Ley XXIII.
Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.
Deute han loscavallers novells no tan solament ab aquells quilsfan cavallers ans encara ab los padrins quilsdescinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per açoordonaren los antichs quel cavaller jamesno fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptatempero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardasaytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son danans o deu descolre quant puga que no siae sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahiaassaber o de si meseix o de son pare silhavia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamarsa mort. Pero aço senten si per lodesenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell abqui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apresque li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per açolos cavallers novells pus que tan gran deute hanab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlosles espases.
Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.
Deute han loscavallers novells no tan solament ab aquells quilsfan cavallers ans encara ab los padrins quilsdescinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per açoordonaren los antichs quel cavaller jamesno fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptatempero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardasaytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son danans o deu descolre quant puga que no siae sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahiaassaber o de si meseix o de son pare silhavia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamarsa mort. Pero aço senten si per lodesenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell abqui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apresque li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per açolos cavallers novells pus que tan gran deute hanab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlosles espases.
