Ley XXIV. Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Ley XXIV. 

Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Mantenirse deuen los cavallers segons que dixeren los savis antichs en manera que ells façen bona vida et donen bon exempledells meseixs: e per ço losordenaren ladoncs certes maneres com visquessen axibe en lur cavalgar com en lur menjar et beure et dormir. E ordenarenho en aquesta manera que quan haguessen a cavalgar per vila que no cavalgassen sinoen cavalls aquells qui haver los poguessen: eaço feeren per tal com van pus honradament que en alcuna altra cavalgadura e per ço encara que usassen lo cavalgar que es cosa ques pertany molt als cavallers e per tal com van en los cavalls pusaltius et pus alegres et amaexenlos milsa lur guisa. E encara ordenaren que quan haguessen a cavalgar fora la vila en temps de guerra que cavalgassen en cavalls et armats en manera que si sesdevenia que poguessen fer dan a lurs enemichs e guardarse de reebrel: eaxi meseix ordenaren que com cavalgassen no portassen altre apres de si: e aço feeren per tal que no tolguessen laparença a aquell qui cavalgas en la sellao que no paregues que portassen trossa: etaquestes coses estan pijor a cavaller per tal com son leges etnecies. Axi meseix ordenaren que com cavalgassen per vila que portassen tota vegada mantells: salvu empero si feestal temps que ho tolgues: e de tot en tot ordenaren quelcavaller con cavalgas portas lespasa cenyida la qual es axi com a habit de cavalleria.

ley-xxv-en-quinya-manera-se-deuen-vestir-los-cavallers

Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Ley XXIII.

Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Deute han loscavallers novells no tan solament ab aquells quilsfan cavallers ans encara ab los padrins quilsdescinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per açoordonaren los antichs quel cavaller jamesno fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptatempero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardasaytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son danans o deu descolre quant puga que no siae sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahiaassaber o de si meseix o de son pare silhavia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamarsa mort. Pero aço senten si per lodesenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell abqui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apresque li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per açolos cavallers novells pus que tan gran deute hanab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlosles espases.