ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.


DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey. - Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa. - El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch. - Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IlII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mijalibre de cera. - Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçesque sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.- Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi. - Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber PaschaCinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell siapus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita. - Item lo majordom con sia ablo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sienobeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita. - Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes. - Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los colset les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gintet convinentment levat sens affollament daço que romandra. - Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquellade racio atrotal. - Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. -Item prena dels porchs salatz los caps els colse les illadesdaquells quismenjaran en cort: et daquells de racio los caps elscols tan solament. - Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassaguardar et escorxar a sa mession. - Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lolombrigol: et si el senyor rey se acordavaquels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es. - Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et aygaal rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu. - Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homensde peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan loscaps els colsels ventrels els peus et la ploma de tota veleteria exceptat de pahons. - Els sientenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles elstallyadors: et si res sen pert que sientenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescrivaen libre de la racio. - Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena an sientotes del senyor reyen qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara elpaniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor reydege esmenar. - Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desusdita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present. - Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetindaur per cascun caval quel senyor reydo en caval o en diners daquel a qui lo cavalsera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunesaltres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia anssie tengut de guardar aquella et de fer prou al milsque puche et sie tengut de darne compte per menut. - Item lo reboster ades en present doscrites per menut totes les coses unes et altres de la major troal menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sendespena ne sen guast ne el senyor rey doque ho do per scrit en sia tengut de donar compte. - Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barratset aquels quel conega que age opsa la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dalsans si res li mane prendra lo senyor rey ne res levenia en poder per nenguna manera aytantost aqueldia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar. - Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largentet les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liurelicandeles et brandons fets salsa mel oli et sal a opsdel rebost et a ops de la cuyna et formages sechsmantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gosentremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex siatengut de liurarho al reboster mayor o a sonlochtinent. - E totes les atres coses unes et altrestenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azemblesal rebost sino tantes com naura ops a portar çoquel senyor rey aura mester en losviages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots losofficis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats. - E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyret de fer tot ço que reboster los man nelos orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenarexceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran ellos officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster adaquel a qui liurada la hauria. - Et com loreboster se partira de cort leix en son lochqui fassa ço que el a fer et totes les altres sientenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut. - En lo rebost correga liure et marchde Barçalona et no altre. - Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassaen son offici. - Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richomL morabatins daur. - Item prenen de tot castell quelsenyor rey do a nengu o de loch quelsenyor rey do que villa murada siacent solidos daquella moneda qui en aquell lochcorrega. - Item prenguen de tot richom a qui losenyor do honor en Arago per cavalleries C solidos. - Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: masdaço que no puga deena no prenguen res. - Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio. - Item prenga locivader II civades per mesurage et per solatgeet tot laltre romangue al senyor rey. - Item prenguen la peça
de la vaca de porch et de cansalada et de cervoet de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar. - Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quellprena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexiaque sia la colpa sobre ells et especialment que degenpagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert. - Et guarden que nengun dels escuders neentren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendrala copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberchdel senyor rey sino aquels que el volra.- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent. - Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts. - Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per
partides et que tenguen les portes foranes tan be com aquelesdel palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran. - Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sechst es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot cavalqui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sildona lo senyor rey hun morabati daurdaquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que eltenga V solidos daquella moneda que orrega en aquell loch. - Et les selles vellyes els esperonsvellyes et les oses el capel de sol elsguans quel senyor rey lexara si el senyor reyo vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara. - Açembler major prena XII diners barchinonenseso de reyals de Valencia per loguer de cascunabestia quel senyor rey haja ops axi de sellacom de bast la honcorreguen barchinonenses o
reyals et la oncorreguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargadesconvinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buydasens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazirprena I morabati daur de tot pres que agetengut X dies o mes et age tots dies I brandonde candeles de la cort del senyor rey. - Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquestsestar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que nelexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir. - Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquellamoneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost. - Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors. - Et de dar la racio quelsenyor rey dara en pan en vi en carn et en pexet en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquelsqui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxamudar ne aquell noy puxe altre metre en son lochsi donchs per malaltia no ho feya. - Etsia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhydegen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengunloch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et losescuders no mengen a taula de cavallers levat losofficials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials.- Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio. - Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu jochde daus sino a taules o a escachs si donchscavaller no jugava en aqueljoch: et si o fan que perden la merce del senyor rey. - Los officials tots ab los homensquel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyoressi altra companya esta a penyores prenia racio. - Lescriva de racio do racio en aquesta manera lokaffiç de forment a mensura de Valenciaet de Çaragoza a cent et XX homs lo dia elkaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valenciaa VI homes lo dia el quarter de molto a Vl homens: vaques porchs cansalada et gallines crabitset pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia. - Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarraynsqui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prengaracio de carn en la cuyna. - Els troters de bustiaprenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena. - Els troters de bustia sian tengtits danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los eraper cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchspar justa escusa no seren aturats. - Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom loso dona sens demanar que ho pusquen pendre. Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agenvistes o si les han oydes comptar comptenles axicom les hauran oydes. - Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nenguloch quel senyor rey los trametane gosen desonrar ne viltenir nengumas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals.- Munters fassen segons quen PascualMontero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesoset una sabuesa et dels cadells da la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com enPascual Montero manara. - En Bernat de Muntpahon prenaM solidos barchinonenses cascun any et siatengut de acullir et de reebre et de ixir a homsestranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quelsenyor rey manara.

Don Pedro el grande, 1277, mcclxxvii