Serba
Acerola
Malpighia emarginata
mes aspre que una serba verda
SERVA f.
|| 1. Fruit del server o servera, que és semblant a una nespla, però de color vermell groguenc i de gust molt aspre; cast. serba, sorba. No deu hom reebre cerves ne nesples, Arn. Vil. ii, 150. Preneu serues fresques, Dieç Menesc. ii, 48 vo. Envia un covonet llarch de serves verdes y altra de melicotons, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 152). Despenjeu quatre serbes y orellanes, Mestres Marg. 42.
|| 2. Cop donat per agredir (Bal.); cast. castaña. Ab un esplet de sardonaies, nesples, castanyes i serves que els fassen blaus, Aurora 273.
Loc.
—Esser com les serves, que amb una ja basta: esser una cosa poc agradable.
Refr.—a) «Any de serves, any de penes» (Urgell, Segarra); «Any de serves, mai lo veges» (Maestrat): sembla indicar que si hi ha bon esplet de serves no serà bo el de blat.—b) «A mal de cagar, no hi valen serves»: es diu en sentit propi referint-se a una diarrea forta, que ni amb un astringent tan fort com les serves es guareix; i també en sentit moral volent significar que quan un vici està molt arrelat, no hi valen consells ni remeis que no siguin extremats.
Fon.: sέɾβə (or.); séɾbɛ (Ll.); séɾvɛ (Falset); séɾva (Cast., Al.); séɾβa (Tamarit de la L., Maestrat, Val.); sə́ɾvə (Mall., Eiv.); sə́ɫvə (Ciutadella); sέ̞ɫvɛ̞ (Maó).
Etim.: del llatí sorbu, mat. sign. ||1, amb un canvi de o en e que és difícil d'explicar.
|| 1. Fruit del server o servera, que és semblant a una nespla, però de color vermell groguenc i de gust molt aspre; cast. serba, sorba. No deu hom reebre cerves ne nesples, Arn. Vil. ii, 150. Preneu serues fresques, Dieç Menesc. ii, 48 vo. Envia un covonet llarch de serves verdes y altra de melicotons, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 152). Despenjeu quatre serbes y orellanes, Mestres Marg. 42.
|| 2. Cop donat per agredir (Bal.); cast. castaña. Ab un esplet de sardonaies, nesples, castanyes i serves que els fassen blaus, Aurora 273.
Loc.
—Esser com les serves, que amb una ja basta: esser una cosa poc agradable.
Refr.—a) «Any de serves, any de penes» (Urgell, Segarra); «Any de serves, mai lo veges» (Maestrat): sembla indicar que si hi ha bon esplet de serves no serà bo el de blat.—b) «A mal de cagar, no hi valen serves»: es diu en sentit propi referint-se a una diarrea forta, que ni amb un astringent tan fort com les serves es guareix; i també en sentit moral volent significar que quan un vici està molt arrelat, no hi valen consells ni remeis que no siguin extremats.
Fon.: sέɾβə (or.); séɾbɛ (Ll.); séɾvɛ (Falset); séɾva (Cast., Al.); séɾβa (Tamarit de la L., Maestrat, Val.); sə́ɾvə (Mall., Eiv.); sə́ɫvə (Ciutadella); sέ̞ɫvɛ̞ (Maó).
Etim.: del llatí sorbu, mat. sign. ||1, amb un canvi de o en e que és difícil d'explicar.
2. SERVA f.
Dona no lliure; cast. sierva. (V. serf).
Serva: llin. existent a Girona.
Etim.: del llatí sĕrva, mat. sign.
Dona no lliure; cast. sierva. (V. serf).
Serva: llin. existent a Girona.
Etim.: del llatí sĕrva, mat. sign.
3. SERVA f.
Acció de servar, de mantenir l'equilibri (Empordà, Costa de Llevant, Bal.). Tenir serva una embarcació: sostenir-se en posició bona per a navegar. Estar sense serva: estar sense govern, sense poder navegar o obrar així com cal. Perdre la serva: perdre l'equilibri, estar exposat a caure. Tenir la serva viva: conservar la claredat d'enteniment. Hi vay muntar pel dret fa anys, y vay perillar de perdre la serva, Víct. Cat., Sol. 231. Tots els seus membres tremolaven; però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i àdhuc en aquells moments de trastorn sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes, Ruyra Pinya, ii, 195. Fer serva: reservar-se; estar sense tenir infants un temps més o menys llarg (Men.). «Els primers anys van tenir es fiets molt espessos, però ara fan serva».
Fon.: séɾβə (or.); séɾvə (bal.).
Etim.: derivat postverbal de servar.
Acció de servar, de mantenir l'equilibri (Empordà, Costa de Llevant, Bal.). Tenir serva una embarcació: sostenir-se en posició bona per a navegar. Estar sense serva: estar sense govern, sense poder navegar o obrar així com cal. Perdre la serva: perdre l'equilibri, estar exposat a caure. Tenir la serva viva: conservar la claredat d'enteniment. Hi vay muntar pel dret fa anys, y vay perillar de perdre la serva, Víct. Cat., Sol. 231. Tots els seus membres tremolaven; però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i àdhuc en aquells moments de trastorn sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes, Ruyra Pinya, ii, 195. Fer serva: reservar-se; estar sense tenir infants un temps més o menys llarg (Men.). «Els primers anys van tenir es fiets molt espessos, però ara fan serva».
Fon.: séɾβə (or.); séɾvə (bal.).
Etim.: derivat postverbal de servar.
Malpighia emarginata, llamada comúnmente como acerola, manzanita o semeruco, nombre que recibe su fruto, es una especie de la familia Malpighiaceae que crece espontáneamente en América Central, las Antillas y en las zonas tropicales húmedas de Sudamérica. Es un arbusto que mide entre 3 y 6 m de altura, de corteza obscura; tiene numerosas ramas, generalmente dirigidas hacia arriba, frágiles y cortas, que en estado silvestre poseen espinas (las especies cultivadas carecen de espinas). Las hojas son simples, enteras y opuestas, cuneiformes en la base que se dividen luego en tres o cinco lóbulos dentados o enteros; pubescentes de color verde obscuro, con ápice agudo o acuminado y pecíolo de 5 a 12 mm de largo. Las flores tienen cinco pétalos que miden entre 12 y 15 mm de longitud y son de color rojo, rosado, lila o algunas veces blanco, en corimbo; por su aspecto se les confunde con otra especie de las rosaceae, la del acerolo (Crataegus azarolus) que es típica de la cuenca del Mediterráneo. Fruto Es redondo con un diámetro de entre 1 a 2 cm y 20 g de peso, de piel lisa, de color rojo o amarillo y, pese a su semejanza externa con la cereza del Viejo Mundo, en su interior presenta gajos y tres carozos apretados muy duros. La contextura de la acerola es jugosa y suave, el gusto -sin el añadido de azúcar- es agridulce-ácido, lo que revela su alto contenido de vitamina C; en efecto es tras el fruto del Terminalia ferdinandiana, la fruta comestible con más ácido ascórbico que se conoce. Mientras las naranjas poseen de 500 a 4000 ppm de vitamina C, la acerola natural llega a tener entre 16.000 y 172.000 ppm (ppm: parte por millón) es decir de 1000 mg a 2000 mg/100 g. En otras palabras: un fruto de acerola posee entre 20 a 30 veces más vitamina C que una naranja. Es tan acre, y deja la boca tan áspera, que se suele comer cuando ya está muy madura. También es rica en vitamina B6, vitamina B1, vitamina A, flavonoides y minerales esenciales (hierro, calcio, fósforo, potasio, magnesio).
