De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.
Restituít a casa seua, no lo dixaben viure preguntanli pel seu gran viache; y pera satisfé a tots a la vegada va fé pregoná que acudigueren a la plassa; van acudí, y desde lo balcó va di:
"Si tot lo que hay vist y me ha passat haguera de referitos, en un mes no acabaría. Pero algunes coses particulás les aniré contán als amics, y ells les contarán a datres, y així les sabréu tots. Atres no les diré ni an ells ni a dingú, perque no vach demaná llissensia pera publicales y lo món es mol mal pensat.»
Sabéu pos, amics y compatrissis meus, que a tot arreu hay trobat homens espabilats, y homens tontos; de éstos mes que de aquells; homens que se creurán lo que se 'ls diu als chiquets, que lo sel es de seba y que los faríeu combregá en rodes de molí. Aixó tos u dic pera que veigáu en quina raó podrán di per neixos pobles veíns que sou los mes tontos del món. ¡Cuáns ne ña que u són mes que vatres!, perque encara que es verdat que vau aná al planet de Violada a cavá ixos forats buscán tessoros amagats, pero aixó u han fet y u fan mols atres que se tenen per mol espabilats, y troben lo mateix que vatres, que es la terra fresca y lo fron suat. Pero dingú de Almudévar ha anat a vórem pegá lo salt de Alcolea, perque ya tos figurabeu que ere pera fótretos lo pel, cuan hi han anat mols doctós de la Universidat de Huesca, y hasta colegials de Santiago y de San Vissén, alguns canonges, mols caballés y dames prinsipals, y totes les sing pes de la copla. De Barbastro, pos, no dic res; hi van aná de tres parts les dos, sén los que en mes llargs nassos se van quedá veén volá l'áliga del meu gabán desde la Ripa. Y nomenantos a Huesca y Barbastro, no ña pera qué mensioná a Fraga, Monsó, Binéfar, Tamarit y tota la Litera o Llitera, Graus, Benabarre, Fonz, Estada, Estadilla o Estadella, Sariñena, Ayerbe, Loarre, Bolea, ni los pobles de la Hoya, ne van aná mes que al jubileu del añ san; com igualmén del Somontano y Sobrarbe o Superarbe. Conque be podéu consolatos y no tíndretos per mes tontos que atres, perque no u sou com estáu sentín.
Pos respecte al meu viache, hau de sabé que hay recorregut lo Prinsipat de Cataluña, lo Regne de Valensia, los cuatre de Andalusía y les Castelles; y total hay vist lo que vatros veéu sense móuretos de casa, apart dels rius, montes, siudats y datres coses que tamé són com les que vatres teniu vistes de lluñ o de prop. Així mateix a tot arreu lo sol ix per lo matí y se pon per la tarde, y sempre la lluna fa llum de nit y a les dotse es michdía menos a la Cort, que michdía es a les cuatre de la tarde, y micha nit es a les sis del matí.
Perque a les terres aon es de día cuan aquí de nit, hivern cuan aquí estiu, y estiu cuan aquí hivern, yo no hi hay estat, perque hay que caminá mol cap al frente o a la zaga, a la dreta o a la zurda.
De les costums dels pobles ña mol que di. Pero miréu; que porton la robeta mes o menos llarga, enaigüetes a modo de calses, montera, gorra, boina o barretina a modo de sombrero; que amorson figues y panses, o migues y sopes de oli, y berenon gazpacho o be pa en tomata y formache; a la postre homens y dones són tots, y tots lo mateix que vatres se maten per nelles y per los dinés; y a tot arreu ñan rics y pobres, y lo mes tonto es lo alcalde y lo mes sego lo que los guíe. Per lo demés a Cataluña me vach vore una mica apuradet; a Valensia me va aná be; y a Andalusía vach guañá lo que vach volé, y vach di y fe lo que vach voldre, y tot su van creure y tot u donáen per be, remitinme a les probes. A Cataluña vach vore comersians y marinés; a Valensia artistes, volatines y gaités; a Andalusía comares y matons mes femelles encara que les comares. A Castilla es la gen de un modo que pareix que ara ixquen del ou y que no han ubert los ulls.
Pel meu gust, aniría a Castilla per nessessidat, a Andalusía per curiosidat, a Barselona o Barchinona hi viuría tres mesos, a Valensia un añ, y a Saragossa tota la vida. Y aixó que Valensia es un món abreviat, perque lo que ha vist tot lo món y lo que sol ha vist Valensia, lo mateix han vist la un que l’atre, y encara mes potsé lo segón que lo primé.
Va escomensá en aixó a ploure una mica, y va di: Lo tems no vol que acaba la meua relassió, pero ya estáe mol abansada. Una cosa vull que entengáu sobre tot; y es, que aon vullgue que vach procuro doná honra a la meua patria. Perque tos fach sabé que al meu cor ñan dos grans amors, lo de la meua bona mare y lo vostre, enrecordanmen sempre de lo mol que per nella y per mí hau fet desde lo meu naiximén.
¡Viva Pedro Saputo!, va cridá lo poble: ¡Viva lo nostre fill y veí!
¡Viva la gloria de Almudévar! Y se va dispersá la gentada alabán y beneín a Deu, que tan sabé y tanta virtut habíe donat al fill de la pupila.
Dins a la sala estáen lo justissia, los jurats y los prinsipals del poble, y lo bon Sisenando, a qui li caíe la baba de gust. Allí lo van agassajá o convoyá en un vermutet y después en un gran sopá o sena a la que casi los va agarrá lo día assentats.
De cóm Pedro Saputo va fé un atre viache mes llarg.
Dos añs y mich fée que habíe tornat de la seua primera ixida, y va viure en un ay perque continuamen li escribíen y cridáen pera obres de pintura, volén tots donálay an ell en gran enveja dels pintós que hasta entonses se féen la competensia entre ells al país; y com reconeixíen la maestría de Pedro Saputo, callaben y se féen fotre. Tamé aixó sentíe ell, y pera que no patigueren nessessidat, se excusabe de la mayoría de les obres, y alguna vegada de totes per no oferís cap de mes gran empresa. Al mateix tems se li fée estret aquell sel a la seua alma tan gran; y consebín ya atres coses diferentes a les de la primera eixida, va determiná anassen a corre la España, sense limitás per tan a sol España si li veníe be.
Una vegada resolt lo viache, va comprá una mula de bona presensia y poc preu, una bona espasa (que sabíe fe aná), y lo día fixat pera la ixida, va montá y va tirá cap a Cataluña. Y sa mare, y la padrina y sa filla, Eulalia y Tereseta, que ploraren lo que vullgueren, perque per nelles no habíe ell de viure y morí an aquell racó del món.
No va entrá al seu plan aná a vore a les seues amigues, perque la edat les debíe aná demanán a tota pressa les raderes paraules que totes volen sentí dels homens, y ell no se trobabe an eixe cas.
Pero passáe no mol lluñ de la aldea de les novissies, y no va pugué evitá torse allí lo camí, senne dos no podíen ficál en apuros, com sí que u faríe Morfina, que be sentíe no vórela.
Va arribá, y al entrá ixíe son pare de Juanita, que lo va coneixe; se van saludá y van aná juns a casa seua, y juns van passá después a la de Paulina, encara abans de diná, perque eren sobre les deu del matí. Com lo creíen navarro y estudián se van extrañá que viachare de aquell modo: ell, que may se quedáe parat, los va di:
- Enguañ, curs perdut. Unes vegades valen mes lletres que hassienda; atres, hassienda que lletres. Lo tems es lo que goberne; y les lletres sempre se troben; pero la hassienda pot pedres.
Y yo me trobo ara an este segón cas. Les sagales sempre eren les mateixes, y així que lo van vore, sen va aná lo juissi de casa. Después van voldre sabé lo misteri de la seua persona, y li van di que les dos estáen demanades en matrimoni, y encara que los partits eren mol ventajosos, espessialmén lo que lograbe Juanita, li demanáen consell, ya que encara no estáen del tot obligades.
Ell va contestá que cuan estigueren casades les diríe quí ere, ara ni u podíe di ni les conveníe sabéu. Si puguera casám en les dos (les va di), vatres siríeu les meues dones; pero la ley no u permitix, y cap voldríe vore a l'atra casada en mí. Per tan debéu casatos. Y passat lo día mol alegremen en elles, va continuá lo seu viache en son demá.
Al poc mes de dos legües va entropessá la mula desmemoriada y va caure en ell a un forat. Se va assustá de aixó y va di:
- Pos si ara me haguera trencat un bras o una cama, ¿quí me traíe de aquí y me portabe aon me curaren? Es di, que debíe portá un criat; es di, que teníe que viachá en alguna autoridat; es di, que ya no soc Pedro Saputo lo libre, lo sabut, lo sense temó, lo sense respecte a cap vanidat. Mula, mula, una me n'has fet y no men farás dos; poc valíes, y ara vals menos; ¡pren!, y tirán de la espasa la hi va embutí per lo pit hasta la empuñadura y la va dixá espiritán, y en dos potades que va pegá se va quedá morta pera sempre y carn per als corvs y llops de la comarca. Va traure de la maleteta uns tapissos, y una llibreta en blang, dos camises y un gabanet (los dinés per supost, encara que no ne va pendre cap gran cantidat de casa), va formá un paquetet en tot, va atravessá per nell la espasa, se u va ficá al muscle, y fen la siñal de la creu, va di:
San Perico: ¡adiós, mare!; ¡adiós, amors meus!; ¡adiós, Aragó!; ¡hasta que torna!
Va arribá a Lérida, Ilerda o Lleida y va pensá en Julio César.
Se va interná al Prinsipat, y va visitá lo famós monasteri de Montserrat, aon los flares li van contá la historia del sélebre Juan Garín en la filla del conde Jofré lo Velloso (lo pilós, pelut, Gofredo, Gottfried, Uvifredo, Wifredo, Guifredo, Guifre, etc.), y la va sentí en molta formalidat per respecte als presens. Después se va admirá de la penitensia de que parláen y del descans al que vivíen.
Va mirá les pintures que ñabíe y va passá cap abán, no parán hasta Gerona, Gerunda, Girona. Allí va voldre vore les mosques de san Narciso o Narsís; pero li van di que com la sang que chupaben dels fransesos ere sang venenosa y descombregada o excomulgada per la invicta espasa del gran Rey don Pedro, Pere, Peire III de Aragó, se van morí totes después de habeli ajudat a acabá en la canalla, a la que no li va valé portá lo estandart sagrat que diuen la Oriflama, or y flama: ni les bendissions y aigua beneita en la que los va arruixá lo papa cuan en mala hora van publicá la crusada contra lo Rey de Aragó, del que encara tenen memoria.
De allí per la costa va aná cap a la gran Barselona (Barchinona, Barcino, Barcelona, etc), y habén sabut que al port ñabíe un buque a pun de eixecá áncora o ancla y fé vela cap a Italia, va aná allá lo día y hora a la que debíe eixí; lo va vore, va envejá al mes infelís que an ell anáe, y lo va seguí en los ulls y lo cor hasta que lo va pedre de vista. Se va quedá sol mirán cap al mar, y desconsolat o desconortat, y casi plorán, va traure lo retrato de sa mare que sempre portáe damún, se va ficá de ginolls, girada la cara cap a Aragó, y va di:
- ¡Oh mare! Al teu amor y soledat oferixco este sacrifissi. Per tú no men vach a Italia; per tú no visito la siudat dels Cesars; per tú no voré la capital y siñora del món.
Seguín sempre la costa va arribá a Tarragona, y comparanla, lo que ere en lo que habíe sigut, y recordán la dominassió y poderío inmenso dels romanos, casi en ves de plorá li van doná ganes de riure considerán la vanidat y mindundi de les gran fetes humanes y dels imperis de la terra.
Va continuá y de allí va passá lo Ebro o Ebre cap a Tortosa (Dertusa, Dertosa), va entrá al regne de Valensia, va saludá a Peñíscola y va vore lo castell del papa Benedicto de Luna, XIII; va arribá a Valensia y va buscá la porta al seu muro, va vore al Rey Don Jaime fen tremolá lo seu gloriós estandart en siñal de victoria desde lo Real hasta aon estáe. Va aná después al mateix Real, que eren palaus y jardins (ara sol jardins, solsits y enrunats aquells a la guerra de la independensia). Va visitá después lo Real primé del mateix Rey a Ruzafa, lo seu puesto ocupabe un convén de monges.
Y enrecordansen de les seues de un atre tems, va di:
- Siguéu santes les que aquí tos trobéu; pero procuréu que no penetro a dins de les reixes algún Pedro Saputo, perque li auxiliará la naturalesa que es tan poderosa, y... Perdonéu, filles del error o del espíritu de Deu, que de tot ñaurá entre vatres. Les que foreu víctimes de la violensia, del engañ o de un despit, aquí teniu un cor que tos acompañe en lo sentimén. Hau perdut lo món, y no sabéu si guañaréu lo sel; pero potsé no sirá vostra tota la culpa ni to se demanará tota la cuenta. Dites estes paraules en gran sentimén, va girá la esquena an aquell triste y melancólic edifissi, y va entrá a la siudat; a la que se va aturá prop de un añ, dedicat a la pintura, perque li van agradá los pintós valensians.
¡Aik!, dirá aquí algún lectó; brumín anem puján. Primé sastre, que es lo mes pla que ña a la artesanía, vinín a formá lo llas y comunicassió entre los ofissis masculins y los femenins, com lo formen entre lo regne animal y lo vegetal los zoófitos o animals - plantes. Después cardadó o pelaire, que es algo mes; después fusté, que es mol mes; y no contem en lo dibuix, que perteneix ya al orden superió de les arts, be que sense exclusió de sexo com estes atres, lo anem ara a adorná en lo de la música, art baixat del sel y amor del cor humano. ¿Aón anirem a pará? ¡aixó me se pregunte! ¿Y pera qué hauríe ressibit lo nostre chiquet filóssofo tantes y tals dotes del creadó, y lo don soberano y raríssim de sabé empleales? Pos aquí vorás lo que ell fa y yo vach escribín en no menos admirassió que tú, lectó o lectora, sigues qui sigues. Va adependre lo dibuix, com has vist; ara adependrá música; y encara vorás atres maravilles. Per algo lo van nombrá Saputo. Si haguere sigut com yo o com tú, y perdona la meua franquesa, res de aixó se escriuríe, perque res haguere passat. Anem a la historia.
Ñabíe a Almudévar un eclesiástic, organista de la parroquia, cridat per mote Vivangüés, y lo seu nom verdadé ni se sap ni lo nessessitem; este mossen se emportáe algunes vegades al chiquet Pedro a casa seua pera donali alguna golosina. Ere un home que en cuan a músic tocáe mijanamen be lo órgano, lo clave y lo salterio; y en cuan a gramátic auloráe una miqueta lo latín del breviari; pero lo que es de la missa habíe preguntat tantes vegades lo que significáe lo canon y demés latins, que fora dels introitos, les orassions, les epístoles, y los evangelios ñabíe poques coses que no entenguere, y encara aixina a vegades se barruntáe lo seu sentit. Per lo demés teníe bon cor, ere tan candorós com un chiquet, y se creíe lo mes hábil del capítul, que ere numerós, exeptuán al siñó mossen, que diuen ere llissensiat per Huesca, y a qui per aixó respetabe ell com mes sabut. A tots los demés los passáe per deball de la cama. Y ña qui diu que si errabe lo tiro ere de poc tros.
Lo cridáen en lo apodo que hay dit, perque cuan se fotíe entre esquena y pit algún gotet de bon vi, que ere en frecuensia, entre les llágrimes que li apuntaben de la fortalesa del vi y la veu mich cobrada del bon trago, díe respirán: ¡viva Angüés!, y acababe de respirá. Li van preguntá al prinsipi, y después de moltes vegades per gust qué significabe alló; y contabe esta grassiosa, disparatada y original historia: "Es sabut, siñós, que entre los pobles de Angüés, Casbas, y Ybieca va ñabé antigamén uns atres dos que se díen Bascués, y Foces, y los seus habitans eren los mes grans afissionats a la mamera del món, y los seus termes la milló viña de Aragó, y potsé de España si me apetix diu. Estos dos pobles van morí: vull di, que sigue per guerra, per epidemia, o per un atra caussa, se van quedá sense habitans, habén mort hasta los sacristans y los mossens Foces va morí uns díes abans y Bascués va aguantá uns díes mes. Pero cuan los dos pobles van vore que s´acabáen sense remey, van fé testamén y van dixá lo seu bon gust als pobles de Angüés, Casbas y Ponzano, dos terseres parts al primé y una repartida entre los atres dos. Aixina que lo poble de Angüés té mes saque ell sol en materia de vins, que Casbas y Ponzano juns. Per aixó yo cuan me bec un gotet de bon vi, si la tassa es gran y lo vi bo, que lo trascolo sempre de una atacada, penso en aquell poble y dic ¡viva Angüés! Que es com si diguera: viva lo gust de Angüés, que es lo que ara trobo yo an este gotet que acabo de trascolam. O de atre modo: botovadéu, que este vi es tan bo com lo milló que proben los hereus de Bascués y Foces. pera abreviá u dic tot an ixa exclamassió tan significativa. Y si no diguera aixó, me pareixeríe que lo vi per bo que fore no me faríe profit.» Y preguntán als que escoltáen, ¿qué tos pareix, siñós?, brotabe delissia del cor y se esponjáe de gloria.
Este home, pos, tan sensill y tan beneít, se va emportá un día a casa seua al chiquet Pedro Saputo pera donali unes avellanetes que li habíen portat: y com lo chiquet va vore ubert lo clave li va rogá que tocare algo. Pot sé que no fore clave, sino un atre instrumén de tecles: poc importe. Li va vindre en gana, y va tocá una pessa tan alegre y espolejadora que Pedro no podíe tartí (estás quieto), meneján tot lo cos y dién: ¡va, va! Va pará lo músic, y va preguntá qué ere alló, y li va contestá lo capellá:
- Aixó es una cosa nova; fa poc tems que la han ficat en solfa los compositós; y es tan fecunda a caprichos, que sense eixissen del tema pot un tocá tres díes seguits y tot sirá sempre lo mateix pero tot diferén. Es un ball al que li diuen lo Gitano.
- Sol per sabé aixó, va di Pedro, adependría de solfa de bona gana.
- ¡Ay, chiquet, chiquet!, va contestá lo capellá; no saps lo que dius. ¡Adependre la solfa!
- ¿Pos qué, va rechistá lo chiquet, tan difíssil es?
- Mol, mol, moltíssim y mes que moltíssim, li va contestá lo mossen en los ulls tancats: ¿vols que te u diga? Mira: una vegada los dimonis estáen de tertulia al palau de Lucifer, tot lo edifissi es de flames de sofre, dispután sobre la solfa y la gramática y defenén uns que ere mes difíssil la una y los atres que l´atra, u van volé probá dos diablets joves mol presumidets, y van eixí al món, ficanse, lo un a infantillo a casa de un mestre de capella, y l’atre a estudián a una escola de gramática. Van passá tres mesos, y lo músic va preguntá al gramátic de qué anáe, y va contestá que de fum y tiniebles; pos yo, va di l’atre, ni fum vech perque no vech res. Allí me fan una manopla que als nugos dels dits té escrits los noms de la solfa, que pareixen agarrats de alguns de natres; y puján y baixán y corrén les juntes dels dits; y después en la mateixa obra a un papé que no diu res, me van ya jorobán y rematán la passiensia. Perque a cada marro de la veu cau una bufetada, y plora si vols plorá y plorán o rién canta lo día sansé perque eixe es lo teu ofissi.
- Yo, va di lo gramátic, si no fore per la rechifla que mos faríen los compañs de allá baix, ya haguera enviat a cascala lo estudi y al foc en los llibres y les seues musses y mussos, que així los enteng com tú eres lo fill de Deu mes vullgut. Pero continuém algún tems mes si te pareix, perque tan pronte seríe mengua dixáu. En efecte, van seguí durán sis mesos mes, al cap dels cuals se van torná a ajuntá; y lo músic va di que encara que los compañs lo soflamaren eternamén, estáe determinat a abandoná la empresa y torná al infern.
- ¿Sí?, va contestá lo gramátic; pos no ten anirás sol, que tamé vull acompañat; y aixina van quedá la solfa y la gramática pera patimén dels fills dels homens. Y sense mes deliberassió van tancá los ulls al sol, van fotre un percut y se van aviá de cap als inferns. Conque mira tú, fill meu, Pedro, si te empeñes en adependre solfa, cuan los diables sen dimonis no ne van pugué eixí.
Pedro Saputo sentíe al capellá contá un cas tan estupendo; li va preguntá al clérigo si ell habíe adeprés la solfa. Va contestá que sí:
- ¿No veus que soc organista? Dotse añs entre infante y capillero vach está a la catedral de Huesca, y sempre estudián solfa.
- Pero al fin y a la postre vostra mersé la va adependre, y en menos añs, perque diu que va sé capillero y entonses ya la sabíe.
- Sí, va contestá mossen Fallata.
- ¿Y la gramática?, va preguntá lo chiquet.
- Tamé, va contestá lo bon home, sabén que mentíe: ¿no veus que soc mossen?
- Pos en eixe cas, va di lo chiquet Pedro, vostra mersé té mes ingenio y es mes sabut que dos diables juns. Sen va enriure lo capellá, no sense ficás una mica colorat de vergoña, perque li va pareixe que ñabíe algo de ironía o malissia a la charrada del chiquet. Éste va volé vore la manopla o má de la solfa, y va vore que los noms que ñabíe als nugos (va sé menesté que los u enseñare lo músic) ere:
A - la - mi - re, B - fa - b - mi, C - sol - fa - ut, D - La - sol - re, Y - la - mi, F - fa - ut, G - sol - re - Ut.
- Be teníe raó, que pareixen noms de dimonis, va di Pedro, perque de alguns de ells a Belcebub no ña molta distansia. Pero, ¿pera qué se adeprén aixó a la má? ¿Ha de escriures la solfa a la má o cantá miranla? An estes preguntes no va sabé respondre lo del ingenio y agudesa de dos diables, y se va acabá la plática per falta de paraules, o de suc an elles, que es lo mateix; y lo chiquet Pedro, que no podíe tindre la atensió distreta un momén, li va di adiós y va agarrá la escala.
Al eixí al carré va sentí lo violín a dal. Se va pará; lo capellá se divertíe en lo diapassón per tots los seus puns (be que aixó vol di diapassón), ya per terseres, quintes; ya al tono mes alt, ya al mes baix: va ferí lo oít de Pedro; escolte, persibix, sen y admitix aquella ley y verdat primordial de la música, aquella verdat general, aquella proposta elemental de puns o sonidos; y torne a pujá y rogue al capellá que li enseño alló al instrumén.
- No, va di lo músic; al violín no pot sé ni a datre instrumén; primé u has de adependre en la boca y a la solfa, y pera naixó s´ha de fe aná la má o manopla.
- No, siñó, va replicá lo chiquet; ya no vull adependreu en la boca, sino en lo violín, perque així u adependré de una vegada. Sobre tot, lo que es la manopla, ni vórela. aixó es lo que yo vull y no atra cosa; y no men vach de la vostra casa hasta que no me la haigáu amostrat, encara que me costo una semana. Lo capellá sen enríe y li fée compassió vore lo error del sagal que sense la má y alguns mesos y hasta añs de solfeo volíe escomensá a tocá instrumens; impossible tan gran per an ell com que dixare de sé verdat lo que habíe lligit aquell día al evangelio de la missa, siguere lo que siguere, ya que no u habíe entés. Pero se les teníe en un atre mes fort; va apretá tan lo chiquet, que va tindre que enseñali a ficá los dits a les cordes y feriles en lo arco, fen gruñí lo diapassón durán un hora. Va torná per la tarde y va está hasta la nit fotenli al diapassón y a les terseres y quintes. Y lo mateix va fé dos díes seguits; y preguntán al capellá lo que li pareixíe essensial y habén entés lo que va creure que ere prou per entonses se va emportá lo instrumén a casa.
Tancáe les finestres del seu cuarto pera que no ixquere lo eco; y passada una semana en que cada día empleabe de sis a set hores ensayán en lo instrumén, dibuixán algún rato pera descansá, va aná a casa del organista y va tocá per llissó bastán be y mol afinat, tot lo que lo vulgo solíe cantá an aquell tems. Y va di lo clérigo admirat:
- Sense duda, Perico, dins de tú portes de familiá algún demoni mes templat que los dos que van eixí a estudiá la solfa y la gramática y les van aburrí.
- Dieume, va di Pedro Saputo, qué signifiquen ixos puns en cogues y creus que teniu an ixos cuaderns y a lo que diéu solfa y música. La hi va explicá lo home. Ell va pendre apuns per escrit de lo mes importán, va demaná que en lo violín li donare una llissó práctica, y entés lo que ere se va emportá un cuadern de primeres lecsions y va passá uns atres vuit díes estudián y fotenli al instrumén. Va demaná noves explicassions, va passá hasta vintissing o trenta díes ensayán en gran aplicassió y cuidado, y después va pendre dos mesos lo violín prometín tornál y entregál al mestre. Y va cumplí la seua paraula, dién lo bo del capellá al vórel tocá:
- Me desengaño; cuatre añs si no van sé sing me va costá a mí aixó y coste a tots; no vorem mes que milagres: se van ficá a tocá los dos una sonata, lo un en lo violín y l’atre en lo clave o lo que fore, y no ñabíe mes que sentí.
Va continuá Pedro estudián mes y mes la solfa y lo seu instrumén, y al cap de alguns mesos li va di lo organista:
- Eres, Pedro, lo milló arco de la terra, perque lo tens mol fi, alt, sonoro, valén, expresiu y firme. Pots aná a tocá a la mateixa capella de Toledo.
Lo capellá, ademés, tocae, encara que poc y mal, la vihuela y la flauta, y va volé Pedro que li enseñare tamé estos instrumens.
- Fill, li va contestá; lo que es enseñat no me atrevixco, perque ne sé mol poc. Pero mira, la prima de la vihuela solta o al aire es mi mayor a la clave de G - sol - re - ut; busca los demés puns, armoníes y postures y los tonos, que ya u trobarás; y lo pun mes baix de la flauta es re per la mateixa clave. Y encara que veus que sol té sis foradets y lo que tape la clau que es re sostenido, pero donán sert espíritu al alé o bufera per als aguts y graves, y tapán éste o aquell, o dos o mes, a un tems, se fan dos octaves, y hasta dos y micha lo que ne sap. Ves en Deu y fesme vore un atre milagre.
Sen va aná lo sagal en los instrumens; y als quinse díes van avisá al mossen, al justissia, a la padrina, y a la seua chiqueta mes gran y algunes atres persones del poble (may al hidalgo de la cantonada), y los dos musics van doná un consert que los va pareixe an aquella gen la capella del Vaticano, o per lo menos la de la Catedral de Huesca, que ere la que tots habíen sentit. Lo mossen, ple de goch, va rogá al organista que li dixare los instrumens al chiquet Pedro hasta que ell faiguere portá los millós que se trobaren. En efecte, va escriure a Barcelona (Barchinona, Barcino antigamén) y Saragossa, y ne van vindre dos de cada clase, mol bons. pera entrenáls va ñabé un atra reunió mes numerosa a casa de la padrina, aon se va doná un atre consert; y ella, que ere espléndida y volíe entrañablemén a son fillol, se va lluí mol agassaján als convidats en un gran refresco. Van tocá después entre atres coses lo canari, ball que entonses se usabe mol; y lo gitano, que escomensáe a fes aná; estos balls, de variedat en variedat y de nom a nom, han vingut a sé y dis al nostre tems, lo primé la jota y lo segundo o segón, lo fandango.
Passada la velada y al despedís, pera sorprendrels en mes efecte, va traure la padrina ficats a una taula dos bustos minuts y blangs representán les dos mateixes persones dels retratos que va fé primé en la llapissera; y va di:
- Aixó ha fet lo meu fillol Pedro. Eren mol pareguts, viuríen, parlaríen, si hagueren tingut ulls y colós. Tot va sé pasmos, tot enhorabones a la mare de Pedro, que no fée mes que plorá, y la padrina lo mateix y lo mossen y atres persones. ¿En qué parará este chiquet?, díen. Y plens de assombro sen van aná beneín a Deu y dessichán viure pera vore al home que aquelles mostres anunsiaben y prometíen. Y sert que tantes habilidats juntes en un chiquet de tretse añs, y de aquell modo adepreses, be mereixíen aquella admirassió y aquells extrems; sobre tot a qui pensare que ere fill de una pupila infelís, y naixcut sol y sense protecsió a la llum del món.
Los retratos o bustos eren de alchés, y ell los habíe donat un simple bañet de cals en aigua de cola perque encara no sabíe fé lo que diuen estuco.
Honorable senyer. Per altra que havem scrit e si per aquella fet nou haureu vos tornam a dir per aquesta que de les peccunies de les generalitats de aquexa taula doneu e pagueu al egregi comte de Prades o a qui ell volra trenta florins dor per ell convertidors en salaris de correus spies e scoltes a salvament de la gent darmes de sa companya e a ofensio dels enemichs. Del qual cobrareu apocha o cautela. E meteu los en vostre compte. E açous dehim e manam façau axi no contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre al general collector. La qual en quant tocha los dits XXX florins soltam e conmutam. Com aço sie vist redundar a major necessitat e utilitat de les generalitats ço que per nos potissimament fa attendre. Dada en Terragona lo primer dia de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella. Al honorable lo collidor de les generalitats en la vila de Tarregua. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Honorable senyer. Per dues altres vos havem scrit que no contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre an Joan Berenguer Thora general receptor donasseu e paguasseu al egregi comte de Prades trenta florins dor per lo dit comte convertidors en salaris de correus scoltes e spies segons en les letres haureu vist. E per quant los dits XXX florins no abasten a tot lo necessari per la dita despesa vos dehim e manam per la present que ultra los dits XXX florins doneu e pagueu al dit senyor comte de Prades setanta florins dor axi que per tot sien cent florins dor e cobran dell apocha de rebuda. Aço feu ens manam façau no contrastant la dita seguretat per vos prestada de respondre al dit En Thora. La qual en aço vos soltam e conmutam per la facultat e potestat que en nos es. Per que nous hi detingau en res. Car donarieu als afers e servici del senyor Rey molt destorb. E per tant vos tornam dir noy haja falla denguna. Dada en Terragona a III de janer any MCCCCLXV. Si en aço vos detenieu gens haurieu a altri proveir del ofici. Car sabeu que a la persona havent de nos comissio haveu prestada la seguretat e axi no es dupte no la puxau soltar e conmutar. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat et cetera. Al honorable lo collector de les generalitats en la vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
5 DE ENERO.
Honorable senyer. Apres les altres letres que ab la present rebreu ço es una vostra e dues per als cartoxans les quals han trigat alguns dies per falta de portador havem rebuda vostra letra ab la qual nos dehiu com los homens de Mora (de´Ebre; de Ebro) e de Carcia (García, Garcia) se havien mes al cap de no pagar. E mes nos dehiu tot lo que vos hi haveu fet. A queus responem que no hi podeu haver tant fet com es necessari e com plaura al senyor comte per quant aquexes peccunies han a servir a son sou axi pensau si amara mes que la cosa vaja lesta que embaraçada. Si vos vehieu les letres com venen spesses per esserli tramesos diners veurieu la cuyta e necessitat que hi es. Hajau per cert que ell trametra en bon viatge lo missatger que anat hi es. Resta vos no flixeu en res e havem per bona la provisio que haveu feta en los molins. E si algun moliner hi haura inobedient lo deveu metre en preso e fer contra ell e altres persones tots rigorosos enantaments. Feu vos atembre en la cosa per castich de algu que altrament no fareu res. En lo fet de Cartoxa no si pot flixar. Feu axi com per laltra letra vos dehim e per vos matex podeu fer totes forces que noy cal anar porter. Lo senyor Rey los scriu. Si ells se tenen per dit poder ho excusar vinguen al senyor Rey e veuran que poran obtenir. Del pacte que volrien los de Tiviça no si pot donar loch per quant molts volrien lo matex partit. Lo qual algu no ha hagut fins aci. No es en facultat de poder se fer abans tot hom ha a passar per lo tall que lo parlament ha ordenat. Informats som que lo Vallosell e Vallclara son de la collecta del comdat per que cove vos hi hajau provehit que altrament per ventura alguna hi haurie attes e axi aquells lochs romandrien franchs. Vejau hi en tot e com dit vos havem moltes vegades. Hajau per cert que aço son afers del senyor comte los quals vos acostumau haver per recomenats ultra que hi sou tengut per la seguretat que prestada haveu. Dada en Terragona a V de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat et cetera. Dirigitur Dalmacio de Tolosa collectori comitatus de Prades. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella havem feta paraula al senyor Rey del fet del capita de Biure. Lo dit senyor Rey li toma scriure molt secretament. No es de creure lo dit capita se detenga pus en aço. E si ho fa deveu donar orde que per part del collector dels drets se faça requesta a mossen Dalmau de Queralt e a tots capitans e gents darmes qui sien aquen del sou que ab ma poderosa vagen al dit loch de Biure per fer sforç de esser pagats los drets. Axins son tenguts de fer ho los dits capitans e gent darmes en virtut de la seguretat que han feta en lacte de la mostra e quant son stats rebuts al dit sou. Feu hi tot lo degut per no flixar al dit loch ne donar eximpli a altres. E del que succehira certificau nos ne. De Terragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Al honorable En Joan Rosanes deputat local en la vila de Sancta Coloma de Queral. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Per lo monestir de Poblet. Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de deputacio del dit General per la inobediencia e rebelio per los olim condeputats vostres a la Magestat del senyor Rey feta. Com En Gabriel Maloll collector per nos posat e assignat en la vila e vegueria de Monblanch als drets de generalitats antichs e novament en virtut del parlament per lo dit senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terragona imposats ensemps ab micer Jacme Nicolau companyo seu en aquestes coses en virtut de la comissio e potestat quels havem dada hagen fets e exercits alguns actes en lo monestir de Poblet e en alguns lochs de la sua honor. Los quals actes se dirien prejudicials als dits monestir e lochs per quant se pretendria aquells esser constituits e compresos en la vegueria de la ciutat de Leyda e no de la dita vila de Monblanch e per conseguent no poder esser exercits per los dits comissaris ço que no es stat fet ab intencio de fer algun prejudici. Per tant ab la present en quant a nos e nostre ofici se pertany volem consentim e atorgam a vos reverend frare Miquel abbat del dit monestir e al covent de aquell e lochs seus e universitats e singulars de aquells que per les dites coses no sie fet algun prejudici novacio o derogacio al dit monestir e sos lochs o algun dells o singulars seus. Abans les coses sien e stiguen en aquell stament que eren abans de la dita comisio e actes subseguits e axi com si aquells fets no fossen. En testimoni de les quals coses havem manada la present esser feta signada de nostra ma e del segell de nostre ofici en lo dors sagellada. Dada en Terragona a VII dies del mes de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Al deputat local de Tarregua. Mossen Montros. Per quant En Ramon Ferrero collector de aqui vol molt attendre en la seguretat que ha prestada de respondre de les peccunies an Thora e per ço sta aturat de pagar la quantitat que li havem scrit donas al senyor comte per les missions de correus scoltes e spies e aço per quant non ha letra del dit En Thora qui no pot fer tal letra per quant lo capitol qui toqua a ell non fa alguna mencio. Pero es stat vist que nos ho podem fer per lo carrech de nostre ofici e axi loy havem manat per nostra letra si empero ell stava encara aturat per que ell puxa fer la cosa a tota seguretat sua e no li sia donat carrech de esser hi mes altre collector car de aço mes fa a laor que increpar com los qui guarden la fe primerament donen de si bon senyal que stimen aquella. Fareu donchs per proveir a tot en tal manera que revocareu de part nostra lo dit En Ferrero e li cancellareu (concellareu) la seguretat que ha feta. E un dia apres tornar leu a proveir ab seguretat que prestara de respondre de les peccunies an Thora excepto de aquelles que per letra nostra li sera dit convertescha en altres usos. E ladonchs li manareu que complescha lo que scrit li havem e sera proveit a tot en sera fora tot scrupol. Meteu ho en obra en tal manera. De Tarragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Al molt honorable mossen Franci de Montros deputat local en la vila e vegueria de Tarregua. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Per En Sancii Soler.
Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta. Confiant de la fe e probitat de vos En Sancii Soler del loch de Artiez en la vall Daran ab tenor de la present fem constituhim deputam e assignam a vos en collector e rebedor dels drets de generalitats de bolla de plom segell de cera e intrades e exides en lo loch e pas de Vella (Vielha; Vieja) de la dita vall Daran e encara dels drets novellament imposats en virtut del parlament per la Majestat del senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terregona remogut qualsevol altre que fins aci tingues la dita collecta. Axi que vos dit En Sancii Soler siau collidor e receptor de tots los dits drets en lo dit loch e pas e tingau la taula de aquells e façau los desempatxaments e totes coses per a la dita collecta necessaries en la qual collecta e actes de aquella vos hajau be faelment e leyal guardant tot profit del General e lo damnatge squivant. E siau tengut totes les peccunies que dels dits drets a mans vostres provendran donar e desliurar al honorable En Joan Berenguer Thora receptor general de les dites generalitats per lo present any assignat o a qui ell volra e ordenara e donarli de aquelles bon compte e raho. E apres lany a quis pertangue. E per aço axi fer e complir volem siau tengut prestar sagrament e homenatge en poder del batle del dit loch de Vella abans que useu del dit ofici. Lo qual vos acomanam a beneplacit nostre e de nostres successors en lo dit ofici de deputacio e per aquell vos constituhim aquell salari que vostres predecessors en aquell han acostumat haver e rebre. Mes vos donam comissio e facultat de metre guardes de les dites generalitats en los passos de la dita vall Daran en la forma e manera acostumades es a saber aquelles persones que a vos seran vistes idonees. De les quals puxau rebre sagrament e homenatge de haver se leyalment e be en los tals oficis. Adonchs ab aquesta dehim e manam al deputat local de la dita Vall Daran e requirim tots oficials e persones jurisdictio exercints en la vall sobredita sots virtut de la seguretat per ells prestada e o que son tenguts prestar de obtemperar nostres requestes e a totes altres persones privades dehim e intimam o en quant toqua lo interes de les dites generalitats manam que a vos dit En Sanci¡ Soler hagen e tinguen per tauler e collector dessus dit e lo dit deputat local e oficials vos desliuren e desliurar facen los segells empremptes e altres arreus de la dita taula e collecta e ells e los altres dessus dits en totes coses concernents la dita collecta vos obtemperen e los dits deputat e oficials vos asistesquen de oportu auxili. Dada en Terragona a VIII de janer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. -Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Al collector de Tarregua.
Honrat senyer. Informats som que dificultau pagar al egregi comte de Prades los cent florins dor que per algunes letres vos havem scrit li donasseu per les missions de correus spies e scoltes e aço feu per quant non haveu letra den Thora al qual havem prestada seguretat de respondre de les peccunies de vostra collecta. Veritat es que lo dit En Thora nons pot fer tal letra per quant lo capitol no lin dona facultat. Pero no es algun dupte que nos non puxam axi provehir e manar per lo carrech de nostre ofici e vos encara complirho per lo manament nostre e axi es stat vist per homens de sciencia. Ab tot axo per fer se la cosa a tota seguretat vostra scrivim al deputat local queus revoque e cancelle aquexa seguretat e apres vos torne assignar e proveir de nostra part ab novella seguretat que prestareu de respondre al dit En Thora de totes les quantitats excepto de aquelles que per nos vos sera manat convertisquau en altres coses e axi ho poreu fer segurament Per que meteu ho en obra. Dada en Terragona a VIII de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honorable En Ramon Ferrero collector de les generalitats en la vila de Tarregua. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
13 DE ENERO.
Prestó en este día juramento y homenaje, en poder del diputado, con las formalidades de costumbre, Pedro Lor de Tarragona, encargado por aquel del cobro de las generalidades recogidas por los colectores de las tablas, (taula : tabla : mesa : tavola) villas, castillos y lugares del Campo de Tarragona,
Per En Joan de Tagamanent. Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Tarragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al senyor Rey feta.
Attenents nos ab nostra patent provisio de nostra ma signada e de nostre segell sagellada la qual dada fonch en la present ciutat de Terragona a XXVII del mes de noembre prop passat haver fet e creat a vos En Joan de Tagamanent ciutada de Barchinona fael e obedient al dit senyor Rey en guarda del de¡t General e dels drets de generalitats de aquell. E haver vos consentit e atorgat que de totes fraus per vos atrobadoreshajats per vostres treballs la part pertanyent al acusador o denunciador de aquelles segons los capitols dels dits drets de la qual part de les dites penes e bans vos haguesseu a contentar sens algun altre salari per lo dit vostre ofici segons en la dita provisio se conte. E per quant del temps ença que regiu lo dit ofici experiencia ha mostrat que donau diligent cura en la custodia dels dits drets e sosteniu molts treballs circa la utilitat de aquells dignes los dits treballs de major remuneracio e premi que no es la part de les dites penes. E per quant no es condescent cosa esser rebut de algun servici sens condigna remuneracio. Per tant nos de certa sciencia hagut sguart al que dessus dit es volem consentim e atorgam a vos dit En Joan de Tagamanent que ultra la dita part de les penes e bans dels fraus per vos atrobadors en les dites generalitats vos hajau dels bens emoluments e drets del dit General per salari vostre del present any qui comença lo primer dia del present e dejus scrit mes de janer e axi per quiscun any apres venidor tant com sera beneplacit nostre e de nostres successors vos haver e tenir lo dit ofici ço es dotze florins dor a vos donadors e pagadors entre quatre terces de quiscun any es a saber de tres en tres meses e aquest tal salari a vos constituhim. Les altres coses en la dita provisio contengudes stants en sa força e vigor e per testimoni de la veritat havem manat la present esser feta signada de nostra ma e del segell de nostre ofici en lo dors segellada. Dada en Terragona a XIIII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Molt honrat senyer. Ultra los cent florins dor que per letres nostres fins aci vos havem manat esser per vos donats de les peccunies de vostra collecta al egregi comte de Prades capita general del senyor Rey per les missions de correus spies e scoltes necessaries per son exercit vos dehim e manam doneu al dit egregi comte per la matexa raho cinquanta florins dor. E cobrau ne dell apocha o cautela e meteu los en vostre compte. De Terragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Al honrat En Ramon Ferrero collector de les generalitats en la vila de Tarregua. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut loam vostra bona diligencia en attendre a tots fraus que sien comesos en les generalitats e que los delinquents sien castigats signantment essent oficials e ministres del General axi com aquex del qual nos haveu scrit. Plau nos lo arrest o seguretat en lo qual lo haveu mes. Stiga en aquell fins per nos hi sia altrament provehit. En lo migerlo companyo tingalo carrech que andosos havien. Vos fareu rebre informacio del cas e aquella closa nos trametreu la qual vista vos avisarem de la provisio faedora per castich seu e eximpli de altres. O lo honorable En Joan Berenguer Thora vostre fill receptor general de les dites generalitats lo qual ha esser aqui prestament haura carrech de dir vos de nostra part e de fer exequutar lo que sera vist si deja fer justicia migançant. Dada en Tarragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella et cetera. Al honrat En Francesch Thora diputat local en la vila e vegueria de Monblanch. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Per En Benet Vives. Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona. A tots e sengles capitans batles e altres oficials dels castells e lochs de Altafulla e de la Non (Nou) e altres. E no resmenys a qualsevol moliners e altres persones a les quals se pertangue saluts. Notificam vos com En Benet Vives del loch de Altafulla es per nos posat e assignat en collidor e rebedor dels drets de generalitats en los dits lochs de Altafulla e de la Nou. Ço es axi dels drets de la bolla de plom segell de cera com altres antichs e novament imposats en virtut del parlament en aquests prop passats dies convocat e celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona e ha prestada en poder nostre per la dita sua collecta deguda seguretat. Adonchs vos dehim hajau e tingau lo dit En Benet Vives en los dits lochs de Altafulla e de la Nou per collector dessus dit e li resPonçau e façau respondre dels dits drets. E no resmenys vosaltres dits moliners molgau liberament tots blats dels homens dels dits lochs de Altafulla e de la Nou. Los quals seran aportats a vostres molins ab albara o bolleti del dit Benet Vives per lo qual apparegua ell haver rebut lo dret novament imposat en les farines per aquells dits blats que seran aportats als molins vostres. E en aço nous detingau en res per lo sguart del dit dret. Dada en Terragona a XVI de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
El expresado Benito Vives prestó el juramento y homenaje, con las formalidades de costumbre, en poder del diputado, prometiendo entregar a Juan Berenguer Thorá o a quien este designare, las cantidades procedentes de los derechos percibidos.
Per lo honorable En Joan Berenguer Thora. Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al senyor Rey feta. Attenents que vos honorable En Joan Berenguer Thora qui per los del parlament en los dies prop passats celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de Terragona sou dat e assignat en receptor General de totes les peccunies provenients en aquest any en e dels drets de les generalitats axi antichs com novament imposats en virtut del dit parlament per lo carrech de la dita receptio haveu a fer cercha e anar per les taules lochs e passos hon los dits drets se cullen. E per que ultra les coses a vos comeses per lo dit ofici o
vostra general receptio pugau proveir a totes altres coses concernents la endreça e benavenir dels dits drets. De nostra certa sciencia per la facultat e potestat e nostre ofici comanam e cometem a vos dit En Joan Berenguer Thora que pugau privar e remoure qualsevol collectors guardes oficials e ministres per nos o per part nostra posats o deputats a la collecta dels dits drets o circa aquells en qualsevol ciutat vila o loch del dit Principat de Cathalunya. Ço es aquell o aquells dels dits collectors guardes oficials e ministres del qual o dels quals a vos sera vist no haver se idoneament e be en les coses a ells comeses. E en loch dels dits collectors guardes oficials e ministres que per vos seran privats e remoguts pugau altres posar deputar e assignar e encara novament posar e crear dels tals collectors oficials guardes e ministres en les ciutats viles lochs e passos hon a vos sera benvist. E per los dits oficis constituir los salaris dels quals conexereu esser merexedors. E pugau sobre dels dits collectors guardes oficials e ministres seguretat migançant sagrament e homenatge e altra que a vos sie vista de haver se leyalment e be en les coses que per vos los seran comeses e que los collectors de les generalitats que a mans lurs pervendran respondran a vos com a general receptor en aquest any o a qui vos volreu e donaran de aquelles a vos bon compte e raho tot frau cessant. E mes pugau requirir qualsevol oficials axi ecclesiastichs com seglars constituits dits (dins) lo dit Principat de Cathalunya que facen e presten si ya fet no han los dits ecclesiastichs jurament e los seglars sagrament e homenatge de obtemperar e exequir totes requestes a ells per nos o per part nostra faedores tot consell consulta e dilacio cessants segons les constitucions del dit Principat volen e disponen. E requirir los dits oficials e qualsevol dells sots virtut de la dita seguretat que facen e complesquen totes aquelles coses que a vos son vistes justament sguardar les utilitats e benavenir de les dites generalitats. Sobre les quals coses dessus dites e sengles ab les sues dependencies e incidencies donam e atorgam a vos facultat e potestat e lo loch e veus nostres plenament. Dihent e requirint los dits oficials reyals e altres e manant als deputats locals e altres oficials del dit General e a totes persones a les quals se pertangue e en quant lo interes de les dites generalitats sguarde que a vos dit honorable En Joan Berenguer Thora en e circa les dites coses que per nos vos son comeses vos obtemperen e no contrafacen per alguna raho. E en testimoni de les dites coses havem manat la present esser feta de nostra ma signada e de nostre segell en lo dors segellada. Dada en Terragona a XV dies del mes de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Per micer P. Miquel. Honrat senyer. Los del parlament en aquests prop passats dies celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona per alguns certs respectes han volgut proveit e manat dels drets de les generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel procurador del lllustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per queus dehim e manam que de les peccunies de la taula dels dits drets del loch de Castello de Farfanya doneu o per lo collector o tauler de aquella taula façau donar al dit micer Pere Miquel a tota sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne dell apoca de rebuda. E noy hage falla alguna. Com aço sguarde benefici del General. E lo contrari redundarie en damnatge. Dada en Terragona a XVIII del mes de janer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV.
- Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Al honrat En Guerau de Cervello collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer vezcomdat Dager e terra del Marquesat. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Honrat senyer. Per altra letra la qual haureu rebuda o deveu rebre per lo honrat En Joan Berenguer Thora general receptor qui es anat en aquexes parts vos havem scrit dient vos com los del parlament en aquests prop passats dies celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona per alguns certs
respectes han volgut proveit e manat dels drets de les generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel procurador del Illustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per queus dehiem en la dita letra que de les peccunies de la taula dels dits drets del loch de Castello de Farfanya donasseu o per lo collector dels dits drets en lo dit loch de Castello de Farfanya donar fesseu al dit micer P. Miquel a tota sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne dell apocha de rebuda. E per quant pora esser que lo dit micer P. Miquel sera ab vos abans que lo dit En Joan Berenguer Thora per tant vos dehim e manam que si per aquella no es fet per aquesta façau e complisquau lo que dessus es dit e en la forma dessus contenguda e no altrament e noy haje falla. Hajau empero aquella e aquesta per una matexa axi que los dits cinquanta florins se paguen una sola veguada sens pus. Dada en Terragona a XXII de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur dicto Gueraldo de Cervello ut supra. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Per En Joan Molgosa.
Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e requau tota la potestat del ofici de deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al lllustrissim senyor Rey feta. Com lo ofici de exactor e exequutor dels deutes del dit General o a ell pertanyents lo qual ofici En Joan Pujades tenia e possehia vague per mort del dit Joan car no contrastant ell dit Joan hagues aquell resignat an Franci Xatanti. Pero per quant la dita resignacio no fonch gratuita abans forçada stant pres lo dit Joan en la preso comuna de la ciutat de Barcelona per ell esser hagut e tengut per parcial devot e fael al dit senyor Rey ço que en aquesta turbacio de temps en lo present Principat sdevenguda (la e colocada al revés, efecto espejo) es detestat e perseguit per los inobedients e rebelles de aquella ciutat per los quals lo dit Joan Pujades fonch cominat no exir de la dita preso fins la dita resignacio hagues feta es vist aquella esser invalida e lo dit ofici verdaderament residir en lo dit Joan fins al dia de la sua mort. E noresmenys per quant tots los oficials e ministres del dit General qui no son de vera obediencia del dit senyor Rey son stats per nos declarats inabils als lurs oficis e ministeris e de aquells remoguts e privats e nos encara lo dit Franci Xatanti en quant sie necessari ab la present dehim e declaram per inabil al dit ofici e de aquell lo removem e privam e axi lo dit ofici per qualsevol de les dites causes vagua de present. Del qual nos volents en persona idonea proveir. Confiants de la fe industria e probitat de vos En Joan Molgosa ciutada de Terragona ab tenor de la present fem e cream a vos en exactor e exequutor dels deutes o credits del dit General. E lo dit ofici vagant per la dita mort o per la dita privacio a vos de nostra certa sciencia acomanam e cometem e de aquell vos provehim ab tots drets preheminencies facultats e prerogatives de aquell. Axi que vos dit En Joan Molgosa siau exactor e exequutor dels dits deutes e credits del dit General e lo dit ofici hajau tingau e regiscau e totes e sengles coses façau e fer puxau que al dit ofici se sguarden e pertanyen axi e segons vostres predecessors en aquell podien e han fet e acostumat degudament fins aci. En lo qual dit ofici e us e exercici de aquell vos hajau be leyalment e fael a tot profit e utilitat del dit General salva tots temps veritat e honestat segons per vos es ofert e promes en virtut de jurament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre. Per lo qual dit ofici hajau les preheminencies facultats e prerogatives al dit ofici pertanyents e acostumades. E no resmenys tota hora que la dita ciutat de Barcelona e altres parts del present Principat que han donat e son fora obediencia del dit senyor Rey a la dita obediencia seran reduides e vos haureu la vera e real possessio del dit ofici e poreu fer lo degut exercici de aquell hajau e rebau en e dels emoluments del dit General aquell anual salari que vostres predecessors en lo dit ofici solien e han acostumat rebre e haure. Adonchs nos ab la present requirim tots e sengles oficials axi ecclesiastichs com seglars en lo dit Principat constituits presents e sdevenidors sots virtut de la seguretat per ells feta e prestada e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar e exequir nostres requestes. E dehim e manam a qualsevol oficials e ministres del dit General e encara per lo interes de les dites generalitats a totes e sengles altres persones a les quals se pertangue que hagen e tinguen a vos dit En Joan Molgosa per exactor e exequutor dessus dit e a vos en e circa lo dit ofici e us e exercici de aquell obtemperen e resPonçuen e los dits oficials obtemperar e respondre facen e no contravinguen per alguna causa o raho. En testimoni de les quals coses havem manat la present esser feta de nostra ma signada e del segell de nostre ofici pendent segellada. Dada en Terragona a VIII dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Prestó el referido Juan Molgosa el juramento y homenaje, en poder del diputado y con todas las formalidades de costumbre.
Reverendissim pare en Christ e senyor. Jatsia los homens de la vostra Vall de Barraves sien stats requests de pagar e subir los drets imposats en virtut del parlament celebrat per la Magestat del senyor Rey en la present ciutat de Terragona ells pero no han volgut obtemperar allegants voler ne primer consultar V. R. Senyoria. La qual com sapia esser cosa que aquells ne alguns altres de aquest Principat scusar no poden. Per tant senyor vos placia provehir e manar que los dits homens paguen sens alguna dilacio. Per manera que no covinga usar contra ells de altre remedi lo qual obmetre nos poria. E jatsia la justicia axi ho vulla encara senyor yo per mon ofici al qual incumbex la diligencia e carrech de aquestes coses ho reputare a gracia a la R. P. V. La qual lo Deu Omnipotent conserve en tota felicitat e aquella orden e mane de mi lo que li placia. Scrita en Terragona a quatre de febrer any MCCCCLXV. Senyor lo qui es prest al servey de V. R. S. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya. Al Reverendissim pare en Christ e senyor lo senyor cardenal de Leyda. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Molt noble e molt magnifich mossenyer. Los homens de vostra baronia requests de pagar los drets novament imposats no han volgut en res obtemperar. E jatsia se crega que vostra magnificencia apres sera attesa en aquelles parts hi haura fet lo degut segons es tenguda e per aquella es stat ofert e promes a la Magestat del senyor Rey ab tot axo nos per nostre ofici al qual incumbex la cura de aquest negoci per la molta necessitat que occorre en suplir al sou de la gent darmes qui fa tant servici al senyor Rey e benefici a aquest Principat quant vos sabeu vos havem volgut scriure e pregant e requirint vos queus placia proveir e manar vostres dits homens nos meteu daqui avant sobre aço en dilacio mas vostra Magestat los faça pagar e reta en aço son deute e lo que es per aquella ofert e promes. Altrament si hauria a fer provisio aquella que per la disposicio dels capitols del parlament o alias serie vista justa e condescent. De la qual per tantes fadigues queus ne son stades donades nos deureu haver per scusats. Dada en Terragona a quatre dies de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona prest a vostre honor. Al molt noble e molt magnifich baro mossen Franci de Erill. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Molt honorable senyer. Apres vostra partida es aci attes En Gabriel Fraga hu dels cullidors dels drets en la ciutat de Leyda lo qual ere anat en Pallars ab comissio e carrech de fer la imposar los drets. Ço en que no ha abastat abans les gents de aquella terra se meten en cami de no voler pagar en la forma que los dits drets imposats son ab tot que significarien voler venir a arrendaments o a alguna altra forma. La Magestat del senyor Rey scriu als oficials e altres persones de aquelles parts e lo dit En Fraga sen torna al qual havem donat carrech se veja ab vos e de tot lo que ha sentit de aquella terra vos done informacio. Daquiavant si vos delliberareu ell hi torne o si En Feriça es ya lla que li sien trameses les letres ell ha manament de star a tota vostra ordinacio. Quant havem a ell hoit son mes del parer queus diguem ço es ques facen arrendaments en les terres hon se ha tant a fer a conduhir los pobles. Perque menejau la cosa e feu la menejar lla hon conexereu fer se deja e fet apuntament de aquella reportau lo de la part deça perque prenga conclusio en la forma que ya vos havem scrit. Cuytau e no si perda temps car ya veheu quant es necessari per suplir a tants demanadors. Crehem aqui sou be importunat e aci es ya sperada vostra venguda e per ço cove spatxar quant fer se puscha. Dada en Terragona a quatre dies de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat et cetera. Al molt honorable senyer En Joan Berenguer Thora general receptor de les generalitats en lo Principat de Cathalunya. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Batle senyer. Informacio havem que En Gilabert moliner de aquesta vila no volria plegar lo dret imposat en les farines e que per la dita raho lo dit dret se
pert e ha mal recapte. Deveu hi attendre per quant la cosa redunda principalment a interes del S. Patriarcha car les peccunies ques cullen en sa terra del dit dret se convertexen en pagament del seu sou e per ço lon deurieu forçar per lo dit sguart encara que lo capitol nou (no ho) disPonça. Si empero no delliberau metre hi força digauli de nostra part quel culla e no stigua per lo poch salari que lo capitol diu que haura si altre sguart en manera que sen pora contentar. E hon de tot en tot recuse plegar lo dit dret feu li manament e posau li pena que nos desisqua de les farines sino ab albara o bolleti del collector per lo qual se mostre sie pagat per aquelles lo dret. Dada en Tarragona a VII de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Al honorable lo batle de la vila de la Selva o a son lochtinent.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la facultat e potestat del ofici de deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres de la Magestat del senyor Rey feta. Com los drets en les farines vi e oli novament imposats en virtut del parlament per la Magestat del dit senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terragona nos puxen cullir sens grans missions e despeses. E per ço et alias sie vist esser mes util al dit General fer de aquells dits drets arrendaments. Confiants donchs de la probitat e industria de vos honorable En Joan Berenguer Thora general receptor dels dits drets per lo dit parlament assignat ab tenor de la present cometem a vos eus atorgam facultat e potestat de arrendar los dits drets de les farines vi e oli a les universitats o singulars persones queus sera vistes ço es en e de quiscuna vila o loch per fi (sí; por sí misma) o de moltes ensemps axi com al profit del General a vos sera vist millor succehescha e aço per aquells preus e quantitats que a vos ben vist sera. Los quals preus se hagen a pagar a vos com a dit general receptor o a aquella o aquelles persones que vos volreu e en la forma que per vos sera deputada. Los quals dits arrendaments sien tant solament per lany present per lo qual los dits drets son imposats. E per aquests dits arrendaments pusquau fermar contractes ab les clausules que a vos seran vistes e pusquau encara substituir e subdelegar altra o altres persones per fer aço matex en les viles o lochs hon vos personalment no poreu esser. Sobre les quals coses totes e sengles ab ses incidencies e dependencies comanam e cometem a vos e als que vos substituireu o subdelegareu tots nostres lochs e veus. De la present pero comissio e facultat exceptam e trahem les ciutats de Leyda Balaguer Terragona e vila de Tarrega en les quals no es nostra intencio los dits drets se arrenden mas ques cullen axi com ya es es praticha. E per semblant se faça aqui e en les altres parts del dit Principat dels altres drets en virtut del dit parlament imposats en altres coses. E per testimoni de la veritat es feta la present de nostra ma signada e del segell de nostre ofici en lo dors sagellada. Dada en Terragona a VIII dies de febrer any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Collector. Maravellats som com vos no servau la prathica que tots los altres serven en cullir lo dret de les farines e segons lo capitol de la crida que aqui deu esser publicada vol e dispon. Ço es que blats alguns de homens de aquexa vila no vagen a molre sino ab albara o bolleti vostre per lo qual apparegua hagen a vos pagat lo dret imposat. E açous manam pratiqueu e façau praticar e façau fer crida en pena de X lliures que algun moliner no gose molre altrament pocha cosa ni molta en pena de X lliures e axi lo dit dret vindra a vostres mans e cessara la diferencia que es entre vos e En Gilabert. Los blats empero de persones strangeres que son poblades en lochs hon no ha collector e seran portats als molins de aquexa vila per molre los dits moliners hagen facultat aquells molre cullint ne lo dret imposat e de aquell donant a vos compte e raho tota hora quels requerren sots virtut de sagrament e homenatge que dells rebreu si ya donchs fet nol han. Servau ho axi que aquesta es la forma del capitol e cesse tota diferencia. Dada en Terragona a XV de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Al honrat En Dalmau Marti collector de les generalitats en la vila de la Selva.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona al honrat En Manuel de Vilaplana collector de les generalitats en la ciutat de Leyda e a tots e sengles altres collidors e guardes dels drets de les dites generalitats del dit Principat en qualsevol ciutats viles passos e lochs de aquell constituits. Saluts. Com En Françoy Ramaç ciuteda de Leyda qui acostuma portar o trametre de aquesta ciutat de Terragona en Aragopexfresch (peix fresc; pescado fresco) e altres coses dellibere per sa millor expedicio pagar en aquesta ciutat lo dret de exida (no busqueu “el dret de sortida” perque no lo trobareu) per lo pex e altres coses que traura e valegua tant al General rehebre aci lo dret com en altra part attes tot es una bossa e tot se sguarda a una matexa fi e no haja a pagar dues vegades. Per tant vos dehim e manam que mostrant lo dit Francesch Ramaç o persona per ell albara den P. Arlambau collidor en aquesta ciutat dels drets de intrades e exides ab emprempta del General per lo qual albara se mostre lo dit Francesch Ramaç haver aci pagat lo dret de exida per lo pex e altres coses que traura lo permetau passar e traure aquelles liberament sens exhigir lo dret que ja haura pagat. E atteneu no fesseu per res lo contrari. Dada en Terragona a XVI de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Sigue aquí una provisión nombrando a Juan Mas, notario de Montblanch, escribano de la diputación local de la misma villa y su veguería, y encargando que se cumpla aquella si el nombrado aceptare. Honrat senyer. Per la present vos dehim e manam de les peccunies de vostra collecta doneu al egregi senyor lo comte de Prades cinquanta florins dor convertidors en salaris de correus spies e scoltes e aço ultra les altres quantitats que ya per manament nostre li haveu donades. Cobrareu dell apocha de rebuda dels dits L florins quant los li desliurareu ensemps ab la present e meteu los en vostre compte. Dada en Tarragona a XVII de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Al honrat En Ramon Ferrero collector de les generalitats en la vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Comissio den P. Gil de Villoro. Nos En Bernat çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.
Confiants de la fidelitat e probitat de vos honorable En Pere Gil de Villoro ab tenor de la present vos deputam e assignam en receptor en la vila de Orta e viles lochs e passos de la batlia sua dels drets de generalitats del dit Principat de bolla de plom segell de cera e altres drets axi antichs com novellament imposats en virtut del parlament en los dies prop passats convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de Terragona. Axi que vos dit En Pere Gil (pero no Julivert) siau receptor dels dits drets de mans dels cullidors particulars de aquells en la dita vila e batlia. Los quals cullidors vos puxau metre e posar en la dita vila de Orta e altres viles lochs e passos de la dita batlia ço es aquelles persones que a vos sien vistes abils e idonees. E pusquau fer cridar e publicar los capitols e imposicio dels dits drets e rebre dels dits cullidors particulars jurament e homenatge e altre seguretat que a vos sie vista de haverse leyalment e be en la exaccio dels dits drets guardant lo profit del dit General e tot frau squivant e que donaran e liuraran a vos tot quant hauran cullit e exhigit dels dits drets en la dita vila e batlia eus ne donaran bon compte e raho tota hora que requests ne sien. Nos vos donam e atorgam facultat e comissio de exhigir demanar e haver compte e raho de qualsevol persones qui en lo temps passat hagen cullides les dites generalitats e drets de aquelles en la dita vila e batlia e les quals per aço tengudes sien e rebre e haver de aquelles tals tot quant vers elles sia de les dites generalitats e drets e per aço destrenyer e forçar les per los mijans deguts de dret. E los dits comptes examinar loar approvar o impugnar e aquells absolre o definir segons a vos vist sia. Pusquau encara de part nostra requerir los batle e oficials de la dita vila e batlia de fer e prestar e de aquells rebre la seguretat acostumada migançant sagrament e homenatge que obtemperaran e exequiran nostres requestes o per part nostra a ells faedores cessants tots consell dilacio e consulta. Sobre les quals coses totes e sengles dessus dites ab ses incidencies e deppendencies acomanam e cometem a vos dit En P. Gil plenariament lo loch e veus nostres. En la qual dita recepcio e altres coses queus acomanam vos dit En Pere Gil vos hajau diligentment e be a tot profit del General tot frau cessant e siau tengut tota hora que request ne sereu les peccunies que rebudes haureu aquelles per aquelles sens que non pusquau fer algun ampre o no donar e desliurar al honorable En Joan Berenguer Thora general receptor en lo present any deputat per lo dit parlament o a qui ell volra o a qui per nos o per part nostra o de nostres successors en lo dit ofici de deputacio manat vos sia. E les dites coses totes siau axi tengut fer e complir sots virtut del sagrament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre. E del salari de la dita vostra recepcio e altres coses dessus dites les quals vos acomanam a beneplacit nostre e de nostres successors volem hajau star a conexença vostra e de aquells. E per semblant hi hagen a star los collectors particulars per vos posadors en les dites coses. Adonchs requerim ab la present los oficials de la dita vila e batlia sots virtut de la dita seguretat per ells feta e o la qual son tenguts fer de obtemperar e exequir nostres requestes. E a totes altres persones dehim e intimam e per lo interes de les dites generalitats en quant en nostra facultat es manam que a vos dit En P. Gil e als qui per vos seran posats en e circa la exactio dels dits drets en la dita vila e batlia obtemperen e los dits oficials vos hi facen assistencia e presten auxili e ajuda. En testimoni de les quals coses havem manat la present esser feta de nostra ma signada e del segell de nostre ofici en lo dors sagellada. Dada en Terragona a XVIIII dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Prestó el referido Pedro Gil el juramento y homenaje con todas las formalidades de costumbre, en poder del diputado, con obligación de su persona y bienes.
Honrats senyers. Vostra letra havem rebuda. Plau nos la diligencia que haveu en guardar los drets del General e axi vos ne encarregam tota hora. Lo cas de quens haveu scrit den Cabrer o de sa muller nos lons reservam. Nous cureu per lo present enantar hi fins altrament vos scrivam. Persones son tinentes de qui tota hora se pora haver raho e certament es nostra voluntat vista la cosa no passar la sens castich de la culpa lur e de altres eximpli. Data en Terragona a XVIIII dies de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona. Als honrats En Gabriel March e En Joan del Mas cullidors de les generalitats en la vila de Falcet. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda e responent vos al contengut quant es al fet de les letres del senyor Rey que demanau per la present partida del present correu nos son pogudes desempatxar. Haureu les decontinent. Al que dehiu dels cavallers que haveu pagats los V rocins del bisbe per I mes e los
altres per dos ab tot pensem que sia per lo temps que han ya servit. Pero encara haurem a plaer nos ne certifiqueu. Avisant vos com los V rocins del bisbe son ultra lo nombre que lo parlament ha ofert al senyor Rey e vist que lo dret no abasta als altres vos dehim no doneu res per aquells cinch fins que nos vos ne scrivam. Pero teniu los axi en bones paraules nels digau res de aço. Als altres XX donau tot aquell compliment que pusquau e lo dret abaste. Avisant vos com per letres del baro qui ha scrit que la senyora sa muller fos aci socorreguda del sou fins en XXX lliures nos li havem feta aci bestraure en absencia den Thora alguna part de aquelles e decontinent lo dit En Thora sie attes li sera fet compliment a les dites XXX lliures. Per que feu a ell compte sobre aquelles en lo que li donareu. Al restant que dehiu del forment lo dit En Thora sinch spera de dia en dia. Vengut que sia veurem sis pora donar orde en lo que scriviu. Dada en Terragona a XXI de febrer any MCCCC sexanta cinch. - Bernat Çaportella. Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honorable En Joan Terre receptor de les generalitats en la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Provisio den Pere de Ramon Arnau del ofici de deputat local en la vall Daran. Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya resident en Tarragona en qui requau tota la potestat del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.
Confiants de la fe e probitat de vos En Pere de Ramon Arnau del loch de Arties de la vall Daran ab tenor de la present fem e cream a vos en deputat local de la dita vall e lo dit ofici de deputacio local per aquell temps que sera de beneplacit nostre e de nostres successors deputats a vos cometem e acomanam. Axi que durant lo dit beneplacit siau deputat local en la dita vall e lo dit ofici hajau e tingauregisquau e exercisquau e totes e sengles coses façau e fer pusquau que al dit ofici se sguarden. E hajau per lo dit ofici aquell salari e aquelles prerogatives emoluments e drets que vostros predecessors en aquell han acostumat rebre e haver. En lo qual dit ofici e totes e sengles coses en aquell pertanyents vos hajau be faelment e leal los drets e preheminencies del dit General conservant guardant e mantenint e los damnatges squivant salva tots temps veritat e honestat segons haveu ofert e promes en virtut de jurament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre. Adonchs ab la present requirim tots e sengles oficials axi ecclesiastichs com seglars en la dita vall constituhits sots virtut de la seguretat per ells feta e prestada e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar e exequir nostres requestes e a totes altres persones a les quals se sguarde per lo interes de les dites generalitats dehim e manam que a vos dit En Pere de Ramon Arnau durant lo dit beneplacit hagen e tinguen per deputat local en la vall dessus dita e a vos en e circa les coses concernents lo dit ofici e us e exercici de aquell obtemperen e los dits oficials obtemperar facen eus hi assisten de oportu auxili. Dada en Terragona a XXVII dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. Bernat Çaportella. Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
Juró y prestó homenaje el referido Pedro de Ramón Arnau, en poder del diputado, con todas las formalidades de costumbre.
