Del Lochtinent e scrivans de thesaurer.

Del Lochtinent e scrivans de thesaurer. 

Lo lochtinent e escrivans de tresorer per nos elegidors los quals siensis hagen scriure en los libres les rahons del dit thesaurer e en absencia del dit tesaurerloffici dell fara lo lochtinent e en absencia daquell lo pus antich en loffici si donchsper nos als no li ere manat: e los dits lochtinent e scrivans al dit thesaurer obeyran e faran sagrament e homenatge lo qual deu fer lo thesaurer exceptat losagrament lo qual sesguarda al conseyl al qual aquests lochtinent e scrivans no son estrets.

escriva de racio

Del Tesaurer.

Del Tesaurer. 

Axi con de liberalitat de princep proceeix tesaur e monedes on e cant se pertany ab mesura moderada despendre: axi a la providencia dell se cove aquells honestament congregats en loopportu daquell ententivolment conservar. Emperamor daço el tesaur nostres reebedores e conservadores volem esser comeses a un feel e industrios hom qui tesaurer per la covinencia de la cosa sianomenat lo qual en tal manera en ajustant e en reebensia diligent que ab massa gran asperitat no exigesca e en conservant e en distribuent los nostres profits no malmetane menyscap. Haura encara lo tesaurer moneda dels procuradors nostres reals et batles generals et aministradors rendes aministrans e la part a nos pertanyent dels emoluments de la scrivania e condempnacions pecuniaries per nostre conseyl adjutjadores en los nostres regnese daltres persones reeba e daqui liurarals officials los quals per loffici a ells incumbent aquella a despendre e a pagar hagen a aquell qui per nos li sera manat graciosament e de quitacio o en altre manera. Encara si per compra per nostre nom feta o per altre causa de la qual sia a ell manifest a alcun siam tenguts: volem que dallo per ell sia satisfet e per ell esser pagat ahuda daqui apochade paga: mas fore les causes damunt scrites inhibim a ell que a neguna persona de la moneda nostra no pach a un oltra summa de cent solidos sensnostre albaran ab nostre sagell del offici de scriva de racio segellat o ab carta ab alcunde nostres segells roborada. Encara a ell inhibim que a alcu no faça pagues donant una moneda per altra sens sabuda del mestre racional e ell absent del lochtinentdel dit racional: si donchs aço en altra manera esser fet de nostre manament no proceia o licencia especial la qual encara apparega per scriptura. E con lothesaurer compte haura retre per un mes o quinse dies abans procur haver albarans letres o altres cauteles necessaries al retiment de son compte les quals contenguen quanta summa de peccunia haura liurada: e daqui sia tingut de sis en sis meses al maestre racional segons la forma al dit racional liurada retre raho cor en açovolem lo thesaurer a aquell esser sotsmes encara deure obeyr a aquell quant aço. Empero si eldit thesaurer a vegades absentanse convenia esser fora de nostra cort no cometa a altre les sues veus sino tan solament al lochtinent de son offici e en absencia daquell al pus antich en son offici qui lavorsloffici dell excercesca si donchs nos no voliem en altra manera ordenar. En apres encara a sonoffici sapia de thesorer pertanyer defendre e promoure en nostre conseyl aquelles coses les quals sesguarden a nostre patrimoni: gartse pero daço que alguna calumpnia per ell noy esdevenga masallech de nostre dret ço que pora justicia en alcuna cosa no offesa. En apres volem e manam que si per lo canceller o vicecanceller a alscunscomissaris nostres o jutges o encara per oydors nostres per vigor de execucio dalcuna sentencia contra nos donada manar sesdevenga o requerer lo tresorer que alcuna moneda a la qual per ventura els procuradors e aministradorsnostres per nostre nom seran coudempnats a alcunapersona pach aquella el dit tesaurer decontinente a aquells en aço haja obeyr: corconsonant es a raho que de nos mateix prompta justicia mostrem qui els altres encara a aço destrenyem segons que per deute ne som estrets e tenguts. E per tal quel tesaurer daquelles coses les quals per aquesta rahonhaura pagades al maestre racional pusca fer fe: haja abans que aquelles pach dels dits canceller o vicecanceller comissaris o jutges o oydors manament o la requesta en escrit e de les persones a les quals les monedes se pagaranapocha de paga. En apres sagrament e homenatge a nos prestar deura el tresorer quel tresor e les monedes nostres feelment guardara encara que les monedes nostres en sos uses propris en alguna manera non convertira neaquelles a algun no prestara sens nostra licencia special la qual en escrit puscamostrar encara que res no ha fet ne fara perque no pusca losdits sagrament e homenatge servar e encara que la summade nostre tresor e de les rendes nostres a algun no revelara sino a nos o al maestre racional o al lochtinent o escrivans de son offici als quals per lur offici pertanyer ac lo saber. E encara con segons la nostra realordonacio dels consellers nostres lo tresorer en nostre consell sia reebut volem quel sagrament faedorper los consellers en la dita ordonacio posat lo damunt dit tresorer a nos fer sia tengut: encara mes que no reeba vestedures de negun ne violaris ne sera de casa ne de conseyll de negun de qualquecondicio sia sino de nos demanada licencia e obtenguda.

lochtinent scrivans thesaurer

Del Lochtinent e scrivans del maestre racional.

Del Lochtinent e scrivans del maestre racional.

Per tal con loffici de maestre racional de moltes e diverses expedicions es carregat les quals de necessitat se deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no sia occupat e que per aço la expedicio nos tart dels negocis: statuim e ordonam que al offici del racional sia un lochtinentsufficient e feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual se pertanga fer en absencia del dit maestre racionaltotes aquelles coses les quals lo dit maestre racional es tengut de fer ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit nostre maestre racional: ajustants al dit offici dotsescrivans per ço que mils sia servit losquals sien tenguts de scriure tots temps comptes e de haver aquells sil dit maestre racional los ho haura manat axi en absencia sua con en presencia: los quals escrivans a ell obeesquen. Sagrament encara lo dit lochtinent a nos sotsaytal forma sots la qual es tengut de jurar lomaestre racional faça: exceptat quel secret del consell servar jurar no es opportu: los altres pero escrivans al racional sagrament e homenatge faran que la quantitat o summa de les nostres rendes anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o a aquells los quals per rahon de lur officila dita quantitat saber poden.

Del Maestre racional.

ACI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional.

Entre les sollicituts reyals per les quals a la utilitat de la cosa publica es conseylat e honor real es conservada aquelles mes lo cor del princepdeuen estrenyer que la sua casa per totes coses saviament sia disposada. E con la casa realen senyal de preheminencia universes a ella recorrents liberal esser deja e uberta e per aço axi a infinites despeses es posada les quals a envides per humanal enginy se podenmoderar: molt se conve del princep deure guardar quenlo regiment de la casa sua mesura davant totes altres coses sia observada per tal que no sesdevenga çoque sescriu: Envides sens mesura dura la real cura. E per tal con nos pot en les despeses mayormentreals mesura laugerament pendre si donquesal princep no ve en clar quant en suman montenles rendes e obvencions e altres drets fiscalslos quals en son erari cascun any son aportats: emperamor daço necessari esser se mostraque en la casa de cascun princep alcuna persona feel e savia davant posada esser deja al officidel qual se pertany de les rendes e provenimentse drets reals de cascun ayn encercarveritat e de la summa daquell al princep retrerahon. Emperamor daço nos cobeejants la casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura disposar e manera e via querer ab les quals mesura puscam congruentment observar sabens que per açoa la honor nostra es guardat e al profit dels sotsmeses es provehit: statuim e ordonam quen la nostra cort sia alcun en loffici dels comptesretedors a nos principalment instituit lo qual maestre racional sia nomenat: en lo qual offici tal persona volem esser reebuda que sia feel e avista e encara en comptes e en rahonsaordonadores e en altres coses les quals al officidaquest se pertanyen ben sia sabente esperta axi que algun no deja enganarne per los altres laugerament puga esser enganat. E per tal quel maestre racional per oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestesles quals al offici dell se petanyen no puscapretermetre les quals son moltes aquelles ordenadament descriurem. E primerament lo maestre racional sapia a sollicitut de son offici pertanyer que ojacomptes e raho reeba dels camarlenchs de les nostres joyes que ministren: encara reeba compte del protonotari e dels secretaris escrivans et del thesaurer e del escriva de racio e encara del comprador de casa nostra e dels procuradors reyals nostres e batles generals e aministradors de les nostres rendes e veguers justicies e procuradors locals e de quals que quals nostres officials e persones altres per aministracio de lur offici o per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebentso despenents en qualque manera sino daquells que en part o en tot al escrivan de racio retre son estrets. Mas si volra los comptes daquells majorment per causa examinar fer ho pot: e si per aventura trobava que alcun dels officialsdamunt dits apres los comptes retuts als drets de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que nos cascun any li nomenarem que reeba en si totes aquelles quantitats de diners que haura trobats quelsofficials damunt dits degen restituir a la cort. Al qual manam que reebudes en si les dites restes pachprimerament dels dits diners los dits maestre racional lochtinent escrivans e verguer del dit officilur quitacio ordinaria y vestit; e si alguna cosa linromandra dallo respona al nostre tresorer:e a ell manam retre compte de les dites restes que haura reebudes al nostre escriva de racio lo qual hajaa mostrar en retiment de son compte certificacio del maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les dites restes: la qual certificacio ensemps ab les cauteles que haura reebudes haja a retre al dit escriva de racio. E donam poder al reebedor de les dites restes de costrenyer e forsar tots losoficials damunt dits qui per raho de lursaministracions hagen alcuna cosa cosa a tornar a la nostra cort: e si ço que deu retre contradira costrenga aquell per capcion de penyores o per altres remeys convinables: e con haura restituit e complit ço que deu lavors lo maestre racional auda certificio per ell que la resta li es pagada faça a ell albaran de compte retut per ell e quel remeta espeegat. Si pero fet compte appar alcuna cosa esser restituydora a aquell compte reten lavors lo maestre racional a ell faça dos albarans un testimonial de compte per ell retut e altre per lo qual sia pagadala quantitat a ell restituydora. En apres esgartseben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les apoches o els albarans per aquell compte necessaris o al compte espectans o en altra manera defectivamentcomptaran: decontinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e altres en son memorial repos los quals no determen senscompliment de cartes letres apoches e altres cauteles a declaracio dels dits comptes necessaries: e sils retenslos comptes aquelleshaver no poran o altres dupteshi haura per los quals lurs comptes no puxen ser espetxats aquells comptes lo maestre racional no defenesca sens consciencia e volentat nostra e entretant los comptes havens aytals duptes romanguen indifinits: e ultra aço si fet locompte appar ells alcuna cosa deure decontinenta aço restituyr sien costrets. En apreslos batles generals e procuradors reals e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nostres en los comptes lurs los quals retrancascun any per lo dit racional sien costretsmostrar al dit racional apoches e albarans de pagues les quals se deuen fer dany en any per salaris qui als gavernadors nostres e procuradors justiciers qui a jutges o assesors e batles e a veguers a justicies merinose a castellans e a notaris e altres als quals se donencerts salaris o annuals pensions: dels quals salaris o pensions annuals les quantitats escrites tenga lodit racional en lo libre seu de notaments: e escrites encara tenga totes coses les quals los dits procuradors e batles generals e aministradors nostres ordinariament son tenguts de pagar a qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racional donar fe als dits nostres procuradors reals e batles generals e ministradors en sos comptes sobre les despeses les quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables. Sia encara curos lo maestre racional que reebaen escrit de nostres procuradors reals et batlesgenerals et aministradors los preus de qualsque sienrendes nostres encontinent con les dites rendes cascunany seran venudes per los procuradors batles et aministradors damunt dits e apres los dits preus escrisca e repos en son libre: e encara sia curos aytant com pora que sapia la veritat dells de lesfalles les quals se faran axi per nostres domestichs com per altres nostres officials fallesfaents e aquelles a execucio deguda faça menarper ço quels dits domestichs e els altres officials no hagen ocasion de fallar. Regonegaencara el racional que de mig en mig any e tota hora ques volra e obs sera totes les reebudesper los procuradors reyals batles generals e aministradors nostres e les pagues fetes e encara cantsera envers ells en moneda cant sera degut per ells: proveesca encara e als procuradors et batles et aministradors damunt dits sollicit que en lo cap de cascun any complit sien appareylats losdits procuradors batles et aministradors sens defallimentslurs a retrecomptes per tot aquell any complidament. Manam encara quelmaestre racional haja e tenga tres libresordinaris dels quals la un sia appellat libre de notaments comuns en lo qual not e escriscatotes coses les quals regonexera haver reebudes lotesaurer e els altres officials nostres a finque en los comptes ab ells faedors veerpusca el maestre racional aquelles coses les quals donen a ell per reebudes. Axi meteys not en lodit libre totes altres coses les quals fer poguessen a instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen comptar. Tenga encara segon libre qui siaappellat libre dalbaran dels comptes en lo qual not e escrisca les finances de tots los comptes: retenga encara ab si aquell libre o escriptura ab lo qual lo compte reten haura comptat abell: e encara retenga apoches e albarans ab losquals faran a ell fe de les dades e pagues aquells quiretran lurs comptes. Haja encara lo terçlibre qui sia appellat libre ordinarien lo qual escrisca tota la suma de les reebudesnostres e de les dades de tots los comptes que difinira: lo qual libre tenga lomestre racional o son lochtinent secretament dejusclau e aquell no dege monstrar ne revelar a neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. Eres no menys sia tengut de fer enfilar totes les letresnostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries
als dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los margens dels dits comptes que difinira per manera que puxa esser trobat e vist que les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivanscobrades daquells qui los dits comptes retranper tal que daqui saber puscam quant crexen o minuen cascun any les rendes de nostre patrimoni e les despeses compensats los carrechs de Ies expedicions nostres les quals segons mes e menys seran esdevangudes e quant sera de resta cascun any. Reeba encara elracional de nostre thesaurer compte de sis en sis mesescascun any e reeba en compte totes les quantitats les quals li dira si haver pagades per dons los quals haurem fets entro a quantitat de cent solidosjacsia que de la quantitat daquella o menor negunalbara no mostre o manament cor a la sola paraula suavolem esser creegut: oltre la quantitat emperodesus dita en altra manera en compte no reeba si donques no mostrava albaran o letra o manament nostre escrit e dels nostres segells comu o secret segellato si donchs lo dit tresorer albara del dit maestre racional o del escriva de racio dalcun deute no mostrava. Retut pero el compte per lo tesaurere finat lo racional sia tengut a ell fer albarantestimonial e complit segons la forma del qual e continencianos pugam fer al tesaurer carta de quitacion e fin de bon e de ver compte retut: lo dit empero mestre racional sia tengut de fer fer notaments al thesaurerde totes quantitats que trobara esser liurades al dit thesaurer per los altres comptes que reebra. Esien monstrats per lo tesaurer tots encara els cambis que contractats e fets haura e dits de consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament haja contractat e fet e servades les coses dessusdites e altres les quals en tan gran compte per verificacio daquellhaura vist servadores. E los officialsqui al regiment del mestre racional son sotsmeses e losquals a ells deu esser el major son aquests tresaurerscrivan de reccio e lurs scrivans e procuradors reyals e batles generals e ministradorsde les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e senglesqui a son offici son sotsmeses si excesseshauran comeses e punir de quitacio de un mes o menys exceptat lo tesaurer o escriva de racio procuradors e batles demunt dits los quals no pusca punir sensmanament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre racional que si alcun qui compte deja retre no vuylla o retre lo contradiga puscaa ell la quitacio la qual de nos reeb emparar. Haja encara el mestre racional ab si en scrits totes aquelles coses les quals son tenguts de fer per raho de lur offici los demunt dits officials qui a ell son sotsmesos per tal cor si deffallien o erravenen son offici mils ne pora saber veritat e pus covinablement corregir e punir. Faça encare memorial de tots los cambislos quals lo tesaurer fara de consentiment del dit racional e les maneres e ab quals aquells se faranper tal que en lo temps lo qual lo tesaurerretra compte daquelles coses li sia clar plenerament. Sapia encare a son offici pertanyer que tots los falsaris de les monedes nostres e elsdelinquents engir ell faça pendre e aquells liurar al algotzir e els ordinaris dels delinquents a requisicio dell los delinquents sientenguts de pendre. Si empero el delinquent es de companya e de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio dell lo delinquent faça pendre e elnostre alguatzir a manament del racional aquell pendre fer siatengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivansen lo compte lur alcuns deutes meten al mestre racional qui a ells per quitacio o vestits ordinaris no seran deguts aquells no reebe lo racional ansromanguen sobre ells: si donchs per ventura aquells deutes no eren manats esser reebuts de nostre special manament. En apres ordonants quel demunt dit mestre racional ans del entrament de la sua aministraciosagrament a nos prestar sia tengut que en son officibe e feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara que a neguna persona sino a nos e a aquells als quals per occasio e per rahon de lur offici pertanyera no revelara la quantitat annual de nostres rendes e provenimentsne la quantitat del nostre tresor. En apres sera tengut en nostre conseyl promoure les causes e elsdrets de nostre patrimoni e aquelles defendre segons sonpoder: guartse pero en aço que per ell algunacalumpnia noy esdevenga mas allechper lo nostre dret ço que pora justicia en res no offesa. E encara con en nostre conseyl lomaestre racional segons nostra realordinacio dels conseylers sia reebut a nos losagrament per los conseylers expressat en la dita ordinacio faça e fer sia tengut.

lochtinent scrivans maestre racional

Dels Correus.

Dels Correus. 

Com us dels correus sia necessari negunnoy dupte: car cor los princeps a diverses parts del mon hagenlurs letres endreçar e molts negocis nunciarlos quals per aventura celeritat requeren:covinent cosa es que aquells qui corren pusespeegadament quels altres les coses damunt dites degenexplicar. E axi ordenam que correus sienordinariament en nostra cort vint qui les nostres letrestrametedores portar degen: guardantse ben que a aquells als quals seran trameses res no demanen. Deuen encara obeyr a nostres canceller vicecancellerprotonotari e secretaris escrivans.

maestre racional

Del Servidor de la almoyna.

Del Servidor de la almoyna.

Vincle de necessitat nos estrenyque per aquelles coses les quals per sengles nos poden profitosament complir tals e tants quey basten hi reebammayorment la on de tal esdeveniment es considerat loqual lexat al offici de pietat alcuna lesio portara. Emperamor daço ab aquesta present ordonaciostatuim que daqui avant un servidor sufficient efeel a lalmoyna sia elegit qui de les fracmentes dels menjants en les taules del palau nostre per tal que no peresquen feelment en lo lochdestinat recuylega e axi recuyletes cautament no oblit guardar. E en apres a manament dels almoynersdesus dits devant la porta del nostre alberch les fracmentes damunt dites als dits pobres despuylats dels bens daquest segle ab feel curasestudiu de donar: lo qual apres locanceller als cappellans nostres almoyners damunt dits si sotsmes regonega. E con se esdevendra nos caminar o alloure anar ell en lo loch on serem tots temps present sia per lo damunt dit officidiligentment faedor per tal que per defalliment delllos feels pobres de Crist de lur frevolsolaç no puguen esser defraudats.

Del Escolan de la almoyna.

Del Escolande la almoyna.

Molt loable e ben encara consonant a caritat adjudicam que aquelles coses les quals en la taula nostra per refeccion axi a nos con als altres en aquella seentsson posades part als molts bons nostres companyons pobres de Crist ans pus vertaderament a ell del qual totes coses reebem donem per tal que no nafrem locomensament de la Sacra Scriptura la qual amonestaaxi que a aquells que non poden appareylar nepugam donar. Emperamor daço per tal que pusleugerament acabament prenen aquelles coses que desijame que la part als pobres de Crist aordonada malvadamentnos puga deperir: ab aquesta nostra ordonacio havem duyt provehidor que un clerguecovinentment jove leuger e apert de vida e de bones costumes ornat als cappellans nostres almoynerse a la nostra almoyna assiste e a ells apres locanceller obesent sia reebut qui les frementestotes de la taula nostra reeba per los almoynersnostres damunt dits primerament recuyletes e en lo locha les coses damunt dites destinat cur reposar cuytosament:e per tal que les damunt dites frementes no peresquencura vigilant procur haver e de la damunt dita almoynacura haura diligent. Ajustam encara quel escolandamunt dit als clergues de la cappella nostra siatengut en les hores e en los altres divinals officis ajudar e lapistola reglarment en la missa nostra cantar quant manat li sera per lo regent la nostra cappella: e con no sera vestit pera que la dita epistolacantar tenga un tortiç quant lo cors de nostre Senyor se elevara e la part dels libres a les hores deydoros o cantadores ensemps ab lescolan de la cappella port en tal manera que la on a nos milsplaura les hores puscam oyr. Si empero per alcuncas sera embargat perque les coses damunt dites no pusca fer son offici totes les coses per ell faedores en absencia sua deja fer lescola de la capella: e volem ells esser sotsmeses al canceller et als monges de la cappella e als cappellans almoyners obeyran.E per tal con per les coses damunt dites clarament se manifesta quals coses ha appareylar e en altra manera sovinerament pertractar les quals assats a la persona nostra son propinques: emperamor daço a prestar sagrament de feeltat e homenatge al canceller sia estretque la salut nostra sana e salva mayorment aytant quant a son offici pertanyer sesguarden per sonpoder conservara e el contrari esquivara segons sonpoder: e noresmenys si aytals coses sabra revelara etque no ha fet ne fara perque les coses
damunt dites no pusca fermament observar.

servidor almoyna