Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII. 

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Loscavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom quicavaller no sia: car los savis antichsque totes les coses ordenaren ab raho tenguerenet dixeren que no era
cosa covinent ni quespogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcundar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcunsforen qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquellasenclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertaderaet dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reysno deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys emperomes ho fan per costuma que per dret: car los antichstingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria hajadues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que donaper gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcude sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que homdesmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIIIanys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lursmans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcunhom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leysdaquest fet parlans.


Ley XVII. Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.


Ley XVII. 

Com los cavallers deuen saber conexer los cavalls et les armes si son bons o no.

Cavalls et armes son coses ques convenen molt als cavallers et que les hagenbones cascuna cosa segons sa natura: car pusque ab aquestes han a fer los fets de les armes que es lur mester o offici conve que sien talsde ques pusquen be ajudar. E entre totes aquelles coses de que han haver saber es aquesta la pus senyalada: carper aço lo cavall gran et bell si fos de mals vicis elcavaller nol conexia per aço li esdevendrien dos mals: lun es que perdria lo preu que donasen aquell e laltre que ab aquell porie esdevenir et caure en perill et en occasio de mort: e axo meseix li esdevendria si les armes no fossen bones et ben fetes et abraho. Per ço segons que los antichs ho mostraren pera esser bons los cavalls deuen haver en si III coses: la una que sien de bell pel la segona que hagen bon cor la tercera que sien befundats et formats en la persona et en les partides de lursmembres. E encara qui be los voldra conexer que sapiaguardar que venguen de bon pare et de bona mare: caraquesta es la bestia que mes retrau et tira a sanatura. E encara los antichs qui parlaren sobre aquesta raho dixeren que sens totes aquestes coses deuen encara haver en si los cavallers III coses perafer bons cavalls: la una si es saberlos mantenir en lurbondat la segona si alguna mala costum hauran que lastolguen per lur poder e la tercera es quelssapien guarir de lurs malalties. E en les armes lurs deuen haver axi meseix saber en tres maneres: la una si es bo lo ferre ol fust olcuyr o altra cosa de que les fan fer e laltra que sienforts la tercera que sien leugeres. E aço meseixes de les armes ques fan pera ferir les quals han a esser ben fetes et forts et leugeres. E en quant milsconexeran los cavallers aquestes coses et les usaran aytant mils se ajudaran daquelles et les tornaran a lur profit.