Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.


Ley XI.

Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homenshan en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprançaet justicia: e tot hom qui haja voluntat daverperfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessuscom los altres qui han a governar les terres per lurslavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots losaltres. Car saviesa los dara que ho sapienfer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprançaque façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lursaffers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrançadaço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres quescinyen e les altres que posen davant si e les altres abque firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures:e per ço com los defensors no haurien tots cominalmentaquestes armes et encara que les haguessen no les poriencontinuament portar ab si ordenaren los antichs que fosfeta una arma en ques mostrassentotes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vistpera defendre si meseix mostra saviesa et es ver quesdeu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasaque hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxarlespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pomes fortalesa de la espasa cor en aquell se soferlo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer:son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti elferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ablo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostraegualtat lo ferrede la espasa qui es dret tallant et agut ettalla egualment de
cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassenab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porienmantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.


Ley X. Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.


Ley X.

Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Gentilesa o paratge segons que havem dit en la ley davant aquesta es noblesa que ve als homens per linyatge. E per ço deuen molt guardar los qui han dret en gentilesao paratge que no li donen dampnatge ni li facenminva ni deshonor: car pus lo linyatgefa que la hagen los homens axi com a heretat no deu voler lo gentil hom que sia tan malastruchque ço quels altres començaren et ço en que heretaren prena deshonor et sacab en ell. E açoes quan lo gentil hom fa deshonor o minvaa ço quels altres cresqueren: et açofaen matrimoni ab pagesa o pages ab fillade gentil hom. Pero la major part de la gentilesa o de paratge guaanyen los homens per la honor dels pares: carjassia que la mare sia pagesa o de vila emperosil pare es gentil hom lo fill es comptat per hom de paratge mas no per noble: massi naix de fembra de paratge et dom de vila no volgren los antichs que fos en totes coses hom de paratge: car tots temps los homens quan alcunacosa volen dir posen primerament lo nom del pare ni jamesa alcun hom no diu hom lo nom de la mare que no sotenga a deshonor: car major deshonor no pot haver la cosa honrada que mesclarla ab cosa que no es donor etlexar lo nom donor et pendre loqui no es donor.

Ley XI