Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquellesles quals en los pits feminils coratge homenilportants corona de martiri e de virginitat per rahonajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctesverges les quals son colents e martirs no son sientenguts los paraments en laltar e vestiments blanchsçoes los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colentsparaments daltar blanchs aquells matexs sienposats e los vestiments dels ministres vermeylsmijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar testsjunts mellors sien posats e deça e dellalos bacins daurats sien posats e en lo migdels dits bacins e dels tests damunt dits de cascunapart una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en coventcelebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchsmijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeylssien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tansolament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del testsotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs çoes los pus sotils e que creu noy siaposada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltare en cascun cap de reraltar bacins losblanchs sien posats.
Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
De les Verges.
De les Verges.
Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquellesles quals en los pits feminils coratge homenilportants corona de martiri e de virginitat per rahonajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctesverges les quals son colents e martirs no son sientenguts los paraments en laltar e vestiments blanchsçoes los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colentsparaments daltar blanchs aquells matexs sienposats e los vestiments dels ministres vermeylsmijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar testsjunts mellors sien posats e deça e dellalos bacins daurats sien posats e en lo migdels dits bacins e dels tests damunt dits de cascunapart una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en coventcelebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchsmijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeylssien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tansolament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del testsotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs çoes los pus sotils e que creu noy siaposada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltare en cascun cap de reraltar bacins losblanchs sien posats.
Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquellesles quals en los pits feminils coratge homenilportants corona de martiri e de virginitat per rahonajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctesverges les quals son colents e martirs no son sientenguts los paraments en laltar e vestiments blanchsçoes los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colentsparaments daltar blanchs aquells matexs sienposats e los vestiments dels ministres vermeylsmijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar testsjunts mellors sien posats e deça e dellalos bacins daurats sien posats e en lo migdels dits bacins e dels tests damunt dits de cascunapart una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en coventcelebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchsmijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeylssien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tansolament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del testsotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs çoes los pus sotils e que creu noy siaposada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltare en cascun cap de reraltar bacins losblanchs sien posats.
Dels Martirs.
Dels Martirs.
En les festes daquells qui per Jesu-Christ lur sanch escamparen per tal que memoria del martiri sia hauda vestiments e paraments vermeylsaxi con ja desus havem insinuat esser tenguts declaram: aquesta manera es observada que en totes les festes dels apostols dels evangelistes qui martirs foren paraments de altar e vestiments los vermeyls mijancersab quatre capes sien tenguts e en lo mig del reraltar una creu e envers les fins altres per tal que per la creu daquell lo qual ells han seguit lomartiri dels sia representat: e entre la dita creu mijana e les altres creus sien posats de cascunapart tests junts mellors e en cascun cap del rerealtar sia posat un dels bacins dauratsapres les dites creus. Pero per tal cor losapostols els evangelistes mes quels altres martirs alcuna prerogativa merexen: volem que en los diesdaquests lo reraltar istoriat hi siaposat e si es festa colent de martir sia axi fet con es ordonat damunt dels apostols e evangelistes salvant quel reraltar istoriat ne sia levat. Et si es festa de dos misses en convent celebradores segons lorde de Cistell los paraments e vestiments vermells mijancers ab dos capes sientenguts: e una creu en mig de reraltar siaposada et dessa et della entre la foranapart del dit reraltar et de la creu la qual en mig sienposats tests junts mellors. E si sera festa de una missa lavors los vestiments et paraments vermeyls pus sotils sien tenguts e en lo migdel reraltar sia posada una creu e en cascun cap un dels bacins blanchs sia posat e en lo migdels bacins e de la dita creu sien posats dos testssotils separats de cascuna part ço es que la meytat del test sia de una e laltrameytat del altre.
Nota:
... los apostols els evangelistes ... los apóstoles y losevangelistas.
ELS se suele usar como una contracción de "e los", "et los": ("y los").
DELS se usa como contracción de "de los".
dessa et della : deça et della : por aquí y por ahí.
forana (part): la parte de fuera, afuera. Forano (aragonés para foranos) : de fuera (fora), extranjero, forastero.
En les festes daquells qui per Jesu-Christ lur sanch escamparen per tal que memoria del martiri sia hauda vestiments e paraments vermeylsaxi con ja desus havem insinuat esser tenguts declaram: aquesta manera es observada que en totes les festes dels apostols dels evangelistes qui martirs foren paraments de altar e vestiments los vermeyls mijancersab quatre capes sien tenguts e en lo mig del reraltar una creu e envers les fins altres per tal que per la creu daquell lo qual ells han seguit lomartiri dels sia representat: e entre la dita creu mijana e les altres creus sien posats de cascunapart tests junts mellors e en cascun cap del rerealtar sia posat un dels bacins dauratsapres les dites creus. Pero per tal cor losapostols els evangelistes mes quels altres martirs alcuna prerogativa merexen: volem que en los diesdaquests lo reraltar istoriat hi siaposat e si es festa colent de martir sia axi fet con es ordonat damunt dels apostols e evangelistes salvant quel reraltar istoriat ne sia levat. Et si es festa de dos misses en convent celebradores segons lorde de Cistell los paraments e vestiments vermells mijancers ab dos capes sientenguts: e una creu en mig de reraltar siaposada et dessa et della entre la foranapart del dit reraltar et de la creu la qual en mig sienposats tests junts mellors. E si sera festa de una missa lavors los vestiments et paraments vermeyls pus sotils sien tenguts e en lo migdel reraltar sia posada una creu e en cascun cap un dels bacins blanchs sia posat e en lo migdels bacins e de la dita creu sien posats dos testssotils separats de cascuna part ço es que la meytat del test sia de una e laltrameytat del altre.
Nota:
... los apostols els evangelistes ... los apóstoles y losevangelistas.
ELS se suele usar como una contracción de "e los", "et los": ("y los").
DELS se usa como contracción de "de los".
dessa et della : deça et della : por aquí y por ahí.
forana (part): la parte de fuera, afuera. Forano (aragonés para foranos) : de fuera (fora), extranjero, forastero.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
-
histories de la historia página verificada y desarrollada per lo Grupo Café https://www.heraldo.es/noticias/aragon/el_municipio_cerollera_...
-
Habemus Papam, Juan José Omella. // No pot sé, 549.689 visites al día 30.11.2025, y aixó que sol es un backup, una copia de seguridat de la...
-
Hola a tots, amics . Com alguns mos hau comentat, lo grillat radical pancatalanista Manuel Riu Fillat esta semana ha insultat a A...