre en un códice que perteneció a la reina Cristina de Suecia diferentes escritos de SAN PEDRO PASCUAL, por lo que puede atribuir a nuestro insigne mozárabe aquel libro compuesto de tres tratados, el 'Gamaliel', que tanto interesaría a los lectores de los primeros libros de estampa, los incunables. 

     Igualmente se interesa nuestro erudito por el 'Parlament en casa de Berenguer Mercader', del maestro ROIÇ DE CORELLA; por la 'Moral consideracio contra les persuassions, vicis i forces de amor', de FRANCISCO CARROZ PARDO DE LA CASTA, que popularizó modernamente RIBELLES COMIN. Descubre en la biblioteca de El Escorial dos versiones al valenciano, de MARTIN DE VICIANA, la primera del texto latino de Leonardo Aretino sobre la 'Economía', de Aristóteles, a la que precede la 'Letra tramesa per lo noble Mossen Martin de Viciana Governador en Regne de Valencia a la noble dona Damiata muller sua'; la segunda se titula 'Principia lo libre de virtuoses costums, compost per lo notable e elegant moral Lucio Aneo Seneca de Cordova'. 
   
No puede dejar de interesarse por aquel texto que tanto había de apasionar a nuestros eruditos, las 'Trobes', de JAUME FEBRER, y en las notas críticas a la Bibliotheca Hispana Vetus, en el tomo II, impreso en 1788, inicia 'la hipótesis, de los dos Febrers, uno del siglo XIII y otro del XIV', añadiendo que el carácter moderno de la lengua en que las 'Trobes' aparecen escritas pudo ser efecto de sucesivas alteraciones del texto antiguo, atribuyendo la principal culpa de las mismas a ONOFRE ESQUERDO. ( RIBELLES, Bibliografía, III, página 350 ). 

En relación con los literatos de lengua valenciana, PÉREZ BAYER recibe un romance en aquella enviado por el jesuita MANUEL LASSALA ( 1738-1806 ), escrito en latín, griego, castellano, italiano y francés, y en valenciano, precisamente, al dirigirse a Pérez Bayer, composición que demuestra la comunicación de entre ambos cuando Lassala le entera de la muerte de un 'canary verdolench' que tenía: 
 
"Estich propi de disgust 
ilustrissim senyor Bayer 
sense saber com ni quant 
se m[h]a mort un pardalet."
 
 


Diferencias idiomáticas entre el valenciano y el catalán 
     El P. Fullana fue a Barcelona para tomar posesión, el día 2 de Agosto de 1915, de su sitial como académico de número, nombrado en Junio de ese año, por la Academia de Llengua Catalana de dicha ciudad condal; y por que era colaborador del Institut d'Estudis Catalans que lo invitó, pronunció, entre los días 10 al 13 de ese mismo mes de Agosto, cuatro conferencias que fueron muy elogiadas y que versaron sobre:  
  
 
- Diferencies fonetiques entre el Valencia i el Catala.  
- Diferencies grafiques u ortografiques.  
- Diferencies lexiques i morfologiques.  
- Diferencies sintactiques. (10) 
B. Agulló: Biografía del P. Fullana. Cita: " La ilustración catalana, el Poble Catala y la Veu de Catalunya","Archivo Ibero-Americano".
 
Tres años después, aquí en Valencia, durante una de sus conversaciones públicas el P. Fullana afirmaba:  
 
"La pretencio de molts catalans i tambe de alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao".
 
     Y a los partidarios de esa opinión, que sostienen la no diferenciación esencial entre una y otra lengua y que por tanto, aseguran que debe definirse como lengua catalana sólo, tanto la que se habla en Cataluña como la hablada en el Reino de Valencia, les responde:  
  
 
"No seguix la conseqüencia. Ans al contrari podiem tambe nosatros, usant el mateix argument, invertir els termes de la premisa i traure per conseqüencia que un i atre llenguage podia nomenarse llengua valenciana...".
 
     Es un hecho innegable que, entre el valenciano y el catalán, existen diferencias dialectales desde el mismo siglo XIII. El señor Miret i Sans, hablando de un documento, firmado en Alicante, el año 1270, confiesa que ya en ese tiempo había diferencias entre el valenciano y el catalán. Dice este escritor catalán: 

"... si be eren barcelonins els torogants, deu tenirse present l'influencia del Notari, qui era valencia".
 
     Y si nos atenemos a los títulos anteriormente señalados de las cuatro conferencias pronunciadas por el P. Fullana en Barcelona el año 1915, podremos deducir que las diferencias idiomáticas son muchas. No es muy extraño que el ilustre escritor y crítico literario D. Salvador de Madariaga afirme:  
 
"Su lengua ( la valenciana ) difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios". 
( Torcuato Luca de Tena: "La Lengua Valenciana", periódico ABC, Madrid, núm. 22529, 24-6-78, pág. 3 )
 
     El historiador Carreras y Candi ( 1862-1937 ), en su estudio sobre "El lenguaje Valenciano", afirma:  
 
"... nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente".  
Francisco Carreras y Candi: "El Lenguaje Valenciano", publicado en la Geografía general del Reino de Valencia. Pags. 553 y 555. ( 1920-1927 ). 
 
     "Nuestro juicio es aceptar una distinción racional entre valenciano, catalán y mallorquín, así en lo que concierne a sus variedades lingüísticas y tambien a su procedencia, no absoluta según opina Antonio Canals en la traducción del Valerio Máximo, refiriéndose al valenciano en 1395". Puesto que Antonio Canals, hablando de su traducción del Valerio Máximo, escribía en 1395:  
  
 
"L'e tret de lati en nostra vulgar lengua materna valenciana axi breu como he pogut. Jatsesia que atres lagen tret en lengua catalana".
 
     Y llegamos hasta el año 1977, cuando aparece un libro titulado: "En defensa de la llengua valenciana". Su autor, Miquel Adlert i Noguerol, hace un meritorio y profundo estudio sobre las vicisitudes de la evolución de la lengua en este último siglo y la situación actual de nuestra 'Llengua Valenciana'. Al respecto de esto dice:  
  
 
"La realitat es que l'autentica llengua valenciana en sa evolucio, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels literats valencians actuals, primer pels arcaïsants i despres, i ara, pels catalanisants. I aixi s'han condenat, com a 'incorrectes', formes evolucionades de la llengua valenciana, sobstituint-les, primer per les arcaiques i despres per les catalanes evolucionades... El cas es que en la catalanisacio de la llengua valenciana, s'ha arribat a escriure una llengua que, com veem en la lletra impresa que apareix hui en dia, no es valencià ni català, sino un hibrit, perque es o valencià catalanisat o català valencianisat, als que, per brevetat, denomine respectivament, "valcat i cataval". "I aci, ara, català i valencià son diferents per haver tingut diferent evolucio i diferents influencies... Perque les diferencies entre valencià i català son: De lexic: per conservacio de la paraula iberica, germanica, arab, mossarab. De procedencia extrangera en adaptacio propia o no. Per no ser el mateix etim llati. Morfologiques: diferencia de lletres de mes o de manco. Semantiques: paraules de diferent accepcio o mes o manco accepcions en valencià. I Fonetiques, que son les mes".
 
 -ooOoo-

Repartimiento de Mallorca

Repartimiento de Mallorca. Es un hermoso códice en folio menor, de 80 hojas, escrito en vitela con letra monacal bien trazada, títulos y algunas iniciales de color, y que a continuación del repartimiento lleva insertos algunos privilegios concedidos a la ciudad y reino de Mallorca. Aunque desde antiguo le hemos hallado comprendido y catalogado bajo el número 26 en la colección general de registros de este Archivo, no le creemos verdadero registro de cancillería, ni tampoco coetáneo de los hechos a que se refiere; porque nos demuestran lo contrario la forma de los caracteres en que está escrito, la trasposición de fechas, pues empieza por el año 1232 y continúa en el fól. 16 actos del 1230, y el injertar al fin privilegios que llegan hasta el año 1273. A pesar de estos defectos y de que don J. M. Quadrado publicó ya una traducción ordenada de este mismo repartimiento, teniendo a la vista otro manuscrito existente en Mallorca, creemos que no dejará de tener interés para los amantes de las letras la transcripción literal del que se custodia en el Archivo, cuyas ligeras variantes contribuyen en cierto modo a justificar la exactitud y legitimidad del original de donde se sacó esta copia.

Repartimiento de Valencia. Este repartimiento se halla continuado en los registros 5, 6 y 7 de la colección general. Tiene el primero 98 hojas en folio, 101 el segando, y 70 el tercero, y son los más antiguos manuscritos sobre papel que custodia el Archivo. Aunque algo maltratados por el tiempo, escritos todos ellos con bastante desaliño, y llenos de borrados y postilas, no puede dudarse de que
son coetáneos, presentan todos los caracteres de legitimidad, y parecen formados de los cuadernos de apuntamientos en que hubieron de llevar su cuenta y razón los repartidores nombrados por el Conquistador.

Repartimiento de Cerdeña. Aunque este códice lleva efectivamente el titulo de Compartiment de Sardenya, no le creemos verdadero repartimiento, sino un censo levantado años después, en 1358, para hacer constar la distribución del territorio y rentas de aquella isla. Sin embargo le hemos continuado también aquí, por los interesantes datos que arroja y la analogía que tiene con los anteriores. Está escrito en papel en folio, de letra cursiva de la época, bien formada, y consta de 160 hojas.
Creemos que estos documentos, para cuyo puntual descifre y correcta impresión no hemos perdonado cuidado ni fatiga, iniciarán dignamente esta segunda época de la publicación que nos está encomendada: por lo demás, baste lo que llevamos expuesto para demostrar el mayor interés
que iremos dando a esta Colección, y el celo con que procuraremos, como siempre, corresponder a la confianza con que nos ha favorecido el Gobierno. ¡Ojalá que nuestras fuerzas no desdijesen de nuestros buenos deseos!

REPARTIMIENTO DE MALLORCA.

Convenio entre el rey don Jaime y los magnates que habían de acompañarle en su expedición las Baleares, sobre el repartimiento de todo lo que se conquistase en aquellas islas.

A 23 de diciembre de 1228 se había firmado ya en Barcelona otra escritura que en su contexto es casi enteramente igual a la que aquí se inserta. Publicó aquella el señor Quadrado en su Historia de la conquista de Mallorca, advirtiendo al mismo tiempo las diferencias más notables que se observaban en la ratificación del año 1229. Las dos existen en este Archivo, la una con el número 365, y la otra con el 384 de la colección de pergaminos de don Jaime I; y deseando nosotros encabezar con una de ellas el repartimiento, ya que justifican el contrato en virtud del cual se llevó éste a efecto, hemos preferido la última, no tanto por ser inédita, como por haber sido firmada pocos días antes de zarpar la ascuadra que llevó la expedición a Mallorca.

In Christi nomine: Manifestum sit omnibus quod nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum Comes Barchinone et Dominus Montispesulani promitimus vobis venerabilibus in Christo Patribus G. Dei gratia Terrachonensi Archiepiscopo G. Vicensi B. Barchinonensi et G. Gerundensi episcopis vobis quoque fratri B. de Campaines tenenti locum magistri et preceptori Riparie et Mirabeti et vobis karissimo consanguineo nostro Nuno Sancii Hugoni Comiti Empuriarum G. de Montecatano Vicecomiti Biarnensi R. de Montecatano Raimundo Alaman Guillelmo de Claramonte et alus omnibus qui nunc presentes estis in Terrachona et debetis nobiscum personaliter proficisci ad insulas Maioricas Minoricas Eviçam et alias insulas que vocantur comunaliter Baleares ad expugnandas inde barbaras nationes quod de tota terra civitatibus villis et castris terris heremis et populatis cum suis redditibus et rebus mobilibus et immobilibus et exitibus universis que in hoc viatico adquiremus Domino concedente tam per terram quam per mare lezdis pedaticis ribaticis et aliis exitibus universis dabimus vobis vel vestris justas portiones secundum numerum militum et hominum armatorum quos vobiscum duxeritis. Et nos similiter habeamus partem nostram omnium predictorum secundum numerum militum et hominum armatorum qui nobiscum fuerint retentis nobis alcaceriis et staticis Regum in civitatibus ultra debitam portionem nobis competentem. Et si forte Domino concedente adquireremus in hoc viatico alias insulas vel terras sarracenorum vel res mobiles vel immobiles per terram vel mare eodem modo inter nos et vos pro portionibus legitimis dividantur. Et omnes divisiones iste fiant per cognitionem Berengarii Barchinone Episcopi et G. Gerundensis Episcopi fratris B. de Campaines Nunonis Sancii Hugonis Comitis Empuriarum G. de Montecatano Vicecomitis Biarnensis per quorum etiam cognitionem assignentur Ecclesiis et clericis dominicature et redditus competentes. Item ad eorundem cognitionem remaneant ibi in stabilimento et in retinimento terre illi qui partem terre habere voluerint vel alios per se constituant defensores.
Portiones autem vestras quas ibi habebitis vos et vestri teneatis per nos et successores nostros et ad nostram fidelitatem et consuetudinem Barchinone et detis nobis potestatem quandocumque voluerimus irati et paccati et portiones quas inde habebitis possitis vendere et alienare salva nostra fidelitate et dominio antedicto. Preterea omnes homines de terra nostra et aliunde venientes qui hoc jura * (borrón) voluerint et venire nobiscum in viatico supradicto habeant similiter partes suas ad cognitionem supradictorum. Volumus etiam et statuimus quod illi qui partem habuerint de terris illis non possint guerrejare inter se dum fuerint in partibus illis nec guerram facere de terris illis. Ad maiorem securitatem omnium predictorum Nos Jacobus Rex predictus juramus per Deum et hec Sancta Evangelia coram posita hec fideliter servaturos et ducturos nobiscum ducentos milites. Datum apud Terrachonam quinto Kalendas Septembris anno Domini Millesimo CC. vicesimo nono. - Postea in obsidione civitatis Maioricarum XIIII Kalendas Octobris fuerunt positi et electi de consensu (eonsensu) domini Regis et omnium predictorum in portionibus faciendis loco Guillelmi et Raimundi de Montecatano Raimundus Alaman et Raimundus Berengarii de Ager qui hoc jurarunt Et cum eis similiter in portionibus faciendis Eximinus de Urrea et Petrus Cornelii qui hoc juraverunt. - Signum + Jacobi Dei gratia Regis Aragonum Comitis Barchinone et Domini Montispesulani. - Sig + num Berengarii Barchinone Episcopi qui promito in manu Domini S. Archiepiscopi Terrachonensis me iturum et ducturum usque ad centum milites et quos potero servientes. - Sig + num Guillelmi Gerundensis Episcopi qui promito me iturum et ducturum milites
quos potero et servientes. - Sig + num fratris B. de Campaines tenentis locum Magistri qui promito me iturum cum militibus quos potero. - Sig + num Nunonis Sancii qui juro me iturum et ducturum usque ad centum milites salvo jure meo de Sancverio. - Sig + num Hugonis Comitis Empuriarum qui juro me iturum et ducturum usque ad septuaginta milites et servientes quos potero. - Signum Guillelmi de Montecatano Vicecomitis Biarnensis qui juro me iturum et ducturum usque ad centum milites et servientes quos potero et juramus portiones terrarum et rerum facere ut predictum est bona fide. - Sig + num Raimundi de Montecatano qui juro me iturum et ducturum usque ad quinquaginta milites. - Sig + num Raimundi Berengarii de Ager qui juro me iturum. - Sig + num B. de Sancta Eugenia et Gilaberti de Cruiles qui juramus nos ituros et ducturos usque ad triginta milites. - Sig + num Raimundi Alaman et Guillelmi de Claromonte qui juramus nos ituros et ducturos usque ad XXX milites. - Sig + num Geraldi de Cervilione. - Sig + num Ferrarii de Sancto Martino. - Sig + num Guillelmi scribe qui mandato domini Regis pro Guillelmo de Sala notario suo hanc cartam scripsit loco die et anno prefixis.


LIBER PARTITIONIS REGNI MAIORICE. 

Hec est pars domini Regis et nomina possessorum et alcheriarum et cuiuslibet hereditatis a domino Rege adquisite ibi nominatur veluti modo habent et possident in termino CIVITATIS. Qui fuit ordinatum kalendas julii anno Domini millesimo. CC. tricessimo secundo.

In primis Domus Hospitalis habet Muniat Alcami: una jovada (jo.).
Almunia Jafia Ibniazach; Est una jovada et est divisa per quarteratas.
Raal Alaacap: II jovadas et sunt divise in quarteratis.
Raal Almoraici: IIII jovadas et sunt divise in quarteratis.
Raal Abnelcherip: VIII jo. et est domini regis et dentur infanti.
Raal Benicarbets Exarchia: III jovadas.
Raal Benicarbetz Algarbia: III jo. et sunt Gueraldi Gauperti Barchinona.
Raal Alxidat: V jovadas et est Bernardi Vite et fratrum suorum.
Raal Abincartam: IIII jo. Est Bernardi den Rabassa.
Raal Abdelazim Ibeniabeyt Alla: II jo. Est Bernardi de Alzeto.
Raal Alabiath: II jo. et est P. de Comabela vicensis.
Raal Algar: IIII jo. Est Br. de Palatiolo.
Raal Archaxach: III jo. Est Br. Ballestarii.
Raal Tofayl Abinjucef: X jovate et est Petri de Sancto Melione scriptoris domini Regis.
Alcheria Hanino: X jo. Est Bn. de Sagranata.
Raal Almiaza: III jo. Est G. de Lacera.
Raal Almazmar: IIII jo. et est R. de Montepesulano.
Raal Phaden Alleuz ortus est regis: una jo. et media et est divisa in quarteratis.
Raal Almancanza: media jo. et est divisa in quarteratis.
Muniat Cauza: media jo. et est divisa in quarteratis.
Raal Algraxtes: I jo. et est divisa in quarteratis.
Alcheria Xochora: VIII jo. de quibus sunt VII jo. In quarteratis et alia est P. de Comabela vicencis.
Raal Addaray: II jo. et est dicti P. de Comabela.
Raal Annexee: II jo. et est Laurentii Gomiz.
Raal Alfex: V jo. et est Hospitalis.
Raal Almedelel: II jo. et est Hospitalis.
Raal Benimauxul: VI jo. et est P. de Conquis Montispesulani.
Raal Azabaha: IIII jo. et est Bn. de Alzeto.
Raal Abenmoxerif: III jo. et est domini regis et dedit R. Lay.
Raal Alholedi: IIII jo. et est domini regis et dedit Jacobo de Zafaregio.
Raal Zusen Li Jahia Abinmahomat: III jo. et est Johannis de Ripullo.
Raal Jahie Abinmahomat Litixifin: II jo. et est Br. de Monchada.
Raal Talha: II jo. et media et est Br. de Monteregali.
Raal Addoya: II jo. et media et est Br. de Monteregali.
Raal Mueffoc: V jo. et est G. Pon et P. de Monroz et P. de Castro.
Raal Azzaharaixi: IIII jo. et est P. de Suau de Cervera.
Raal Abdelanabeth: IIII jo. et est P. de Suau de Cervera.
Raal Ali Abenalabeth: IIII jo. et est Br. Vite et fratrum suorum.
Raal Alquezenei: IIII jo. et est Br. Vite et fratrum suorum.
Raal Abenhualen: III jo. et est Br. Vite et fratrum suorum.
Raal Abenmuza Libenhualen: IIII jo. et est Br. Companni scriptoris.
Rahal Alzubthan: IIII jo. et est domini infantis.
Rahal Abhentaip: V jo. et est Br. Vite et fratri suorum.
Rahal Aliebiti: II jo. et est R. Lul.
Rahal Abhendunets: III jo. et est F. Martelli.
Rahal Abenhraliffa: IIII jo. et est Bn. de Olzeto.
Rahal Algamethz: IIII jo. et est P. Martel.
Aart Axerea: I jo. et media et est P. Martelli.
Rahal Abnezeiar: V jo. et est Hospitalis.
Raal Alchanaiz: IIII jo. et est J. Baro sutoris.
Rahal Bumuzali Jahie Jucef: II jo. et est Ja. de Saffareg.
Ginien Almancha Huamin Almunia Alcobra Humin Axarea: III jo. et est domus Templi.
Rahal Hamem: II jo. et est domini infantis.
Medietatem de montanis Portis Pini: III jo. et domini regis et dedit infanti.
Rahal Almaracep: VI jo. et est Ferandi P. de P et nepotis ejus.

Isti populatores tenent et possident has alquerias termino de INQUA pro domino Rege.

Rahal Allelutx: V jo. et est domini regis et dedit infa
Rahal Azeytona: V jo. et est F. de Granata.

Rahal Alxaritx.
Rahal Abolazat.
Rahal Abenbothaina.
Rahal Abenneffa. XXIII jo. Et de istis dedit dominus rex Durando Coch XII jo. et dat alias residuas XI jo. Tarasconi militi.
Rahal Sancti Anni: XII jo. et est Meen Periz.
Rahal Lain: III jo. et est Br. de Montechatano.
Bilamala: VIII jo. et est Br. de Montechatano.
Rahal Luch Abenxerif: V jo. et est Br. de Montechatano.
Alcheria Hualina: X jo. et est R. de Cintillis (P. de Albet).
(l) Ponemos entre paréntesis las enmiendas o añadiduras que en el códice se hallan de letra, al parecer, más moderna.
Alcheria Abhenaamor: IIII jo. et est Martini Ferandiz ortolani.
Alcheria Agratex: XII jo. de quibus dominus rex dedit B. Magistro VI jo. et alias VI jo. Br. Rubey de Barchinona.
Rahal Alhazin: VIII jo. et est G. Pon. et P. de Castro et Monros.
Rahal Caimaritx Labenleube: IIII jo. et est G. Boba.
Alcheria Dalcaxal: V jo. et est Acelmi Feri Massili*.
Rahal Carcoba: II jo. et est Br. den Rabassa.
Alcheria Azzar: VI jo. et est den Proeth.
Rahal Acrexpi: V. jo. et est G. Cantul.
Alcheriat Azoch: VII jo. et est domini regis et dedit infanti.
Alcheria Beniracha: VI jo. et est A. de Monte Rubeo.
Alcheria Benirochaibi: VI jo. et est A. de Monte Rubeo.
Alqueria Bilela: XII jo. et est Barulli et Betxaironi et den Pereta de Minorissa.
Alcheria Benirasoel: XII jo. et est Bn. de Empuriis.
Alcheria Arrediabe: VI jo. et est Bn. Porterii.
Alcheria Anaya: IIII jo. et est Dominici Sancti Antoni.
Alcheria Benugezen: VI jo. et est P. de Calidis.
Alcheria Abenbunel: VI jo. et est Stephani de Brulio. Alcheria Maymon Abhenut: VI jo. et est Johannis de Calidis et remanent domino regi III jo. Alcheria Manuza: XV jo. et est domus Templi. Rahal Almaiori: IIII jo. et est domus Templi. Alcheria Loion Algarbia: V jo. et de istis dedit dominus rex III jo. Bonaventure et remanent domino Regi II jo. Alcheria Rochament: V jo. et est Martini Rubei. Alcheria Budus: V jo. et de istis dedit dominus rex Bn. de Sancto Johanne III jo. et remanent domino regi II jo. et postea reddidit dictas II jo. eidem Bn. Alcheria Athauapi: VI jo. et est R. Frener et fratris ejus. Alcheria Abennefe: III jo. et est Br. carnifícis Gerunde. Rahal Xuaib: III jo. et est P. Ferarii Barchinone. Rahal Arrahuyn Abenhalaz: IIII jo. et est G. de Moguda. Rahal Azmeth Abnalhazen: V jo. et est Br. de Porsan. Alcheria Arracli: III jo. et est Br. de Ripullo et fratrum suorum. Alcheria Algeir: VI jo. et de istis dedit dominus rex Fulcheto Bursano III jo. et remanent domino regi III jo. quas dedit domino magistro Nicholao infantis. Alcheria Beniaziza: III V jo. et est P. scriptoris Ylerde. Alcheria Tale Abendi: III jo. et est R. Blader de Ylerda. Alcheria Algebeli: V jo. et est G. Bovis et reddidit idem G. Bovis domino regi illas III jo. quas habet in Incha de cavelleriis Barchinone quas dedit dominus rex magistro Nicholao. Alcheria Huatel: V jo. et est Geraldi Jasberti. Alcheria Huatiaron: XII jo. et est P. de Castro et G. Pon et Petrus de Monros. Rahal Almerii prope villam: II jo. et est Martini Ferrandiz ortolani domini Maiori. Alcheria Mahommet Abhenjafia Abenxerif: V jo. et est den Blancatio. Alcheria Mahommet Abenjafia: VIII jo. et est de Bochetz *(mal escaneado). Alcheria Albaranca: V jo. et est P. Dorcau. Alcheria Moragues: VI jo. et est Mingot. Rahal Algennen: VIII jo. et est domini regis et dedit infanti. Alcheria Orioles: VI jo. et est Poncii de Olzeto eum * sociis. Alcheria Almerendi: V jo. et est B. Bayner. Alcheria Adducutz: VI jo. et est judeorum. Rahal Abenbazzo: IIII jo. et est judeorum. Alcheria Arraya: IIII jo. et est judeorum. Alcheria Benicalel: V. jo. et sunt ex istis G. Seguer III jo. et domini regis II quas dedit Bn. Spaynol. Rahal Almoxerif: VIII jo. et est R. de Castro Episcopali. Alcheria Xilvar: XXX jo. et est domini regis et dedit P. Muniz et P. Lay. Manchor: X jo. et est domini regis et dedit R. Lay.
Rahal Alhannat: IIII jo. et est domini regis et dedit Meem Periz.
Rahal Almadraba Huadenmet Arrahui: IX jo. et ex istis dedit dominus rex A. de Arlet VII jo. in Almadraba et alias duas remanent domino regi et sunt Br. Rabatie.

DE POPULATORIBUS POLENTIE.

Isti sunt populatores qui populantur in POLENTIA et in alcheriis eiusdem termini que sunt domini regis.

Alcheria Formentor: X jo. et est domini regis et dedit Br. Burgeti.
Alcheria Benigotmar Almohen: V jo. et est Bn. Spaiol.
Alcheria Benigotmar Font Xica: XI jo. et est P. Archer.
Rahal Alcubo: IIII jo, et est Ferro Accuto.
Alcheria Sant Marti Abhenrayma: V jo. et est P. Gossalbis repostero.
Alcheria Beriimalcithx: VI jo. et est G. de Lacera.
Alcheria Xubulbar: VI jo. et est G. de Lacera.
Alcheria Axara: XV jo. et est Bn. de Sant Cir.
Alcheria Alborge: VIII jo. et est Br. de Sant Cir.
Rahal Alcudina: II jo. et est domini regis et dedit Rui Periz repostero.
Alcheria Flacanitx: VIII jo. el est B. Despug.
Alcheria Vilaroya: XV jo. et est Johannis Xico et de Tovars et de media Tovarcii dedit dominus rex III jovatas Martino Suariz.
Alcheria Atdaya: VII jo. et est Magnet.
Alcheria Taraxna: II jo, et est Magneti.
Rahal Alcalel Alachal: I jo. et est de Magneto.
Rahal Petruxella: V jo.
Alcheria Alluch: VI jo. et est domini regis et dedit infanti.
Rahal Albecanata: II jo. et est domini regis et dedit P. Ferrandiz.
Rahal Beneizatona: IIII jo. et est domini regis et dedit fabro Rui Periz.
Rahal Aliarratz: II jo. et est domini infantis.
Rahal Allaztach: II jo. et est domini regis et dedit P. Ferrandiz.
Rahal Alphonogella: II jo. et est domini regis et dedit P. Ferrandiz.
Rahal Beniloepnar: 11 jo. et est domini regis et dedit P. Ferrandiz.
Alcheria Athacari: III jo. et est domini infantis.
Rahal Albudarraca: VI jo. et est Martini de Codonoil.
Alcheria Bilanova: VIII jo. et est G. de Sancto Celedonio.
Rahal Carima Dabudarca: II jo. et est de A.
Alcheria Montegellos: VI jo. et est P. de Montepesulano et inde recuperat dominus rex II jo. et dedit Martino Suariz.
Alcheria Alhuagia Alexartia: V jo. et est R. Poquet de Marsia et de istis recuperat rex II jo. et dedit Martino Suariz.
Rahal Alhide: VI jo. et est domini regis et dedit infanti.
Alcheria Bertillen: X jo. et est domini regis, et dedit infanti.
Rahal Carima: IIII jo. et est Bn. Scriptoris et fratris ejus.
Rahal Aduleyfen: IIII jo. et est Bn. Scriptoris et fratris ejus.
Rahal Abdella Abencarim: VI jo. et est domini regis.
Alcheria Benicrexens: X jo. et est domini regis et dedit R. Lay.
Alcheria Almadraba Aben Maymon: V jo. et est domus Hospitalis.
Alcheria Attayr: VI jo. et est Domingo Navarro domus Templi.
Alcheria Beniaccam: X jo. et est Bn. de Casella Barchinona de quibus habet medietatem Maymonus carnicer de Ylerda.
Rahal Abenabdissalem: V jo. et est Geraldi Josberti.
Alcheria Beniatron: XII jo. et est R. Lul Barchinone et fratrum suorum.
Rahal Samorella: V jo. et est R. de Berga.
Rahal Atrachareh Atzabare: II jo. et est domini regis et dedit J. Periz nigro.
Rahal Beniasen Beniaboel:. II jo. et est domini regis et dedit J. Periz.
Auriolhez: VIII jo. et est domini infantis.
Rahal Sopmilhan: II jo. et est domini infantis.
Rahal Benedria: IIII jo. et est domini infantis.
Rahal Palumber: IIII jo. et est domini infantis

DE POPULATORIBUS DE SIXNEU. (Sineu)

Isti sunt populatores qui populantur in Sixneu et in suis terminis et in alqueriarum et possessorum.

Alhofra Aliauffia: XL jo. et dedit de istis dominus B. de Moguda XX jo. et P. de Muree (Murel) XX jo. et recuperat dominus rex illas.
Alcheria Benuhazar: VI jo. et est G. Companni scriptoris.
Rahal Abenatiz: VIII jo. et est B. Puculul et sociorum XII.
Alcheria Benigaful: VIII jo. et est B. Puculul et sociorum suorum.
Rahal Abuenbran et Benideni: XVIII jo. et est B. Puculul et sociorum suorum.
Rahal Nabil: V. jo. et est B. Palet Barchinone et dedit dominus rex II jo. magistro Nicholao.
Rahal Uaner Abenjuluz Alguazatia: IIII jo. et est P. Martelli.
Rahal Hunener Almaczen: V jo. et est Pon de Olzet cum V sociis.
Rahal Culuina (Colonia): XII jo. et est Jaquesii Sancii.
Rahal Menayrola: VIII jo. et est G. Bovis Barchinone.
Rahal Abinascar: IIII jo. et est B. de Parets et fratris ejus.
Rahal Aliahoz: IIII jo. et est magistri Nicholay.
La terra (Gaard) de Muzi Abinacer: IIII jo. et est G. de Parets et fratris eius.
Rahal Bortx Axabee: V jo. et est judeorum de Almudayna.
Rahal Benuzarbetz Exarquea: V jo. et est illorum judeorum.
Alquería Xerra: X jo. et est G. des Bayns Barchinone et A. Pinxenes per medium.
Rahal Axerrucxulla: IIII jo. et est F. de Gardeny *(borrón) Ilerde.
Alqueria Castello: X jo. et est R. de Fonte.
Rahal Benitharef: IX jo. et sunt ex istis Dominici Clavel VII jovate et alie due domini regis et dedit Br. de Sancto Melione.
Rahal Beninabex Algarba: III jo. et est Dominici Clavel et sic remanent ei X jo.
Alquería Corbeyra: XIIII jo. et est G. de Campo Barchinone et de istis recuperat dominus rex sibi VII jo. et sunt P. Palazi.
Rahal Benuz Atagan: VIII jo. et est R. de Casals de Ylerda;
Rahal Benicadrel: VI jo. et est B. Toz de Dertuse.
Rahal Benjaxep Azagera (Atzagueira): II jo. et est domini regis.
Alqueria Cut Alcastel Rahe Abnanabex Alcheria Abhenjulux: et sunt Bn. Haymirius de Barchinone et sunt XII jo. et mediam.
Rahal Alpaizari: IIII jo. et est A. Reg de Ylerda.
Rahal Alpinnilet Alpaizari: IIII jo. et est Caynani.
Rahal Monti: VI jo. et est Caynani.
Alqueria Oliber: VII jo. et est P. de Monso nepotis capellani.
Alqueria Benunefe: VIII jo. et est G. de Matha et suorum sociorum.
Rahal Abenizarrag Arraya: V jo: et est G. Loreg.
Rahal Abenizarragx Abenagzen: VI jo. et est Johannis Lordan et recuperat rex II jo.
Rahal Locoplan: V jo. et est Poneii de Olzeto cum sociis suis V.
Alqueria Dayat Almarchi Libamonti: V jo. et est Balaguerii Tender.
Rahal Abubacar Alcalel: V jo. et est Br. de Villa Maiori et B. fratris eius.
Rahal Annia: V jo. et est G. Mariner de Ylerda.
Rahal Abensanx Alpayzari: IIII jo. et est domini regis et dedit P. Palazi.
Rahal Carrucx Artaya Athagarii: VI jo. et est A. Cantader Tarrachone.
Rahal Layn Algenui: X jo. et est Sanxo de Belpug et recuperat rex V jo. et sunt domini infantis.
Alcheria Benihelcam: V jo. et est B. de Parets et fratrum suorum de Villafrancha.
Alcheria Almodayne: VIII jo. et est B. de Parets et fratrum suorum.
Alcheria Addurel: IIII jo. et est B. de Parets.
Rahal Axat: IIII jo. et est Jaffie (Iaffie, no se ve bien) judei.
Alcheria Benjagiba: VIII jo. et est P. Dalcoer.
Alcheria Adorela: VI jo. et est Bn. Lavaner Barchinone.
Rahal Beniduni: VI jo. et est G. A. Cesarauguste.
Rahab Bileia (*?): VI jo. et est G. A. Cesarauguste.
Rahal Benizaber Alcaid Fere: X jo. Est Jacobi Montispesulani.
Alcheria Orta: VIII jo. Est cuiusdam parentis Ruberti Br. de Belvey et G. Ruberti.
Rahal Benialfum: VIII jo. Est judeorum Almodayne.
Rahal Beniapditaf: V jo. et est judeo Almodayne.
Rahal Alahmar (*?): IIII jo. et est P. Palazi.
Rahal Abenjembran: VI jo. et est Br. de Terrassa et uxoris eius.
Alcheria Abuamet: VI jo. et est Br. Gaeran (* Gaoran ?) Montispesulani.
Rahal Alabiath:. III jo. et est G. de Lorac Tarrachone.
Rahal Adeffle Exarchia: VIII jo. et est B. Poca Sanc Barchinone et B. Dertuse et A. Poca Sanc.
Honor qui fuit Abnelucet prope villam de Xisneu: sunt V jo. et est P. Johannis Scriptoris.
Rahal Alhanat Bimortit: V jo. et est P. de Novelles Dertuse et suorum sociorum.
Alcheria Abhenmudalel Bianortit: V jo. et est P. de Novelles et sociorum suorum.
Rahal Algedit: V jo. et est P. de Novelles et sociorum suorum.
Rahal Abenmutarrif: IIII jo. et est P. de Novelles et sociorum suorum.
Rahal Azmeth Abnalhatex: V jo: et est P. de Novelles et sociorum suorum.
Rahal Almenorqui: IIII jo. et est P. de Novelles et sociorum suorum.
Rahal Abinaafa: VI jo. de quibus dat Arcesio scriptori III jo. et dedit dominus rex alias III jo. infanti.
Rahal Abemubaxar Labenserix: VII jo. et est Caynani.
Alcheria Art Alayn: VIII jo. et est Examenis de Filera et recuperavit eam rex.
Alcheria Almancha: VIII jo. et est Paschal de la Cisa Barchinone.
Rahal Muntagut Azagan: VIII jo. et est P. de Novellis et sociorum suorum.
Rahal Alamah: V jo. et est P. de Menoch.
Rahal Abuzuhulat: IIII jo. et est domini regis.
Rahal Benigaful Xica Lezagera: III jo. et est G. de Belverger.
Rahal Benihuart: IIII jo. et est R. Spetiayre Montispesulani.
Rahal Abdelaziz Abinsanx: V jo. etr Gerardi de Castello Dertuse et suorum sociorum.
Rahal Alemuti: IIII jo. et est Girardi de Castello et sociorum suorum.
Rahal Aben Jucef: V jo. et est Girardi de Castello et sociorum suorum.
Rahal Alubrecati: IIII jo. et est Girardi de Castello et sociorum suorum.
Alcheria Abhenmaaxbar: VI jo. et est P. de Sabisbal Tarrachone.
Alcheria Abenaabar: VI jo. et est P. Sabisbal de Tarrachone.
Alcheria Malian: IIII jo. et est domini regis et dedit Carrocio.
Alcheria Solanda: VIII jo. et est Ferrandi P. de Pina militis.

DE POPULATORIBUS IN PETRA

Isti sunt populatores qui populantur in PETRA et hec sunt nomina alcherians quas possident.
Alcheria Noveliex: XII jo. et est R. Toz Dertuse.
Alcheria Aben Sancx: VII jo. Est domini regis dedit infanti.
Alcheria Benimezleme.: VIII jo. et est Mathei de Sabadello.
* Alcheria Mafia, Masia, est Mathei de Sabadello et sunt VIII jo. *****

** Rahal Benihalhax (Benualge): *II jo. Est Bn. * Celer Tarrachone.
Rahal Alborof: IIII jo. Est Br. Avologer Barchinone.
Rahal Abemubxer:VII jo. et est Br. Jordani Tarrachone.
Rahal Xayhaddar: V jo. Est R. de Sancto Martino.
Rahal Almozor: V jo. Est Thomasii Partiden Barchinone sartre et habet Lupo Ferrandiz imde duas jo.
Rahal Abnalazerac: V jo. Est Pelegrini Adobador et * rex inde II jo. R de Casalibus.
Alcheria Aladeclin: X jo. Est R. de Sancto Martino.
Rahal Benihalharreeri: V jo. Est R. Daragone Dertuse.
Rahal Azeida, Rahal Almunia, VI jo. et est Poncii de Olzeto cum V sociis.
Alcheria Benialbatal: VI jo. Est Pon de Olzet cum V sociis.
Rahal Alleluts: V jo. Est R. de Sancto Martino.
Rahal Abenjucef: VI jo. et Est domini regis et dedit Carrocio pro suis donativiis.
Alcheria Alanaria: X jo. Est filie G. Seguer Barchinone et recuperat dominus rex IIII jo. et ipsa habet VI jo. quas IIII jo. dedit infanti.
Rahal Benimugnif: VI jo. Est Carrocii.
Rahal Benimaizoch: V jo. Est Ferrandi Juglar.
Alcheria Caro: XIII jo. Est R. Pexonat de Marsilia.
Rahal Benimacehe: IIII jo. Est Lupo Ferran.
Rahal Abenxchuchar: V jo. Est A. de Barchinona.
Rahal Abenfarda: X jo. Est Br. Sartre de Marsilia.
Rahal Caldaruxchi: V jo. Est domini infantis et dedit Anfonso Martiniz.
Rahal Benilalhaux: V jo. Est P. Doscha picaperes.
Rahal Benuirrachan: II jo. Est domini regis et dedit Alfonso Martiniz.
Alcheria Benulbatal Alegenna: X jo. Est Aymerici de Campo Pebrato et fratris ejus.
Alcheria Alinzel: XII jo. Est R. de Castro Episcopali.
Alcheria Mallila: VIII jo. et est R. de Castro Episcopali.
Rahal Allucxel: VIII jo. Est R. de Castro Episcopali.
Alcheria Alphorfa: II jo. Laurentii Gomiz.
Rahal Benubalec: VI jo. Est R. de Castro Episcopali.
Rahal Abosechan: VI jo. Est R. de Castro Episcopali.
Alcheria San Martin: XV jo. Est R. Sa Clusa.
Rahal Bonorrays: IIII jo. Est R. Sa Clusa.
Rahal Benubalech Alfatien: II jo. Est R. de Clusa.
Rahal Abetz: II jo. Est R. de Clusa.
Rahal Abnalazarach: VI jo. Est filii de Montros (* la o no se ve bien, puede ser Montres).
Alcheria Termenor: VII jo. Est P. de Sasso.
Alcheria Xutalel: X |o. Est Caynani.
Alcheria Razahrcoba: V jo. Est Caynani.
Alcheria Cadachix: VII jo. et est Caynani;
Alcheria Alhaboz: IIII jo. Est P. Ganter Tarrachone.
Alcheria Tuze: VII jo. Est Garrice.
Rahal Alahmar: V jo. Est judeorum.
Rahal Abhinxuaip: V je. Est judeorum.
Rahal Zamaha: V jo. Est judeorum.
Alcheria Fulumen: VIII jo. et est Carrocii pro suis donativis.
Alcheria Benucalbel: X jo. et est judeorum.
Alcheria Taupine: IIII jo. Est Mathei de Sabadel. (Arriba escribe Sabadello)
Rahal Alabiat: III jo. et est Miramon Claver.
Rahal Abudug: IIII jo. Est domini regis et dedit eam infanti.
Rahal Lapelle: IIII jo. et est Carrocii;
Rahal Arban: VI jo. et est domini regis et dedit infanti.
Rahal Abinxuneiph: IIII jo. Est domini regis et dedit judeis.
Rahal Albedelle: XI jo. Est R. de Castro Episcopali.
Alcheria Benirexul: V jo. Est G. de ** Solano ?? Barchinone.
Alcheria Pellar (* Pilliar): VI jo. *******
Alcheria Pelliareuja: IIII jo. Est Carrocii.
Alcheria Abenmarixam: XIII jo. Est Laurencii Gomiz.
Alcheria Ferruxchi: VIII jo. et est domini regis et dedit P. Dominico.
Alcheria Bihuedde Flumen (Rahlain Beroeddi Fulumen): VII jo. et sunt due alcherie et est domini regis et dedit infanti.
Rahal Benimofaricx: VIII jo. et est Romei de * Riu Juchos * et recuperat inde dominus rex III jo.
Alcheria Benimogeith (* Benimegeith *): V jo. Est Carrocii.
Alcheria Arian: VIII jo. et est Bartolome de A*ena

DE TERMINO DE YARTAN

Isti sunt populatores qui populantur in termino de IARTAN et nomina populatorum et alqueriarum. (Artá, Artà ?)

Alqueria Morel: V jo. Est Johannis de Colobres Barchinone.
Alcheria Benilhadet: V jo. Est Sancte Marie de Podio. (Podio = Pueyo, como en Alcañiz = Puig, Puch ?)
Alcheria Benimurgia: V jo. Est Sancte Marie de Podio.
Alcheria Albeineita: V jo. Est Sancte Marie de Podio.
Alcheria Benicarmia (*?): V jo. Est Sancte Marie de Podio.
Alcheria Beniaginira: V jo. Est Sancte Marie de Podio.
Medietatem Alcherie Almudayne: V jo. Est Sancte Marie de Podio.
Alcheria Dahamar: V jo. Est Sancte Marie de Podio.
Alcheria Beniaginira: VIII jo. Est Lupi dez Lava et cepit eam infans.
Alcheria Benurrulathx: VI jo. Est Lupi dez Lava et cepit infans.
Alcheria Benolhatx *: VI jo. et est Lupi dez Lava et cepit eam infans.
Alcheria Alpara: VII jo. et est G. de Fraga.
Caria Daiat Benaaginer: X jo. et est Sancte Maria de Podio.
Alcheria Benirray: V jo. et est G. de Fraga.
Rahal Mobarich: V jo. Est B. ** Tko et eium fratris.
Alcheria Benuabdilbar: XII jo. et est Johannis de Caneto *? et filii sui.
Alcheria Benuaraba: IIII jo. Est L. *? de Medina.
Alcheria Abenjusuf: VIII jo. Est Galiciani de Medina.
Alcheria Benuzeit: VIII jo. et est de * Johanne de Medina.
Alcheria Benaiet: V jo. et est G. de Podio.
Alcheria Beninatgar: VII jo. Est magistri * Andree Barchinone.
Alcheria Almaagdan: IX jo. Est Badoini de Marsilia.
Rahal Mobarich: V jo. Est B. Tizo et eius fratris.
Alcheria Dahyarroba: V jo. Est B. Tizo et fratris seus.
Alcheria Alfauuach: V jo. Est Sancti Georgii.
Alcheria Dahnon: V jo. Est Sancti Georgii.
Alcheria Xalman: VIII jo. Est B. de Pabia.
Alcheria Benimutxul: IIII jo. Est B. de Pabia.
Alcheria Talbecne: VI jo. Est G. Ticionis.
Alcheria Aluasusi: IIII jo. Est domini regis et dedit Johanni Gaschi.
Alcheria Beni*bohayna: IIII jo. Est infantis.
Alcheria * Alxierati: IIII jo. Est domini regis et dedit eas B. Pabia.
Alcheria Ayn Alhagem: IIII jo. Est domini regis et dedit eas P. Periz.
Alcheria Albeune: VI jo. Est G. Leon.
Alcheria Dalpolensi: IIII jo. Est G. Leon.
Alcheria de Beninoaffec: III jo. Est domini regis et dedit eas P. Periz.
Alcheria Almahrada: VI jo. Est domini regis et dedit eas * Froye infantis.
Alcheria de * Benueylem: III jo. Est domini regis et dedit eas infanti.
Alcheria Benichorax: V jo. Est Johannis * Bonafeu.
Alcheria Benehudei: VI jo. Est Br. Bedei.
Alcheria * Benicafzar: VI jo. et sunt III jo. Martini Claver et alias tres A. Dero.
Alcheria Dalhuarani (de Aluaharani): IIII jo. Est dominis regis.
Alcheria Benjaxir: X jo. Est domini regis et dedit Garzia Lopis.
DE TERMINO DE MONTUERI

Isti sunt populatores qui populantur in termino de Monttueri et nomina populatorum et alcheriarum.
Alcheria Beniatie Limuze: VIII jo. Habet inde P. Vital Barchinone V. jo et remanent III domino regi quas dat Carrocio.
Alcheria * Costanti Azarchia: V jo. et est judeorum Almodayne.
Alcheria de * Benanchuh: V jo. Habet ibi B. Pergaminer III jo. et recuperat dominis rex inde II jo. quas dat Laurentio Ivanes.
Alcheria Algarbia: IIII jo. Est Br. Claver.
Alcheria Alahara: VIII jo. Est Astrug et socii eius.
Alcheria Iniat: VIII jo. Est domini regis et dedit eam Martino Ferrandiz militi.
Alcheria Anuaumar: VIII jo. Est judeorum Almudayne.
Alcheria * Alpotrocugol: IIII jo. Est Br. Pergaminer.
Alcheria Harexuacara: VI jo. Est Bn. De * Ebrinis.
Alcheria Benuzacharia: IIII jo. Est domini infantis.
Alcheria Abennoch: III jo. Domini infantis.
Alcheria Gulultel: II jo. Est domini regis et dedit eam Johanni Ferrandi Maiori.
Alcheria Potchexarrichi: VI jo. et est R. Gifredi Ylerde.
Alcheria Ynar: VI jo. Est B. Lupeti et fratris eius.
Alcheria Archeiveyrola: VI jo. et habet Br. De * Marfa (Marsa) III jo. et recuperat III jo. dominus rex et dat eas Carrocio.
Alcheria * Pascaron *: VI jo. Est Br. De Begur.
Alcheria Ayn Porrolux (Rahlam Pouliche): II alcherie: VIII jo. Est G. Dalfi Barchinone et recuperat inde dominus rex III jo. et dat eas P. de Orcau.
Alcheria * Lauchanige (Laucharigein): X jo. Est B. de Olzeto et sunt II alcherie.
Alcheria Lumnars (Lovinar): IIII jo. Est Augustini.
Alcheria Benehudei: VI jo. Est Br. Bedei.
Rahal * Aluhavey*** IIII jo. Est * de Oscha et Dominici de Tarassona.
Alcheria Albunia: IIII jo. Est * Ma*ti de Oller.
Alcheria Turgumen: VI jo. Est G. Proheti et fratris Proheti.
Alcheria Castubeyon: VI jo. Est R. Gilabert Dertuse.
Alcheria Muxarraf: XII jo. Est hominum Montispesulani.
Alcheria Moracefin: XII jo. Est hominum Montispesulani.
Alcheria Almizar**: XII jo. Est abbatis Sancti Felicis.
Alcheria Aturtuexulets: VII jo. Est Raimundi de Sancto Martino.
Alcheria Lopatar: III jo. Est Augustini de Gerunda.
Alcheria Attoreechi: VI jo. Est F. de Olset et fratris eius.
Alcheria Saior: Vi jo. Est F. de Olzeto et fratris eius.
Alcheria Ysnar: VIII jo. Est de Pon de Vicce. (Vich, Vic ?)
Rahal Almoztaep (Almothacep): II jo. Est domini regis et dedit eas infanti.
Rahal Abenmayzor: IIII jo. Est abbatis Sancti Felicis.
Alcheria Ponzuatx (Pozuechi): XII jo. et de istis habet Comajohan II jo. et A. Cardador IIII jo. et P. Alquexemi et B. de Turrucella IIII jo. et remanent domino regis II jo. quas dat Palayo Ferreto et P. Hyanes.
Alcheria Algaudence: XII jo. Est G. de Stephano et fratrum suorum.
Alcheria Abenferro: XII jo. Est R. de Sancto Martino.
Alcheria Benauhut (Beniharet) Laxat: XII jo. Est Sanciz Garcie scutiferis Alaman de Sadua.
Alcheria Benihallet: III jo. Est Br. De Agrimont et P. Scribe fratris eius.
Alcheria Luchmaior: XXV jo. Est R. de Sancto Martino.
Alcheria de Benixehyt: VIII jo. Est A. de Na Domingua Dertuse et recuperat inde dominus rex III jo. et dat eas Carrocio.
Alcheria Dalbuthachi: VI jo. Est R. de Sancto Martino.
Alcheria Alfrauxeletx: IIII jo. Est Johannis de * Sulvia Montispesulani.
Rahal Albeledin: I jo. Est domini regis et dedit eam Laurentio de Hyvaynes.
Alcheria Alcadi: IIII jo. Est A. de Sala de Calidis.
Alcheria Beminoragia: V jo. Est B. de Hyspania et recuperat dominus rex II jo. et dedit eas Palaton Ferrere et P. Hyvanes.
Alcheria * Extuachar: XII jo. Est Garzia A.
Alcheria Arrenda: V jo. Est Garzia A.
Alcheria Rahal Atthur: VI jo. Est Cipriani et filii eius.
Alcheria Baqui: XII jo. Est R. de Cuniles Dertuse.
Alcheria Alecanti: XII jo. Est Arberti de Tarrachona et B. de Munros et G. de Manso.
Rahal Axcabeb: VI jo. Est Br. De Sancta Columba et Mathei de Cella.
Alcheria Benibicar : XII jo. Est R. de Conillis Dertuse.
Alcheria Mitritichi Abenbacax: V jo. Est G. de Stephano et fratrum et aliorum sociorum.
Alcheria Benehiza Alvalenzi: III jo. Est Bn. De Tortosa.
Alcheria Benicalam: V jo. Est Br. March Tarrachone.
Alcheria Halbayffe: IX jo. Est Br. De Monreal.
Alcheria Minbenihhymara: II jo. Est Br. De Monte Regali.
Alcheria Rohaia Lecfeelii Haye Abenjussuf Aben Abdella: VIII jo. Est Bn. Despuig.
Rahal Alcoraya: II jo. Est P. de Comabella.
Alcheria Benimoherezs Algneceri: VI jo. Est domini regis et dedit domino infanti.
Alcheria Algorayfa Turritx: III jo. Est Br. De Monte Regali.
Alcheria Benimanzior: IX jo. Est Br. * Medici et fratrum suorum et sociorum.
Alcheria Tibici: VI jo. Est G. de Stephano et fratrum suorum et cuiusdam socii eorum.
Alcheria Abenpuxunuz: V jo. Est P. Ortelle.
Alcheria Benirochaibi: III jo. Est Pelegrini Fuster Barchinone.
Alcheria Attur: VIII jo. Est Br. De Sancta Columba et Mathei de Cella.
Alcheria Rubinitx: XV jo. Est P. Ortelle.
Alcheria Dabenhageg: V jo. Est Johannis de Someres Dertose et de istis dat dominus rex II jo. Carrocio.
Alcheria Algayren Litert Alundi: VI jo. Est Johannis de Monte Albo.
Alcheria Benidorama: V jo. Est Bn. De Tolosa Barchinone.
Alcheria Aynacey de Arraya: V jo. Est Arberti Urseti Barchinone.
Rahal Abinjusuf: IIII jo. Est Bn. De Ebrinis.
Alcheria Aynacey de Almagzen: V jo. Est G. de Stephano et cuiusdam socii et fratrum suorum.
Alcheria Al*esq: III jo. Est G. de Vilario Agut et P. de Canali.
Alcheria Algorfa Lalagiuz: X jo. Est priorisse Sancte Margarite.
Rahal Athalic: III jo. Est domini regis et dat eas Pelaio Ferrero et P. Hyvaynes.
Rahal Benjaziza: II jo. Est Br. Den Rabassa.
Rahal Alvalenci Abenziza: VIII jo. Est B. de Tortosa.
Luch Abenhandatx: IIII jo. Est P. de Sancto Andrea Barchinone.
Alcheria Benideni Abinzofora: IIII jo. Est Gueraldi de Paliza.
Alcheria Benizoffora Labemonahal: VI jo. Est B. de Sapatello (Sabadello) Barchinone.
Alcheria Benibunel: II jo. Est domini regis et dat eas Pelayo Ferrero et P. Hyvaynes.
Alcheria Rahal Almanzor: V jo. Est Johannis Magini.
Rahal ** Abinueicer: II jo. Est Johannis Ferrandis maioris.
Alcheria Maymon Saragozi: VIII jo. Est Bn. Molines de Ylerda.
Rahal Melris Azengeabenboxoree: III jo. Est G. de Ripol.
Alcheria Abdella Zaragozi: VIII jo. Est Maymoni pelliparii.
Alcheria Fontitx: IIII jo. Est Johannis de Monso domini regis.
Alcheria Dagomera: V jo. Est ** Bomacip de Tarrachona.
Tres Alcherias que vocantur Pina: XVI jo. Sunt Rutberti de Tarrachona.
Alcheria Otrollaritx: V jo. Est Johannis Thome Arron.
Alcheria Benicomparat Acenia: IIII jo. Est J. Thome Arron.
Alcheria Rahal Algar: III jo. Est Br. Companni scriptoris.
Alcheria Xabor: X jo. Est P. de Comabella vicensis.
Rahal Alayn: III jo. Est domini regis et dedit eas P. de Calatayub.
Alcheria Algayda: XXIX jo. Est Ospitalis.
Alcheria Algayda: X jo. Est Hospitalis.
Alcheria Benicomparat: VIII jo. Est Hospitalis.
Benihiza Algarbia: VIII jo. Est Hospitalis.
Alcheria Beniyacob: VIII jo. Est Hospitalis.
Rahal Axat: IIII jo. Est Jahie judei.
Alcheria Benilillia: IIII jo. Est Bn. Benencasa Barchinone.
Alcheria Castalitx: XIIII jo. Est domini regis et dedit eas Garcio (Garcie) Petri de Pina.
Rahal Abenali: III jo. Est domini regis et dedit eas Carrocio.
Alcheria Dalbenia: VIII jo. Est Astrugi de Tortose et *trium fratrum suorum.
Rahal Allut Abenali: III jo. Est domini regis et dedit eas Carrocio.
Alcheria Bol*: VI jo. et media. Est domini regis et dedit eas Carrocio.
Alcheria Par**chut: VI jo. Est domini regis et dedit domino infanti.
Alcheria Abdella Abenxuaip Addeni: V jo. Est F. de * Valdeperets.

DE POPULATORIBUS ALQUERIARUM MONTANARUM.
Isti sunt populatores qui populantur in alchariis MONTANARUM insule Maioricarum que sunt domini regis et nomina alcheriarum et populatorum.

Duaya Sibilimoam: II jo. et est domini infantis.
Rahal Amet * Almoaden: II jo. et est domini regis et dedit eas P. Ferrarii Barchinone.
Rahal Alastil: III jo. Est domini regis et dedit Martino Ferrandi de infante.
Rahal Ali Abnixiri: II jo. et est domini regis et dedit P. Ferrarii Barchinone.
Alcheria Alfacairar: V jo. Est domini regis et dedit Alfonso Martiniz militi.
Rahal Alaacel: II jo. Est domini regis et dedit P. Ferrarii Barchinone.
Rahal Alquedra: III jo. Est domini regis et dedit Alfonso Martinis.
Alcheria Axcorca: XII jo. Est A. de Ebrinis et recuperat inde dominus rex IIII jo. et remanent VIII jo. et dat eas Martino Suariz.
Rahal Tautixam: II jo. Est domini regis et dat eas P. Periz.
Alcheria Dalmelutx: XV jo. Est R. de Sancto Martino.
Alcheria Qulber: XV jo. Est Br. Ferrarii Barchinone et de istis recuperat dominus rex VII jo. et remanent illi Br. VIII jo. et dat eas Martino Ferrandi de infante.
Rahal Alboroz: II jo. Est R. de Sancto Martino.
Alcheria Bini: X jo. Est Bn. De Rubis.
Alcheria Unqueira: V jo. Est Laurentii Draper.
Alcheria Bazlichi: V jo. Est domini infantis.
Alcheria Mutnabar: II jo. Est domini regis et dat P. Peris.
Alcheria Dalhoffra: X jo. Est domini regis et dat infanti.
Alcheria Entrecampos: VI jo. Est domini regis et dedit Froye.
Alcheria Apinnibassa: III jo. Est domini regis et dedit Froye.
Alcheria Xulabra: V jo. Est domini regis et dedit J. Frener maiori.
Alcheria Benimonatgui: VI jo. Est A. de Soler Barchinone et recuperat dominus rex inde tres jo. et dat eas infanti.
Rahal Almagzen: IIII jo. Est domini regis et dat Johanni Ferrandi.
Rahal Almanzana: III jo. Est domini regis et dat eas infanti.
Rahal Colabra: II jo. Est Br. De Ripol.
T* Toaya ? : IIII jo. Est domini regis et dat domino infanti.
Rahal Alfugutx: II jo. Est domini regis et dat domino infanti.
Caria Caxconar: V jo. Est Garcia Lupi.
Rahal Axegerachi: II jo. Est domini infantis.
Toaya Gibilincam: II jo. Est domini infantis.
Est sciendum quod istud memoriale factum fuit in presentia domini J. Regis Aragonum et P. infantis Portugalensis domini regni Maiorice sub eodem rege kalendas julii anno Domini M. CC. XXXII. Datum per manum P. de Sancto Melione eiusdem domini regis scriptoris.

MEMORIALE DE OMNIBUS CHRISTIANORUM CAVALLERIIS QUE FUERUNT IN CAPTIONE CIVITATIS MAIORICE.

In primis dominus rex cum preposito Tarrachone:
Dominus rex (V con raya encima).DC. LXXIIII et media.

/ Página cortada al escanear /

Domus Templi: D. XXV caballarias et media caballerios.
Guillamon de Moncada: CCLXXVI caballarias * lites (milites) II.
R. Alaman et G. de Clarmont: CCV caballarias * lites I et medium.
Suma VI.DC.L.XXXI caballe*
Et pro singulis CXXX caballarias debetur miles *
Dominus Nuno: mille D.CCC.LXIIII caball* milites XIIII et medium.
Episcopus Barchinone: DCCCLXXV et medi * ballarias milites VII.
R. Br. De Ager: CCCXLI caballarias.
Guilabertus de Crosillias: LXXI caballarias cum Bn. De Loret.
Naves Januensium: XXVIII caballarias.
Comes Empuriarum: DCCCXLIX caballarias * lites VII et medium.
Gastonetus de Moncada: MVI caballarias et media.
G. de Sancto Vicentio: XI caballarias.
Episcopus Gerundensis: CCCCLIX caballarias.
Prepositus de Sexona: XXXVII caballarias et media.
Homines de Narbona: XVIII caballarias et media.
B. de Sancta Eugenia: CCLIIII caballarias.
Sacrista Gerundensis: LXXIX caballarias.
Archidiaconus Barchinone: CVI caballarias.
R. de Pertagaz: XXVIII caballarias.
Sacrista Barchinone: CXLII et media caballarias milites.
Petrus de Pinel: VI caballarias et media.
Domus Hospitalis: CXLVIII caballarias.
Et de donatione regis: CLII caballarias.
En Arnalt de Belvezin: XXII caballarias.
Abbas Sancti Felicis: CLXIX et media caballarias milites I et quartera.
Sacrista Urgellensis: XXXVII caballarias.
R. de Bernet: XII et media caballarias.
Jacme de Cerveyra: XXXIII caballarias.
Suma de toto universaliter XIII (hay una raya sobre la XI) CCCCXLVI caballarias (1) cum tenet LII caballarias quas rex dedit Hospitali.

(1): O hay error en esta suma, o en las partidas que la integran. Si estas fuesen exactas, aquella debería ser 13432, pero debemos advertir que en el códice que tuvo a la vista el Sr. Quadrado se pone también la misma de 13446, a pesar de que allí se señalan hasta 89 caballerías al sacrista de Gerona, 12 solamente a Ramon de Vernet, y 32 a Jaime de Cervera. Esta conformidad entre los dos códices hace sospechar que el error debe de consistir en haber pasado por alto alguna partida ambos escribientes. Por esto hemos creido más acertado el continuar tanto aquí como en otros lugares las mismas sumas que se leen en el códice del Archivo, dejando que el lector, advertido ya de la inexactitud, pueda rectificarlas a su antojo.

ISTA SUNT MOLENDIA IN TERMINO MAIORICE ET PRIMO SUPER AQUAM DE CANETO

Primo igitur computabimus molendina que sunt super aquam de Caneto scificet versus orientem aquilonarem.
Cum igitur exitur de civitate per cequiam primum quod invenimus est:
I. Molin Albofocam. Est domini Nuni ascendendo per cequiam.
II. dicitur Reha vel Molin Alhigeri. Est regis: tenet F. de Falzet.
III. est Reha vel Molin Almucaizab; Est regis: G. de Moncada.
IIII. est de Azanbugia Molin et est Gastonis.
V. dicitur Molin de Aboenbran. Est regis: Arnaldus de Montrox.
VI. dicitur Molin Alforn. Est domini Nuni.
VII. dicitur Reha Abnezeiar. Est episcopi Barchinone.
VIII. dicitur Molin Parvum vel Senis minoris de Ta*fona. Est regis: Templum.
IX. dicitur Molin Senis maioris. Est domini Nuni.
X. dicitur Molin Algorayfa. Est comitis Empuriarum.
XI. dicitur Molin Azeefeegg. Est regis: Bn. Espaynol.
XII. dicitur Molin Algisit vel Novum. Est prepositi Tarrachone.
XIII. dicitur Reha Addar vel Molin de Casa. Episcopi Gerundensis.
XIIII: Molin de Alcatil. Est domini Nunonis.
XV. dicitur Molin de Mofaq. Est Gastoneti.
XVI. dicitur Reha vel Molin Doaya. Est regis: Bn. Despug.
XVII. dicitur Molin Rexith. Est comes Empuriarum.
XVIII. dicitur Reha de Xoayra Lalhoboz. G. de Moncada: regis.
XIX. dicitur Molin de Follixh de susanum. Sunt regis: Br. De Monreal.
XX. dicitur Reha de Follichi inferius. Sunt regis: Br. De Monreal.
XXI. dicitur Molin de Alagdri. Episcopi Barchinone et R. Br. Fere sint.
XXII. dicitur Reha de Azzacat Domini Nunonis. Fere sint.
XXIII. dicitur Reha de Adub vel de Osse. Gastone. Fere sint.
XXIIII. dicitur Molin de Gomeria. Gastone.
XXV. dicitur Molin de Ponte vel de Alcantara. Regis: est Br. De Monreal.
XXVI. dicitur Reha Muncarel. Est regis.
XXVII. dicitur Reha de Leuza vel de Amenla. Comes Empuriarum,
XXVIII. dicitur Molin de Alcub. Episcopi Barchinone et B. Br.
XXIX. dicitur Molin de Ficaria. Regis: Templum.
XXX. Dicitur Reha Alhoboz. Regis.
XXXI. dicitur Reha Algenea. Regis.
XXXII. Dicitur Reha Allegem. Regis, et est in principio fontis Caneti.

Hec omnia predicta 32 scilicet, XXXII molendina computata sunt sicut sita sunt per ordinem incipiendo a fine fontis de Canet prope civitatem et procedendo ascendendo per cequiam ipsius usque ad partem ipsius inter montana prope Sporles. In aqua tamen de Sporles sunt molendina XI de quibus modo non loquimur et versus aquilonem procedendo sita sunt fere per dimidium miliare.
Quasi ab occidente autem predictorum molendinorum de Follichi fere ad dimidium miliare scatitur fons qui dicitur AYU ALEMIR: juxta principium igitur eius prope pedem montis est molin.
Primus Molin dicitur Reha de fonte. Magnatum.
II dicitur Reha Azzabaq vel Tinctoris. Regis: R. de Castelbisbal.
III dicitur Reha de Alfenella. Regis.
IIII dicitur Reha Dalgorayfa de Abulbabar. Regis.
V dicitur Reha de Bentexefir. Gastoneti.
VI dicitur Molin de Abenmudraq. Episcopus Barchinone cum sociis.
VII dicitur Reha de Azanacha vel Vico. Regis: Templum.
VIII. dicitur Reha Daliubna vel de Cases. Regis.
IX. dicitur Reha Dahohabar (Dabohabar). Episcopi Barchinone.
X. dicitur Reha de Aben Maahbar Domini Nuni.
IX dicitur Reha Dalgeubs vel de Gipso. Regis.
Hec omnia predicta XI molendina computata sunt per ordinem secundum quod sita sunt per ordinem incipiendo iuxta principium fontis qui dicitur Ayu Alemir descendendo per aquam ipsius, usque prope Palmam Altera in termino Sancti Laurentii et non sunt ibi plura molendina: et iste fons facit transitum super aquam de Canet et non tangit eam per aqueductum et tendit ad meridiem et aqua de Canet tendit versus occidentem ad civitatem.
Ab aquilone autem in meridiem civitatis Maiorice tum a predicto fonte de Caneto tum a fonte qui dicitur Xilbar qui est inter aquam de Caneto et viam de Solliar ad civitatem descendit torrens maxime tumens tempore pluviarum et dicitur arabice ALORCET de aqua dolchi in quo sunt sita hec molendina. In fine ipsius torrentis ad meridiem scilicet non longe a mari est:
Primus Molin dicitur de Abnelquitib inferius. Regis.
II. Molin dicitur de Abnelquitib superius. Regis.
III. dicitur de Abnelucet Gastonis.
IIII. dicitur Molin de Abencotoz. Regis.
V. dicitur Molin de Benfaragge. Regis.
VI. dicitur Reha Abennabila. Regis.
VII. dicitur Reha Abenxenxo. Episcopi Barchinone.
VIII. dicitur Molin Allegem vel Frenarii. Episcopi Gerundensis.
IX. Dicitur Almoxerif. Magnatum.
X. dicitur Molin Abenniari. Regis.
XI. dicitur Reha Albeirem vel alqueria Benimonagchil. Regis.
XII. dicitur Reha Dalcantara. Regis: Br. de Mont-real.
XIII dicitur Reha Abolfacam. Regis: Bn. Lobet et est primum in fine de fonte de Xilbar.
Ascendendo per aquam fontis de Xilbar:
XIIII dicitur Reha Atzabahq. Regis: B. Solzet.
XV. dicitur Reha de Alhabzani. Regis: Quadras.
XVI. dicitur Aezerechi. Regis.

XVII dicitur Reha Xilbar. Est Episcopi Barchinone.
Hec predicta V proxima molendina sunt computata per ordinem sicut sita sunt a fine fontis predicti de Xilbar ascendendo usque ad principium ipsius.

Super torrente autem qui intrat pet civitatem est Molin Genula et est regis.

Hominibus Barchinone.

Contigit hominibus de Barchinona DCCCLXXVII cabellarias vel militias et media.
Gironde et Bisuldon XXXV et media.
Villefranche LII et media.
Caldas: G. Ferre XXXIX.
Apiera XXII.
Vilamaior XXVIII.
Manresa LXXX et media.
R. de Meallia XXI.
Lerida C.XC.VIII.
Argilaz XLVIII.
Monsblancus XLI.

Suma DC.IIII.
Suma M.CCCC.XXXI.
Summa M.CC.XC. cabellarias preter mediam.

De militis hominum Marsilie.

Marsilie DC.XXXVI militias.
Bn. de Araca cum Bastal XIII.
Pera Martel cum Br. de Monreal XLI.
Rochafort XXXVI.
Thomas Banavia XXV.
Summa DCG.X. caballerias.

De militis hominum Tarrachona.

Tarrachona CCC.LX.III militias.
En Girbert et En Rubert XC.V et media.
Galea de Tortosa XC.
Guillelmus Cayx XXIII.
Prades XXII et media.
Homines de Topaiana IIII et media.
Saragocia II et media.
Pinxenes XXV.
Cervera XXXI.
Tarrega XXXIIII.
Monblanqus XL cavallerias.
Summa istius quartonis DCC.XXX caballerias.
Summa quartonis M.CCC.XC.IIII.
Barchinona. Girona. Lerida.
Caldas. Monspisler. Monblanch.
Vilafrancha. Argilaz. Manresa.


LIBER QUARTERARUM.

Dominus Jacobus Aragonum rex de consilio et assensu et expressa licentia populatorum civitatis et insule Maiorice mandavit quod omnes campos sub rego vel qui regari possent in circuitu ipsius civitatis qui contigerant partem regis assignarent subscripti probi viri ad ortos faciendes certis populatoribus qui vellent et iurarent facere habitationem continuam in insula Maiorice in portione ipsius regis et ab instanti festo Natalis Domini usque ad annum integrum non venderent nec impignerarent acaptatores illos campos ortos et hoc fieret non obstante donatione vel alia alienatione regis vel assignatione per cabellerias aliquibus de villis. Actum VI idus octobris anno MCC tricesimo.
Soscripti XIIII probi viri per manum domini regis jurati distribuere quarteratas ad ortos secundum honestatem personarum digniori tamen parte ultra unam quarteratam nullatenus assignarent.

De Barchinona:
Durandus Coq.
G. Dez Campo.
De Tarrachona:
P. de Montrog.
G. Poncii.
De Tortosa:
R. de Conillus.
Bernardus Puculul.
De Marsilia:
Baldovi Gombert.
Hug Rotlan.
De Lerida:
En Prohetus.
P. Scriptor.
De Monpesler:
Petrus Bar.
Petrus Serce.
De Girona:
Berengarius Mege.
Frater eius A. (A. Mege, hermano de Berengarius)

Durandus Coq. Et P. de Montroy et P. Johannis scriptor bajulus de Sixneu et P. de Oscha (Osca, Huesca) mensurator in *? llochtenderunt domino infanti campos datos fuisse. Interfuerunt Jacobus de Zaffareg et magister Nicholau. Primo ad meridiem orientalem civitatis exivimus de porta Albelet per viam qua itur ad Montueri usque ad torrentem qui descendit quasi ab oriente versus occidentem usque prope turres que stant singulares prope mare et dicuntur Lavandariarum turres.
Campus igitur in presens qui affrontat ab oriente in via de Montueri et ab aquilone in predicto torrente ab occidente cum via que est proxima super turres predictas de Lavandarias et a meridie cum parietibus et palumbario qui dicebatur fuisse P. de Comabella vel de cabellerias de Tarrachona et post predictum ortum versus occidentem affrontat ultra ipsum ortum per XL brachias ad meridiem ab aquilone.
Predictus autem P. de Oscha portabat secum cordam mensurationis scilicet XL brachias et ut dicebat erat de brachiis domini regia predicti. Est autem quarterata quantitas terre quadrata habens quatuor latera equalia de XL brachias. Latera igitur orientale et occidentale scilicet iuxta vias predictas predicti campi probaverunt per predictam cordam divisa in VIII partes equales. Latus autem aquilonare iuxta scilicet torrentem et meridionale in VII partes equales et quelibet predictarum partium habebat in quocumque latere cordam unam scilicet XL brachias. Unde resultant per LVI quarterate. Pecia autem predicta campi scilicet que est sub columbario predicta ab occidente scilicet post predictum ortum P. de Comabela vel hominum de Tarrachona habet ut diximus versus meridiem XL brachias scilicet ab occidente ad meridiem sed ab oriente ad occidentem habet ter XL brachias. Sunt ergo tres quarterate que conjuncte cum premissis quarteratis faciunt LIX quarteratas per totum.
Summa LIX quarterate.

Deinde de predicta via de Montueri processimus quasi ad aquilonem orientalem et invenimus campum qui fuit Roberti de Tarrachona qui affrontat ab oriente cum via qua itur ad Sixneu a meridie in torrente ** parte a circio cum torrente predicto qui descendit **prope turrus de Lavanarias ab occidente... et habet ** Iaios **. In lateribus igitur aquilonari et meridionali invenimus pariter mensuras VII equales de predicta corda. In orientali vero latere V cordas equales predictis unde resultant XXXV quarterate. In latere tamen occidentali omnes quarterate propter stricturam abreviabuntur vel deficiunt plures forsitan.
Summa XXXV quarterate in hoc campo.

Deinde a predicta via de Sixneu processimus ad aquilonem quasi occidentalem et invenimus campum qui fuit P. de Rabaza qui affrontat ab oriente cum... ab occidente cum campo domus Hospitalis a meridie cum ** campo Gilaberti de Crusilias ab aquilone eum archu*** lapideis brevibus de aqua ductu. In lateri** meridionali et aquilonari invenimus men** equaliter III cordarum de predicta scilicet *** brachias. In orientali vero et oceidentali late** equaliter mensuram II cordarum de predicta ***. Unde resultant de toto VIII quarterate et ** invenirentur si bene mensurarentu * dixit P. Rabacia.
Suma VIII quarterate.

Inde processimus ad aquilonem occidentalem ad cequiam de Canet que transit per quasi medium civitatis et ostenderunt nobis campum ab oriente qui affrontat cum Guillermon de Moncada ab occidente cum orta domini infantis qui dicitur Faden Alleuz vel campus de Migaria a meridie cum via qua itur ad ortum regalem domini Nuni et ad molinos de Canet et ad Esporlas a circio cum cequia: et sunt ibi III quarterate.
Suma III quarterate.

Ab altera parte cequie ultra parietes destitutos qui sunt prope vallum civitatis ostenderunt nobis campum qui affrontat a meridie cum cequia de Cannet ab occidente cum campo prepositi Tarrachone a circio cum via de Balneoa Abbahar ab oriente cum campo, alio regis proximo dicendo: et habentur in ipso V quarterate.
Summa V quarterate.

Ab oriente autem proximo dicti campi ostenderunt nobis campum alium regis qui affrontat ab occidente cum proximo campo dicto ab oriente cum campo clauso de E. Solzet a meridie in cequia a circio cum predicta via de Bannalbashar et cum quadam vía *alia ?* strictiori et stringentiori: et habentur in eo IX quarterate similes omnibus predictis in quantitate.
Suma IX quarterate.

Deinde ex altera parte cequie predicte processimus ulterius et estenderunt nobis campum in quem intravimus clausum parietibus qui affrontat ab oriente et meridie cum campo de Guillermo de Moncada a circio cum predicta cequia ab occidente cum parletibus. In latere igitur occidentali et aquilonari sunt II *quartorres* et ibidem in clauso de Bn. Spanyol (Spaynol antes) sunt III quarterate et I * quarton *. In latere meridionali per longum sunt VII quarterate.
Suma X quarterate et III quartons.

Item ex altera parte cequie predicte ostenderunt nobis campum qui fuerat P. de de ** Combabella qui affrontat ab aquilone cum vía predicta de Bannalbahar a meridie superius cum orto regali domini Nuni superius deinde inferius cum cequia predicta per molinos et deinde cum quadam predicta vía stringentori ab occidente cum angulo predictarum ambarum viarum ab oriente cum campo de Rahallo Abnexen scilitet quasi incipiendo a superiori aquilonari angulo orti predicti regalis procedendo ad aquilonem usque ad predictam viam proximam secundum quod videtur aquam pluvialem posse descendere ad hunc campum. In lateribus autem meridionali et aquilonari invenimus XXVI divisiones de mensura de predicta corda scilicet de XL brachias et in predicto angulo viarum sicut incipiunt divisiones sint singulares vel continentes in longum solu*odo duas quarteratas. Deinde X divisiones que secuntur in longum quasi ad orientem aquilonarem sunt duplicus sive bine vel sicut sunt X in longum sunt due in amplum unde sunt XX quarterate. Deinde X* divisio est tripla scilicet in amplo unde continet quarteratas. Post ea secuntur IIIIor divisiones que s* similiter IIIIor in latum et sic sunt XVI quartera* Residue vero IX divisiones in longum vel ab occid*te in orientem sunt quintuple in latum vel queli*illarum habet alias IIIIor suas collaterales divisio* equales ab aquilone in meridiem unde sunt in eis a * XLV quarterate per totum. Resultant ergo per totum de omnibus predictis LXXXVI quarterate in illo cam* (campo).
Ad aquilonem autem proximo dicti campi ostenderunt nobis alium campum qui fuit similiter P. de Co*babella qui affrontat ab oriente cum culmine terre quo primo videtur posse descendere aqua pluvialis cut in alio campo diximus a meridie cum predicta de Bannalbahar ab aquilone cum magno torrente * descendit per civitatem ab occidente in campo Episcopi Barchinone et sociorum eius juxta vallum civitatis sicut nobis assertum est. Grossa pecia de ipso campo in occidente sui propter sterilitationem sui mansit destituta nulli assignata propterea quicq* est a culmine ipsius campi qui fit quasi equidistan* ab occidente aquilonari predicte vie publice descendendo usque ad predictum torrentem non fuit ali * assignatum: sed post predictam peciam in longum p*dicte vie secuntur tres divisiones et de corda predi* (predicta) equales que sunt triple in latum usque ad culmen qu* fit ad aquilonem ipsius campi sicut proximo. Quarterate dicte sunt IX. Inde similiter continue seq*tur III divisiones in longum que sunt quintuple in tum predictum unde sunt XV. Inde secuntur similiter continue III quarterate in longum que similiter sunt III in amplum predictum et ita sunt IX quarteratas.
Suma XXXIII quarterate divise in hoc campo quia ulterius non fuit computatum.

NOTICIA EST HEC HONORUM CASARUM HEREDITATUM FURNORUM ET OPERATORIORUM DOMINO INFANTI ET SUIS SPECIALITER ASSIGNATORUM IN INSULA MAIORICE.

In primis in termino civitatis.

Rahal Abnelketip: VIII jo.
Rahal Abnexee: II jo.
Rahal Alholedin: IIII jo.
Rahal Alzouthan: IIII jo.
Rahal Benimuza Ali Jafie Jucef: II jo.
Rahal Amem: II jo.
Audentas Montane de Portupi: III jo.

In terminó de HINCA. (Inca)

Rahal Allelluchi: V jo.
Alcheria Sanctiani: XII jo.
Kariatazoq: VII jo.
Alcheria Meimon Abbenhut: III jo.
Alcheria Loion Algarbia: II jo.
Alcheria Algeii Zoleima: III jo.
Alcheria Huger Alfaz: III jo.
Rahal Algenen: VIII jo.
Rahal Alhaimat: IIII jo.


In termino de Polentie. (PolentiaPollençaPollensa)
Alcheria Sant Martin Labenraima: VI jo.
Rahal Alcudia: II jo.
Alcheria Villaroya: III jo.
Alcheria Alluq: VI jo.
Rahal Abentanatha: II jo.
Rahal Abeneytadonna: IIII jo.
Rahal Alazderach: II jo.
Rahal Alfonogllea: II jo.
Rahal Beniloephnar: II jo.
Alcheria Montegellos: II jo.
Rahal Aloazttia: II jo.
Rahal Alhide: VI jo.
Alcheria Bertillem: X jo.
Rahal Abdella Abencarin: VI jo.
Rahal Atzakare: II jo.
Rahal Benihaboel: II jo.
Auriollhez: VIII jo.
Rahal Semilha: IIII jo.
Rahal Benejaria: III jo.
Rahal Columbe: III jo.
Rahal Alicarraz: II jo.

In termino de Sixneu.

Alhofra Algiaufia de B. de Mogoda decima et tasca: XL jo.
Rahal Nabil: U jo.
Rahal Alhabez: IIII jo.
Rahal Beniaxel Azagoyra: II jo.
Rahal Abenicerrachi Abnagzen: II jo.
Rahal Layn Algeneren: V jo.
Rahal Aynazafa: IIII jo.
Rahal Abuzuhula: IIII jo.

In termino de PETRA.

Alcheria Abenchexon: VII jo.
Rahal Almanzor: II jo.
Alcheria Alanaria: IIII jo.
Rahal Benunaceh: IIII jo.
Rahal Caldanchi: V jo.
Benurrachan: II jo.
Rahal Abuduq: IIII jo.
Rahal Arban: VI jo.
Alcheria Benimaroan: XIII jo.
Alcheria Fereruchi: VIII jo.
Rahal Broreddi Fulumen: VII jo.
Benimofarrichi: III jo.

In termino de IARTAN.

Alcheria Beniaginira: VIII jo.
Alcheria Benrulachy: VI jo.
Alcheria Benolhage: VI jo.
Alcheria Alchicrati: IIII jo
Alcheria Ayn Alhagem: IIII jo.
Alcheria Benimoafeq: III jo.
Alcheria Almadraba: VI jo.
Alcheria Dalohaharain: IIII jo.
Alcheria Beniaxir: X jo.
Alcheria Aluarani: IIII jo.

In termino de Montueri.
Alcheria Dabennouth: II jo.
Alcheria Imar: VIII jo.
Rahal Almotacep: II jo.
Alcheria Ponzvacheri: II jo.
Rahal Albebden: I jo.
Alcheria Benimoragía: II jo.
Alcheria Benimoferez Algaeren: VI jo.
Rahal Attaliq: III jo.
Alcheria Benibunel: II jo.
Alcheria Abendeiam: II jo.
Alcheria Parascud: VI jo.
Alcheria Benicalam: V jo.

I MONTANIS.

Rahal Alacel (o Alaoel): III jo.
Alcheria Alfacairar: V jo.
Rahal Alquedra: III jo
Alcheria Axcorcha: IIII jo:
Rahal Taurixam: H jo.
Alcheria Colber: VII jo.
Alcheria Mutnabar: II jo.
Alcheria Dalhofra: X jo.
Alcheria Entrecampos: VI jo
Alcheria Alpinnibaza : III jo.
Alcheria Xulabra: V jo.
Alcheria Benimonaggui: III jo.
Rahal Almaagzem: IIII jo.
Rahal Almanzana: III jo.
Duaya Gebelincan: II jo.
Rahal Alfoginchi: II jo.
Rara Caxconar: V jo.
Rahal Alxegerechy: II jo.
Alcheria Baalichi: V jo.

Isti sunt MOLENDINI de partita regis in insula Maiorice et primo in termino civitatis primo in cequia de CANNET que transit per civitatem.

Primus molin scilicet in pede montani in principio fontis de Cannet Allegem.
Proximo sequens molin dicitur Alhoboz.
Tercium descendendo dicitur Molin Algerea.
Quartus dicitur Molin Moncarel.
Quintus dicitur Molin Alcantara.
Sextus et septimus dicuntur Molins Foliche.
Octavus dicitur Molin Atduaya.
Nonus dicitur Molin Axefeche.
Decimus dicitur scilicet descendens civitatem dicitur Molin Axeere Azeeguer.
Undecimus dicitur Molin Abombram:
Duodecimus dicitur Molin Almocayzab.
Tercius decimus propinquus civitati dicitur moli Alhigeri.

Isti molins sunt regis in cequia de AYN ALEMIR.
Item est Molin Azabachq Molin Alfilla.
Item est Molin Algorayfa.
Item est Molin Aliubna.
Item est Molin Alhoboz.

Isti molendini sunt in rivo qui dicitur arabice ALURRET.

Duo molins Abnelquetib in una casa.
Item est Molin qui dicitur Abenfarrachi.
Item est Molin qui dicitur Abenmari.
Item est Molin de Alcantara.
Item est qui dicitur Molin Azabacq.
Item est qui dicitur Molin Athuheyrechy.
Item est qui dicitur Molin Gemila.

Sunt molins de * bestiis * de partita regis.

Scilicet molins de Abnagzem et sunt IIII molins in una casa.
Item dicitur molins de Luelh II molins sunt tamen sex in una casa. (Luelh, Lul, Llull, Lulio ?)

Isti sunt molendini regis in termino de HYNCHA. (Inca)

Molin Almagzem Abnalcaid. Br. De Moncada.
Item Molin Almagzem.
Item Molin Abnelquetib.
Item Molin Abnelspiq.
Item Molin Aben Manthel.
Item Molin Aben Tale.
Item Molin Azeydon.
Item Molin Aben Tale. (duplicado)
Item Molin Abenteychir.
Molin Abenxeri in alqueria den Blancaz.
Item Molin Moragues in alqueria de Mingot porter.
Item tres molins de Maymon Alhaded in una casa.
Item Molin Camarata.

In termino de POLENTIA.

In rivo de Baralhan sunt VI albergs in quibus XIIII molins de quibus habet rex medietatem.

Isti sunt in termino de YARTAN.

Molin Benhaamar.
Item duos molins Dalfarea.
Item Molin de Abet.
Item Molin Fauset vel Farech.
Item Molin Alurcet.
Item Molin Almaaden.
Item Molin Alcort.
Item Molin Cribellen.
Item Molin Albaynhayra.

Isti molins sunt regis in termino de PETRA.

Duo molin in alqueria Tormonor.
In Alcheria Zarrazdem II molins.

In termino de MONTUERI.

Molin de Pina est regis.

Isti sunt molins regis in MONTANIS.

In Almuluchy VI molins.
Item in rahal Aborroch duos molins.

Istos FURNOS habet dominus rex pro partita sua in civitate Mayorice.

Primus furnus Aben Marin.
Item furnus Algenerey.
Item furnus Jahie Aben Mahommeth.
Item furnus Abhenhilel.
Item furnus Alaatar.
Item furnus Abenrexit.
Item furnus Abenbarba.
Item furnus Abedinar.
Item furnus Aczacath.
Item furnus Abenbacem.
Item furnus Aczuheyka.
Item furnus Alcalafat.
Item furnus Almezgit Alazmar.
Item furnus Azzafacif.
Item furnus Alfarran.
Item furnus Aroya.
Item furnus Abencalapaq.
Item furnus Alaarab.
Item furnus Abnalmayz.
Item in Almudayna furnus Azzuheyca.

Isti sunt ORTOS regis in civitate.

Riat vel ortus qui dicitur Alcarzuci et est clausus inter Almudaynam Templi et murum civitatis et quosdam parietes versus aquilonem.
Item est ortus vel riat qui dicitur Abenbarba in vico Domingo juxta Bebalbelet.
Item est ortus qui dicitur riat Aboabdille Abnazach ubi sunt Fratres Minores.
Item est ortus qui dicitur riat Abozach Abnaxeri.
Item est ortus qui dicitur riat vel de porta Bonfori * Bebarrna, Bebarnua ?.
Item est ortus vel campus inter primo nominatum ortum et predictam portam civitatis Bebalbelet

Sunt etiam duo BALNEA in partita regis:
Balneum scilicet de Arriate vel Orte.
Balneum etiam quod dicitur de Balneario.

Ista sunt ALBERGS electa precipus vel casas de partita domini regis in civitate Maiorice et fuerunt XV et primo in Almudayna sunt V albergs electa.

In primis hospitium de Homar Alcaboaly Abnanoumen. Prepositus Tarrachone habet.
Item hospitium de Abolaebez filii del Velh. R. Br. de Ager R. de Clusa habet.
Item casa de Abnaymaroan. Magister Nicolau habet.
Item hospitium de Aboraid. P. Nunis miles.
Item hospitium de Azambo. R. de Sancto Martino.

Item sunt alia X hospitia regis electa ***** Almudaynam.

Et primo hospitium del Amareac. G. de Moncada.
Item hospitium de Abennazar Alamir. P. de Sancto Milione.
Item hospitium de Azerzari. J. de Galiana.
Item hospitium de Jucef Abenobeydalla. G. Assalliti.
Item hospitium de Jaffia Abdella Abenjuzuf. Lopi Xamene de Lusa.
Item lalberg de Abenaaroz. Br. de Monreal.
Item lalberg de Homar Abenxeri. Sacrista de Escambio.
Item lalberg de Abenhaliffa. P. Orteyla.
Item lalberg Dalguimba. P. Cornelii.
Item larberg de Abenzeit. F. Petri de Pina (AbenzeitBeceiteBeseitBeceyteAbu Zeit, etc ...)



Item in Almudayna ista et tot sunt hospitia regis de porta Ferrea scilicet palacii domini versus ad portam Cathenarum sunt XXI hospitia.

Item de porta de Chatena versus ad casam Algenui II albergs.
Item in alio vico qui dicitur Zugaq Abombram I alberg.
Item in *via* qui est versus meridiem Algema scilicet sedis episcopalis: III albergs.
Item *via* qui est in oriente sedid episcopalis: I alberg.
Item in via qui est inter occidentem et meridiem eiusdem sedis: III albergs.
Item in via que est versus vicum * Abnabimaroam: III albergs.
Item versus vicum de Alcadi: II albergs.
Item versus Zucaq vel vicum de Homar Abennagia: VI albergs.
Item versus vicum Jafia Ibennuarca: II albergs.
Item versus vicum Ali Yben Izzach: III albergs.
Item versus vicum * Abubeere Abnaalaacem * V albergs.
Item versus Petro: V albergs. :
Item versus vicum de Aleayd Petro: V albergs.
Item versus vicum de Albettar: III albergs.
Item in alio vico qui dicitur ** Zuceq Alcaid: V albergs.
It in vico Beb ** Aben*ca : VI albergs ante portam judeorum.
Item versus vicum Homar Abnazaq: II albergs.

Ista sunt hospitia de partita regis extra Almudaynam civitatis.
In primis in occidente Sancte Eulalie est Atarbea una quadra casarum et sunt quindecim hospitia.
Item in vico de Homar Abencronar: III albergs.
Item in alio vico qui patet versus occidentem de domo Tagesti (Tagosti) usque ad Gomeyram scilicet partidam Templi: sunt Y albergs.
Item in alio vico qui patet versus orientem cum alio vico qui patet versus aquilonem de vico de Abenbarba et Daben Alpua: III albergs.
Item in alio vico qui patet versus orientem de Ageima Alme Zamida Maatdiar Almoztacila Bi Hi Alalgiouf Hamchy Alemezgid Algeneixi Haiddar Aben Abdelaazis: sunt CL albergs.
Item de vico de Muferrichi Azacat Bihaomaddar Abenxetir: VII albergs.
Item in alio vico de Homariben Hacein Algelled Bihaomad Azzueyca Bibeb Albelet: XV albergs.
Item in alio vico de Hamar Abxilbi Maazucaq Alcaneyni: XVII albergs.
Item in alio vico de Abnalgezit Iedar Alfarhani Maddiar Almotacila Bi Hi Ile Beb Albelet: LXVII albergs.
In alio vico Ibemzambra Alcazez Bi Me Astalzalbi: sunt XX albergs.
Item in alio vico de Jusuf Abenzabiba Maa Me Attalzala Bi Hi Minzucaq Abnazarra: XXIII albergs.
Item in alio vico Abenhariz Maa Me Attazalabihi: sunt XXIX albergs.
Item in alio vico de Aleata (Alcata): XXII albergs.
Item in alio vico de Raazoba Aben Ali Ile Forn Alcalafat Ile Zueyca Bebalbelet: XLV albergs.
Item in alio vico Uua Minazueyca Min Alcaneotara Minduera Abnalgizar Il Azor: XLV albergs.
Item alia via de vico Abnalcazilazor. XLVII albergs.
Item alia via Minzucaq Xinamoz Uua Hi Ben Ali Alhraiat: sunt VIII albergs.
Item alia via Bizucaq Attalaq Una Me Ge Uua Raulazor: sunt CXV albergs.
Item alia via Bizucaq Abencalapaq Vua Me Attazahabi: LXXXVI albergs.
Item alia via Be Uchi Annadir Lalqible Min Beb Alcofol Il Algiorf: CVII albergs.
Item in alio vico Baluegi Annadir Lalgiouf Min Beb Alchohol Ile Dar Homar Abohoyz: XXVIII albergs.
Item in alio vico Abenportorot: V albergs..
Item in alia via Bizucaq * Abubecre Abnat Hagiar: sunt XXVIII albergs.
Item Bi alium Zugaq Abenhumair: XXII albergs
Item versus vicum Addarrachy: XIX albergs.
Item in vico de Abenrupair Bezamat: I alberg.
Item in alio vico Bizucaq Domingo Vua Me Atazalabi: sunt XXXVI albergs.
Item in alia via Bizucaq Abubecre Axxufat Maa Uuethe Annadir Lalquible Mindar Acxiq: XIIII albergs.
Item in alia via Minzucaq Algiorf: VIII albergs.
Item in vico de Azmet Abnalcazalacequia: I alberg.
Item in vico Darp Abzeid Almaadi: III albergs.
Item in vico de Alberg de Alhayt Enzucaq Alazoba: I alberg.
Item in vico Min Mezget Algeneuui Ile Mudeina Gomeyra: VIII albergs. (Ile Mudeina: más adelante hay otro, Almudeina)
Item versus vicum Alhrauahra vel Persicarie: II albergs.
Item versus vicum Zallem: IIII albergs.
Item versus vicum For Azafacif: III albergs.
Item in alia via Darp Azmet Ib Ne Abexeqir: XVIII albergs.
Item Dar Aben Aabez: I alberg.
Item hospitia qui fuerunt illius de Montepesulano: sunt C. albergs et non sunt computata inter predicta hospitia.
Item illa XXVIII albergs que fuerunt donata illo de Osca: sunt de suprascriptis.
Item sciendum quod de predictis hospitiis dedit rex C. albergs ad Carroz pro suis cavalleriis.
Itera de suprascriptis dedit rex XIIII albergs Petro Martel de Tarrachona pro suis cavalleriis.
Item Bizucaq Almezgit Alazmar Almezgimair: XXXVII albergs.
Item Bizucaq Almezgit Alazmar: XXXVII albergs et est ibi ortus regis.
Item in alio vico Birabat Hyzeneya Vua Me Attazalabi: XXVII albergs.
Petimus predictas hereditates et predictas casas et predictos furnos et predictos ortos et predictos molendinos nobis ab detinentibus expediri.
Petimus etiam aquam de cequia ad hospitia regia more solito dirivari quia sicut nobis asseritur ad hospitia insueta ducitur el nobis contra morem subtrahitur.
Petimus etiam omne decimum tam de cavalleriis quam de regalibus hereditatibus.
Petrus de Monte Ruxo et P. Johannis scriptor baiulus (bayle, baile, batlle ?) de Sixneu et Jagme de Zafareg baiulus Maiorice et magister Nicholaus de mandato domini infantis exierunt ad mensurandas quarteratas que fuerant assignate et assignande ad ortos faciendos populatoribus juratis facere habitationem in ynsula Maiorice in portione regis.

Petrus igitur de Oscha per funiculum suum continentem XX brachias de brachio domini Jacobi regis Aragonum vel XXII brachias de brachio Nunonis vel mediocri hominis manibus et pedibus suis cum predicto P. de Monte Roxo mensuraverunt quarteratas sicut olim mensuraverat: scilicet exivimus de civitate Maiorice ad meridiem per viam que tendit ad Santueri vel Montueri. Campum igitur qui affrontat ab oriente cum ipsa et a circio cum torrente ab occidente cum vía que est prope turres qui sunt super golfum mare que denominantur Lavanderiarum et a meridie cum parietibus orti et columbarii qui fuerunt orti de caballerias Tarrachone a latere fronte aquilonari in XVI partes coequales predicto funiculo et non erat ibi amplius scilicet iuxta viam illam. Latus attamen occidentale sufficit scilicet juxta predictum torrentem ad XIV partes similes et equales. Meridionali igitur lateribus et occidentali suis appositis equaliter respondentibus resultant in toto campo CXII partes que sunt medie quarterate. In latere autem meridionali post predictum ortum sub parietibus suis hominibus de Tarrachona Ferran Gilbertus campus alius isti continuus versus meridiem et occidentem rectilinealiter scilicet usque ad predictam viam que est prope turres predictas de Lavanarias et habet in latere orientali et occidentali equaliter II funiculos equaliter de predictis. In
meridionali vero et aquilonari habet III funiculos unde sunt VI que juncte cum predictis CXII faciunt CXVIII medias quarteratas.
Exivimus autem inde quasi ad orientem aquilonarem et invenimus campum qui fuit Roberti de Tarrachona qui affrontat ab oriente cum via qua itur ad Sixneo ad meridie in quasi torrente parvo ab
aquilone in torrente mediocri illo scilicet qui descendit ad turres de Lavandarias ab occidente habet Iatus strictius. In latere igitur meridionali et aquilonari invenimus XIV partes similes et equales predictis. In orientali vero X funiculos equales. Unde resultat per totum LXX partes que sunt medie quarterate nisi in parte vel latere occidentali vel omnes abrevientur vel defficiant alique vel aliqua proter stricturam.
Post hec processimus ad aquilonem quasi occidentalem et invenimus campum qui fuit P. de Rabaza qui affrontat ab oriente... ab occidente cum campo Hospitalis a meridie cum campo Gilimberti de Crosilias ab aquilone cum archubus quasi lapideis brevibus aqueductis. In latere igitur meridionali et aquilonari invenierunt VIII funiculos equales predictis. In orientali et occidentali invenimus IIIIor funiculos. Unde resultant XVI medie quarterate vel funiculi quadruplati XVI scilicet laterum equalium in predicta mensura scilicet in XX taysis vel brachias de predicto brachio regis.

Post hec processimus ad aquilonem civitatis ad cequiam de Canet et intravimus in illum campum clausum qui affrontat ab oriente et meridie cum G. de Moncada ab aquilone cum ipsa cequia a occidente cum parietibus. In latere meridionali ab oriente scilicet et occidente II quartones et in occidente ipsorum sunt VII quarterate in longuea et ab aquilone ipsius campi in clauso Bn. de Espaynol sunt III quarterate et I quarton.
Post hec processimus ad campum de Combabella qui affrontat ab oriente cum campo de Abnexee et cum angulo aquilonari orti maioris domini Nuni superiori in campo a meridie cum orto maiori regali domini Nuni et cum cequia de Canet et cum quadam via versus finem accedendo ad civitatem ab aquilone cum via publica de Bannalbahar. Ab occidente vero in orientem scilicet in latere meridionali sunt XXVI quarterate et sicut ubi incipit magis prope civitatem sunt ibi prime due quarterate singulares deinde X sequentes quarterate in longum quasi ad orientem aquilonarem sunt
duplices sive bine postea sequitur XIII quarterata et est tripla scilicet sunt III quarterate in latum. Postea sequitur XIV et XV et XVI et XVII et sunt quadruple scilicet IX residue quarterate in longum sunt quintuple scilicet quelibet earum habet IIII alias quarteratas sibi collaterales scilicet in amplum scilicet versus latus aquilonare.
Suma LXXXVI quarteratas.
Exeundo de civitate ad campum ubi stetit exercitus invenimus campum qui affrontat a meridie in cequia de Cannet ab occidente cum campo prepositi Tarragone a circio cum via et sunt intus V quarterate.
Ab oriente ipsius invenimus campum qui affrontat a meridie super illam cequiam ab aquilone in eadem via et alia strictiori et sunt intus IX quarterate ab oriente in clauso campo Ferrer Solzet.
A meridianis autem oppositis eiusdem campi est campus qui affrontat ad oriente cum G. de Moncada a meridie in via qua itur ad Real domini Nuni a circio cum cequia ab occidente in orto qui dicitur Faden Elleuz et sunt III quarterate.
In campo predicto Faden Alleuz sunt XV quarterate et sunt infantis et tenet eas A. Rex et Rossilion.

IN TERMINO CIVITATIS.

Hec est pars quam habet dominus rex in civitate Maiorice et in toto termino eiusdem videlicet medietatem civitatis et has alquerias que sunt in termino eiusdem et in sequenti in tota ynsula Maiorice.
Muniat Alcami: I jo.
Almunia Jaffia Imnizach: I jo.
Rahal Alcubeyba: III jo.
Rahal Alaacatap: II jo.
Almerayci: IIII jo.
Rahal Abnalqueal: VIII jo.
Benucarbux Axarquiu: III jo.
Benicarbex Algarbia: III jo.
Rahal Aleyxat: V jo.
Rahal Abincartain: IV jo.
Rahal Abdelazim Iben Rubat Alia: II jo.
Rahal Alabiat: II jo.
Rahal Algiar: IV jo.
Rahal Amayach: III jo.
Rahal Toffaylz Abimguf: X jo.
Hamioro: X jo.
Aliniaza: III jo.
Rahal Almatazmar: IV jo.
Rahal Facceden Alleuz: I jo. et media.
Almoncaza: media jo.
Muniat Ganzar: media jo.
Aqrastes: I jo.
Xocora: VIII jo.
Rahal Aydarat: II jo.
Rahal Annexe: II jo.
Rahal Alfers: V jo.
Rahal Mudelel: II jo.
Rahal Benimonixul: VI jo.
Rahal Azabaa: IIII jo.
Rahal Abemoxerif: III jo.
Rahal Alhaladi: IIII jo.
Rahal Gussen Liiaffía Abinmahomet: III jo.
Rahal Talho: II jo. et media.
Rahal Adoya: II jo. et media.
Rahal Moefac: V jo.
Rahal Azahuhy: IIII jo.
Rahal Abaela Nabet: IIII jo.
Rahal Alqzinein: IIII jo.
Rahal Abenhimalin: III jo.
Rahal Aben Muza Liben Hualen: IIII jo.
Rahal Azultan: IIII jo.
Rahal Aben Tayp: V jo.
Rahal Aliebici: II jo.
Rahal Abendunaz: III jo.
Rahal Jahye Abinmahomet Litexifin: II jo.
Rahal Abengaliffa: IIII jo.
Rahal Algamiz: IIII jo.
Arexarco: I jo.
Rahal Abnezayar: V jo.
Rahal Alcanetz: IIII jo.
Rahal Abumuza Liahye Juguf: II jo.
Gonein Almanca Huamin Almunia Alcobra Huamin Azzarea: III jo.
Suma CLXXXIIII jo. et media LII alquerias.

Et medietatem de montanis iuxta Portum Tupini que sunt III jo.

De portione domus Templi.

Hec est pars quam domus Templi cepit a domino rege in termino civitatis et G. de Moncade et R. Alamandi et G. de Claro Monte. Iste sunt alquerie que sunt in termino civitatis earundem de suis cavalerias.

Caria Mantalutz: XL jo.
Caria Almiretz: X jo.
Alcheria Minagrastes: II jo.
Rahal Alaquim: VIII jo.
Rahal Abenanti: VI jo. et inedia
Suma LXVI jo. et media et sunt V alcherias.

De alcariis Prepositi in termino civitatis.

Iste sunt alquerie quas Prepositus capit in termino civitatis pro parte sua et suis cavallariis.
Caria Almocatait: VI jo.
Rahal Almagiba: II jo.
Munia Naceth: media jo.
Rahal Abenxir: IIII jo.
Suma XII jo. et media et sunt V alcherie.

De hominibus Barchinone in termino civitatis.

Iste sunt alquerie quas homines Barchinone ceperunt a domino rege pro suis cavalleriis in termino civititatis.
Rahal Alhayat: III jo.
Billa Secca: V jo. (Vila-Seca, Tarragona)
Rahal Alfeschi: II jo.
Rahal Abinhalil: II jo.
Rahal Alcanaquin: VI jo.
Rahal Acebich: III jo.
Rahal Alcenentara: V jo.
Rahal Azaba Bel Mareyci: II jo.
Rahal Muci: IIII jo.
Suma XXXII jo. et sunt IX alcherie.



De hominibus Tarrachone.

Iste sunt alcherie quas homines Tarrachone ceperunt a domino rege pro suis cavalleriis in termino civitatis.
Rahal Abennexerel: V jo.
Arel Daluet Ayn: I jo.
Rahal Abnalazfar: IIII jo.
Rahal Follitx: II jo.
Rahal Aben Abdelaziz: II jo.
Suma XIIII jo. et media et sunt V alquerie.

De hominibus Ylerde.

Iste sunt alcherie quas homines Ylerde ceperunt de parte domini regis pro suis cavalleriis in termino civitatis.

Rahal Abulbahar: I jo.
Rahal Alpaleio: II jo.
Rahal Matzuz: III jo.
Rahal Alcadri: VII jo.
Suma XIII jo. et sunt IIII alquerie.

De hominibus de Massilia.

Iste sunt alquerie quas homines de Massilia a domino rege ceperunt pro suis cavalleriis in termino civitatis.
Rahal Aliageni Bicehil Albahar: II jo.
Rahal Jucuf Abendahut: V jo.
Rahal Zaabuca: II jo.
Rahal Alhatip: II jo
Rahal Alayun: III jo.
Rahal Abemuza Biena Abemir: II jo.
Rahal Vilalba: IIII jo. et media.
Rahal Jamila: IIII Jo. et media.
Suma XXV jo. et sunt VIII alquerie.

De hominibus Hertuse.

Iste sunt alquerie quas homines Dertuse a domino rege ceperunt in termino civitatis pro suis cavalleriis.
Rahal Algarbi Minamaya: II jo.
Suma II jo. et est una alcheria.
De hominibus Ville Franche.

Iste sunt alcherie quas homines Villafranche a domino rege ceperunt in termino civitatis pro suis cavalleriis.
Min Rahal Aliub: I jo. et terza.
Suma I jo. et terza et est una alcheria.

De hominibus Montisalbi.

Iste sunt alcherie quas homines de Montealbo ceperunt a domino rege in termino civitatis pro suis cavalleriis.
Min Rahal Aliub: II jo. menys terza.
Suma III jo. menys terza et est una alqueria.

De hominibus Minorise.

Iste sunt alcherie quas homines de Minorisa ceperunt a domino rege in termino civitatis pro suis
cavallariis.
Rahal Abdelazin: IIII jo.
Suma IIII jo. et est una alqueria.

He hominibus de Cervaria.

Iste sunt alcherie quas homines de Cervaria a domino rege ceperunt in termino civitatis pro suis cavalleriis.
Rahal Abencatea: IIII jo.
Rahal Amem: IIII jo.
Suma VIII jo. et sunt due alquerie.

De hominibus Gerunde.

Iste sunt alquerie quas homines Gerunde a domino rege ceperunt in termino civitatis.
Rahal Aliub Bisanca Eulalia: II jo.
Suma II jo. et est una alcheria.

De hominibus de Calidis.

Iste sunt alquerie quas homines de Calidis a domino rege ceperunt in termino civitatis pro suis cavalleriis.
Art Min Sancta Eulalia terciam partem * unius jo. sunt V quarterate et terza.

De portione domini regis in termino de Yncha.

Iste sunt alquerie quas dominus rex habet in termino Hynque pro parte sua.
Rahal Allelutx: V jo.
Rahal Azeutona: V jo.
Rahal Olxaritz: XII jo.
Rahal Abolazat: IIII jo.
Rahal Aben Bocepra: V jo.
Rahal Abeneffa: II jo.
Rahal Sant Auni: XV jo.
Rahal Lain: XV jo.
Bila Mala: VIII jo.
Rahal Albi Abenxerit: V jo.
Alcheria Hualma: X jo.
Alcheria Binaamar: IIII jo.
Alcheria Aggrastas: VI jo.
Rahal Alhazin: VIII jo.
Rahal Caymaritx: III jo.
Alcheria Dalcazal: V jo.
Rahal Carroba: II jo.
Alcheria Azar: VI jo.
Rahal Craspi: V jo.
Rahal Puniar: V jo.
Alcheria Catrazh: VII jo. (Alcatraz)
Alcheria Baniraha: VI jo.
Alcheria Benirochaibi: VI jo.
Alcheria Bilela: XII jo.
Alcheria Benirascal: XII jo.
Alcheria Arretli: VI jo.
Alcheria Naria: IIII jo.
Alcheria Benuganen: VI jo.
Alcheria Abenburel: VI jo.
Alcheria Maymon Abhenhat: VI jo.
Alcheria Marniza: XV jo.
Rahal Maiori: IIII jo.
Alcheria Layon: V jo.
Alcheria Rocamane: V jo.
Alcheria Bocluz: V jo.
Alcheria Acahript: VI jo.
Alcheria Abennafo: III jo.
Rahal Xuaip: III jo.
Rahal Arrahuin: IIII jo.
Alcheria Arracli: III jo.
Alcheria Algehit: VI jo.
Alcheria Beniaziza: VIII jo.
Alcheria Tale Aben Ali: III jo.
Alcheria Algebeli: X jo.
Alcheria Huuatel: X jo.
Alcheria Hutiaran: XII jo:
Rahal Almerii prope villam: II jo.
Alcheria Maomet Abenjaffia Abenxerif: V jo.
Alcheria Albarrancha: V jo.
Alcheria Mahomet Abenjaffia: VIII jo.
Alcheria Moragues: VI jo.
Rahal Algineu: VIII jo.
Alcheria de Aggrastes: VI (XII) jo.
Alcheria Almerendi: V jo.
Alcheria Addaouz: VI jo.
Rahal Athin: IIII jo.
Rahal Abenbazu: III jo.
Rahal Alhualit: IIII jo.
Alcheria Anaja: IIII jo.
Alcheria Benicabel: V jo.
Rahal Almoxerif: VIII jo.
Alcheria Xiluar: XXX jo.
Manchor: X jo.
Rahal Alhannat: IIII jo.
Rahal Almadraba Huadannet Anahani: IX jo.
Suma CCCCV jo. et sunt ** alquerie.

De portione Prepositi in termino de Incha.

Iste sunt alcherie quas Prepositus cepit a dom rege pro suis cavalleriis in termino de Hincha.
Alcheria Benihar: XX jo.
Alcheria Beniatzen: V jo.
Alcheria Beniroy: X jo.
Alcheria Moscarix: XX jo.
Alcheria Massarella: XX jo.
Suma LXXV jo. et sunt V alquerie.

De portione hominum Barchinone in termino de Incha.

Iste sunt alcherie quas homines Barchinone ceperunt a domino rege in termino de Hincha pro suis
cavalleriis.
Rahal Aducutz: VI jo.
Alcheria Bujunar: XII jo.
Rahal Abenu Abdela: II jo.
Rahal Loayan Exarquia: VIII jo.
Alcheria Campanet: XVIII jo.
Alcheria Albarrayat: VII jo.
Rahal Aben Petracan: V jo.
Alcheria Bujardun Rahal Algehel: XXIIII jo.
Alcheria Benisetir Axarquia: XIIII jo.
Alcheria Aben Jarda: XII jo.
Rahal Abenhaldun: VI jo
Alcheria Iluaxar (IIuaxar) Alfaz: L jo.
Rahal Annaxtira: VI jo.
Rahal Albeti: V jo.
Rahal Abenzale: VI jo. / Se parece al vascuence abertzale /
Rahal Aberabima: IIII jo.
Rahal Abemuyezar: III jo.
Rahal Carrobes: IIII jo.
Caria Axila: XV jo.
Alcheria Xubian (Xobian): VI jo.
Alcheria Luch Abendanum: V jo.
Alcheria Caymarix: X jo.
Alcheria Ortella: VIII jo.
Rahal Munem Abeynayza: IIII jo.
Alcheria Ardaarix: IX jo.
Rahal Atzat: IX jo.
Rahal Abobazat: V jo.
Juxta villam Incha: V jo.
Suma CCLXIIII jo. et sunt XXVIII alcherie.

De hominibus Massilie:

Iste sunt alcherie quas homines de Massilia a domino rege ceperunt in termino Incha pro suis cavalleriis.
Alcheria Mahomet Aben Abdon: IIII jo.
Alcheria Mahomet Himnahag Almari: X jo.
Alcheria Mahomet Ibahamar Almeri: IIII jo.
Alcheria Alhag Almengi: IIII jo.
Alcheria Alabenali Bibani Caodin: IIII jo.
Alcheria Ali Abenabdela Hepneacen Bibani Ciodin: III jo.
Alcheria Abdela Abarrida Bibani Ciodin: I jo. et media.
Alcheria Lup Imnebibac Bibani Ciodin: VI jo.
Alcheria Huateit Abnalacim: VI jo.
Alcheria Mahomet Abnalhacen: IIII jo.
Alcheria Abdella Abnalhacen: III jo.
Alcheria Abdella Bin Abderahmain: IIII jo.
Alcheria Hacim Aben Ali Huzabi: VI jo.
Alcheria Cora Forlarix: XXV jo.
Rahal Alhuarzuci: VI jo.
Rahal Alhazen: VIII jo.
Suma XC.VII jo. et media et sunt XVI alquerie.
De P. Martel et Br. de Monreal.

Iste sunt alcherie quas P. Martel et Br. de Monreal receperunt a domino rege in termino de Incha pro suis cavalleriis.
Rahal Abnelhazen: VIII jo.
Mincaria Arazech: VIII jo.
Rahal Alborix: IIII jo.
Suma XX jo. et media et sunt III alquerie.

Pars domini regis de POLENZA.

Hec est pars quam dominus rex in Empolenza et sine aliis personariis suis.
Alcheria Formenter: X jo.
Alcheria Bence Got Mar Almagnen: V jo.
Alcheria Benigot Marfont Cicha: XII jo.
Alcheria Sant Marti Labemraym: VI jo.
Alcheria Benimalugx: Vi jo.
Alcheria Xubulbar: VI jo.
Alcheria Taxara: XV jo.
Alcheria Alborix: VIII jo.
Alcheria Arahal Alcudia: II jo.
Alcheria Flacantix: VIII jo.
Alcheria Vilaroya: XV jo.
Alcheria Addaya: VII jo.
Rahal * Tanaxna *: II jo.
Rahal Alacal: I jo.
Rahal Banez Adano: IIII jo.
Rahal * Albelconaca *: II jo.
Rahal Alazarach: II jo. (Alazarch fue un caudillo Moro)
Rahal Alfonegella: II jo.
Rahal Beniloheymar: II jo
Rahal Albuaracha: VI jo,
Alcheria Billa Nova: VIII jo.
Alcheria * Montogellos * Montogallos * : VI jo.
Rahal Alhuazatia: VI jo.
Rahal Alhide: VI jo.
Alcheria Bertellen: X jo.
Rahal Carima: IIII jo.
Rahal Aduleyfan: IIII jo.
Rahal Addella Abencarim: VI jo.
Alcheria Allueh: V jo.
Alcheria Benioraxetz: X jo
Alcheria Dalmadraba Aben Maymon: V jo.
Alcheria Attaxi: VI jo.
Alcheria Beniachom: X jo.
Rahal Abenabauzalem: V jo. (apellido Bauzà de Baleares)
Alcheria Beniatron: XII jo.
Rahal Zamorela: V jo.
Rahal Atthacareh: II jo.
Rahal Beniascen: II jo.
Suma CCXXXIX jo. et sunt XXXIX alquerie.

De hominibus Tarrachone in termino de Polenza.

Iste sunt alcherie quas homines Tarrachone a domino rege ceperunt de termino de Polenza pro suis cavalleriis.
Rahal Abenlubi: VIII jo.
Rahal Annahala: VI jo.
Rahal Alboraxat: X jo.
Alcheria Billarara: VI jo.
Alcheria Huafeca: VI jo.
Alcheria Benianipa: IIII jo.
Alcheria Cacamantx: VIII jo.
Alcheria Zambro: XI jo.
Rahal Muzoch: VII jo.
Alcheria Gemen mayor: XXVI jo.
Suma XCII jo. et sunt X alquerie.

De hominibus de Pradis.

Iste sunt alcherie quas homines de Pradas receperunt a domino rege de termino de Empolenza pro suis cavalleriis.
Rahal Lahuax Abenmincar: V jo.
Rahal Alierraz: IIII jo.
Rahal Alcapzal: I jo. et media.
Suma X jo. et media et sunt III alquerie.

De domo Templi.

Iste sunt alcherie quas domus Templi et G. de Moncada et R. Alaman et G. de Claromonte receperunt a domino rege pro suis cavalleriis in termino de Empolenza.
Alcheria Capelles Abenayeir: IIII jo.
Alcheria Capellos Azolemi: II jo.
Alcheria Gerillien Azebeir: IIII jo.
Rahal Abnalfat: IIII jo.
Rahal Abelleba: IIII jo.
Rahal Aclamenarig: IIII jo.
Rahal Albenivin: III jo.
Rahal Culunia Axarquia: VI jo.
Rahal Culunia Algarbia: II jo.
Rahal Abenjuniz Billix: II jo.
Rahal Jucli: IIII jo.
Rahal Abralcait: III jo.
Rahal Albaneyra: III jo.
Rahal Abencacim: VIII jo. (Beni CacimBenicassim)
Alcheria Castel: VIII jo.
Rahal Alhandac: VI jo.
Rahal Petruzella: II jo.
Rahal Almocatil: II jo.
Rahal Benigiga: VIII jo.
Rahal Almaceia: VI jo. (Almacelles, Huesca)
Rahal Benialmodon: VI jo.
Rahal Azahbe: IX jo.
Rahal Canalux: V jo.
Rahal Alcazanei: IIII jo.
Mincaria Azoh: IIII jo.
Rahal Zayat Albizan: IIII jo.
Alcheria Tarsilbet: III jo.
Rahal Alcastellan: IIII jo.
Alcheria Bincluis: X jo.
Alcheria Buchar: VIII jo.
Alcheria Xilur: XII jo.
Alcheria Santueri: XV jo.
Alcheria Alcudia: VI jo.
Alcheria Sant Vincent: XII jo.
Alcheria Cuxer: XII jo.
Alcheria Mostagarra Almagzen: VI jo.
Alcheria Mastagarra Arraxa: VI jo.
Rahal Huanzar: IIII jo.
Alcheria Lauraricx: VI jo.
Rahal Annachela Limunali: IIII jo.
Alcheria Lauraries: VI jo.
Rahal Abenjafan VI jo.
Rahal Almuzaymat: V jo.
Alcheria Boriareth: VIII jo.
Alcheria Rahal Abenmuzat: III jo.
Alcheria Barrallan: VIII jo.
Rahal Santueri: IIII jo.
Rahal Aben Muza: IIII jo.
Rahal Allamaria: IIII jo.
Rahal Alhozayan: IIII jo. .:
Rahal Almadraba: IIII jo.
Mincariat Azoh: IIII jo.
Suma CCLXXXV jo. et sun* (página cortada) cherie.

De hominibus Barchinone in termino de Pol*** Polentia, Pollentia, Pollença

Hec est pars quam hominem Barchinone a ** rege ceperunt de termino Empolentia pro suis cavalleriis.
Alcheria Almanzanna: X jo.
Suma: X jo. et est una alqueria.

De portione domini regis in termino de SIS*** SineuSixneu

Iste sunt alquerie quas dominus rex habet *** neu et in suis terminis pro parte sua.
In primis coram villam de Sixneu Al Offra **
Alcheria Benuazar: VI jo.
Rahal Abenhariz: VIII jo.
Alcheria Benigahul: VIII jo.
Rahal Aboombran: VIII jo.
Alcheria Benideni: XI jo.
Rahal Nabil:V jo.
Rahal Huagner Abenjuluz Ab Guastia: IIII jo.
Rahal Huagnar Abnagzen: V jo.
Rahal Culunina: XII jo.
Rahal Meneyrola: VIII jo.
Rahal Abenazcar: IIII jo.
Rahal Alaxbez: IIII jo.
Terra de Muci Abinnacer: IIII jo.
Rahal Borex Axabee: V jo.
Rahal Bennunabez Axarquia: V jo.
Alcheria Exerra: X jo.
Rahal Axerrut Xulla: VI jo.
Rahal Abenitarif: IX jo.
Rahal Abin Nenabey Algarbia: III jo.
Rahal Corbeyra: XIIII jo.
Rahal Abenucadrel: VI jo.
Rahal Benugarp Atagari: VIII jo.
Rahal Benjexep: II jo.
Rahal Alpaqzari: IIII jo.
Alcheria Manrici: VI jo.
Alcheria Aliber: VII jo.
Alcheria Bennuneffe: VIII jo.
Rahal Abinizarrat Arraya: V jo.
Rahal Abinizarrax Almagzen: VI jo.
Rahal Lacoplati: V jo.
Rahal Dayat Almarig Libamati: VI jo.
Rahal Abubahar Alcalel: V jo.
Rahal Antija: V jo. i
Rahal Aben Sanx Alpazari: IIII jo.
Rahal Carrucx Arraya Azagati: VI jo.
Rahal Algenui: V ja.
Rahal Algen: V jo.
Rahal Benihilcam: V jo.
Bari Almudeina: VIII jo.
Rahal Addureil: IIII jo.
Rahal Axat: IIII jo.
Rahal Albinaagiba: VIII jo.
Rahal Adorella: VI jo.
Rahal Abuhemet: VI jo.
Rahal Benidurri: VI jo. .
Rahal Billella:VI jo.
Rahal Alchait Fereh Abenzabit: X jo.
Alcheria Orta: VIII jo.
Rahal Benijalfan: VIII Jo.
Rahal Beni Abderraaf: V jo.
Rahal Alahmar: IIII jo.
Rahal Abenjembran: VI jo.
Rahal Alabiat: III jo.
Rahal Adeffle Exarquia: VIII jo.
Hunor Abnelucet prope villam: V jo.
Rahal Alhanat Bimortit: V jo.
Rahal Abemudalel Abimortit: V jo.
Rahal Montagut Azagari: VIII jo.
Rahal Algedit: V jo.
Rahal Abemotarif: IIII jo.
Rahal Hamet Ahnalhag: V jo.
Rahal Almenorqui: IIII jo.
Rahal Ayn Azaffa: VI jo.
Rahal Abenijubexar Labensanx: VII jo.
Rahal Arat Alayn: VIII jo.
Alcheria Almanca: VIII jo.
Rahal Alchanaah: V jo.
Rahal Abuzuhula: IIII jo.
Rahal Benigaful Xicha: III jo.
Rahal Abenihuart: IIII jo.
Rahal Abdelaziz Abensanx: V jo.
Rahal Muci: IIII jo.
Rahal Abenjuzuf: V jo.
Rahal Allubrecati: IIII jo.
Caria Abenaxbar: VI jo.
Rahal Abenamar: VI jo.
Alcheria Malian: IIII jo.
Alcheria Sulanda: VIII jo.

Suma D. et I jo. et sunt LXXIX alcherie.

De hominibus Ilerde in termino de Sixneu.

Iste sunt alcherie quas homines de Ylerde ceperunt a domino rege in termino de Sixneu pro suis cavalleriis.
Alcheria Benibadet: X jo.
Suma X jo. et est I alcheria.

De hominibus de Tarraga in termino de Sisneu.

Iste sunt alcherie quas homines de Tarrega ceperunt a domino rege pro suis cavalleriis in termino
Sixneu.
Rahal Sandatola: VI jo.
Rahal Sant Esteve: VI jo.
Rahal Nebze: V jo.
Suma XVII jo. et sunt III alquerie.

De hominibus Gerunde in termino de Sixneu.

Iste sunt alcherie quas homines Gerunde ceperunt a domino rege de termino de Sixneu pro suis cavalleriis.
Alcheria Almaharendez: VIII jo.
Alcheria Beninaccee: VIII jo.
Suma XVI jo. et sunt II alquerie.

De hominibus de Calidis in termino de Sisneu.

Iste sunt alcherie quas homines de Caldes (de Montbui ?) a domino rege habuerunt de termino de Sisneu pro suis cavalleriis.
Rahal Aceiara: III jo.
Suma III jo. et est una alqueria.

De hominibus de Apiera in termino de Sisneu.

Iste sunt alcherie quas homines de Apiera a domino rege habuerunt de termino de Sisneu pro suis cavalleriis.
Alcheria Judi: VII jo.
Rahal Beniarcha: IIII jo.
Suma XI jo. et sunt due alcherie.

De R. de Medalia in termino de Sisneu.

Iste sunt alcherie quas R. de Mealla a domino rege habuit de termino de Sisneu pro suis cavalleriis.
Caria Cut Alcastel: VI jo.
Rahal Abnanabex: II jo.
Caria Aben Guluz: II jo. et media.
Suma X jo. et media et sunt III alcherie.

De Ruberto de Tarrachona in termino de Sisneu.

Iste sunt alcherie quas Robertus de Tarrachona a domino rege habuit de termino de Sisneu pro suis cavalleriis.

Caria Adeffe Arecbi: XVI jo.
Rahal Abenhuelezfen: III jo.
Rahal Aben Sanx: VII jo.
Rahal Abenimaiuci: VI jo.
Rahal Carrux Almazen Huart Min Acyiara: VIII jo.
Suma XXXIX jo. et sunt V alquerie.

De domino rege in Petra.

Iste sunt alcherie quas dominus rex habet p*te sua in Petra.
Alcheria Nouelix: XII jo.
Rahal Aben Sanx: VII jo.
Rahal Benimazleme: VIII jo.
Caria Maria: VIII jo.
Rahal Benalbax: IIII jo.
Rahal Albaros: IIII jo.
Rahal Abenmubaxet: VI jo.
Rahal Exahaddar: V jo.
Rahal Almazar: V jo.
Rahal Abnalazarach: V jo.
Caria Alhadedin: X jo.
Rahal Benilhaneri: V jo.
Rahal Alelutx: V jo.
Rahal Abenjuzuf: VI jo.
Alcheria Alanaria: X jo.
Rahal Benimuguif: VI jo.
Rahal Abenimarzuch: V jo.
Caria Caro: XIII jo. (Como el Monte CaroMont Caro en los puertos de Tortosa - Beceite)
Rahal Abenxuchar: V jo.
Rahal Abenfarda: X jo.
Rahal Caldarix: V jo.
Rahal Benihalhux: V jo.
Rahal Bemiracani: II jo.
Rahal Benorache: IIII jo.
Caria Benubatal Algenna: X jo.
Caria Abuzel: XII jo.
Caria Malila: VIII jo.
Rahal Alutxel: VIII jo.
Rahal Benubalee: VI jo.
Rahal Abosohan: VI jo.
Caria Sant Marti: XV jo.
Rahal Benarax: IIII jo.
Rahal Abez: IIII jo.
Rahal Abenubalech Alfaieni: II jo.
Rahal Abnalazarach: VI jo.
Alcheria Tarmonor: VII jo.
Alcheria Xutalen: X jo.
Alcheria Raz Araba: V jo.
Alcheria Taditx: VII jo.
Alcheria * Alahuozt: IIII jo.
Alcheria Monti: VI jo.

Iste sunt de termino de SISNEU.
Alcheria Apinnilet: IIII jo.
Alcheria Tute: VII jo.
Rahal Alahmar: V jo.
Rahal Abinxuaip: V jo.
Rahal Zamaha: V jo.
Alcheria Fulunien: VIII jo.
Alcheria Benucalbel: X jo.
Alcheria Taupine o Tanpine: IIII jo.
Rahal Abuduch: IIII jo.
Rahal Alabiat: III jo.
Rahal Napelle: IIII jo
Rahal Arhari: VI jo.
Rahal Abinxunif: IIII jo.
Rahal Abbedelle: XI jo.
Caria Beniruxul: V jo.
Alcheria Pellar: VI jo.
Alcheria Pellarella: IIII jo.
Alcheria Benimogeit: V jo.
Alcheria Arian: IX jo.
Alcheria Abeni Arauuan: XIII jo.
Alcheria Forrutx: VIII jo.
Duas alcherias Bihuade Flumen: VI jo.
Suma CCCCXI jo. et sunt LX* alcherias.

De hominibus de Ylerda in termino de PETRA.

Iste sunt alcherie quas homines de Ylerda a domino rege ceperunt de termino de Petra pro suis cavalleriis.

Alcheria Cocullutx: VI jo.
Alcheria Rahal Almurci: VI jo.
Alcheria Arcelle Huar Halee: XX jo.
Alcheria Abuxena: VI jo.
Alcheria Azebuina: XII jo.
Alcheria Cudia *Arrom: VIII jo.
Rahal Azagari: V jo. / Beceite, camino de Fredes, Rahal GariRafal GariRafelgariRefalgarí /
Rahal Attur: IIII jo.
Rahal Abinzurara: IIII jo.
Rahal Abecarit: VI jo
Rahal Benijamila: III jo.
Suma LXXXI jo. et sunt XL alcherie.

De hominibus Dertuse.

Iste sunt alchevrie quas homines Dertuse a domino rege ceperunt de termino de Petra pro suis cavalleriis.
Caria *Benjaeflfeir: X jo.
Caria Xiuar: VIII jo.
Caria Benurbatal: VIII jo.
Caria Almunia: IIII jo.
Suma XXX jo. et sunt IIII alcherie.

De hominibus Montisalbi.

Iste sunt alcherie quas homines de Montealbo * domino rege ceperunt in termino de Petra pro suis cavalleriis.

/ Error al escanear, NO se ven /
Suma XXVII jo. et sunt V alquerie.

*** ibus de Calidis. * Petra *

Alcheria Benihuzezta Geneba: VI jo.
Suma VI jo. et est una alcheria.
De domo Templi:
Iste sunt alquerie quas domus Templi a domino rege ceperunt in termino de Petra pro suis cavalleriis.
Alcheria Benjaquim: X jo.
Suma X jo. et est una alcheria.
De domino rege in termino de Iartan.
Iste sunt alcherie quas dominus rex habet in termino de Yartan pro parte sua.
Alcheria Murel: V jo.
Alcheria Darat Abenamar: X jo.
Alcheria Benilhadet: X jo.
Alcheria Benimurgia: V jo.
Alcheria Albeineira: V jo.
Alcheria Benicarivia: V jo.
Alcheria Benjamira: V jo.
Medietatem de alqueria Almudatina et sunt: V jo.
Alcheria Dahamnar: V jo.
Alcheria Benjamira: VIII jo.
Alcheria Benhurullax: VI jo.
Alcheria Benel Hatx: VI jo.
Alcheria Alpara: VII ]o.
Alcheria Beniray:V jo.
Alcheria Benuabdilbar: XII jo.
Alcheria Benu Araba: IIII jo. (Araba, Álava, País Vasco, Euskadi)
Alcheria ** : VIII jo.
Alcheria ** Benuzeit: V jo. (VinaceiteBeceite)
https://www.celtiberia.net/es/conocimientos/?idp=8138
Alcheria de Benaxet: V jo.

/ Página 101 del scan/
* ceperunt in termino de Petra pro suis cavalleriis.
Alcheria Benjaquim: X jo.
Suma X jo. et est una alcheria.

De domino rege in termino de Iartan.
Iste sunt alcherie quas dominus rex habet in termino de Yartan pro parte sua.
Alcheria Murel: V jo.
Alcheria Darat Abenamar: X jo.
Alcheria Benilhadet: X jo.
Alcheria Benimurgia: V jo.
Alcheria Albeineira: V jo,
Alcheria Benicarivia: V jo.
Alcheria Benjamira: V jo.
Medietatem de alqueria Almudaina et sunt: V jo.
Alcheria Dahamnar: V jo.
Alcheria Benjamira: VIII jo.
Alcheria Benhurullax:VI jo.
Alcheria Benel Hatx: VI jo.
Alcheria Alpara: VII jo.
Alcheria Beniray: V. jo. .
Alcheria Benuabdilbar: XII jo.
Alcheria Benu Araba: IIII jo.
Alcheria de Benaxet: V jo.
Alcheria Dabe Juzuf: VIII jo.
Alcheria Benuzeit: VIII jo.
Alcheria * Beninatiar: VII jo.

/ página 102 que estaba antes de la 101 /

Alcheria Almadan: VIIII jo.
Alcheria de Malaric: V jo.
Alcheria del * Harrala: V jo.
Alcheria Dalphahuuah: V jo.
Alcheria Benidahnan: V jo.
Alcheria Xalman: VIII jo.
Alcheria Benimuxul: IIII jo.
Alcheria Benirahym: IIII jo.
Alcheria * Alkicraten: IIII jo.
Alcheria Ayn Alhaieni: IIII jo.
Alcheria Dabbenne: VI jo.
Alcheria Dalpollenci: IIII jo. (Dalpollenci: Pollença)
Alcheria Dabe Muefac: III jo.
Alcheria Almahada: VI jo.
Alcheria Dabenuci Luen: III jo.
Alcheria Benicarex: V Jo.
Alcheria Benihudeil: VI jo.
Alcheria Daben Carzaz: VI jo.
Alcheria Dalhuarani: IIII jo.
Alcheria Debeniaxir: X jo.
Suma XL Alcherias et sunt CCXXXVII jo.
De hominibus Massilie in termino de Hyartan.

Iste sunt alquerie quas homines Massilie a domino rege ceperunt de termino de Yartan pro suis cavelleriis.
Alcheria Benuquinena Algarbia: VIII jo.

/ Página 104, la 103 NO está /

Alcheria Alahara: IX jo.
Alcheria Iniar: VIII jo.
Alcheria Annaumar: VIII jo.
Alcheria Aputrugriggel: III jo.
Alcheria Huuara: VI jo.
Alcheria Julhaltel: II jo.
Alcheria Potxaritxt: VI jo.
Alcheria Janar: VI jo.
Alcheria Altxaxucirola: VI jo. / Me recuerda a Alsasua /
Alcheria Aya Pujulatx: VIII jo. et sunt *querie. / Me recuerda a Pujol /
Alcheria Ayn Leucaritx: X jo. et sunt *querie.
Alcheria Lomnar: IIII jo.
Alcheria Rahal Alcauuaz: IIII jo.
Alcheria Albunja: IIII jo.
Alcheria Torrumen: VI jo.
Alcheria Castuloxam: VI jo. /x : j: Me recuerda a Cástulo, Castillejo /
Alcheria Moxarraf: XII jo.
Alcheria Almonacefin: XII jo. / Me recuerda a Almonacid, en la sierra de Algairén, Zaragoza /
Alcheria Almuzraa: XII jo. / Almozara /
Alcheria Atorruxuletz: VII jo.
Alcheria Lopatar: III jo.
Alcheria Atorrets: VI jo.
Alcheria Saior: VI jo.
Alcheria Hixnar: VIII jo.
Rahal Almoscahep: II jo.
Rahal Abenjaizar: IIII jo.
Alcheria Pozuatx: XII jo.
Alcheria Algaudens: XII jo.
Alcheria Dabenferro: XII jo.
Alcheria Benihahet Laxat: VI jo.
Alcheria Belihalet: III jo.
Alcheria de Lucmaior: XXV jo. / LlucmajorBaleares /
Alcheria Dabenxait: VIII jo.
Alcheria Dalbucatxi: VI jo.
Alcheria Affrautxeletx: IIII jo.
Rahal Albelendin: I jo.
Alcheria Extacar: XII jo.
Alcheria Arranda: V jo.
Alcheria Rahal Attur: VI jo.
Alcheria Bachi: XII jo.
Alcheria Alacanti: VI jo. / AlicanteAlicantAlacant/
Alcheria Daxabeb: VI jo.
Alcheria Benihicar: XII jo.
Alcheria Mitritix Abenbacax: V jo.
Alcheria Benniza Alvalenci. III jo. / Valencia, València, Valentia /
Alcheria Benicadam: V jo.
Alcheria Alhorffa: IX jo. / ValdealgorfaValdesgorfa en chapurriau, Teruel, cerca de AlcañizAlcannit https://alcaniz.callejero.net/calle-del-padre-nicolas-sancho.html http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=11386

Alcheria Mitriats: IIII jo.
Alcheria Alcoraya: II jo.
Mincaria Benilhimara: II jo.
Alcheria Rohayalets Li Jahia Abin Abdella Abenjuzuf: VIII jo.
Alcheria Benimoheretz Algairen: VI jo. / Algairen : Algairén, sierra de CosuendaAguarónAlmonacid, etc, en Zaragoza. /
Alcheria Algoraifa Torritx: III jo. / Algoraifa : Algorfa, Valdealgorfa /
Alcheria Benil Maior: IX jo.
Alcheria Tebici: VI jo.
Alcheria Abenpuxunun: V jo.
Alcheria Benirocaibi: III jo
/ Página 108, la 106 y 107 no están /
Alcheria Pilura: XII jo.
Terra Dalfaz: III jo. / Alfazaufalsalfalzalfalfa /
Alcheria Abhomar Abinzooar: IIII jo.
Alcheria Aliahudi: IIII jo.
Alcheria Benubehyl: IIII jo.
Alcheria Benifaugan: V jo.
Alcheria Almiaza: VII jo.
Alcheria Benuquirecne: VI jo.
Rahal Arrozzaffa: II jo. / Ruzafa /
Alcheria Atimniceni: IIII jo.
Rahal Benihalohaimar: II jo.
Alcheria Canalix: IIII jo.
Alcheria Paula: IIII jo.
Rahal Bueiar **Amnexi: III jo.
Alcheria Benialmacrop: IX jo.
Alcheria Dalahamar: V jo.
Alcheria Dalgezar: VII jo.
Alcheria Jahya Aben Obeydela: VI jo.
Alcheria Benjatia: X jo.
Alcheria Benjadrip: VIII jo.
Alcheria Azagan: V jo.
Alcheria Dabinzaleh: VI jo.
Alcheria Algoreiffa: V jo. / Algorfa, Valdealgorfa /
Alcheria Atrabald: VIII jo.
Alcheria Alhojon: III jo.
Alcheria Albortx: VIII jo. (Alborch como apellido)
Alcheria Benizachari: II jo. (Zachari : Zacarías)
Alcheria Abinahabet: X jo.
Suma CLXXX et VI jo. et su* XXXVIII alquerias.

De hominibus Barchinone in termino de Montueri.

Iste sunt alcherie quas homines Barchinone a domino rege habuerunt et receperunt de termino Montueri pro suis cavalleriis.

Alcheria Xueillar: XII jo.
Alcheria Alliedan: VIII jo.
Alcheria Alhaya Alquibira:VIII jo. / Alquibira : Wad al Quibir, Guadalquivir, Al Qasr al Quibir (Marruecos) / https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Alcazarquivir
Alcheria Alharxa * Azogeira: IIII jo.
Alcheria Arman: VI jo.
Alcheria Goronda: IIII jo.
Alcheria Mooyan: VIII jo.
Suma L jo. et sunt VII alcherie.

De hominibus Villefranche in Montueri.
Iste sunt alcherie quas homines de Villafranca habuerunt et receperunt a domino rege de termino Montueri pro suis cavalleriis.
Alcheria Almetz Amen: III jo.
Alcheria Benuziet: VI jo.
Alcheria Alazcaleya: II jo.
Rahal Atdeba: II jo.
Alcheria Benuazba: V jo.
Alcheria Alcarpat: V jo.
Alcheria * Axparagox: IIII jo.
/ Página 112, la 110 y 111 no están/
Alcheria Huarffan: V jo.
Alcheria Dabarrage: V jo.
Alcheria Daxat: XII jo.
Alcheria Dabincaipat: * XIL jo.
Alcheria Luic Zaur: IIII jo. /Puede sonar como Luxor, templo de Egipto ?/
Alcheria Porxatitx: VI jo.
Alcheria Rahal Axic: VI jo.
Alcheria Alxuch: VI jo.
Alcheria Cuni: IX jo.
Alcheria Beni Alafrugi: IIII jo.
Suma CXVIII jo. et sunt XVI alcherie.

De hominibus Dertuse.
Iste sunt alcherie quas homines Dertuse habuerunt et receperunt a domino rege pro suis cavallariis *
termino de Montueri.
Alcheria Mahamat Abin Abdela: V jo.
Alcheria Jucef Aben Ali: III jo.
Alcheria Abubachar * Arraxart: V jo.
Suma XIII jo. et sunt III alcherie.

De portione domini regis in Montaneis.
Iste sunt alcherie quas dominus rex habet in * Montaneis insule Maiorice pro parte sua sibi divisa.
Rahal Amahet Almaden: II jo. / Benalmádena /
Rahal Abezeyl: III jo. / Beceite, BezeylBezeyztBeseitBeceit, etc. /
Rahal Ali Abinxiri: II jo.
Alcheria Alfacariat: V jo.
Rahal Alaacel: II jo
Rahal Alquedra: III jo.
Alcheria Coxconar: V jo.
Alcheria Moolca: XII jo.
Rahal Aurixan: II jo.
Alcheria Dalmelutx: XV jo.
Alcheria Suelber: XV jo.
Rahal Abujuz: II jo.
Alcheria Bini: X jo.
Alcheria Bonquetra: V jo.
Alcheria Mutnabar: II jo.
Alcheria Dalhoffra: X jo.
Alcheria Entrecampos: VI jo.
Alcheria Alpininaza: III jo.
Alcheria Xolabra: V jo.
Alcheria Benimonazi: VI jo.
Rahal Almaggen: IIII jo.
Rahal Abendurdur: IIII jo.
Rahal Almanzana: III jo.
Rahal Colobra: II jo.
Duayat Jablinquan: II jo.
Rahal Axeiaat: III jo.
Rahal Alfogutx: I jo.
Suma CXXXII jo. et sunt XXVII alquerie.

De domo Templi:

Iste sunt alcherie quas homines domus *Te (Templi) G. de Montecanato et R. Alamayn el G. de Cla*te (Claromonte, Claramunt) habuerunt et receperunt a domino rege de * nis insule Maioricarum.
Alcheria Pino: VI jo.
Alcheria Tautxa: III jo.
Rahal Abenjuzuf Alcalel: I jo.
Alcheria Toyan: V jo.
Alcheria Hirian: Alcannelet: II jo.
Alcheria Dabenibran: V jo.
Alcheria Dabenhazar: II jo.
Alcheria Hirian Habinharatx: III jo.
Alcheria Mortit: VIII jo.
Alcheria Santmaior: VI jo.
Alcheria Hyaxbar Abinjaix: II jo.
Alcheria Xabanor: IIII jo.
Alcheria Almorel: VIII jo.
Alcheria Moneso: VII jo.
Alcheria Santa Famia: VII jo.
Alcheria Benihaldon: VI jo.
Alcheria Zaadon: V jo.
Alcheria Monut: VII jo.
Rahal Almauzin: VI jo.
Alcheria de Luch: IX jo. / Ver el nombre de Alustante, en Guadalajara /
Alcheria Huarjutx: IIII jo.
Alcheria Minur: IX jo.
Alcheria Fardaritx: V jo.
Rahal Alcanets Abinabdelcarin: II jo.
Alcheria Cezarel: V jo.
Alcheria Potzueletx: II jo.
Suma CXXVI jo. et sunt XXVI alquerie.

Electe fuerunt in civitate Maiorice de comuni consensu domini regis e omnium nobilium XXX domus de quibus dominus rex habuit pro parte sua XV domus quas divisit cum suis militibus et hominibus secundum arbitrium sue voluntatis. Habet dominus rex in Almudayna de illis domibus V videlicet domus Alboali quas tenet prepositus et domos Abolaabeg R. Br. de Ager et domos Aben Maruan quas tenet R. de Za Clusa et domos Abuzait quas tenet Martinus Petri et domos Azambo quas tenet R. de Sancto Martino. Iste sunt in Almudayna.
Iste sunt domus quas dominus rex habet in villa pro parte sua (sibi) divisa: videlicet domos Abinzeit tenet F. Petri de Pina. Domos Dalmoae tenet G. de Montecatano. Domos Azerziri tenet J. De Galiana. Domos Abennazer Alami sunt Petri de Sancto Melione domini regis scriptoris. Domos Abdalla Aben Juffuc Lupus Examenis de Lusia. Domos Jussef Abenabidella tenet G. Asaliti. Domos Ahumar Abenxan tenet sacrista pro escambio. Domos Aben Gallifa tenet P. Ortella.
Domos Aljuba P. Corneyl. Domos Abennatroez tenet Br. de Monte Regali.

DE FACTO DIVISIONIS CIVITATIS.

Prima divisio sive principium prime divisionis de partida civitatis Maiorice infra murum civitatis et fuit divisa per VIII partes. Que partes sic fuerunt divise videlicet quod de illis predictis VIII partibus contingerunt IIIIor partes domino regi pro parte sua. Que IIIIor partes sic terminantur scilicet de muro de Mallio usque ad mesquitam Dabdolmele Ibne Asna et de ista mesquita predicta usque ad ortos Dalmazamida et redit via ad domus Davinxequir et ad domos de Benizorucri et usque ad al Abiberatorium (abeuradó en chapurriau) Azmayquam et sicut circundat torrens fluvius usque ad Azafaragium (safarech en chapurriau) et revertitur per longum prope murum et vadit ad portale de Bebalcofol et ad portale de Beb Albelet et vadit ad Almudaynam de Gomera et tendit usque ad
capud de Nigra et sicut circundat per longum murus usque ad Amallionem: et remanserunt VIII ospitia cum omnibus suis pertinentiis que erant infra hanc particionem que non contingerunt isti portioni. Et hec predicta ospitia VIII videlicet fuerunt ex illis XX ospitiis electis et balnea et operatoria et dicemus vobis quomodo hoc divisum fuit: et de illis IIIIor partibus predictis domini regis est ista prima pars que sic determinantur videlicet de muro de Mallo usque ad mesquitam Dabdolmec et usque ad ortos Dalmazamida et ad Almudaynam de Gomera et ad murum et revertitur ad predictum Mellonem. Et monstrabimus vobis compotum omnium domorum que sunt in isto quartone et sunt videlicet CCLXXX et III domos populate in isto quartone et CXXI domus que non sunt populate et VI furni et VIII orti et LXXX operatoria.
Modo isto quartone peracto revertemus ad secundum quartonem. Quod quartonum sic terminatur de Almudayna de Gomera ad ortos Dalmazamida et ad domos Davinxequir et sicut vadit al Abeurador et ad barrium de Zequia et sicut ascendit via ad pontem de ascensu de Misca et revertitur ad furnum del Calafat et sicut redit ad forum portalis Bebalbelet de villa et usque ad archum et super domum de Alathar spetiarii et sicut vadit magnus vicus ad domum Daldayan Lalmorageg (Moragrega) et ad furnum Dabinfilel. Et modo determinabimus vobis numerum omnium domorum que sunt in isto quartone et sunt videlicet populate CCCCLXXIX domus et que populate non sunt sunt CLII et VI furni et III orti et LXXX operatoria et ita terminatur hic iste quarto.
Modo transibimus ad tercium qui sic terminatur videlicet de furno Dabinfilel usque ad domos Daldayan et sicut tendit per vicum maiorem ad domum de Alatar et vadit ad archum et ad forum porte de villa et ad furnum de Calafat et sicut ascendit ad pontem de ascensu de Miscar et sicut vadit ad descendendum usque ad vicum transversum jusanum. Et determinat operatorium de Alfagemo et transit ad portam Dalcofol et determinat * Aliacif in partita de Aliorfo josano et sicut murus spectat versus apud orientem. Et determinabimus illas domos que ibi sunt populate et sunt
videlicet CCCLXXIII domus et VI furni et III orti et LXXX operatoria et est istud quartonum ita perfectum.
De cetero determinabimus vobis quartam partem que IIIIa pars sic terminatur: videlicet de la Corredera usque ad murum et usque ad rivum et ad capud de la costa Dabehennen et ad pujatam de Misca et sicut determinat de Laliorf usque ad meridiem subtus vico Puelle et ad Aliorf de oriente et sicut ascendit ad portam de Bebalcofol. Et determinabimus vobis numerum omnium domorum populatarum que ibi sunt et sunt videlicet CCCLVII domus et que non sunt populate sunt CCXXI domus et sunt VI furni et III orti et LXXX operatoria et hic perficitur illa predicta medietas domini regis.
Modo determinabimus vobis illa XXX ospitia que fuerunt electa inter villam et Almudaynam ex quibus XXX sunt X in Almudayna ex quibus X prima domus est Dahomar Aben Homen. Secunda est Dabolabez. Tertia Dabnibi Maroan. Quarta est de Abozeyt. Quinta Dabo Embran. Sexta est de Azeit. VII Daben Maymo. VIII Darpa Triuzef. IX de Zambo. X Daliaeni.
Iste sunt infra Almudaynam. Et modo determinabimus vobis illas XX domus que sunt in villa. Prima est domus de Maymo. II Dabenaixa. III Dabemari. IIII est Davintofeil. V Dalcumeiex. VI Davarzuzi, VII Dalfargui. VIII Dalbonjoli. IX Darrende. X Dabantaip. XI Dalmuhac. XII Dabenazar. XIII Darcezizen. XIIII de Jucef Obedalla. XV de Jahya Abenjucef. XVI Dabenharoz. (Vinaroz, Vinaròs). XVII de Homar Abencheri. XVIII Dabenhalifa. XIX Daliuba. XX Dabinzeit. Hic est completus numerus predictarum domorum scilicet: modo declarabimus quomodo fuerunt divise. Contingit videlicet de istis XXX domibus domino regi XV domus et ex istis XV quas contingerunt domino regi V sunt in Almudayna et X in villa. Et dicimus vobis nomina illarum quinque que sunt in Almudayna. In primis domus Dahomar Habennomen. IIa est Abnabimaroan. III est Dabozaeit. IIII Dabohahembran. V Dazambo. Iste sunt in Almudayna scilicet: de cetero determinabimus vobis illas que sunt in villa. Prima est domus Almauac. II est domus Davennazar. III est Dabzetzeri. IIII est de Juzaf Abedalla. V de Jahya Abenjucaf. VI Dabenharoz. VII Dahomar Abencheri. VIII Abhenhalifa. IX Dalimba. X Dabenzeit. Et ita sunt XV inter villam et Almudaynam que XV contingerunt in partita domini regis et alie XV in partita magnatum et V balnea de villa quorum unum vocatur balneum de La Real. Et II balneum de Albanjera. Et III balneum de La Costa. Et IIII balneum Salssum. V balneum del Alfaden. Et ex istis V balneis duo contingerunt in parte domini regis videlicet balneum de La Real et balneum de Labanjera. Et alia tria fuerunt de magnatibus: Et due athaone (tahonas) in villa. Et una athaona erat de Amatzem
cum IIII molendinis. Et alia athaona erat de sene de villa in qua erant VI molendina. Et contingerunt VI molendina ad partem domini regis videlicet IIIIor de athaona de Amatzem et duo de athaona de sene de villa et residua IIIIor de magnatibus et hic finitur partita de villa.

De partita domini regis.

Et sunt in partita domini regis CCCXXI operatoria videlicet in illa medietate que sibi contingit per partem. Et sunt in partita domini regis XXVII operatoria inter carnifices et venditores de oleribus et in venditoribus veteribus de oleribus XVII operatoria et sunt XXV operatoria illa quibus carbo vendebatur et operabatur argentum (Ag, plata) et in foro quo vendebant avarchas (abarcaabarques en chapurriau) et spartum (esparten chapurriau; esparto) et ferramenta (ferramenta, ferramentes, de ferro; herramienta, herramientas, de hierro) erant XLVI operatoria et de porta de Almudia usque ad Alfagenor sunt XXVIII operatoria et illa partita que spectat ad partem orientis Dalmaza XI operatoria et in illa tira que spectat ad meridiem in Almaza VIII operatoria et de costa de Misca usque ad Beurador (abeuradó; abrevadero) sunt XCII operatoria et de domo Dabolazat usque ad porta de Balbelet sunt XLIII operatoria et in barrio de Alhag Algazel Ve operatoria et de illis Ve sunt duo operatoria de Alhag. Et sine illis habet dominus rex in Alqueceriam II carrarias et dimidian et XX inter los Alatars et Alqueceriam. Et ista CCCXX operatoria fuerunt in tribus partibus divisa et una pars ex istis tribus fuit divisa in duabus partibus et una ex istis duabus contingit fratribus Templi et suis partionariis et alia remansit cum predictis duabus partibus domino regi. Et monstrabimus vobis illa operatoria que contingerunt in parte fratrum Templi et suorum partionarium. De illis operatoriis quibus carbo vendebatur et argentum operabatur contingebat dictis fratribus et suis partionariis V operatoria et ad portam de Almudino alia V et de costa de Miscar usque ad Abeurador XIIII operatoria et de domo de Abolacat usque ad portam de Belbelet XI operatoria et operatoria de Alcazeria de los Alatars sunt XX operatoria. Et ista operatoria predicta sunt LV operatoria et de illis CCCXX operatoriis habuerunt fratres Templi cum suis partionariis illa predicta LIIII operatoria. Et contingit domino regi de residuis operatoriis CCLXVI et de istis CCLXVI habuit prepositus Tarrachone XIX. Et monstrabimus vobis ubi sunt illa XIX operatoria. In primis duo operatoria dicuntur de Xequar et prope Abeurador usque ad operatorium Dabenmuza ad domum Dabdelcazes. Apud meridiem sunt operatoria et in carraria cequie IIII et duo operatoria Dabnalquitim et VII de carnificibus prope de la Thao. Et contingit hominibus de Massilia pro suis cavalleriis XXVII operatoria et dicemus vobis ubi sunt. Primum habent de carnificibus et de illis qui vendunt olera tria operatoria et de venditoribus veteribus de oleribus Ve operatoria et de illis quibus vendebatur carbo et plata IIIIor et ad portam de Almudino III et de la costa de Miscar usque al Abeurador VIII et de operatoriis de Euluen et de Alfagemis IIIIor.



De hominibus Barchinone.

Et habuerunt homines Barchinone XXX operatoria pro suis cavalleriis et dicemus vobis ubi sunt Primum ad tendam de Alfagema. Apud orientem VIII operatoria et Ve operatoria Dabnalgizar qui spectant apud occidentem et IIIIor operatoria Dalchicati qui spectant versus orientem et una tenda coram domo Davinxequir et IIIIor operatoria Daliez Alegemuz et unum operatorium Dabenaiem ad Abeuratorium et II operatoria Daagalmentor ad Abeuratorium et ad capud de * domus de Axequeria II operatoria et de berzariis veteribus *II* operatoria.

De Tarrachona.

Et habuerunt homines de Tarrachona pro suis cavalleriis XXI operatoria et dicemus vobis ubi sunt
Primum in carraria cequie II operatoria et in Azuequ* prope cequiam I operatorium et prope balneum de Costa. XV operatoria et I operatorium de Zamanz prope Abeuratorium et in foro prope portamde Belbelet II operatoria.

De Ylerda.

Et habuerunt homines de Ylerda VI operatoria et dicemus vobis ubi sunt. In carraria de cequia II et in foro de porta de villa II operatoria et prope balneum de la Costa II.

De Gerunda.

Et habuerunt homines de Gironda II pro suis cavalleriis que sunt in carraria de cequia I et alium in foro quod est prope portam de villa.

De Carrocio.

Et habuit Carroz VII operatoria in carraria de cequia que omnia operatoria sunt contigua unum prope alium.

De Villafrancha.

Et habuerunt homines de Villafrancha II operatoria unum videlicet in carraria de cequia et alium in foro de porta de villa.

De Montisalbi.

Et habuerunt homines de Montealbo III operatoria in carraria cequie unum et in foro prope portam de villa II operatoria.

De hominibus de Calidis

Et homines de Calidis II operatoria que sunt in foro de porta de villa.

De hominibus de Manresa.

Et homines de Manresa III operatoria ad portam de Marbeleth.

De hominibus de Cervaria.

Et homines de Cervera II que sunt in foro de porta de villa.

De hominibus de Tortosa.

Et homines de Tortosa III operatoria que sunt videlicet in foro de porta de villa.
Et residua operatoria de illis predictis CCCXX operatoriis remanserunt ad partem domini regis.

De domino Rege.

Et contingit domino regi et suis portionariis de domibus de Almudayna LXXXIX domus et dicemus ubi sunt.

De fratribus Templi.

Et fratribus Templi XII domus de illis LXXXIX de Almudayna.

De Preposito:
Et preposito IIII domus de illis LXXXIX predictis et residue remanent ad partem domini regis.

De hominibus de villis.
Et dicemus vobis quot domus dedit dominus rex hominibus de villis de illa medietate sua domorum
de villa.

De hominibus Barchinone.

Dedit dominus rex ex illa medietate hominibus Barchinone CCXXVI domus et monstrabimus eas vobis: videlicet de mezquita Daxaquetz usque ad domum de Xaqueria habent Ve domus et habent domum de Almenen et habent domum de Alfaquim et in carraria de Puella XV domos. Et in costa Dabenjamin et in aliis locis XCVII domus et in via que dicitur Aliorf XXX domus et in barrio novo de Aliorf XVI domus et medietatem de orta de porta de Alcofol et in barrio Dalmutazeb XIIII domus et in scalaria de medio VI domus et prope Almudaynam de Gomera X domus et in barrio de Cazem Falchonis III domus et in carraria de Hazen III domus et ortum de Abnelmaitz cum pertinenciis suis et sunt III domus et prope mezquitam Dalhajezequi III domus et ad costam Dabehenen XVI domus.

De hominibus Tarrachone.

Et dedit hominius de Tarrachona CCCVII domus et dicemus vobis ubi sunt. In barrio de Jafia Abnabinxequar XVIII domus et in carraria Dabenxir XXIIII domus et in carraria Dabenxebib XX domus et in carraria de Alatar VI domus et in carraria de Aliquizab XXXVIII domus et in quodam vico qui dicitur Adarb XXXIII domus et in barrio de Ariom XXIIII et in barrio de Abemazbar et Dalqueni XXI domus et in barrio Dabenbarba VII domus et in barrio Dabenjaza XI domus et in barrio del Malio XXII domus et in barrio Dalhalabdar XXVI domus et in carraria prope furnum
Dabinfilel Ouel Moraieg LVI domus et ortum de Hageg.

De hominibus Massilie.

Et dedit hominibus de Massilia CCXCVII domus et dicemus vobis ubi sunt. Videlicet in vico de Adarb Dabuchec IX domus. Et in vico de Muza Alquari * Ouabenrropehaer XXIX domus et in barrio de Haarioni XIIII domus. Et in carraria de Alquizab XXVII domus et habent domum de Abenbarbar cum tribus domibus que sunt prope ipsam domum et in barrio Dahaden XVI domus. Et in barrio de Moraug XX domus. Et in * Malio XV domus. Et prope Almudaynam de Gomera II domus. Et prope mesquitam Dabdolmele XIII domus. Et prope ortum Dabintalha IX domus. Et Al**moraheg XLIIII domus. Et ortum Dalobrahim * quadam domo sibi contigua sunt due domus et in *pla*tea de furno Dabinfílel LIII domus. Et in carraria *prope portam Dabalbeleth XXXV domus. Et in barrio Dabdoladiz VI domus.

De hominibus Ylerde.

Et dedit hominibus de Ylerda cum suis parceriis CCXXVI domus et dicemus vobis ubi sunt. Et in barrio de Puella XVIII domus et domus Dabnalgraxt et de filia sua et sunt II domus. Et ad portam de Alcofol III domus. Et iterum in barrio de Puella V domus. Et in barrio Dahenchabei et Dabenhazo cum illis que sibi sunt contiguis sunt CXIX domus. Et in barrio Dabubachar Carpenterio VI domus. Et in barrio novo VIII domus et medietatem orti de sene qui est ad portam de Alcofol. Et in barrio de Maqueda Calmatgari XX domus. Et prope Almudaynam de Gomera VIII domus. Et in platea de mesquita de Zeqri XI domus. Et in Aliorf veteri XVIII domus. Et ad mesquitam rubeam VIII domus.

De preposito Tarrachone.

Et contingit preposito Tarrachone LXI domus et in * LXI domibus sunt duo orti et sunt ibi platee assignate de fossariis (fossá, sementeri). Et de istis predictis domibus sunt XIX ad Malionem et duo orti sunt ibi. Et in termino de mesquita Dalgenevi prope domum Habemari sunt XL domus.

Templi.

Et contingerunt fratres Templi et suis partionariis CCCLXXXIX domus et dicemus vobis ubi sunt: videlicet in barrio de Magid Abdelmec IX domus que sunt apud meridiem et in barrio et in frontaria ubi est furnus Dalinfazain apud meridiam sunt V domus. Et in barrio Daeali Abenquatrop VII domus. Et in barrio de Bahomat Aben Fete IX domus. Et in barrio Dabenthoel XXVI domus. Et in barrio de balneo Daxatara XX domus. Et in barrio de Axetin XI domus. Et in barrio Dabenzareg XVI domus. Et in barrio de Jahia Aberridoan XXVI domus. Et de ortibus de Amazemida usque ad domum Dalfava XXX domus. Et sicut affrontat versus Algarb de ortibus usque ad Almazamidam sunt XVIII domus et sicut spectat de Alquizap versus circium (cierzo; çers, sers en chapurriau) sunt VII domus cum orto de Azuci. Et de domibus de Axequir usque ad domus Dazveri XXXI domus. Et sicut affrontat priens in barrio Dalmalo IIII domus. Et sicut spectat versus orientem ad domus Dabiahalof VI domus. Et in barrio Dabeamugeyth XIII domus. Et in barrio Dasmeth Abenbasen
XIII domus. Et in barrio * Dabenhanden XXII domus. Et in barrio del Alchazalio VI domus. Et in barrio de Atedeni sicut spectat versus levant (levante, lleván, llevant) VIII domus. Et de domo de Azen Tinios usque ad Abeuratorium XVII domus. Et de barrio de ortis de Almazamida usque ad Real Dalhair XXXI domus. Et de barrio de domu de Alquulel usque ad furnum Dabinfilel XXV domus. Et in barrio de Hamet Abenehobeit IX domus. Et sicut affrontat versus circium prope domum de Piso VI domus. Et ad barrium novum infra ortos de Almazamida et prope Arrial Dazuci XVII domus. Et de istis predictis domibus sunt IX domus in lite sive in contentione cum templariis et hominibus Tarrachone.

De rege.

Et contingit domino regi et suis partionariis XXIIII furnos et dicemus vobis ubi sunt. In Almudayna furnum de Foro et quendam furnum Dabemari qui est in villa. Et furnum Dalugeni qui est in villa. Et furnum Dalahazaferi qui est in villa. Et furnum Dacepti. Et furnum Dabinfilel. Et furnum de Halahatar (o Halabatar). Et furnum Daberraxip. Et furnum de Alcatzeni. Et furnum de Lazacat.
Et furnum Dabnalhacen. Et furnum Davendinar. Et furnum Dabenbarba. Et furnum del Calafat.
Et furnum Rubeum. Et furnum Dezafazif. Et furnum de Foro. Et furnum de Cequo. Et furnum Dalfageziqri. Et furnum de Arnal. Et furnum de * Supdo. Et furnum de Alarau. Et furnum Dahnalmaiz. Et dicemus vobis quibus locis sunt hic et quot dedit dominus rex hominibus de cavalleriis vel quot retinuit. Et dedit fornum Dabemari preposito Tarrachone. Et furnum de Mercato dedit Carrocio. Et fratribus Templi cum suis partionariis dedit IIII furnos. Et dicemus vobis ubi sunt: quorum unus vocatur furnus Dalahazafari. Est alius furnus Dacepti. Et furnus Dacabzani. Et furnus de Cequo. Et residuos furnos habet dominus rex videlicet XVIII.

Hic incipimus ad dividendum terram extra civitatem * Maiamitecze* Mayorcha * Quizmen. Et medietatem unius partis quam contingit domino regi Aragonum et partionariis suis * etillud quod vocatur Jazu Inqua Jazu Polenca Jazu Sixneu et Petra Jazu Arta Jazu Montueri Jazu de la Montania et medietatem de Albufera et *etiam* medietatem contingit magnatibus et suis partionariis Jazu Alafuez Badeledi Bachamenhul * Elmedina Jazu Moco et Buniola Jazu de * Camaresa (o Camarosa) Jazu * Suliar (Sóller) ...*****

/ Página 134, las 132 y 133 no están /
Molendina de Cannet.

Et in cequia de Canet sunt XXXII molendina et determinabimus vobis ea ubi sunt. Primum molendinum de Frenario et molendinum de Alfubuz. Molendinum de Abiarae. Et molendinum de Ficulnea. Et molendinum de Cubo (lo molí del cup). Et molendinum de Amigdalo. Et molendinum de Manquarel. Et molendinum de Alcantara. Et molendinum de Algumeria. Et molendinum de Adub. Et molendinum de Lazequat. Et molendinum Daluuodri. Et molendinum de Folig supernum. Et molendinum de Folig inferius. Et molendinum de Axuera. Et molendinum de Raxit. Et molendinum de Ladoea et molendinum de Mohahac. Et molendinum de Alquatil. Et molendinum de Domo. Et molendinum Novum. Et molendinum de Azafeg. Et molendinum de Algorfa. Et molendinum de Sene maiori (la sénia majó): Et molendinum Parvum. Et molendinum de Azayar. Et molendinum Furni. Et molendinum Dabohembran. Et molendinum de Azembuga. Et molendinum de Almuqueizab. Et molendinum de Halhigeri. Et molendinum Dabulhaquem. Et ita est completus numerus istorum XXXII molendinorum.
Et sunt in rivo de Alqudig X molendina et dicemus vobis ubi sunt. In primis molendinum Dabnelquitip. Et molendinum Dabnelmeet. Et molendinum Dabenharag. Et molendinum Dabennabila. Et molendinum Daben Sanxo. Et molendinum de Frenario. Et molendinum de Almoxerif. Et molendinum Dabenmari. Et molendinum de Ponte. Et molendinum de Tintorerio.
Et hic est completus numerus predictorum X.
Hec omnia predicta LIII molendina dividuntur in duabus partibus quarum * partiam unam contingit ad partem domini regis cum suis partionariis. Que pars fuit XXVI molendina. Et de istis XXVI molendinis sunt VI in cequia Dahinalamir. Et est primum molendinum illud de Tinturerio. Secundum est molendinum de Lalfilla. Et tertium est de Lalgorefa. Et quartum est de Vico. Quintum molendinum est de * Laliubna. Et sextum est del Halhubuz.
Et contingerunt domino regi alia XV cum suis partionariis que videlicet sunt in cequia de Cannet. Et determinabimus ea vobis. Et primum est illud de Frenario. Secundum est de Alfoboz. Tercium de Aliarac. Quartum est de Monquarel. Quintum est de Ficulnea. Et (sextum) VIm est de Alcantara. Septimum est Dabinfilig. Octavum est del Adoeya. Nonum est molendinum Novum. Decimum est molendinum de Acefeg. Undecimum est molendinum Parvum. Duodecimum est molendinum Dabohembran. Terciumdecimum est de Al*uqueza. Quartumdecimum est de Lalhigeri.
Et quinque molendina contingerunt domino regi in rivo Cadolg et quedam alia molendina ibi destructa. Et ex istis V molendinis est unum Dabnalqnitim. Et molendinum Dabnalfarag. Et molendinum Dabemari. Et molendinum de Ponte. Et molendinum de Pictore cum illis aliis predictis molendinis destructis.
Et de illis predictis XXVI molendinis exempta fuerunt IIIIor et de istis IIIIor dederunt fratribus Templi cum suis portionariis III molendina. Et determinabimus ea vobis dicendo ubi sunt. Et unum ex illis tribus est molendinum de Viceolo quod est in cequia Daenalamir et aliud molendinum est in cequia de Cannet quod vocatur molendinum de Ficulnea et tercium est molendinum de Almuqueiza. Et illud quartum ex predictis IIIIor est molendinum Novum quod est in cequia de Canneto et accidit parti prepositi Tarrachone.
Et omnia alia residua de illis predictis XXV molendinis contingerunt domino regi. Et de istis molendinis cambiavit dominus rex illud molendinum Dabnalquitim domino Nunoni pro molendino Dabnalbila. Et hic completur numeras molendinorum de parte domini regis.
Et incipiemus de cetero partem secundam ex illis duabus predictis partibus que contingit magnatibus de predictis molendinis que pars est videlicet XXVII molendina et de istis XXVII sunt V in cequia Dahinalamir. Et monstrabimus vobis ubi sunt determinando. Primum est molendinum de Fonte. Et secundum est Dabintefiexi. Et IIIm est Dabemudrach. Et IIII est Dabolbahar et quintum est Dabolbmasbar. Et de istis sunt in cequia de Cannet XVII molendina et monstabimus
determinando ubi sunt. Quorum est primum molendinum de Cubo. Secundum est de Laloza. Tercium est de Algomeria. Quartum est de Ladub. Quintum est Dalhodri. Sextum est de Lacaquat. Septimum est de la Xoera. VIII est de Raxit. Nonum est de * Moahac. Decimum est del Aquatil. Undecimum est de Dome. Duodecimum est del Algorefa. Terciumdecimum * de Sene maiori. Quartum decimum de Furno (Furne). Quintumdecimum est del Azembuja. Sextum decimum est * Dabolhaquem.
Et sunt in rivo de Cadolg V et dicemus vobis ubi sunt. In primis est molendinum Dabensanxo. II molendinum * Dabuedez et III est Dabebnabila. Quartum est molendinum de Frenario. Quintum est de Almoxerif.
Et de istis predictis XXVII molendinis fuerunt facte IIIIor partes que divise fuerunt per magnates et dicemus per que loca sunt. Et de istis IIIIor partibus contingit unam domino Nunone et in hac parte domini Nunonis predicta sunt VII molendina et dicemus vobis ubi sunt. Et est unum ex istis in cequia de Aynalemir et dicitur molendinum Dabenmafbar. Et in cequia de Canet V molendina et dicitur unum ex istis molendinum del Azaqaut. Et alium molendinum de Alquatil. Et molendinum de Sene maiori. Et molendinum de Furno. Et molendinum Dabolhaquen. Et in rivo de Cadolg est alium molendinum qui dicitur Dabennabila. Et istum molendinum fuit cambitum cum domino rege
cum molendino Dabnelquil.
Et alia II pars ex istis predictis IIIIor partibus habuit episcopus Barchinone cum suis portionariis et
sunt VII molendina ex quibus duo sunt in cequia Dayunelamir. Et unum dicitur molendinum Dabenmodrach et aliud Dabolbahar. Et in cequia de Cannet sunt III. Et unum est Dabnazayar. Et aliud est de Alod*
Et aliud est de Cubo. Et in rivo de Cadolg * unum videlicet dicitur Davenxanxo et aliud de *Amoxarife.
// No se ve bien este fragmento, 2 páginas, 138, 139, 140 ? //
Et tertiam * ex istis predictis IIIIor * habuit comes Ympuriarum cum suis portionariis * qua parte VI molendina sunt ex quibus sunt duo in rivo Dabinalamit. Et dicitur unum molendinum de Fonte Daraxit. Et in cequia de Ca* III et unum * istis dicitur molendinum de Domo. Et aliu de La Lora. Et aliud de Abfdoya. Et in rivo de Cadolg aliud molendinum quod dicitur * de Frenario. Et quarta pars ex istis contingit G. de Montecatano maiori cum suis portionariis. Et sunt VII molendina. Ex quibus molendinis est unum in cequia Dainalemir quod dicitur Dabentexebi. Et in cequia de Canneto * molendina quorum unum dicitur de Azembuja. Et aliud molendinum de Algomeria. Et aliud molendinum Dalhardub. Et molendinum de Laxuera. Et molendinum de Muhabac. Et in rivo de Cadolg quodam molinum quod vocatur Daleztet. Hic perficitur numerus molendinorum.
Modo determinabimus vobis partitans de terra que est prope villam que dicitur Jazu Alnohux que sunt divisa in duabus partibus. Et una pars ex illis contingit domino regi cum suis portionariis. Et dicemus vobis quomodo dividitur. Et in ista parte domini regis est terra de Morian. Et terra de Catin Huamin Haumatz Sancti Laurens Huamin Haumatz Agrestes Huamin Haumatz Sancta Eulalia et medietatem de podio de Portu Topido (Port. Et de illa terre de * Morian. Et de illa terra de Catin. ****** https://www.portopicentro.es/

Sigue con repartimiento de Valencia