Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches

chapurriau Carlos Rallo Badet - Calaseit

NO SOM ANALFABETOS, PARLEM CHAPURRIAU

https://blogs.avui.cat/jaumepubill/2010/03/26/no-som-analfabetos-parlem-chapurriau-2/

Diuen que "No aniràs mai al llit sense haver après una cosa nova". Jo avui n’he après una: resulta que m’assabento de l’existència d’una nova llengua ben a prop de casa que es diu el "chapurriau".

Millor dit: jo sabia de l’existència del "chapurriau" però no sabia que fos una llengua. I això m’ho han ensenyat avui quan, amb gran estupor, llegeixo la següent notícia: 

Un pueblo del Bajo Aragón, llamado La Codoñera, se rebela contra el catalán:  "NO SOM ANALFABETOS, PARLEM CHAPURRIAU".

Tot plegat, ve ben servit i ben reforçat per una plataforma gens analfabeta segurament, però sí que carregada de molt mala llet anomenada "No hablamos catalán" i que va néixer a Fraga. 

Aquesta plataforma s’encarrega de buscar la munició adequada i de carregar les armes per fer constantment la guerra de la llengua que es veu que dóna prou bons rendiments, no només a l’ Aragó sinó arreu.

I com a mostra, us deixo un exemple de "chapurriau" que, com podreu comprovar, es diferencia com la nit del dia del català.

Memories

Vay a fe unes memories, 
de fa cincuenta y vuit añs 
y de les costums d´Albelda 
en los petits y en los grans.

Ancomensen pels petits, 
de cuan yo anaba a l´ascuela 
que a la hora acostumbrada, 
tocabe una campaneta.

Acabat de llevantá, 
Mincha sopes y crostó 
d´aquell pa pastat a casa, 
que ere d’alimen y bo. 
(…) 
Joaquín Carrera Quinquillá. 
1979. Albelda.

En chapurriau de Beseit

Vach a fé unes memories

de fa sincuantavuit añs

y de les costums de Albelda

en los minuts y en los grans.

 Escomensen pels minuts

de cuan yo anaba a la escola

que a l'hora acostumbrada

tocabe una campaneta.

Acabat de eixecá,

minjá sopes y crostóns,

d'aquell pá pastat a casa

que ere de alimén y bo....

Sort que no són analfabets!

Etiquetes de Technorati: Cultura,Català,Llengua catalana,Fanatismes