Flameado de Moe, resepta original de Beseit

Flameado de Moe, resepta original de Beseit

La resepta original del flameado de Moe es de Beceite, Beseit, Matarraña, Teruel.

Lo ingredién secreto, hasta ara, es la sendra de caliqueño, este puret que fume lo nostre druida Borrasurix. 

Esta beguda mos done esta forsa inmensa als roquerols; dure poc, com la póssima de los galos, Astérix y Obélix, pero tenim ingrediens de sobra, caliqueños tamé.
A mí no men volen doná perque vach caure de minut a la marmita y encara que u intento, no ña manera.

Matt Groening va está de vacasions a Beseit y va probá lo calmán, queimada, y entonses se li va ocurrí lo licor tan famós al mon sansé.
Com a USA no arriben los caliqueños, lo creadó de Los Simpson va tindre que modificá la póssima.

Borrasurix fen la póssima ,  San Antoni, giné 2009

Ingrediens del flameado de Moe

- 2 culleradetes de brandy , a se possible Brandy Segarra
- la resepta original se fa en Ron Cacique
- 1 cullerada de licor de mores.
- 2 cullerades de crema de menta. (Peppermint)
- 2 cullerades de zumo de piña.
- 2 cullerades de ginebra de endrino (es un tipo de licor sense alcohol). Se pot cambiá per pacharán, ya que éste tamé prové del endrino.
- 2 cucharaditas de jarabe per a la tos (u fique a la resepta y si recordeu, a la serie ne portabe).


Los ous en salmuera están mol bons combinats en la póssima, los millós provenen del barrang de les voltes, de una granja de gallines ponedores.

en castellano

Matt Groening,Los Simpson, va descubrí lo flameado de Moe a Beseit

esparvé

Esparvé

ESPARVER m. 
|| 1.   Au rapaç de la família de les falcònides, de diferents espècies del gènere Falco, i principalment el Falco nisus i el Falco tinnunculus (or., occ., val., bal.); cast. halcón, gavilán, cernícalo. Nós veem, Sènyer, que l'ausor o l'esparver, quan és solt, que és franc de volar, Llull Cont. 109, 16. Axí com austor e esparver e cavall e leó e amfós e salmó que fa pus bell nomenar que gall ni voltor ni ca ni ase ni rajada, Llull Cont. 359, 21. Alguns deyen... que no'ns calia anar a València sinó ab lo esparver en la mà, y que com seríem llà tuyt nos obeirien, Pere IV, Cròn. 271. Item tot falchó, si donchs sparver no li va primer, pes cascun V sous, doc. a. 1399 (Priv. Ordin Valls Pir. 349). Nigú gos traure de la illa sens licència del gouernador astors, esparvés, falcons ne altres aucells de cassa, doc. a. 1396 (BSAL, ix, 146). La fe és la coloma pura, | lo dubte el negre esparver, Costa Poes. 65. Ulls d'esparver: ulls de mirada molt intensa i penetrant. Esparver d'estany: au rapaç de l'espècie Falco cineraceus, més grossa que l'esparver ordinari. Esparver de quatre cuixes: la moixeta (Vayreda Fauna Ornit.). Esparver dels escarabats: au rapaç de l'espècie Falco rufipes, que té els peus i les parpelles de color vermell encès i s'alimenta principalment d'insectes nocius a l'agricultura. 
|| 2. Art de pescar compost d'un filat de forma rodona, de dos metres de diàmetre, molt ample per baix i acabat en punta per dalt, que s'empra en la pesca fluvial a llocs de poc fons (Ribagorça, Pallars, Pobla de L., Plana de Vic, Conca de Tremp); cast. esparavel, tarralla. 
|| 3. Planta de la família de les compostes, espècie Hieracium murale (Val.). V. orella de rata.
Esparver: llin. existent a Barc., Castellvell, Berga, Borredà, Gisclareny, Manresa, Rocafort, Sallent, Sampedor, Sta. Col. de Q., etc.
    Fon.: əspəɾβé (pir-or., or.); aspaɾβé (occ.); aspaɾβέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); aspaɾvé (Maestrat); aspaɾvéɾ (Cast., Al.); espaɾβéɾ (Val.); əspəɾvé (Mall., Men., Eiv.); əspəɾəvé (Petra, Manacor); aspaɾaβέ (Esterri); aspaɾaβé (Pont de S., Tremp).
    Intens.:—a) Augm.: esparveràs, esparverarro, esparverot.—b) Dim.: esparveret, esparveretxo, esparverel·lo, esparvereu, esparverí, esparverino, esparveriu, esparveró.
    Etim.: del germànic sparwari, mat. sign. || 1.