Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 5


Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomtede Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affanyet que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall scrit haguera ja cavalcaten aquella encontrada mas es fort luny et apresde les encontrades quis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son nebasten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluriper deffendre et guardar les viles et encontrades quison prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hincgent de cavall et ballesters et caxes de viratons carno ninch ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui staen fort poch vindra prestament a la conclusio quespertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tardacar la gent darmes qui es aci de fet han delliberatpartir sinch et no hinc volen pus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonnefort mal remunerats et no sinch trobara manera de esser soccorreguts ne de haver algun sosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyalsseran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII - Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.

Núm. 337. Tom. 20. Fol. 1648.

Als molt egregis reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt egregis reverends nobles et honorables senyors: jaab altres vos havem scrit com dimarts a XII del mes de janerprop passat arribam et ab bon salvament prenguem terra en la vila de Trapena. En apres senyors devetssaver que per falta de cavalcadures no poguem fer nostre cami vers la ciutat de Palerm fins dimecres que comptavem XX del present mes lo qual dia partim de la dita vila et anam dormir a Alcamo et alli haguem nova certa que lo egregi baro mossenyer Bernat de Cabrera abcerta gent darmes de nit per via descalament et en altra manera era entrat dins la ciutat de Palerm e que la senyora reyna sera recollida en una galera de mossenyer Ramon Torrelles que era en lo port de la dita ciutat. En laltre jorn que fonch dijous continuam nostre cami et anam dormir al monestir de Sant Marti prop la dita ciutat: elo divendres seguent per lo mati abans que partissem del dit monestir haguem nova certa que la dita senyora sabent que nosaltres erem arribats en lo monestir nossperava ab la dita gualea prop la dita ciutat çoes en la mar davant Sent Jordi: perque decontinentcavalcam et entram en la ciutat et anam descavalcar al monestir de frares menors et haud cert parlament et consell entre nosaltres tornam cavalcar et anam al loch honera la dita galera davant Sant Jordi et entram en aquella et fem reverencia a la dita senyora conplanyentnosmolt del cas inoppinal et esser en que era: e com la dita senyora stant alli indegudament et a sa gran minuasen volgues anar nosaltres soplicam et requerim la suasenyoria axi de paraula com en scrits que nos volgues lunyar daquelles partides et que li plagues declinar et devallar a qualque vila o castell maritim prop la dita ciutat per dar manera que poguessem parlar et tractar ab la suasenyoria de una part et ab lo dit mossenyer Bernat de la altre los negocis et fets per que erem tremesos: la qual cosa la dita senyora nos atorga graciosament etde fet. A tracte de nosaltres es exida et entrada dins lo castell de Solento lo qual locastella del dit castell ab certes seguretats que nosaltres li havem fetes ha mes en poder nostre et tenim aquell be guardat per tuicio de la persona et servidors de la dita senyora. E noresmenys per major guarda salvetat e tuicio de la dita senyora havem fet que lo dit mossenyer Ramon Torrelles abla dita sua galera stara davant lo dit castell per cert temps durant los tractes damunt dits et ab nosaltres ensemps ha pres carrech de la custodia del dit castell a fi que si alguna novitat se assajava fer per terra contra la dita senyora que ella sen puga anar llahon li placia ab la dita gualea. E essentla dita senyora dins lo dit castell dissapte a XXX del dit mes premeses condignes recomendacions foren donades les letres de crehença per vosaltres senyors et per la ciutat de Barchinona a la sua senyoria tramesesles quals vistes et legides per la dita senyora fonchrespost queus regraciava molt lo sentiment que havietsdels divis et debats que eren entre ella et lo dit mossenyer Bernat e la tramesa de la vostra missatgeria. E mes avant lo dia fonch feta una proposicio et collacioen comuna audiencia davant la dita senyora et tots quants esser volgueren presents en aquella: e feta la collacio damunt dita per spatxament splicada et alli matex presents alguns de son conssell la dita crehença fonch a la sua senyoria largament explicada: et feta fi a aquella recitats a nosaltres alguns greuges que segons dixper lo dit mossenyer Bernat li eren stats fets fonchnosrespost que ella dita senyora era apparellada de metreen poder nostre tots los fets et debats que havia abmossenyer Bernat et fer tot ço que nosaltres coneguessemesser just et rahonable et aço per honor de la corona Darago et principat de Catalunya et per lobeneffici et conservacio daquest regne de que nosaltres senyors li haguem moltes gracies. Esse seguit que apres havem treballat et treballamcontinuament en pacifficar et concordar la dita senyora ab lo dit mossenyer Bernat ab aquella major diligencia que havem pogut ni podem: encara senyors no som en alguns termens çerts de concordia de que bonament vos pugam scriure empero tenimnos per dit que si plauraa nostre Senyor los fets vindran a bona conclusio corlos barons qui mantenen la part de la dita senyora et guarrejan ab lo dit mossenyer Bernat ço es locomte Anthoni de Munchada lo comte Rigorosolo comte Matheu de Munchada lo comte Matheu de Vintimillia mossenyer Sanxo Roiç de Lihori almirallmossenyer Galçeran de Santa-Pau mossenyer Johan de Munchadamossenyer Johan Voloto de la Valba mossenyer Pedro de Munchada etmolts altres cavallers et gentils homens en nombre de DCC rocins dissabte prop passat foren davant aquest catellde Solento et los dits comtes Anthoni et mossenyer Galceranaturaren dins lo castell dessus dit etparlaren ab la dita senyora et ab nosaltres et axiells com alguns altres dels dits barons hannos offertque dels debats que han ab lo dit mossenyer Bernat faran tot ço que a nosaltres sera vist esser just etrahonable et sen arreglaran a consell nostre et faran tant com en ells sia ques faça la concordia entre la dita senyora etlo dit mossenyer Bernat. Mes avant senyors havem noves que en la ciutat de Mecina es arribat un bisbe legat quis diu del papa Johan darrerament elegit e crehat abtres galeas et que la dita ciutat lo ha be acollit: lo qual davant tot lo poble ha proposat etfeta gran arenga et sermo demanant la possessio daquestregne en nom del dit papa Johan et sgleyade Roma dihent que per ço com los reys passats daquest regne qui tenen aquell a cert temps en feude la dita sgleya no han pagat lo dit çens loregne es caygut en comis de la dita esgleya: perque la dita ciutat et tot lestreticat daquella loobeix exceptatlo castell de la ciutat et hanlo mes en possessio de Milloso quis tenia per la dita ciutat. Mes avant se diu que lo dit legat ha portada gran quantitat de moneda et acorda et dona sou a molta gent et la dita ciutat fa grans empraments per cavalcar la illa et havem gran dubte que no sia contra la nostra nacio: e per aquestes coses la dita senyora et lo dit mossenyer Bernat et los dits barons crehem se acordaran abans que no farien car posat cas sien una cosa et una defensio hauran prou fer sinch puixen sostenir et conservar simateixs et lodit regne. Deus per sa merce hi proveheschaper forma que sia be de nostra nacio et beneffici et conservacio del dit regne a la casa Darago. Darrerament senyors ab gran desplaer vos certifficam quel dia prop passat a V hores de la nit lo reverend abbat de Sanctes Creuspassa daquesta vida et rete la anima a Deu per accident de malaltia de febre continua que li ha durat XI jornsde quens dolem molt et no sens raho. Partaço senyors lo dia present mossenyer Archimbau de Foix et lo comte Artal de Luna ab la galeadel dit mossenyer Ramon Torrelles son vinguts aci per parlar et tractar ab la dita senyora reyna quelsdivis et debats que son entre ella et lo dit mossenyer Bernat se leven de carrera. Als a present senyors nous scrivim: mas per avant Deus volent scriuremvos de tot ço quis seguira dels fets de nostra ambaxada. E tingaus molt
egregis reverents nobles et honorables senyors la gracia del Sperit sant en saguarda. Scrita en lo castell de Solento a XV dies de febrer del any MCCCCXII. - Los missatgers del principat de Cathalunya a vostre servey etplaer apparellats.

Núm. 338. Tom. 20. Fol. 1662.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors loparlament general del principat de Cathalunya ajustat enla ciutat de Tortosa. - Molt reverends egregis nobles ethonorables senyors: apres queus haguem scrit ses seguit quel dia passat que comptavem XVIIII del present mes hora de tercia tornaren aci davant aquest castell tots loscomtes barons nobles cavallers et gentils homens quison en aquest regne parcials et de obediencia de la senyora reyna ab aquella gent darmes en nombre de que en nostres letres vos havem feta mencio etmossenyer Sanxo Roiç de Lihori almirall lo comte Anthoni de Munchada lo comte Rigoroso mossenyer Johan de Munchada mossenyer Galceran de Santa Pau et alguns altres homens de cap vengueren al peu de la torre stantla senyora reyna a una finestra ferenli reverencia et diguerenli algunes paraules publicament davant tot hom que no eren de gran effecte perque no les curam recitar: e a instancia et prechs de nosaltres anarensendecontinent et feren la via de ... E apres que foren partits no triga una hora que lo noble baro mossenyer Bernat de Cabrera sabent quels dits barons hinc eren venguts fonch aci ab lo comte Artal de Luna mossenyer Archiambau de Foix et altres nobles barons cavallers et gentils homens de sa partida en nombre de DCC a caval batalla arrenglada abintencio de combatres ab ells e posas davant lodit castell et no presumia hom que fossen XXX de una part o altre mes o menys. E aximatex lo dit mossenyer Bernat lo comte Artal mossenyer Archiambau et alguns altres pochs en nombre vingueren al peu de la dita torre etfeta reverencia a la dita senyora qui stave a la dita finestra tornarensen a Palerm: et Deus per sa merce ha volgut que nos son encontrats ne vists carsi vists se fossen james no hac tan mala jornada en aquest regne. E per lunyarlos de occasio et que scandol et dan no sen seguissen entre ells vehents que aci nos pot finar axiprest com volriem los actes de la concordia que menejam: havem consellat a la dita senyora quespartescha del dit castell ab la gualea de mossenyer Ramon Torrelles sen vaja al castell de Cathaniacom siam certs que los dits barons faran aquella via matexa: e tenimnos per dit que partida de nosaltres la acompanyarem per be avenir dels negocis que tractam losquals son en bon apuntament et confiam que finaran en breu. Dema que sera diumenge la dita senyora de tot cert partira daçi: si temps hi ha si plaura a nostre Senyor los fets vindran a bona conclusio segons cobejam et scriuremvos çoquen sera per avant. E tingaus molt reverends egregis nobles et honorables senyors en sa guarda la Divinitat sancta. Scrita en lo castell de Solento a XX dies de febrer del any MCCCCXII. - Los missagers del principat de Cathalunya a vostre servey et plaer apparellats.

Núm. 339. Tom. 20. Fol. 1664.

A los muyt reverendes egregios nobles el honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores: Como por razon de la utilidad publica de aquestiregno el parlament presente hayamos prorogado a la ciudat de Çaragoça: por aquesto a las vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas las cosas anteditas notificamos: las quales nostre Senyorquera de bien en millor prosperar. Scripta en Alcanyiç a XXVI dias de março del anyo mil quatrecientos dotze. - El parlament general del regno de Aragon apparallado a vuestra honor.

Núm. 340. Tom. 20. Fol. 1664.

A los reverendes padres en Christo eta las otras nobles et honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya.- Reverendes padres en Christo: Yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos envio mucho saludar e asomesmo a las otras nobles et honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya ayuntadas en el parlamento de Tortosa como aquellos que mucho amo et precio poraquien querria que Dios desse mucha honra et buena ventura. Bien creo que sabedes como fasta aquinla cibdad de Valencia ha stado contraria de la oppinionde la justicia por causa den Bellera guovernador de la dita ciudat que agora morio et de otros sus adherentes que eren parciales del comde de Urgell et contrarios de la justicia et enbargadoreset perturbadores de la terminacion dela teniendo enduzidos los pobles con falsas maneras etinformaciones en danyo de la republica de la qualhan seguido muertes de muchos que eran innocientes: etpues a nuestro Senyor ha plazido que los tales de mala intencion non hoviessen lugar de enbargar mas la justicia et com su ajuda la dita cibdates resudita a la oppinion de la justicia eporque sus regnos por la tardança de la declaracion han padescut et padesçen de cada dia muchos danyoset males que les se de grand clamor por los pueblos: por ende vos ruego que acatando los danyos etmales que se han seguido e speran seguirse por la tardança de la declaracion por los tales de mala intencion que han tenido et tienen enduzidos et enganyados los pueblos por enbargarque pacifficamiente non se pueda fazer la ditadeclaracion: vos plega por ben publico dessosregnos de traballar con grande diligencia por tal manera que la declaracion se faga lo mas en breve que seyer pueda dando grande acyezina en ellos porque nonse tarde mas en lo quel serviredes a Dios et faredeslo que deviedes e yo gradecervoshe mucho. E si algunas cosas de aci vos plazieren que yo buenamente pueda fazer por onra de vosotros scrivitmelas etyo fazerlas he de grado. Scripta en la cibdatde Cuenca a XIIII dies de março.- Yo el inffante. - Yo Diego Ferrandez de Vadillo escribano de mi senyorel infante la fiz scrivir por su mandado.

Núm. 341. Tom. 20. Fol. 1666.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: nosaltres tremetem una letra patent al honorable micer Guillem de Vallsecca ab la qual lo pregam etrequerim que dins VIII jorns apres que li sera presentada siaaci en la vila de Casp hon nosaltres som segons en la dita letra es contengud. Pregamvos axiaffectuosament com podem que sobre la partida del dit micer Guillem vos placia fer gran et sobirana instancia de guisa que dins lo dit temps et encara pusprest si fer se pora ell sia aci carde la triga se porien seguir turbacions et dansqui deuen esser ab tota diligencia squivats: eten aquesta forma scrivim als altres absents dels nou. E siamolt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp etsagellada de ordinacio dels dejus scrits ab losagell del reverend bisbe Doscha a XXVIIII dies de març del any MCCCCXII.- Pere archabisbe de Tarragona Domingo bisbe Doscha Francesch Daranda Berenguer de Bardaxi et Bernat de Gualbes dels nou deputats a investigar e publicar nostre rey et senyor per justicia apparellats a vostra honor.

Núm. 342. Tom. 20. Fol. 1666.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident enla ciutat de Tortosa. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: De vostres reverencies magnituds et honorables savieses havem resehebuda una letra portan a
nosaltres sobirana consolacio alegre dolçor et bon repos denteniment com per aquella som stats certifficats de la eleccio feta ab bona concordia de tots losparlaments de tals et tan virtuoses persones per conexeret maniffestar qui per mera et pura justicia deu esser nostre vertader rey et senyor: la qual cosa crehem fermament esser procehida de sola inspiracio del sant Sperit: de que molt reverends egregis nobles et honorables senyors seguints vostre loable consell lo dia de la sancta Anunciacio de la gloriosa Verge Maria havem acifeta solempna et devota processio general per la vila ab solempna missa et sermoretents gracias et lahors a nostre Senyor Deu de la dita benaventurada eleccio et orant a ell etpregant que per sa infinida clemencia li placialos coratges de les dites nou persones en lodit acte illuminar: les quals oracions et pregaries entenem ab lo adjutori divinal continuament frequentar no oblidant star recelosos et ben avisats en la custodia guarda et bon stament daquestavila juxta vostre notable et bon consell. E abtant molt reverends egregis nobles et honorables senyors siala omnipotencia divinal endreç et proteccio vostra. Scripta en Perpenya a XXVIIII de marçdel any MCCCCXII.- A tota vostra honor et servir prests losconsols de la vila de Perpenya.

Núm 343. Tom. 20. Fol. 1672.

Als molt reverends nobles et honorables senyors loparlament general del principat de Cahtalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: Vostra letra havem rehebudaab les croniques et trellats de testamentsque per los deputats et sis persones vos son statstremesos: de que havem haut plaher. A present nos occorre que havem mester lo testamentdel senyor rey en Johan lo qual poretshaver de la senyora reyna dona Yolant o denPere de Benviure o trellat autentich de aquell. Item lotestament del senyor rey en Marti lo qual rehebe en Ramon Çescomes et la carta que fonchfeta de la disposicio de la successio remesa a justicia rehebuda per lo dit en Comes de la qual devetshaver aqui trellat autentich. Item mes los originals de les allegacions de Butrigal de Rayner et de Paulo de Leatzeris les quals deu haver micer Johan Dezpla. Item les allegacions den Çahera sobre la dita successio les quals ha micer Francesch Çasala. Pregamvos molt affectuosament que donets orde et manera que al pus prest que fer se puscha nosaltres hajam aciles dites coses: si altres coses nos occorraran que hajam mester decontinent vos scriurem. Nosaltres molt reverends nobles et honorables senyors tantostque fom aci vos scrivim com erem arribats etde les persones que trobades hinc haviem: et a XXIX del present mes se presenta a aquells que hincerem un procurador del duch de Guandia et dona una cedula quis mencionava com lo dit duchtremet certa ambaxada sobre la prossequcio de sonpretes dret. Aquell jorn matex fonch desliberatscriure a vostres reverencies nobleses et honorables savieses et a micer Guillem de Vallsecca et als altres absents dels nou en la manera que en les letres a vosaltres etal dit micer Guillem dreçades porets haver vist. Fraderich nos ha presentada una letra la qual o effecte de aquella crehem ja esser presentat a vosaltres. Altres coses nos sinch son seguides masaxi com succehiran los affers scriurem de aquells a vostres reverencies nobleses et honorables savieses les quals nostre Senyor Deus conserve et endreçen llurs affers. Scrita en lo castell de Casp a XXXI de març del any mil CCCCXII. - Larchabisbede Terragona et Bernat de Gualbes apparellats a vostra honor.

Núm. 344. Tom. 20. Fol. 1673.

Als molts reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: vostra letra havem hauda ab la qual nospregats que sobre la custodia et regiment daquest castell metam persona bona et notable et tal que sia experta en semblants affers guardant la honordaqueix principat: a la qual vos responem que tots losqui som aci presents nos som maravellatsperque no havets scrit a tots axicom a nosaltres car tots hincsom per tots comunament: perque daciavant nos sembla puscats dreçar a tots les letres queus plaura tremetrens sobre affersdels quals sia comu lo carrech. Al fet de la dita persona considerat que es acte ques deu fer abbeneplacit de tots los nou dels quals hinc fallen alguns qui speram dins breus dies deuen esser aci Deus volent crehem que com tots serem justats hi sera provehit en tal manera que si plaura a Deu sera ben satisfet al acte et al be avenir daquell. E semblantment vos placia creure que sera disposat dels notaris com siam justats en aquella manera queus semblara esser pus expedient et pus util als affers. E sia molt reverends nobles et honorables senyors losant Sperit vostra guarda. Scripta en lo castell de Casp lo primer dia dabril del an mil quatrecents dotze. - Larchabisbe de Tarragona et Bernat de Gualbes apparellats a vostra honor.

Núm. 345. Tom. 20. Fol. 1674.

Als molts reverends nobles et molt honorables senyors les XXIIII persones del parlament general de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: en una letra queushavia feta sobre lo fet dels ballesters ço es que nols podia haver si donchs no era matzem masdomens avantatjosos yo nols he pogut trobar sensX florins lo mes et ab port del arnesa Casp: e no contrastant que no haja hagudaresposta los ne tramet huyque comptam a XXVIII del mes de març carno pens vullats que yo ho pachde la mia bossa car homensson que en tot loch losporets presentar per bons ballesters. En lo fet mos senyors dels L baçinets ma dat gran destrichet
dona que hajen a dur los baçinets en corn de sarria perqueyo noy puchhaver aquella gent que volguera: masfaç mon poder almenys quels hi men cominals e per ço ab consell dels dipputats etsis persones qui axi ho han consellat yo he a sobreseure per alguns petits dies per ço que men
gent sufficientsi avantatjosa no la puix trobar. Alguns daquells que havia perpreses volienmenar macips qui no eren de nascio cathalanaet per ço mapar quen romanguen alguns caryo nols daria lochque menassen algu qui no foscathala: perqueus suplichmajats per scusat. Si a Deu
plaura yo haure recapte bo et prest et men en la vila de Casp: mas per les rahonsdessus dites ha convengut a mi laguiar. E si nengunes coses plahena vostres reverencies nobleses et savieses manaume ço que plasent vos sera. E sia lo sant Sperit en vostra custodia. Scripta en Barchinonaa XXVIII de març. - A vostre servey et manament apparellat Esbert Çatrilla.


parte 6

Catalonna, godos, Espanna

Catalonna, godos, Espanna

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (s.XIII) nos recuerda que Cataluña ya era de quien gobernaba España hace milenio y medio.

Aconsejo leer https://textorblog.wordpress.com/2019/10/06/natural-cosa-es-de-cobdiciar-saber-los-fechos-que-acaescen-transcribe-estoria-redescubriendo-la-estoria-de-espana/

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4


Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.
Túvola en este día la comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea, vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm. 324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día 23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

Núm. 325. Tom. 19. Fol. 1602.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda. Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber a vostres grans savieses com yo he haguts per conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirienal sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullaudispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volretsque yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera: pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la siguiente carta:

Núm. 327. Tom. 20. Fol. 1616.

Als molt reverents egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs: Dues letres he reabudes dels tenors seguents.
- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragoneconstituta pro investigando se et informando noscendo et publicando cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad investigationem instructionem informationem nostionem et publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu
atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.
- A les quals coses contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e haure tant plaer que mes no poria quels drets que yohe e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmiprincipalment dues coses: la primera que yo crechfermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorquesde Sardenya e de Corsegua e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya dalta recordacio e son fill del molt illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terrasdels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita real corona que per lur innada fe e naturalesa la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablamentobservada a la dita reyal corona e als reys e successors daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la lur carn e sanch he immediada e dreta naxençaque en la dita successio e en los drets que yo he em pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que apres mort del dit senyor rey don Marti avi e senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe perseguit en la persona perseguit en maprivada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdatson stat perseguit fins a metre a un castell on sonenclos stich e visch freturos desemparat per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida dels senyors reys mon avi e mon pare se studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit vejats los castells viles e lochs meus com me son preses occupats e detenguts violentment e per força destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesase honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyalcorona eren ajustats e congregats per tractar dels preparatoris observadors en lo regoneximent de la justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quisdien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab losaltres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la justicia de la dita successio se devia fer regoneximentmos drets e ma justicia: e puys quel dit en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu haccomençat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo dit Johan de la prossequcioab exaquies de crims que li allevaren fon e es stat perseguit en persona fins a la mort e hanli toltse levats tots sos bens e encara los de sa muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcioe la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador del regne de Valencie qui los dits procehiments fehiacontra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequciode son dret ans devia haver libera facultad de aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noypogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general de Cathalunya per letra sua e apres per sonmissatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut treballar e entendre desliurament axi com se requeria en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mosdrets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiçon lo parlament Darago e los missatgers del parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses losprega e reques quels plagues provehir etdonar loch e manera que yo qui non he nin puschhaver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen tracten e proseguesquen los dits meus drets cessantslos dits empediments embarchs e torbs e tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e honorables amichs mi e ma heretat e mos drets perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vullaemparar de mi desemparat e ell rey dels reys prenee jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reysDarago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e pare. En apres me recoman cordialment e tant com puscha la congregacio dels leyals e faels vassalls de la reyal corona Darago als quals prech carament require obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tengutsa la reyal corona Darago per los grans benefficis dels gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhiciode sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e hague lo regne de Sicilia e per los merits del senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de senyoria desijaren per a si e a la lur casa Daragoe les prosperitats profits e tot lals pera lursvassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia siatudor en deffendre aquella e protector en dar manera que sens conculcacio sia pleneramentdemostrada. Poch son en esdat com veets et no puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat de prometre a altres qui lam rahonen e quem sienfavorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en gran part per força e violencia presa occupada e destrouida: son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs la una de les dites letresconten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yotrametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors es apparellat per trametrehi grans enbaxadors abcompanyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells; yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vullaanar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en loregne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare. O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent amor quels gloriosos senyors reys Darago han hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frarese germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en lurs persones quals se vulla perills.Miren los vostres ulls los actes maravellososquius son davant e renomenats per tot lo mon que lossenyors reys mon avi e mon pare han fets: pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era losenyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de sos vassalls e la prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vullaconsiderar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens ruha o maculahavets tots temps leyalment demostrada als dits senyors reys e de la rael daquells yo proceheschsens miga que en la persona mia es dretament dirivada lurposteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sienaministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables advocats per aquells qui haver non poden: ministratsneper Deu ne per justicia a mi qui non he nin puschhaver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son degudes e haver deitg rahonablament trob yoen vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia caren altra manera yo no pusch ni pore axicom en passat no he poscut per occasio dels impediments embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Caspne en altres parts ans romanchsens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanalauxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de vosaltres en les dites coses trobe yo e aconsegueschaço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieusmolt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichsque de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per loportador de la present. Scripta en Sogorb sotsmon sagell secret a XVII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

Leído después un largo escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento, para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las siguientes cartas:

Núm. 328. Tom.20. Fol. 1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles caros e speciales amigos: nos havemos recebidodos vuestras letras en una mesma forma de las qualesno ha gayres nos scrivestes una con nuestro benamado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e agora lotra com este portador de las presentes contenentes en sustancia como nos por nuestras letrasvos haviessemos ante dagora rogado que por amor de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyerBertran qui veniendo devers nos de nuestra muy cara e muy amada figa la reyna de Sicilia haviaseyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos per honor de nos lueguo que haviedes sopidosu arestament haviades trevallado en manera que el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliuradoetc. Dont de lo que feyto havedes en esto por honor e contemplacion de nos vos regraciamos tantcomo podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales que ell dito mossenyer Bertran traya vos haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes seydos mutxo maravellados e fort turbadoscar toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en vuestre poder que nonse procedira mas avant en las cosas en aquellscontenidas antes de todo mon poder las feremos cessaretc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen de mutxas materias e diversos articulos e non podemos buenament concebir clarament quales son aquellas cosas que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras ditas literas notifficado vos rogamos que extinsivament et a largo nos querades scriviret certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzernos emplegariamos de buen grado como aquell quinos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de vos el dito principado havemos recebido ataqui.Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e aresto et arresto el dito mossenyer Bertran vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII capitulo de los ditos memoriales que fablan de la requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural succesor en el ditoregno etc. E porque non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en elldito XII articulo fabla que vos tenides por agreviadoso no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos que a vos placia declarar sobre aquesto extensivamentet a llargo vuestra intencion car aquella sopidanos faremos per honor de vos en lo nos notifficadototdo lo que buenament podremos fazer: e si otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremosde muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e speciales amigos el sant Sperit vos hajasiempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março. - El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol. 1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. - Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare: vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro CastroPaniscole die XXII sub nostro signeto secreto.

Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm. 330. Tom. 20. Fol. 1636.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Daragoen Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de Luna havem reebuda una letra de gran seria en la qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo dret que preten haver en la successio de la corona reyal Daragoab quens pregua exorta e requerque havent sguard a la sua pupillar edat e com es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres sguards en la dita letra semblants expressats li deguessemsubvenir de advocats procuradors e rahonadors de la sua justicia que afferma haver en la dita reyalsuccessio: e jatsia molt reverents nobles e honorables senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e manifestar no es provehit als deffalliments qui occorrenen demostrar lo dret quel dit don Frederich preten haver en la dita successio poria esser occultatde que romandria massa gran carrech a tots los vassallse sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e subvenir en aquelles nons par just ni degut cardel dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lurjusticia carrech singular no volriem pendrene acceptar per ço que en favor daquell no fossemvists haver singular affeccio mas ab vosaltres e tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quilpuxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivimvos offerim communicar participar e exequirtotes coses degudes e necessaries a la prossecucio del dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessusdita pregantsvos affectuosament que de tot ço quenhaurets deliberat siam prestament certifficatse sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet sia en temps covinent provehit axi com se pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia. Scrita en Tortosa e sagellada ab losagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom. 20. Fol. 1638.

Al molt egregisenyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la qual vos responem que nosaltres considerants la pupillaredat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que pretenets haver en la successio de la reyal corona Daragovos e cascun altre competidor en la dita successio se demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels competidors de la successio de la corona reyal empararper no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons agudament affectam mas havem scrit daquestfet assats larch nostra intencio als parlaments Daragoe de Valencia de guisa que tots ensemps hi façamprestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micerBernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en loconclavi benaventuradament tenidor en aquexcastell de Casp sobre la exhaminacio noscio e publicacio daquell qui migençant justicia es nostre ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell hajapersones notables no suspitoses abtes e expertes en tals: pregamvos eus encarregam axiaffectuosament com sabem e podem que en tant com a vosaltres se pertanyera per aquest principat vullatsavertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxaesser per alguns viciada o improvada guardant singularment la honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heusencarregam que façats ab los altres dels nou companyonsvostres que en tot cas en los affers que havets a fer aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es nostre vertader rey e senyor entrevenguan per aquest principat III notaris car tal es lo acte que com per mes sera certifficat e auctorizat de major auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio decisoria del parlament. E daçous pregam hajamprestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

Als molt reverends senyors et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per seria del translat duna letra que havem rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la present interclus poran veure vostres reverencia et honorable saviesa los translats autentichscanoniques et altres scriptures que han haudes del archiu reyal: les quals scriptures per loportador matex qui a vosaltres les ha aci portades les vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o scriptures que hajats necessaries per lo dit portador nos en scrivits et donarhi hem la puspresta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible. Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses engrunadament queus occoreran toquantsaquests affers sovinejantnos de vostres letres. E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en saguarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Loparlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por último, se trató también en este día de la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6 de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las siguientes cartas:

Núm. 334. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lodia pus prop passat havem rehebudes quatre letresde Sicilia et de Sardenya quis dressen a vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala: crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen: mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha rehebuda que par sia scrita darrerament et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest regne et principat segons en aquella porets veure. E siamolt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunyaet les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.

Núm. 335. Tom. 20. Fol. 1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyerLeonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab conssell dels rebelles de Sacer es vengut abgran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de totes les viles et lochs de part Valença de part de Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri honse ten per nos. E les gents darmes del senyor reyfrontera ja que siam huy de poch sforçcom entre totes les gents darmes no sian en quantitat pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sienen gran quantitat molt pus poderosos que nos etson bastants los dits rebelles si Deus et lovostre soccors nons accorre a conquerir et strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per naturalesa de la corona reyal en virtud de la qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments.Certifficants a vosaltres senyors que si ivarçossoccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirrarector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de Caller apparellats a vostre servey et honor.

Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomtede Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitatet fer rebellar quant hi yo comte y capita davallscrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mases fort luny et apres de les encontradesquis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son nebasten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluriper deffendre et guardar les viles et encontrades quison prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hincgent de cavall et ballesters et caxes de viratons carno ninch ha et son hincfort necessaries et lo fet daquesta illa
qui staen fort poch vindra prestament a la conclusio quespertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tardacar la gent darmes qui es aci defet han delliberat partir sinch et no hinc volenpus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fortmal remunerats et no sinch trobaramanera de esser soccorreguts ne de haver algunsosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyalsseran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII- Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5

PERGAMINO ORIGINAL DEL FUERO DE JACA

EL PERGAMINO ORIGINAL DEL FUERO DE JACA CONCEDIDO POR EL REY SANCHO RAMÍREZ.

http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/el-pergamino-original-del-fuero-de-jaca-concedido-por-el-rey-sancho-ramirez/

Ricardo del Arco.

Copia y pega del pdf, puede haber errores no detectados al pegar.

El célebre fuero o carta magna otorgado a la ciudad aragonesa de Jaca por el rey Sancho Ramírez, era hasta ahora conocido únicamente por la copia del instrumento original contenida en el códice que conserva aquel Municipio, denominado "Libro de la Cadena".

Este es un infolio en pergamino que consta de dos partes, que claramente se distinguen por la desigualdad de su confección:
la primera y más esencial se escribió por los años de 1270; ocupa 84 folios y contiene documentos reales y municipales, copiados todos por una misma mano en letra francesa, hermosa y limpia, con algunas iniciales adornadas, pero con descuidos e inexactitudes que acusan al copista de mediano lector de letra antigua y de menos que mediano latino. La segunda parte la forman los 17 últimos folios, que contienen documentos pontificios, reales y episcopales, los cuales, seguramente, no estaban
en el archivo del Concejo, sino que se llevaron del de la Catedral para completar con ellos el cartulario; están escritos en varias ocasiones y por distintas personas, en peor letra que los de la primera parte, pero con más corrección, y no más tarde del
año 1312, excepto el último, que lo fué antes del 1323. Está encuadernado en tapas de madera forradas de cuero, guarnecidas en sus ángulos con clavos de hierro y mostrando señales de haber tenido otros mayores, a modo de sellos, en los centros, para unir el broche que lo cerraba. Por estos detalles se le llama en documentos del siglo XIV "el libro de los sellos redondos de hierro'''; cuando éstos desaparecieron le dieron el nombre de '''libro de las cubiertas vermellas''', que ha durado hasta fin del XVIII , añadiendo alguna vez en estos últimos tiempos el calificativo "de la Cadena", que no se nombra en los primeros; cadena que se pondría para sujetarlo, acaso en 1544, cuando fué trasladado desde el domicilio del Jurado o notario que lo guardaba a la actual Casa Consistorial (1).
(1) Dámaso Sangorrin: El Libro de la Cadena del Concejo de Jaca... Transcripción, traducción y anotaciones del cronista de la ciudad don --- (Zaragoza. 1921). pág. IV.

Los folios I verso, 2, 3 y 4 recto, contienen la copia del fuero concedido por Sancho Ramírez en el año (según reza allí) 1062, o sea la Era 1100. Esta ha sido la única fuente de todas las ediciones del famoso privilegio, tan interesante en la historia de la legislación española; es decir, a lo que parece, el documento original no ha sido conocido hasta que yo lo he descubierto recientemente en el Archivo municipal de Jaca. Veámoslo.
El analista Zurita fué el primer historiador que dio noticia del fuero, en sus índices latinos, al año 1064, como indicando que en esa fecha otorgó el rey el privilegio. El original, como se verá, coincide con la copia en la data, o sea en la Era 1100, año 1062, probablemente equivocada por omisión de alguna cifra.
¿De qué coligió Zurita esa fecha? De haber visto el pergamino original, hubiera hecho alguna reflexión para rectificarla. Sirvióse, pues, de una copia, que seguramente debieron comunicarle.

El padre fray Ramón de Huesca imprimió el tomo de su Teatro histórico de las iglesias del Reino de Aragón, dedicado a la de Jaca, en 1802. En la página 71 de ese volumen (el VIII de la serie) habla del fuero de Sancho Ramírez, indicando las leyes
que el Monarca otorgó a la ciudad para su gobierno, "como consta del diploma que publicamos en el apéndice I, según se halla en el "Libro de la Cadena", de la misma ciudad, que es de vitela y caracteres muy antiguos, en que están sus privilegios. Dichos fueros se hicieron tan famosos en toda España, que venían de Castilla, Navarra y otras partes a Jaca para llevarlos á sus tierras, como lo testifica el rey don Alonso II en un privilegio, de que luego hablaremos; y el padre Moret refiere algunas ciudades de Navarra y Castilla que se gobernaban por los fueros de Jaca".
Publicó, en efecto, el privilegio tal como está; en el "Libro de la Cadena", aunque indicando en el epígrafe que "se halla en pergamino suelto, en el archivo de dicha Ciudad, caxón 5, leg. 13, núm. 3, y en el libro de la Cadena de la misma, fol. 1."
Pero el padre Huesca no vio el original, no obstante haber estado en Jaca preparando la edición de su Teatro, cosa que no le ocurrió a Zurita, y ello por dos razones: la signatura que el documento tenía en tiempo del padre Huesca era la misma que ostenta hoy, o sea el núm. 1 de los privilegios reales, y no el núm. 3, del leg. 13. Además, y es prueba concluyente, después de inserta la copia del privilegio tomada del "Libro de la Cadena", añade: "La data está defectuosa, pues habla del año de la Encarnación sin expresarlo, y la Era M. C. que señala corresponde al año del Señor 1062, y don Sancho Ramírez no subió al trono hasta el mes de mayo del siguiente. Zurita, que pudo ver el original, afirma en los índices latinos sobre el año 1064 que el rey don Sancho dió a Jaca en este año, en el principio de su reinado, las leyes, forma de gobierno y título de ciudad que menciona el privilegio."
Además, de haber visto, el padre Huesca el original, se hubiera valido de él para la publicación, como más fidedigno que una copia en la que se registran muchas variantes, errores o malas lecturas, como veremos.

Don Tomás Muñoz y Romero, en su Colección de fueros municipales y cartas pueblas (Madrid, 1847), publicó este fuero jaqués, pero tomándoilo del padre Huesca, por lo cual adolece de todos los defectos de infidelidad de aquél. Antes que él lo publicaron Llorente, en el tomo III, pág. 454 de sus Noticias históricas de las Provincias Vascongadas, aunque —(dice Muñoz Romero— no con tanta corrección como le imprimió el padre Huesca-.
Zuaznavar, en su Ensayo histórico sobre la legislación de Navarra, y Yanguas, en su Diccionario de antigüedades del Reino de Navarra, dieron también este fuero según la misma fuente. El padre Moret, en sus Investigaciones históricas de aquel Reino, asignó al documento nada menos que el año 1090.
En nuestros días, don Gabriel Llabrés ha publicado una noticia del "Libro de la Cadena", en la Revista de Huesca, tomo I (año 1903), págs. 281 a 292, seguida de la transcripción de cuatro documentos del "Libro", uno de ellos este fuero jaqués. La
lectura es más fiel que la que en 1921 ha hecho don Dámaso Sangorrin. Llabrés no conoció el pergamino original.
Dicho señor Sangorrin, cronista de Jaca, ha dado a la luz una edición del "Libro de la Cadena del Concejo de Jaca" (Zaragoza, 1921), con atinados comentarios a los documentos de que se compone. Tampoco el cronista de aquella antigua ciudad ha
visto el pergamino original, porque no lo menciona; antes bien, en la pág. 102 de su obra, dice: "El copiante (del '''Libro de la Cadena") omitió la fecha de la Encarnación, que sin duda constaría en el original además de la Era..." ; y en la pág. 103: "Lo que sospecho es que en el original decía Era MCXV..." Ni una ni otra cosa son ciertas; el copiante, que tantos errores cometió al trasladar el documento original, al llegar a la fecha copió bien, porque en el original se omitió el año de la Encarnación y la Era
es M.a C.a, y no la que sospecha el señor Sangorrin, M. C. XV.
Por tanto, el pergamino original es inédito, y ha permanecido oculto desde el siglo XVIII. A mis manos llegó registrando el Archivo municipal de Jaca, como comisionado de Real orden para realizar el inventario de varios archivos de la provincia no incorporados al Cuerpo facultativo de Archiveros. Un índice del siglo XVIII me dio el rastro, y al fin lo encontré (1), con la satisfacción natural, por tratarse del documento más enaltecedor de Jaca, el más importante, sin duda, de Aragón y uno de los más
insignes de España, citado por todos los historiadores nacionales y extranjeros de nuestra Legislación. Esa es la razón que me ha movido, no sólo a dar cuenta a la Real Academia de la Historia del importante hallazgo, sino a ofrecer una transcripción fiel del curiosísimo documento acompañada de la fotografía, anotando las variantes —errores del copista y errores de lectura, por mejor decir—- que aparecen en las ediciones del padre Huesca (y de Muñoz Romero, por tanto) y de Sangorrin, en numero de 67, Las primeras van indicadas con la inicial H, y las segundas con
la inicial S (2).

(2) Las variantes de la edición de Llabrés son, poco más o menos, las de la de Sangorrin, por lo que me abstendré de anotarlas o compararlas con el original, salvo las que sean distintas. Llabrés no pone diptongos (que no se usaban entonces ni constan en el Libro de la Cadena) como el señor Sangorrin; pero en cambio escribe siempre Jacca o Jaccam, en vez de Iaca, o Iacea, Iaccam.

(1) Encontré, además, el documento más antiguo del Archivo: una donación del rey Ramiro I a los vecinos de Osas, de la villa de Suersa, concediéndoles fuero, en 30 de mayo del año 1042; un privilegio de Alfonso I (1106), otro de Pedro II (1212) sobre el Almudi, dotado de magnífica bula plúmbea; casi toda la serie, en fin, de los privilegios concedidos a Jaca, los cuales dormían entre el polvo del olvido, en un hermoso armario inexplorado .........

El documento tiene todos los caracteres apetecibles de autenticidad (letra, signo de Sancho Ramírez, firma de Pedro I, abreviaturas, ancianidad del pergamino, etc.), y es, sin duda alguna, el original, por lo demás bien conservado.

En él el rey Sancho Ramírez declara a Jaca ciudad; y para que sea bien poblada, le concede todos los buenos fueros que los habitantes le habían pedido, a saber:

I. Que cada cual edifique y cierre a su arbitrio su vivienda.
II. Que el que hiera a otro en presencia del Rey o en su palacio, hallándose el Monarca en él, pagará 1.000 sueldos o se le cortará la mano; en caso contrario, pagará la multa según el fuero de ausencia Real.
III. Que si alguien mata a otro sorprendido en delito de robo, no tenga pena de homicidio.
IV. Que en hueste no tengan obligación de llevar sino víveres para tres días, y eso cuando se trate de guerra regular o que el Rey esté sitiado por el enemigo. Si el cabeza de familia no quiere ir, podrá mandar en su lugar un peón armado.
V. Que el que adquiera una heredad la posea libre un año y día, sin traba alguna; después de este plazo pagará al Rey 60 sueldos el que quiera despojar al poseedor de su derecho.
VI. Que tengan libertad de pastos y leñas en terreno donde puedan ir y volver en el día.
VII. Que no tengan obligación de aceptar desafíos sino por voluntad de ambas partes; y para tenerlos con los de fuera se necesitará el beneplácito de los hombres de Jaca.
VIII. Que nadie pueda ser preso dando la fianza correspondiente.
IX. El que fornicare con mujer, consintiéndolo ella, si no es casada, no pague multa; pero si usa de violencia, búsquela marido o tómela por esposa. Si la mujer ultrajada pide justicia dentro de dos días, lo probará con testigos fidedignos de Jaca; pero transcurridos tres días sin reclamar, no tendrá derecho alguno.
X. Que el que vaya contra su vecino con armas, lanza, espada, maza o cuchillo, pagará 1.000 sueldos o será privado de la mano; si alguno mata a otro, pague 500 sueldos; si solamente le hiriere con el puño o le asiere por los cabellos, 25 sueldos; si le arroja en tierra, 250 sueldos.
XI. El que allane la morada del vecino o saque de ella prenda, pague 25 sueldos al dueño de la casa.
XII. Que el merino real no perciba calonia de ningún vecino sin la aprobación de seis hombres buenos.
XIII. Que los vecinos no estén obligados a comparecer en juicio fuera de Jaca.
XIV. El que tenga medidas o pesos falsos, pague 60 sueldos de multa.
XV. Que los de Jaca vayan a moler a los molinos que quisieren, excepto los judíos y los que fabrican pan para la venta.
XVI. Que no enajenen sus fincas a eclesiásticos ni a infanzones.
XVII. Que el que quiera prender a otro por deudas llame al Merino, y éste lo encierre en el Palacio Real, a la custodia del carcelero. Pasados tres días, el denunciante dará ración diaria de pan al preso, y si no lo hace, sea puesto éste en libertad.
XVIII. Que el que embargue un sarraceno o una sarracena guárdelo en el Real Palacio, en donde el dueño del preso le dará ración de pan y de agua, porque es persona y no es justo que quede sin alimento como una bestia.

Estos son los preceptos que contiene el fuero de Jaca, otorgado por Sancho Ramírez. Fué confirmado y adicionado por Ramiro II el Monje, en 1134 y por Alfonso II, en 1187. En este último dice el Rey que de Castilla, de Navarra y de otras partes venían a Jaca a aprender y trasladar sus usos y costumbres.
Respecto a la fecha, encontrado el original, hay que desechar las conjeturas, y afirmar que es la Era 1100, o sea año 1062, con error del "scriptor", o sin él. Bonilla y San Martín, en la pág. 6, nota 2, de su admirable estudio El derecho aragonés en el siglo XII (Huesca, 1920), dice: "Esta fecha (1062) , y no la de 1064, que es la que generalmente suele darse, figura en el texto del "Libro de la Cadena" o de los Privilegios de Jaca. Véase la edición del fuero, por don Gabriel Llabrés, en la Revista de Huesca (1903), tomo I (único publicado), pág. 289."
En su citada obra, Bonilla y San Martín analiza los preceptos del fuero jaqués y los de otros del siglo XII , considerándolo el primero aragonés, o sea el más antiguo, que tiene alguna extensión; pues a excepción del de Tudela (1127), del de Calatayud
(1131) y del de Daroca (1142), los restantes son brevísimos documentos: cartas pueblas, privilegios, en los que apenas se alude a algunas de las más importantes instituciones jurídicas.
De aquellas disposiciones, unas se refieren al servicio militar (la 4); otras, al reconocimiento de derechos individuales (1, 5, 6, 8, 11, 12, etc.), otras a la propiedad (5, 6, 16; etc.); otras son de índole penal (2, 3, 5, 9, 10, 11, 14); otras, en fin, de derecho
procesal (8, 12, 13, 17, 18).
He aquí la transcripción de este curioso documento, en la que se marcan con letra cursiva las abreviaturas resueltas. En notas van las variantes de los textos anteriormente publicados, para restablecer la pureza del original.

"In nomine nostri ihesu Xpi. et indiuidue (I) trinitatis patris et filii et spiritus sancti amen. Hec (2) est carta auctoritatis / et confirmationis quam Ego Sancius gratia dei aragonensium rex et pampilonensium, facio uobis notum omnibus hominibus qui sunt / usque in orientem (3) et hoccidentem (4) et septentrionem et meridiem, quod ego uolo constituere ciuitatem in mea uilla que (5) dicitur / iaka (6). In primis con dono (7) uobis omnes malos fueros quos abuistis (8) usque in hunc diem quod ego constitui iakam (9) esse ciuitatem, et ideo quod ego uolo quod sit bene populata concedo et confirmo uobis et omnibus qui populauerint in iaca (10) mea ciuitate, totos illos bonos / fueros quos michi demandatis (11) ut mea ciuitas sit bene populata, et unus quisque (12)
(1) S., indiuiduae.
(2) S., Haec.
(3) S., oriente.
(4) H., occidentem; S., occidente.
(5) S., quae.
(6) H., Jacca; S., iacca.
(7) H. y S., condono.
(8) H. y S-, habuistis.
(9) H., Jaccam; S., iacam.
(10) H., Jacca; S., iacca.
(11) S., demandastis.
(12) H. y S., unusquisque.

claudat suam parietem secundum suum posse, et si euenerit / quod aliquis ex uobis ueniat ad contencionem et percuciet aliquem ante me uel in palatio meo me ibi stante, pariet mille solidos aut perdat / pungnum. Et si aliquis uel miles uel buryensis (i) aut rusticus percusserit aliquem et non ante me nec in meo palatio (2)
quam uis (3) ego sim in / iacca, non pariet calonia nisi secundum forum quod habetis quando non sum in uilla. Et si euenerit causa quod si aliquis qui sit hoccisus (4) in furto fuerit inuentus / in iaca (5) aut in suo termino non parietis homicidium. Dono et concedo uobis et successoribus uestris cum bona uoluntate ut non eatis in hoste nisi cum pane / dierum trium, et hoc sit per nomen de lite campale, aud (6) ubi ego sim circumdatus uel successoribus meis ab (7) inimicis nostris. Et si dominus domus illuc non / uolet ire, mittat pro se uno pedone armato. Et ubi cumque (8) aliquid comparare uel acaptare (9) potueritis in iacam (10) uel foras iacam (11) hereditatem / de ullo nomine, abeatis (12) eam liberam et ingenuam sine ulo (13) malo cisso (14). Et post quam (15) anuo uno et die supra eam tenebitis sine inquietatione / quisquis eis inquietare uel tollere uobis uoluerit der. milii (16) LXa solidos et in svaper (17) confirmet uobis liereclitatew. Et quantuw uno die ire et reddire in ómnibus / partibwj potueritís abeatis pastua (iS)
(1) H, y S., burgensis.
(2) H,, palacio meo; S-, palatio meo.
(3) S., quamuis.
(4) H. y S.j occisus.
(5) H., Jacca; S., íacca.
(g) H. y S., aut.
(7) S-, ad.
(8) H. y S., ubiqumque.
(9) H. y S., accaptare.
(10) H., Jaccam; S., Iaccam.
(11) Ibidem.
(12) H. y S., habeatis.
(13) H. y S, ullo.
(14) Muñoz Romero, en la nota 3 de la pág. 237, dice con manifiesta
ligereza: "Llórente: Sine uno malo uso. Císso debe ser equivocación,
debiendo decir lo que pone Llórente.) El original dice no lo que supone
Llórente, sino "malo cisso".
(15) H, y S., postquam.
(ió) H. y S., michi.
(17) H. y S., insuip:
er.
(18) H., habeatis pasqua; S., habeatis pascfoua.

et siluas in ómnibus locis, skuti homares in circuitu illiiu abent (1)
in suis terminis. Et quoá non taciatis belmw duelluw inter tros /
msi ambobuis placeat (2), ñeque cum homimbus dé foris;
, nisi uo~
lumítate (3) Iwminibus iacce (4). Et quoá nxúlus ex uohis sedeat
captw¿ dando fidanzas de uestro pede.. Et / si aliquis ex uobiy cura
a,liqua fomina excepto maritata fornicationem faciatis uolunta-
tem (5) snuitieri'S, non detis colonia»*. Et si sdt causa quoá / eam
•forcet det ei marito aut accipiat <per uxorem. Et si miilier forzata
se damat prima die nel secuná.^, aspróbet per ueridicos testes /
iaccenses. Post tres dios trans actos si clamare se uoiuerit nichil
ei ualeat. Et si aliquis ex uohis iratus contra ukinum suuw armas
traerit (6) / lanza, spada, maza, uel cultrum, donet inde mille so-
lidos aut pt'rdat pu-ngntvm. Et si units hocciderit (7) ad aliuw
peitet (8) D. soflídos. Et si muís ad / alium cum pugno percxxxe-
rit uei ad capillos apr^lienderit, peitet (9) inde XXVu m
 (10) solí-
aos. Et si in terraw iactet peitet (11) CCas
 La
 (12) solidos. Et si
aliquis in domo uicini sui •/ üatus intrauerit u<?l pignora inde tra-
xerit, peitet (13) XXV m
 solidos domino domus, et quoá merinus
mcus non accípiet (14) caloniam de ullo nomine iacce (15) nisi per
laudamentum / de sex múioúhus uicinis iaccensibw.?. Et tmllus
ex ómnibus hominibus de iaca (16) non uadat ad íiuidicium in nullo
loco nisi tantuwi intus iacam (17). Et si aliqwis falsa (18) mensu-
( I )
( 2 )
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
(9)
<io)
(11)
(12)
(13)
(14)
<*5)
<i<5)
<I7)
08)
H.
H.
S.,
H.
H.
H.
H.
H.,
H.
H.
H.
H.
H.
H.
H.
H.
H.
H.
y S., habent.
y S., placuerit.
cum úoluntate.
Jacca; S., iaccae.
y S., volúntate.
y S., traherit.
y S-, occiderít
peccet; S., pectet
y S., pectet.
y S-, XXV.
y S-, pectet.
y S-, CCL.
y S-, pectet.
y S-, accipíat.
, Jaqce; S-, iaccae.
, nulos... d'e Jacca; S-,
, Jacca.m; S-, iaccam.
y S-, falsa-m.

raw / ueí pesum tenuerit peictet (1) LXa
 (2) solidos. Et quod
omites nomines uad'ant ad moiendum in moíendinis ubi uoiuerint,
exceptis íudeis, et qui panew causam (3) uenditioms / faciunt. Et
non detis unirás honores nec uencfcatis ad ecclesism ñeque ad in-
fanzones. Et si aliquis homo est captw pro auere quod debeat,
ilíe qui uoluerít ca- / pere illuw hominem cu » meo merino capiat,
et ín palatio meo mittat, et nneus carcerarius seruet euan, et tri-
bus dieb«j trans actis (4), ille qui cepit (5) eum / <Jet ei cotidie
unam obolataw (6) pañis, et si noluerit faceré meus carcerarwj
eiciat eum foris. Et si aliquis homo pignorauerit sarracena? ue\
sarracenas (7) uicini / suí mitat eum in palatio meo (8), et dic-
ti (9) sarraceni u<?l sarracene det ei panem et aquam quía est homo-
et non debet ieinnare sicuti bestia. Et quicumque uoluerit / istam
cartam quaw fatio (10) papulatoribus iacce (rr) pro crudelitate sua
áhi'Yumpere, sit excomunicatMA* et anatcmatizatz^ (12), ¡et omwifno-
separatus a toto dei consorcio / si sit de meo genere ue\ de alio,.
ati¥«;
 amen, amen, fiat, ñat, fíat.
Faeta carta in fanno ab inoarnaci-onis (13) dowini nostñ Ihesu
Xpi. Ea
 Ma
 Ca
.
Ego Sancius gratis, dei aragonensiuw rex et pampilonensiuw
hec (14) supra dicta iussi (15) et hoc signum m Sancii manu mea
feci.
Ego Petras films Sancii aragonensium regis^ fiílii (16) Rani1
-
( I)
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
(9)
(10)
(11)
(12)
(13)
(14)
(i5)
(16)
H.,
H.
H.
H.
S.,
H.
H.
H.
H.
H.
H.,
H ,
s.
s.,
H.,
s.,
, peccet; S., p-ectet.
y S., LX.
y $,, tamtuin. Llabrés, tam.
y S.j transactis.
caepit
y S-, obulatam.
y S-, sarracenum Y el sarracenam. Llabrés, l
y $,, mittat eum in palacio meo.
y S., dominus.
y S., fació-
, Jaece; S-, iaccae.
excommunicatus et anatematizáis.
incarnationis.
haec.
supradicta jussi. s.filius.

miri regis hec (i) supra dicta (2) scribi uolui et hoc signum (firma del rey Pedro I, en caracteres arábigos) manu mea feci.

RICARDO DEL ARCO,
Correspondiente.
Huesca, 1 de diciembre de 1924.