De les Verges.

De les Verges.

Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquellesles quals en los pits feminils coratge homenilportants corona de martiri e de virginitat per rahonajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctesverges les quals son colents e martirs no son sientenguts los paraments en laltar e vestiments blanchsçoes los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colentsparaments daltar blanchs aquells matexs sienposats e los vestiments dels ministres vermeylsmijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar testsjunts mellors sien posats e deça e dellalos bacins daurats sien posats e en lo migdels dits bacins e dels tests damunt dits de cascunapart una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en coventcelebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchsmijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeylssien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tansolament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del testsotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs çoes los pus sotils e que creu noy siaposada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltare en cascun cap de reraltar bacins losblanchs sien posats.




Dels Martirs.

Dels Martirs. 

En les festes daquells qui per Jesu-Christ lur sanch escamparen per tal que memoria del martiri sia hauda vestiments e paraments vermeylsaxi con ja desus havem insinuat esser tenguts declaram: aquesta manera es observada que en totes les festes dels apostols dels evangelistes qui martirs foren paraments de altar e vestiments los vermeyls mijancersab quatre capes sien tenguts e en lo mig del reraltar una creu e envers les fins altres per tal que per la creu daquell lo qual ells han seguit lomartiri dels sia representat: e entre la dita creu mijana e les altres creus sien posats de cascunapart tests junts mellors e en cascun cap del rerealtar sia posat un dels bacins dauratsapres les dites creus. Pero per tal cor losapostols els evangelistes mes quels altres martirs alcuna prerogativa merexen: volem que en los diesdaquests lo reraltar istoriat hi siaposat e si es festa colent de martir sia axi fet con es ordonat damunt dels apostols e evangelistes salvant quel reraltar istoriat ne sia levat. Et si es festa de dos misses en convent celebradores segons lorde de Cistell los paraments e vestiments vermells mijancers ab dos capes sientenguts: e una creu en mig de reraltar siaposada et dessa et della entre la foranapart del dit reraltar et de la creu la qual en mig sienposats tests junts mellors. E si sera festa de una missa lavors los vestiments et paraments vermeyls pus sotils sien tenguts e en lo migdel reraltar sia posada una creu e en cascun cap un dels bacins blanchs sia posat e en lo migdels bacins e de la dita creu sien posats dos testssotils separats de cascuna part ço es que la meytat del test sia de una e laltrameytat del altre

Nota:
... los apostols els evangelistes ... los apóstoles y losevangelistas.
ELS se suele usar como una contracción de "e los", "et los": ("y los").
DELS se usa como contracción de "de los".
dessa et della : deça et della : por aquí y por ahí.
forana (part): la parte de fuera, afuera. Forano (aragonés para foranos) : de fuera (fora), extranjero,
forastero.