VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenyaet de Corcega et comte de Barchinona de Rosselloe de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanalsmereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejusscrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se façao isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axicom en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzelle si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell.Doctor sia intitulat doctor e si es licenciatlicenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicinamaestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. Elmenestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch.- Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tengaoffici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tenguthonrar los qui han o hauran reebut lordede cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossennaytal: e aço sots pena de perdre lofficio benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reynaet duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scritsnos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sialegut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera.- Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tengaoffici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correjadespasa ni de cinyer dargent sobredauradani çabates trancades o esflorades ni esperonsab aur ni estreps ni ensellamentssobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leysmaestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reynasiguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no siende paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats losinfants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent lossegells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duchni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sataula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allechcorona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duchet tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reynao del dit duch tenga et que james noy pugaesser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperançadalcuna remissio: e que de nos de la dita reynani del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reynane vista draps dor ne de seda en negunapart si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII.

Per quals rahonsdeu perdre lo cavaller la honor et la libertatde cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tansolament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avolsfembres o les empenyoras en la taverna o emblas o feesemblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia toltorde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si noltrahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolrela cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasae que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.