| va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) |
| vacassións | vacaciones |
| vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar |
| vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis |
| vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar |
| vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante |
| vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza |
| vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga |
| vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) |
| vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas |
| váiga ! Vaya ! | Vaya ! |
| váiga (aná) | vaya |
| váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) |
| váiguen | vayan |
| váigues (aná) | vayas |
| vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos |
| Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos |
| Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres |
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. |
| valdrá | valdrá |
| valdrán | valdrán |
| valdré | valdré |
| valdríe | valdría |
| valdríen | valdrían |
| valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar |
| valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada |
| valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras |
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes |
| valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole |
| valéns | valientes |
| valénse | valiéndose |
| Valénsia | Valencia |
| valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano |
| valensiana | valenciana |
| valensiáns | valencianos |
| valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente |
| valentía | valentía |
| valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente |
| valerosamen, en mol valor | valerosamente |
| valeroses | valerosas |
| valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo |
| valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) |
| válguen | valgan |
| valguére | valiera, valiese |
| valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X |
| valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud |
| valíe (ell, aixó) | valía |
| valíen (ells) | valían |
| valíes (tú) | valías |
| valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso |
| vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión |
| vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) |
| valla, valles | valla, vallas, vallar |
| vallat, vallada | vallado, vallada |
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo![]() | vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo |
| valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores |
| valoraré | valoraré |
| valorarém | valoraremos |
| valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren |
| valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos |
| valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas |
| valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva |
| vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza |
| van (ells, elles), del verbo aná | van |
| vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse |
| vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar | vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad |
| vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias |
| vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad |
| vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe |
| vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante |
| vapor, vapors | vapor, vapores |
| vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería |
| vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras |
| vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos |
| vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo |
| varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo |
| vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste |
| vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas |
| variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar |
| variaben | variaban |
| Variable, variables | Variable, variables |
| variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut |
| varián, variáns | Variante, variantes |
| variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut |
| variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado |
| variedat, variedats | variedad, variedades |
| vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes |
| vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste |
| vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas |
| vasque, váigue | vaya |
| vasquen, váiguen | vayan |
| vasques, váigues | vayas |
| vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos |
| vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás | vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
| vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo |
| vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima |
| váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
| Vatres ,vatros | vosotros |
| vatros, vatres | vosotros |
| vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro |
| Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! |
| véa, veía | veía (yo) |
| veches, véigues | veas |
| vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas |
| vée | veía (él) |
| veém | vemos |
| veén (g) de vore | viendo |
| veénla | viéndola |
| veénlo | viéndolo |
| veénlos | viéndolos |
| veénme | viéndome |
| veénse | viéndose |
| veénse | viéndose |
| veénsel (damún) | viéndoselo (encima) |
| veéntos | viéndoos |
| veénu | viéndolo |
| veéu | veis |
| vegá, vegada | vez |
| vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces |
| vegades | veces |
| vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez |
| vegetal | vegetal |
| vegetals | vegetales |
| vegetassió | vegetación |
| vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos |
| veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas |
| veía (yo) | veía (yo) |
| veíe (ell) | veía (él) |
| veíen | veían |
| veíes | veías |
| veíeu | veíais |
| veiga | vea (yo) |
| veigám | veamos |
| veigám | veamos |
| véigue | vea |
| véiguen | vean |
| veiguera | viera, viese (yo) |
| veiguére | viera, viese |
| veiguéren | vieran, viesen |
| véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! |
| veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! |
| veína | vecina |
| veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! |
| veindat | vecindad |
| veínes | vecinas |
| veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla |
| veíns | vecinos |
| veinticuatre, vinticuatre | 24 |
| veintináu 29, vintinóu | 29 |
| veintisinc, vintising | 25 |
| vel, vels | Velo, velos |
| vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas |
| velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) |
| velades | veladas |
| velál | velarlo |
| velán (g) | velando |
| velánla | velándola |
| velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar |
| vell , vellet | viejo, viejecito |
| vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita |
| velles | viejas |
| vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez |
| vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas |
| vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana |
| velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! |
| vena, venes | Vena, venas |
| vendades, envenades, vena | vendadas, venda |
| vendats, envenats, vena | vendados, vena |
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender |
| véndrela | venderla |
| véndrelay | vendérselo |
| vendrém | venderemos |
| véndrem | venderme |
| véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) |
| vendréu | venderéis |
| venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras |
| vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden |
| venénla | vendiéndola |
| venénles | vendiéndolas |
| venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos |
| venerál | venerarlo |
| veng | vendo |
| venga ! | Venga ! |
| vengám | vendamos |
| Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) |
| vengansa | venganza |
| vengarém | vengaremos |
| vengat | vengado |
| vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas |
| vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa |
| vénguen | vendan |
| venguérem | vendiéramos |
| vengut (se ha) | se ha vendido |
| veníe | venía |
| veníem | veníamos |
| veníes | venías |
| vením | venimos |
| venín, vinín (g) de víndre | viniendo |
| venínli | viniéndole |
| veníu | venís |
| vens | vienes |
| vénse | vencer |
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer |
| vénsel | vencerle |
| vensén (g) | venciendo |
| venseríe | vencería |
| Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. |
| vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás | vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
| vensut, vensuts | vencidos, vencidos |
| ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja |
| ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) |
| ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba |
| venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender |
| ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc |
| ventáe, ventabe, de ventá | ventaba |
| ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas |
| ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes |
| ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas |
| ventet | airecito, vientecito |
| ventiladó | ventilador |
| ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras |
| ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos |
| ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" |
| ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat | ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
| venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas |
| verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) |
| verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) |
| verd, vert | verde (masculino) |
| verda | verde (femenino) |
| verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas |
| verdaderamén | verdaderamente |
| verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga) | verga |
| verdat, verdats | verdad, verdades |
| verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer |
| verdíssims | verdísimos |
| verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas |
| verdulera, verduleres | verdulera, verduleras |
| verdura | verdura |
| verdures | verduras |
| veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico |
| verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga | verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
| vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén |
| vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas |
| vergoñosa | vergonzosa |
| vergoñosamen | vergonzosamente |
| vergoñoses | vergonzosas |
| vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas |
| verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| verificabe | verificaba |
| verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera |
| vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts |
| vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos |
| verossímil | verosímil |
| Verruga, verrugues | verruga, verrugas |
| vers, verso, versos | verso, versos |
| versets | versitos |
| versificadó, que escriu en vers, versos | versificador |
| vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde |
| vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo |
| verts | verdes |
| ves (cap allá) | ve (hacia allá) |
| vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas |
| vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol |
| vessindari | vecindario |
| vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos |
| vessindat | vecindad |
| vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita |
| Vésten ! | Vete ! |
| vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse |
| vestíbul | vestíbulo |
| vestida | vestida |
| vestides | vestidas |
| vestíe | vestía |
| vestíen | vestían |
| vestimentes | vestimentas |
| vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole |
| vestínlos | vistiéndolos |
| vestínse | vistiéndose |
| vestiríe | vestiría |
| vestíssen, vestíxen | visten |
| vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos |
| vestíu | vestís |
| vestíx | viste |
| vestíxgo | visto |
| veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias |
| Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves |
| veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas |
| véuen | ven |
| veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc | veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea |
| Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). |
| vi ransi | vino rancio |
| Vi, vins | vino, vinos |
| Vía, víes del tren | Vía, vías del tren |
| viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar |
| viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando |
| viachare, viajare | viajara |
| viachat, viajat | viajado |
| viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes |
| viaché, viagé | viajero |
| viachém, viagém | viajamos |
| viachen, viagen | viajan |
| viachés, viagés | viajeros |
| viacrucis | viacrucis |
| viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando |
| viala, vela, viales, veles | Vela, velas |
| viandes | viandas |
| viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes |
| viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes |
| viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta | viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
| viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió | víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
| vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar |
| vibradó | vibrador |
| vibradó, vibradora | vibrador, vibradora |
| vibráen o vibraben | vibraban |
| vibrassió | vibración |
| vibrassións | vibraciones |
| vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) |
| vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos |
| viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) |
| vichiláe, vigilabe | vigilaba |
| vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban |
| vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos |
| vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante |
| vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) |
| vichiláre, vigiláre | vigilara |
| vichíle, vigíle | vigila |
| víctima, víctimes | víctima, víctimas |
| victória, victóries | victoria, victorias |
| victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado |
| vida, vides | vida, vidas |
| Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos |
| videoclips | videoclips |
| videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes |
| vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio |
| vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras |
| viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas |
| vigám, viguém, viscám | vivamos |
| vigáu | viváis |
| vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar |
| vigilála | vigilarla |
| vigilán (g) | vigilando, vigilante |
| vigilia, vigilies | vigilia, vigilias |
| vigor | vigor |
| vigorós | vigoroso |
| vigorosa | vigorosa |
| viguém, visquém, vigám | vivamos |
| vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo |
| vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea |
| vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común |
| villa, vila | villa |
| villanía, villaníes | Villanía, villanías |
| vilmen | vilmente |
| vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera |
| vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 |
| vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio |
| víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) |
| vindrá | vendrá |
| vindrá | vendrá |
| vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán |
| vindrás | vendrás |
| vindré | vendré |
| víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir |
| víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) |
| víndreli | venirle |
| víndrels | venirles |
| vindrém | vendremos, iremos |
| víndremos | venirnos |
| víndretos | veniros |
| vindríe | vendría |
| vindríen | vendrían |
| vindríeu | vendríais |
| víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! |
| ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) |
| vinga | venga |
| vingám, vinguém | vengamos (vayamos) |
| vingáu, vinguéu | vengáis |
| vinguda | venida |
| vingudes | venidas |
| vínguen | vengan |
| vinguére | viniera |
| vinguéren | vinieran, viniesen |
| vinguéres | vinieras, vinieses |
| vinguéreu | vinierais, vinieseis |
| vinguéu | vengáis |
| vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas |
| viníe, veníe | venía |
| vinín (g) | viniendo |
| Vintena (20) | Veintena 20 |
| Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 |
| Vintidós, 22 | Veintidós 22 |
| Vintising, 25 | Veinticinco 25 |
| Vintisis, 26 | Veintiséis 26 |
| Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 |
| vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 |
| Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 |
| viña, viñes | viña, viñas |
| violat | violado |
| violén, violenta | violento, violenta |
| violénsia | violencia |
| violentíssima | violentísima |
| violeta, violetes | violeta, violetas |
| violín, violíns | violín, violines |
| viquiari, vicari | vicario, párroco |
| vírgen, vírgens | virgen, vírgenes |
| virginidat | virginidad |
| virilmen | virilmente |
| virtuós | virtuosos |
| virtuosamen | virtuosamente |
| virtuoses | virtuosas |
| virtut, virtuts | virtud, virtudes |
| virulénsia | virulencia |
| virus | virus |
| visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar |
| viscosidat | viscosidad |
| viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida |
| visibilidat | visibilidad |
| visible | visible |
| visiblemen | visiblemente |
| visió (vista) | vista, visión |
| visións | visiones |
| visita, visites | visita, visitas |
| visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla |
| visitáen, visitaben | visitaban |
| Visítal ! | Visítalo ! |
| visitála | visitarla |
| Visítala ! | Visítala ! |
| visitáls, visitals | visitarlos, visitarles |
| visitám | visitarme |
| visítam | visítame |
| visitán (g) | visitando |
| visitánme | visitándome |
| visitáns | visitantes |
| visitará | visitará |
| visitaríe | visitaría |
| visitaríen | visitarían |
| visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas |
| visitátos | visitaros |
| visites | visitas |
| visito | visito |
| visquen, víguen | vivan |
| visquére o viguére | viviera |
| visquéren, viguéren | vivieran |
| vissi, vissis | vicio, vicios |
| vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles |
| vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje |
| vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo |
| vist | visto |
| vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver |
| vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo |
| vistes | vistas |
| vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas |
| vitalidat | vitalidad |
| Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas |
| viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado |
| viuda, viudes | viuda, viudas |
| viudo, viudos | viudo, viudos |
| viurán | vivirán |
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir |
| víurela | vivirla |
| víureu | viviríais |
| viuríe | viviría |
| viuríen | vivirían |
| vius | vivos, vives |
| viva | viva |
| vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto |
| vívamen | vivamente |
| vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) |
| vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias |
| víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer |
| vives, vius | vivas, vivos |
| vivíe | vivía |
| vivíen | vivían |
| vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir |
| vivím | vivimos |
| vivín (g) | viviendo |
| vocal, vocals | vocal, vocales |
| vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones |
| vocassió, vocassións | vocación, vocaciones |
| vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres |
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar |
| volabe | volaba |
| volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca |
| voladó, voladora | volador, voladora |
| voláe, volabe | volaba |
| volán (g) | volando |
| volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija |
| volandes (portá en) | volandas, llevar en |
| volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca |
| volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar |
| volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes |
| volcánles | volcándolas |
| voldrá | querrá |
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
| voldríe | querría |
| voldríen | querrían |
| volé, vóldre | querer |
| volém | queremos |
| volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta |
| volénlos | queriéndolos |
| volénse | queriéndose |
| Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis |
| voléume | Queredme |
| Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas |
| volía | quería (yo) |
| volíe | quería |
| volíem | queríamos |
| volíen | querían |
| volíes | querías |
| volíeu | queríais |
| volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes |
| Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos |
| Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse |
| volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces |
| voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo |
| voltánla (an ella) | rodeándola |
| voltánlo | rodeándolo |
| voltánlos (an ells) | rodeándolos |
| voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
| voltat | rodeado |
| voltats, voltades | rodeados, rodeadas |
| volten (voltá) | dan vueltas, rodean |
| voltereta, volteretes | voltereta, volteretas |
| voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias |
| voluntariamén | voluntariamente |
| voluntat, voluntats | voluntad, voluntades |
| vómit, vómits | vómito, vómitos |
| vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar |
| vomitáen o vomitaben | vomitaban |
| vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos |
| vomitoris | vomitorios, vomitivos |
| vorá | verá |
| vorá, veurá | verá |
| vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado |
| vorán | verán |
| vorás | verás |
| vorás, veurás | verás |
| voré | veré |
| vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver |
| vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver |
| voré, veuré | veré |
| vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear |
| vórel | verle, verlo |
| vórel, véurel | verlo |
| vórela | verla |
| vórela, véurela | verla |
| vóreles | verlas |
| vóreles, véureles | verlas |
| vórels | verlos |
| vórels, véurels | verlos |
| vorém | veremos |
| vórem | verme |
| vórem, véurem | verme |
| vóremos | vernos |
| vores | verse |
| vores (les), la vora | vera, orilla, borde |
| vóres, véures (pot) | puede verse |
| vóret | verte |
| vóret, véuret | verte |
| voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas |
| Voréu, veuréu | veréis |
| Vóreu, véureu | verlo |
| Voríe, veuríe | vería |
| Voríen, veuríen | verían |
| vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites |
| vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras |
| vot, voto, votos | voto, votos |
| votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar |
| votáe o votabe, de votá | votaba |
| votassió, votassións | votación, votaciones |
| votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va enténdre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol ? | voto a Dios |
| vuidáen, vuidaben | vaciaban |
| vuidán (g) | vaciando |
| vuide, buide | vacía |
| vuit, 8 | ocho |
| vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
| vuitanta, 80 | ochenta |
| vuitséns, vuitsentes, 800 | ochocientos |
| vulgar, vulgárs | vulgar, vulgares |
| vulgaridat | vulgaridad |
| vulgarmen | vulgarmente |
| vull (yo) | quiero |
| vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) |
| vullgám, vullguém | queramos |
| vullgáu, vullguéu | queráis |
| vúllgue | quiera |
| vullguém | queramos |
| vúllguen , de voldre o volé – búllguen es de bullí | quieran |
| vullguéra (yo) | quisiera |
| vullguére (ell) | quisiera |
| vullguérem | quisiéramos |
| vullguéren | quisieran |
| vullguéres | quisieras |
| vullguéreu | quisierais |
| vullgues | quieras |
| vullguéu | queráis |
| vullgut, volgut | querido |
| vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |
Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
Dicsionari chapurriau castellá, V
-
histories de la historia página verificada y desarrollada per lo Grupo Café https://www.heraldo.es/noticias/aragon/el_municipio_cerollera_...
-
Habemus Papam, Juan José Omella. Ya fa uns cuans añs que vach escomensá lo blog del chapurriau . Después vach fé este de Lo Papa parle chapu...
-
Hola a tots, amics . Com alguns mos hau comentat, lo grillat radical pancatalanista Manuel Riu Fillat esta semana ha insultat a A...


