Mostrando entradas con la etiqueta taula. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta taula. Mostrar todas las entradas

6 DE MAYO.

6
DE MAYO.


Proveyó en este día Bernardo Çaportella el cargo
de colector de los derechos de la Generalidad y de entradas y salidas
de Tarragona en Pedro Arlambau, quien prestó juramento y
homenaje en poder de aquel, con obligación de su persona y bienes. El mismo diputado mandó expedir la siguiente carta.

Nos
En Bernat Çaportella diputat unich del General del Principat de
Cathalunya
essents los altres qui eren en lo dit ofici companyons
nostres inabils a aquell per la detestable inobediencia e rebellio
feta a la Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona en la
qual los dits nostres companyons son violentment detenguts o si
facultat han de aquella exir e no la meten en obra son
participants en la rebellio dessus dita. E axi fets inabils residex
en nos dit Bernat Çaportella la potestat tota del dit ofici.
Confiant de la probitat e industria de vos En Pere Arlambau de la
ciutat de Terragona obediant e fael al dit Senyor Rey ab tenor
de la present comanam a vos la collecta dels drets de
generalitats de intrades e exides en la dita
ciutat e pas de Terragona e la taula dels
dits drets
en la dita ciutat e aço per lo temps qui ha discorrer
del trienni present. En axi que vos dit En Pere Arlambau per tot lo
dit temps tingau e regiscau la dita taula e la collecta
dels dits drets be diligentment e fael a tot util del
General juxta los capitols e ordinacions de aquell. E dels
dits drets a nos o a qui sera per nos ordenat respongau. Donant de
aquells bon compte e complida raho axi e segons es per vos en poder
nostre assegurat e promes. E nos ab la present requirim tots oficials
de la dita ciutat de Terragona sots virtut de sagrament e homenatge
per ells prestats eo que prestar son tenguts de obtemperar
nostres requestes e a totes persones altres dehim e manam que a vos
dit En Pere Arlambau hagen e tinguen per collector dels dits
drets en la dita ciutat e pas per tot lo dit temps. E los dits
oficials a vos en la collecta dels dits drets assisten
de consell e ajuda e les persones a quis pertangue a vos dels dits
drets responguen e satisfacen e respondre e satisfer facen
sots les penes en los capitols de aquells apposades. Per la qual
collecta constituhim a vos lo salari acustumat donar
per aquella. En testimoni de les quals coses havem manat la present
esser feta. Dada en la ciutat de Terragona hon residim per la
rebellio dessus dita a VI dies del mes de maig any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCC sexanta tres. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

ataulá

Ataulá


Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada.
aplaná

Per ejemple, Platero de Beseit se la va dixá a casa y va chafá una porta del mas del Ulldemó de dal, de Tomás, per a ataulá una finca.
Platero, Seneca (Séneca no).

SÈNECA
Nom d'un famós filòsof i moralista hispano-romà; cast. Séneca. Legim de Sèneca, qui era mestre de Neró, Scachs 8. a) m. Home de molta saviesa. «Aquest és un Sèneca».
    Var. ort. ant.: Senecha (Genebreda Cons. 123); Senequa (Tirant, c. 338).

No confondre en

ATAÜLLAR v. tr. 
|| 1. a) Midar a l'ull l'extensió d'un camp (Vilafr. del Cid).—b) Esmar, calcular la distància i direcció d'una cosa per apuntar li (Massalcoreig). «Ataülla-te'l bé, aquell conill, i tira-li» (ibid.). 
|| 2. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir (val.); cast. descubrir, dar con (algo). «Que prompte l'has ataüllat!» (Almassora). El seu cor de crestat prou ataülla | que a Terra Santa no hi arriba pas, Sagarra Comte 271. Lo pagés... si encara no ataülla los tres Bordons i les Cabrilles, assegurarà que no és mitja nit, Moreira Folkl. 147. 
|| 3. Mirar, observar (Cast., Tortosa, Val.); cast. atisbar. Al vore-se'l entrar per aquelles portes el procurador ataullant-lo el va medir de cap a peus, J. Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, p. 24).
    Fon.: 
atauʎá (Massalcoreig, Tortosa, Maestrat); atauʎáɾ (Castelló, València, Sueca).
    Sinòn.: 
afinar, guipar, ovirar, aluiar.
    Etim.: 
incerta; però és probable que sia derivat de tahulla, nom murcià i andalús d'una mida superficial agrària, que segurament ve de l'àrab taḥūla, ‘peça de terra’.

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...